Contaminaci atmosf rica

CONTAMINACIÓ
ATMOSFÈRICA
1. Efectes per a la salut humana dels contaminants atmosfèrics
2. Partícules en suspensió
3. Diòxid de nitrogen (NO2)
4. Ozó troposfèric (O3)
5. Diòxid de sofre (SO2)
6. Hidrocarburs aromàtics policíclics
7. La contaminació atmosfèrica a Catalunya
8. Vigilància i control de la contaminació atmosfèrica
Dr. Josep M. Sánchez
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
Contaminació atmosfèrica
Definició del Consell d’Europa, 1967. "Presència en l’aire d’una
substància estranya o una variació significativa en la proporció dels
seus constituents, susceptible de provocar un efecte perjudicial o
crear una molèstia a l’home"
Concentració relativa dels gasos a l’atmosfera:
Nitrogen
78%
Oxigen
21%
Argó
0,001%
Neó
0,0005%
Heli
0,0005%
Metà
0,0001%
Criptó
0,0001%
Hidrogen
0,00005%
1. Efectes per a la salut humana dels
contaminants atmosfèrics
•
La contaminació a l'aire lliure causa al voltant de 3,2 milions de
morts prematures cada any a tot el món com a resultat d'una
exposició prolongada a una mala qualitat de l’aire. D’aquestes,
0,4 milions es produeixen a Europa i unes 20.000 a Espanya
•
El trànsit rodat urbà és un dels principals causants d’aquest
efecte (en àrees urbanes). Altres causants són: el calentament
d’espais i l’aire condicionat, la navegació, la producció d’energia,
els procesos industrials i de distribució (indústries del metall) i
l’agricultura
•
S’estima que a Espanya 10,3 milions de persones respiren aire
contaminat, segons els valors límits establerts per la Directiva
2008/50 UE
Efectes per a la salut humana dels contaminants
atmosfèrics
•
Els contaminants actualment més problemàtics a Espanya i
Catalunya són: les particules en suspensió (PM2,5 i PM10), el
diòxid de nitrògen (NO2), l’ozó troposfèric (O3), el diòxid de
•
sofre (SO2) i els hidrocarburs aromàtics policíclics
A l'aire existeix la contaminació com una barreja complexa de
diferents contaminants, i els efectes atribuïts a contaminants
individuals poden ser influenciats per la toxicitat subjacent de la
barreja completa de tot l'aire contaminant
•
Evidències recents indiquen que els efectes sovint es
produeixen en concentracions de contaminació de l’aire més
baixes que les que serveixen per establir les directrius
europees i de l’OMS
Efectes per a la salut humana dels contaminants
atmosfèrics
Per a diversos compostos encara no hi ha conclusions
definitives
Existeixen dificultats per definir els nivells de seguretat
Aquests es basen en diferents estudis:
• Experiments amb animals
• Resultats d'afeccions agudes de caràcter accidental
• Estudis epidemiològics comunitaris
 Exposició aguda
 Exposició perllongada: és més complicat trobar associació
Els contaminants de l’atmosfera actualment
més problemàtics són els següents:
•
•
•
•
•
Particules en suspensió (PM2,5 i PM10)
Diòxid de nitrògen (NO2)
Ozó troposfèric (O3)
Diòxid de sofre (SO2)
Hidrocarburs aromàtics policíclics
2. Partícules en suspensió
•
Les partícules en suspensió són el problema de
contaminació ambiental més greu, per les seves
notables repercussions sobre l’aparell respiratori
•
Noves evidències suggereixen que l'exposició a curt
termini a les partícules grolleres (PM2,5 i PM10) s'associen
a la mortalitat prematura per efectes respiratoris i
cardiovasculars
•
Hi ha evidència epidemiològica de l'associació entre
l'exposició a curt termini a les partícules ultrafines (menors
de 0,1 micres) i la mortalitat cardio-respiratòria, així com
del sistema nerviós central
Tipus de partícules en suspensió
•
La combustió de carburants fòssils generada pel trànsit rodat,
en especial els vehicles diesel produeix diversos tipus de
partícules:
 Partícules grans, per l’alliberament de material mal cremat
(cendres volàtils)
 Partícules fines, formades per la condensació de materials
vaporitzats en la fase de combustió
 Partícules secundàries, per reaccions dels contaminants.
•
En relació amb els efectes sobre la salut es distingeixen les:
 PM10 “partícules toràciques” menors de 10 µm que poden
enetrar fins les vies respiratòries baixes
 PM2,5 “partícules respirables” menors de 2,5 µm que poden
penetrar fins les zones d’intercanvi gasós del pulmó
 Partícules ultrafines, menors de 0,1 µm, que poden arribar a
l’aparell circulatori.
Origen de les partícules en suspensió
•
•
•
•
•
La major part de l'evidència acumulada fins ara és d'un
efecte advers sobre la salut del material carbonós del
trànsit rodat. A més, la pols generada pel trànsit, incloent la
de les carreteres, frens i desgast dels pneumàtics
Les emissions procedents de la combustió de carbó i del
petroli
Les emissions industrials, especialment del sector del metall
(níquel)
L'exposició a les partícules de la combustió de la biomassa,
sobretot residencial de combustió de llenya, causa
problemes a les vies respiratòries i al sistema
cardiovascular
Episodis de pols del desert i de contaminació produïda per
les obres de construcció s'han relacionat amb els ingressos
hospitalaris i la mortalitat cardiovascular
Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014
3. Diòxid de nitrogen (NO2)
•
•
Diversos estudis han documentat associacions
entre la variació de NO2 del dia a dia i les
variacions diàries en la mortalitat, ingressos
hospitalaris, i símptomes respiratoris. També, s'han
publicat estudis mostrant associacions entre
l'exposició a llarg termini a NO2 la morbiditat i la
mortalitat
Tots dos tipus d’estudis, a curt i llarg termini, han
trobat que aquestes associacions s’observen per
concentracions que estaven per sota dels valors límit
de la UE actuals, que s’incompleixen de forma
generalitzada a les nostres ciutats
Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014
Diòxid de nitrogen (NO2)
•
El NO2 de l’aire de les ciutats prové de l’oxidació
del Monòxid de nitrogen (NO), la font del qual són
les emissions del vehicles, en especial els diesel.
Així, el NO2 és un bon indicador de la contaminació
pel trànsit rodat
•
El NO2 és un precursor d’altres contaminants, ja que
mitjançant diverses reaccions químiques que es
produeixen a l’atmosfera intervé en la producció de
l’ozó troposfèric, i de les partícules en suspensió de
menys de 2,5 micres (PM2,5)
Gasos nitrogenats a diferenciar
•
•
•
Òxid nitrós (N2O): Gas d’efecte hivernacle
Diòxid de nitrògen (NO2): Contaminant atmosfèric
Monòxid de nitrogen (NO): Procedeix de les emissions
del vehicles i és oxidat a NO2
4. Ozó troposfèric (O3)
•
Hi ha una clara associació entre l’exposició a l'ozó a llarg
termini i la mortalitat respiratòria i de manera menys concloent
la cardiovascular
•
També s’ha mostrar el seu efecte sobre la mortalitat en les
persones amb condicions potencialment més sensibles: pacients
amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, diabetis, insuficiència
cardíaca congestiva i d'infart de miocardi
•
Estudis d'exposició a llarg termini han descrit efectes
adversos en la incidència d'asma, l'atenció hospitalària per a
l'asma i en el creixement de la funció pulmonar
•
Noves dades epidemiològiques i experimentals, tant pels éssers
humans i models animals, suggereixen un efecte de l'exposició a
l'ozó en el desenvolupament cognitiu i la salut reproductiva,
incloent el naixement prematur
Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014
Ozó troposfèric (O3)
•
L’ozó és un potent oxidant que causa irritació als ulls,
mucoses i pulmons
•
Es forma per complexes reaccions fitoquímiques en que intervé la
radiació solar, el diòxid de nitrogen (NO2), l’oxigen i compostos
orgànics volàtils
•
Els episodis aguts es produeixen per la tarda a l’estiu
•
És una mol·lecula molt reactiva que es descomposa davant la
presència d’una alta concentració de NO. Per aixó la seva
presència és més baixa al centre de la grans ciutats, que en les
zones metropolitanes i zones rurals circumdants
•
A vegades es desplaça a grans distàncies i pot originar problemes
de contaminació transfronterera
5. Diòxid de sofre (SO2)
•
•
•
•
•
Als anys 80 era un contaminat rellevant, ara ha disminuït
molt la seva importància en haver entrat en desús les
calderes de calefacció amb carbó o fuel-oil
També la limitació dels continguts de sofre en les
calefaccions ha reduït la seva presència a l’atmosfera
Hi va haver episodis de contaminació aguda (Vall del Mosa,
Bèlgica 1930; Donora, Pensilvania, 1948; Londres, 1952). Els més
afectats foren persones amb afeccions pulmonars i del cor i
ancians
Produeix una irritació continuada de les vies respiratòries.
S’ha associat a un augment de la mortalitat per malalties
pulmonars i cardiovasculars
Actualment els focus emissors de SO2 són les centrals
tèrmiques i de cicle combinat i les refineries de petroli, que
solen estar situades fora de les àrees més poblades
6. Hidrocarburs aromàtics policíclics
•
Alguns hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) són
carcinògens potents, i sovint són transportats per partícules
en l'aire, que també poden jugar un paper en la seva
carcinogenicitat
•
Com els HAP són cancerígens via genotoxicitat, els seus
nivells en l'aire s'han de mantenir el més baixos possible.
L'existent valor objectiu d'1 ng/m3 de benzo[a]pirè, com a
mitjana anual, s'associa amb el risc de càncer (1 càncer per
cada 10.000 habitants)
•
Aquest contaminant està incrementant la seva concentració a
diferents indrets de Catalunya a causa de l’augment de l’ús de
la biomassa com a combustible, sense aplicar mesures
dràstiques de reduccions d’emissions a l’atmosfera
Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014
7. La contaminació atmosfèrica a Catalunya
•
L’any 2011 el contaminats de més incidència foren l’ozó
troposfèric i les partícules PM2,5 i PM10
•
Ozó: 2 de les 15 zones establertes per a l’avaluació de la
qualitat de l’aire, la Plana de Vic i el Prepirineu, van registrar un
número de superacions del valor límit establert en els 25 dies
que permet la normativa europea (46 superacions a la Plana de
Vic i 57 el Prepirineu)
•
Partícules PM2,5 i PM10: totes les zones, a excepció del
Prepirineu, Pirineu Occidental i les terres de l’Ebre, van
registrar concentracions superiors a les recomanades per
l’OMS
•
Diòxid de nitrogen NO2: van presentar una incidència elevada
al Baix Llobregat, ciutat de Barcelona i Regió Metropolitana
Evolució del percentatge d’estacions que han superat el valor límit
diari de PM10 a la zona de qualitat de l’aire de l’Àrea de Barcelona
(ZQA1) i la del Vallès-Baix Llobregat (ZQA2). 2005-2013
Evolució de la mitjana anual de NO2, en μg/m3, a la Zona de Qualitat de
l’Aire de l’Àrea de Barcelona (ZQA1) i la del Vallès-Baix Llobregat
(ZQA2). 2000-2013
Màxim
Mitjana
Mínim
La contaminació atmosfèrica a Catalunya
La qualitat de l’aire a Catalunya ha millorat molt des de principis
d’aquest segle.
Tot i així, les dades de contaminació a la Regió Metropolitana de
Barcelona quant a NO2, partícules en suspensió PM10 i ozó troposfèric
superen els límits legals europeus i els llindars recomanats per la OMS.
A més, a determinades zones de l’interior els nivells de benzo[a]pirè
són també elevats apropantse als límits normatius.
Davant d’aquesta situació el Govern català va aprovar el juliol de 2007
un Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als 40 municipis
de la Regió Metropolitana declarats zona de protecció especial per al
període 2007-2009, obligatori.
L’any 2009 la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció
contra l’Estat Espanyol pel incompliment de la legislació europea en
matèria de PM10. A més no va concedir una pròrroga fins a 2015 per
complir els valors límit d’NO2 els quals s’estan incomplint des de 2010,
data de quan va entrar en vigència.
Xavier Querol i Jordi Sunyer. CREAL, 2014
8. Vigilància i control de la contaminació
atmosfèrica. Plans de millora
Sistemes de vigilància
 Xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica:
 La Directiva 1999/30 del Consell d’Europa estableix
pels principals contaminants ambientals, el lloc de
mostreig i els criteris per determinar el nombre i els
mètodes de referència per l'avaluació de
concentracions
 Segons els resultats i amb informació permanent,
s’apliquen les mesures oportunes
Vigilància, control, millora
Mesures de control
Localització de les fonts:
• A tenir en compte: tipus de contaminants, condicions
meteorològiques, possibilitats de control, efectes
potencials per a la zona
Elecció dels combustibles: Cal seleccionar els menys
contaminants
Depuració de partícules o gasos: Depuració per humitat,
incineradors catalítics, absorbents
Dispersió: Segons les condicions meteorològiques,
topografia, altres contaminants
Plans de millora de la qualitat de l’aire
•
•
•
•
•
•
•
Disposar d’un pla de millora tècnicament adequat, a mig i llarg
termini
Implantar plans per a zones de baixa emissió i per a zones
urbanes d’atmosfera protegida: evitar l’accés als vehicles més
contaminants, habilitar aparcaments gratuïts a la perifèria
connectats amb estacions de tren/bus
Reduir el trànsit rodat en les zones urbanes, en especial al
voltants de zones sensibles (escoles, centres geriàtrics, centres
sanitaris i altres)
Redistribuir els espais urbans a favor dels ciclistes i vianants
Reduir el cost del transport públic i augmentar el seus serveis
Disposar de normativa per a l’ús de biomassa com a combustible
residencial
Potenciar el canvi de vehicles contaminants a altres més
ecoeficients
Adreces d’Internet d’interés
REVIHAAP (Review of evidence on health aspects of air pollution – REVIHAAP
project), 2013:
http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0004/193108/REVIHAAP‐Final‐te
chnicalreport‐final‐version.pdf
HRAPIE (Health risks of air pollution in Europe) de l’Organització Mundial de la
Salut (OMS, 2013):
http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0017/234026/e96933.pdf
La calidad del aire en el Estado Español durante 2011. Ecologistas en acción,
2012:
www.ecologistasenaccion.es/IMG/pdf/informe_calidad_aire_2011.pdf
IPCC - Intergovernmental Panel on Climate Change:
www.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml
Si us plau, preguntes
i dubtes