Història de la taula periòdica

Història de la taula periòdica
Des de l'antiguitat, els homes s'han preguntat de que estan fetes les coses. El primer del que tenim notÃ-cies
va ser un pensador grec, Tales de Milet, qui en el segle VII aC, va afirmar que tot estava constituït a partir
d'aigua, que vaporitzant−se o solidificant−se formava totes les substà ncies conegudes. Posteriorment, altres
pensadors grecs van suposar que la substà ncia primigènia era un altre. AixÃ-, AnaxÃ-menes en el segle VI
aC creia que era l'aire i Herà clit el foc.
En el segle V, Empédocles va reunir les teories dels seus predecessors i va proposar no una, sinó quatre
elements: Aire, aigua, terra i foc. La unió d'aquests quatre elements, en diferent proporció, donava lloc
indeterminades substà ncies diferents que es presenten en la naturalesa. Aristòtil, va atribuir a aquests quatre
elements un cinquè: el cinquè element l'èter, que formava les estrelles, mentre que els altres quatre
elements formaven les substà ncies terrestres.
Després de la mort d'Aristòtil, grà cies a les conquistes d'Alexandre Magno, les seves idees es propagaren
per tot el món conegut, des de Espanya, en occident, fins l'Ãndia, en l'orient. La mescla de les teories
d'Aristòtil amb els coneixements prà ctics dels pobles conquistats van fer sorgir una nova idea: L'alquÃ-mia.
Quan es fonien certes pedres amb carbó, les pedres es convertien en metalls, al escalfar terra i `caliza' es
formava vidre i similarment moltes substà ncies es transformaven en altres. Els alquimistes suposaven que a
part de que totes les substà ncies estaven formades per els quatre elements d'Empédocles, es podria, a
partir de qualsevol substà ncia, canviar la seva composició i convertir−la en or, el més valuós dels
metalls de l'antiguitat. Durant segles els alquimistes van intentar trobar, evidentment sense efectes, una
substà ncia, la pedra filosofal, que transformava les substà ncies que tocava en or, i a la que atribuïen
propietats meravelloses i mà giques.
Les conquistes dels à rabs del segle VII i VIII van posar en contacte a aquest poble amb les idees alquimistes,
que van adoptar i expandir per tot el món, i quan Europa, després de la caiguda de l'imperi romà va caure
en la incultura, van ser els à rabs, grà cies a les seves conquistes en Espanya i Ità lia, els que van difondre en
ella la cultura clà ssica. El més important alquimista à rab va ser Yabir (també conegut com Geber)
funcionari de Harún al−Raschid (el califa de Las mil y una noches) i del seu `visir' Jafar (el conegut malvat
de la pel·lÃ-cula de Disney). Geber va complementar dos nous elements a la llista: el mercuri i el sofre. La
mescla d'ambdós, en diferents proporcions, originava tots els metalls. Van ser els à rabs que denominaren a
la pedra filosofal al−iksir i d'allà deriva la paraula elixir.
1
Encara que els esforços dels alquimistes eren inútils, el seu treball no ho va ser. Van descobrir l'antimoni,
el bismut, el zinc, els à cids forts, les bases i centenars de compostos quÃ-mics. L'últim gran alquimista, en
el segle XVI, Theophrastus Bombastus Von Hoheniheim, més conegut com Paracelso, natural de Suïssa,
van introduir un nou element, la sal.
Robert Boyle, en el segle XVII, va desfer totes les idees dels elements alquimistes i va definir els elements
quÃ-mics com aquelles substà ncies que no pudien ser descompostes en altres més simples. Va ser la
primera definició moderna i và lida d'element i el naixement d'una nova ciència: La QuÃ-mica.
Durant els segles següents, els quÃ-mics, ja sense pensar en les idees alquimistes i aplicant el mètode
cientÃ-fic, van descobrir nous i importants principis quÃ-mics, les lleis que governen les transformacions
quÃ-miques i els seus principis fonamentals. Al mateix temps, es descobrien nous elements quÃ-mics.
Iniciant el segle XIX, Dalton, recordant les idees de un filòsof grec, Demócrito, va proposar la teoria
atòmica, segons la qual, cada element estava format d'un tipus especial d'à tom, de forma que tots els
à toms d'un element eren iguals entre sÃ-, en longitud, forma i pes, i diferent dels à toms dels diferents
elements.
SÃ-mbols de Dalton
Va ser el començament de la formulació i nomenclatura quÃ-mica, que ja havia avançat a finals del
segle XVIII Lavoisier.
Conèixer les propietats dels à toms, i en especial el seu pes, es va transformar en la feina fonamental de la
quÃ-mica i, grà cies a les idees d'Avogadro y Cannizaro, durant la primera meitat del segle XIX, gran part de
la labor quÃ-mica va consistir en determinar els pesos dels à toms i les formules quÃ-miques de molts
compostos
Al mateix temps, s'anaven descobrint més i més elements. En la dècada de 1860 es coneixien més de
60 elements, i saber les propietats de tots ells, era impossible per qualsevol quÃ-mic però molt important per
a poder realitzar el seu treball.
En 1817, un quÃ-mic alemany, Döbereiner, se'n va adonar de que alguns elements haurien de guardar un
cert ordre i va elaborar un document que mostrava una relació entre la massa atòmica de certs elements i les
seves propietats. Destaca l'existència de similituds entre elements agrupats en tres que ell denomina
2
trÃ-ades. Es el que es coneix com trÃ-ades de Döbereiner. La triada del clor, del brom i del iode és un
exemple. AixÃ-, el calci, estronci i bari formaven compostos de composició similar i amb propietats
similars, de forma que les propietats de l'estronci eren intermèdies entre les del calci i las del bari.
Posa en evidència que la massa d'una dels tres elements de la triada és intermèdia entre la dels altres dos.
En 1850 es contava amb unes 20 trÃ-ades per arribar a una primera classificació coherent. Les idees de
Döbereiner es van esfumar, encara que molts quÃ-mics intentaren buscar una relació entre les propietats
dels elements. En 1862 el francès Chancourtois posa en evidència una certa periodicitat entre els elements
de la taula.
En 1864, Chancourtois i l'anglès Newlands, van descobrir que a l'hora d'ordenar els elements segons el seu
pes atòmic, el vuitè element tenia propietats similars al primer, el novè al segon i aixÃ- successivament,
cada vuit elements, les propietats es repetien, el va denominar llei de les octaves, recordant les propietats
musicals. Però la llei no pot aplicar−se als elements més allà del calci. Encara que aquesta classificació
resulta insuficient, la taula periòdica comença a ser dissenyada
Els metalls alcalins tenen per exemple un volum atòmic important.
En 1869, l'alemany Meyer posa en evidència una certa periodicitat en el volum atòmic. En 1870, va
estudiar eles elements de forma grà fica, representant el volum de cada à tom en funció del seu pes,
obtenint una grà fica en ones cada vegada majors, els elements en posicions similars de la ona, tenien
propietats similars (els metalls alcalins tenien per exemple un volum atòmic important), però les ones cada
vegada eren majors i integraven a més elements. Va ser el descobriment de la llei periòdica, però va
arribar un any tard.
Representació grà fica dels elements segons Meyer
Simultà niament amb el rus Mendeleïev, presenten una primera versió de la taula periòdica en 1869.
aquesta taula va ser la primera presentació coherent de les semblances dels elements. Els elements es
classificaven segons les seves masses atòmiques, veient aparèixer una periodicitat en la que coincideixin a
certes propietats dels elements. Allò va ser perquè Mendeleïev va tenir tres idees genials:
No va mantenir fix el perÃ-ode de repetició de propietats, sinó que les va ampliar conforme augmentava el
pes atòmic (igual que s'ampliava la grandà ria de la grà fica de Meyer).
3
Va invertir l'ordre d'alguns elements per a què quadrin les seves propietats amb la dels elements adjacents
Va deixar espais, indicant que corresponien a elements encara no descoberts.
La primera taula contenia 63 elements. Aquesta taula va ser dissenyada de manera que faria aparèixer la
periodicitat dels elements. D'aquesta manera els elements són classificats verticalment. Les agrupacions
horitzontals es succeeixen representant els elements de la mateixa famÃ-lia.
Més tard es va descobrir un nou grup d'elements (els gasos nobles) que va trobar acomoda en la taula de
Mendeleïev, com una columna més i es va posar de manifest no sols la veracitat de la llei periòdica,
sinó la importà ncia i utilitat de la taula periòdica.
Sense embarg encara que la classificació de Mendeleïev marca un clar progrés, conté certes
anomalies degudes a errors de determinació de massa atòmica de la època com la del Te i la del I, i la
d'algun altre par d'elements.
Taula periòdica de Mendeleïev
Basant−se en la hipòtesis de que les propietats dels elements són funció periòdica dels seus pesos
atòmics, Mendeleïev va publicar en l'any 1869 una taula periòdica en la que va situar tots els elements
coneguts en aquella època, ordenant els elements de forma tal que els elements que pretenien a una mateixa
famÃ-lia apareixen en la mateixa lÃ-nia horitzontal.
Primera Taula Periòdica de Mendeleïev (1869)
El descobriment del heli va causar a Mendeleïev una gran contrarietat, ja que aquest nou element no tenia
un lloc adequat per a posar−lo en la Taula, però en el fons va ser una brillant confirmació de la llei
periòdica ja que l'heli, junt amb els demés gasos nobles descoberts més tard, van constituir el grup 0.
Aquestes eren anomalies en la taula, aixÃ- que, degut a la universalitat de la llei, ell va predir la existència
dels elements amb les caracterÃ-stiques indicades per els espais que ocupen en la taula. Va utilitzar la paraula
sancrita eka, dvi i tri; que signifiquen respectivament un, dos i tres. En 1875 el francès Lecoq de
Boisbaudran va trobar l'eka−Alumini el va denominar Gal·li; en 1879 l'eka−Bor va ser descobert per el suec
Nilson que el va denominar Escandi; finalment en 1886 l'alemany Winkler va trobar el Germani.
Nombre atòmic (Z) i nombre de massa (A)
El nombre de protons que hi ha en el nucli dels à toms d'un element s'anomena nombre atòmic d'aquest
element. A cada element quÃ-mic li correspon un nombre atòmic determinat.
Anomenem nombre de massa o nombre mà ssic d'un à tom el nombre total de protons mes el de neutrons del
seu nucli.
El nombre de neutrons no serveix per caracteritzar un element, perquè els nuclis dels à toms d'un mateix
element poden tenir diferent nombre de neutrons. Els à toms d'un mateix element que tenen diferent nombre
de neutrons s'anomenen isòtops.
4
Des d'un punt de vista atòmic s'ha trobat que la prà ctica totalitat dels elements quÃ-mics estan formats per
una mescla d'isòtops. La composició isotòpica de cada element és prà cticament constant en el nostre
planeta. Per l'exploració de l'espai ha permès establir que hi ha diferències en les proporcions
isotòpiques d'un element en diferents llocs de l'univers. AixÃ- per exemple, se sap que el plom de la Terra i
el de la Lluna contenen els mateixos isòtops, però en proporcions molt diferents.
Grups i perÃ-odes
El sistema periòdic consta de files (lÃ-nies horitzontals) denominades perÃ-odes i de columnes (lÃ-nies
verticals) denominades grups.
Els elements coneguts fins ara s'organitzen en set perÃ-odes i divuit grups. Tenim vuit grups llargs i deu curts.
També ens trobem amb dos files que habitualment es col·loquen fora de la taula periòdica, les
denominades terres rares o metalls de transició externa, per propietats aquells elements haurien d'estar en el
La i en el Ac, cada una de les files en un d'ell; per aquest motiu, els elements que tenen propietats similars al
lactini es denominen lactÃ-nids (primera de les dos files) i els altres (segona fila de les dos) amb propietats
similars al actini, actinis.
Els grups llargs tenen nombre propi:
Grups que comencen amb
l'element
Li (Liti)
Be (Beril·li)
B (Bor)
C (Carboni)
N (Nitrogen)
O (Oxigen)
F (Fluor)
He (Heli)
 Es denomina
Grup dels alcalins
Grup dels alcalinoterris
Grup dels terres
Grup dels carbonoides
Grup dels nitrogenoides
Grup dels anfÃ-gens
Grup dels halògens
Grup dels gasos nobles o grup dels gases inertes
Â
Metalls, no metalls o gasos nobles
Una primera classificació de la taula es entre Metalls, No Metalls i Gasos Nobles. La major part dels
elements de la taula periòdica són metalls.
5
Â
 Tipus d'elements
• Els metalls es classifiquen de la següent forma:
• Metalls reactius: es denominen AixÃ- als elements de les dos primeres columnes (alcalins i
alcalinoterris) al ser dels metalls més reactius per regla general.
• Metalls de transició: són els elements que es troben entre les columnes llargues, tenen els de
transició interna (grups curts) y transició externa o terres rares (lactinids i actinis).
• Altres metalls: són els que es troben en la resta dels grups llargs. Alguns d'ells tenen propietats de no
metall en determinades circumstà ncies (semimetalls o metal·loides).
• Els no metalls, alguns dels quals , els que es troben a prop de la lÃ-nia de separació metall/no metall,
tenen un comportament metà l·lic en determinades circumstà ncies (semimetalls o metal·loides).
• Gasos Nobles o gasos inertes.
6
Propietats dels elements segons el seu tipus
1. Propietats dels metalls.
Per regla general els metalls tenen les següents propietats:
♦ Són bons conductors del calor.
♦ Són bons conductors de la electricitat.
♦ Són resistents y durs.
♦ Són brillants quan es freguen al tall.
♦ Són mal·leables, es converteixen amb facilitat en là mines molt fines.
♦ Són dúctils, es transformen amb facilitat en fils fins.
♦ Es produeixen sons caracterÃ-stics (so metà l·lic) quan són colpejats.
♦ Tenen alts punts de fusió i d'ebullició.
♦ Posseeixen elevades densitats; és a dir, tenen molta massa respecte a la seva grandà ria:
tenen molts à toms junts en un petit volum.
♦ Alguns metalls tenen propietats magnètiques: són atrets pels imants.
♦ Poden formar `aleaccions' quan es mesclen diferents metalls. Les `aleaccions' sumen les
propietats dels metalls que es combinen. AixÃ- si un metall és lleuger i frà gil, en canvi
l'altre és pesat i resistent, les combinacions de ambdós podrien donar−nos una `aleacció'
lleugera i resistent.
♦ Tenen tendència a formar ions positius.
Hi ha algunes excepcions a les propietats generals enunciades anteriorment:
7
♦ El sodi és metall però és tou (es ralla amb facilitat) y flota (baixa densitat)
♦ El mercuri és un metall però és lÃ-quid a temperatura ambiental.
2. Propietats dels no metalls:
♦ Són mal conductors de l'electricitat.
♦ Són mal conductors del calor.
♦ Són poc resistents i es desgasten amb facilitat.
♦ No reflecteixen la llum com els metalls, no tenen la denominada brillantor metà l·lica. La
seva superfÃ-cie no és tan llisa com en els metalls.
♦ Són frà gils, es trenquen amb facilitat.
♦ Tenen baixa densitat.
♦ No són atrets pels imants.
♦ Tenen tendència a formar ions negatius.
Hi ha algunes excepcions a les propietats generals enunciades anteriorment.
♦ El grafit és un no metall però condueix la electricitat.
♦ El diamant és un no metall però presenta una gran duresa.
3.Semimetalls i metal·loides
Es troben entre els metalls i els no metalls (B, Si, Ge, As, Sb, Te, Po). Són sòlids a temperatura
ambiental i formen ions positius amb dificultats. Segons les circumstà ncies tenen un o altre
comportament. Â
• Hidrogen.
Encara que el considerem un no metall, no te les caracterÃ-stiques pròpies de cap grup, ni se les pot
assignar una posició en el sistema periòdic: pot formar ions positius o ions negatius.
Â
5.Gasos Nobles o Gasos Inertes.
La caracterÃ-stica fonamental és que en condicions normals són inertes, no reaccionen amb cap
element ni formen ions.
Els blocs que constitueixen la taula periòdica són els següents:
♦ Bloc s: format per els elements dels grups 1 i 2 (alcalins i alcalinoterris). Es caracteritzen per
ser metalls lleugers i tenir una configuració de la capa de valència del tipus ns1 o ns2
♦ Bloc d: constituït per els elements dels grups 3−12. són els denominats metalls de
transició. La caracterÃ-stica principal d'aquest grup és el ple dels orbitals d.
♦ Bloc f: constituït per els elements lantà nids i actinis. La caracterÃ-stica principal d'aquest
grup és el ple dels orbitals f.
♦ Bloc p: constituït per els metalls de post transició i els no metalls. Compren els elements
dels grups 13−18. aquests elements es caracteritzen per el ple de les subcapes p.
8
L'ordre dels elements en la taula periòdica, i la forma d'aquesta. Amb perÃ-odes de diferents
grandà ries, es deu a la seva configuració electrònica i a que una configuració especialment
estable és aquella en la que el element té en la seva última capa, la de valència, 8 electrons, 2
en el orbital s i 6 en los orbitals p, de forma que els orbitals s i p estan complets. En un grup, els
elements tenen la mateixa configuració electrònica en la seva capa de valència. AixÃ-, coneixent
la configuració electrònica d'un element sabem la seva situació en la taula periòdica y, a la
inversa, coneixent la seva situació en la taula, sabem la seva configuració electrònica.
Els primers dos grups estan completant orbitals s, el
corresponent a la capa que indica el perÃ-ode. AixÃ-, el rubidi,
en el cinquè perÃ-ode, tindrà en la seva capa de valència la
configuració 6s2. Els grups del 3 al 12 completen els orbitals d
de la capa de valència, de forma que el ferro i el cobalt, en el
perÃ-ode 4, tindran les configuracions 3d64s2 i 3d74s2
respectivament, en la que la capa de valència no es modifica
però si la capa anterior.
9
Els grups del 13 al 18 completen els orbitals p de la capa de valència. Finalment en els elements de
transició interna, els elements completen els orbitals f de la seva antepenúltima capa. AixÃ- podem
saber, que per un perÃ-ode N, la configuració d'un element serà :
Grups 1 i 2
Nsx
Element de transició
(N −1)dx Ns2
Grups 13 a 18
(N −1)d10 Ns2px
Elements de transició interna
(N −2)fx (N −1)d0 Ns2
CaracterÃ-stiques generals dels principals elements de la taula periòdica.
− Hidrogen
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Hidrogeno (grec) aigua
1
H
1
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
1
1
Gasós
1s1
Dades del seu descobriment: Descobert per H. Cavendish (Anglaterra) l'any 1766.
CaracterÃ-stiques bà siques: Té un sol protó al nucli i un electró al nivell d'energia 1s i és
el més lleuger dels gasos. Aplicacions prà ctiques: Per la fabricació de metamol i dels
carburants sintètics. Altres dades d'interès: Es pot reconvertir amb energia elèctrica. Representa
grans avantatges com per la seva absència de contaminació.
− Heli
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Helios (grec) sol
2
He
4
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
18
1
Gasós
1s2
Dades del seu descobriment: Descobert per W. Ramsay (Anglaterra) l'any 1895. CaracterÃ-stiques
bà siques: L'Heli és el gas que s'aproxima, per les seves propietats, al gas perfecte; es pot dir que
és el gas més gasós que es coneix. L'heli és incolor i és 8 vegades més lleuger que
l'aigua. Aplicacions prà ctiques: Amb respecte a la electricitat és el que millor condueix
l'electricitat després del Neó. Altres dades d'interès: No va poder ser lÃ-quid fins el 1908,en
que va aconseguir reduir−lo a aquest estat K. Onnes, després d'una sèrie de fracassos d'altres
fÃ-sics.
− Liti
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mic:
Massa atòmica:
Lithios (grec) roca
3
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
1
2
Li
Estat natural:
Sòlid
6'9
Estructura electrònica:
1s2 2s1
Dades del seu descobriment: Descobert per J. Arfverson (Suècia) l'any 1817. CaracterÃ-stiques
bà siques: Cos simple de color blanc argèntic, que s'oxida rà pidament amb el contacte de l'aire i
llavors agafa un color blavós.
10
És el més lleuger de tots els metalls. És un metall alcalÃ- que sura en el petroli. Aplicacions
prà ctiques: S'utilitza en la fabricació de cerà mica i vidre, acumuladors i bateries, cremes facials,
vernissos, espelmes, etc.. També s'utilitza en diverses aleaccions, i en medicina, per combatre
l'artritisme i cà lculs renals. Altres dades d'interès: Quan el liti és sotmès a temperatures
més altes de 200ºC., en contacte amb l'aire, fa una llum blanca molt intensa i es converteix en
òxid.
− Beril·li
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mic:
Massa atòmica:
Beryllus (llatÃ-) color verd
4
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
2
2
Be
Estat natural:
Sòlid
9
Estructura electrònica:
1s1 2s2
Dades del seu descobriment: Descobert per L. N. Vauquelin (França) l'any 1797.
CaracterÃ-stiques bà siques: Element metà l·lic de color blanc o gris acerat i és molt lleuger.
És molt estrany i es troba a l'esmeralda. És semblant a l'alumini, però n'hi ha molt menys; i
és el més fort dels metalls. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en la construcció d'avions, coets
i reactors, també s'utilitza en aleaccions, per fer tubs de raigs X i elèctrodes dels apartats de llum
fluorescent. Altres dades d'interès: Quan el beril·li es sotmet a un bombardeig amb partÃ-cules
alfa, emet neutrons, i això s'aprofita per a la transmutació d'elements.
− Bor
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Buraq (Àrab)
5
B
10,8
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
13
2
Sòlid
2s2 2p1
Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy (Anglaterra) l'any 1808. CaracterÃ-stiques
bà siques: Sembla pols amorfa, de color marró fosc i de gran duresa Aplicacions prà ctiques: El
Bor és emprat en la fabricació de vidres de baix coeficient de dilatació i elevada resistència
quÃ-mica. Altres dades d'interès: La manca de Bor en el sòl produeix disminucions del
rendiment i de la qualitat en la producció agrÃ-cola. Els sòls lleugers i à cids tendeixen a ésser
deficients en Bor i també calcaris que han sofert una encalcinada energètica.
− Carboni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Carbo (llatÃ-)
6
C
12
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
14
2
Sòlid
2s2 2p2
Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: Té tres
varietats al·lotròpiques: el diamant, el grafit i el carboni amorf; respecte al color, el diamant és
incolor i el grafit és de color negre brillant Aplicacions prà ctiques: El carboni prepara grafits
artificials a partir del petroli, els quals són materials durs i resistents, que serveixen per fabricar
elèctrodes, resistències elèctriques, plaques per aturar i reflectir el flux de neutrons de les piles
atòmiques, etc.. Altres dades d'interès: El Carboni s'uneix a l'Hidrogen a temperatura molt
11
elevada a la qual es fondrà definitivament la teoria de la "força vital", com a base de la quÃ-mica
dels compostos orgà nics. En refredar−se la Terra, la major part del carboni degué restar en forma
de diòxid de Carboni (CO2) formant l'atmosfera primitiva.
− Nitrogen
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Nitron+geno (grec)
7
N
14
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
15
2
Gasós
2s2 2p3
Dades del seu descobriment: Descobert per D. Rutherford ( Anglaterra) l'any 1772.
CaracterÃ-stiques bà siques: Gas incolor, inodor, insÃ-pid i lleuger. Aplicacions prà ctiques: El
nitrogen, s'usa per la seva baixa reactivitat, com a atmosfera inert; en tancs per emmagatzemar
lÃ-quids explosius, en la fabricació de components electrònics (transistors, dÃ-odes, circuits
integrats, etc.). Altres dades d'interès: En condicions normals forma un gas diatòmic que
constitueix de l'orde del 78% del aire atmosfèric.
− Oxigen
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Oxys+geno (grec)
8
O
16
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
16
2
Gasós
1s1 2p2 2p4
Dades del seu descobriment: Descobert per J. Priestley ( Anglaterra ) l'any 1774.
CaracterÃ-stiques bà siques: En condicions normals de pressió i temperatura, l'oxigen es troba en
estat gasós formant molècules diatòmiques (O2) que a pesar de ser inestables es generen durant la
fotosÃ-ntesi de les plantes i són posteriorment utilitzades pels animals en la respiració. Aplicacions
prà ctiques: S'utilitza com a oxidant, en motors de propulsió dels coets, soldadura i la fabricació
d'acer i metanol, etc.. Altres dades d'interès: Té una elevada electronegativitat, només
superada pel fluor. És l'element més abundant de l'escorça terrestre (un 46,7% estimat), i dels
oceans (entorn del 87% com a component de l'aigua) i el segon en l'atmosfera (20.947% en volum).
− Fluor
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Fluere (llatÃ-) fluir
9
F
19
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
17
2
Gasós
2s2 2p5
Dades del seu descobriment: Descobert per Carl W. Scheele (Suècia) l'any 1771.
CaracterÃ-stiques bà siques: És un gas corrosiu de color groc pà l·lid, fortament oxidant.
És l'element més electronegatiu i reactiu i forma compostos amb prà cticament tot la resta
d'elements. Aplicacions prà ctiques: Es fa servir per a la higiene bucal. S'empra fluor monoatòmic
en la fabricació de semiconductors. Altres dades d'interès: Sempre es troba en la natura combinat
i té tal afinitat per altres elements, inclòs el silici, que no es pot guardar en recipients de vidre, ja
que reacciona amb ell malmetent el recipient.
− Neó
12
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Neo (grec) nou
10
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
18
2
Ne
Estat natural:
Gasós
20,2
Estructura electrònica:
2s2 2p6
Dades del seu descobriment: Descoberts per W.Ramsay i M. W. Travers (Anglaterra) l'any 1898.
CaracterÃ-stiques bà siques: És un gas noble incolor, prà cticament inert. Aplicacions
prà ctiques: Emprat junt amb agents conductors de corrent. Altres dades d'interès: Present en
traces a l'aire, però molt abundant a l'univers, que proporciona un to rogenc caracterÃ-stic a la llum
de les là mpades fluorescents en les que s'empra.
− Sodi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Natrium (llatÃ-)
11.
Na
22,9.
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
1
3
Sòlid.
[Ne] 3s1
Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy (Anglaterra) l'any 1807. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un metall tou, lleuger i de color platejat que no es troba lliure en la naturalesa.
Aplicacions prà ctiques: Com a desinfectant (quant és lÃ-quid), s'empra en sÃ-ntesi orgà nica
com a agent reductor, en la fabricació de detergents, en la fabricació de cèl·lules
fotoelèctriques, etc.. Altres dades d'interès: La seva valència és −1,1,3,5,7. És
relativament abundant en les estrelles,. L'escorça terrestre conté aproximadament un 2,6% de
sodi, la qual cosa el converteix en el quart element més abundant, i el més abundant dels metalls
alcalins.
− Magnesi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Magnesia (grec)
12
Mg
24,3
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
2
3
Sòlid
[Ne] 3s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Sir H. Davy (Anglaterra) l'any 1808. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un element metà l·lic, de color blanc platejat i molt lleuger. Aplicacions
prà ctiques: Capacita per formar aleaccions mecà niques resistents. Altres dades d'interès:
Metall estructural més lleuger en l'indústria i és molt abundant en la naturalesa.
− Alumini
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Alumen (llatÃ-)
13
Al.
26,9
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
13
3
Sòlid
[Ne] 3s2 3p1
13
Dades del seu descobriment: Descobert per F. Wöhler (Alemanya) l'any 1827. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un metall lleuger, tou però resistent i d'aspecte gris platejat, és molt mal·leable
i dúctil i apte per ser mecanitzat. Aplicacions prà ctiques: És fa servir per fer finestres,
bicicletes, en components d'avions i coets, etc. Altres dades d'interès: Material molt abundant en la
escorça terrestre (8,1%) però rarament es troba lliure.
− Silici
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Silex (latÃ-) pedra
foguera
14
Si
28,1
Grup o columna:
14
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
Sòlid.
[Ne]3s23p2
Dades del seu descobriment: Descobert per Jons Berzelius (Suècia) l'any 1823.Â
CaracterÃ-stiques bà siques: És un metal·loide amb marcat lustre metà l·lic i summament
quebradÃ-s. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza com a integrants d'aleaccions per donar major
resistència a l'alumini, coure i altres metalls. Altres dades d'interès: Element electropositiu més
abundant en l'escorça terrestre.
− Fòsfor
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Phôsphorós (grec)
portador de llum
15
P
31
Grup o columna:
15
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
Sòlid
[Ne] 3s2 3p3
Dades del seu descobriment: Descobert per H. Brand ( Alemanya ) l'any 1669. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un sòlid cerós de color blanc amb un caracterÃ-stica olor desagradable. En estat
pur és incolor. Aquest no metall és insoluble en aigua, i s'oxida espontà niament en presència
d'oxigen. Aplicacions prà ctiques: És important per a l'agricultura, ja que forma els fosfats
emprats en la producció de fertilitzants. És important en la producció d'acer i bronze. També
s'usa en llumins de seguretat, pirotècnia, detergents, etc. Altres dades d'interès: No es troba natiu
en la naturalesa, però forma part de nombrosos minerals.
− Sofre
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Sulphur (llatÃ-)
16
S
32.06
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
16
3
Sòlid
[Ne] 3s2 3p4
Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: És un
sòlid inodor i insÃ-pid, mal conductor de la calor i de l'electricitat. Aplicacions prà ctiques: S'usa
en multitud de processos industrials com la producció d'à cid sulfúric (H2SO4) per a bateries, la
fabricació de pólvora i el vulcanitzat del cautxú. Altres dades d'interès: Escalfat, es fon cap a
113º C i dóna un lÃ-quid groc clar, que després esdevé viscós i llustrós. En estat sòlid
només té dues varietats al·lotròpiques, però en estat lÃ-quid en té tres.
14
− Clor
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Chlorós (grec) verd clar
17
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
17
3
Cl
Estat natural:
Sòlid
35
Estructura electrònica:
[Ne] 3s2 3p5
Dades del seu descobriment: Descobert per C. W. Scheele (Suècia) l'any 1774. CaracterÃ-stiques
bà siques: Gas de color groc verdós, d'olor penetrant i irritant, dens i verinós. Aplicacions
prà ctiques: El clor s'empra principalment en la potabilització d'aigües, com a blanquejant en la
producció de paper i en la preparació de distints compostos clorats. Altres dades d'interès: Té
una olor forta i sufocant, que provoca la mort en pocs minuts si l'aire respirat conté més de 2,5
mg/1. És el primer asfixiant de la Primera Guerra Mundial.
− Argó
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Argon (grec) inestable
18
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
18
3
Ar
Estat natural:
Gasós
40
Estructura electrònica:
[Ne] 3s3 3p6
Dades del seu descobriment: Descobert per J. W. S. Rayleight y W. Ramsay (Anglaterra) l'any
1894. CaracterÃ-stiques bà siques: És un gas noble, incolor, inodor i no tòxic. Aplicacions
prà ctiques: Serveix com un protector a l'atmosfera. Altres dades d'interès: L'Argó pot
determinar l'edat geològica de les roques i els meteorits. És molt abundant a l'atmosfera.
− Potassi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Kalium ( llatÃ- )
19
K
39
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
1
4
Sòlid
[Ar] 4s1
Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy ( Anglaterra ) l'any 1807. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un metall tou, soluble en amonÃ-ac lÃ-quid, anilina i mercuri. Aplicacions
prà ctiques: Es fa servir en la preparació del peròxid de Potassi, en aleaccions d'intercanvi
tèrmic, com a reactiu de laboratori i per encebar gasos de combustió en generadors
magneto−hidrodinà mics.
Altres dades d'interès: No es troba a la natura en forma lliure, encara que existeixen molts minerals
que el contenen. És el setè element en abundà ncia de l'escorça terrestre ( 2'59% ). S'oxida a
l'aire i es pot inflamar i esclatar.
− Calci
Origen del nom:
Nombre atòmic:
Calx ( llatÃ- ) calissa
20
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
2
4
15
SÃ-mbol quÃ-mic: Ca
Massa atòmica: 40
Estat natural:
Estructura electrònica:
Sòlid
[Ar] 4s2
Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy ( Anglaterra ) l'any 1808. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall cristal·lÃ-, moderadament tou, de color blanc argentÃ-. Aplicacions
prà ctiques: Es fa servir en la preparació d'aleaccions per a metalls antifricció, com a absorbent
metà l·lic en tubs de buit i com a ingredient per als fertilitzants i adobs. S'utilitza també en
l'elaboració de productes farmacèutics per a les dones embarassades i per a adolescents en
procés de creixement. Altres dades d'interès: És soluble en à cids. És el component
essencial dels ossos, dents, closques i algunes estructures vegetals. És necessari en la nutrició dels
animals i dels éssers humans
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Scandia (llatÃ-)
21
Sc
45
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
4
Sòlid
[Ar] 3d1 4s2
− Escandi
Dades del seu descobriment: Descobert per Nilsonen (Suècia) l'any 1879. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un metall lleuger, de color platejat i que es troba molt difós en la naturalesa.
Aplicacions prà ctiques: El metall té aplicació en la indústria aeroespacial atès que presenta
un punt de fusió molt superior al del alumini. Altres dades d'interès: És coneixen 14 isòtops
radioactius, a més de l'escandi−45, que és el més estable i el més abundant.
− Titani
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Titanium (llatÃ-)
22
Ti
47,90
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
4
4
Sòlid
[Ar] 3d2 4s2
Dades del seu descobriment: Descobert per W. Gregor (Anglaterra) l'any 1791. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall de color blanc gris, brillant, d'elevat punt de fusió y molt dur. Aplicacions
prà ctiques: S'utilitza en construccions astronà utiques a causa de la seva duresa i resistència.
Altres dades d'interès: Fà cil d'oxidar, reacciona en calent amb els halògens i és atacat per
l'à cid nÃ-tric i pel clorhÃ-dric. És molt abundant a la naturalesa.
− Vanadi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Vanadis
23
V
50,9
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
5
4
Sòlid
[Ar]3d34s2Â
Dades del seu descobriment: Descobert per N. Sefstrom (Suècia) l'any 1830 CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall de color gris platejat, brillant, no gaire dur i dúctil en estat pur. Aplicacions
prà ctiques: S'utiliza inicialment en aleaccions amb ferro y acer, en la fabricació de catalitzadors i
en l'indústria cerà mica com a agents colorants. Altres dades d'interès: Es pot treballar a
16
temperatures altes i fredes fà cilment.
− Crom
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Chroma (grec) color
24
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
6
4
Cr
Estat natural:
Sòlid.
52
Estructura electrònica:
[Ar] 3d5 4s1
Dades del seu descobriment: Descobert per L. N. Vauquelin ( França) l'any 1797.
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall de color blanc blavós i brillant; dur i resistent quÃ-micament.
Aplicacions prà ctiques: S'empra principalment en la metal·lúrgia per a aportar resistència a la
corrosió i un acabat brillant. Altres dades d'interès: Els seus minerals principals són la Cromita
o Ferro cromat i la crocaïta. En la crosta terrestre n'hi un 0.02 %.
− Manganès
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Manganesa
25
Mn
54'9
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
4
Sòlid
[Ar] 3d5 4s2
Dades del seu descobriment: Descobert per J. Gahn (Suècia) l'any 1774. CaracterÃ-stiques
bà siques: El manganès és un metall de transició blanc grisenc, semblant al ferro. És un
metall dur i molt frà gil Aplicacions prà ctiques: Manufactura d'aliatges. Altres dades d'interès:
S'ha trobat diòxid de manganès, MnO2, en pintures rupestres.
− Ferro
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Ferrum (llatÃ-)
26
Fe
55'8
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
8
4
Sòlid
[Ar] 3d6 4s2
Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: Metall gris
platejat, bon conductor de l'electricitat; a temperatura ordinà ria és ductil i mal·leable.
Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en la fabricació d'armes, eines, artefactes, etc. Altres dades
d'interès: El ferro és el metall més usat, amb el 95% en pes de la producció mundial de
metall. És molt popular a causa del seu baix preu i duresa, especialment en automòbils, vaixells i
components estructurals d'edificis.
− Cobalt
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
kobalt (Alemany)
déu malèfic
27
Co
58,9
Grup o columna:
9
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
4
Sòlid
[Ar] 3d7 4s2
17
Dades del seu descobriment: Descobert per George Brandt l'any 1737. CaracterÃ-stiques
bà siques: Element metà l·lic semblant al ferro i al nÃ-quel. Aplicacions prà ctiques: S'usa en
aleaccions magnètiques, aleaccions per a mà quines i ferramentes i la aleacció dental i quirúrgica
denominada vitallium. Altres dades d'interès: Es troba distribuït amb amplitud en la naturalesa.
− NÃ-quel
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Kupfernickel
(Alemanya) diable del Grup o columna:
coure
28
PerÃ-ode o fila:
Ni
Estat natural:
58,7
Estructura electrònica:
10
4
Sòlid
[Ar] 3d8 4s2
Dades del seu descobriment: Descobert per A. Constedt (Suècia) l'any 1751. CaracterÃ-stiques
bà siques: Element de color blanc platejat i brillant, bastant dur, dúctil i mal·leable; magnètic
fins als 345 ºC. Aplicacions prà ctiques: És fa servir per donar energia als satèl·lits
artificials. Altres dades d'interès: És fon a 254ºC i bull a 962ºC i és molt tòxic.
− Coure
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Cuprum(llatÃ-)
29
Cu
63,5
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
11
4
Sòlid
[Ar] 3d10 4s1
Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: Metall
vermellós, bon conductor elèctric i calorÃ-fic, resistent a la corrosió, mal·leable i dúctil.
Aplicacions prà ctiques: El coure es fa servi per a la fabricació de monedes etc.. Altres dades
d'interès: Els minerals de coure es divideixen en dos grups: els minerals sulfurats i els anomenats
metamòrfics o oxidats.
− Zinc
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mic:
Massa atòmica:
Zinc (Alemany) fosc
30
Zn
65'4
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
12
4
Sòlid
[Ar] 3d10 4s2
Dades del seu descobriment: Descobert per A. V. Swab (Alemanya) l'any 1742. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall blanc blavós, poc alterable, susceptible d'un bon poliment. És trencadÃ-s en
fred, mal·leable i dúctil entre 100 i 150 ºC. Aplicacions prà ctiques: És un oligoelement
important per les plantes. També és usat per la producció de mineral. Altres dades d'interès:
És un metall reductor amfòter. Molt electropositiu és atacat fà cilment pels à cids.
− Gal·li
Origen del nom:
Nombre atòmic:
Galia (França) Grup o columna:
31
PerÃ-ode o fila:
13
4
18
SÃ-mbol quÃ-mics: Ga
Massa atòmica:
79,7
Estat natural:
Estructura electrònica:
Sòlid
[Ar] 3d10 4s2 4p1
Dades del seu descobriment: Descobert per P. E. Lecoq (França) l'any 1875. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall de color gris blavós quan és sòlid, i de color platejat quan és lÃ-quid.
Aplicacions prà ctiques: Es fa servir termòmetres d'alta temperatura aliat amb l'argent i l'estany.
Altres dades d'interès: QuÃ-micament és molt semblant a l'alumini el seu ió és amfòter.
− Germani
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Germani (Alemanya)
32
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
14
4
Ge
Estat natural:
Sòlid
72,6
Estructura electrònica:
[Ar] 3d10 4s2 4p2
Dades del seu descobriment: Descobert per C. Winkler (Alemanya) l'any 1885. CaracterÃ-stiques
bà siques: Té un aspecte gris metà l·lic, és dur i frà gil. Aplicacions prà ctiques: Es emprat
a la fabricació de dÃ-odes. Altres dades d'interès: Presenta la mateixa estructura cristal·lina que
el diamant i resistix als à cids i à lcalis.
− Arsènic
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Arsenikón (grec) color vermell
33
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
15
4
As
Estat natural:
Sòlid
Massa atòmica:
74,9216
Estructura
electrònica:
[Ar] 3d10 4s2 4p3
Dades del seu descobriment: Descobert per A. Magno ( Alemanya) l'any 1250. CaracterÃ-stiques
bà siques: Es presenta en diverses formes al·lotròpiques, de les quals les més importants són
l'arsènic gris, d'aspecte metà l·lic, bla, frà gil i bon conductor de la calor, i l'arsènic groc, no
metà l·lic. Aplicacions prà ctiques: Els alquimistes consideraven l'arsènic com a un principi
actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular Altres dades d'interès:
Element amb propietats metà l·liques i no metà l·liques.
− Seleni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Selene (grec)
34
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
16
4
Se
Estat natural:
Sòlid
78,96
Estructura electrònica:
[Ar] 3d10 4s2 4p4
Dades del seu descobriment: Descobert per J. Berzelius (Suècia) l'any 1817. CaracterÃ-stiques
bà siques: Es presenta en diverses formes al·lotròpiques: pols de color vermell, sòlid amorf vitri
de color castany fosc, vidres monoclÃ-nics vermells i vidres brillants de color gris Aplicacions
prà ctiques: S'usa en diverses aplicacions elèctriques i electròniques, entre altres cèl·lules
19
solars i rectificadors. Altres dades d'interès: Exhibeix l'efecte fotoelèctric, convertint la llum en
electricitat, i, a més, la seva conductivitat elèctrica augmenta al exposar−lo a la llum. Per davall
del seu punt de fusió és un material semiconductor de tipus p.
− Brom
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Bromos (grec) podor
35
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
17
4
Br
Estat natural:
LÃ-quid.
79,909
Estructura electrònica:
[Ar] 3d10 4s2 4p5
Dades del seu descobriment: Descobert per A. J. Balard (França) l'any 1826. CaracterÃ-stiques
bà siques: A temperatura ambient, lÃ-quid de color vermell fosc, tres vegades més dens que
l'aigua; es volatilitza amb facilitat i produeix un vapor vermellós. Aplicacions prà ctiques: S'empra
en la fabricació de productes de fumigació, agents ininflamables, productes per a la purificació
d'aigües, colorants, bromurs emprats en fotografia. Altres dades d'interès: És un derivat del
petrol, és verinós i sufocant.
− Criptó
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Kryptos (grec) ocult
36
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
18
4
Kr
Estat natural:
Gasós.
83,8
Estructura electrònica:
[Ar] 3d10 4s7 4p8
Dades del seu descobriment: Descobert per Ramsay i M.W. Travers (Anglaterra) l'any 1898.
CaracterÃ-stiques bà siques: Gas incolor, insÃ-pid i monoatòmic, com tots els gasos nobles.
Aplicacions prà ctiques: La radiació taronja del seu isòtop de massa atòmica 86 va servir durant
un temps com a patró del metre. S'usa en sistemes d'il·luminació d'aeroports, el là ser de criptó
s'usa en medicina per a cirurgia de la retina del ull. Altres dades d'interès: És un dels productes
de la fissió nuclear de l'urani.
− Rubidi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Rubidius (llatÃ-) vermell
85,5
Rb
85'47
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
1
5
Sòlid
[Kr] 5s1
Dades del seu descobriment: Descobert per R. Bunsen i G. Kirchhoff ( Alemanya ) l'any 1860 .
CaracterÃ-stiques bà siques: Te dues ratlles vermelles , metall alcalÃ- descobert grà cies a l'
anà lisi espectral . Aplicacions prà ctiques: Serveix per descompassar l' aigua bruscament . Altres
dades d'interès: Es fon a 38'9 ºC i s'oxida amb contacte amb l' aire .
− Estronci
Origen del nom:
Strontian
Grup o columna:
2
20
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
38
Sr
87,6
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
5
Sòlid
[Kr] 5s2
Dades del seu descobriment: Descobert per A. Crawford (Anglaterra) l'any 1780.
CaracterÃ-stiques bà siques: Element metà l·lic, de color blanc platejat acabat de tallar,
relativament dúctil i mal·leable. Aplicacions prà ctiques: Descompon l' aigua en fred . Altres
dades d'interès: Es presenta en el sòl en estat de carbonat i de sulfat.
− Itri
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Ytterby
39
Y
88,9
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
5
Sòlid
[Kr] 4d1 5s2Â
Dades del seu descobriment: Descobert per J. Gadolin (Finlà ndia) l'any 1794 CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall gris, mal·leable i dúctil. Aplicacions prà ctiques: En la manufactura de
pantalles de televisors. Altres dades d'interès: En certs nivells de composició la aleacció és
millor conductora de l'electricitat que el metall pur.
− Zirconi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Zarcum (Àrab)
color de l'or
40
Zr
91,2
Grup o columna:
4
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
5
Sòlid
[Kr] 4d2 5s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Martin Klaproth (Alemanya) l'any 1789.
CaracterÃ-stiques bà siques: És un metall blanc grisenc, brillant i molt resistent a la corrosió.
És més lleuger que l'acer amb una duresa semblant a la del coure. Aplicacions prà ctiques:
S'utilitza en l'indústria cerà mica i en els flash fotogrà fics. Altres dades d'interès: Es un dels
elements més abundants i està à mpliament distintiu en l'escorça terrestre.
− Niobi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Columbio
41
Nb
92,9
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
5
5
Sòlid
[Kr] 4d4 5s1
Dades del seu descobriment: Descobert per Charles Hatchett l'any 1801. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un metall dúctil, gris brillant, que passa a presentar una coloració blava quan
entra en contacte amb l'aire a temperatura ambient Aplicacions prà ctiques: Acers inoxidables
especials, en piles nuclears, etc. Altres dades d'interès: És molt inert a tots el à cids, menys al
fluorhÃ-dric.
− Molibdè
21
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Molybdos (grec)
plom
42
Mo
95,4
Grup o columna:
6
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
5
Sòlid
[Kr] 4d5 5s1
Dades del seu descobriment: Descobert per C. W. Scheele (Suècia) l'any 1778. Â
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall de color blanc platejat, dur i mal·leable. Aplicacions
prà ctiques: S'utilitza per a crear aliatges d'alta resistència, que suporten altes temperatures i la
corrosió. Altres dades d'interès: És altament tòxic.
− Tecneci
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Technetos (grec)
artificial
43
Tc
98,9
Grup o columna:
7
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
5
Sòlid
[Kr] 4d5 5s2
Dades del seu descobriment: Descobert per C. Perrier (Ità lia) l'any 1937. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un metall gris platejat, que lentament perd brillantor en contacte amb l'aire humit.
Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en petites quantitats en la medicina. Altres dades d'interès:
Primer element obtingut de manera artificial. Té una vida molt llarga 2 x 105 anys.
− Ruteni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Ruthenia (llatÃ-)
44
Ru
101,1
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
8
5
Sòlid
[Kr] 4d7 5s1
Dades del seu descobriment: Descobert per Karl Klaus (Rússia) l'any 1844. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un metall dur, blanc, manejable només a altes temperatures i amb dificultat.
Aplicacions prà ctiques: S'utiliza per contactes elèctrics i en aplicacions on es requereix
resistència a l'aigua i a la corrosió extrema com en estilogrà fics i pivots d'instruments. Altres
dades d'interès: És un excel·lent catalitzador, també és altament tòxic.
− Rodi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
rhodon (grec) rosa
45
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
9
5
Rh
Estat natural:
Sòlid
102,9
Estructura electrònica:
[Kr] 4d8 5s1
Dades del seu descobriment: Descobert per W. Wollaston (Anglaterra) l'any 1803.
CaracterÃ-stiques bà siques: És un metall blanc, dur, considerablement dúctil. Aplicacions
prà ctiques: S'utilitza principalment per a aleaccions per a el platÃ-. Altres dades d'interès: És
un excel·lent catalitzador i és resistent als à cids comuns. És altament tòxic.
22
− Pal·ladi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Pallas, asteroide
46
Pd
106,4
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
10
5
Sòlid
[Kr] 4d10 5s0
Dades del seu descobriment: Descobert per W. Wollaston (Anglaterra) l'any 1803.
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall sòlid, dúctil, mal·leable i de color blanc platejat.
Aplicacions prà ctiques: S'utilitza com a catalitzador en certs processos quÃ-mics i també per a
contactes elèctrics de baix voltatge. Altres dades d'interès: Pot provocar irritació de la pell, als
ulls. És altament tòxic.
− Plata
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Argentum ( llatÃ- )
47
Ag
107,9
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
11
4
Sòlid
[Kr] 4d10 5s1
Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: Metall de
color blanc caracterÃ-stic i és l'element més tou. Aplicacions prà ctiques: Els usos principals
de la plata, són com a metall preciós. Altres dades d'interès: Presenta major conductivitat
tèrmica i elèctrica de tots els metalls.
− Cadmi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Kadmeia "tebana"(grec)
48
Cd
112,4
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
12
4
Sòlid
[Kr] 4d10 5s2
Dades del seu descobriment: Descobert per F. Stromeyer ( Alemanya ) l'any 1817
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall blanc brillant, és molt mal·leable i dúctil. Aplicacions
prà ctiques: S'empra en la fabricació de bateries. Especialment en les bateries de nÃ-quel−cadmi.
Altres dades d'interès: El Cadmi entra en la composició d'aliatges de baix punt de fusió i
d'aliatges d'antrificció. El Cadmi és un gran absorbent de neutrons lents, per la qual cosa s'utilitza
en el control de reactors nuclears i en el blindatge dels aparells de mesura.
− Indi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Indi pel color
49
In
Massa atòmica:
115
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura
electrònica:
13
5
Sòlid
[Kr] 4d10 5s2 5p1
Dades del seu descobriment: Descobert per S. Terrant (Anglaterra) l'any 1803. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall blanc platejat, brillant, tou, dúctil i mal·leable. Aplicacions prà ctiques:
23
S'utilitza en aliatges, en soldadura i en la industria electrònica. Altres dades d'interès: Es troba en
menes de ferro, plom i coure.
− Estany
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Stannum, (llatÃ-)
emblanquinar
50
Sn
118,7
Grup o columna:
14
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
5
Sòlid.
[Kr] 4d10 5s2 5p2
Dades del seu descobriment: Descobert en l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: És suau,
flexible i resistent a la corrosió en molts medis. Aplicacions prà ctiques: Recobrament d'envasos.
Aleaccions per a soldar, etc. Altres dades d'interès: Existeix l'estany blanc i el gris.
− Antimoni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Stibium (llatÃ-)
51
Sb
121,7
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
15
5
Sòlid
[Kr] 4d10 5s2 5p3
Dades del seu descobriment: Descobert en l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: L'antimoni
metà l·lic és molt quebradÃ-s, de color blanc−blavós amb una brillantor metà l·lica
caracterÃ-stica, de aparença escamosa. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en acumuladors,
revestiments de cables, coixinets antifricció, etc. Altres dades d'interès: Té una conductivitat
elèctrica menor en estat sòlid que en estat lÃ-quid.
− Tel·lúric
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Tellus (llatÃ-) terra
52
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
7
5
Tc
Estat natural:
Sòlid
98,9
Estructura electrònica:
[Kr] 4d10 5s2 5p4Â
Dades del seu descobriment: Descobert per F. M. Reichenstein (Romania) l'any 1782.
CaracterÃ-stiques bà siques: Element sòlid, de color gris platejat, trencadÃ-s i de carà cter
semimetà l·lic, de baixa conductivitat elèctrica Aplicacions prà ctiques: S'utilitza com a additiu
de l'acer per a incrementar la seva ductilitat, com additiu en catalitzadors, etc. Altres dades
d'interès: Quan es calenta per a descompassar−lo, el clorur de tel·luri pot emetre vapors tòxics
de tel·luri i clor.
− Iode
Origen del nom: Iodes (grec) color violeta
Nombre atòmic: 52.
SÃ-mbol
I
quÃ-mics:
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
17
5
Estat natural:
Sòlid.
24
Massa atòmica: 126,9
Estructura electrònica: [Kr] 4d10 5s2 5p5.
Dades del seu descobriment: Descobert per B. Coutois (França) l'any 1811. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un sòlid negre i llustrós, amb lleugera brillantor metà l·lica, que sublima en
condicions normals donant un gas de color violeta i olor irritant. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza
com a desinfectant. Altres dades d'interès: És poc soluble en aigua, mentre que es dissol
fà cilment en dissolvents.
− Xenó
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Xenon (grec) rar
54
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
18
5
Xe
Estat natural:
Gasós
131.3
Estructura electrònica:
[Kr] 4d10 5s2 5p6
Dades del seu descobriment: Descobert per W.Ramsay i M. W.Travers (Anglaterra) l'any 1898.
CaracterÃ-stiques bà siques: Gas incolor, inodor i insÃ-pid; més dens que l'aire i bastant més
soluble que l'aigua. Aplicacions prà ctiques: S'usa a l'electrònica. Altres dades d'interès: És
un gas molt car. S'aconsegueix per la destil·lació de l'oxigen.
− Cesi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Caesius (llatÃ-)
55
Cs
132,9
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
1
6
Sòlid
[Xe] 6s1
Dades del seu descobriment: Descobert per G. Kirchhoff i R. Bunsen (Alemanya) l'any 1860.
CaracterÃ-stiques bà siques: Es de color groc pà l·lid i és un metall tou. Aplicacions
prà ctiques: Es fa servir en fabricació de cèl·lules fotoelèctriques. Altres dades d'interès: La
valència és 1.
− Bari
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Barys (grec) pesant
56
Ba.
137,3
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
2
6
Sòlid
[Xe] 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per H. Davy (Anglaterra) l'any 1808. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall de color blanc platejat, semblant al calci d'aspecte i bastant reactiu. Aplicacions
prà ctiques: Es fa servir en la fabricació de determinades cèl·lules fotoelèctriques. Altres
dades d'interès: L'element es tan reactiu que no existeix en estat lliure en la natura, sempre es troba
formant compostos amb halògens.
− Lantani
Origen del nom:
Lanthanein (grec)
Grup o columna:
3
25
amagarÂ
Nombre atòmic: 57
SÃ-mbol
La
quÃ-mics:
Massa atòmica: 138,9
PerÃ-ode o fila:
6
Estat natural:
Sòlid
Estructura electrònica:
[Xe] 5d1 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Carl Mosander (Suècia) l'any 1839.
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall sòlid de color gris platejat, bla, bon conductor de la calor i de
l'electricitat. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en la manufraestructura del vidre i en la fabricació
de lenta de gran qualitat. Altres dades d'interès: Segon element més abundant del grup de les
terres rares, en un metall.
− Ceri
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Céres, asteroide
58
Ce
140,1
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
6
Sòlid
[Xe] 4f1 5d1 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per W. Von Hisinger (Suècia i Alemanya) l'any 1903.
CaracterÃ-stiques bà siques: Element dur, de color gris acerat, bon conductor de la calor i
l'electricitat. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en la fabricación de televisors en color, là mpares
fluorescents i cristalls. Altres dades d'interès: Element més abundant del grup de les terres rares.
Té una vida mitjana de 5 x 1015 anys. Rarament es troba en la naturalesa, ja que es dona en
quantitats molt petites.
− Praseodimi
Prasios i didymos (grecs)
verd' i `bessó
Nombre atòmic: 59
SÃ-mbol
Pr
quÃ-mics:
Massa atòmica: 140,9
Origen del nom:
Grup o columna:
3
PerÃ-ode o fila:
6
Estat natural:
Sòlid
Estructura electrònica:
[Xe] 4f3 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Von Welsbach (Àustria) l'any 1885.
CaracterÃ-stiques bà siques: Sòlid brillant de color groc pà l·lid, bla, mal·leable, dúctil, bon
conductor de la calor i de l'electricitat i fortament paramagnètic. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza
en aleaccions amb el magnesi per crear metalls durs, que són utilitzats en motors d'avions, també
s'utilitza en l'industria del cine per a les llums dels estudis i dels projectors. Té una utilitat en la
fabricació d'ulleres protectores per a soldadors. Altres dades d'interès: Rarament es troba en la
naturalesa, ja que es dona en petites quantitats. És apropiat per a la producció de catalitzadors.
− Neodimi
Neos i didymos (grecs)
nou i bessó
Nombre atòmic: 60
Nd
Origen del nom:
Grup o columna:
3
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
6
Sòlid
26
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
144,2
Estructura electrònica:
[Xe] 4f4 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per C. A. Von Welsbach (Àustria) l'any 1885.
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall sòlid de color groc clar, bon conductor de la calor i
l'electricitat Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en la fabricació d'ulleres protectores per a soldadors.
Altres dades d'interès: És perillós en el hambit del treball, degut a la humetat i que els gasos
poden ser inhalats amb l'aire.
− Prometi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Prometheus (grec),
déu
61
Pm
145
Grup o columna:
3
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
6
Sòlid
[Xe] 4f5 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Marinsky (EE.UU.) l'any 1945.  CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall tou, radioactiu d'emissió beta; a causa de la seva alta radioactivitat produeix una
lluminositat verda o blavosa. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en bateries nuclears empleades en
aplicacions especials. Altres dades d'interès: Element que s'ha de produir artificialment, no es
troba en la naturalesa. Té una vida mitjana de 17,7 anys.
− Samari
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
amarskite, mineral
62
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
3
6
Sm
Estat natural:
Sòlid
150,4
Estructura electrònica:
[Xe] 4f6 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per P. E. Lecoq l'any 1879. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall sòlid, de color blanc gris brillant, dur i trencadÃ-s, bon conductor de la calor i
l'electricitat. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza com a catalitzador de certes reaccions orgà niques,
també s'utilitza en l'industria del cine per a la il!luminació dels estudis i les llums dels projectors.
Altres dades d'interès: Rarament es troba en la naturalesa, ja que es troba en quantitats molt
petites.
− Europi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Europa, continent
63
Eu
151,9
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
6
Sòlid
[Xe] 4f7 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Carl Mosander (França) l'any 1843.
CaracterÃ-stiques bà siques: De color gris platejat, amb una duresa semblant a la del plom, bastant
dúctil, bon conductor de la calor i l'electricitat i bastant reactiu. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza
27
com a verÃ- nuclear, també s'utilitza en la fabricació de pantalles de televisors. Altres dades
d'interès: És el més reactiu del grup de les terres rares.
− Gadolini
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Gadolin(CientÃ-fic)
64
Gd
157,3
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
6
Sòlid
[Xe] 4f7 5d1 6s2Â
Dades del seu descobriment: Descobert per J. Charles Galissard (Suïsa) l'any 1880.
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall de color blanc platejat, amb una brillantor metà l·lica,
dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l'electricitat; es comporta en certes ocasions com a
superconductor. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza per fer fòsfors per a la televisió en color.
Altres dades d'interès: És llençat en molts llocs de la terra i pot provocar efectes ambientals
perillosos.
− Terbi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Ytterbi, ciutat
65
Tb
158,2
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
6
Sòlid
[Xe] 4f9 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Carl Mosander (Suïsa) l'any 1843. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall gris platejat, bon conductor de la calor i l'electricitat; mal·leable, dúctil i prou
bla per poder−lo tallar amb un ganivet. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza per a adulterar alguns
aparells en estat sòlid, com a estabilitzador de cristalls i barrejat amb altres elements pot fer llum
là ser. Altres dades d'interès: S'obté principalment a través d'un procés d'intercanvi iónic
amb la sorra monacita.
− Disprosi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Dysprositos (grec)
difÃ-cil d'obtenir
66
Dy
162,5
Grup o columna:
3
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
6
Sòlid
[Xe] 4f10 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Paul−Émile Lecoq (França) l'any 1886.
CaracterÃ-stiques bà siques: Metà l·lic, platejat, no gaire tou (es talla amb un ganivet amb
dificultat) i no gaire bon conductor de la calor i l'electricitat. Aplicacions prà ctiques: Mesclat amb
l'acer, s'utilitza per a fer reactors nuclears i com a material là ser. Altres dades d'interès: S'obté
principalment a través d'un procés d'intercanvi iónic amb la sorra monacita.
− Holmi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
Holmia (llatÃ-)
67
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
3
6
28
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Ho
164,9
Estat natural:
Estructura electrònica:
Sòlid
[Xe] 4f11 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per J.L. Soret (Suïsa) l'any 1878.  CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall blanc platejat, bon conductor de la calor i de l'electricitat, relativament bla i
mal·leable. Aplicacions prà ctiques: No té aplicacions comercials. Altres dades d'interès:
Actualment s'obté a través d'un procés d'intercanvi iónic amb la sorra monacita.
− Erbi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Ytterby, poble
68
Er
167,3
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
6
Sòlid
[Xe] 4f12 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Carl Mosander (Suïsa) l'any 1843. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall de color gris fosc platejat, bon conductor de la calor i l'electricitat. Aplicacions
prà ctiques: S'utiliza en l'industria de l'energia nuclear. Altres dades d'interès: Actualment
s'obté a través d'un procés d'intercanvi iónic amb la sorra monacita.
− Tuli
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Tulle
69
Tm
168,9
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
6
Sòlid
[Xe] 4f13 5d0 6s2Â
Dades del seu descobriment: Descobert per Theodore Cleve (Suècia) l'any 1879.Â
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall platejat, mal·leable, dúctil, bon conductor de la calor i
l'electricitat i tan bla que es pot tallar amb un ganivet. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza per a
fabricar petites unitats portà tils de raigs X que s'utilitzen en medicina. Altres dades d'interès:
Té una vida mitjana d'1,92 anys. S'obté a través d'un procés d'intercanvi iónic amb la sorra
monacita.
− Iterbi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Ytterby, poble
70
Yb
173
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
6
Sòlid
[Xe] 4f14 5d0 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Jean de Marignac (Suïssa) l'any 1878.
CaracterÃ-stiques bà siques: És un element tou, maleable i bastant dúctil i té un color
platejat. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza per a la millora de la resistència en certs acers. Altres
dades d'interès: Similar al calci i al estronci. S'han trobat set isòtps estables del iterbi sent el
més estable el Yb−169 amb una vida mitjana de 32,026 dies.
− Luteci
29
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Lutetia, antic nom de
ParÃ-s
71
Lu
175
Grup o columna:
3
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
6
Sòlid
[Xe] 4f14 5d1 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per George Urbain (França i Àustria) l'any 1907.
CaracterÃ-stiques bà siques: És un metall trivalent de color blanc platejat resistent a la corrosió
i relativament estable en presència d'aire. És l'element més pesat i dur de totes les terres rares.
Aplicacions prà ctiques: El metall s'empra com a catalitzador en el craqueig del petroli. Altres
dades d'interès: És l'element més car de tots els elemets rars. És el menys abundant de tots
els elements presents en la naturalesa.
− Hafni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Hafnia (llatÃ-)
72
Hf
178,5
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
4
6
Sòlid
[Xe] 4f14 5d2 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Dirk Coster i George de Hevesy (Dinamarca) l'any 1923
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall de color blanc platejat, brillant, dur i dúctil. Aplicacions
prà ctiques: Com les del Zirconi. Altres dades d'interès: És un dels elements menys abundants
en l'escorça terrestre.
− TÃ ntal
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Tantale (grec), déu
73
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
5
6
Ta
Estat natural:
Sòlid
181
Estructura electrònica:
[Xe] 4f14 5d3 6s2Â
Dades del seu descobriment: Descobert per Anders Ekeberg (Suècia) l'any 1802.
CaracterÃ-stiques bà siques: Es tracta d'un metall de transició rar, blau grisenc, dur, presenta
brillantor metà l·lica i resisteix molt bé la corrosió. Aplicacions prà ctiques: Fabricació
d'elements per a equips electrònics, els quals inclouen radis de banda civil, detectors de fum,
marcapassos cardÃ-acs i automòbils. Altres dades d'interès: Pot ser danyós per inhalació,
ingestió o absorció .
− Tungstè
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Tung sten (suec)
pedra pesada
74
W
183,9
Grup o columna:
6
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
6
Sòlid
[Xe] 4f14 5d4 6s2Â
30
Dades del seu descobriment: Descobert per Fausto y Juan José de Elhuyar (Espanya) l'any 1783.
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall dur, mal·leable i dúctil; en estat pur és de color blanc
platejat, però quan conté impureses és de color gris. té el punt de fusió més elevat de tots
els elements i una gran resistència elèctrica. Aplicacions prà ctiques: És important en
là mpades elèctriques, productes electrònics i indústria elèctrica. Altres dades d'interès:
Té el punt de fusió més elevat de tots els elements i una gran resistència elèctrica.
− Reni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Rhenus (llatÃ-)
75
Re
186,2
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
6
Sòlid
[Xe] 4f14 5d5 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Walter Noddack (Alemanya) l'any 1925
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall de color blanc platejat brillant, dúctil i mal·leable a una
densitat alta i un punt de fusió elevat; bon emissor d'electrons; té una resistivitat elèctrica
elevada. Aplicacions prà ctiques: Utilitzat per a filaments de forns i là mpades. Altres dades
d'interès: Pot provocar greus problemes per a la salut.
− Osmi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Osme (grec) olor
76
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
8
6
Os
Estat natural:
Sòlid
190,2
Estructura electrònica:
[Xe] 4f14 5d6 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per S. Tennant (Anglaterra) l'any 1803. CaracterÃ-stiques
bà siques: Sòlid de color blavós, trencadÃ-s i molt dens. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza com
a reactiu orgà nic i colorant, en puntes de compassos, contactes elèctrics, etc. Altres dades
d'interès: Només es pot treballar amb l'osmi quan es desfà , es a dir en forma lÃ-quida.
− Iridi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
−
77
Ir
192,2
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
9
6
Sòlid
[Xe] 4f14 5d7 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Smithson Tennant l'any 1804 CaracterÃ-stiques
bà siques: És una substà ncia metà l·lica, blanca i dura, similar al platÃ-. Aplicacions
prà ctiques: S'empra en aliatges d'alta resistència que poden suportar altes temperatures. Altres
dades d'interès: Únic metall que pot utilitzar−se sense protecció a l'aire fins a 2300ºC.
− PlatÃOrigen del nom:
Nombre atòmic:
Plata (espanyol)
78
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
10
6
31
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Pt.
195,09
Estat natural:
Estructura electrònica:
Sòlid
[Xe] 4f14 5d9 6s1
Dades del seu descobriment: Descobert per A. Ulloa (Espanya) l'any 1735. CaracterÃ-stiques
bà siques: Metall de color blanc grisenc, bla, dúctil, mal·leable, tenaç i amb un punt de fusió
alt. Aplicacions prà ctiques: Amb el Iridi forma aliatges molt durs per a fabricar termoaparells i les
puntes de les plomes estilogrà fiques. Altres dades d'interès: La valència és 2,4,5,6.
− Or
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Aurum ( llatÃ-) or
79
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
11
6
Au
Estat natural:
Sòlid
197
Estructura electrònica:
[Xe] 4f14 5d10 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: Metall d'un
color groc caracterÃ-stic força brillant; l'or pur és el metall més mal·leable i dúctil;
també és un dels metalls més blans i és un bon conductor de l'electricitat i la calor.
Aplicacions prà ctiques: Els usos principals de l'or, són com a metall preciós. Altres dades
d'interès: Element metà l·lic. Primer metall conegut per l'home. Els únics derivats coneguts del
l'or són els halògens i cianurs, molt inestables, que es descomponen donant or metà l·lic.
− Mercuri
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Hydrargyrus (llatÃ-)
80
Hg
200,6
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
12
6
LÃ-quid
[Xe] 4f14 5d10 6s2
Dades del seu descobriment: Descobert a l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: A
temperatures ordinà ries, lÃ-quid brillant, molt dens, de color blanc platejat; a temperatura ambient,
lleugerament volà til. Aplicacions prà ctiques: El mercuri es pot fer servir per a termòmetres, etc.
Altres dades d'interès: El mercuri i els seus composts són tòxics; llurs vapors penetren a
través de tota la superfÃ-cie del cos.
− Tal·li
Origen del nom: Thallos (grec)tret verd
Nombre atòmic: 81
SÃ-mbol
Tl
quÃ-mics:
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
13
6
Estat natural:
Sòlid
Massa atòmica: 204,3
Estructura electrònica:
[Xe] 4f14 5d10 6s2
6p1
Dades del seu descobriment: Descobert per William Crookes (Anglaterra) l'any 1861.
CaracterÃ-stiques bà siques: Aquest metall és molt tou i mal·leable i es pot tallar fins i tot amb
un ganivet.
32
Aplicacions prà ctiques: Utilitzat en el passat com un verÃ- per les formigues s'utilitzava en el
tractament d'infeccions a la pell. De tota manera aquest ús s'ha limitat a causa de l'estret marge que
hi ha entre la toxicitat i el benefici terapèutic. Altres dades d'interès: La major part del tal·li
comercial prové de les traces presents en els sulfurs de coure, plom, zinc, entre altres.
− Plom
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Plumbum (llatÃ-) Grup o columna:
82
PerÃ-ode o fila:
14
6
Pb
Estat natural:
Sòlid
207,2
Estructura electrònica:
[Xe] 4f14 5d10 6s2 6p2
Dades del seu descobriment: Descobert per M. Curie (Polònia) l'any 1898. CaracterÃ-stiques
bà siques: Sòlid amb una nÃ-tida brillantor platejada quan està acabat de tallat, molt bla (es ratlla
amb l'ungla), mal·leable i dúctil, presenta una tenacitat baixa i és un mal conductor de
l'electricitat. Aplicacions prà ctiques: És fa servir per donar energia als satèl·lits artificials.
Altres dades d'interès: És fon a 254ºC i bull a 962ºC. És un element natural molt rar. De
valència 6+, 4+, 2+, 0, i 2−. És molt tòxic
− Bismut
Weisse masse (alemany)
massa blanca
Nombre atòmic: 83
SÃ-mbol
Bi
quÃ-mics:
Origen del nom:
Massa atòmica: 208,9
Grup o columna:
15
PerÃ-ode o fila:
6
Estat natural:
Sòlid
Estructura electrònica:
[Xe] 4f14 5d10 6s2
6p3
Dades del seu descobriment: Descobert en l'edat antiga. CaracterÃ-stiques bà siques: Sòlid de
color blanc grogenc tirant a rosat; trencadÃ-s, dur. Altres dades d'interès: Mal conductor de la
calor i l'electricitat
− Poloni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Polonia
84
Po
210
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
16
6
Sòlid
[Xe] 4f14 5d10 6s2 6p4
Dades del seu descobriment: Descobert per Pierre i Maria Curie (França) l'any 1898.
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall tou, d'un color gris platejat. Altres dades d'interès: És
aproximadament 2,5 x 1011 vegades més tòxic que l'à cid cianhÃ-dric. Té una vida mitjana de
103 anys.
− Astat
Origen del nom:
Astatós (grec)
inestable
Grup o columna:
17
33
Nombre atòmic: 85
SÃ-mbol
At
quÃ-mics:
Massa atòmica: 210
PerÃ-ode o fila:
6
Estat natural:
Sòlid
Estructura electrònica:
[Xe] 4f14 5d10 6s2 6p5
Dades del seu descobriment: Descobert per D. R. Carson, K. R. MacKenzie i Emilio Segrè
(EE.UU.) l'any 1940. Altres dades d'interès: Element radioactiu, el més pesat dels halògens i
tan volà til com el iode.
− Radó
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Rodium emanation
86
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
18
6
Rn
Estat natural:
Gasós
222
Estructura electrònica:
[Xe] 4f14 5d10 6s2 6p6
Dades del descobriment: Descobert per F. E. Dorn (Alemanya) l'any 1900. CaracterÃ-stiques
bà siques: Gas incolor, inodor i radioactiu; el gas noble més pesat i, probablement, el més
reactiu. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en medicina i també emprat en estudis cinètics.
Altres dades d'interès: És soluble en l'aigua i apropiadament en lÃ-quids.
− Franci
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Francia
87
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
1
7
Fr.
Estat natural:
LÃ-quid.
223.
Estructura electrònica:
[Rn] 7s1
Dades del seu descobriment: descobert per M. Parey (França) l'any 1939. CaracterÃ-stiques
bà siques: És el més pesant i el més actiu dels metalls alcalins. Altres dades d'interès: La
seva valència és 1. És l'element més electropositiu de tots.
− Radi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Radium (llatÃ-) raig
88.
Ra.
226.
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
2
7.
Sòlid.
[Rn] 7s2
Dades del seu descobriment: Descoberts per Pierre i M. Curie (França) l'any 1898.
CaracterÃ-stiques bà siques: És el més pesat dels metalls alcalinoterris. És un element que
es troba en equilibri radioactiu en els materials d'Urani. Aplicacions prà ctiques: Barrejant−se amb
el Beril·li es pot formar energia nuclear. Altres dades d'interès: El seu pes atòmic és:
226.0254. Punt de fusió: 700ºC. Punt d'ebullició:1140ºC.
− Actani
34
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Aktis (grec) raig de
llum
89
Ac
227
Grup o columna:
3
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
Sòlid
[Rn] 6d1 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per André Debierne l'any 1899. CaracterÃ-stiques
bà siques: És un element metà l·lic, radioactiu de color platejat. A causa de la seva intensa
radioactivitat brilla en la foscor amb una llum blavosa. Aplicacions prà ctiques: no té aplicacions
industrials significatives. L'Ac−225 s'empra en medicina en la producció de Bi−213 per a
radioterà pia. Altres dades d'interès: Té una vida mitjana de 22 anys.
− Tori
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Thor
90
Th
232
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid
[Rn] 6d2 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Jons Berzelius l'any 1828. CaracterÃ-stiques
bà siques: En estat pur, el tori és un metall blanc platejat que manté la seva lluentor (no s'oxida)
durant alguns mesos. Una vegada ha iniciat el procés d'oxidació, el tori, es va convertint en un
material gris i eventualment negre. Aplicacions prà ctiques: En aliatges de magnèsi, millorant−ne
les propietats a elevades temperatures. S'usa també per a recobrir els cables de tungstè, usats en
equipament electrònic, millorant l'emissió d'electrons dels cà todes a temperatures elevades. Altres
dades d'interès: El diòxid de tori (ThO2), té un dels punts de fusió més elevats de tots els
òxids (3.300°C).
− Protoactini
Origen del nom: protos (grec)= primer
Nombre atòmic: 91
SÃ-mbol
Pa
quÃ-mics:
Massa atòmica:
237
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
3
7
Estat natural:
Sòlid
Estructura electrònica:
[Rn] 5f2 6d1
7s2Â
Dades del seu descobriment: Descobert per K. Kajans y O.H. Gohring l'any 1913.
CaracterÃ-stiques bà siques: És platejat, maleable i dúctil. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza
en la priducció del 233U fisionable. Altres dades d'interès: L'isòtop més important, 231Pa, te
una vida mitjana de 32 500 anys.
− Urani
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Urà (planeta)
92
U
238,03
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid
[Rn] 5f3 6d1 7s2
35
Dades del seu descobriment: Descobert per M. Klaproth (Alemanya) l'any 1789. CaracterÃ-stiques
bà siques: És pesant, blanc−argentÃ-, tòxic, metà l·lic, i radioactiu de forma natural.
Aplicacions prà ctiques: El principal ús de l'urani en l'actualitat és l'obtenció de combustible
per als reactors nuclears que produïxen el 17% de l'electricitat obtinguda en el món. Altres dades
d'interès: És un dels metalls de la famÃ-lia dels actinis i és l'element més pesant de la
natura. És, en general, un element reactiu, i es combina directament amb l'hidrogen, oxigen, sofre,
halògens i no metalls.
− Neptuni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Neptuni (planeta)
93
Np
237
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid
Dades del seu descobriment: Descobert per E. M. McMillan i P. H. Abelson (EE.UU.) l'any 1940.
CaracterÃ-stiques bà siques: Metall radioactiu, de color blanc platejat, obtingut artificialment.
Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès:
− Plutoni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Plutó (planeta)
94
Pu
244
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid
[Rn] 5f6 6d0 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per G.T. Seaborg (EE.UU) l'any 1940. CaracterÃ-stiques
bà siques: És de color d'argent, es fon a 6 40ºc i bull a 3 25ºc. Aplicacions prà ctiques:
Altres dades d'interès: . El Plutoni existeix a la natura en molt petita proporció en els minerals
d'urani.
− Americi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
continent americÃ
95
Am
243
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid
[Rn] 5f7 7s2
Dades del seu descobriment: Descoberts per G. T. Seaborg, L. O. Morgan, R. A. James i A. Ghiorso
(EE.UU.) l'any 1944. CaracterÃ-stiques bà siques: Metall amb brillantor blanca i platejada.
L'emissió alfa de l'Am−241 és aproximadament tres vegades la del radi. Quantitats d'Am−241
properes a 1 gram emeten potents raigs gamma que creen un problema seriós d'exposició
radioactiva per a qualsevol que manipula l'element. Aplicacions prà ctiques: S'utilitza en aplicacions
domèstiques, on un tipus de detector de fum conté una quantitat minúscula d'Am−241 com a
font de radiació ionitzant. L'Am−241 també s'utilitza com a font de raigs gamma portà til per a
l'ús en les radiografies. L'element també s'ha emprat per calibrar l'espessor del vidre, per ajudar a
crear vidre pla. L'Am−242 és un emissor de neutrons i s'utilitza en la radiografia neutrònica.
Altres dades d'interès: Element metà l·lic, radioactiu, és un actini que pot ser obtingut per
irradiació del Plutoni amb neutrons. S'han caracteritzat 18 radioisòtops d'Americi diferents, sent els
més estables l'Am−243.
36
− Curi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Curie
96
Cm
247
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid.
[Rn]5f146d17s2
Dades del seu descobriment: Descoberts per G. T. Seaborg, R. A. James i A. Ghiorso al (EE. UU.)
l'any 1944.
CaracterÃ-stiques bà siques: És un metall radioactiu, gris platejat, obtingut artificialment,
similar en propietats a l'urani, Plutoni i Americi. S'assembla al Gadolini en alguns aspectes, encara
que la seva estructura cristal·lina és més complexa.
S'han obtingut isòtops (fins ara se'n coneixen catorze) de nombres de massa entre 238 i 250, tot ells
emissors de partÃ-cules alfa. El més estable és el 247Cm que té una vida mitjana de 16
milions d'anys. El curi és més electropositiu que l'alumini. La majoria dels compostos de curi
són de color groc pà l·lid.
Aplicacions prà ctiques:− Altres dades d'interès: La vida mitjana de l'isòtop més estable, uns
16 milions d'anys, i va ser produït sintèticament. No està present en l'escorça terrestre en cap
quantitat significativa.
− Berkeli
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Berkeley
97
Bk
247
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid.
[Rn] 5f9 7s2
Dades del seu descobriment: Descoberts per G. T. Seaborg, S. G. Tompson y A. Ghiorso (EE.UU.)
l'any 1949. CaracterÃ-stiques bà siques: Metall radioactiu sintètic. Aplicacions prà ctiques: No
te aplicacions comercials importants. Altres dades d'interès: Es produeix bombardejant Americi
amb partÃ-cules alfa. També es produeixen microorganismes d'aquest element, com subproducte
en reactors nuclears.
− Californi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Califòrnia
98
Cf
251
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid.
[Rn] 5f107s2
Dades del seu descobriment: G. T. Seaborg (1912−1999) i col·laboradors (EE.UU.) l'any 1950.
CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic, platejat blanc o gris.
Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès: Element molt radioactiu, obtingut artificialment;
bastant electropositiu
− Einsteini
37
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
A. Einstein
99
Es
254
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid.
[Rn] 5f11 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per A. Ghiorso i col·laboradors (EE.UU.) l'any 1952.
CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic, platejat blanc o gris.
Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès: Element metà l·lic radioactiu que pertany a la
famÃ-lia dels curis i és obtingut artificialment.
− Fermi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
E. Fermi
100
Fm
257
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid.
[Rn] 5f12 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per A. Ghiorso i col·laboradors (EE.UU.) l'any 1952.
CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic, blanc o gris platejat.
Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès: Element artificial molt radioactiu.
− Mendelevi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Mendeleyev
101
Md
258
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid.
[Rn] 5f13 7s2
Dades del seu descobriment: Descoberts per A. Ghiorso, G. T. Seaborg, B. Harvey i G. Choppin
(EE.UU.) l'any 1955. CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic, platejat
blanc o gris. Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès: Element radioactiu; fins ara
només se n'han produït molt pocs à toms.
− Nobeli
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Nobel
102
No
259
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
3
7
Sòlid.
[Rn] 5f14 7s2
Dades del descobriment: Descobert per A. Ghiorso, G. T. Seaborg, J. R. Walton i T. Sikkeland l'any
1958. CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic, platejat blanc o gris.
Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès: Metall radioactiu obtingut artificialment.
− Laurenci
Origen del nom:
Nombre atòmic:
E. O. Lawrence
103
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
3
7
38
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Lr
Estat natural:
Sòlid
262
Estructura electrònica:
[Rn] 5f14 7s2 7p1
Dades del seu descobriment: Descobert per A. Ghiorso, T. Sikkeland, A. Larsh i R. M. Latimer
(EE.UU.) l'any 1961. CaracterÃ-stiques bà siques: Probablement metà l·lic, platejat blanc o gris
Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès: Metall artificial radioactiu de la famÃ-lia dels
actÃ-nids.
− Rutherfordi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
Kurchatovio (Ku)
104
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
4
7
Rf
Estat natural:
Sòlid
261
Estructura electrònica:
[Rn] 5f146d27s2
Dades del seu descobriment: G. N. Flerov i col·laboradors (Unió Soviètica) l'any 1964.
CaracterÃ-stiques bà siques: Probablement metà l·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions
prà ctiques: No te aplicacions prà ctiques. Altres dades d'interès: Es descompon tan rà pid en
altres elements que no s'han estudiat les seves propietats.
− Dubni
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Dubna
105
Db
262
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
5
7
Sòlid
[Rn] 5f14 6d3 7s2
Dades del seu descobriment: Joint Institute for Nuclear Research (Rússia) l'any 1967.
CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic, platejat blanc o gris.
Aplicacions prà ctiques: No té aplicacions prà ctiques ja que es desintegra molt rà pidament.
Altres dades d'interès: Té una vida de 1,6 segons.
− Seaborgi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol
quÃ-mics:
Massa atòmica:
G. T. Seaborg
106
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
6
7
Sg
Estat natural:
Sòlid
266
Estructura electrònica:
[Rn] 5f14 6d4 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per G. N. Flerov (EE.UU.) l'any 1974. CaracterÃ-stiques
bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions prà ctiques:
Es descompon tan rà pid que no te utilitats. Altres dades d'interès: Es compara molt amb el
tungstè (W), sembla ser que més o menys tenen les mateixes propietats.
− Bohri
39
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
N. Bohr
107
Bh
264
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
7
Sòlid
[Rn] 5f14 6d5 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per Y. Oganessian (Alemanya) l'any 1976.
CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic, platejat blanc o gris.
Aplicacions prà ctiques: No té aplicacions prà ctiques a causa de la seva rà pida desintegració.
Altres dades d'interès: Es compara molt amb el Reni (Re), sembla ser que tenen unes mateixes
propietats. Té una vida mitjana d'uns 0,44s.
− Hassi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Hesse (ciutat
d'Alemanya)
108
Hs
269
Grup o columna:
8
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
Sòlid
[Rn] 5f14 6d6 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per P. Armbruster, G. Munzenber i col·laboradors
(Alemanya) l'any 1984. CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic,
platejat blanc o gris. Aplicacions prà ctiques: Deguda a la poca vida que té, no existeixen
aplicacions prà ctiques. Altres dades d'interès: Es compara molt amb el osmi. Té una vida
mitjana d'uns 12s.
− Meitneri
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
L. Meitner
109
Mt
268
Grup o columna:
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
9
7
Sòlid
[Rn] 5f14 6d7 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per P. Armbruster i G. Münzenberg (Alemanya) l'any
1982. CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut; probablement metà l·lic, platejat blanc o gris.
Aplicacions prà ctiques: No existeixen aplicacions prà ctiques deguda a la poca vida que té.
Altres dades d'interès: Es compara molt amb el iridi. Té una vida mitjana d'uns 3,4ms.
− Darmstadti i Roentgeni: Es desconeixen les seves caracterÃ-stiques.
− Ununbi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Designat per la
IUPAC
112
Uub
277
Grup o columna:
12
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
LÃ-quid
[Rn] 5f14 6d10 7s2
Dades del seu descobriment: Descobert per S. Hoffmann (Alemanya) l'any 1994.
CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut, probablement metà l·lic platejat blanc o gris
40
Aplicacions prà ctiques: No te aplicacions prà ctiques deguda a la seva curta vida. Altres dades
d'interès: Té una vida mitjana d'uns 0,24ms.
− Ununtri
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Designat per la
IUPAC
113
Uut
284
Grup o columna:
13
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
Sòlid
[Rn] 5f14 6d10 7s27p1
Dades del seu descobriment: CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut, probablement metà l·lic
platejat blanc o gris. Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès:
− Ununquadi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Designat per la
IUPAC
114
Uuq
289
Grup o columna:
14
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
Sòlid
[Rn] 5f14 6d10 7s27p2
Dades del seu descobriment: CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut, probablement metà l·lic
platejat, blanc o gris. Aplicacions prà ctiques: No té aplicacions prà ctiques deguda a la seva
curta vida. Altres dades d'interès: Té una vida mitjana d'uns 21s.
− Ununpenti
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Designat per la
IUPAC
115
Uup
288
Grup o columna:
15
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
Sòlid
[Rn] 5f14 6d10 7s27p3
Dades del seu descobriment: CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut, probablement metà l·lic
platejat blanc o gris. Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès:
− Ununhexi
Origen del nom:
Nombre atòmic:
SÃ-mbol quÃ-mics:
Massa atòmica:
Designat per la
IUPAC
116
Uuh
292
Grup o columna:
16
PerÃ-ode o fila:
Estat natural:
Estructura electrònica:
7
Sòlid
[Rn] 5f14 6d10 7s27p4
Dades del seu descobriment: CaracterÃ-stiques bà siques: Desconegut, probablement
metà l·lic, platejat blanc o gris. Aplicacions prà ctiques: Altres dades d'interès:
Elements transurà nics
41
La història d'avui és una continuació de l'article de les reaccions nuclears doncs del que us
parlaré és particularment d'elements transurà nics.
Els neutrons lents són ideals per induir reaccions nuclears. Quan un neutró és absorbit per un
nucli atòmic, aquest últim pot convertir−se en un altre element o en un isòtop de l'anterior. Tenim
una reacció nuclear.
Per exemple, si bombardegem Oxigen 18 i li donem amb un neutró passarà a ser Oxigen 19 que
és inestable. Per estabilitzar−se emetrà una partÃ-cula beta (un electró) i el neutró s'haurÃ
transformat en un protó quedant en Fluor 19 estable. Al cap i a la fi hem canviat l'Oxigen 18 a Fluor
19.
AquÃ- la història sembla conclosa en el que respecta al coneixement de les reaccions nuclears però
a Enrico Fermi es va preguntar què passaria si en comptes d'enviar−lo a l'oxigen, que es
transformava en fluor, s'enviava a l'element amb major nombre de protons conegut, és a dir, l'urani
amb 92 protons. Probablement, podrÃ-em generar elements amb major nombre atòmic que el major
conegut de manera natural. TindrÃ-em el primer element nou fabricat de manera artificial i seria un
transurà nic (més enllà de l'urani).
I aixÃ- ho va fer. Al principi va creure que havia format l'element amb 93 protons, però les proves
no van ser concloents. En 1940 el fÃ-sic americà Edwin Mattison McMillan i el quÃ-mic Philip
Hauge Abelson van detectar un nou tipus d'Ã tom amb 93 protons. Va ser la primera vegada en la
història de la ciència que s'havia creat un element nou de manera artificial. Ja que a l'urani li havien
donat el nom en honor al planeta Urà en 1789 per suggeriment de Martin Heinrich Klaproth, a
aquest nou element li van dir Neptuni.
A McMillan se li va unir Glen Theodore Seaborg. Van detectar que aquest element emetia una
partÃ-cula beta (un electró) amb una vida mitjana de 2,3 dies. Si el Neptuni estava emetent un
electró, quedaria un nou nucli amb una cà rrega positiva de més: el nucli amb 94 protons. Si els
dos anteriors eren urani i Neptuni, com li dirien a aquest? Doncs Plutoni. Un grup de cientÃ-fics sota
la direcció de Seaborg van aconseguir generar i aïllar més elements durant els 10 anys
següents com l'Americi (95 protons), Curi (96), Berkeley (97), Californi (98) Einsteni (99) i Fermi
(100). Com podeu observar aquests últims noms van ser en honor de grans cientÃ-fics.
No semblava haver lÃ-mit superior; el problema és que les seves vides són tan curtes que es
desintegraven cada vegada més rà pidament i no havia gaire temps a verificar proves; però en
1955 van formar el Mendelevi (101), en 1957 el Nobeli (102) i en 1961 el Laurenci (103). Per
descomptat va arribar la guerra dels noms dels últims descobriments. Encara que la IUPAC va
decidir en 1994 una norma que impedia utilitzar el nom de persones vives per a un nou element els
equips dels laboratoris americans, que havien realitzat el descobriment i confirmació del 106, van
aconseguir endarrerir la seva aplicació per posar a aquest element Seaborgi, en honor de Seaborg.
A partir del 110, la situació és més simple, clara i concisa. El nom es forma a partir del seu
nombre atòmic i simplement es reemplaça cada dÃ-git per l'expressió de la següent taula i
s'acaba amb el sufix "ium"; 0 nil, 1 un, 2 bi, 3 tri, 4 quad, 5 pent, 6 hex, 7 sept, 8 oct., 9 enn.
La història dels transurà nics ha continuat fins als nostres dies i encara que segons la wikipedia
estarÃ-em sobre el 112, hi ha fonts que afirmen que s'ha arribat al 115 i fins i tot al 118.
McMillan i Seaborg van compartir, evidentment, el premi Nobel de quÃ-mica de 1951.
Elements transurà nics: elements quÃ-mics amb un nombre atòmic major de 92, que és el
corresponent al urani. Ja s'han identificat més de 20, i les investigacions continuen. Entre ells hi ha
42
més de 100 isòtops, que es caracteritzen per la seva inestabilitat radioactiva. Aquests
radioisòtops es creen de forma artificial bombardejant à toms pessants amb neutrons produïts en
radioactius nuclears o en explosions nuclears dissenyades especialment, o amb partÃ-cules
accelerades fins a altes energies en ciclotrons o acceleradors lineals. Els 10 primers elements
transurà nics, junts amb l'actini, el Tori, el protactini i l'urani, constitueixen la sèrie dels actinis,
quÃ-micament anà logs als lantà nids. Aquests 10 elements són, per ordre creixent de número
atòmic: Neptuni, Plutoni, Americi, curi, Berkeli, Californi, Einsteini, fermi, Mendelevi i Nobeli.
Últims descobriments: entre 1964 i 1984, cientÃ-fics d'EE.UU., Europa i la Unió Soviètica van
anunciar la producció experimental de sis elements transurà nics addicionals més allà del
Laurenci en el sistema periòdic, i, per tant, més allà dels actinis.
Durant anys va existir una pugna internacional per nombrar a aquests últims elements, del 104 al
109, però finalment la Unió Internacional de QuÃ-mica Pura i Aplicada (IUPAC) va acordar els
següents nombres: Rutherfordi, Dubni, Seaborgi, Bohri, Hassi i Meitneri.
En 1994, un equip de cientÃ-fics de la Societat de Investigació de Ions Pesants de Darmstadt
(Alemanya) va anunciar l'obtenció dels elements 110 (Darmstadti) i 111 (Roetgeni), i en 1996 la del
112 (ununbi). Des de l'Institut Conjunt de Investigació Nuclear de Dubna (Rússia) es va anunciar,
en 1998, el descobriment de l'element 114 (ununquadi), i en 2001, el de l'element 116 (ununhexi); els
cientÃ-fics d'aquest mateix Institut, conjuntament amb els del Laboratori Lawrence Livermore de
California (EEUU), van anunciar a si mateixos, en 2004, el descobriment dels elements 115
(ununpenti) i 113 (ununtri), i en 2006, la obtenció de l'element 118 (ununocti)
Produccions i aplicacions: la velocitat de desintegració radioactiva dels elements transurà nics
tendeix a augmentar amb el nombre atòmic; els nuclis transurà nics molt pessants, com el Californi,
tendeixen a la fissió de forma espontà nia. Degut a això, és extremadament difÃ-cil fabricar
grans quantitats d'elements més pessants que el Plutoni. Aquest problema està sent resolt
bombardejant urani i Plutoni amb intensos neutrons en reactors. A mitjans de la dècada de 1970
aquest reactor estava produint varis mil·ligram per any de Berkeli, Californi i Einsteini y petites
quantitats de fermi.
A demés, les explosions nuclears, que alliberen grans fluxos de neutrons, poden ser dissenyades
especÃ-ficament per augmentar la producció instantà nia de elements pessants com el Einsteini i el
fermi. En el moment en el que es podria disposar de quantitats suficients d'elements pessants seria
possible utilitzar isòtops com el Plutoni 238 i el curi 244 com fonts de energia extremadament el
calor de la desintegració radioactiva en electricitat a través de mecanismes termoelèctrics. Altres
isòtops transurà nics, com el Americi 241 i el Californi 252, tenen aplicacions en medicina i en la
indústria.
Elements transurà nics més pessants: la búsqueda dels elements més pessants continua.
Molts d'ells continuarien tenint una vida mitjana tan curta que la seva identificació positiva seria
molt difÃ-cil. Estudis teòrics suggereixen en les proximitats dels elements 114 i 115, disposicions
nuclears comparativament estables, és a dir, elements amb vida mitjana molt majors que las dels
últims coneguts de la taula periòdica. Aquesta predicció sembla confirmar−se amb les primeres
dades obtingudes de l'element 114: 30 segons de vida mitjana.
http://scq.iec.cat/scq/nostrescoses/taula/taulespremiades/oriolbonjoch/menus/taulesigrafics.htm
http://www.monografias.com/trabajos52/tabla−periodica/tabla−periodica8.shtml
43
43