nota_premsa_sembrem_mengem_eduquem_21octubre2011.pdf

Barberà del Vallès acull a 36 participants en la Jornada de treball sobre
Menjadors escolars i món local
El passat divendres 21 d’octubre, Barberà del Vallès va acollir a 36 persones relacionades amb la
restauració col·lectiva, el món rural, les escoles i la seguretat alimentària per debatre, al llarg del
matí, de quines maneres els menjadors escolars, a més d’oferir una alimentació sana, poden ser
una oportunitat de desenvolupament periurbà i rural equilibrat, contribuint a dinamitzar l’activitat
productiva agrària local sostenible.
La jornada “Sembrem, mengem, eduquem” ha estat organitzada per l’Ajuntament de Barberà del
Vallès, en conveni amb l’ONGd Veterinaris sense Fronteres, amb la finalitat de cercar propostes
concretes d’actuació per afavorir que els menús escolars es basin en aliments provinents de la
producció agroalimentària familiar, de temporada, locals i de proximitat, prioritzant els produïts amb
criteris de sostenibilitat ambiental i social.
Hi van participar representants de la pagesia, empreses de restauració col·lectiva social, personal
de menjador i de cuina, associacions de famílies d’alumnes, administracions (Generalitat de
Catalunya, Diputació de Barcelona, Consells Comarcals i Ajuntaments), entre d’altres, que, a través
del treball en grup, van posar especial èmfasi en algunes de les següents qüestions:
•
La importància de canviar la manera de menjar actual cap a un model de producció i
consum més sa i sostenible.
•
La idoneïtat del menjador escolar com a espai de transformació en temes ambientals, de
salut i socials.
•
La necessària implicació de tots els actors al llarg de la cadena alimentària, incloent també
a les famílies, i la conveniència de consensuar uns criteris bàsics sobre el que entenem
per un model de menjador sa i sostenible.
•
La necessitat d’evidenciar els beneficis ambientals, econòmics, socials i sanitaris en
relació a l’alimentació de temporada, local i de proximitat en els menjadors escolars.
•
La constatació de l’existència de moltes entitats i moviments que treballen ja fa temps per
afavorir una producció agroalimentària pagesa i sostenible i la importància de recollir la
feina feta: guies publicades, recull d’experiències que funcionen, etc.
•
La necessitat de conèixer la normativa en seguretat alimentària per evitar entrebancs
legals injustificats. En aquesta mateixa línia, la conveniència de disposar de guies de
bones pràctiques higièniques adreçades a la producció pagesa i transformació a petita
escala, adaptades al volum de producció petit i a la comercialització local, que no només
suposin una eina per evitar pràctiques de risc sanitari, sinó que també afavoreixi la
comprensió i la interpretació de la normativa i eviti exigències innecessàries.
•
La importància de la implicació de les administracions públiques competents vers el canvi
de model.
Els grups de treball van estar moderats per l’equip metodològic d'ÀreaQ.
Del debat dels diferents grups de treball s’elaborarà, properament, un document de conclusions
preliminars adreçat a les persones participants, per tal de seguir treballant i disposar de propostes,
en format full de ruta, que permetin avançar cap a un model de menjador escolar sostenible
ambientalment i social.