La interpretació dels somnis; Sigmund Freud

LA INTERPRETACIÃ DELS SOMNIS
• Introducció
• El tema de l'obra és, com el seu nom indica, la interpretació dels somnis, és a dir, com es realitza, en
que es basa..., i tot això sota el punt de vista de Sigmund Freud, l'autor de la mateixa. En ella hi trobarem
una de les teories referents al coneixement i estructura de la ment humana que ha exercit molta influència,
com és la teoria psicoanalÃ−tica, de la qual les explicacions no van trigar en convertir-se en un nucli
d'un mode totalment nou d'entendre la realitat psÃ−quica que ha marcat de forma notable el segle XX. La
interpretació dels somnis, va jugar un paper important en la innovació teòrica. às la primera obra on
Freud exposà amb rigor i claredat les lÃ−nies generals de les seves hipòtesis i mètodes. Inclòs dins de
la filosofia, aquesta obra pertany a la branca de la metodologia, ja que, com he dit abans, ens explica el
mètode que utilitza Freud en la interpretació onÃ−rica.
b) Anà lisi formal
L'obra està estructurada en cinc part diferents, que coincideixen amb la divisió dels capÃ−tols:
◊ La primera, de la qual el nom del capÃ−tol és Els somnis, és una
introducció al món onÃ−ric, on Freud ens explica que eren considerats els
somnis per les generacions antigues, i ens proposa dues importants qüestions,
que són bà sicament la que hom es planteja respecte als somnis: D'on prové
l'acte de somiar?, i Es poden interpretar els somnis?, a les que ens respon amb
diverses teories de diversos autors. En aquesta part Freud també introdueix
alguns conceptes propis, com per exemple el mètode de la psicoanà lisi, i ens
divideix els somnis en tres categories. Hi ha també inclòs un petit anà lisi
d'un somni.
◊ La segona part, Literatura cientÃ−fica sobre els problemes onÃ−rics, ens mostra
un repàs a les teories ja existents sobre els somnis de diferents autors, on
divideix aquestes teories en diferents subapartats: Relació del somni amb la
vida desperta, la memòria al somni, EstÃ−muls i fonts dels somnis, ¿Per què
oblidem els somnis quan despertem?, Els sentiments ètics del somni i La
funció dels somnis.
◊ La tercera part, El mètode de la interpretació onÃ−rica, com el seu nom indica,
ens exposa diferents mètodes per realitzar l'anà lisi dels somnis, i Freud ens
proposa el seu. AquÃ− és on Freud es comença a involucrar vertaderament
al llibre, ja que, als capÃ−tols anteriors citava teories ja existents, encara que
també ens aportava informació subjectiva. Freud ens explica els passos a
seguir per tal de dur a terme un rigorós anà lisi onÃ−ric, i en posa diversos
exemples, fins i tot, en fa l'anà lisi de somnis propis.
◊ A la quarta part, El somni és una realització de desitjós, ens proposa la seva
teoria, mitjançant també exemples d'anà lisi de somnis.
◊ Per últim, La deformació onÃ−rica. AquÃ− Freud explica les contradiccions
que sorgeixen de la seva teoria en aplicar-la a l'anà lisi dels somnis, i ens
demostra en certa manera que la seva teoria es và lida, mitjançant exemples.
• Desenvolupament
• Resum de cada una de les parts
• Els somnis
1
Antigament els somnis eren interpretats com a una manifestació benigna o hostil de poders supraterrenals,
demonÃ−acs o divins. Però aquesta mitologia s'ha transformat en psicologia, i actualment els somnis son
coneguts com una funció pròpia del dormint. Però des de l'abandonament de la hipòtesi mitològica, els
somnis han quedat necessitats d'una explicació.
En el relatiu a la significació del somnis, existeixen dues grans qüestions:
• L'acte de somiar
• 2. Es poden interpretar els somnis?
Per respondre les qüestions, s'han seguit tres camins diferents:
• La base de la vida onÃ−rica es un estat especial de l'activitat psÃ−quica, al que es considera superior al
normal.
• Els somnis neixen dels estÃ−muls essencialment anÃ−mics i representen manifestacions de forces
psÃ−quiques que durant el dia no poden desplegar-se lliurement.
• La vida onÃ−rica es una capacitat de rendiment superior a la normal com a mÃ−nim en determinats sectors
(memòria).
En canvi, els autors metges afirmen que els somnis son provocats per estÃ−muls fÃ−sics o sensorials, que
actuen des de l'exterior sobre el dormit, o sorgeixen casualment als seus òrgans interns. Per tant, segons
això, els somnis no tenen interpretació ni sentit.
Freud, aplicant el mètode de la psicoanà lisis a l'estudi dels somnis va descobrir que els somnis si que tenen
interpretació. El procés a seguir per utilitzar aquest mètode és el següent: s'ha de fer que el pacient
dirigeixi tota la seva atenció sobre la idea de referència per tal de que ens digui tot el que se li ocurreixi
sobre ella. Llavors el pacient anirà enllaçant unes idees amb unes altres, i obtindrà aixÃ− un material
psÃ−quic que s'enllaçarà clarament amb la idea principal, revelarà les seves connexions amb altres idees,
i permetrà substituir-la per una de nova que pot ser compresa.
A través de l'anà lisi dels somnis Freud va descobrir que era injust considerar al somni com un fenomen
purament fÃ−sic, sense importà ncia psÃ−quica. També va descobrir que el contingut del somni era molt
més breu que la idea a la qual substituïa, i que l'estÃ−mul provocador del somni era un insignificant
succés del dia anterior al mateix.
Freud defineix com a contingut manifest del somni al record que tenim d'aquest en la memòria, i com a
contingut latent al material corresponent trobat per mitjà de l'anà lisi.
Segons el contingut en passar de latent a manifest, els somnis es poden dividir en tres categories:
◊ Aquells que posseeixen un sentit i son comprensibles. Aquests son bastant
freqüents i no tenen molt d'interès.
◊ Aquells que tenen sentit i coherència, però ens causen estranyesa per no saber
com incloure-ho al nostre psiquisme. Ex: Somiar que es mor un volgut familiar,
sense fonaments.
◊ Aquells que careixen de sentit i comprensibilitat.
A la primera categoria tindrÃ−em els somnis dels infants, per exemple el somni d'una nena de tres anys, la
qual havia fet durant el dia un passeig en barca, però li va semblar curt, i va plorar a l'hora de baixar de la
barca. Aquella mateixa nit va somiar que passejava amb la barca. Aquests somnis son simples realitzacions de
desitjos, que han sigut estimulats durant el dia i no complits. Aquests somnis son restes del mateix dia del
somni. També es poden presentar als adults.
2
Tots els somnis d'una mateixa nit provenen del mateix cicle de pensaments.
La relació d'idees normalment és substituïda al somni per la successió immediata de dos llargs trossos
diferents del somni. La transformació d'un objecte en un altre sol representar la relació de causa a efecte.
Freud es feia anà lisi de somnis a ell mateix, també, aixÃ− arribà a idees que no coneixia que existissin
en ell, i que son estranyes i desagradables, i es voldria negar a ell mateix, refusant l'anà lisi, del qual la
inflexible unió li va forçar a admetre-les. Aquestes idees no se'l podien fer conscients, ja que es trobaven
en una peculiar situació psicològica. Aquest estat és conegut com a repressió.
• Literatura cientÃ−fica sobre els problemes onÃ−rics
• Relació del somni amb la vida desperta
En aquesta apartat hi ha dues postures oposades: alguns autors afirmen que al somni perdem la memòria
respecte al ordenat contingut de la vida desperta, que quan somien donem l'esquena a la consciència
desperta, que als somni ens alliberem de les angoixes de la vida real... (Burdach, Fichte, Struempell).
“...mai es repeteix la vida diurna, amb els seus treballs i plaers, les seves alegries i dolors; pel contrari
tendeix el somni a alliberar-nos d'ella...” 1
“El subjecte que somia torna l'esquena al món de la consciència desperta”2
O uns altres que afirmen que el somni continua la vida desperta, que la majoria dels somnis ens condueixen a
la vida ordinà ria en contes d'alliberar-nos d'ella (Haffner, Weygandt, Maury).
“Al principi continua el somni la vida desperta. Els nostres somnis s'agreguen sempre a les representacions
que poc abans han residit la consciència, i una cuidadosa observació trobarà quasi sempre el fil que els
enllaça als successos del dia anterior”3
D'altres afirmen que els somnis recauen a les nostres passions, és a dir, l'ambiciós somia amb llorer o un
enamorat amb la noia.
“La experiència confirma la nostra afirmació de que el contingut més freqüent dels nostres somnis es
troba constituït per aquells objectes sobre els que recauen les nostres més ardents passions[...]
L'ambiciós somia amb els llorers aconseguits o per aconseguir, i l'enamorat, amb l'objecte de les seves
tendres esperances...”4
• La memòria al somni
Tot el material que compon el contingut del somni procedeix del viscut, i és per tant reproduït (recordat)
al somni, però seria un error suposar una comparació del somni amb la vida desperta per tal de provar la
relació existent entre ambdós.
“...el somni torna a presentar davant l'à nima, amb tota fidelitat i sorprenent poder de reproducció,
processos llunyans i fins i tot oblidats pel somni, pertanyents a les primeres èpoques de la seva vida.”5
• EstÃ−muls i fonts dels somnis
Hi ha una teoria que considera els somnis com una pertorbació del repòs. No haurÃ−em somiat si el nostre
repòs no hagués estat pertorbat per una causa qualsevol, i el somni és la reacció a aquesta
pertorbació. Les fonts onÃ−riques poden dividir-se en quatre:
3
• Excitació sensorial externa (objectiva) Els òrgans sensorials no queden mai inactius quan adormim.
Això es pot demostrar fà cilment, ja que quan sentim un soroll fort ens despertem. Ex1: un home somiÃ
que era penjat una nit que el coll del pijama l'hi apretava. Ex2: Un home somia que la seva criada porta una
safata amb objectes de porcellana, i de sobte aquesta cau a terra, creant un estrepitós soroll. De sobte el
pacient s'adona que és un soroll persistent i es lleva. El soroll que escoltava era el del despertador.
• Excitació sensorial interna (subjectiva) Wundt afirma que, en tancar els ulls, els punts lluminosos que
veiem son interpretats pel somni com a imatges en moviment. Mueller afirma que també aquestes
imatges poden provenir del moment just anterior al de dormir, si el pacient ha obert els ulls, pot quedar-li
gravada aquesta imatge que veu i després sortir aquesta al somni.
“L'à nima arriba durant l'estat de repòs a una consciència sensitiva molt més amplia i profunda de la
seva encarnació que a la vida desperta, i es veu obligada a rebre i a deixar actuar sobre ella determinades
impressions excitants, procedents de parts i alteracions del seu cos de les que res sabia a la vida dsperta.”7
• EstÃ−mul somà tic intern (orgà nic) El somni està relacionat amb algun òrgan intern que no està sa,
per exemple, un malalt del pulmó somia que s'asfixia. Els malalts de cor somien que moren i desperten
terroritzats. Encara que no fa falta que l'òrgan no estigui sa, per exemple, segons la posició en la que
tinguem els dits mentre dormim, podem somiar que estem fent cà lculs.
• Fonts psÃ−quiques d'estÃ−muls Tant els investigadors antics com els moderns han opinat que la gent
somia amb allò de que s'ocupen durant el dia i l'interessa en la vida desperta, i això juntament amb els
estÃ−muls durant el repòs, hauria de bastar per explicar l'origen de totes les imatges onÃ−riques. Però
també hi ha la opinió de que el somni aparta a la gent dels interessos del dia. às per això que cada
vegada que ens endinsem més al mon de l'anà lisi ens trobem que seria equivocat establir regles de
carà cter general.
• ¿Per que oblidem els somnis quan despertem?
Es normal i bastant comú que en aixecar-nos no podem recordar el que hem somiat, o si ens recordem, però
lleugerament, i aquest record es va debilitant al llarg del dia. Però també hi ha somnis que ens queden
gravats a la memòria durant anys. El que passa amb les imatges onÃ−riques és que recordem les més
fortes i oblidem les dèbils, perquè no han arribat a una excitació anÃ−mica suficient. Una altra causa
possible és el factor ordre, és a dir, quan les paraules d'un vers estan ordenades el recordem millor, però
els somnis acostumen a estar desordenats. I una altra possible causa és la falta d'interès de la persona que
somia. Encara que no tot el que recordem és exactament el que hem somiat, pot ser una invenció de la
memòria.
• Els sentiments ètics del somni
Sobre aquest tema existeixen dues postures oposades. Una es que al somni predomina la indiferència ètica,
sobretot als somnis sexuals o als que apareix algun crim, que el judici és molt dèbil, i que en un somni no
ens compadeixen. L'altra diu que tots obrem i parlem en somnis conforme al nostre propi carà cter, i que als
somnis es revelen els sentiments i aspiracions del dormint.
• La funció dels somnis
Dues principals teories. Si mentre estiguéssim dormint no rebéssim cap estÃ−mul no tindrÃ−em la
necessitat ni ocasió de somiar, però això no passa, mai aconseguim mantenir el nostre repòs lliure de tot
estÃ−mul. Com a conclusió obtenim que el somni és la reacció a la pertorbació per l'estÃ−mul, és a
dir, ens ajuda a mantenir el nostre repòs. Una altra possible funció dels somnis és la d'acabar pensaments
que hem tingut durant el dia i han estat inacabats o pertorbats, i per tant, el somni seria un procés de
segregació de pensaments ofegats.
◊ El mètode de la interpretació onÃ−rica
4
Els somnis es poden interpretar mitjançant dos procediments:
◊ Interpretació simbòlica agafa el contingut del somni en la seva totalitat i
procura substituir-lo per un altre contingut, comprensible. Aquesta
interpretació no serveix en somnis incomprensibles, embrollats i confusos. Ex:
interpretació donada per Josep al somni del faraó: set vaques grasses,
seguides per set de primes, que es menjaven a les primeres, constitueix una
substitució simbòlica de la predicció de set anys de fam.
◊ Mètode desxifrador considera el somni com una mena d'escriptura secreta, en
la que cada signe pot ser substituït, mitjançant una clau prefixada, per un
altre de significació coneguda. Ex: si hem somiat amb carta i amb enterrament,
consultem la clau i substituïm carta per disgust i enterrament per l'acte de
prometre's.
AquÃ− Freud introdueix el seu mètode, que es basa en les creences populars, i afirma que els somnis
posseeixen significat, i que existeix un procediment cientÃ−fic d'interpretació onÃ−rica.
Freud afirma que el somni pot trobar-se inclòs en una cadena psicològica, que pot perseguir-se retrocedint
en la memòria del pacient a partir de la idea patològica. Per tal de fer-ho el pacient ha de intensificar la seva
atenció sobre les seves percepcions psÃ−quiques i excloure la crÃ−tica. à s convenient fer-li tancar els ulls
per que es concentri i que adopti una postura descansada. S'ha de dir al pacient que expressi i comuniqui tot el
que travessi el seu pensament, encara que no sembli relacionat amb el somni. Es tracta de provocar un estat
semblant al del adormiment anterior al repòs, i que la distribució psÃ−quica sigui la mateixa.
Freud no concentrava tota la seva atenció al somni en la seva totalitat, sinó separadament en cada un dels
elements del seu contingut, aixÃ− que es basa en el mètode desxifrador, però no tan còmode, perquè
Freud admet que un somni pot presentar diferents sentits, segons qui el tingui.
◊ El somni és una realització de desigs
El somni és un acabat fenomen psÃ−quic, i precisament una realització de desigs. Ha de ser inclòs en el
conjunt dels actes comprensibles de la nostra vida desperta i constitueix el resultat d'una activitat
intel·lectual molt complicada.
Encara que hi ha moltes qüestions per respondre, com ara: es veritat que els somnis són una realització
de desitjós?, ¿Com s'ha transformat el contingut del somni?, ¿D'on prové el material onÃ−ric aparegut
al somni? etc. Freud es centra més en descobrir si existeixen o no somnis diferents dels realitzadors de
desitjós.
Per fer-ho, utilitza diversos exemples de somnis.
AquÃ− és on apareix amb més claredat la realització d'un desig.
Aquella nit Freud havia sopat un plat molt salat, i sentÃ− per la nit una intensa set, que l'arribà a despertar,
però abans va somiar que bevia aigua en gran quantitat i amb gran plaer. Quan es va despertar tenia set.
L'estÃ−mul d'aquest senzill somni ha estat la set, que al llevar-se continua sentint, sensació de la que
prové el desig de beure. El somni presenta realitzat aquest desig, complint al fer-ho una funció que es
revela de seguida; el seu repòs és generalment tranquil i profund, i cap necessitat fÃ−sica acostuma a
interrompre'l. Si somiant que beu aconsegueix enganyar la seva set, s'haurà estalviat l'haver de llevar-se per
satisfer-se. Es tracta per tant d'un somni de comoditat.
5
◊ La deformació onÃ−rica
Freud és conscient que afirmant que tot somni és una realització de desigs s'enlairaran moltes negatives,
no sense argument. Aquest és el cas dels somnis on són més freqüents el dolor que el plaer. Hi ha una
estadÃ−stica sobre això, que afirma que un 58% de somnis son penosos i un 28'6% són agradables.
Existeixen somnis d'angoixa, en els que aquesta sensació s'apodera de nosaltres fins que la seva intensitat ens
fa despertar-nos. Aquest cas és dona sobretot als infants.
Aquests somnis d'angoixa semblen proves per excloure la teoria de que els somnis són una realització de
desigs, però, ¿s'ha intentat mai analitzar tal somni? às clar que no, i per tant, no es poden extreure
conclusions, i sempre hi cap la possibilitat de que aquests tipus de somnis es revelin després de la
interpretació de desigs. Freud ho demostra mitjançant l'anà lisi de somnis d'aquest tipus, com per exemple:
Una noia jove a la que Freud tenia sotmesa al tractament analÃ−tic li va relatar:
“Recordarà vostè que la meva germana no té ja més que un fill: Carles. El major, Otto, se li va morir
quan encara no vivia jo amb ells. Otto era el meu preferit ; es podia dir que era jo qui havia cuidat d'ell i
l'havia educat. Naturalment, també m'estimo al petit, però no tant com al gran. Doncs bé: aquesta nit he
somiat que en Carles havia mort, i el veia davant meu, col·locat ja al seu petit taüt, amb les mans
creuades i envoltat d'espelmes, tal com vaig veure l'Otto, del qual la mort em va causar un profund dolor.
¿Que pot significar aquest somni? Vostè em coneix i sap que no soc tan perversa com per desitjar que la
meva germana perdi l'únic fill que li queda. ¿O voldrà dir que m'hauria estimat més que hagués mort
en Carles en lloc de l'Otto, molt més estimat per mi?”
L'explicació al somni és la següent:
En quedar orfe sent encara molt jove, va anar a viure amb una germana seva molt major que ella, on a la
casa va conèixer un home que va impressionar profundament el seu cor. Durant algun temps semblava que
aquelles relacions acabarien amb un casament. Però la germana va destorbar aquest feliç desenllaç,
sense que s'hagi arribat mai a veure clarament els motius que va poder tenir. Després del trencament
l'home va deixar de visitar la casa, i la noia va concentrar tota la seva tendresa en el petit Otto. Un cop mort
aquest, abandonà la casa de la seva germana i va anar a viure sola. Però la seva amorosa inclinació cap a
l'amic de la seva germana va continuar vivint en ella. El seu orgull li ordenava evitar-lo, però li va ser
impossible. Quan l'home donava algunes conferències, ella sempre estava allà . Llavors Freud preguntà a
la pacient si recordava alguna cosa més del somni, i ella li digué que aquell home havia estat a la casa
de la seva germana quan va morir l'Otto, i ella el va poder tornar a veure. Això explicaria el desig amagat
del somni: si en Carles morÃ−s, ella tornaria a veure allà al seu estimat, i el desig estaria realitzat. Aquests
desigs solen ser reprimits pel pacient, i no ho reconeix.
Com a conclusió, haurÃ−em de modificar l'enunciat de la teoria exposada abans:
“El somni és la realització (disfressada) d'un desig reprimit.”8
8
6