Jus lo front; Jordi de Sant Jordi

Jus lo front és un poema que pertany a la producció poètica de Jordi de Sant Jordi (1400 - 1424), qui
realitzà la seua obra poètica al segle XV, Segle d'Or de les lletres Valencianes.
Començarem aquest comentari situant el text dins el seu context històric i literari.
El segle s'enceta amb un canvi dinà stic. Havent mort el 1410 sense descendència MartÃ− l'Humà , el 1412
en el compromÃ−s de Casp, representants de tota la Corona trien Ferran d'Antequera, de la famÃ−lia
Trastà mara, com a nou rei. El seu successor, Alfons el Magnà nim, s'ocupa bà sicament de l'expansió
mediterrà nia, cosa que afavoreix l'intercanvi cultural entre els regnes italians i la Corona d'Aragó.
Durant el segle XV, el lideratge econòmic que havia mantingut Barcelona passarà a València. Aquest
auge econòmic es tradueix en floriment artÃ−stic i literari, i la ciutat esdevé, amb Nà pols, un dels
principals centres creatius de la Corona d'Aragó.
En la poesia de la Corona d'Aragó no hi va haver renovació durant el segle XV com s'havia esdevingut en
la prosa. La poesia trobadoresca va ser el model lingüÃ−stic i temà tic de la lÃ−rica amorosa culta fins
l'obra d'Ausiàs March. Durant els segles XIV i XV els poetes es movien a l'entorn de les corts reials i, tot i
que continuaren usant el provençal, hi va sorgir una poesia de caire realista oposada a la tradició
trobadoresca. A poc a poc els nostres autors completen el procés de desprovençalització lingüÃ−stica,
mentre que l'ideari amorós bastit entre els segles XI i XIII continua més o menys present durant segles.
Jordi de Sant Jordi va ser cambrer d'Alfons el Magnà nim. Cavaller, poeta i músic, va gaudir de gran
prestigi en la Cort i és el poeta més original de tots els que precediren Ausiàs March.
La seua lÃ−rica s'allunya de la despersonalització en la que s'havien sumit les obres de tradició
trobadoresca. Trobem en la seua poesia reminiscències dels stilnuovisti italians, de Petrarca, del Roman de la
Rose francés i d'Ovidi. Pel que fa a aspectes formals, però, continua usant la cançó amb cobles de vuit
versos decasÃ−l·labs amb la quarta sÃ−l·laba accentuada. La seua poesia és essencialment amorosa i
sol utilitzar un senhal per referir-se a l'estimada.
A més de Jordi de Sant Jordi, destaquen autors com Pere, Jaume i Ausià s March, Joan RoÃ−s de Corella,
Anselm Turmeda, Gilabert de Pròixita i Andreu febrer.
Al poema, Jordi de Sant Jordi descriu el que sent per una dama. Descriu les seues sensacions al contemplar-la
i els seus sentiments. A més a més, s'alaven les virtuts de la dama en qüestió.
El poema consta de 6 estrofes i una tornada, on es desenvolupen les idees secundà ries següents:
• A la primera cobla, l'autor conta que la bellesa de la seua estimada el va colpir de tal manera, que li va
deixar una marca baix el front que fins i tot després de mort es podrà apreciar.
• A la segona cobla compara la delectació que sent un infant quan contempla un retaule amb el que ell
mateix sent quan mira la seua estimada.
• A la tercera cobla diu que és presoner del seu amor, que és ferm com dues torres.
• A la quarta cobla fa una descripció idealitzada de la dama.
• A la cinquena parla de com és de fort el seu amor i com el fa sofrir.
• A l'ultima cobla es dirigeix a ella per dir-li que serà seu tant de temps com visca.
• A la tornada alava les virtuts de l'estimada, a qui compara amb Pantasilea.
Pel que fa a l'anà lisi de la forma, es tracta d'un text poètic de 52 versos, dividits en 6 estrofes de vuit versos
decasÃ−l·labs cada una, i una tornada de quatre versos, també de deu sÃ−l·labes cada un.
1
No hi ha rima. Són tots versos blancs, segueixen la mètrica del poema però no tenen rima de cap classe.
La veu del poeta (el jo lÃ−ric) està present a tota la composició, ja que està expressant els seus sentiments
envers una dama.
A continuació analitzarem les figures retòriques que apareixen al poema.
Trobem al text alguns recursos morfosintà ctics: als versos 1, 2, 4, 5, 8, 26... hi han hipèrbatons, apareixen
encavalcaments suaus als versos 1a2, 4a5, 7a8, 9a10, 14a15, 15a16,... i encavalcaments abruptes als versos
10a11, 13a14, 17a18, 29a30... També cal destacar un pleonasme al vers 28 “Amorós, bells, plus
penetrants que estrella;”.
Pel que fa als recursos semà ntics, trobem personificacions als versos 16 “amor qui em penetra”, 33 “l'amor
que us hai en totes les parts m'ascla”, 38 “d'amor que m'ard e mos cinc senys desferma”, 41 “Oh cors donós,
net de frau e delicte”... A més, trobem metà fores als versos 17 “son carçre”, 24 “blanca coloma”, 25
“bella sens par”, 41 “cor donós”... També apareixen hipèrboles: tota la primera estrofa, aixÃ− com la
quarta són una hiperbòliques. A la primera diu que l'amor de la seua estimada li ha deixat una marca al
front i a la quarta descriu la dama exagerant les seues virtuts. Hi ha una altra hipèrbole al vers 48 “Pus vostre
sui i serai tant com visca”. Trobem un apòstrofe al vers 41 “Oh cors donós, net de frau e delicte!” i
comparacions als versos 9a13, 18, 23, 27, 28, 32,... Per acabar, cal destacar que l'autor avantposa els adjectius
als noms, per donar-los més èmfasis.
Per finalitzar , sintetitzarem les idees principals que hem extret d'aquest anà lisi.
Com ja hem dit, Jordi de Sant Jordi és un important autor d'aquest segle d'Or i el més original dels poetes
anteriors a Ausiàs March. Les seues obres, inserides en la tradició trobadoresca i principalment de
temà tica amorosa, trenquen amb la despersonalització d'obres anteriors i destaquen per la puresa i la
musicalitat en l'expressió personal.
Grà cies als seus viatges, va entrar en contacte amb els nous estils estètics. La seua obra està influïda
pels stilnuovisti italians, per Petrarca, per Roman de la Rose i per Ovidi. A pesar d'això, Jordi de Sant Jordi
continua utilitzant els tradicionals versos decasÃ−l·labs de la poesia catalana en cobles de vuit versos.
Cal destacar que es tracta d'una cançó sense rima, tot i això, té una gran musicalitat.
Com és habitual a la producció poètica d'aquest autor, el tema és amorós: parla de l'amor de l'autor
per una dama d'aclaparadora bellesa (probablement Margarida de Prades) qui apareix idealitzada.
Utilitza un llenguatge culte, ja que és un poema dirigit a un públic instruït, i està escrit en provençal.
Per tot això, aquesta obra està considerada una de les millors cançons de tota la tradició poètica
medieval, i el seu autor, Jordi de Sant Jordi és un dels poetes més importants d'aquest Segle d'Or.
2