Comiat; Jordi de Sant Jordi

Comiat és un poema que pertany a la producció poètica de Jordi de Sant Jordi (1400 - 1424), qui
realitzà la seua obra poètica al segle XV, Segle d'Or de les lletres Valencianes.
Començarem aquest comentari situant el text dins el seu context històric i literari.
El segle s'enceta amb un canvi dinà stic. Havent mort el 1410 sense descendència MartÃ− l'Humà , el 1412
en el compromÃ−s de Casp, representants de tota la Corona trien Ferran d'Antequera, de la famÃ−lia
Trastà mara, com a nou rei. El seu successor, Alfons el Magnà nim, s'ocupa bà sicament de l'expansió
mediterrà nia, cosa que afavoreix l'intercanvi cultural entre els regnes italians i la Corona d'Aragó.
Durant el segle XV, el lideratge econòmic que havia mantingut Barcelona passarà a València. Aquest
auge econòmic es tradueix en floriment artÃ−stic i literari, i la ciutat esdevé, amb Nà pols, un dels
principals centres creatius de la Corona d'Aragó.
En la poesia de la Corona d'Aragó no hi va haver renovació durant el segle XV com s'havia esdevingut en
la prosa. La poesia trobadoresca va ser el model lingüÃ−stic i temà tic de la lÃ−rica amorosa culta fins
l'obra d'Ausiàs March. Durant els segles XIV i XV els poetes es movien a l'entorn de les corts reials i, tot i
que continuaren usant el provençal, hi va sorgir una poesia de caire realista oposada a la tradició
trobadoresca. A poc a poc els nostres autors completen el procés de desprovençalització lingüÃ−stica,
mentre que l'ideari amorós bastit entre els segles XI i XIII continua més o menys present durant segles.
Jordi de Sant Jordi va ser cambrer d'Alfons el Magnà nim. Cavaller, poeta i músic, va gaudir de gran
prestigi en la Cort i és el poeta més original de tots els que precediren Ausiàs March.
La seua lÃ−rica s'allunya de la despersonalització en la que s'havien sumit les obres de tradició
trobadoresca. Trobem en la seua poesia reminiscències dels stilnuovisti italians, de Petrarca, del Roman de la
Rose francès i d'Ovidi. Pel que fa a aspectes formals, però, continua usant la cançó amb cobles de vuit
versos decasÃ−l·labs amb la quarta sÃ−l·laba accentuada. La seua poesia és essencialment amorosa i
sol utilitzar un senhal per referir-se a l'estimada.
A més de Jordi de Sant Jordi, destaquen autors com Pere, Jaume i Ausià s March, Joan RoÃ−s de Corella,
Anselm Turmeda, Gilabert de Pròixita i Andreu febrer.
El tema del poema és el comiat entre un enamorat i la seua estimada. Consta de 3 cobles i una tornada, on
es desenvolupen les idees secundà ries següents:
• A la primera cobla, l'autor explica que quan pensa en la seua estimada es sumeix en una gran
melancolia i la tristor l'envaeix.
• A la segona, reflexiona sobre la seua soledat i la llunyania de la seua estimada mentre navega al mig
la mar.
• A la tercera, encomana a Déu la seua estimada, “la mellor que mai vestÃ−s camisa”.
• A la tornada, es dirigeix a la estimada i li diu que és tot seu; després, es dirigeix a Déu i li
demana que no el guarde si s'acaba el seu amor.
Pel que fa a l'anà lisi de la forma, es tracta d'un text poètic de 28 versos, dividits en 3 cobles de vuit versos
decasÃ−l·labs cada una amb cesura a la quarta sÃ−l·laba, i una tornada de quatre versos, també de deu
sÃ−l·labes cada un i amb cesura.
La rima és consonant i segueix una estructura cadeno-encadenada (ABABCDCD). Si ens fixem en la
darrera paraula de cada vers, veiem que hi ha una alternança entre els versos masculins i els femenins, és
1
a dir, es tracta d'una rima maridada.
Apareixen dos veus al poema, la veu del poeta (l'enamorat) i la veu de l'estimada, a la qual es fa referència
utilitzant vos, vostre, vostra,...
A continuació analitzarem les figures retòriques que apareixen al poema.
Com a recurs fònic, destacarem l'al·literació de sons suaus als primers versos, que transmeten alegria i
l'al·literació de sons /r/ i /t/ als següents. També destacarem la repetició de paraules que comencen
per so- als primers versos.
Trobem al text alguns recursos morfosintà ctics: als versos 2 i 27 hi han hipèrbatons, apareixen
encavalcaments suaus als versos 3a7, 9a10, 14a15, 9a10, 14a15, 21a22, 23a24, 27a28... i encavalcaments
abruptes als versos 2a3 i 14a15. També cal destacar les parà frasis dels versos 24 i 28 i el paral·lelisme i
l'anà fora entre els versos 17,19,21 i 23.
Pel que fa als recursos semà ntics, trobem una personificació al vers 8 “tristor m'assauta i em conquista”,
una exclamació retòrica al vers 9, una interrogació retòrica al vers 12, una sinestèsia al vers 14 “paÃ−s
dolç”, algunes hipèrboles als versos 18, 20, 24 i 26, una metonÃ−mia al vers 14 “vostre cors habita” i una
antÃ−tesi al vers 4. Per ressaltar-los, l'autor avantposa els adjectius als noms: “bella vista”, ”amorós
esguard”,...
Per finalitzar , sintetitzarem les idees principals que hem extret d'aquest anà lisi.
Com ja hem dit, Jordi de Sant Jordi és un important autor d'aquest segle d'Or i el més original dels poetes
anteriors a Ausiàs March. Les seues obres, inserides en la tradició trobadoresca i principalment de
temà tica amorosa, trenquen amb la despersonalització d'obres anteriors i destaquen per la puresa i la
musicalitat en l'expressió personal.
Grà cies als seus viatges, va entrar en contacte amb els nous estils estètics. La seua obra està influïda
pels stilnuovisti italians, per Petrarca, per Roman de la Rose i per Ovidi. A pesar d'això, Jordi de Sant Jordi
continua utilitzant els tradicionals versos decasÃ−l·labs de la poesia catalana en cobles de vuit versos amb
cesura en la quarta sÃ−l·laba.
Al poema, la rima és consonant i segueix un patrons molt marcats.
Com és habitual a la producció poètica d'aquest autor, el tema és amorós: el poema gira al voltant del
que pensa i sent un enamorat després d'acomiadar-se de la seua estimada per fer-se a la mar. Apareixen al
poema alguns recursos de la poesia trobadoresca: el tòpic de l'amor més enllà de la mort, que apareix al
final del poema, el prec a Déu de que no el guarde si el seu amor s'acaba i l'ús d'un senyal per referir-se a
l'estimada: “Reina d'honor” (possiblement una referència a Margarida de Prades, viuda de MartÃ−
l'Humà ).
Utilitza un llenguatge culte, ja que és un poema dirigit a un públic instruït, i està escrit en provençal.
Per tot això, diem que Jordi de Sant Jordi és un dels poetes més importants d'aquest Segle d'Or.
2