Epidemiologia i vigil ncia de les malalties transmissibles

29 setembre 2015
EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DE
LES MALALTIES TRANSMISSIBLES
1. Mecanismes de transmissió
2. La cadena epidemiològica
3. Les malalties transmissibles segons grups d’edat
4. Fenòmens comunitaris: les epidèmies
5. Declaració obligatòria de les MT: MDO
6. Mesures de prevenció i control de les MT
7. Objectius de les mesures de prevenció
8. Malalties transmissibles emergents
9. Malalties negligides o desateses
10. Bioterrorisme
Dr. Josep Vaqué Rafart
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Facultat de Medicina. UAB
Escherichia coli O104:H4
Principals causes de mort per malaltia transmissible. OMS, 2012
Ordre
Nº de morts anuals
estimades
Infeccions agudes del
tracte respiratori inferior
1
3.000.000
VIH / Sida
2
1.500.000
Malalties diarreiques
3
2.000.000
Tuberculosi
4
1.300.000
Paludisme
5
1.000.000
Infecció
Xarampió
(vacunable)
6
800.000
Tètanus
(vacunable)
7
300.000
Tos ferina
(vacunable)
8
200.000
Infeccions de transmissió
sexual (exclós VIH)
9
150.000
Meningitis
10
150.000
(vacunable)
Els 3 actuals
flagells de la
Humanitat
VIH
Tbc
Paludisme
3,8 m 
1. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ
Transmissió per contacte
• Mossegada d’un animal infectat
Transmisió
directa
• Directe: mans, contacte sexual, contacte entre mucoses
(petó), transmissió transplacentària, per fomes (fómites:
objectes contaminats)
Transmissió per gotes: gotes mitjanes i grans (>5 m)
• Gotes produïdes en estornudar, tosir, parlar, cridar
Transmissió per via aèria: nuclis goticulars (5 m)
Transmisió
indirecta
• Inhalació (Febre Q, TBC, Legionella)
• Partícules a distància (pols, alguns fongs: Aspergillus)
Transmissió per vehicle comú: Aliments, aigua
Transmissió sèrica, per sang i productes hemàtics:
Hepatitis B i C, VIH
Mecanismes de transmisió dels agents
infecciosos, exemples
Agent
Contacte
directe
Aerosol de
gotes mitjanes
i grans (>5 m)
Aerosol de
gotetes petites
(nuclis goticulars)
Bacteris/Espiroquetes
Mycobacterium tuberculosis
Legionella pneumophilla
Coxiella burnetti (Febre Q)
Neisseria meningitidis
Streptococcus pneumoniae
No
No
No
Si
Si
No
No
No
Si
Si
Si
Si
Si
No
No
Virus
Virus de la grip
Adenovirus
Virus respiratori sincitial
Rinovirus
Xarampió
Varicela
Virus de l’Ebola
Si
Si
Si
Si
No
Si
Si
Si
Si
Si
Si
No
No
No
No*
Si
No
No
Si
Si
No*
* Es pot produir aquesta transmissió quan es fan intervencions sobre vies respiratòries, p.e., intubació
Mesures de precaució a l’hospital
Riscos generals de
l’assistència: quan hi ha risc de
contacte amb mucoses del pacient,
pell no intacta, sang o fluids
Precaucions estàndard: rentat de mans
abans i després de l’assistència; usar
guants i bata
Precaucions de contacte: guants, bata
Contacte directe (mans,
mucoses) i per fomes
impermeable; posar el pacient en una
habitació individual; usar material d’un sol
ús
Gotetes mitjanes i grans
(>5 mµ): queden retingudes a les
Precaucions per fer front a gotes: hab.
vies aèries superiors
indiv., mascareta de protecció FFP1, FFP2;
ulleres; viseres o protector facial; casquet
Gotetes petites (≤5 mµ),
via aèria o inhalatòria: poden
Precaucions respiratòries: habitació amb
arribar als alveols pulmonars; és
produeixen en certes infeccions, i en altres
només quan es fan procediments de risc
sobre vies respiratòries: intubació,
traqueotomia, neteja de vies
pressió negativa; mascareta FFP3;
caputxes; caputxa amb aire filtrat d’impulsió
forçada
Adopció de precaucions per contacte
Agent / Precaucions
Contacte
Gotes
Via aèria
Bacteris
Còlera
Estafilocòccia cutània
Impetigen
Infecció de ferida (gran)
Gastroenteritis bacteriana
Multiresistents (infecció, colonització)
Úlcera de pressió infectada
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
Virus
Grip
Virus respiratori sincitial
Herpes simple disseminat
Herpes zòster disseminat
Enterovíriques en infants
Hepatitis A (<3 anys o incontinents)
Varicela
Malaltia d’Ebola
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
Si
No
No
Si
No
Adopció de precaucions per gotes
Agent / Precaucions
Contacte
Gotes
Via aèria
Bacteris
Escarlatina
Faringitis per Estreptococ A
Meningitis meningocòccica
Meningitis urliana
Meningitis per H. influenzae
Pneumònia per Mycoplasma
No
No
No
No
No
No
Si
Si
Si
Si
Si
Si
No
No
No
No
No
No
Virus
Grip
Parotiditis
Rubèola
Tos ferina
Si
No
No
No
Si
Si
Si
Si
No
No
No
No
Adopció de precaucions per via aèria
Agent / Precaucions
Contacte
Gotes
Via aèria
Bacteris
Tuberculosi pulmonar o laríngia confirmada
Tuberculosi pulmonar o laríngia sospitada
Virus
SARS
Herpes zòster disseminat
Varicela
Xarampió
No
No
No
No
Si
Si
Si
Si
Si
No
Si
No
No
No
Si
Si
Si
Si
2. CADENA EPIDEMIOLÒGICA
AGENT CAUSAL
Fases
Colonització
Invasió
Multiplicació
Disseminació
Efecte
Transmissibilitat
Infectivitat
Patogenicitat
Virulència
Inmunogenicitat
Dosi infectiva
TRANSMISSIÓ
D
i
r
e
c
t
e
I
n
d
i
r
e
c
t
e
HOSTE
MEDI
AMBIENT
Contacte cutani o de
mucoses
Gotes mitjanes o
grans (>5 μm)
Vehicle comú
(aigua, aliments)
Via aèria (inhalatòria), per
nuclis goticulars (≤5 μm)
Vector
Susceptibilitat
Base genètica
Edat
Sexe
Exposicions
Mecanismes de
defensa innata
Inmunitat
específica
Humoral
Cel·lular
Factors
Físics
Biològics
Socials i
econòmics
Hoste
• Flora normal (p.e. zones humides de la pell)
• Colonització (p.e. Estafilocòccia nasal)
• Portador (dissemina microorganismes)
– Actiu. Amb clínica manifesta de la malaltia
– Convalescent. S’ha recuperat però encara dissemina.
– Sa.Té una infecció asimptomàtica (p.e. Meningococ)
– Incubacionari. P.e. Grip, Xarampió
– Transitori. Dissemina el patògen durant un breu
període (hores, dies o setmanes)
– Crònic. Dissemina el patògen durant un llarg periode
(mesos, anys, o tota la vida), (p.e. Febre tifoidea)
Els vacunats i els immunes poden ser portadors
Hoste
Situació de l’hoste (dinàmica de la infecció):
1. Individu susceptible
2. Portador / Colonitzat
3. Infectat (cas d’infecció)
4. Immune
− de llarga/curta durada; variació per edat
− desaparició de la immunitat o "waning"
− efecte "natural booster”
La infecció és transmesa pels:
 Casos: Xarampió, Tos ferina, Tuberculosi
 Portadors: Meningitis meningocòccica
Freqüència de malaltia clínica manifesta
Infecció primària
Percentatge aproximat
d’infectats que
presenten malaltia clínica (%)
Poliomelitis (infants)
0,1-1,0%
Virus Epstein Barr (infants1,5 anys)
1,0%
Ràbia*
40%
Rubèola
50%
Grip (adult jove)
60%
Tos ferina, Tifoidea, Paludisme
>90%
Xarampió, Gonocòccia
99%
* Ràbia: Els humans són més resistents a la infecció que altres espècies de mamífers. En un estudi fet a
Iran es va observar que només el 40% de les persones mossegades per un animal amb ràbia
desenvolupaven la malaltia (Control of Communicable Diseases Manual, 2008).
3. LES MALALTIES TRANSMISSIBLES
SEGONS GRUPS D’EDAT
• Distribució esperable idealment
• Malalties dels infants
• M. dels joves
• M. dels adults
• M. de la gent gran
• M. de totes les edats
DADES D’EUROPA
ECDC. Annual epidemiological report. Reporting on 2011 surveillance data and 2012 epidemic intelligence data. 2013
DISTRIBUCIÓ ESPERABLE: els 2 extrems de la vida; es veu poc
MALALTIA INVASIVA PER HAEMOPHILUS INFLUENZAE
...
“Una infecció que
afecta per igual els
extrems de la vida”
Catalunya. Vacunació Hib tipus b: “No es recomana sistemàticament als nens més
grans de 5 anys. Les dosis necessàries depenen del moment del inici de la
vacunació: durant el primer any de vida es recomanen 3 dosis; si es comença entre
els 12 i els 15 mesos cal una dosi de reforç passades al menys 8 setmanes; a partir
dels 15 mesos només cal una dosi”. Departament de Salut. Barcelona, 2014
DISTRIBUCIÓ ESPERABLE: els 2 extrems de la vida; es veu poc
.
MALALTIA PNEUMOCÒCCIA INVASIVA
. ...
“Una altra malaltia dels extrems de la vida que
afecta més la gent gran; gran predomini masculí”
MALALTIA MENINGOCÒCCIA INVASIVA
.
...
.
“Una malaltia de la infància”
RUBEOLA
.
.
...
“Una malaltia de l’adolescència (pujada
exponencial)”
XARAMPIÓ
.
...
.
“Una malaltia de taxa elevada en els infants i més baixa
en els adolescents i joves, que s’atenua molt amb l’edat;
disminució escalonada”
CASOS CONFIRMATS D’INFECCIÓ PER CLAMIDIA
.
...
.
“Una malaltia de la dona jove”
HEPATITIS C
.
.
...
“Una malaltia dels adults”
MALALTIA DEL LEGIONARI
...
“Una malaltia de la gent d’edat mitjana i gran,
en especial els homes”
BOTULISME
.
...
.
“Un risc a totes les edats”
4. FORMES DE PRESENTACIÓ DE
LES MALALTIES TRANSMISSIBLES
COM A FENÒMEN COMUNITARI
• FORMA ESPORÀDICA
• EPIDÈMIA
• ENDÈMIA
• PANDÈMIA
Periodes de temps en les malalties transmissibles
PL
Period
eriodee de latè
latència
PI
Period
eriodee d’incubaci
incubació
ó
PT Periode
eriode de transmisibilitat
transmisibilitat
PMC Periode de manifestacions
clíniques
clíni
ques
TG
Transmissió
terciària
Segon
Segon
malalt
PL
PI
Temps de generació o
interval de sèrie (
( )
PT
PMC
Transmissió
secundària
Primer malalt
o cas índex
PL
PI
Transmissió
inicial o primària
PT
PMC
Interval de sèrie
(entre malalts)
Temps
Tipus d'epidèmies
•
•
•
•
De tipus puntual (brot puntual) (exposició puntual)
De font comú o tipus continu (exposició continua)
De persona a persona o propagada
Mixta (p.e., font comú + persona a persona)
Nº afectats
Dies
Puntual
Continua
Continua
Propagada
Mixta
Corba epidèmica i periode d’incubació
Nº afectats
Nº
Periode d'incubació
Pic
Dia d'exposició
Hores/dies d’inici dels símptomes
Corba típica d'un brot epidèmic de font puntual:
– forma esbiaxada (sesgada) a la dreta
– distribució lognormal (fent la transformació logarítmica la
corba adopta la distribució normal)
Dies
TOXI--INFECCIÓ ALIMENTÀRIA
TOXI
Periode d’incubació
56
Nº de personass
50
40
30
20
10
3
4
10 16 22
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
Período de incubación en horas
Períodos de incubación de los 191 asistentes a un congreso médico afectados en un
brote epidémico por Salmonella typhimurium. Gales, 1986. Se muestra la curva
lognormal ajustada al histograma.
Modificado de: Glynn JR, Palmer SR. Incubation period, severity of disease, and infecting dose. Evidence from a Salmonella
outbreak. Am J Epidemiol 1992;1369-1377
Funció de densitat:
probabilitat
SARS: periode d’incubació
Dies
Periode d’incubació
SARS: Sindrome respiratori agut greu (pel Coronavirus SARS-CoV)
Epidemiological determinants of spread of causal agent of severe acute respiratory syndrome in
Hong Kong. Christl A Donnelly, Azra C Ghani, Gabriel M Leung, ... , Roy M Anderson. Lancet
2003; 361: 1761-1766
Variacions cícliques de les epidèmies
• Cicles anuals o estacionaris
• Cicles polianuals
• Variacions seculars
Malaltia
transmissible
Xarampió
Parotiditis
Període
interepidèmic
2 anys
3 anys
Rubèola
3-5 anys
Diftèria
4-6 anys
Tosferina
3-4 anys
Causes de les epidèmies
Factors del patògen
– Exposició/contacte amb un patògen davant el qual la
persones o persones són susceptibles
– Aparició d’un nou patògen. Canvi en un patògen
– Augment de la virulència. Augment de la dosi
– Desplaçament geogràfic d’un patògen conegut
Transmissió o factors de l'entorn
– Nou medi de creixement; nou mètode de dispersió
– Nous procediments humans: p.e. aerosols, invasius
(addicció a drogues per via endovenosa)
– Migració; exposició a nous ambients
Factors de l'hoste
– Augment del nombre de susceptibles; augment de la
susceptibilitat
– Viatge de susceptibles a àrees endèmiques
Actuació davant una epidèmia
1.
Identificar la causa (investigar l’epidèmia)
2.
Notificació a l’autoritat sanitària
3.
Tractar els casos
4.
Trencar la transmissió
5.
Prevenir les recurrències
6.
Preparar un informe escrit
7.
Establir una vigilància epidemiològica
5. DECLARACIÓ DE LES MALALTIES
TRANSMISSIBLES
• Sistema MDO de Catalunya (Decret 391/2006)
• Xarxa de Vigilància Epidemiològica de
Catalunya (Decret 203/2015)
Funcions de la Xarxa de Vigilància
Epidemiològica de Catalunya, 2015
a) Monitorar de manera sistemàtica les malalties i els seus
determinants de salut i factors de risc subjectes a vigilància
per tal de conèixer-ne el comportament a Catalunya.
b) Detectar, investigar i implementar mesures de control davant
de brots epidèmics de qualsevol etiologia.
c) Detectar i establir mesures de resposta ràpida davant
d’alertes de salut pública.
d) Realitzar la vigilància, la prevenció i el control de les malalties
de declaració obligatòria i de les malalties emergents i
reemergents.
e) Avaluar els sistemes de vigilància.
f) Avaluar les mesures de prevenció i control per cadascuna de
les malalties subjectes a vigilància, d’acord amb els protocols
de prevenció i control davant d’aquestes malalties.
Mitjans i circuits de notificació
La notificació de malalties de declaració obligatòria, en les seves
modalitats d’individualitzada, urgent i microbiològica, s’ha de fer a
través de mitjans electrònics, mitjançant la connexió telemàtica entre el
centre sanitari i el Repositori epidemiològic de Catalunya.
Quan no sigui tècnicament possible la notificació telemàtica, els metges
declarants han de trametre els formularis de notificació, degudament
formalitzats als òrgans següents:
a) Els metges integrats en equips d’atenció primària, a la direcció de
l’equip d’atenció primària corresponent.
b) Els metges no inclosos en el subapartat anterior que presten els
seus serveis en centres assistencials públics o privats, a la direcció
mèdica o òrgan responsable sanitari del centre.
c) Els metges en exercici lliure de la seva professió, al servei de
vigilància epidemiològica que els correspongui en funció de la localitat
d’ubicació.
Tipologia de sistemes de notificació
Notificació individualitzada: queden subjectes a aquest tipus de
notificació les malalties respecte de les quals és necessari conèixer, a
més de dades relacionades amb la malaltia mateixa, determinades
dades identificatives de la persona malalta i del metge o metgessa
declarant, als efectes de poder exercir un control adequat de la persona
malalta i del seu entorn.
Notificació urgent: els brots epidèmics de qualsevol etiologia, les
sospites d’alertes de salut pública i les malalties subjectes al sistema de
notificació individualitzada que requereixen unes actuacions de control
immediates, a l’efecte d’evitar l’aparició de nous casos relacionats.
Notificació microbiològica: malalties infeccioses confirmades pels
laboratoris de microbiologia dels centres sanitaris i determinades dades
identificatives de la persona malalta, que permetin aportar informació
complementària per a la vigilància i el control.
Sistema de notificació individualitzada
Declaració d’un cas nou
Davant de la sospita d’un cas nou de malaltia
subjecta a notificació individualitzada, el metge o
metgessa n’ha de dur a terme la notificació. El
període transcorregut entre la sospita del nou cas i la
notificació no pot ser superior a 24 hores.
Quan no sigui tècnicament possible la notificació
telemàtica a través de l’aplicació Repositori
epidemiològic de Catalunya, els metges declarants
han de trametre els formularis de notificació,
degudament formalitzats.
Circuit de notificació urgent
La notificació urgent s’ha de fer de manera
immediata davant la sospita o confirmació de brots
epidèmics, d’alertes de salut pública i de casos nous
de malalties de notificació urgent a la Subdirecció
General de Vigilància i Resposta a Emergències de
Salut Pública de la Secretaria de Salut Pública, a
través dels serveis de vigilància epidemiològica
intervinents.
La notificació urgent s’ha d’avançar de forma
immediata, per telèfon o a través de mitjans
telemàtics o informàtics que possibilitin una
transmissió urgent de dades.
Malalties de declaració obligatòria i sistema de
declaració a emprar, 2015
MALALTIA (1)
Individualitzada
Urgent
Botulisme
X
X
Brucel·losis
X
Carboncle
X
Còlera
X
Dengue
X
Diftèria
X
Encefalitis transmesa per paparres
X
Encefalopaties espongiformes
transmissibles humanes
X
Febre del Nil occidental
X
Febre exantemàtica mediterrània
X
Febres hemorràgiques víriques
(Ebola, Marburg, Lassa i altres)
X
X
Febre groga
X
X
Febre intermitent transmesa per
paparres
X
X
X
MALALTIA (2)
Individualitzada
Urgent
Febre tifoide/febre paratifoide
X
Grip/grip humana per un nou
subtipus de virus
X
Hepatitis A
X
Hepatitis B
X
Hepatitis C
X
Hidatidosis
X
Infecció per Chlamydia
trachomatis (se n’exclou el
limfogranuloma veneri)
X
Infecció gonocòccica
X
Infecció per E. coli productora de
toxina Shiga o Vero
X
X
Legionel·losis
X
X
Leishmaniosi
X
Lepra
X
Leptospirosi
X
Limfogranuloma veneri
X
X
MALALTIA (3)
Individualitzada
Urgent
Malaltia invasora per Haemophilus
influenzae tipus b
X
X
Malaltia meningocòccica
X
X
Malaltia pel virus del chikungunya
X
Oftàlmia neonatal per clamídia
X
Oftàlmia neonatal per gonococ
X
Pneumònia neonatal per clamídia
X
Paludisme
X
Parotiditis
X
Pesta
X
X
Poliomielitis/paràlisi flàccida
aguda en menors de 15 anys
X
X
Ràbia
X
X
Rubèola
X
X
Rubèola congènita
X
SARS
X
X
MALALTIA (4)
Individualitzada
Shigel·losis
X
Sífilis
X
Sífilis congènita
X
Tètanus/tètanus neonatal
X
Tos ferina
X
Toxoplasmosi congènita
X
Triquinosis
X
Tuberculosis
X
Varicel·la
X
Verola
X
VIH/sida
X
Xarampió
X
Urgent
X
X
Microorganismes causants de malalties de declaració
obligatòria que s’han de declarar al sistema de
notificació microbiològica de Catalunya (SNMC)
A. Notificació urgent
Clostridium botulinum
Corynebacterium diphteriae
Escherichia coli O157:H7
Virus de les febres hemorràgiques (inclou el virus de l’Ebola, virus de Marburg, virus de la febre
de Lassa i altres)
Virus de la febre groga
Haemophilus influenzae tipus b
Legionel·la
Neisseria meningitidis
Poliovirus
Coronavirus associat amb SARS
Vibrio cholerae
Virus de la ràbia
Virus de l’hepatitis A
Virus de la rubèola
Virus del xarampió
Virus de la verola
Yersinia pestis
Altres agents que suposin una alerta en salut pública (inclou els agents que originin un
brot de qualsevol etiologia)
Microorganismes causants de malalties de declaració
obligatòria que s’han de declarar al sistema de
notificació microbiològica de Catalunya (SNMC)
B. Notificació rutinària
Adenovirus
Bacillus anthracis (carboncle)
Bordetella pertussis
Brucella
Campylobacter
Chlamydia trachomatis
Coxiella burnetii
Cryptosporidium
Echinococcus granulosus
Virus del Nil occidental
Francisella tularensis
Giardia lamblia
Haemophilus influenzae tipus no b
Virus de l’herpes simple
Leishmania
Leptospira
Listeria monocytogenes
Complex Mycobacterium tuberculosis
Mycoplasma pneumoniae
Neisseria gonorrhoeae
Plasmodium
Rickettsia conorii
Rotavirus
Salmonella no tifoide
Salmonella typhi i paratyphi
Shigella
Streptococcus agalactiae
Streptococcus pneumoniae
Toxoplasma gondii
Treponema pallidum
Trichinella spiralis
Trichomonas vaginalis
Trypanosoma cruzi
Virus de la varicela-zòster
Virus del chikungunya
Virus de la grip
Virus de la parotiditis
Virus del dengue
Virus de l’hepatitis B
Virus de la parainfluença
Virus respiratori sincicial
Yersinia enterocolitica o Yersinia
pseudotuberculosis
Qualsevol microorganisme que ocasioni
una meningoencefalitis
Microorganismes objecte d’estudi de
la sensibilitat antibiòtica, 2015
Acinetobacter baumanii
Campylobacter
Enterococcus faecium i Enterococcus faecalis
Escherichia coli
Klebsiella pneumoniae
Complex Mycobacterium tuberculosis
Neisseria gonorrhoeae
Neisseria meningitidis
Pseudomonas aeruginosa
Salmonella sp
Staphylococcus aureus
Streptococcus agalactiae
Streptococcus pneumoniae
Streptococcus pyogenes
España. Boletin Epidemiológico Semanal en Red. Informe del 15 septiembre, 2008
Vigilància epidemiològica d’una malaltia endèmica
España. Boletin Epidemiológico Semanal en Red. Informe del 15 septiembre, 2008.
Vigilància epidemiològica d’una malaltia endèmica
España. Boletin Epidemiológico Semanal en Red. Informe del 15 septiembre, 2008
Vigilància epidemiològica d’una malaltia endèmica
6. OBJECTIUS DE LA PREVENCIÓ
i CONTROL DE LES MALALTIES
TRANSMISSIBLES
1.
CONTENCIÓ
2.
CONTROL
3.
ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA
4.
ELIMINACIÓ DE LA INFECCIÓ
5.
ERADICACIÓ
6.
EXTINCIÓ
Prevenció i control de les malalties
transmissibles. Conceptes
1. CONTENCIÓ: Evitació de l’entrada d’un agent infecciós en un
territori i trencament de les cadenes inicials de transmissió
2. CONTROL: Disminució marcada de la incidència de la malaltia
en una àrea territorial concreta
3. ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA: La malaltia ha estat
eliminada, es dir, ha desaparegut en un territori o regió
4. ELIMINACIÓ DE LA INFECCIÓ: Ha estat eliminada la
circulació de l’agent causal en un territori o regió
5. ERADICACIÓ: Ha estat eliminada la circulació de l’agent
causal a tot el món
6. EXTINCIÓ: El microorganisme causal de la malaltia ha estat
eliminat en la natura, en el laboratori i en tot tipus de mostres
mèdiques i biològiques
Prevenció i control de les malalties
transmissibles. Exemples
1. CONTENCIÓ: Grip aviària
2. CONTROL: Malalties diarreiques a Europa
3. ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA:
Poliomelitis a Europa, últim cas: Nov. 1998
4. ELIMINACIÓ DE LA INFECCIÓ: Poliomelitis
a Europa, certificat d’eliminació: Juny 2002
5. ERADICACIÓ: Verola (Poxvirus; desembre
1979)
6. EXTINCIÓ: No en tenim cap exemple
Factors que afavoreixen el control i
l’eradicació d’una M.T.
1. Infecció limitada a l’home, de transmissió
persona a persona
2. Quadre clínic important, ben definit
3. Casos clínics escassos o absents
4. Absència de portadors crònics
5. Existència d’un únic agent o serotipus causal
6. Periode d’infecciositat curt
7. Immunitat natural o vacunal de llarga durada
8. Existència d’una vacuna eficaç
9. Patró de presentació de la infecció estacional
10. Rendibilitat cost-benefici
Sir Joseph Smith signa el certificat
d’eliminació de la Polio a Europa.
Copenhague, 21 de Juny de 2002
Number of polio cases from wild poliovirus types 1 (WPV1) and 3
(WPV3), by month — India, January 2001–January 2011
India, a member of the WHO South-East Asia Region, had its last WPV case in
January 2011, which was also the last case in the region. In March 2014, the SouthEast Asia Region was declared to be free from circulating indigenous WPV and
became the fourth WHO region to be so certified. About 80% of the world’s
population now lives in countries of regions that have been certified as polio-free.
Gener 2011: La India lliure de Polio.
Març 2014: La Regió del Sud-Est
d’Àsia declarada lliure de Polio
MMWR 63, 24 Oct 2014
Malalties susceptibles de
ser eradicades
Actuals candidates
serioses:
Poliomelitis
Xarampió
Rubèola
Dracunculosi
Altres candidates:
Cisticercosi (eradicació)
Cólera (millor control)
Malaltia de Chagas
(eliminació de la malaltia)
Esquistosomiasi (control)
Anquilostomiasi (control)
7. MESURES DE PREVENCIÓ i CONTROL
DE LES MALALTIES TRANSMISSIBLES
Mesures generals
− MILLORAR LA RESISTÈNCIA ALS RISCOS INFECCIOSOS
− MILLORAR LA QUALITAT SANITÀRIA AMBIENTAL
− DISPOSAR D’UN BON SISTEMA SANITARI i DE SALUT PÚBLICA
Mesures específiques
1. Inactivació de l’agent infecciós
2. Trencament/bloqueig del mecanisme de transmissió
3. Augment de la resistència de l’hoste
4. Accions sobre l’ambient
Actuació sobre la cadena
epidemiològica
1. Agent
etiològic /
Reservori
2. Mecanisme de
transmissió
3. Hoste
susceptible
4. Medi ambient
Mesures de prevenció i control de les
malalties transmissibles (1)
1. Inactivació de l’agent: control de la font del
patògen
─
─
Tractament dels malalts
Sanejament:
 Mètodes físics: Calor, fred, gasos, radiació
 Mètodes químics: Cloració de l’aigua,
desinfecció
 Mètodes biològics: Peixos gambusia,...
Mesures de prevenció i control de les
malalties transmissibles (2)
2.
Trencament/bloqueig del mecanisme de transmissió
─ Vigilància epidemiològica activa: detecció ràpida dels
casos
─
─
─
─
─
Aïllament i tractament específic dels casos
─
Mesures de protecció pels professionals: higiene personal;
freqüent rentat de mans; ús de tècniques asèptiques en la
manipulació dels malalts; ús d’equips de protecció personal
(EPI,s): mascareta, visera, bata, casquet, polaines, ...
─
Mesures de protecció individual: higiene personal: cobrir-se la
boca en cas de tos; evitar o manipular amb cura aigua, aliments
i animals que puguin transmetre la malatia
Traçabilitat dels contactes/exposats
Control i monitorització dels contactes/exposats
Quarentena dels contactes/exposats
Quimioprofilaxi abans i després d’una exposició
Mesures de prevenció i control de les
malalties transmissibles (3)
Altres mesures de trencament/bloqueig del mecanisme
de transmissió
─
─
─
─
─
─
─
─
Control dels animals i vectors biològics, i sanejament ambiental
─
─
Tancament d’escoles, universitats, cuartels
Detecció intensiva de casos (cruïlles, entrades a ciutats…)
Cordó sanitari
Controls a ports, aeroports i fronteres
Prohibició de viatges (anar a determinar llocs)
Informació sanitària a la població
Profilaxi d’àmbit comunitari
Mesures de distanciament social: prohibició d’espectacles,
esports, reunions de gent, …
Triatge de pacients a l’entrada dels centres sanitaris
Mesures de prevenció i control de les
malalties transmissibles. Conceptes
•
Aïllament. Ubicació separada dins una àrea física concreta
d’un centre assistencial, d’aquelles persones que presenten
una malaltia infecciosa transmissible al ser humà. Segons el
tipus de transmissió, els sanitaris han d’adoptar en la seva
vestimenta determinades mesures protectores.
•
Quarantena. Separació en la llar o en un lloc determinat
(hotel, campament,…), amb limitació de moviments, de les
persones que han estat exposades a un agent infecciós o a un
pacient afectat per una malaltia transmissible. Si bé en l’inici de
la quarentena no presenten símptomes, podrien ser o
esdevenir propagadores de l’agent i/o malaltes. La restriccció
dels moviments té com a finalitat contribuir a limitar l’extensió
de la infecció.
Mesures d’aïllament
Riscos generals de
l’atenció sanitària
Precaucions estàndard (rentat de
Contacte directe
(mans, mucoses) i per
fomes
Precaucions de contacte
Gotetes gruixudes i
mitjanes
Gotetes petites (via
aèria, inhalatòria)
(procediments de risc,
tos intensa)
mans; usar guants i bata)
(guants, bata impermeable; habitació
individual; material d’un sol ús)
Precaucions per fer front a
gotes (mascareta de protecció FFP1,
FFP2; ulleres; viseres; casquet)
Precaucions respiratòries
(habitació amb pressió negativa;
mascareta FFP3; caputxes; vestits
amb ventilació forçada)
Habitació amb pressió negativa
Indicació: malalties de transmissió per via aèria
Habitació amb sistema de
Zona del pacient
-45  -55 Pa
ventilació independent, i sistema
d’extracció separat per al bany
Compartimentada en tres parts:
• zona del pacient: -45  -55 Pa de
pressió negativa
Bany
-30  -40 Pa
Zona de
buffer
-15  -20 Pa
• zona de buffer: -15  -20 Pa
• bany independent: -30  -40 Pa
Entrada/sortida
Habitació amb pressió negativa
Mesures de prevenció i control de les
malalties transmissibles (i 4)
3. Augment de la resistència de l’hoste
─ Immunització activa (vacunació)
─ Immunització pasiva (immunoglobulines)
─ Augment de les defenses generals (nutrició,
exercici,...)
4. Accions sobre l’ambient
─ Informació i educació sanitària
─ Vigilància epidemiològica
─ Assistència sanitària
─ Potabilització de l’aigua de consum; eliminació de
residus
─ Generals: eliminació d’exposicions laborals, lluita
contra la pobresa, ...
8. MALALTIES EMERGENTS
“Infeccions noves, reemergents o amb
resistència als medicaments, la incidència
de les quals ha augmentat en els ser
humans en les dues últimes décades, o
que és probable que augmenti en el futur
proper”
El fals entusiasme dels anys 60
•
“A mitjans del segle XX s’assolirà una de les
revolucions socials més importants de la
història: la virtual eliminació de les malalties
infeccioses com a factor significatiu en la vida
social”. Sir Frank McFarland Burnet, 1962
(Premi Nobel de Medicina, 1960)
•
“Ha arribat el moment de tancar el llibre de
les malalties infeccioses”. William Stewart.
Surgeon General, 1964-1969, EEUU
Principals factors que contribueixen a
l’emergència de malalties transmissibles
• La demografia i la conducta humanes
• Els avenços tecnològics i industrials
• El desenvolupament ecnòmic i els canvis
en els nous usos de la terra
• El comerç i els viatjes internacionals
• El calentament global
• Els canvis en els ecosistemes
• L’adaptació i canvi microbians
• La ruptura de les mesures de salut pública
Principals malalties emergents
Malalties per agents no coneguts abans
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Middle East Respiratory Syndrome (MERS). Coronavirus MERS-CoV; Arabia Saudi 2012
Grip H7N1, Xina: área de Shangai; 2012-2013
Síndrome hemolític-urèmic per Escherichia coli serotipus O104:H4; 2011
Grip humana d’origen porcí: virus influenza A(H1N1), 2009
SARS, Síndrome respiratori agut greu (SARS-CoV), 2003
Grip aviar: virus influenza A (H5N1), 2003
VIH i SIDA, 1981
Síndrome pulmonar per Hantavirus (Sin Nombre Virus, SNV)
Forma variant de la malaltia de Jakob-Creutzfeld (malaltia per Prions)
Febre d’Ebola (Filovirus)
Criptosporidiosi (Cryptosporidium parvum)
Malaltia de Lyme (Borrelia burgdorferi)
Legionel·losi (Legionella pneumophila), 1976
Expansió geogràfica d’infeccions ben conegudes
•
Febre de Chikungunya, Dengue, Còlera, Febre groga, Paludisme, West Nile Virus
Augment de la incidència de malalties abans controlades
•
Tuberculosi, Diftèria
Resistència als antibiòtics
Alemanya, 2011.
2011. Brot epidèmic de diarrea amb sang (EAEC) i síndrome
hemolític--urèmic (HUS), per Escherichia coli O104:H4 2011
hemolític
Corba epidèmica del brot d’EAEC (2.507
casos) i d’HUS (773 casos). Símptoma inicial:
diarrea. De 1 de Maig a 28 de Juny, 2011
EAEC: Infeccions per Escherichia coli enteroagregatiu
HUS: Síndrome hemolític-urèmic
EHEC: Infeccions per E. coli enterohemorràgic
Incidència d’HUS per districtes
d’Alemanya
EBOLA, 4 agost 2014
Febre de Chikungunya. Malaltia
transmesa per vector
Vector: Aedes albopictus
Febre de Chikungunya
De: Bayas JM.
•
Brot, agost de 2007, Castiglione di
Cervia (Ravenna, Itàlia) a partir d’un
turista procedent de una àrea afectada de
la India.
•
El vector transmisor de la enfermedad
fue el mosquito Aedes albopictus
•
Entre el 4 de juliol i el 27 de setembre,
es diagnosticaren 205 casos
•
En la majoria dels casos la malaltia va tenir
un curs lleu, però un pacient de 83 anys
amb patologies preexistents va morir
Casos notificats de Diftèria en la Regió
Europea de l’OMS, 1980-1998
60000
50449
50000
47698
Nº casos
40000
30000
19588
20261
20000
10000
5814
535
1853
855 1481
7201
3204
2687
0
1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998
Any
OMS, 1999
9. MALALTIES DESATESES,
NEGLIGIDES O OBLIDADES
•
S’anomenen Malalties Desateses perquè
persisteixen exclusivament en les comunitats més
pobres i marginades del planeta, i alhora han estat
pràcticament eliminades en les regions més
riques, on les han deixat de banda o oblidat
•
Les pateixen més de mil milions de persones.
Malgrat aquesta xifra, menys de l’1% dels quasi
1.400 medicaments registrats entre 1975 i 1999
servien per tractar malalties tropicals.
2012
L’OMS enfoca les intervencions en 17 Malalties Desateses:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
Úlcera de Buruli (Mycobacterium ulcerans)
Malaltia de Chagas (Tripanosomiasi americana)
Cisticercosi
Dengue
Dracunculosi
Equinococosi
Treponematosis endèmiques
Infeccions alimentàries per Trematodes
Tripanosomiasi africana humana (Malaltia de la son)
Leishmaniasi
Malaltia de Hansen (Lepra)
Filariasi limfàtica (Elefantiasi)
Oncocercosi
Rabia
Esquistosomiasi (Bilarziasi)
Tracoma
Helmintiasis
10. BIOTERRORISME: PRINCIPALS
AGENTS PROBABLES
Carboncle
Verola
Peste
Tularèmia
Toxina Botulínica
Febres
hemorràgiques virals
BIOTERRORISME. AGENTS BIOLÒGICS CRÍTICS
Classificació del CDC, 2000
Categoría A
Categoría B
•
Transmissió de persona a persona
• Disseminació fàcil
•
Elevada mortalitat, gran impacte
poblacional
• Moderada morbiditat i baixa mortalitat
Poden causar gran pànic i
disrupció social
2. Espècies Brucella
•
1. Coxiella burnetti (febre Q)
1. Virus de la Varola
3. Burkholderia mallei
2. Bacillus antracis (carboncle
o àntrax)
4. Alfavirus: encefalitis venezolana,
encefalitis equines
3. Yersinia pestis
5. Clostridium perfringens (toxina ε)
4. Clostridum butolinum (toxina A, B)
6. Staphylococcus (enterotoxina B)
5. Francisella tularensis
7. Agents de distribució hídrica o
alimentària: Salmonella, Shigella,
Escherichia coli, Vibrio cholerae,
Cryptosporidium parvum
6. Filovirus: Ebola, Marburg
7. Arenavirus: Lassa, Junin
Carboncle. Estats Units, 1951-2002
70
22 casos (11 per inhalació
i 11 cutanis) a 4 Estats i
Districte de Columbia
Vacuna animal
60
Casos
50
40
Vacuna humana
Bioterrorisme (Oct. 2001)
30
20
10
0
1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000
Any
Carboncle. Estats Units, 1957-2012
Centers for Disease Control and Prevention. Summary of Notifiable Diseases, 2012. September 19, 2014. MMWR 2014;61(No. 53).
Disseminació
d’espores de
Carboncle
(Àntrax)
ESTATS UNITS
18 de Setembre i
9 d’Octubre, 2001
Diverses formes de presentació del Carboncle cutani
Estats Units, 2001
Font: CDC
Carboncle
Forma inhalatòria
EEUU, 2001
Font: CDC
Si us plau, preguntes
i dubtes