4.3 La Rotta_E

Jornadas Internacionales FICPM – Assis – 2-5 Mayo 2013
MESA REDONDA «LA RUTA»
(Español)
EL ACOMPAÑAMIENTO DE LOS FORMADORES EN SU CAMINO
CON LOS NOVIOS Y CON LAS PAREJAS EN DIFICULTADES
Aspectos pedagógigos
Realisar el amor nel cotidiano
Coordinadores: Marinella y Enrico Gualchi
Marinella Y Enrico Gualchi: 45 años de enamoramiento recìproco en el matrimonio; 40
años de enamoramiento del CPM y de lasparejasque han conocido a docenas, incluso
cientos; una forma de vida y de familia con todas las aventuras que le
pueden pasar a un hombre y a una mujer; un camino agotador, pero
constante, creciendo en el Amor y en la Fe ,que ellos consideran
inseparables.
Competencias especificas:
Enrico experto de mantenimiento de maquinaria compleja, profesionalidad
que le ha sugerido la importancia de un buen mantenimiento de la
màquina incluso màs compleja que es un matrimonio.
Marinella con veinte años de experiencia en servicio comercial para mujeres (leer mercerìa)
necesaria de una comprobada paciencia y cortesia que resultò ser una excelente escuela de
buenas y pacìficas relaciones para el bien del matrimonio.
El subtìtulo de nuestra conferencia “ ATRAVESAR LOS CONFLICTOS” nos sugiere
que para no perderse en el sendero tortuoso de la incomprensiòn, del pre-juicio y de
la presunciòn que a menudo son el origen y pasar màs allà hacia la conquista del
amor maduro y responsable es absolutamente necesario buscar el camino màs
adecuado, conocerlo a fondo y planificar los recorridos de acuerdo a nuestras fuerzas
y a nuestros recursos.
1
Los momentos en que podemos actuar son dos:
• la preparaciòn a la celebraciòn del matrimonio donde nos concentramos en el
conocimiento de los peligros que podriamos encontrar en la vida de pareja que
empieza o acaba de empezar , viviendo juntos durante algùn tiempo.
• El segundo momento màs dificil es el acompañamiento de las parejas casadas
que afrontan en manera directa y concreta la dura realidad del conflicto.
De la experiencia de los encuentros de preparaciòn al matrimonio notamos que uno
de los conceptos màs comùn es, que en el presente el amor està allì y es fuerte pero
con el tiempo puede terminar y no se puede hacer màs que reconocerlo y aceptar las
consecuencias: actitud que se apoya a menudo por un egocentrismo y de una
incapacidad para enfrentar las dificultades generadas de una educaciòn basada en el
individualismo y la bùsqueda del bienestar siempre e inmediato.
He aquì entonces algunos conceptos inevitables en las reuniones de
preparaciòn para el matrimonio:
•
•
•
•
Las reacciones del otro no son legibles con mi personalidad ( no me caso con otro
yo, aunque con una cara diferente)
El otro no es sòlo lo que veo, sino es lo que su historia anterior a formado ( yo me
caso incluso con un poco de su infancia , de su familia, sus aspiraciones, sus
limitaciones , sus desilusiones...)
Mi idea no es siempre la mejor aunque si me cuesta admitirlo.
¿Realmente lo amo si yo confìo en èl con reserva?
no ME CASO sino.... NOS CASAMOS
La primera criatura creada por los esposos es... !LA PAREJA!
Todos sabemos el mucho cuidado que necesita una nueva criatura, cuànta atenciòn
atrae y cuanto compromiso de apoyo se lleva a cabo para que crezca sana y fuerte.
Gastamos un montòn de tiempo y recursos para lograr objetivos temporales,
parciales pero que deseamos realmente lograr:
Estamos seguros de poner el mismo empeño por el objetivo principal de nuestra vida
EL AMOR o ¿esperamos que se realice solo y llueva gratis del cielo?
•
•
•
Entonces:
yo màs tù = UNO mayùsculo si! Porque la pareja no es la suma de nosotros
dos sino una nueva comunidad que hemos creado de manera voluntaria y que
representa el camino existencial a la
realizaciòn de nuestro proyecto de vida.
No nos casamos para tener una ayuda sino para darnos el uno al otro.
Mediante la fe en Cristo en el sacramento del matrimonio se nos da la gracia de
empeñarnos a
realizar en el cotidiano el AMOR que El ha testificado.
No solo te quiero sino
QUIERO QUERERTE
Finalmente conciente de que todo no se adquiere al momento del si en el dia “màs
hermoso de la vida” sino que se logra a pasos pequeños y frecuentes caidas
proponemos de RENOVAR CADA DIA LA ELECCION HECHA Y EL COMPROMISO
DEFINITIVO QUE SE HA TOMADO.
2
Para que el dìa de la boda sea sòlo el primero de los dias hermosos de la vida
¿Y despuès del matrimonio? Los conflictos en la pareja amenazan de ser el inicio
de la inclinaciòn hacia la caìda de una relaciòn minada por disputas latentes bajo una
tolerancia equivocada o creciendo en espiral impulsadas por motivos cada vez màs
inùtiles pero llenos de rencor y sustento.
El primer paso para superar los conflictos es
DETENERSE para romper la cadena de malentendidos que nos lleva hacia el fondo
de la crisis y
TOMAR CONCIENCIA de las fuerzas que se tienen a disposiciòn: ¿Cuàles son
nuestros lìmites? ¿Què historia tenemos detràs de nosotros? ¿Cuàl es el territorio
alrededor de nuestra pareja? (origen familiar, trabajo, situaciòn familiar, expectativas
, decepciones.etc...) Ciertamente conocemos la cronologìa de nuestra historia y tal
vez las caracterìsticas màs evidentes de
nuestro caràcter, pero a menudo nuestras reacciones van màs allà como impulsadas
por algùn resorte interior que no siempre podemos identificar porque miramos solo y
siempre desde nuestro àngulo de visiòn: a veces sòlo hay que moverse un poco para
ver algo que no habiamos visto antes pero que esta ! allì! Asì que es muy ùtil.
DEJARSE AYUDAR DEL OTRO (o de los otros) PARA CONOCERSE MEJOR.
Y como prometimos amarnos en las buenas y en las malas estamos llamados a
DAR EL PRIMER PASO PARA SUPERAR EL CONFLICTO
Pero cuantas veces hemos pensado: si yo tal vez me he equivocado pero èl /ella esta
vez a exagerado y se cree que yo debo dar el primer paso.... pero ya que la pareja
vive de reciprocidad
CADA UNO DEVE DAR PERO TAMBIEN PRETENDER CON CLARIDAD AL OTRO.
Estas simples (por decirlo asì) reglas son necesarias para manejar de una manera
constructiva los conflictos que inevitablemente se manifiestan en la vida de pareja
generada por la comparaciòn continua con el otro diferente a mi. A menudo la
felicidad de la pareja està en el aceptar tranquilamente este supuesto y aprovechar
de esta diferencia aumenta la riqueza para ambos.
El proyecto para el acompañamiento de las parejas ya casadas en nuestra opiniòn es
una herramienta valiosa y provada en la revisiòn de la vida. El propio mètodo del
CPM y la experiencia de muchas parejas han establecido una base sòlida:
VER
•
•
•
•
Revisiòn personal : me detengo a reflexionar
Revisiòn en pareja: para conocerme mejor me dejo ayudar del otro
Revisiòn en grupo: valoro el punto de vista de los demàs
Sinceridad y ausencia de juicio: la pareja vive de reciprocidad
3
JUZGAR
•
Compromiso de coherencia :¿Què nos dice nuestra conciencia?¿Què cosa
prometimos solemnemente El dia de nuestro matrimonio llamando a Dios
como testigo?¿ Oramos a Dios solo con palabras o nos comprometemos a
aplicar en la vida real lo que creemos?
ACTUAR
Compromiso concreto : la soluciòn de los conflictos debe comenzar en primer lugar
por miMarinella y Enrico Gualchi
4
(Català)
Aspectes pedagògics
El subtítol de la nostra conferència "SUPERAR ELS CONFLICTES" ens
suggereix que per no perdre’ns pels camins tortuosos de la incomprensió, del
prejudici i de la presumpció que sovint hi són a l'origen, i per anar més enllà cap a la
conquesta de l'amor madur i responsable, és absolutament necessari buscar el camí
adequat, conèixer a fons i planificar els recorreguts segons les nostres forces i els
nostres recursos.
•
•
Els moments en què podem actuar són dos:
El primer a la preparació de la celebració del matrimoni concentrant-nos en el
coneixement dels perills que podríem trobar en la vida de parella, que comença o
acaba de començar vivint junts durant algun temps.
Un segon moment, més difícil, és en l'acompanyament de les parelles casades que
afronten d’una manera directa i concreta la dura realitat del conflicte.
De l'experiència de les trobades de preparació al matrimoni notem que un dels
conceptes més comú és, que en aquell moment l'amor hi és i és fort, però amb el
temps pot acabar, i no s’hi pot fer res més que reconèixer i acceptar-ne les
conseqüències: una actitud que es recolza sovint en l’egocentrisme i per la
incapacitat de fer front a les dificultats generades per una educació basada en
l'individualisme i per la recerca del benestar, sempre i immediat.
Heus aquí llavors alguns conceptes indefugibles en les reunions de
preparació al matrimoni:
•
•
•
•
Les reaccions de l'altre no són intel·ligibles amb la meva personalitat (no em caso
amb un altre "jo" que té "una cara diferent").
L'altre no és només el que veig, sinó és el que la seva història anterior ha format
(jo em caso fins i tot amb una mica de la seva infància, de la seva família, de les
seves aspiracions, de les seves limitacions, de les seves desil·lusions ...)
La meva idea no és sempre la millor encara que em costi admetre-ho.
¿Realment l'estimo, si jo confio en ell amb reserves?
No: EM CASO
Sinó: ENS CASEM
La primera criatura creada pels esposos és ¡LA PARELLA! Tots sabem el molt
de compte que necessita una nova criatura, quanta atenció requereix i quant suport
necessita perquè creixi sana i forta. Gastem un munt de temps i recursos per
aconseguir objectius temporals, parcials, però què és el que desitgem realment
obtenir? Estem segurs que posem un gran esforç per tal d'assolir l'objectiu principal
de la nostra vida "L'AMOR" O esperem que es faci sol i plogui gratis del cel?
Llavors:
Un Jo amb un Tu fan un SÍ en majúscules: Una Parella!.
5
Perquè la parella no és la suma de nosaltres dos, sinó una nova comunitat que
hem creat de manera voluntària i que representa el camí existencial a la realització
del nostre projecte de vida.
No ens vam casar per tenir una ajuda sinó per donar-nos l'un a l'altre.
Mitjançant la fe en Crist en el sagrament del matrimoni se'ns dóna la gràcia
de insistir a realitzar en el quotidià l'AMOR que Ell ha testificat.
No només "ET VULL"
Si no "ET VULL ESTIMAR"
Finalment cal ser conscients que tot no s'adquireix en el moment del "sí" en el dia
"més bonic de la vida", sinó que s'aconsegueix amb passos petits i freqüents
caigudes, en què ens proposem RENOVAR CADA DIA LA ELECCIÓ FETA I EL
COMPROMÍS DEFINITIU QUE S'HA PRES. Perquè el dia del casament sigui només
el primer dels dies més bonics de la vida.
I després del matrimoni?
•
Els conflictes en la parella amenacen de ser l'inici d'una ruta cap a la ruptura d'una
relació minada per disputes latents, amagades sota una tolerància equivocada o
augmentades per una espiral empesa per motius cada vegada més absurds però
plens d'un rancor sostingut.
•
El primer pas per superar un conflicte és:
o ATURAR per trencar la cadena de malentesos que ens porta cap al fons de la
crisi i
o PRENDRE CONSCIÈNCIA de les forces que disposem:
Quins són els nostres límits?
Quina història tenim darrere nostre?
Quin és l'entorn de la nostra parella?
(Família d'origen, treball, situació familiar, expectatives, decepcions, etc.)
Certament coneixem la cronologia de la nostra història i potser les característiques
més evidents del nostre caràcter, però sovint les nostres reaccions van més enllà
com impulsades per alguna força interior que no sempre podem identificar perquè
mirem només i sempre des del nostre angle de visió: de vegades només ens
caldria moure’ns una mica per veure alguna cosa que no havíem vist abans però
que està allà!
Així que és molt útil.
o DEIXARSE AJUDAR PER L'ALTRE (o pels altres) PER CONÈIXER MILLOR.
o I com vam prometre estimar-nos en la salut i en la malaltia, en la pobresa i
en la riquesa, estem cridats a DONAR EL PRIMER PAS PER SUPERAR EL
CONFLICTE
•
Però quantes vegades hem pensat: "sí, jo potser m'he equivocat: però ell/ella
aquesta vegada exagera i es creu que jo he de fer el primer pas" .... però ja que la
parella viu de reciprocitat:
CADASCÚ NO NOMÉS S’HA DE DONAR, SINÓ S’HA DE MANIFESTARSE A
L'ALTRE AMB CLAREDAT.
6
Aquestes senzilles (per dir-ho així) regles són necessàries per gestionar d'una
manera constructiva els conflictes que inevitablement es manifesten en la vida de
parella generada per la comparació contínua amb l'altre diferent de mi.
Sovint la felicitat de la parella està en acceptar tranquil·lament aquest supòsit i
aprofitar la diferència que fa augmentar la riquesa a tots dos.
El projecte d'acompanyar les parelles ja casades, segons la nostra opinió, és una
eina valuosa i provada en la "revisió de vida". El mateix mètode del CPM i
l'experiència de moltes parelles han establert una base sòlida
VEURE
o
o
o
o
Revisió personal: m'aturo a reflexionar
Revisió en parella: per conèixer millor em deixo ajudar de l'altre
Revisió en grup: valoro el punt de vista dels altres
Sinceritat i absència de judici: la parella viu de reciprocitat
JUTJAR
o Compromís de coherència: Què ens diu la nostra consciència? El què
vam prometre solemnement el dia del nostre matrimoni posant a Déu
per testimoni? Preguem a Déu amb paraules o ens comprometem a
aplicar en la vida real el que creiem?
ACTUAR
o Compromís concret: la solució dels conflictes ha de començar en
primer lloc per la meva
Marinella i Enrico Gualchi
7