LA VIDA EFÍMERA  

LA VIDA EFÍMERA Fitxa Tècnica
Director Pere Joan Ventura
Actriu Protagonista Vicenta Ndongo
Director de Fotografia Alberto Molina
Guionista Georgina Cisquella
So Directe Sergio Madridano
Muntatge Anastasi Rinos
Muntatge de So Alex Vilches
SINOPSI
La Vicenta, filla de mare espanyola i pare guineà, retorna al país on va néixer.
Torna a Malabo, la ciutat que va abandonar de petita per a treballar a l’Hospital
General.
A penes recorda res de Guinea i a través del seu treball quotidià descobreix
algunes plagues del continent africà com el paludisme, que a Guinea Equatorial
segueix essent la principal causa de mortalitat infantil.
Guinea Equatorial és un petit país africà que s’escampa entre el continent i la
petita illa de Bioko. És l’únic país d’Àfrica on els seus habitants coneixen el
castellà, degut a l’etapa colonial. Colpejat per dictadures, viu aquesta gran
contradicció que suposa la riquesa del petroli i la pobresa de la gent, la plaga
de les malalties i, entre elles, una malaltia maleïda i devastadora: el paludisme,
també conegut com a malària.
UNICEF es va proposar com a prioritat la campanya: “Immunització i més”, és a
dir, la vacunació i la prevenció de malalties en els nens que, fins als cinc anys,
viuen el període més fràgil i delicat de la seva existència.
A vegades l’oblit, o la potència d’altres plagues com la SIDA, el nou flagell del
continent africà, fa pensar que els mals antics han desaparegut. Se’n parla poc.
Però aquí tenim el paludisme, segant diàriament la vida de 2.000 nens africans.
El somni d’una vacuna per a combatre’l segueix essent un somni, i a Guinea
Equatorial és la causa principal de mortalitat infantil.
Per a entendre la malaltia i les seves causes, triàrem de rodar a l’Hospital
general de Malabo. Sis mil ingressos infantils a l’any, dues-centes morts cada
dotze mesos, mares desesperades, metges sense mitjans, escassetat de
medicaments. Entre els metges trobem pediatres guineans i cooperants cubans
que, des de fa anys, treballen a Guinea Equatorial.
Per a explicar aquesta història col·lectiva, de nens que encara no tenen veu, a
vegades ni tan sols nom, comptem amb la complicitat de l’actriu Vicenta
1
Ndongo. Filla de pare guineà, exiliat a Espanya durant la dictadura de Macías, i
mare espanyola, tenia quasi esborrats els seus records de Guinea Equatorial. I
va acceptar posar-se en la pell d’una infermera que retorna al seu país i
descobreix que, massa cops, el temps s’atura. Els avenços de la ciència no
arriben als països pobres, no hi ha bancs de sang.
“La vida efímera” tracta de prop el problema del paludisme a Àfrica. El
paludisme o malària és una greu malaltia que es transmet a través de la picada
d’un mosquit. L’aparició de nous fàrmacs poderosos pot marcar la diferència
entre la vida i la mort per a més de 300 milions de persones afectades cada
any per aquesta malaltia. Si els sectors públic i privat treballen junts de manera
efectiva, podrem aconseguir importants avenços per fer retrocedir el paludisme.
L’any passat, UNICEF va distribuir quasi 5 milions de mosquiters, així com
insecticides per a impregnar-los. En impedir la picada i matar el mosquit
portador del paludisme, els mosquiters tractats amb insecticides poden reduir
de manera considerable la mortalitat deguda al paludisme.
Tanmateix, les xifres segueixen essent alarmants:
Cada any, entre 300 i 500 milions de persones en els països en
desenvolupament contrauen el paludisme agut, una malaltia transmesa per
mosquits.
Aquesta malaltia mortal talla la vida d’un nen cada 30 segons en tot el món, i
d’un milió de persones l’any.
La majoria de les seves víctimes són menors de cinc anys.
El 90% dels casos de paludisme es produeixen a Àfrica Subsahariana.
El paludisme està paralitzant el creixement econòmic del continent i perpetuant
la seva pobresa, i afecta més de 1.000 milions de persones.
A l’Àfrica Subsahariana, el paludisme ataca, sobretot, els nens i nenes de curta
edat, dels quals moren cada dia 3.000, la qual cosa suposa al voltant del 20%
de totes les morts infantils que es produeixen a la regió.
2
“Durant el rodatge comprovem un vell tòpic: la realitat supera a la ficció. I a
vegades és difícil transpassar-la a la pantalla. En una setmana vivim tres
dramàtiques morts infantils en directe, però només una es troba a la
pel·lícula. N’hi ha prou per a expressar la desesperació i la impotència de la
gent. Suficient per a assenyalar que la immunització i la prevenció de
malalties, amb higiene, mitjans econòmics, una més gran dotació dels
hospitals, vacunes, medicaments assequibles, segueix essent un objectiu
prioritari en el segle XXI”.
Pere Joan Ventura, director de La vida efímera
PER A INICIAR EL DIÀLEG
Opinió sobre el documental.
Algunes dades del vídeo que us hagin impactat.
Alguna frase que us hagi cridat l’atenció.
Diferències entre la sanitat a Espanya i a Guinea Equatorial.
Creus que les mares guineanes tenen la cultura d’acudir aviat
al metge? Per què triguen a acudir a urgències?
…
3
EL SECRET MÉS GEN GUARDAT FITXA TÈCNICA
DIRECTORA: Patricia Ferreira
DIRECTOR DE FOTOGRAFIA: Rafa Roche (ACTV)
DIRECTOR DE PRODUCCIÓ: Rafael García Romero
ARGUMENT: Patricia Ferreira i Virginia Yagüe
GUIONISTA: Virginia Yagüe
DISSENY DE SO: Wildtrack
MUNTATGE: Carmen Frías
MÚSICA: José Nieto
SINOPSI
La major il·lusió de Ravi és comprar-se un vestit per a assistir al ball escolar de
l’escola acompanyat de Krishnaveni, la seva millor amiga. Per tal de fer realitat
el seu desig ha de treballar perquè la seva família no té prou diners i després
ha de fer un llarg recorregut a l’escola, perquè no pot assistir al centre educatiu
de la seva comunitat ja que allà no ho volen. El dia del ball, Ravi s’assabenta
que la seva amiga se n’ha d’anar del poble, malgrat que cap dels dos ho entén.
Ravi, el protagonista de El secret més ben guardat, és un dels 14 milions de
menors a tot el món que són orfes a causa de la SIDA. Les conseqüències del
VIH/SIDA afecten de manera directa i indirecta als nens i nenes.
4
En l’actualitat, 14 milions de menors a tot el món són orfes a causa d’aquesta
malaltia. Per al 2010, es preveu que la xifra total de nens i nenes orfes podria
arribar a duplicar-se.
Els nens i nenes pateixen enormement quan els seus progenitors
emmalalteixen o es moren.
Es troben amb dificultats psicosocials,
econòmiques, deserció escolar, desnutrició i malalties, pèrdua de l’herència,
por i aïllament, maltractaments i un risc greu de cntraure el VIH.
La pel·lícula denuncia la SIDA que com a epidèmia cada dia afecta a 14.000
persones, cosa que hauria d’avergonyir als governants, als organismes
internacionals, a la professió mèdica i a tots els països desenvolupats.
Amb aquest documental es vol construir, entre tots, un món més just i solidari.
Contribuir des del cinema a una major sensibilització sobre els problemes de la
infància, que els drets dels nens i nenes siguin respectats. –
RESPONSABILITAT SOCIAL-. Reivindicar els drets d’un grup especialment
indefens com és la infància, en els països més pobres. Fer sentir la necessitat
d’ajudar d’alguna manera.
La història es desenvolupa a l’Índia, concretament a Tamil Nadu –al sud de
l’Índia-, un dels estats del subcontinent amb major índex d’afectats, i major
marginació envers els qui es troben afectats per la SIDA. Aquí la directora va
trobar la realitat del país, la tragèdia de l’extensió de la malaltia, el dolor dels
malalts i els afectats. La mancança d’un demà per a aquests nens.
La història és real, res no és inventat, aquests nens existeixen i viuen i, potser
algun dia proper ja no viuran. Ravi i Krishnaveni són noms de nens que van
emmalaltir de la sida i van morir ja fa anys, nens com els nostres, que veuen
ensorrar-se el seu entorn sense entendre el que passa quan la malaltia, la
marginació i, sobretot, la pobresa es converteixen en una tanca sense sortida.
- Ravi és un nen orfe que viu amb la seva àvia.
- Ravi recorre un llarg camí fins a l’escola d’un altre poble, tot i que podria
assistir a la del seu propi vilatge, però al seu poble no se l’estimen, malgrat que
ell no sap per què - es veu amb claredat quan va a buscar aigua-. Ravi és feliç
perquè a l’altra escola és “acceptat” -i això que la seva mestra sap exactament
el que passa-.
- Només la seva amiga Krishnaveni sembla estar a gust al seu costat, encara
que la mare de Krishnaveni no n’està gaire contenta -li recorden la seva mare
els dibuixos a terra que està fent Krishnaveni-.
- Krishnaveni li explica a Ravi que ella i la seva família se’n van del poble, que
els seus pares es barallen molt últimament, que la seva mare li recrimina al seu
pare i es posa les mans al ventre dient: “pobre nen” i ella en realitat no entén
gairebé res. S’entén al final en veure el pare de Krishnaveni infectat de SIDA,
sec com un bastó i la pell folrada d’ossos, la mare només plora i té el ventre
5
molt gran perquè el seu estat de l’embaràs ja està molt avançat. Ara s’entén el
que li va passar a en Ravi -anàlisi de sang i metge-.
- Espera amb il·lusió la celebració d’un ball escolar –cosa que li entusiasma
molt-, però necessita uniforme i per a poder-lo comprar li cal treballar. El dia del
ball s’assabenta que la seva amiga se n’ha d’anar del poble, i cap dels dos no
entenen el perquè.
“Quan la productora “TUS OJOS” i UNICEF-Comitè Espanyol
em van proposar unir-me al seu projecte, no ho vaig dubtar ni
un instant. Volia parlar dels nens afectats per la SIDA. No
sabia fins on podríem arribar, ni tan sols si algú s’interessaria
per veure el que anàvem a fer, però la proposta es va
convertir en una necessitat que se’m va arrapar al coll i no
m’ha deixat fins al dia en què he pogut comunicar la meva
inquietud i la meva sensació de fracàs als qui esteu disposats a
veure aquesta pel·lícula.
Patricia Ferreira, Directora de El secret més ben guardat
PER A INICIAR EL DIÀLEG
Opinió sobre el documental.
Algunes dades del vídeo que us hagin impactat.
Alguna frase que us hagi cridat l’atenció.
Creus que aquest documental compleix la finalitat, és adient, sensibilitza, el
recomanaries...? Els programes polítics tenen presents aquestes realitats?
Com creus que nosaltres, des de la nostra realitat, hauríem de valorar el que
tenim, un sostre, menjar, estudi, amics que ens estimen, uns pares que ens
donen suport en tot moment …
…
6