Rafael J. Penina, un periodista apassionat

/-I ISTORIA
Rafael J. Penina, un periodista apassionat
per JOSEP NOGUERA 1 CANAL
En Rafael J. Penina i Sala va ser un personatge polifacetic, que va
tenir una vida plena d'esdeveniments i activitats, a les quals es J/iura
apassionadament. En aquest article fautor in cideix , sobretot, en el
seu vessant periodístic que el porta a fer "El Bergadán ", durant
vint-i-cinc anys.
La premsa local és una font de docu mentació historica important. D' aquella
historia menuda , si voleu anecdotica i
poc objectiva, pero que és una gran
ajuda per arribar a entendre la Historia
més general de I'epoca contempodmia .
El tema és important, jo diría que d'un
coneixement imprescindible si volem '
apropar-nos a la nostra historia contempodmia. La tasca, pero, és difícil : en
aquest país la febre destructora ha estat
considerable . Si per una mala entesa
funcionalitat s'han desfet far;anes i portalades, cremat mobles etc., etc. , és facH endevinar el destí deis papers i les
fotografies velles. No cal tampoc ni
imaginar que els nostres ajuntaments
guardessin aquelles publicacions que
exemplar a exemplar, per poder sortir a
la lIum pública, els seus respectius direc tors havien de presentar firmats a les
autoritats municipals Gel lIoc de I'im pressió_ (D'ací que vegem premsa oficialment emesa a Castell de l'Areny,
Saldes, Vallcebre, Castellar de Riu, etc.,
lIocs on en definitiva hi havia Ajuntaments de la corda política de I'editor,
que com a tals feien aquest tramit
legal prevL) No s'ha guardat res o
ben poca cosa de la documentació im presa i fotografica de les nostres con trades. Quan encara hi havia mate rial trobable als sostres plens de polsde
moltes de les nostres cases, els interes-
34
L'tI\UL / 1(3
HISTORIA
----------------------------------f~-------------------------------
sats eren mínims. En aquest tema, els
berguedans hem d'agrair moltes coses
als peoners Sr. Josep Carreras i Boch
(e.p.d.l, en la documentació grafica, i al
Sr.Manuel Sistach i Tomas que ha coleccionat tots aquells papers que feien
referencia a Berga.
Si ja es fa difícil parlar de la premsa ,
encara n'és més parlar deis homes que
la
feien.
Gairebé
sempre
les
col·laboracions eren anonimes, o amb
pseudonims, avui no identificables.
D'ací I'interes en parlar de Rafael J.
Penina.
Penina, a vegades, firma: al tres vegades, interrelacionar fets de la se va
vida amb el tema que tracta se n'ende vina I'autoria, i altres, simplement, el
seu estil inconfusible no nocessita cap
idenrificació. D'altra banda la seva
lIarga activitat periodística a la Direcció
d' El Bergadán, uns 25 anys el fa un
cas únic a la nostra comarca.
De Penina , malgrat la seva mort pre matura , se'n podria escriure un lIibre.
En aquestes pagines, en ocupar-me de
la part més pintoresca de les seves acti vitats , la periodística , podria quedar redu"it aquest notable personatge a una
caricatura. Seria un error, perque Penina va ésser moltes coses , com insinuarem .
La premsa local de I'epoca -a qualsevol comarca- no donava per gran
cosa, ja que no substitu"ia pas la premsa
d'ambit més general. La seva finalitat
solia ésser basicament electoral , i la
seva vida es podia limitar als períodes
electorals. Solia informar de les coses.
mínimes si voleu, de la vida de la població on s'editava ~ ' ací el seu interes-, i,
per cridar I'atenció, reproduia , sovint ,
aquelles critiques i rebentades que es
feien deis adversaris als cafes i casinos
amb tota la mala bava de que eren
capac;os els uns i els altres. A Penina , a
casa nostra , no el va superar ningú en
arrogancia i combativitat.
La família Penina
La familia Penina no era originaria
de Berga. Els pares de Joaquim. I'advo cat Josep Penina i Torrents , era de
L1uelles , i la seva mare, Maria Sala i
Parera , era de Linya. A Berga, pero ,
van néixer els seus fills , Rafael , Ramon
i Merce. Tret de la Merce que va morir
a Berga I'any 1900, tota la familia va
tenir activitats polítiques a la nostra ciutat.
El pare. Josep Penina i Torrents ,
com deia, era advocat , i va acabar tragicament : I'octubre de I'any 1870 el
Jutge de Berga , Enric Montfort el va fer
empresonar juntament amb Josep Ca nals i Martí Alsina , i els va condemnar
apresó: 7 anys a Penina i .8 als altres
dos detinguts. N 'ignoro la causa.
L 'abril de I'any 1871 Penina sortia
de la presó de Berga a petició del Mi nisteri Fiscal segons dictamen del Tri bunal Supremo que reconeixia que mai
no havia d'haver estat preso Va sortir
de la presó el dia 18 d'abril i va morir a
casa seva el dia 19, als 64 anys. D 'ací
aquella inscripció al seu nínxol del Cementiri Municipal de Berga : "Murió
victima de la iniquidad de los hombres y de la injusticia humana ' '.
El germa de Rafael, Ramon Penina i
Sala (Berga 1864, Barcelona 1915) va
ésser Procurador deis Tribunals. A
Berga va desenvolupar -hi di verses acti vitats a més de les estrictament profes sionals: comptador oficial d'arbitris de
l' Ajuntament , redactor d' El Bergadán i
Jutge Municipal. Com a Jutge Municipal
i interí de primera instancia va topar
amb el seu germa Rafael, que Ii volia
fer invalidar les eleccions municipals de
I'any 1893 i, a conseqüencia d'aquesta
topada , va deixar la redacció d' El Ber-
gadán.
L 'any 1910 Ramon es va traslladar
a Barcelona per dificultats economiques
ben explicables, car tenia dotze fills. A
la seva mort , es va anar a Barcelona
per fer-se carrec deis germans més pe tits, el seu fill Mossen Ricard Penina i
Ruiz (Berga 1890 Barcelona 1952)
prestigiós sacerdot i il·lustre músic. Un
altre fill de Ramon , Josep, que era far maceutic a Berga, va dirigir en aquesta
mateixa ciutat la re vista quinzenal
Avens (909)
Rafael J. Penina i Sala
La vida de Penina , molt curta en
anys, va ésser extraordinariament acti va en el marc del seu temps, d'altra
banda ben curull d'esdeveniments, que
Rafael va viure apassionadament. Una
passió romantica i bon xic aventurera el
va dur a enfrontar -se gairebé amb tot i
amb tothom , a tenir problemes fami liars seriosos (era casat amb Dolors
Camps i va tenir dos fills) i, als darrers
anys de la seva vida, a certs excessos
etilics que Ii eren retrets públicament
pels seus adversaris, provocant , quan
aixo es produi'a, reaccions ben pen inia nes. Ja en veurem algunes.
Penina, de jove, va estudiar cinc o sis
anys al. Seminari de Vic i d'alla va pas sar a la Universitat de Barcelona, on va
L'ERO L/ 18
fer la carrera de Dret , que va acabar
I'any 1868.
Penina ens ha deixat una llista deis
seus condeixebles amb curiosos comen taris: a més del bisbe Estadella, que ja
retrobarem més endavant, i del també
bergueda Casimir Blanxart , eren condeixebles seus Julia de Casanova , Fa cund Tarradas "abogado que tiene la
dicha de no ejercer, porque no lo necesita ", el filoleg Josep Balari i Jovany ,
Emili Daura, Joaquim Sostres, Joan
Armengol , Josep Palau, el fabricant Miquel Vila , I'ex-alcalde i ex-diputat de
Manresa Josep Fabregas, i Josep Planas i Casal s " cuyo solo nombre bas -
ta " 1
A Barcelona Penina va connectar
amb els centres republicans. Ja I'any
1869, en que va obrir bufet a Berga , el
trobem intervenint al Club Republica
Demacrata Federalista de Sant Gaieta
de Barcelona, oposant-se als qui volien
que el governador pr<lhibís el pas del
Viatic i altres manifestacions religioses
pels carrers. L 'any 1872 va ésser nomenat Cap de la Companyia de De fensa de Berga i el 1873, amb la pri mera República , diputat provincial pel
Districte de Vic-Berga i membre de la
Junta d 'Armament i Defensa de la
Provincia de Barcelona. Per raó
d'aquests carrecs va tenir un paper ben
destacat en el setge de Berga de I'any
1873.
Per haver estat diputat va estar a
punt d'ésser afusellat. L 'any 1895 escriu a El Bergadán 2:
" Veinte años de propina , gracias a
la Providencia , puede decir que
cuenta el Director de este Periodico ,
porque en tal día como hoy del año
1875 debió ser fusilado sin formación
de causa, de orden del Jefe de la
columna que de Gironella se dirigia a
Prats de Llw;anés , por el único delito
de haber formado parte de la Diputación Provincial de Barcelona en
1873.
Dios quiera que no se repitan
tiempos tan azarosos en los que podian haberse cometido impunemente
tales iniquidades ".
No parlarem aquí del Penina polític.
Basta dir que fins a la seva mort va
romandre f¡del al seu credo republicafederal i al seu gran amic Ramon Pujol i
Thomas , a qui servia des d'El Bergadán i que gairebé sempre quedava a
I'ombra. Naturalment sempre va ésser
un furibund adversari del· rosalisme i del
carlisme.
35
,
HI STORIA
Penina advocat
Penina va ésser un advocat de pres tigi . Treballava als Jutjats de Solsona,
Manresa , Vic , Puigcerda i la Seu d' Ur gell a més del de Berga. Penina, com
advocat , va fer diners i va poder construir-se la casa núm. 6 de la PI. de la
Creu , que en aquell temps devia ésser
de les millors de Berga. Era també l'advocat de les qüestions importants, com
els afers de la companyia que explotava
les mines de Fígols , cosa que no el privava pas de defensar judicialments als
obrers acomiadats per les vagues de cal
Pons , i d'encarregar-se gratu'i tament de
totes aquelles denúncies que per afers
electoral s es presentessin contra en Rosal , segons anunctava des d' El Berga-
sies i invitacions a duels , als quals sem bla que Penina va ésser molt afeccionat. A les pagines del seu periooic n'hi
ha molts exemples. N'explicaré solament dos que demostren perfectament
com l'agressiva retorica pemmana
anava més enlla de les paróules.
L'any 1880 3 Penina va fer una re bentada furibunda a l'advocat Maria de
Foix contra qui havia defensat una germana d'aquell . Foix el va atacar públicament i Penina contesta, també públi cament (no en caldria esperar una altra
cosa) "¿Pues que se habia figurado
També l'hem trobat com a advocat
de la Rvda. Comunitat de Berga, a la
qual defensa amb exit i assentant jurisprudencia , segons ell mateix explica ,
contra els. qui es negaven a pagar-Ii els
censos després de les desamortitzacions:
__._--,_.
.........
'-_.....__
.-_-
......- ..._
_._
._ ..-..
"'-,,_ ._-_
'--"-..
:::-: .:',''':7"_--=':' -
1Jp1l~",*,...
...., ..............
~
,~
........
__-
Acabem de veure com el diari de
Penina , cosa que passa molt sovint , es
converteix en un organ deIs seus afers
professionals. DeIs interminables plets
també en surten molts deIs seus enemies -a vegades baralles entre advocats-, amb qui sosté agres controver -
36
...
-''-"----"
-'.""
_ "0.......
._ _
_
,
- ~ _
~-
Por ser en tanto número los que en
este país prestan censos a la Rda .
Comunidad de Berga y a las de Cardona , Bagá y la Pobla que se hallan
en el mismo caso, hemos insertado la
sentencia antecedente, a fin de que
sepan los interesados a que atenerse
y puedan obrar C9n el debido conocimiento de causa y evitar l;Ina oposición que les acarree los crecidos gastos de un litigio perdido con costas ".
gen terribles enfermedades que desorganizan tanto su parte material
como lo que en él existe de intelectual. Un desorden general o parcial
de la inteligencia y de los afectos morales , con pérdida del hábito del sentido común, indican , la locura , esta
tristisima enfermedad que indudablemente es el mayor castigo que puede
afligir a todo ser inteligente " Tot seguit Penina aporta úna serie de definicions de la bogeria fetes per Fodere ,
Orfila, Devergie, i, remata al pobre
Foix:
dán.
..... de que no obstante las leyes
desamortizadoras , todos los que
prestan censos a la Rda . Comunidad
de Berga vienen y vendrán obligados
al pago de las pensiones vencidas
hasta que el Estado haya hecho entrega de las Inscripciones intransferibles de la deuda por un valor igual al
de los censos cedidos en virtud del
Concordato , desvaneciendose con
esto la preocupación en que algunos
estaban de que podian redimir del
Estado; y no tenian que pagar las
pensiones vencidas a la Rda . Comunidad, preocupación , por cierto incomprensible por parte de muchos
que ni redimian al Estado ni pagaban
a la Comunidad.
Feta aquesta explicació, Penina fa
tota una exposició de I'afer i es posa,
després d'un lIarg' punt i 3part , en pla
doctoral:
"Sabido es que al hombre le afli-
---, ............
~;.:;:;:-::.::~:r
.....
_
, ..... _...........
......
_,,- ..
.... - ........
.... _
._ ......
_-__-_
.. r#'
__-,-
f~~~~~;;.
.::2
.. - ......_....... ..... '.
,.... .., _... . .-....
,." • . _ .... _a.,., ~
7 " : ''':' ' ,~ ,:::"_''':=
i, ~/ijt~~~~3
. . .. . ...... .....
'.
~ -,
¡di~~~~§
Portada de "El Bergadán ",
este mentecato? ¿Acaso he vacilado
nunca ante nada ? No , sepa de una
vez ese imbécil que ni temo la luz ni
me espanta la discusión , ni rehuyo la
publicidad y de ello doy convincente
prueba ocupándome del asunto en
este Semanario ".
Feta aquesta introducció , no pas
massa serafica, Penina es defensa :
"Sí, preciso es haber p erdido el
sentido común para que una persona
como el Sr. Foix! ataque de un modo
tan inmerecido al suscrito , puesto
que, siendo colegas, habiendo sido
amigos y no habiendo mediado otro
motivo de resentimiento que la defensa que el suscrito hizo de los intereses de su hermana contra el suscrito, son de justificación más cumplida del digno proceder de Penina
como Letrado, porque demuestran
con evidencia , que defendió los derechos e intereses de su cliente con el
celo y actividad más exigibles, sin
detenerle consideración de ninguna
clase " ,
L'EROL/18
" Yo no quiero creer, ni presumir,
ni sospechar, que mi ex-amigo tenga
la desgracia de encerrar en su organismo germenes de tan terrible enfermedad. Yo no quiero admitir que
estas carcajadas que suelta muchas
veces sin ton ni son y de un modo tan
forzado que parecen nerviosas, que
aquel hecho extraño e inexplicable
de ponerse a llorar poco después de
haber visto al s4scrito reducido a prisión el día del escrutinio general para
diputados provinciales, que esa especie de monomanía de que se halla
poseido que le impele a ver delitos y
criminales en todas partes , y que esta
falta de hilación , de lógica y de sentido común que se nota en muchos de
sus discursos y escritos sean sintomas de esta enfermedad que ni al
peor enemigo desearía ; pero los hechos se imponen y exigen una explicación , y si los datos indicados existieran ¿que deduciriais de ellos?"
L'any 1889 4 escriu amb motiu d'un
altre plet:
"Si es broma puede pasar, pero a
este extremo llevada .. . Se nos ha dicho que el Sr. Dn. Salvador de Vilalta
y PUjol, médico cirujano , se habia
permitido decir que habia desafiado
al Director de este Periodico Dn . Rafael J. Penina letrado defensor del
hermano de aquel, Dn. Enrique de
Vilalta y Pujol en ciertas cuestiones
judiciales pendientes .
La noticia es cierta o es falsa . En
este último caso, nada tenemos que
decir y hacemos punto final. Pero si
la noticia fuese cierta , o para mejor
concretar el caso, si realmente el Sr.
Dn. Salvador de Vilalta y Pujol, hubiese dicho que habia desafiado al
Letrado Dn. Rafael J. Penina , como
IIh! ()/\ !\
.)' /'¿
\ .
( .
~
~ '.~
..
~~
~' , ~./ :--;/
.- ;
¿r'~"'0
~-L<::-"';~"
-
'?;. . . T) '
Berga 3 Marzo de 1894
<~"i~)
----
-
Núm. 882
cap per avall perque no hi haguessin
dubtes. Les crítiques que des de La
Verdad es van fer a Pujol i a Penina
van ésser tan dures i amb tan mala
bava, almenys en els pocs exemplars
d'aquest periodic que he tingut ocasió
de veure , com les de Penina, pero
menys originals. A vegades eren críti ·
ques en vers i en un italia macarronic
on a Ramon Pujol i Thom as se li dei a
Cornetini i a Penir,a Borrachini, i sem ·
pre sense firma .
Penina contesté! : "Al ftaliani borra -
chini de La Verdad ft diremos en ne t
clá y catalá, qu 'és un embustero, un
vil, un porch y un cobard, al que es cupirem a la cara si's treu la careta
ab que tapa la seba indignitat. Si vol
satisfaccions las hi donarem en tatas
parts y en tots els terrenos " 7
Signatura de Rafa el
J. Penina.
esto no es cierto, pero aunque lo sea,
seria desdo~oso para él que consintiera se diga , sin protesta, completa mente autorizados, podemos mani festar' y asegurar, como consigna mas y aseguramos , que, el Letrado
Penina , no tiene noticia alguna de tal
desafío, que si la tuviera, no la hu biera rehusado, ni la rehusará tam poco, sino que se halla a disposición
del Sr. de Vilalta , Don Salvador, y de
quien quiera provocarle, para lo que
no hay más que r/irigírsele en la
forma que en semejantes casos SI!
acostumbra y precisa la decencia y
formalidad Esto es lo correcto ' '.
Penina periodista
Si Penina podia arribar a aquests
graus d'agressivitat quan els temes rela cionats amb els seus afers professionals
es violentaven , imagineu ·vos on podia
arribar en els temes polítics.
A un desertor del seu partit que
s'havia passat als rosalistes i que s'ha ·
via queixat que Penina I'havia insulat, Ii
dirigeix des d' El Bergadán una lIarga
carta que Déu n'hi do. El comiat és el
següent :
.'Pues bien. Sr. Malaret, ante su
infame y cobarde remitido le repito lo
mismo, y por más que no m e remuerde la conciencia de haberle faltado en lo más mínimo, ni haberle
dado el más le ve motivo de queja , le
diré a Ud. que si quiere proceder co rrectamente, puede concluir por
donde debia haber empezado; enviarme dos amigos que expusié-
ranme su pretensión y por mi parte
habría nombrado inmediatamente a
otros dos para que se entendieran
con el/os , y sin ruÍdo ni alharacas,
se ñalaren condiciones, punto y hora
para que cruzásemos unas balas o
no s diésemos unas estocadas; pero si
qUIere continuar el oficio de matón o
de 'pinxo' que tan mal le salió en
Cardona, p'Jede hacer lo que guste,
que aún cuando no sea un placer, no
re huyo ningún terreno, a reserva,
emp ero, de que si lo escogiese en
condiciones tan brutales que no fue sen admisibles para ninguna persona,
entonces, tam bién lo aceptaré, pero
en vez de tratarle como persona más
o menos justamente indignada , le trataré como se merece un mastín azuzado " 5
Si entressim en les desqualificacions
que des d' El Bergadán Penina feia a
Rosal en epoca d'eleccions no acaba ríem . La cosa no acabava pas aquí, pero
que so\'int s'entrava en el terreny de les
amenaces reals i, a vegades, al de les
garrotades. Penina no s' arron~ava pas :
"¿ Muertos y heridos decís? Pues
bien, a la lucha en todos los terrenos ,
os esperamos, y no dejaremos de ir
donde nos convenga, como la célebre
noche del dos de febrero, el que esto
escribe, cruzó sólo, toda la Ciudad,
sin temor a los palos ni revólveres de
los sicarios del 'petit cacique',
¡Al/á cobardes o aquí valientes 1" . "
Rosal i els seus també van tenir un
periooic, La Verdad, que per contestar
a Penina no va pas quedar enrera, El
Bergadán quan escrivia el nom de La
Verdad, sempre ho escrivia al revés i
L'ER OL! 18
Tampoc semblava que els "cuadrú pedos de La Verdad por razón de
pertenecer a la clase lanar y de
cerda" -els dei a Penina- Ii traguessin
la son , perque sota el suggestiu títol
d' "Ex- KK" esc-iu deis col ·laboradors
d' aquest periooic:
"Aquí les despreciamos, sin perjui cio de escupirles en la cara por si se
conmueven, que no seria la primera
vez que acudieramos e tan profilác tico medio para encender la sangre
del que la tiene helada, pero no les
seguiremos en su infame terreno,
porque las cuestiones personales,
cuando existen, se ventilan en secreto, que al público, nada le intere san, y es molestarle, decirle si el Di rector de El Bergadán ha sido proce sado" 8
Penina mol tes vegades havia estat
processat per injúries, pero per a el!
"estos antecedentes resultan favorables en el presente caso, porque re velan el estilo de la persona, pues
más injuriosa ha de tomarse una
frase dudosa de una persona apo cada, que una de muy fuerte de una
persona cuyo estilo y costumbre es
hablar y escribir duro y enérgico y
agresivo y obrando directamente sin
vacilaciones ni embages cuando tal
objeto se propone "9, De totes mane ·
res per Penina El Bergadán no va pas
ésser solament el seu organ de propa ganda política ni el seu medi de plantar
cara als contraris. El Bergadán de Pe ·
nina va ésser també una constant de ·
núncia del centralisme , del caciquisme,
del treball deis menors a les fabriques,
el primer promotor de I'estiueig a Berga
el medi propagandístic del Canal Indus ·
trial de Berga, el defensor del protec -
37
,
/--iI STORI A
cionisme, una denúncia constant de les
males comunicacions de la comarca, i
va fer pressió a tota hora per millorarles. S'hi troben també notícies deIs pobIes de la comarca, generalment polítiques, i el que ara en diríem successos.
Tampoc hi manquen els anuncis que
responen a les necessitats de I'epoca,
des d'una dida que s'ofereix per donar
mamar, als de medicaments més o
menys miraculosos i informació económica.
Sovint El Bergadán també s'ocupava d'avenc;os científics que es produien a I'estranger i va informar al dia
de tots els ets i uts de I'Exposició Uni versal de Barcelona de I'any 1888 ja
des deIs seus preparatius.
El periooic de Penina era redactat en
castella tret d'algun poema o notes de
pretesa difusió popular, en les quals em ·
prava el catala:
varas y en otras cosas que no le pertenecen, ocupara el tiempo en estudiar, seguramente no se vería con
este chasco y sacaría más proveChO " 13
política es fica a la sagristia, adopta un
to més irónic peró igualment incisiu,
com quan escriu, també I'any 1898,
essent alcalde interí Ramon Pujol i Thomas:
"El Ayuntamiento de esta Ciudad
nos encarga demos las gracias a
todos los predicadores de la octava
de Corpus, por no haber ofendido su
modestia, conforme habían hecho
todos de tiempo inmemorial, dando
al concluir el sermón las gracias al
Ayuntamiento por haber contribuido
a la mayor brillantez de los divinos
oficios, lamentando empero los Sres.
Concejales , que por muchos se haya
atribuido esta omisión a un desafecto
de los Sres. Predicadores que no debería entrar en el corazón de un ministro del Señor " 15
"Contra las xinxas. Una trampa
pera agafar las xinxas consisteix simplement en un tros de fusta en la cual
se practica ab un fi/abarquí, gran cantitat de forats , fet aixo se coloca la
fusta foradada inmediatament dessota '1 mata/ás y si 's té cuidado de
cubrirla de quant en quant ab aygua
vullenta, se mataran tatas las que allí
s 'hagin introduhit" 10
En Rafa el J. Penina, un home apassionat.
També publicava alguna satira en ca tala i d'un estil ben directe:
Penina i l'element eclessiastic
"A n'en Pere de Madrona
que sembla altre Noy de Tona
Creus amagá ser carlista
finginte catalanista
y pretens agafá el Cel
sent més burro que un empel" 11.
Com ja dei a abans, el periooic La
Verdad i els seus redactors van ésser el
blanc de les seves ires, sobretot perque,
igualment agressiu, no donava la cara:
"Al indecente perro de Graugés de
'La Verdad', que con tan mala sombra se dedica a escribir cartas sin
sentido y con gran número de faltas
de ortografía, le diremos que es muy
criatura y que no sirve más que para
hacer el oso a todas horas del
día ... " 12
A vegades, més que agressiu era iro·
nie:
"Pésame. Lo damos sentido al redactor de 'La Verdad', Lorenzo Pi-
cart de Gayo/á por no haber aprobado a fin de curso la asignatura de
Derecho Canónico que ha cursado
este año.
Si en lugar de dedicarse a escribir
mamarrachadas que a nada conducen y a meterse en camisas de once
38
"¡Fariseos! ¿Acaso la religión no
prohibe el insulto y la injuria y la calumnia contra el prójimo y no prescribe por el contrario el perdón de las
recibidas?" 14. Altres vegades, quan la
Penina es declarava sempre defensor
de La doctrina del Crucificado i va
tenir bones relacions amb la majoria
deIs capellans de Berga. Ja l'hem esmentat com a defensor deIs interessos
económics de la Comunitat. Peró a un
sector molt concret del que en podríem
dir clericalisme turiferari , arrenglerat
amb els rosalistes, els les va dur vota·
des. Per aquests motius molt sovint fa
crítiques a La Verdad que es publica
amb totes les llicencies eclessiastiques
hagudes i per haver. L'any de la seva
mort encara escriu referint-se a La Ver dad i als seus redactors:
"Cansancio. Pronto lo han tenido
el Eco de la Cloacas del Riu y Graugés, de usar un lenguaje decente,
pues en su penúltimo número recibiria sin duda órdenes de su energúmeno señor para cubrir de lodo su
papelucho con frases indignas que le
devolvemos, sin pedirle ya reparación en el terreno correspondiente,
porque a más de su villania une esa
redacción su cobardía y su hipocresía
que le hace contestar: 'La Religión
Católica prohibe el duelo'.
L'EROL / 18
Religiós o laic, la capacitat de Penina
per organitzar sarau era extraordinaria.
Un any van fer una festa d' estrena
d'una nova societat que es deia deis
Cassados , que va consistir amb una
mena de passada amb un ruc, que algú,
va interpretar com una processó bur lesca i irreverent que patrocinava Penina. L' Ajuntament va protestar i va
amonestar a Penina acusant -Io d'irreveent , acusació que ell va refutar
al·legant que no tenia pas cap connotació ' religiosa. El bisbe va escriure a
l' Ajuntament donant ·li les gracies per la
seva protesta i la cosa va quedar en no
res. A Penina, peró, aixó de muntar
espectacles sembla que li agradava.
L 'any 1896 va organitzar uns funerals pel bisbe de T erol Antoni Estadella
i Sivilla a l'església castrense de Sant
Francesc. Certament no es veu ben bé
que podia representar el bisbe de T erol
per a la nostra ciutat, peró, com ja he
avanc;at, era condeixeble seu i per a ell
ja era suficient. Naturalment va ésser
molt criticat i acusat d'oportunista pels
rosalistes, oficialment més católics,
apostólics i romans que no pas ello La
notícia se les porta. El Bergadán, quan
maria algun membre de la familia Pujol ,
petit o grc.n, dedicava tata la primera
plana a esquela mortuoria. Per al bisbe
Estadella va fer el mateix. El diari convenienment endolat amb una orla negra
i sota una creu publicava el següent
text :
"El Director de El Bergadán su
condiscípulo e Íntimo amigo, de -
,
HISTORIA
seando honrar su memoria y dedicarle el último recuerdo , invita a
todas las autoridades y fieles de
Berga y forasteros, para que asistan
a los solemnes funerales que en sufragio del alma de ... " i acaba:
"El duelo lo presidirá, caso de no
poder asistir ningún individuo de la
familia del difunto Obispo, el Director
de "El Bergadán ", Letrado Penina,
condiscípulo y amigo íntimo del finado, a quien dedica esta última
prueba de amistad y final obsequio, y
se despedirá en la Iglesia "16
Reconeixement a Penina
Mor ja Penina, va desapareixer El
Bergadán, i el primer de febrer de
I'any 1899 Ramon Pujol i Thomas va
fer apareixer El Tagast. En el seu pri mer número escriu de Penina :
"Hasta los ultimas momentos de
su vida tan eminente literato sostuvo
en espíritu y alma sus bellos ideales,
para que en su Distrito flotara en
procelosa mar el principio de autoridad ante los pueblos, la igualdad ante
la ley entre los comarcanos, la buena
administración entre los municipios y
los adelantos y mejoras públicas en
todas las localidades, a fin de no quedar postergado este pirenáico Dis trito para con los restantes del antiguo Principado' '1 7
He comen¡;at dient que no parlaríem
del Penina polític i, de rebot. potser
n'hem parlat massa. Tampoc no volia
fer una caricatura i potser no he reeixit
a fer una altra cosa ... Pero hem parlat
de Penina i aixo era I'important , per que , avui, és un perfecte desconegut i.
ben mirat, cap persona no es pot compartimentar massa, tot fa un to!... El
Penina insubornable i agressiu -i potser
no solament dialecticament-, segura -
ment buscaraons, mort prematurament ,
va ésser aviat oblidat, segurament per
incomode a uns i altres.
Porte m aquesta típica . figura del S.
XIX bergueda a aquestes pagines, per que amb tota la retorica que vulgueu va
fer vint -i -cinc anys de periodista. El pri mer de gener de I'any 1897 es felicitava d'aquest 25 anys i escrivia que El
Bergadán havia vist néixer i morir El
Criterio Bergadán, La Crónica de
Berga, El Eco de Queralt, La Voz de
Queralt, el Faro Bergadán i: "todos
los que nacieron para matar a El Bergadán, unos defendiendo los intereses dq¡ Cacique máximo de Graugés i
el Riu, y otros defendiendo el partido
tradicionalista o al integrista, y en fin,
ha visto desaparecer a L:J Reforma y
al Progreso Bergadán que vinieron al
palenque y no pudieron subsistir por
defender ideas extremadas, todo lo
que demuestra que este humilde periodico ha sabido sostener su bandera
y limitarse a defender todo cuanto al
país interesa, sin extralimitaciones ni
abusos, sin faltar a nadie, pero sin
incurrir tampoco en debilidades ni en
cobardias , ni faltarle la energia para
sostener lo que ha defendido y lo que
ha dicho en todas partes y en todos
terrenos, como cumple al que estime
en algo su honor y el del país cuya
memoria tiene la honra de representar".
I per demostrar una vegada més que
El Bergadán mai no havia faltat a
ningú, Penina acaba el fragment que
acabo de reproduir amb aquestes pa raules :
" En vano recientemente ha salido
ese desdichado papelote titulado "La
Verdad" que empezó cual bravucón
para acabar en despreciable gozquillo, pues no merece la pena que nos
ocupemos, dejándole que se re vuelque en el fango y muera de consun-
ción, de bilis o de un reventón I~ " OEP
Vint -i -cinc anys de fer un periodic, en
aquel! temps -adhuc avui- són molts
anys si pensem que director-redactor distribuidor, i poser fins i tot repartidor,
eren la mateixa persona.
Certament els papers de Penina no
són pas d'un gran valor, pero la seva
lectura ens permet endevinar moltes
d'aquelles coses que feien i preocupa ven els nostres besavis durant un espai
de temps d'un quart de segle. Ja és
prou important perque, avui , recordem
agra'its Rafael J. Penina i Sala .
NOTES
1. "El Bergadán" núm . 892. 2·6·1894 Ar xiu M.
Sistach
2. "El Bergadán" núm. 920. 2·2-1895 Arxiu M.
Sistach
3. "Semanario Bergadán " núm . 228. 25·12-1880
4. "El Bergadán" núm . 646. 16·2· 1889 Arxiu M.
Sistach
5. " El Bergadán" núm . 998. 1·11897 Arxiu M.
Sistach
6. " El Bergadán" núm . 1046.26·3· 1898 Arxiu M.
Sistach
7. " El Bergadán" "úm . 972. 20·6· 1894 Arxiu M.
Sistach
8. " El Bergadán" núm . 999. 9·1·1897 Arxiu M.
Sistach
9. " El Bergadán" " úm . 886. 3 1-3 1894 Arxiu M.
Sistach
10. " El Bergadán" núm . 791. 20-2 1892 Arxiu M.
Sistach
11 " El Bergadán " núm . 1027. 23 ·9· 1897 Arxiu M.
Sistach
12. "El Bergadán" núm . 977, 25 -7-1896 Arxiu M .
Sistach
13. "El Bergadán" núm. 985, 26·9·1896 Arxiu M.
Sistach
14. "El Bergadán" núm . 1048. 2 1-4 -1898 Arxiu M.
Sistach
15. " El Bergadán" núm . 1053, 1 86 · ~898 Arxiu M .
Sistach
16. " El Bergadán" núm . 967 , 2·5 -1898 Arxiu M.
Sistach
17. " El Tagast " núm . 1. 1·2-1899 Arxiu M. Sistach
18. " El Bergadán ,. núm. 998. 1·1-I 897
Josep Noguera ¡Canal
L1icenciat
en Historia
Reportatges de:
FOTOGRAFIA
noces
batejos
primeres comunions
foto estudi
foto industrial
foto publicitaria
Menorets,3 - Te!. 821 29 14 -
Qualitat en fotografia
BE R G A
L'ERO L/18
39