1314-síntesi de l'aspirina

Science and Technology Department
Nom i cognoms_________________________________________________
Data ________________ Curs _______________ Qualificació ___________
PRÀCTIQUES QUÍMICA 1
PRÀCTICA 5. CÀLCUL DEL RENDIMENT DE LA SÍNTESI DE L’ASPIRINA
Introducció
L’aspirina és consumida per milions de persones i segurament encara no
n’hem descobert totes les propietats i l’actuació.
El 1763 el clergue Edward Stone va llegir a la Royal Society de Londres una
comunicació titulada Informe sobre l’èxit del tractament de la febre
intermitent amb escorça de salze.
Un segle després ja es coneixia que l’extracte d’escorça de salze tenia
propietats analgèsiques (esmorteïa el dolor), antipirètiques (feia baixar la
febre) i antiinflamatòries. Al cap de poc temps, es va descobrir el principi
actiu d’aquesta escorça, l’àcid salicílic. El seu nom ve de sàlix, el nom
botànic que deriva del nom llatí de salze. La substància era un àcid i, per
tant, molt irritant per a les mucoses de la boca, de l’esòfag i de l’estómac. La
primera solució va ser preparar el salicilat de sodi, però tenia un gust dolç i
desagradable.
La solució definitiva va venir el 1893 de la mà de Fèlix Hofmann, un químic
de la casa Bayer, que va dissenyar una síntesi senzilla de l’àcid
acetilsalicílic, que presentava les mateixes propietats curatives i, a més, era
raonablement poc irritant i no tenia un gust desagradable. La casa Bayer li
va posar el nom d’aspirina: la a d’acetil i spirina el nom llatí de la planta
d’ulmària que es diu spirea i que conté àcid salicílic. Les pastilles d’aspirina
contenen àcid acetilsalicílic i normalment midó com a aglomerant.
Objectiu
Calcular el rendiment de l’obtenció de l’aspirina.
Material
- Ulleres de protecció
- Erlenmeyer de 125 ml.
- Vas de precipitats de 500 ml.
- Vareta de vidre.
- Pipeta de 5 ml.
- Comptagotes.
- Embut de Büchner o embut de vidre.
- Àcid salicílic.
- Anhídrid acètic.
- Àcid sulfúric.
Science and Technology Department
Procediment
1. Mesureu 2,0 g àcid salicílic i col·loqueu-los en un Erlenmeyer de 125 ml.
2. Afegiu-hi 5 ml d’anhídrid acètic i unes 3 o 4 gotes d’àcid sulfúric.
Remeneu-ho a poc a poc fins que l’àcid salicílic es dissolgui. Escalfeu-ho
uns cinc minuts al bany maria i deixeu-ho reposar:observeu com a poc a
poc va cristal·litzant l’àcid acetilsalicílic. Podeu afavorir el procés:
- Rascant amb una vareta les parets del recipient on es formen els
cristalls.
- Refredant el recipient amb gel o aigua corrent de l’aixeta.
3. Afegiu 50 ml d’aigua al precipitat i refredeu fins a prop de 0 ºC si és
possible. Filtreu-lo amb l’embut de Büchner, si en teniu, o amb l’embut
de vidre, i renteu-lo 2 o 3 vegades amb aigua freda.
4. Deixeu assecar el producte i mesureu la quantitat obtinguda d’aspirina.
5. Finalment feu els càlculs teòrics i n’obtindreu el rendiment. Heu de tenir
en compte que pot quedar àcid salicílic sense reaccionar.
Anàlisi de resultats i informe de laboratori
Presenteu un informe de laboratori on hi constin els apartats següents:
- Títol de la pràctica.
- Objectiu.
- Material i precaucions (pictogrames).
- Procediment.
- Reacció química.
- Càlcul del reactiu limitant.
- Resultats experimentals.
- Càlcul del rendiment de la reacció.
- Discussió de resultats i conclusions.