Àngel Ruiz

els 82 quilòmetres de la ruta TrenFecha:
14/10/2012
cacames, al Baix Penedès. «És la
meva
passió,
i contra
això DIA
no hi ha
Sección: TEMA
DEL
dificultats», diu. Martín no ha dubPáginas:
4 Abidal tornaria a jugar
tat mai que
va analitzar laO.J.D.:
seva existència.
No
122237
havia fet mai cap mena d’exercici físic. «No em
cuidava gaire».
Era
E.G.M.:
608000
un home sedentari a qui els metTarifa:
5853en€
ges aconsellaven
mantenir-se
forma. «Vaig decidir viure millor». 33 Martín Cano fa exercici en una màquina a l’aire lliure, divendres passat, a Rubí.
amb el Barça. H
RAMON GABRIEL
ÁNGEL RUIZ 3 Quan tenia 22 anys li van
trasplantar els dos pulmons, cosa que no li
impedeix practicar ciclisme, pàdel i tennis.
«Se’m tancaven»
els bronquis
À. G.
BARCELONA
Porta al voltant del cor, des de fa
«16 anys i quatre mesos», un parell
de pulmons procedents d’una altra
persona, i segueix agraint a la vida
la «meravella» d’haver estat protagonista d’aquest canvi fisiològic
tan radical. Tenia 22 anys quan va
patir una fulminant hipertensió
bipulmonar. Era, i segueix sent,
transportista, i vivia, com ara, a la
Seu d’Urgell (Alt Urgell). «Els meus
bronquis no treballaven –recorda
Ángel Ruiz–. Al mínim esforç, es
tancaven, no hi entrava oxigen i havia de forçar el cor per poder respirar. Em pujaven molt les pulsacions». La seva germana va morir
«Va ser meravellós
poder caminar de
nou sense sentir
fatiga. Vaig tornar
a sentir la vida».
del mateix procés. La vida se li anava empetitint. «Afaitar-me al matí
em causava un gran cansament, el
cor anava al límit. M’ofegava», prossegueix.
En un hospital d’Andorra li van
posar a prova els pulmons. Va ser
traslladat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona, on va quedar ingressat a l’espera que sorgís un donant de pulmons que fos compatible amb la seva sang.
Dels primers
Era el maig del 1994. A Catalunya es
practicava el trasplantament de pulmó des de feia quatre anys. Es considerava un dels més arriscats.
Al setembre –«vaig estar quatre
mesos sense trepitjar el carrer»– es
va produir la donació pulmonar.
L’Ángel va entrar a quiròfan i en va
sortir amb uns pulmons nous contra els quals el seu cos va emprendre un rebuig cinc mesos després.
«No acceptava la medicació –recorda–. Me la van canviar i vaig iniciar una evolució increïble». I així
des d’aleshores. «Va ser meravellós
poder tornar a caminar per la terra. ¡Ho havia enyorat tant! Tornava
a sentir el vent, la vida, el cant dels
33 Ángel Ruiz España, al parc del Segre de la Seu d’Urgell,divendres.
ocells. Ja no em fatigava. Era una
sensació extraordinària». Com és
de suposar, abans del trasplantament l’Ángel no feia esport. No podia. Després, es va proposar omplir
les seves hores sense feina d’exercici a l’aire lliure. Ara fa senderisme
en alta muntanya –10 quilòmetres
dos dies a la setmana–, juga a pàdel dos més i recorre 15 o 20 quilòmetres en bicicleta de muntanya,
uns quants dies més. «Sé que li estic fent un bé al meu cos». H