2.1 Legislació mercantil •

2.1 Legislació mercantil
• DRET MERCANTIL: part de dret q regula l'activitat econòmica que desenvolupa un
empresari mitjançant una organització d'elements personals i reals, és a dir, l'activitat
econòmica que es realitza en un empresa.
Codi de comerç es el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya i es va actualitzar
amb la Llei 19/1989. El codi de comerç no conté tota la legislació mercantil, sinó que la major part de
les seues disposicions mercantils es troben en les lleis especials ja que l'empresa i les seves activitats són
canviants i evolucionen molt ràpidament.
• Obligacions i drets de l'empresa
♦ Normes comptables:
◊ Comptabilitat ordenada, adequada a l'activitat de l'empresa, que permeti fer un
seguiment cronologic de totes les operacions, i també elaborar periòdicament
balanços i inventaris.
◊ La comptabilitat la portaran directament els empresaris o les persones
degudament autoritzades.
• Competencia i publicitat
S'han creat lleis de defensa de la competència i de competència deslleial.
La Llei de la Competencia sanciona conductes que puguin impedir, restringir o falsejar la competencia
del mercat nacional.
La llei impedeix les empreses d'abusar d'una posició dominant.
La Llei General de la Publicitat prohibeix: la publicitat enganyosa, la publicitat deslleial i la publicitat
subliminal.
• Propietat industrial i defensa dels consumidors
Normes que emparen la propietat industrial amb la finalitat de protegir els creadors de nous invents i
tècniques que es puguin aplicar a processos industrials.
• Registre Mercantil
Organisme de l'Estat, que te com a finalitat publicitat oficial de les situacions jurídiques dels
empresaris que hi estan inscrits, a més d'altres funcions assignades per llei. Té per projecte:
• Inscriure empreses en el moment de la seua constitució.
• Legalitzar els llibres de les empreses, nomenar experts auditors de comptes (persona de fora de
l'empresa que es dedica a revisar la comptabilitat) dipositar i publicar els documents
comptables.
• Inscriure els apoderats (representants) nomenats per les empreses
2.2 Legislació fiscal
1
− Dret Fiscal
Sorgeix per la necessitat de l'Estat d'obtenir ingressos per cobrir les despeses publiques, que es recullen
de manera detallada en els Pressupostos Generals de l'Estat.
La legislació fiscal està formada bàsicament per la Llei General Tributaria, que estableix el marc legal
per al desenvolupament dels diferents tributs i normes tributaries.
• impostos i clases d'impostos
Impostos directes : els que recauen directament sobre les persones o sobre les empreses, ja sigui perquè
s'ha obtingut un benefici o per l'ús d'un bé que es posseeix. Els mes importants son:
♦ Impost sobre el Patrimoni (IP): persones q posseeixen béns que superen un valor
determinat.
♦ Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): persones que han obtingut
rendes procedents de la seva feina, del seu capital o d'altres fonts d'ingressos.
♦ Impost sobre les Societats (IS): el paguen les societats mercantils pels beneficis que
obtenen; la quantitat és proporcional al benefici obtingut.
♦ Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE): el paguen les persones que exerceixen
activitats empresarials, professionals o artístiques.
♦ Impostos indirectes: son els que peguen quan s'adquireix un producte o s'utilitza un
servei. Els mes importants son:
◊ Impostos sobre Transmissions Patrimonials (ITP): el paguen els particulars que
compren algun bé a altres particulars.
◊ Impost Sobre el Valor Afegit (IVA): es paga en la majoria de les transaccions
econòmiques, s'ha de pagar un percentatge sobre el valor del bens o serveis
adquirits.
◊ Impostos especials: recauen sobre costums específics i graven la fabricació,
importació i, si escau, la introducció en l'àmbit territorial intern de determinats
bens.
◊ Els impostos sobre l'alcohol i les begudes alcohòliques.
◊ L'impost sobre hidrocarburs.
◊ L'impost sobre les labors del tabac
◊ L'impost sobre l'electricitat
IMPOSTOS DIRECTES
Es divideixen en cinc parts:
⋅ els rendiments del treball (per compte d'altri) (el q guanyes dependent
del teu treball)
⋅ els rendiments del capital immobiliari (habitatges)
⋅ els rendiments del capital mobiliari (ingressos derivats del capital)
⋅ els rendiments d'activitats econòmiques (per compte propi)
⋅ guanys i pèrdues patrimonials (herències)
IMPOST SOBRE LES SOCIETATS (IS)
Un tribut de caràcter directe i personal que grava la renda de les societats i
altres entitats jurídiques.
El fet imposable esta determinat per l'obtenció de beneficis per part del subjecte
2
passiu, que es l'empresa.
El tipus impositiu o tipus de gravament es el 35%.
IMPOSTOS INDIRECTES
IVA (impost sobre el Valor Afegit)
Valor afegit: diferencia entre el valor dels bens produïts i el cost de les matèries
primeres i d'altres bens intermediaris utilitzats per produir−los.
Es un tribut de la naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les
operacions següents:
⋅ Lliuraments de bens i les prestacions de serveis per empresaris i
professionals
⋅ Adquisicions intracomunitàries de bens
⋅ Importacions de bens fetes per empresaris, professionals o particulars.
IVA repercutit − IVA suportat = IVA a ingressar o IVA a tornar
(el q es ven) (el q es compra) (a hisenda) (xr part d'Hisenda)
(IVA inclòs: dividit per 1.16; no inclòs per 1.16)
Tres tipus impositius:
⋅ Tipus superreduit del 4%. Articles de primera necessitat
⋅ Tipus reduït del 7%. Aliments en general, transport de viatgers,
habitatges...
⋅ Tipus general 16%. Resta de bens i serveis
Base imposable + Import de l'IVA = import total de l'operació
(BI) (BI · tipus impositiu)
EMPRESA INDIVIDUAL
Tipus d'empresa que té personalitat física, es a dir, que el seu propietari és una
persona.
⋅ EMPRESARI INDIVIDUAL
⋅ Persona física
⋅ Major d'edat
⋅ Plena disponibilitat dels seus bens propis
⋅ Control total de l'empresa
⋅ Responsabilitat il·limitada
⋅ No requereix capital mínim
⋅ El nombre de la empresa serà el del titular (raó social)
⋅ Declara per el IRPF
⋅ SOCIETAT CIVIL PRIVADA
⋅ Tenen personalitat física
⋅ Son societats amb pactes entre els membres i la societat dura el pactat al
contracte
3
⋅ Dos o mes persones posen diners per a repartir entre si les ganancies.
⋅ Responsabilitat il·limitada
⋅ Es igual que una comunitat de bens (bens en comú)
⋅ No existeix límit de capital
⋅ Nom elegit pels socis
⋅ Tributen a traves del IRPF
⋅ SOCIETAT COLECTIVA
⋅ Societat personalista (importa la persona no el capital)
⋅ Nombre de socis dos o mes
⋅ Nombre de socis reduït
⋅ Tots el socis intervenen en la gestió de l'empresa.
⋅ Si sols aporten treball, no poden intervenir en la gestió
⋅ Els socis responen els deutes socials davant de terceres persones de
manera personal, solidaria i il·limitada
⋅ No hi ha capital mínim
⋅ La raó social (nom) ha de ser el nom de tots els socis.
⋅ Tributa per l'Impost sobre Societats (IS)
⋅ SOCIETAT COMANDITARIA SIMPLE
• Característiques generals:
♦ Hi coexisteixen dos tipus de socis:
◊ Els socis col·lectius, intervenen directament en la
gestió de la societat i responen de manera
personal, solidaria i il·limitada dels deutes socials
◊ Els socis comanditaris, realitzen una aportació
econòmica a la societat i participen únicament
dels resultats econòmics, sense intervenir en la
gestió. Tenen una responsabilitat davant tercer
limitada a la seva aportació.
• Nombre mínim de dos socis; un col·lectiu i l'altre comanditari.
• La condició de soci no es pot transmetre lliurement, sense
consentiment d'altres socis
• No hi ha capital mínim
• La raó social nom dels socis.
• Tributa per l'Impost sobre Societats
⋅ SOCIETAT COMANDITARIA PER ACCIONS
⋅ Característiques generals
• Participació dels socis comanditaris està representada per
accions, que son parts alíquotes (iguals) del capital. La societat
ha d'estar almenys d'esemborsat en un 25%.
• El nombre de socis comanditaris ha de ser de tres com a mínim i
haver−hi almenys un soci col·lectiu
• La raó social pot ser qualsevol nom escollit pels socis, seguit de
<< societat en comandita per accions >> o abreviatura << S.en C.
Per A. >>
• Tributa per l'impost de Societats
4