Malaltia d Osgood-Schlatter

Anuncio
Àrea Maternoinfantil
Unitat de Cirurgia Ortopèdica
i Traumatologia Pediàtriques
Pg. Vall d’Hebron, 119-129
08035 Barcelona
Tel. 93 489 31 54
Fax 93 489 30 03
Què és la malaltia d'Osgood-Schlatter?
La malaltia d'
Osgood-Schlatter es caracteritza per un dolor que apareix en realitzar activitats físiques
(caminar, córrer...), just per sota del genoll, a la part anterior. S'
acompanya d'
inflamació local i dolor
important en tocar aquesta zona.
És una de les causes més freqüents de dolor de genoll en el nen, especialment entre els 10 i els 15 anys,
encara que també pot afectar nens més joves. La incidència és més gran en nens, però està augmentant en
nenes.
Quina és la causa de la malaltia d'Osgood-Schlatter?
Aquesta malaltia es produeix perquè els ossos dels nens estan creixent. Les àrees on creixen els ossos,
anomenades cartílags de creixement, són relativament dèbils i poden lesionar-se amb una certa facilitat. El
tendó rotular, que es troba just per sota de la ròtula, s'
insereix en el cartílag de creixement de la tíbia, i tiba
molt fort d'
aquest per estirar el genoll.
A vegades l'
estirament fort i repetit provoca la inflamació d'
aquest cartílag de creixement i l'
aparició de dolor.
Això passa sobretot en nens actius o que realitzen esports intensos que obliguen a fer salts, agenollar-se o
ajupir-se.
És necessari acudir al traumatòleg?
És convenient que un traumatòleg valori si el dolor del genoll correspon a una malaltia d'
Osgood-Schlatter,
perquè existeixen moltes altres causes de dolor en el genoll.
Si el traumatòleg ho considera oportú li demanarà una radiografia per tal d'
estudiar l'
estat del cartílag de
creixement.
Com es tracta la malaltia d'Osgood-Schlatter?
La finalitat del tractament és treure el dolor a la vegada que s'
intenten mantenir les activitats del nen, tant
com sigui possible. Això es pot aconseguir normalment mitjançant una combinació d'
estiraments, gel local i
medicació antiinflamatòria.
Els exercicis d'
estirament s'
han de realitzar abans de fer l'
esport. Aquests exercicis han de fer treballar la
musculatura anterior i posterior de la cuixa, és a dir, el quàdriceps i els isquiotibials. Després de l'
activitat
física es posa gel durant 20 minuts sobre la zona adolorida. La medicació antiinflamatòria pot ajudar a
controlar el dolor. Molts nois responen bé a aquestes mesures, i poden continuar amb les seves activitats
esportives.
Si no podem controlar el dolor amb aquestes mesures, s'
hauran de disminuir les activitats esportives. En
casos molt greus pot ser necessari col·locar una immobilització durant un breu període de temps.
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Universitat Autònoma de Barcelona
Pot deixar seqüeles?
Afortunadament, aquesta malaltia és autolimitada i sol solucionar-se
solucionar se per si mateixa en un període de 12 a
18 mesos. La cirurgia rarament és necessària i en aquests casos convé
convé consultar un ortopeda pediàtric.
AVÍS: Els continguts d'aquesta pàgina són per a la vostra informació i no substitueixen en cap cas el consell
del vostre metge. Recomanem sempre la consulta amb l'especialista i no ens fem responsables de
problemes derivats
derivats d'interpretacions errònies del contingut d'aquesta pàgina.
2
Descargar