2016-05-24_nota_de_premsa_-_barbera_acull_una_jornada_per_debatre_lestat_de_leducacio_publica_al_nostre_pais.pdf

Barberà acull una jornada per debatre l'estat de l'educació pública al nostre país
A la trobada reivindicativa es va fer un debat obert en el qual van participar
representants de diferents partits polítics presents al Parlament de Catalunya.
Barberà del Vallès va acollir ahir diumenge, 22 de maig, una Jornada reivindicativa dedicada
a l'Ensenyament Públic.
La trobada, organitzada per la Coordinadora d'Ensenyament Públic del Vallès Occidental,
va reunir a un gran nombre de persones membres de diferents col·lectius i institucions de la
comarca que treballen i tenen projectes en els que es reclama una educació de qualitat.
Des de primera hora del matí es van ubicar a la plaça Cooperativa diferents carpes on
entitats com la Plataforma d'Ampes de Ripollet, l'USTEC - STEs i la Plataforma de
Secundària de Qualitat de Barberà del Vallès que oferien activitats reivindicatives per
a infants. Les entitats van explicar les seves demandes com la millora de les instal·lacions de
l'Institut Can Planas de Barberà o la construcció d'un nou institut a Ripollet, entre d'altres.
Més tard, a mig matí, es va donar pas a un debat obert al Teatre Municipal Cooperativa en el
que es va parlar sobre l'estat de l'educació pública al nostre país.
La benvinguda a l'acte va anar a càrrec de l'Alcaldessa de Barberà del Vallès, Sílvia Fuster
Alay, que va manifestar la seva satisfacció perquè el municipi acollís aquest tipus de
jornades, ja que per a l'Equip de Govern "és molt important parlar de la qualitat i de
la defensa de l'ensenyament públic". "La nostra ciutat ha estat exemple de lluita, de
reivindicació, de suport des de l'administració local per unir esforços davant les demandes, les
preocupacions per tal de millorar i no malbaratar el futur dels nostres fills i filles", va continuar.
Tanmateix, Fuster va subratllar que el consistori "comparteix les vostres preocupacions, els
vostres objectius de millora. Ens tindreu al costat, com hi hem estat fins ara, amb la ferma
voluntat de canviar i millorar la situació actual de l'ensenyament a la nostra comarca".
Seguidament es va donar pas a la taula de debat, moderada pel periodista Siscu Baiges
Planas i formada per diferents representants polítics del nostre país com la diputada al
Parlament de Catalunya per Ciutadans, Sonia Sierra Infante; el regidor de la CUP de
l'Ajuntament de Tiana, Àlex Rosa Gandia; el president sectorial d'Educació d'ERC,
Per a qualsevol aclariment podeu posar-vos en contacte amb el:
Departament de Comunicació i Imatge de l’ Ajuntament de Barberà del Vallès
Cap del Departament de Comunicació i Imatge
Maria José Velázquez
[email protected]
Tlf. 636985112
Carles Martínez; la diputada del Partit dels Socialistes al Parlament de Catalunya,
Esther Niubó Cidoncha; i la diputada del Parlament de Catalunya Sí que es pot,
Jessica Albiach Satorres. A l'acte, malgrat que se'ls va convidar, no va assistir cap
representant del Partit Popular ni de Convergència Democràtica de Catalunya.
Durant la seva intervenció, Àlex Rosa Gandia, regidor de la CUP de l'Ajuntament de
Tiana, va agrair a l'organització la realització d'aquest tipus de jornades perquè "cal
posar en debat el que està passant en l'educació del nostre país i posar-lo des de i al
carrer". Rosa va analitzar l'estat de l'educació manifestant que actualment l'escola pública està
dualitzada en un sistema entre públic i concertat. "No estem en contra de l'escola
concertada, estem en contra del model finançament". Àlex Rosa va posar en debat "que amb la
LEC (Llei d'Educació de Catalunya) hi havia un 2,45% respecte al PIB en inversió i finançament.
Ara al 2017 segons el que s'estableix al pacte de 2007-2009 hauríem d'estar arribant a un 6%.
No només no estem al 6% sinó que el 2,45% que es destinava aleshores ha baixat sent un
2,04%".
El regidor de Tiana també va parlar del model actual de la LEC que està provocant la segregació
per nivells sociocultural i socioeconòmic de l'alumnat. "Es classifica les escoles per centres A, B i
C sent les A amb famílies 'més benestants' i sent les C amb nens i nenes que tenen més
problemes socials". "El que provoca això és la competició entre escoles públiques".
També va manifestar el seu desacord amb l'actual sistema de gestió democràtica que tenen els
centres, "totalment absent", ja que segons va destacar "ens implementen un decret de plantilles,
un decret de direccions, entre d'altres, que gràcies al Govern s'ha aconseguit allò que mai ningú
havia aconseguit, que és la competitivitat entre els mestres".
La diputada de Catalunya Sí que es pot, Jessica Albiach Satorres, va iniciar el seu
parlament sentint-se sobtada perquè el teatre no estava omplert de gom a gom,
"l'educació és un pilar bàsic per l'evolució del nostre país, i és parlar del futur dels
nostres infants, i per tant hauria d'ésser d'interès per a tothom". "La gent no està
sent conscient de la situació que tenim de l'educació pública i la realitat és que cada
vegada està més desmantellada, cada vegada esta més precaritzada i cada vegada la tenim més
arraconada. No podem descuidar l'educació publica, que tots l'entenem com la principal eina de
cohesió social, ascensió social, i d'igualtat d'oportunitats".
Albiach també va fer referència a la inversió que actualment es destina a l'escola pública i va
recordar que Catalunya és l'única comunitat on encara no s'ha pagat el sou de 2012 al seu
professorat, "un professorat que a més de patir retallades de sou, pateix retallades de recursos i
de formació".
"L'educació pública a Catalunya està vivint una situació anòmala amb la resta d'Europa". Amb
una dualitat de retallades. "A la publica el 20% i a la concertada no li retallen, sinó que li donen
152 milions d'euros més. Per tant ens estan arrossegant cap a un model que només afavoreix als
privilegiats".
La diputada també va manifestar la falta de corresponsabilitat que està duent a terme la
Generalitat respecte a les Escoles Bressol. "Les Escoles Bressol són una eina important de la
conciliació familiar, necessària per a la incorporació de la dona al món laboral. I això que en
Per a qualsevol aclariment podeu posar-vos en contacte amb el:
Departament de Comunicació i Imatge de l’ Ajuntament de Barberà del Vallès
Cap del Departament de Comunicació i Imatge
Maria José Velázquez
[email protected]
Tlf. 636985112
principi estava pagat, la Generalitat va acabant tancant l'aixeta, i el que havien de pagar ells ho
acaben pagant els ajuntaments.
La següent en intervenir va ser la diputada del Partit dels Socialistes, Esther Niubó
Cidoncha, que va manifestar la importància de "fer un diagnòstic de quin és el
principal problema que té l'educació publica en aquests moments". Per a Niubó hi ha
una falta d'equitat entre pública i privada. "Hi han unes estratègies deliberades de l'escola
concertada i hi ha diferents elements que ho constaten". Un d'ells és la falta de creença en
l'educació de 0 a 3 anys i altra és la inversió: "El 90% de les retallades les ha patit l’escola
pública i la concertada només un 10%".
Niubó també va destacar que la cura del professorat és bàsica i que en aquest país no
s'està realitzant. "Si es defensa l'educació publica, l'últim que s'ha de fer és retallar
sous al professorat. El professorat és el pilar que aguanta aquest tipus d'educació. Però ha
estat tot el contrari. S'ha passat a més hores de càrrega de treball, a més ràtios, a més alumnes,
més complexes i amb menys suport".
La diputada del PSC tanmateix va destacar la falta d'impuls a l'educació inclusiva per part de la
Generalitat. "Aquest Govern no es creu realment l'escola inclusiva. Quan parlem que s'ha retallat
en l'escola pública hem de dir que també s'ha retallat en hores de vetlladores. Una persona amb
necessitats especials no té prou amb 4 hores setmanals o menys de vetlladora. Això no és tenir
una educació inclusiva. Des d'aquí demano que per una vegada s'aprovi el decret de les escoles
inclusives i que vagi amb un acompanyament pressupostari".
També va intervenir Sonia Sierra Infante, diputada per Ciutadans al Parlament que va
iniciar el seu discurs manifestant que "la sensació que tenim al Parlament és que
l'educació no és un tema prioritari no permetent que s'encetin els debats". Sierra va fer
referència a la Iniciativa Legislativa Popular, que va iniciar la seva recollida de signatures entre la
comunitat educativa fa més d'un any i que estableix una nova Llei d'Educació Catalana, i que fa
uns dies va ser tombada amb les esmenes de Junts pel Sí i el Partit Popular al Parlament de
Catalunya.
La diputada, a més de comparar l'estat de l'escola pública actual amb la dels anys 70, va afirmar
que el període en què l'educació ha sofert més ha estat "el mandat de la consellera Rigau, que
va ser absolutament terrible" per les condicions del professorat. "Mai a la vida s'ha treballat en
condicions tan precàries. Quan parlo de precarietat em refereixo també a què en una situació de
crisi terrible sobretot afecta a les persones més vulnerables", fent referència a moments que
pateixen molts nens i nenes a Catalunya com desnonaments, pobresa energètica o alimentària.
Respecte al professorat, va explicar que actualment "no només tenen menys sou, si no més
càrrega de feina. Una càrrega burocràtica que fa que els professors es passin hores omplint
papers per passar auditories externes".
Sierra també va fer referència a les substitucions dels professors. "Abans et portaven un substitut
2 o 3 dies després, ara comencen a buscar un substitut 15 dies després". "I tot això coincideix
amb el mandat de la consellera Rigau que va fer unes retalles del 17,5% a l'escola pública i no a
la concertada". La diputada va preguntar-se el perquè "el pressupost de la Generalitat no va ser
Per a qualsevol aclariment podeu posar-vos en contacte amb el:
Departament de Comunicació i Imatge de l’ Ajuntament de Barberà del Vallès
Cap del Departament de Comunicació i Imatge
Maria José Velázquez
[email protected]
Tlf. 636985112
retallat amb un 17%" i perquè sí es va fer en educació, perquè "no els interessa l'educació
pública".
El president Sectorial d'Educació d'ERC, Carles Martínez, també va coincidir en moltes
de les anàlisis que van fer els diferents ponents. "No negaré moltes de les crítiques i
les millores que cal fer en l'educació pública". "Respecte a temes pressupostaris, és
evident que el Govern té un problema brutal". "Tampoc negaré determinades
concepcions de polítiques conservadores que hi ha hagut en aquest país en els
darrers anys ¡ comparteixo plenament les crítiques cap aquestes polítiques". "No
negaré tampoc les dificultats d'un sistema educatiu dual entre pública i privada", i "no negaré les
crítiques que es poden fer a la LOMCE. És evident que la concepció recentralitzadora de la
LOMCE ha estat àmpliament criticada per ERC, però el que no puc compartir és que aquest intent
de que quan es parla de la LOMCE es parla al mateix temps de la LEC".
Per a Martínez, la LEC cal interpretar-la perquè "no estableix les retallades, no incrementa les
ràtios, la LEC no prohibeix que hi hagi finançament de 0 a 3, la LEC no comparteix ni empara
jurídicament els concerts a les escoles de l'Opus". Segons Carles Martínez, el que estableix la
Comissió de Garanties és que la LEC l'interpretar-la "caldria prohibir les subvenciones en
aquelles escoles que no escolaritzen els seus alumnes d'una manera mixta. No hi ha cap article
de la LEC que empari l'escolarització diferenciada o segregadora".
Per al president Sectorial d'Educació d'ERC una de les propostes de futur és millorar la formació
inicial del professorat. "Tots els estudis europeus estableixen que hi ha una relació entre la
qualitat del professorat i els resultats escolars de l'alumnat. És evident que la formació inicial i
continua del professorat és un element essencial en una política educativa".
Altre aspecte que va manifestar va ser la importància que cal donar al finançament equitatiu en
la distribució de recursos i de potenciar l'autonomia dels centres.
En el debat, obert a tothom, van participar diferents persones del públic que van resoldre dubtes
i fer les seves reivindicacions. Fins i tot van quedar algunes paraules pendents. Les preguntes
van ser referents no només a l'estat de l'educació a la comarca, sinó a l'estat de les escoles i
centres educatius de la nostra ciutat.
Barberà del Vallès, maig de 2016
Per a qualsevol aclariment podeu posar-vos en contacte amb el:
Departament de Comunicació i Imatge de l’ Ajuntament de Barberà del Vallès
Cap del Departament de Comunicació i Imatge
Maria José Velázquez
[email protected]
Tlf. 636985112