Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008

Informe de conjuntura
socioeconòmica.
Barberà del Vallès. 2008
Realització i edició:
Barberà Promoció. Promoció Econòmica. Ajuntament de Barberà del Vallès
Col·laboracions:
Agraïm la col·laboració de persones, empreses i entitats que ens han subministrat dades, com també
el suport tècnic a les nostres consultes i/o a la supervisió de continguts:
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
Ajuntament de Barberà del Vallès. Àrea de Serveis Territorials. Secció d’Activitats, Serveis,
Consum i Medi Ambient
Ajuntament de Barberà del Vallès. Àrea de Serveis Territorials. Secció de Planejament, Llicències,
Gestió i Disciplina Urbanística
Ajuntament de Barberà del Vallès. Secció d’Educació
Ajuntament de Barberà del Vallès. Secció de Recursos
Ajuntament de Barberà del Vallès. Serveis d’Atenció al Ciutadà
Centre de Formació d’Adults de Barberà del Vallès
Deixalleria de Barberà del Vallès
Diputació de Barcelona. Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació. Unitat d’Anàlisi del Mercat de
Treball. Servei de Foment de l’Ocupació
Diputació de Barcelona. Base de dades Hermes
Fecsa Endesa. Zona Vallès–Maresme
Gas Natural SDG, SA
Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació
Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Servei d’Estudis i Estadístiques. Oficina
Tècnica d’Afers Laborals i d’Ocupació
Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya
Generalitat de Catalunya. Secretaria d’Habitatge, a partir dels visats i els certificats finals d’obra
del col·legis d’aparelladors de Catalunya
IES Can Planas. Barberà del Vallès
IES La Romànica. Barberà del Vallès
Observatori Ocupacional de Barcelona. INEM Barcelona
Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya de Barberà del Vallès (OSOC)
Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. Oficina de Barberà del Vallès
SABEMSA
Suggeriments i consultes:
Barberà Promoció
Observatori Econòmic i Social
Carrer de la Torre d’en Gorgs, 40
08210 Barberà del Vallès
Impressió: Creacions Gràfiques Canigó, SL
Dipòsit legal: B-26329-2009
Edició: 600 exemplars
2
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Presentació
Benvolgudes,
Benvolguts,
A la presentació de l’informe anterior feia esment que la conjuntura econòmica
s’alentia i precisament en moments com aquest, calia, i cal, fer èmfasi en la
necessitat de la innovació empresarial i incidir en la millora de la formació i de la
qualificació dels treballadors, per capgirar aquesta tendència. Ara, en aquesta
situació complexa en què ens trobem, els dos eixos esmentats segueixen
plenament vigents i els indicadors d’enguany ens fan refermar la convicció que
cal millorar la qualificació professional, com a valor afegit a la feina.
Dotze mesos després, aquelles paraules no perden sentit vistos els canvis
conjunturals i estructurals que s’estan produint. Sense oblidar que l’actual és una
situació complexa, amb l’esforç de tots, empreses, treballadors i administracions,
podrem capgirar la situació.
En aquesta línia, l’Ajuntament de Barberà del Vallès ha endegat un seguit de
mesures per tal de fer front a la situació actual. Mesures que van des de
l’increment de l’obra pública que permeten incrementar els llocs de treball, fins a
mesures per incidir en l’estalvi pressupostari o mecanismes per incentivar
l’economia. Tampoc podem oblidar la situació personal de famílies que veuen
reduïdes les seves possibilitats i a qui cal ajudar per minorar els efectes més
negatius de la seva situació familiar, i donar suport als treballadors en atur que
cerquen feina. Tot d’acord amb unes prioritats segons necessitats, per lluitar amb
eficiència contra la crisi actual, amb el suport i el consens dels agents econòmics
i socials.
La societat la configurem totes les persones i, en un sistema democràtic, cal que
entre totes se cerquin les millors propostes per avançar en el camí del progrés.
Els indicadors de l’Informe de Conjuntura ens han de servir per exercir
responsablement el paper establert per a cada estament econòmic i social i per
ajudar a invertir les tendències desfavorables, alhora que potenciar les positives
que sobresurten, com és el cas de la paritat de gènere en la contractació laboral.
Ningú no diu que el camí sigui senzill i fàcil, però l’esforç de tothom farà més
encomiable el canvi de tendències.
Rebeu una salutació ben cordial.
Barberà del Vallès, maig de 2009,
Ana del Frago Barés
Alcaldessa de Barberà del Vallès
3
Índex
Índex ........................................................................................................................................ 4
Índex de taules i gràfics......................................................................................................... 5
0.
Síntesi............................................................................................................................ 8
1.
Població.......................................................................................................................14
1.1.
Evolució i estructura............................................................................................... 14
1.2.
Població per barris ................................................................................................. 20
2.
Estructura empresarial .............................................................................................. 22
2.1.
Empreses i treballadors ......................................................................................... 22
2.2.
Sectors d’activitat................................................................................................... 30
3.
Mercat laboral ............................................................................................................. 39
3.1.
Contractació laboral ............................................................................................... 39
3.2.
Atur registrat .......................................................................................................... 50
3.3.
Regulació d’ocupació............................................................................................. 63
4.
Habitatge ..................................................................................................................... 70
4.1.
Habitatges acabats i iniciats .................................................................................. 70
4.2.
Sol·licituds d’obra major i obra menor.................................................................... 73
5.
Mobilitat i transport .................................................................................................... 77
5.1.
Mobilitat per motius d’estudi .................................................................................. 77
5.2.
Vehicles ................................................................................................................. 84
6.
Economia conduïda pel coneixement ...................................................................... 87
6.1.
Indicadors de l’economia del coneixement ............................................................ 88
6.2.
Qualificacions professionals TIC............................................................................ 99
7.
Consum ..................................................................................................................... 103
7.1.
Aigua i energia ..................................................................................................... 103
7.2.
Residus urbans .................................................................................................... 108
8.
Educació i formació ................................................................................................. 111
8.1.
Matriculacions i nivell de graduació ..................................................................... 111
8.2.
Formació en el servei municipal d’ocupació ........................................................ 117
9.
Macromagnituds econòmiques............................................................................... 127
9.1.
Renda familiar...................................................................................................... 128
Glossari de conceptes i fórmules..................................................................................... 133
4
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Índex de taules i gràfics
Pàg.
TiG
Capítol 1
14
15
16
16
16
17
17
17
17
18
19
20
20
20
G1.1
T1.1
G1.2
T1.2
G1.3
T1.3
G1.4
T1.4
G1.5
G1.6
T1.5
T1.6
T1.7
G1.7
Població resident i variació interanual. Barberà del Vallès. 1999-2008
Població de dret per grans grups d’edat. Barberà del Vallès. 2000-2008
Piràmides de població espanyola i estrangera. Barberà del Vallès. 2008
Moviment natural. Barberà del Vallès. 1998-2007
Moviment natural. Barberà del Vallès. 1998-2007
Moviment migratori interior. Barberà del Vallès. 1998-2007
Moviment migratori interior. Barberà del Vallès. 1998-2007
Moviment migratori exterior. Barberà del Vallès. 2006-07
Saldos migratoris segons territori. Barberà del Vallès. 2006-07
Població activa. Barberà del Vallès, segons Cens 2001 i estimació per 2004-2008
Taula resum d’indicadors de població. Barberà del Vallès. 2002-2008
Població resident per barris. Barberà del Vallès. Gener 2008 – Gener 2009
Població resident per barris segons gènere. Barberà del Vallès. Gener 2009
Distribució de la població per barri. Barberà del Vallès. Gener 2009
Capítol 2
23
24
24
25
25
25
26
27
27
27
28
28
29
T2.1
G2.1
G2.2
T2.2
G2.3
G2.4
T2.3
G2.5
G2.6
G2.7
G2.8
G2.9
T2.4
29
29
30
30
31
31
31
31
32
33
34
35
36
37
37
38
G2.10
G2.11
G2.12
G2.13
G2.14
T2.5
G2.15
G2.16
G2.17
T2.6
T2.7
T2.8
T2.9
G2.18
G2.19
G2.20
Nombre d’empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. Desembre 2005 - desembre 2008
Empreses i assalariats. Catalunya. Desembre 2005 - desembre 2008
Variació anual d’empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. Desembre 2006 - desembre 2008
Nombre d’empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. Desembre 2005 - desembre 2008
Empreses i assalariats. Vallès Occidental. Desembre 2005 - desembre 2008
Variació anual d’empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. Desembre 2006 - desembre 2008
Nombre d’empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. Desembre 2005 - desembre 2008
Empreses i assalariats. Barberà del Vallès. Desembre 2005 - desembre 2008
Autònoms. Barberà del Vallès. Desembre 2005 - desembre 2008
Variació anual d’empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. Desembre 2006 - desembre 2008
Assalariats per empresa. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Desembre 2006 – des. 2008
Empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès respecte Vallès Oc. Desembre 2006 – des. 2008
Estructura empresarial segons la dimensió de les empreses amb assalariats. Barberà del Vallès.
Desembre 2005 - desembre 2008
Empreses i assalariats segons la dimensió de l’empresa ( %). Barberà del Vallès i comarca. Des. 2004
Empreses i assalariats segons la dimensió de l’empresa ( %). Barberà del Vallès i comarca. Des. 2008
Empreses segons grans sectors ( %). Desembre 2008
Assalariats segons grans sectors ( %). Desembre 2008
Autònoms segons grans sectors ( %). Desembre 2008
Empreses, assalariats i autònoms segons els grans sectors d’activitat. Barberà del Vallès. 2007 i 2008
Variació d’empreses segons els sectors. Desembre 2007 – desembre 2008
Variació d’assalariats segons els sectors. Desembre 2007 – desembre 2008
Variació d’autònoms segons els sectors. Desembre 2007 – desembre 2008
Empreses, assalariats i autònoms segons subseccions d’activitat. Catalunya. Absolut i pes relatiu 2008
Empreses, assalariats i autònoms segons subseccions d’activitat. Catalunya. Absolut i variació 2008
Empreses, assalariats i autònoms segons subseccions d’activitat. Barberà del V. Absolut i pes relatiu 2008
Empreses, assalariats i autònoms segons activitat. Barberà del Vallès. Absolut i variació 2008
Variació de 12 sectors amb més empreses (subseccions d’activitat). Barberà del Vallès 2008
Variació de 12 sectors amb més assalariats (subseccions d’activitat). Barberà del Vallès 2008
Variació de 12 sectors amb més autònoms (subseccions d’activitat). Barberà del Vallès 2008
Capítol 3
40
40
40
41
41
42
42
42
43
44
44
44
45
46
51
51
52
52
52
52
54
54
55
55
T3.1
G3.1
T3.2
G3.2
G3.3
T3.3
G3.4
G3.5
T3.4
T3.5
T3.6
T3.7
T3.8
T3.8
T3.9
G3.6
G3.7
T3.10
G3.8
T3.11
G3.9
G3.10
G3.11
G3.12
Contractació indefinida i temporal. Barberà del Vallès. 1999-2008
Contractació indefinida i percentatge sobre el total. Barberà del Vallès. 1999-2008
Contractació laboral segons la durada. Barberà del Vallès. 1999-2008
Contractes laborals segons la seva durada. Barberà del Vallès. 1999-2008
Contractació laboral segons la durada ( %). Barberà del Vallès. 2008
Contractes per gènere. Barberà del Vallès. 2006-2008
Contractes indefinits per gènere. Barberà del Vallès. 2008
Contractes temporals per gènere. Barberà del Vallès. 2008
Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès. 2008
Contractes per edat. Barberà del Vallès. 2007-2008
Contractes per sector d’activitat. Barberà del Vallès. 2007-2008
Contractació indefinida i temporal segons l’ocupació (cno-1 dígit) Barberà del Vallès. 2008
Contractació segons ocupació (cno - 2 dígits). Vallès Occidental. 2006-2008
Contractació indefinida i temporal segons ocupació (cno - 2 dígits) (continuació). Vallès Occidental. 2008
Atur registrat històric. Barberà del Vallès. Desembre 1999–2008
Evolució de l’atur registrat. Barberà del Vallès. Desembre 1999–2008
Atur registrat i resta de demandes. Barberà del Vallès. Desembre 2007 i desembre 2008
Taxa d’atur registrat a partir de població activa estimada per cada àmbit territorial. 2007-08
Evolució de la taxa d’atur. Barberà del Vallès, Vallès Occidental, Catalunya i Espanya. 2007-2008
Taxa d’atur calculada en base a població activa local estimada. Municipis Vallès Oc. Desembre 2007-08
Evolució de l’atur registrat segons gènere. Barberà del Vallès. 1999-2008
Distribució del nombre d’aturats segons gènere. Barberà del Vallès. 1999-2008
Total d’aturats per edat. Barberà del Vallès. 2007-2008
Homes aturats per edat. Barberà del Vallès. 2007-2008
5
55
56
56
57
57
58
58
59
59
59
60
62
63
64
65
65
65
65
66
G3.13
G3.11bis
T3.12
T3.13
G3.14
T3.14
G3.15
T3.15
G3.16
G3.16bis
G3.17
G3.18
T3.15
G3.19
T3.16
T3.17
G3.20
G3.21
G3.22
67
67
68
T3.18
G3.23
T3.19
Capítol 4
71
71
71
71
71
72
72
73
73
74
75
76
76
T4.1
G4.1
G4.2
T4.2
G4.3
T4.3
G4.4
T4.4
G4.5
T4.5
T4.6
G4.6
G4.7
Capítol 5
78
T5.1
78
T5.2
79
79
79
80
81
81
82
82
83
83
84
85
86
G5.1
G5.2
G5.3
T5.3
T5.4
T5.5
G5.4
G5.5
T5.6
G5.6
T5.8
T5.9
G5.7
Capítol 6
90
90
90
90
90
90
93
83
83
83
83
83
94
G6.1
G6.2
G6.3
G6.4
G6.5
G6.6
G6.7
G6.8
G6.9
G6.10
G6.11
G6.12
T6.1
95
T6.2
96
T6.3
6
Dones aturades per edat. Barberà del Vallès. 2007-2008
Distribució d’aturats per sexe i edat. Barberà del Vallès. Desembre 2008
Atur registrat. Taula resum. Barberà del Vallès. Des. 06 – des. 08
Atur registrat segons la titulació acadèmica. Barberà del Vallès. 2007-08
Atur segons la titulació acadèmica ( %). Barberà del Vallès. Desembre 2008
Atur registrat segons les branques d’activitat econòmica. Barberà del Vallès. Desembre 2006 – des. 2008
Variació d’aturats per activitat econòmica. Barberà del Vallès. Desembre 2006 – desembre 2008
Atur registrat segons els grans grups professionals. Barberà del Vallès. Desembre 2006 – desembre 2008
Pes relatiu de l’atur segons els grans grups professionals. Barberà del Vallès. 2008
Variació de l’atur registrat. Grans grups professionals. Barberà del Vallès. 2006-2008
Distribució de l’atur registrat per grups d’ocupacions segons gènere. Vallès Occidental. Desembre 2008
Estrangers aturats i % sobre total d’aturats. Barberà del Vallès. Desembres 2005-08
ERO i treballadors afectats. Barberà del Vallès, Vallès Oc i Catalunya.1999-08
Nombre mitjà de treballadors per expedient. Barberà del Vallès. Vallès Occidental. 2004-2008
Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1999-2008
Treballadors afectats segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1999-2008
Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Vallès Occidental. 2004-2008
Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès. 2004-2008
Treballadors afectats per rescissió de contracte per cada 100 treballadors localitzats.
Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1999-2008
Expedients de regulació per sectors d’activitat. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2004-2008
Expedients de regulació per sectors d’activitat. Vallès Occidental. 2004-2008
Expedients de regulació i treballadors afectats per branques d’activitat. Barberà del Vallès. 2004-08
Habitatges acabats i habitatges iniciats. Barberà del Vallès. 1999-2008
Habitatges acabats. Barberà del Vallès. Trimestres de 1999-2008
Habitatges acabats. Variació anual segons els quatre últims trim. acumulats. Barberà del Vallès. 2000-08
Habitatges acabats segons tipologia edificatòria. Barberà del Vallès. 1999-2008
Habitatges acabats segons tipologia edificatòria. Barberà del Vallès. 1999-2008
Habitatges iniciats segons tipologia edificatòria. Barberà del Vallès. 1999-2008
Habitatges iniciats segons tipologia edificatòria. Barberà del Vallès. 1999-2008
Sol·licitud de llicència d’obra major. Barberà del Vallès. 1999-2008
Sol·licitud de llicència d’obra major per classe. Barberà del Vallès. 1999-2008
Sol·licitud de llicència d’obra major segons la tipologia. Barberà del Vallès. 1999-2008
Sol·licitud de llicència d’obra menor. Barberà del Vallès. 1999-2008
Sol·licitud de llicència d’obra menor. Barberà del Vallès. Trimestres de 1999-2008
Sol·licitud de llicència d’obra menor. Variació anual quatre últims trimestres acumulats. Barberà del Vallès.
1999-2008
Municipi on estan escolaritzats els alumnes residents de Barberà del Vallès.
Educació infantil a sencundària post-obligatòria. Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09.
Municipi de residència de l’alumnat escolaritzat de Barberà del Vallès.
Educació infantil a sencundària post-obligatòria. Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09.
Municipi de residència dels alumnes escolaritzats al sector públic de Barberà del Vallès. 2008-09
Municipi on estan escolaritzats en el sector públic alumnes residents de Barberà del Vallès. 2008-09
Municipi on estan escolaritzats en el sector privat alumnes residents de Barberà del Vallès. 2008-09
Destinació dels alumnes per tipus d’estudis. 2007-08 i 2008-09
Origen de l’alumnat per tipus d’estudis. Barbera del Vallès. 2007-08 i 2008-09
Saldo de la mobilitat d’estudiants per tipus d’estudis. Barberà del Vallès. 2008-09
Residència dels alumnes escolaritzats a Barberà del Vallès. 2008-09
Escolarització dels alumnes residents de Barberà del Vallès. 2008-09
Origen dels usuaris nous donats d’alta. Servei Municipal d’Ocupació. Barbera del Vallès. 2008
Municipi de residència dels usuaris nous . Servei Municipal d’Ocupació. Barbera del Vallès. 2008
Parc de vehicles. Barberà del Vallès. 2002-2009
Índex de motorització segons vehicles. Municipis del Vallès Occidental. 2007 i diferència 2006-07
Turismes per cada 1.000 habitants. Barberà del Vallès, entorn i comarca. 1998-2007
Assalariats en sectors segons intensitat de coneixement. Barberà del Vallès. 1999-2008
Assalariats en sectors segons intensitat de coneixement. Barberà del Vallès ( %). 1999-2008
Assalariats en sectors industrials. Barberà del Vallès. 1999-2008
Assalariats en sectors industrials. Barberà del Vallès ( %). 1999-2008
Assalariats en sectors serveis. Barberà del Vallès. 1999-2008
Assalariats en sectors serveis. Barberà del Vallès ( %). 1999-2008
Empreses en sectors segons intensitat de coneixement. Barberà del Vallès. 1999-2008
Empreses en sectors segons intensitat de coneixement. Barberà del Vallès ( %). 1999-2008
Empreses en sectors industrials. Barberà del Vallès. 1999-2008
Empreses en sectors industrials. Barberà del Vallès ( %). 1999-2008
Empreses en sectors serveis. Barberà del Vallès. 1999-2008
Empreses en sectors serveis. Barberà del Vallès ( %). 1999-2008
Recursos humans en ciència i tecnologia. Llocs de treball localitzats.
Barberà del Vallès, província Barcelona i Catalunya. 1991, 1996 i 2001
Recursos humans en ciència i tecnologia. Ocupats residents.
Barberà del Vallès, província Barcelona i Catalunya. 1991, 1996 i 2001
Contractes indefinits a recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT).
Barberà del Vallès, província Barcelona i Catalunya. 1999-2008
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
96
96
98
100
101
101
101
102
G6.13
T6.4
T6.5
T6.6
T6.7
G6.14
G6.15
T6.8
Contractes indefinits a recursos humans en ciència i tecnologia. 1999-2008
Contractes indefinits a recursos humans en ciència i tecnologia per gènere i edat. BdV. 2007-08
Contractes indefinits a recursos humans en ciència i tecnologia per sectors d’activitat. BdV. 2007-08
Professionals resident en ocupacions TIC. Barberà del Vallès, prov. de Barcelona i Catalunya. 1991 i 2001
Contractes indefinits a ocupacions TIC. Barberà del Vallès. 2007 i 2008
Contractes indefinits en ocupacions TIC per gènere. Barberà del Vallès. 2008
Contractes temporals en ocupacions TIC per gènere. Barberà del Vallès. 2008
Contractes indefinits a ocupacions TIC segons sectors d’activitat. Barberà del Vallès. 2008
Capítol 7
103
104
104
105
105
106
106
106
107
108
108
109
109
109
T7.1
G7.1
G7.2
T7.2
T7.3
T7.4
T7.5
G7.3
G7.3bis
T7.6
G7.4
T7.7
G7.5
T7.8
110
110
G7.6
G7.7
Consum d’aigua: m /any i abonats. Barberà del Vallès. 1999-2008
3
Consum m /any. Barberà del Vallès. 1999-2008
Abonats. Barberà del Vallès. 1999-2008
3
Consum d’aigua (m ) i abonats segons categories. Barberà del Vallès. 2007-2008
Energia facturada (kWh) i Potència instal·lada (kW). Barberà del Vallès. 2001-2008
Energia facturada (kWh) i clients segons mercat regulat i mercat lliure. Barberà del Vallès. 2007-2008
Facturació de gas canalitzat. Barberà del Vallès. 1999-2008
Facturació de gas canalitzat. Barberà del Vallès. 1999-2008
Consum de gas (Mwh). Barberà del Vallès. 2008
Residus urbans totals (abocador, selectiva i deixalleria). Barberà del Vallès. 1999-2008
Residus urbans totals (abocador, selectiva i deixalleria). Barberà del Vallès. 1999-2008
Recollida selectiva segons tipologia. Barberà del Vallès. 1999-2008
Recollida selectiva segons tipologia. Barberà del Vallès. 1999-2008
Residus urbans catalogats com a deixalleria segons tipologia (mesurat en tones). Barberà del Vallès.
2000-2008
Distribució del total de tones de deixalleries per usuari. Barberà del Vallès. 2003-2008
Residus urbans catalogats com a deixalleria segons tipologia. Barberà del Vallès. 2000-2008
Capítol 8
111
111
112
112
112
112
113
113
113
114
114
116
T8.1
G8.1
T8.2
G8.2
G8.3
T8.3
T8.4
G8.4
G8.5
T8.5
G8.6
T8.6
117
117
117
118
119
120
120
T8.7
G8.7
G8.8
T8.7
T8.8
G8.9
G8.10
121
121
122
123
G8.11
G8.12
T8.9
G8.13
124
124
124
125
126
126
126
T8.10
G8.14
T8.11
G8.15
G8.16
G8.17
G8.18
126
T8.12
Capítol 9
128
128
128
129
129
130
T9.1
T9.2
G9.1
T9.3
G9.2
G9.3
131
131
G9.4
T9.4
3
Escolarització Preescolar. Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Escolarització Preescolar. Llars d’infants. Barberà del Vallès. 2006 i 2007.
Escolarització infantil i escolarització primària. Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Escolarització Infantil. CEIP. Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Escolarització Primària. CEIP. Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Escolarització en Educació Secundària Obligatòria (ESO). Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Escolarització en Cicles Formatius i Batxillerat. Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Escolarització en Educació Secundària Obligatòria (ESO). Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Escolarització en CFGM, CFGS, Batxillerat. Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Centre de Formació d’Adults. Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Escolarització en Centre de Formació d’Adults. Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09.
Formació reglada i no reglada autoritzada per Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Barberà del Vallès. Cursos 2002-03 a 2007-08.
Formació ocupacional per persones aturades i persones treballadores. 2007 i 2008.
Cursos de formació ocupacional per persones aturades i treballadores. 2007 i 2008.
Alumnes de cursos de formació ocupacional per persones aturades i treballadores. 2007 i 2008.
Especialitats formatives impartides. 2007 i 2008 (continuació T8.7).
Formació específica per a joves en transició escola taller. 2007 i 2008.
Joves participants en els Programes de Garantia Social. Cursos 2007-08 i 2008-09.
Joves participants en els PQPI que, en paral·lel al PQPI, es preparen a la PACFGM.
Cursos 2007-08 i 2008-09.
Joves participants en el COB-coneixement d’ocupacions. Barberà del Vallès. Cursos 2007-08 i 2008-09.
Joves participants en accions específiques adreçades a afavorir el pas de l’escola al treball. 2007 i 2008.
Formació per a la capacitació en la recerca d’ocupació. 2007 i 2008.
Usuaris/àries participants en les diverses accions de formació per a la captació en la recerca d’ocupació.
2007 i 2008.
Formació per a la captació i sensibilització per l’autoocupació. 2008.
Alumnes formació per a la captació i sensibilització per l’autoocupació. 2008.
Formació en noves tecnologies des del Punt Òmnia. 2007 i 2008.
Alumnes de formació en noves tecnologies des del Punt Òmnia. 2007 i 2008.
Inserció laboral dels cursos de Formació Ocupacional al cap de 6 mesos d’haver finalitzat. 2006 i 2007.
Inserció laboral dels cursos d’ILOSER al cap de 6 mesos d’haver finalitzat. 2006 i 2007.
Inserció laboral i formativa dels PQPI i anterior PGS, al cap de 6 mesos d’haver finalitzat .
2007-08 i 2008-09.
Taxes d’inserció d’accions formatives per a l’ocupació. 2006 i 2007, i 2007-08 i 2008-09.
Renda familiar disponible bruta (RFDB). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 2000-2004.
Renda familiar disponible bruta per càpita (RFDBPC). Barberà del Vallès, Vallès Oc. i Catalunya. 2000-04.
RFDB per habitant. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Milers d’euros. 2000-2004.
Renda familiar disponible bruta (RFDB). Per recursos (%). Barberà del Vallès. 2000-2003.
RFDB per recursos (%). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 2000 i 2003
Renda familiar disponible bruta. Municipis del Vallès Oc de 5.000 habitants i mes (Catalunya índex 100).
2003-2004
RFDB per habitant. Nivell 2004 i 2000-04, respecte la mitjana de Catalunya (índex 100)
RFDB, total i per càpita. Municipis del Vallès Occidental de 5.000 habitants i més. 2000-04
7
Síntesi
0. Síntesi
1. Població
I. La població de Barberà del Vallès és de 31.144 habitants, a 1 de gener de 2009. Suposa un
increment del 2,9 % sobre els 29.271 de 2008. L’increment ha estat distribuït en diversos barris,
tant en els nous Parc Europa i Parc Central, els que més han augmentat en termes relatius, 15 %
cadascun. Però en termes absoluts és La Romànica, amb 327 habitants, el que més ha
augmentat, 12,3 %.
II. L’augment de la població s’explicaria majoritàriament pel moviment migratori, i d’aquest la majoria
per la migració interior (saldo amb la resta d’Espanya). Del 100 % de l’augment un 60 %
s’explicaria pel saldo de la migració interior i un altre 24 % per la migració amb l’exterior. El saldo
del moviment natural (naixements menys defuncions) tan sols explicarien l’altre 16 %.
III. Hem estimat la població activa en l’àmbit municipal, amb metodologia consensuada amb Diputació
de Barcelona. La població activa hauria augmentat en els últims anys a Barberà del Vallès, en
paral·lel a la població global. A 1 de gener dels dos últims anys 2007 i 2008 les xifres de població
activa serien 16.351 i 17.124, +4,7 %.
Æ El 2009 s’espera que continuï creixent la població, concentrat l’augment en el nou barri del Parc
Europa. Potser no serà tan intens el creixement com el que determinaria els habitatges construïts;
segurament serà un creixement més suau, que no superarà el 3 %.
2. Estructura empresarial
IV. L’activitat econòmica ha sofert una davallada el 2008 tant en nombre d’empreses, d’assalariats
com d’autònoms, en valors similars al municipi respecte del que ha succeït al Vallès Occidental o
a Catalunya.
V. El nombre d’empreses amb treballadors assalariats s’ha situat en les 1.377, amb un decrement
del 6,5 %, mentre l’any passat el nombre no havia variat i els precedents amb creixements
significatius eren entre el 2 % i el 4 %. El nombre de treballadors assalariats ha tancat l’any amb
17.807, un 7,0 % de disminució, mentre que es provenia de creixements dels anys precedents,
entre l’1 % i 2 %. El nombre de treballadors autònoms així mateix ha seguit una tendència
decreixent, del 4,0 %.
VI. Les micropetites empreses fins a cinc treballadors són el 61,4 % i agrupen el 10,0 % de
treballadors. Les petites (de 6 a 50 treballadors) són el 34,4 % i agrupen el 40,5 %. Les mitjanes
empreses, que representen el 3,6 %, apleguen el 26,7 % de treballadors, i les grans empreses,
que són el 0,7 %, totalitzen 22,8 % d’assalariats.
VII. A escala local el sector industrial representa el 26,7 % en termes d’empresa i el 44,8 % en
termes de treballadors. És un pes relatiu força diferent respecte a Catalunya, no tant pel que fa al
8
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Vallès Occidental. A finals d’any els serveis representaven el 62,0 % d’empreses i 49,6 % de
treballadors. La construcció té un pes relatiu inferior respecte dels altres dos àmbits territorials.
VIII. Continua el procés de terciarització d’una forma més intensa al municipi, en el sentit d’augment de
llocs de treball als serveis respecte del total. En 2008 ha seguit així perquè el sector serveis ha
disminuït menys que la resta d’activitats, menys que a la construcció i de forma similar a la
indústria. Al llarg de 2008 el sector de serveis ha disminuït al municipi tant en empreses, un 3,1 %,
com en assalariats, un 5,9 %, mentre que la indústria ha davallat un 9,8 % i un 5,1 %,
respectivament. Els assalariats de la construcció, sector més sensible a les conjuntures, és el que
ha patit la davallada més forta, 26,5 % en termes d’assalariats.
IX. Entre les 12 subseccions d’activitat d’un total de 30, que tenen més empreses, les variacions
més significatives en el nombre d’empreses són:
― (y) major dinamisme de determinats serveis com són els serveis personals, altres activitats
socials i de serveis i les activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials, amb creixements
del 8 % i 5 %, respectivament.
― (=) estabilitat respecte a l’any anterior en les indústries químiques i en el sector de comerç i
reparacions.
― (z) decreixement entre el 2 % i 5 % a sectors com Indústries paper, arts gràfiques,
transformació del cautxú i de matèries plàstiques, construcció maquinària i hoteleria.
important decreixement, 9 % a 13 % del transport, metal·lúrgia i fabricació productes
metàl·lics i serveis empresarials, activitats immobiliàries. La major disminució d’empreses s’ha
donat a la construcció, 16 %.
X. Entre les dotze subseccions d’activitat amb més assalariats, les variacions més significatives en
el nombre d’assalariats han estat:
― (y) el major creixement (47 %), amb diferència, en els treballadors de la Indústria de
materials i equips elèctrics i electrònics, i en segon lloc, 9 %-10 %, la Construcció maquinària
i equips mecànics i Indústries del cuir i calçat.
― (=) manteniment a la Indústria d’alimentació, begudes i tabac.
― (z) disminució fins el 3 % de les Indústries químiques, Comerç i reparacions, dos sectors que
es mantenien en nombre d’empreses però amb certa retallada de llocs de treball. També
disminució fins el 3 % del Transport i les Indústries del paper i arts gràfiques. Disminucions
més importants 7 % a 16 % en el cas de la Transformació del cautxú i matèries plàstiques,
Serveis empresarials, immobiliàries i lloguers, i la Metal·lúrgia i fabricació productes
metàl·lics. El que més va disminuir, amb diferència, la Construcció, -26 %.
XI. Entre les dotze subseccions d’activitat amb més autònoms (subseccions amb 25 o més
autònoms), les variacions més significatives han estat:
― (y) increment important dels autònoms de la construcció maquinària i equips mecànics del 19
% (en termes absoluts son pocs). Dinamisme del 2 % en hoteleria i transport, dos dels
sectors amb més autònoms.
― (=) estabilitat en els autònoms de les indústries del paper i arts gràfiques.
― (z) variació en negatiu del 3 % al 6 % en el comerç, serveis empresarials, serveis personals i
l’educació. A la construcció va ser del 9 %. Per sobre del 10 % de disminució els autònoms
d’activitats sanitàries, serveis socials, metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics i la
indústria tèxtil i la confecció.
Æ L’afiliació a la seguretat social ha continuat disminuint a Barberà del Vallès en el primer trimestre,
4,3 % en assalariats i 2,5 % en empreses, que juntament amb les perspectives nacionals, no fan
preveure recuperar, al llarg de 2009, els llocs de treball que hi havia el desembre de 2008.
3. Mercat laboral
XII. En relació amb la contractació laboral hem passar d’un increment moderat en 2007 a una
important davallada del 18,9 %, amb la formalització de 16.315 contractes. De fet, és la xifra més
propera a la de 2004 que qualsevol dels tres anys precedents a 2008.
XIII. La disminució ha estat més important en la contractació temporal, –19,5 %, respecte de la
contractació indefinida, –16,3 %. Això ha fet que l’índex de contractació indefinida respecte del
9
total hagi estat del 18,3 %, proporció més alta de l’última dècada. Aquest seria un indicador positiu
si no fos que s’ha produït en un context generalitzat de baixada de l’activitat productiva.
XIV. Per gènere l’evolució negativa de la contractació laboral ha afectat una mica més a homes, –21,3
%, que a dones, –16,6 %. Es pot confirmar 2008 la paritat de gènere pel que fa, si més no, al
conjunt de contractes, atès que la proporció de cada gènere respecte el total es situa en els últims
anys en valors propers al 50 %. Enguany ha estat del 52,4 % en el cas de les dones i 47,6 % en
els homes.
XV. En relació amb l’activitat, la contractació ha disminuït en tots els grans sectors. En termes relatius
el que s’ha emportat la pitjor part ha estat el de la construcció on gairebé s’han formalitzant un terç
menys de contractes. Lluny d’aquesta xifra però al voltant del 20 % han davallat els contractes a la
indústria i una mica menys als serveis.
XVI. En termes de grans grups d’ocupació tan sols s’han salvat de la disminució els tècnics i
professionals de suport, i els operadors de maquinària. Per contra, els contractes indefinits a
empleats administratius són els que més han minvat.
Æ Les perspectives d’evolució de la contractació atès les previsions d’evolució de la conjuntura del
país en 2009 no són de recuperació en el present any. De fet, la contractació laboral del primer
trimestre ja és menor en un 42 % respecte del primer trimestre de 2008, el 51 % en termes de
contractació indefinida.
XVII. En el context generalitzat hi ha creixement de l’atur registrat, sense precedents des que es fa el
recompte oficial, ara fa vint-i-cinc anys, amb increments del 66 % a Espanya i 57 % a Catalunya,
Barberà del Vallès ha sofert un augment del 60 % en 2008.
XVIII. La xifra global d’aturats al municipi hauria assolit els 2.249 en acabar l’any. A més de la variació
quantitativa l’atur, el perfil ha canviat substancialment. L’atur s’ha “masculinitzat” en el sentit que la
xifra d’homes aturats s’ha duplicat, +100 %, mentre que en el cas de les dones ha augmentat un
37 %. S’ha produït per un major increment de l’atur al sector de la construcció, i en segon lloc, per
l’arrossegament d’alguns sectors industrials i de serveis. Així mateix l’atur el 2008 es va rejovenir,
atès que l’increment afectà primer més els més joves, ja que el primer efecte de caiguda de la
producció va ser la no renovació de contractes, la qual cosa a qui més afecta és als joves. Així
mateix a qui més afectà va ser a la població estrangera, xifra d’aturats que més que es duplicà,
assolint els 194 a finals d’any. La població estrangera aturada del municipi suposa un 8 % del total
d’aturats a finals d’any quan tan sols dotze mesos enrere era habitual que representés el 4 %.
XIX. La taxa d’atur registrat global s’hauria situat el desembre de 2008 en el 13,1 %, aproximadament
un punt percentual per sota la taxa espanyola i dos punts i escaig per damunt la taxa catalana.
L’increment en punts percentuals en 2008 ha estat de 4,5 al municipi, el mateix que a en l’àmbit
comarcal, per exemple.
Æ En funció de les previsions per Espanya de decreixement del PIB per 2009, s’espera un
creixement de l’atur 2009 al municipi, més fort a la primera part de l’any que a la segona. Les
mateixes previsions no pronostiquen un canvi de tendència abans del primer trimestre de 2010.
Tenint en compte el diferencial de taxa d’atur del municipi amb Espanya, Barberà del Vallès podria
arribar voltant de les 3.000 persones aturades (un 17 % de la població activa).
XX. En relació a la regulació d’ocupació presentats a Barberà del Vallès al 2008 ha estat similar a la
de l’any anterior, segons les dades disponibles.
XXI. S’han produït 3 expedients per rescissió de contracte a les indústries alimentàries, amb 11
treballadors afectats.
XXII. S’han produït 4 expedients per suspensió temporal del contracte, una a les indústries del cautxú i
matèries plàstiques, afectant a 6 treballadors; una altra afectant a una empresa gran de material
electrònic, atès els 146 treballadors afectats; i dues més afectant a una empresa gran del sector
de vehicles i components del sector de l’automoció, afectant de forma conjunta a 260 treballadors.
XXIII. Els expedients que han suposat reducció de la jornada han afectat a 4 empreses, a entre 1 i 20
treballadors, dels sectors industrials de la fusta i suros, llevat mobles, del cautxú i matèries
plàstiques, de productes metàl·lics, i construcció de maquinària, respectivament.
XXIV. L’evolució dels ERO en 2008 a Catalunya i el Vallès Occidental, assolint les xifres més altes de
l’última dècada, reflecteixen les dificultats per les que passaven les empreses a la segona part de
l’any.
10
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Æ A tenir en compte per 2009: dels 11 expedients de 2008, segons dades disponibles, en 7 casos
s’han presentat en els dos últims mesos, novembre-desembre. Amb les dades complertes per 2008,
el nombre d’expedients seran els més nombrosos de l’última dècada, i en 2009, donat l’evolució de
l’atur a principis d’any, es repetirien els valors pel conjunt de l’any.
4. Habitatge
XXV. Els habitatges finalitzats el 2008 encara no reflecteixen el canvi de tendència de la conjuntura
atès que són obres projectades i iniciades abans. Més en el cas del municipi, on atesos els
projectes endegats pel Pla d’ordenació, 505 habitatges es van finalitzar aquest any. Els 22
habitatges iniciats sí que mostren el canvi de tendència, quan l’habitual en l’última dècada
oscil·lava dins l’interval de 200 a 500 habitatges.
XXVI.
L’any 2008 s’han sol•licitat 23 llicències d’obres majors, la meitat de les 45 de l’any precedent.
De fet encara eren menys que la mitjana habitual dels últims anys. En el període 1999-06 la
mitjana era de 63 sol•licituds de llicències. Així doncs, s’ha reduït el global de sol·licituds de les
llicències d’obra major i, en particular, de les relatives a l’habitatge.
XXVII.
En relació amb els habitatges familiars o unihabitatges, si el 2007 les 19 obres sol•licitades ja era
la xifra més baixa registrada en una dècada, de la qual 14 corresponien a obres de nova planta,
en 2008 tan sols van ser vuit les sol•licituds, quatre de les quals de nova planta.
XXVIII.
En relació amb els edificis de caràcter plurihabitatge, les obres havien tingut un repunt en els
últims anys, en nombre d’edificis i en nombre d’habitatges per edifici. L’any precedent va registrarne un total de 18, dels quals 15 eren de nova planta. En 2008 tant sols van ser tres les sol•licituds
d’obra, però, una tan sols de nova planta.
XXIX.
Es van sol·licitar 283 llicències d’obres menors, un 24 % menys que l’exercici anterior. Són un
indicador de despesa de les famílies atès que moltes són de petites reformes a les llars.
Æ Cal tenir en compte per a 2009: es preveu una atonia en la construcció atesa la baixa sol·licitud
d’obres de 2008, que no s’espera que augmenti molt el 2009, i el baix nombre d’habitatges
recentment iniciats. És compensarà en part per l’activitat generada des de l’Administració.
5. Mobilitat i transport
XXX.
Segons el Departament d’Educació hi ha 3.887 places escolars, totes al sector públic, gairebé el
88 % de les quals ocupades per alumnes residents al municipi. En aquestes dades de mobilitat
inclouen l’educació infantil, l’educació primària, l’ESO, el batxillerat, els cicles formatius mitjà i
superior, la prova d’accés a cicles superiors. S’inclouen els Programes de qualificació professional
inicial, atès que el curs passat incloïen els Programes de garantia social (PGS).
XXXI.
A Barberà del Vallès hi ha 4.910 alumnes residents d’aquests nivells formatius. D’aquests, 3.967
estudien al sector públic, dels quals el 86 % al mateix municipi. A la formació obligatòria la
proporció dels que estudien al municipi és superior al 92 % en tots els casos. A la formació
postobligatòria, en què s’imparteixen especialitats formatives, la proporció és força inferior, és a
dir, són estudis amb més mobilitat, especialment en els cicles formatius. En els PQPI, per contra,
gairebé tots cursen al mateix municipi. Dels 4.910 alumnes residents, uns altres 943 estudien al
sector privat, tots fora del municipi, majoritàriament a Sabadell, un 82 %.
XXXII.
En el cas de la formació ocupacional, els 318 alumnes com a mostra de les en les accions
impartides al servei municipal d’ocupació resideixen majoritàriament també al propi municipi,
Barberà del Vallès, el 69%. També és significatiu els residents provinents de Badia del Vallès,
12%, i Sabadell, 5%.
XXXIII.
A Barberà del Vallès hi ha un total de 20.786 vehicles, si més no com en l’últim lustre, on es
redueix el registre del Parc de vehicles municipal, –1 %. La gran majoria de vehicles correspon a
turismes, que s’han mantingut estables, un reflex de la baixada del consum de les famílies, atès
que era habitual creixements del 2–4 %. La disminució s’ha concentrat en els camions, més lligats
a l’activitat econòmica, –13 %, i els ciclomotors, –3 %, més reflex del consum de les famílies.
XXXIV.
L’índex de motorització, específicament el de vehicles per cada 1.000 habitants, és sensiblement
superior a Barberà del Vallès, 536, respecte de la mitjana comarcal, 477. És el cinquè municipi de
la comarca amb l’índex més alt.
11
Æ Cal tenir en compte per a 2009: el nombre de vehicles segurament es mantindrà estable, sobretot
el de turismes, indicador del consum de les famílies, si més no creixerà l’índex de motorització de
turismes (per cada 1.000 habitants).
6. Economia conduïda pel coneixement
XXXV.
El 26,8 % d’assalariats del municipi estarien treballant en activitats considerades de tecnologia i/o
coneixement alt, segons classificació de les activitats econòmiques de l’OCDE. En una
perspectiva conjuntural la proporció s’hauria mantingut força estable, pujant des del 26,2 %, i en
una perspectiva de tendència estaríem parlant així mateix de creixement lent però continu.
XXXVI.
Aquests sis dècimes de variació positiva s’han produït, però, en un context on ha disminuït
l’ocupació, més en els llocs de treball assalariats d’activitats intensives en coneixement, un
important –7,9 %, que no els llocs sí intensius, –4,0 %.
XXXVII.
Fent el desglossament per sectors, l’increment major és el de les manufactures d’alta tecnologia
(+1,3 p.p.), que més que compensaria la disminució de les manufactures de mitjana–alta
tecnologia (–0,4 p.p.). En el cas de les manufactures de baixa tecnologia (+0,9) i mitjana–baixa (–
0,8 %) s’autocompensarien, però sempre és millor que les que disminueixin en proporció foren les
de baixa tecnologia. En relació amb els serveis intensius en coneixement han perdut una mica de
pes en el conjunt (–0,3 p.p.), mentre n’han guanyat els no intensius en coneixement (0,9 p.p.).
L’evolució positiva seria la contrària.
XXXVIII.
La contractació indefinida en recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT) ha crescut força
en els últims anys, en termes absoluts i respecte del total d’indefinits. Si el 2007 assolí el 24 % del
total de contractes, en 2008 ha estat del 31 %. Fins a 2007 l’ascensió de la proporció es produïa
per un augment més que proporcional d’aquestes ocupacions més qualificades respecte dels
altres grups d’ocupació. El 2008 han crescut en el marc d’un decreixement de la resta de
contractacions indefinides d’ocupacions. Fins a 2006 la proporció era semblant a la mitjana de la
província de Barcelona i Catalunya. Enguany ha estat superior en 6 i 9 punts percentuals,
respectivament.
XXXIX.
Des de la perspectiva de gènere fa tan sols dos anys els contractes indefinits RCHT a homes
gairebé duplicaven els realitzats a dones, s’han anat incrementant i equiparant en ambdós
gèneres el 2007 i també el 2008. La proporció respecte del total d’indefinits el 2008 ha estat fins i
tot més alta entre les dones, 32,6 %, respecte dels homes, 29,8 %.
XL.
Per contra la contractació indefinida en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC),
ha estat menor el 2008 respecte de l’any precedent i sensiblement menor que el 2006. Si més no
la proporció respecte del total ha estat superior, 2,5 % per 2,3 % (el 2006 va ser del 3,0 %, però).
La part positiva és que bona part dels contractes indefinits en l’àmbit TIC són d’alta qualificació, en
proporció més alta que els d’ocupats residents. Fent el desglossament per gènere entre els homes
representa el 3,6 %, similar a l’any precedent i entre les dones tan sols l’1,2 %, la qual cosa
duplica la proporció de l’any precedent.
XLI.
Gairebé la meitat, el 46 %, de contractació a professionals TIC es fa en empreses d’activitats
informàtiques; de fet, està concentrada en pocs sectors. La resta estan repartits entre les activitats
de la construcció, les altres activitats empresarials i el comerç a l’engròs.
Æ Cal tenir en compte per a 2009: caldrà comprovar si es consolida la tendència a l’increment de la
proporció d’activitats en serveis intensius en coneixement i els recursos humans en ciència i
tecnologia. La proporció el 2008 ha crescut en un context de disminució de l’activitat econòmica,
més centrada en algunes de les activitats menys intensives en coneixement i en llocs de treball
relativament menys qualificats.
7. Consum
XLII.
Tot i l’augment d’abonats en un 2,0 %, el consum d’aigua ha disminuït un 11,1 %, atesa la
previsió de sequera excepcional, per la qual es van prendre mesures de conscienciació per fer un
ús més racional de l’aigua. Així mateix no és descartable la disminució del consum també afectat
per la conjuntura econòmica, atès que les retallades es van donar tant en el consum industrial,
l’àmbit amb major disminució, com en el comercial i el provisional d’obres; que s’afegeixen a la
disminució en el consum domèstic, i el d’horts, aquest amb una reducció molt important en termes
percentuals.
XLIII.
D’acord amb l’evolució de les diverses variables del mercat laboral, s’ha fet notar en el consum de
l’energia elèctrica, –8,0 %, la caiguda de l’activitat econòmica.
12
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
XLIV.
Els residus urbans s’han mantingut estables respecte del 2008. El que es recullen via “recollida
selectiva” han augmentat un 10,1 % i via “deixalleria” un 5,2 %. Així doncs, la proporció de les
deixalles que se seleccionen i recuperen respecte del total de residus ha augmentat i arriba al 29,6
%.
Æ Cal tenir en compte per a 2009: els consums d’aigua i energia (electricitat i gas) estan força
vinculats a l’evolució de l’activitat econòmica a més de la variació de la població. Tot i l’augment
d’abonats i clients per l’augment de la població, amb l’evolució de la conjuntura prevista en 2009 no
s’espera un augment del consum d’aigua comercial i industrial ni de l’energia vinculada a usos
industrials. El consum d’aigua també, en el seu component domèstic, està vinculat a les polítiques
d’estalvi municipal i conscienciació ciutadana, que ja han tingut un important efecte en 2008.
8.Educació i formació
XLV.
El curs 2008–09 hi ha hagut un increment notable de l’alumnat escolaritzat a l’educació
preescolar, de 247 a 293, +18,6 %. De menor increment però important ha estat l’alumnat de les
etapes infantil i primària, 5,1 % i 5,3 %, que han arribat als 922 i 1.533 alumnes, respectivament.
Han cursat 920 l’ESO. Pel que fa a la secundària no obligatòria, iniciaren 52 alumnes els CFGM,
un total de 118 els CFGS, i 290 el batxillerat. També dins la formació reglada cursaren educació
permanent per a adults 363 persones adultes, +14,2 %, i 56 joves en els PQPI (antics PGS). Així
mateix hi hagueren 266 que feien formació ocupacional per a persones aturades i persones
treballadores, 294 en formació específica per a joves en transició escola treball, 569 en
formació per a la capacitació en la recerca d’ocupació, 239 en formació per a la captació i
sensibilització per l’autoocupació, 515 en formació en noves tecnologies des del Punt Òmnia.
XLVI.
En relació amb l’oferta de formació reglada especialitzada i/o vinculada a ocupacions en els cicles
formatius s’ha impartit el d’Operacions de fabricació de productes farmacèutics i el de Laboratori
pel que fa al grau mitjà i els d’Anàlisi i control, de Fabricació de productes farmacèutics i afins i de
Química ambiental, pel que fa al grau superior. D’altra banda, en el marc de l’educació
permanent d’adults es fa formació instrumental per a adults, els diversos nivells de graduat en
educació secundària (GES), formació d’accés a les proves d’accés als cicles formatius i a la
universitat, aquest en el cas de majors de 25 anys. Al mateix temps, en el mateix àmbit s’imparteix
formació transversal relatius a idiomes i ofimàtica. Finalment, es fan els progames de
qualificació professional inicial (PQPI) d’auxiliar de reparació i manteniment de l’automòbil, el
d’auxiliar de lampisteria, calefacció i climatització i el d’auxiliar de telefonista–recepcionista
d’oficina.
XLVII.
En relació al nivell de graduació, aprovació o obtenció de diploma, pel curs acadèmic 2007-08,
el percentatge d’alumnes graduats a l’ESO ha estat del 74,5%, en els Cicles formatius de grau
mitjà, un 38,8%, en els Cicles formatius de grau superior, un 72,2%. En el cas del Batxillerat, un
51,0% dels seus alumnes d’últim nivell que s’han graduat. En tres dels quatres casos les
proporcions han estat superiors. L’alumnat dels Programes de Qualificació Professional Inicial del
darrer curs han tingut un grau de reinserció a formació del 52,5%, amb possibilitat de reinserció a
la formació reglada.
XLVIII.
La conjuntura de 2008 s’ha vist reflectida en el grau d’inserció laboral dels cursos per aturats
2007, finalitzats en bona part en 2008 i dels que s’ha mesurat la inserció fins als 6 mesos de
finalitzar els mateixos, en plena davallada de l’activitat econòmica. La inserció dels cursos de
formació ocupacional va ser del 53,2%. Similar va ser la inserció d’ocupacions vinculades a
serveis a les persones, d’alta demanda, que gaudien d’unes taxes d’inserció del 74% tant sols
dotze mesos enrere.
9. Renda familiar
XLIX.
Segons les noves dades actualitzades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, la renda familiar
per càpita hauria retallat força diferències respecte la mitjana de Catalunya, des del 84,7% en l’any
2000, fins el 93,0% de 2004.
L.
Es percep una certa disminució, com a origen de les rendes familiars, del pes relatiu de les que
s’obtenen per salaris, i per contra guanyarien pes els excedents per activitats econòmiques i per
prestacions socials. Succeeix tant a nivell local com en el cas de comarca i Catalunya.
13
Població v
1.
Població
1.1. Evolució i estructura
Retrospectiva i evolució recent
Les últimes dades que ens ofereix el registre oficial del padró continu d’habitants mostren
uns augments similars als de la primera meitat dels 90. En efecte, en el quinquenni 1991–96
l’augment va ser del 2,97 % anual acumulatiu. Aquesta tendència havia minvat en el
quinquenni següent, 1996–01, amb un 0,61 % anual acumulatiu, valor que es va mantenir
per sota de l’1 % anual fins a 2003.
D’aleshores ençà s’ha produït un repunt atès que la població municipal va augmentar
anualment entre el 2,0 % i el 2,9 % en el trienni 2004–06. Més encara en 2007, segons les
últimes xifres oficials, l’increment va ser del 3,6 %, en passar dels 29.208 als 30.272
habitants.
G1.1 Població resident i variació interanual
Barberà del Vallés. 1999-08
32.000
3,64%
3,0%
2,89%
2,30%
1,29%
0,22%
28.000
26.000
26.342
gen99
26.681
0,60%
26.741
2,0%
1,0%
28.633
0,18%
27.153
0,0%
27.828
-1,0%
27.202
-2,0%
gen00
gen01
gen02
gen03
gen04
gen05
Font: Padró continu de població (Web de l'Institut d'Estadística) i elaboració pròpia
14
30.272
29.208
0,93%
26.902
2,01%
gen06
gen07
gen08
Variació
Població
30.000
4,0%
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
La xifra de població del padró continu 1 a 1 de gener de 2009 no es fa oficial abans del
tancament del present informe. A l’apartat “1.2. Població per sectors territorials i barris” sí
que es mostren les xifres provisionals segons la seva distribució per barris.
Estructura de la població
Segons la darrera referència padronal (2008), els menors de 15 anys representen el 16,0 %
de la població total, el grup entre 15 i 64 anys n’aglutina el 72,8 % i els majors de 65, l’11,3
% (vegeu T1.1).
El grup de persones menors de 15 anys i el de 15–64 anys, van augmentar de forma similar
en el darrer any, un 3,8 %, més que el de més edat, un 2,3 %.
De fet, el col·lectiu format per persones majors de 65 anys es manté estable al voltant del
11,3 %, respecte del total de la població, en els últims tres anys. La tendència, però, és que
augmenti la proporció respecte del total, com des de 2000 fins al 2005. En aquests últims
tres no ha estat així per la incorporació de població de jove i mitjana edat per immigració,
que ha fet que tampoc no augmentés la proporció de població de més edat.
T1.1 Població de dret per grans grups d'edats. Barberà del Vallès. 2000-2008
Nombre de persones
Homes
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
0 a 14
anys
15 a 64
anys
2.283
2.244
2.185
2.196
2.197
2.287
2.338
2.357
2.443
10.013
10.018
10.161
10.189
10.120
10.321
10.585
10.774
11.201
Dones
65 anys i 0 a 14 anys
més
1.097
1.161
1.188
1.257
1.307
1.308
1.414
1.444
1.487
15 a 64
anys
2.100
2.062
2.015
2.048
2.059
2.082
2.170
2.296
2.393
9.746
9.767
9.780
9.835
9.836
10.107
10.318
10.452
10.827
65 anys i 0 a 14 anys
més
15 a 64
anys
Total
65 anys i 0 a 14 anys
més
15 a 64
anys
65 anys i
més
4.383
4.306
4.200
4.244
4.256
4.369
4.508
4.653
4.836
19.759
19.785
19.941
20.024
19.956
20.428
20.903
21.226
22.028
2.539
2.650
2.761
2.885
2.990
3.030
3.222
3.329
3.407
65 anys i 0 a 14 anys
més
15 a 64
anys
65 anys i
més
74,1%
74,0%
74,1%
73,7%
73,4%
73,4%
73,0%
72,7%
72,8%
9,5%
9,9%
10,3%
10,6%
11,0%
10,9%
11,3%
11,4%
11,3%
1.442
1.489
1.573
1.628
1.683
1.722
1.808
1.885
1.920
Proporció respecte el total
Homes
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
0 a 14
anys
15 a 64
anys
8,6%
8,4%
8,1%
8,1%
8,1%
8,2%
8,2%
8,1%
8,1%
37,5%
37,5%
37,8%
37,5%
37,2%
37,1%
37,0%
36,9%
37,0%
4,1%
4,3%
4,4%
4,6%
4,8%
4,7%
4,9%
4,9%
4,9%
Dones
7,9%
7,7%
7,5%
7,5%
7,6%
7,5%
7,6%
7,9%
7,9%
36,5%
36,5%
36,4%
36,2%
36,2%
36,3%
36,0%
35,8%
35,8%
5,4%
5,6%
5,8%
6,0%
6,2%
6,2%
6,3%
6,5%
6,3%
Total
16,4%
16,1%
15,6%
15,6%
15,6%
15,7%
15,7%
15,9%
16,0%
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró continu de població (Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya)
1
A partir de 1996, any en què es posa en marxa el funcionament del padró continu, les xifres oficials de població dels municipis s’obtenen
anualment amb data de referència 1 de gener de cada any, llevat de 1997 que, per raons tècniques, no es va dur a terme. La Llei 4/1996, de 10
de gener, per la qual es modifica la Llei reguladora de les bases del règim local, va introduir canvis importants en la gestió del padró d’habitants.
Concretament, l’obligació que els ajuntaments gestionin el padró amb mitjans informàtics i que enviïn cada mes a l’Institut Nacional d’Estadística
les dades dels seus padrons, a fi de coordinar i poder detectar, entre altres, les duplicitats existents i que, així, les xifres deduïdes del padró
puguin declarar-se oficials cada any.
15
En relació amb la distribució de la població segons gènere és similar en els dos primers
grans grups, no així en el de majors de 65 anys en què hi ha un 29 % més de dones que
d’homes, per causes biològiques, una esperança de vida superior.
Aquest creixement de la població, important en els últims anys, fa que el municipi presenti
una estructura de població relativament jove, i que no s’enlairi gaire la proporció de població
major de 65 anys respecte del total. Així mateix, aquest creixement, més concentrat en els
joves adults, s’observa al gràfic següent (G1.2), on la proporció que representen els joves
entre 25 i 34 anys és força alta.
G1.2 Piràmide de població espanyola i estrangera
Barberà del Vallès. 2008
80-84
Homes
Dones
70-74
60-64
50-54
40-44
30-34
20-24
10-14
0-4
2000
1500
1000
500
0
500
Espanyola
1000
1500
2000
Estrangera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró Continu. 2008
Així mateix en les edats joves–adults és on es concentra bona part de la població estrangera
resident. En el global de la població representava el 7 % a principis de 2008, segons la
població registrada al padró continu. En els grups d’edat que hi ha entre els 20-24 anys i els
34-39 és on la proporció és superior, entre el 10 % i el 14 %.
Moviment natural i migratori
El creixement natural del 2007, últim any amb dades oficials, ha estat de 175 persones, lluny
dels 214 de l’any precedent, que va ser l’any amb el major creixement natural de l’última
dècada, però en la línia dels últims anys. Tant el nombre de naixements com de defuncions
ha estat el major de l’última dècada, també relacionat amb el creixement de la població.
T1.2 Moviment natural
Barberà del Vallès. 1998-2007
Any
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
Naixements Defuncions
281
314
319
281
305
292
323
315
379
368
155
160
133
147
141
148
162
144
165
193
Saldo
natural
126
154
186
134
164
144
161
171
214
175
G1.3 Moviment natural
Barberà del Vallès. 1998-2007
400
Naixements
300
200
Defuncions
100
Saldo
natural
0
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia
Pel que fa a les defuncions, l’any 2007 es comptabilitza el major nombre defuncions pel
període estudiat (vegeu la taula T1.2), sent la variació interanual de +17 %. A l’última
dècada l’interval del nombre de defuncions ha oscil·lat entre els 133 i 193 per any. Tot i
16
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
l’augment de la natalitat i mortalitat de l’últim anys, són valors baixos. És el moviment
migratori el determinant, més baix com més petit és el territori, que condiciona l’evolució de
la població.
El 2007 va ser l’any de l’última dècada amb més persones immigrades de l’interior
d’Espanya superant les 2.000 persones, més que els 1.800 i escaig dels tres anys
precedents. Aquesta és la immigració interior, és a dir, resident a qualsevol altre municipi
d’Espanya que ve a residir a Barberà del Vallès.
T1.3 Moviment migratori interior
Barberà del Vallès. 1998-2007
Any
Immigrants
Emigrants
1.215
1.049
911
1.011
1.271
1.259
1.815
1.869
1.833
2.061
1.038
1.118
1.183
1.132
1.339
1.393
1.536
1.445
1.551
1.391
G1.4 Moviment migratori interior
Barberà del Valllès. 1998-2007
Saldo migratori
interior
2.500
2.000
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
177
-69
-272
-121
-68
-134
279
424
282
670
Immigrants
1.500
Emigrants
1.000
500
Saldo
migratori
interior
0
-500
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia
Per contra, el nombre d’emigrants a la resta d’Espanya, 1.391, va ser menor que en els tres
anys precedents, tornant a nivells de 2002 i 2003. El 2007 va ser l’any de l’última dècada
amb més persones immigrades, residents de fora del municipi que hi vénen a residir,
superant les 2.000 persones, més que els 1.800 i escaig dels tres anys precedents.
De resultes d’ambdós fluxos, el saldo migratori interior segons les últimes xifres oficials de
2007, va ser un saldo net de 670 persones, superant en més d’un 50 % la xifra positiva més
alta de l’última dècada.
En efecte, durant el període 1999–2003 hi va haver més sortides del municipi per canvi de
residència que entrades, tenint en compte només la migració interior, és a dir, amb la resta
d’Espanya. Aquests saldos migratoris interiors negatius, però, no van superar el 0,5 % i es
van veure compensats per la migració exterior i el saldo natural (naixements menys
defuncions), que eren positius.
El saldo resultant de l’agregació del moviment natural i el migratori (interior més exterior) no
sempre coincideix exactament amb les xifres oficials del padró continu, però cada cop s’hi
acosten més.
Tenint en compte les dades oficials de la migració interior, saldo de 670 persones, i el saldo
de la migració exterior, 267, el saldo migratori global seria de 937. El saldo del moviment
natural de 2007 va ser de 175 persones.
T1.4 Moviment migratori exterior
Barberà del Vallès. 2005-07
Any
2005
2006
2007
Immigrants
Emigrants
238
264
312
45
97
45
Saldo migratori
193
167
267
G1.5 Saldos migratoris segons territori
Barberà del Vallès. 2006-07
Mateixa comarca
160
168
Resta de la província
319
Resta de Catalunya
Resta d'Espanya
-77
-72
-120
2007
2006
2005
-21
-71
167
193
-200
415
399
-32
Estranger
Font: Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia
308
-100
0
100
200
267
300
400
500
A la distribució de la migració interior cal diferenciar els saldos positius del municipi respecte
dels altres municipis de la comarca, així mateix positiu respecte de les altres comarques de
la província. Respecte a la resta de Catalunya i la resta d’Espanya els saldos són negatius,
però menors.
17
L’augment global de la població el 2007 s’explicaria en un 16 % pel moviment natural
(naixements menys defuncions). L’altre 84 % s’explicaria pel moviment migratori, que de
forma desglossada correspondria en un 60 % a la migració interior i un 24 % amb el saldo
migratori amb l’exterior (saldo amb l’estranger).
Altres indicadors de població
Un indicador important el constitueix la dimensió de la població activa del municipi, la que
treballa o cerca treball. És la força de treball, alhora que la base per calcular altres
indicadors com la taxa d’atur i la taxa d’ocupació.
La població activa del municipi mostrada al gràfic G1.6 és una estimació, llevat de la que ens
transmet el Cens, 14.313 persones en 2001. Hauria arribat a les 17.124 persones segons
metodologia d’estimació consensuada amb la Diputació de Barcelona. A l’apartat sobre l’atur
(3.2.) és on s’explica amb detall l’estimació de la població activa, atès la seva importància
amb vista a calcular la taxa d’atur.
G1.6 Població activa. Barberà del Vallès, segons
Cens 2001 i estimació per 2004-2008
18.000
16.000
14.313
14.953
15.314
gen-04
gen-05
15.893
16.351
gen-06
gen-07
17.124
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
nov-01
gen-08
Font: estimació pròpia amb el consens de la Diputació de Barcelona i Xarxa d'Observatoris
La taula següent mostra altres nou indicadors de població basats en les dades poblacionals
del padró continu en els últims anys.
La taxa de natalitat en l’última dècada s’havia mantingut amb valors entre el 10,5 i el 12,0‰,
xifra equivalent al territori de l’entorn i al de Catalunya. L’any 2006, Barberà del Vallès
registrà una taxa natalitat de 13,1‰, per tornar l’any següent a valors últimament habituals,
12,7‰. Aquests valors són superiors al de la mitjana catalana, això és sobretot perquè és un
indicador més condicionat més per l’estructura d’edats, relativament més jove a Barberà del
Vallès que a Catalunya.
La taxa de fecunditat, menys condicionat per l’estructura d’edats, indica el nombre de
naixements en la població femenina entre 15 i 49 anys. Durant els darrers anys hi ha hagut
un repunt dels valors d’aquest indicador amb valors entre els 40 i 42 naixements per cada
1.000 dones, valors que encara s’han enfilat més amb els 48 naixements per cada 1.000
dones del 2006 i els 46 de 2007.
La taxa de mortalitat del 2006 ha estat de 6,5 defuncions per cada 1.000 habitants,
lleugerament superior als anys precedents, que ha oscil·lat entre el 5 i el 6‰ els últims deu
anys. Igualment, aquesta xifra es manté propera als valors habituals del context territorial en
què ens trobem. La diferència amb la de Catalunya cal atribuir-la a les diferències de
l’estructura de la població i no a unes condicions higienicosanitàries diferents.
A escala general, els valors de la taxa específica de mortalitat infantil han disminuït fins per
sota del 3‰. En el cas de Barberà del Vallès no hi ha hagut cap cas en tres dels últims sis
anys.
18
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
T.1.5 Taula resum d'indicadors de població
Barberà del Vallès. 2002-2008
Indicadors de població
Fórmules
Padró continu
2002
Taxa de natalitat (x 1.000)
Taxa de mortalitat (x 1.000)
Taxa de mortalitat infantil (x 1.000)
Taxa general de fecunditat (x 1.000)
Naixements / Població * 1.000
Defuncions / Població * 1.000
Defuncions infants < 1 / Població < 1 * 1.000
Naixements / Dones 15-49 anys * 1.000
2003
2004
11,28 10,74 11,74
5,22 5,45 5,89
0,00 10,27 3,10
39,43 38,18 42,18
2005
2006
2007
11,16
5,10
0,00
40,48
13,10
5,71
2,64
48,24
12,37
6,49
0,00
46,10
37,62
13,01
0,694
0,428
0,362
37,81
12,27
0,715
0,432
0,370
38,02
11,53
0,715
0,439
0,376
2008
a 1 de gener
Edat mitjana
Taxa de joventut (%)
Índex d'envelliment
Índex de sobreenvelliment
Índex de "dependència" demogràfica
Edat mitjana de la població
Població 15-24 anys per cada 100 habitants
Població >65 anys / Població de 0 a 14 anys
Població >75 anys / Població >65 anys
(Pob. 0-14 + Pob. >65) / Pob. 15-64
36,71
15,49
0,657
0,414
0,349
37,03
14,64
0,680
0,408
0,356
37,47
13,75
0,703
0,423
0,363
38,05
11,11
0,705
0,451
0,374
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Els altres indicadors mostren l’evolució dels diferents grups d’edats en relació amb el global.
L’envelliment progressiu de la població es fa palès en una sèrie d’indicadors. Un indicador
indirecte d’aquest fenomen és la taxa de joventut, que s’ha anat reduint lentament fins als
11,1 joves de 15–24 anys per cada 100 habitants el 2008.
L’índex d’envelliment registra la tendència inversa, i ha arribat a 71 persones majors de 65
anys per cada 100 persones menors de 15, en els últims 3 anys. Fa només una dècada el
valor era 38, i fa cinc anys, 68.
L’índex de sobreenvelliment mostra la proporció dels majors de 75 sobre els majors de 65,
una taxa que indica com de gran és la gent gran, que també té tendència a créixer.
Actualment, el 45 % de la gent major de 65 anys en té més de 75. El percentatge s’ha
incrementat en 4 punts percentuals en els últims 5 anys, des del 41 % de 2003.
La “dependència” demogràfica té en compte tant el pes relatiu dels més joves, fins a 14
anys, més els de més edat, més de 65 anys, respecte de la població entre 15 i 64 anys.
Exceptuant que aquest grup inclou els de 15 anys, vindria a ser un indicador de
dependència de la població inactiva respecte de la població potencialment activa.
Aquest indicador augmenta lleugerament cada any, excepte l’últim en què s’ha mantingut
estable en 37. Aquesta xifra, doncs, 37, indica la població menor de 15 i major de 65, per
cada 100 habitants entre 15 i 64 anys.
19
1.2. Població per barris
Nova distribució per barris
S’ha treballat recentment perquè Barberà del Vallès estigui distribuïda en barris a partir
d’una configuració gairebé natural, amb una identitat històrica i social pròpia. S’han
configurat nou barris: la Romànica, Parc d’Europa, Casc Antic, Parc Central, Eixample–Can
Llobet, Can Serra, Estació – Ca n’Esteper, Can Gorgs, i Can Gorgs II.
T1.6 Població resident per barris
Barberà del Vallès. Gener 2008 - Gener 2009
Barri
La Romànica
Barri
Parc Europa
variació
2008
Barri
Casc Antic
Barri
Parc Central
Barri
Eixample - Can Llobet
Barri
Estació - Ca n'Estaper
Barri
Can Serra
Barri
Can Gorgs
Barri
Can Gorgs II
2009
diferència
(%)
Barri del Casc Antic
Barri Eixample - Can Llobet
Barri de Can Serra
Barri de l'Estació / Ca n'Estaper
Barri de Can Gorgs
Barri de Can Gorgs II
Barri de La Romànica
Barri del Parc Europa
Barri del Parc Central
Disseminats
5.985 6.150
11.645 11.827
2.222 2.237
2.058 2.052
788
780
1.588 1.589
2.651 2.978
1.812 2.093
1.230 1.412
293
26
165
182
15
-6
-8
1
327
281
182
-267
2,8%
1,6%
0,7%
-0,3%
-1,0%
0,1%
12,3%
15,5%
14,8%
-91,1%
Total
30.272 31.144
872
2,9%
Font: Padró d'Habitants. Serveis d'atenció ciutadana. Ajuntament de Barberà del Vallès
La població resident a 1 de gener de 2009 és de 31.144, un 2,9 % d’increment respecte els
30.272 de l’any precedent. És una xifra pendent oficialització, a tancament d’edició del
present informe, per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Ajuntament de Barberà del
Vallès. El barri de l’Eixample – Can Llobet seria el que aplegaria bona part de la població
resident, el 38,0 %. El segon barri en dimensió poblacional, aproximadament la meitat de
l’anterior, seria el barri del Casc Antic, amb el 19,7 %. Així mateix el tercer barri tindria
aproximadament la meitat de població del segon, seria el barri de la Romànica, amb el 9,6
%. Els seguirien el barri de Can Serrra, 7,2 %, i ja de dimensió molt similar el Parc Europa,
amb el 6,7 % i el de l’Estació – Ca n’Esteper, 6,6 %.
Els “disseminats”, padronalment parlant, recull totes les adreçes que hi són a dins del nucli
urbà, tant les que realment són rurals com les que no ho són com per exemple l’establiment
hoteler que hi ha fora del nucli urbà.
T1.7 Població resident per barris segons gènere
Barberà del Vallès. Gener 2009
Barri del Casc Antic
Barri Eixample - Can Llobet
Barri de Can Serra
Barri de l'Estació / Ca n'Estaper
Barri de Can Gorgs
Barri de Can Gorgs II
Barri de La Romànica
Barri del Parc Europa
Barri del Parc Central
Disseminats
Total
Dones
3.065
5.885
1.175
1.045
406
788
1.488
1.037
718
11
15.618
Homes
3.085
5.942
1.062
1.007
374
801
1.490
1.056
694
15
15.526
Total
6.150
11.827
2.237
2.052
780
1.589
2.978
2.093
1.412
26
31.144
G1.7 Distribució de la població per barri. Barberà del
Vallès. Gener 2009
Parc Europa
6,7%
La Romànica
9,6%
Can Gorgs
2,5%
Estació / Ca
n'Estaper
6,6%
Can Serra
7,2%
Font: Padró d'Habitants. Serveis d'atenció ciutadana. Ajuntament de Barberà del Vallès
20
Can Gorgs II
5,1%
Parc Central
4,5%
Disseminats
0,1%
Casc Antic
19,7%
Eixample - Can
Llobet
38,0%
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Les variacions de població són molt baixes any rere any en tres barris, que tenen una
estructura consolidada, els de l’Eixample – Can Llobet, Can Gorgs i Can Gorgs II. El de Can
Serra que havia aplegat alts creixements en anys precedents ara ja està força consolidat.
Pel que fa a la variació el 2008 els dos barris nous, del Parc Europa i del Parc Central,
serien els que haurien augmentat més de població en termes relatius, al voltant del 15 %
cadascun. És el barri de la Romànica, 12 % d’increment, el que hauria augmentat més en
nombre absolut, 327 persones.
En el cas dels dos barris de major dimensió, el Casc Antic i Eixample – Can Llobet, les
variacions també han estat positives, 2,8 % i 1,6 %, respectivament.
21
Estructura empresarial )
2. Estructura empresarial
2.1. Empreses i treballadors
Espanya i Catalunya
Les dades de la Seguretat Social indiquen que l’afiliació mitjana va disminuir en 841.465
afiliats i va afectar a tots els sectors, entre els quals el de la construcció, per sí sol, ha
destruït prop de mig milió d’ocupats nets. Atesa l’evolució de la població activa l’atur no
només creix per que augmentà la població activa a 2008, sinó per que realment hi va haver,
més que un alentiment, una paralització de l’activitat productiva a les acaballes de l’any.
Tot i que aquest informe se centra en l’evolució de 2008 no es pot passar per alt la
conjuntura des del desembre fins a ben entrat el 2009 que ens mostra, per exemple, com el
gener es va produir la major reducció d’afiliats a la Seguretat Social mai produïda en un únic
mes a Espanya, 349.569.
Mirat des del punt de vista del règim especial de treballadors autònoms (RETA), es va tancar
el 2008 amb 3.319.188 afiliats, el que representa una pèrdua de 85.219, 2,5 %, respecte de
2008. Per veure la dimensió que això suposa cal dir que això triplica la xifra de 1992. En
termes relatius encara ha estat més important a Catalunya la xifra de pèrdua, amb el 3,7 %.
En termes de producció de béns i serveis, pel global de 2008 el PIB presenta una variació
en volum del 0,7 % a Catalunya, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. Per branques
d'activitat només van créixer els serveis, 2,5 %, mentre que la resta de branques presenten
taxes de variació interanuals negatives: la construcció decreix un 3 %, la indústria i l'energia
un 2,6 %, l'agricultura un 1,3 %. Dins de la branca d'indústria i energia, s'observa un
augment del 2,1 % de l'energia i un decrement del 3,1 % de la indústria. A Espanya, el
creixement del PIB va ser de l'1,2 % interanual.
En relació amb la tendència de finals d’any, el PIB corregit dels efectes estacionals i de
calendari ha disminuït un 1,3 % interanual a Catalunya, al quart trimestre del 2008. Els
serveis és l'únic sector que presenta un ascens interanual, 1,1 %, mentre que la resta de
sectors presenten taxes de variació negatives. A Espanya, el PIB ha baixat un 0,7 % i és
també el sector dels serveis el que mostra un increment, 1,7 %, mentre que els altres
sectors mostren decrements interanuals.
Aquestes dades de l’últim trimestre mostren una disminució important de l’activitat
productiva, així si el PIB ha crescut en el global de l’any, l’alentiment de l’activitat econòmica,
22
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
però, es va anar intensificant a mesura que avançava l’any i en els dos últims trimestres hi
ha hagut taxes de creixement intertrimestrals negatives.
Tornant a la filiació a la Seguretat Social, aquest és un bon indicador de l’evolució de
l’economia en l’àmbit municipal, alhora que permet la comparació amb territoris
supramunicipals, de mesura de l’evolució del nombre d’empreses 2 , de treballadors
assalariats i d’autònoms.
Així a l’engròs, el que s’ha pogut observar és que en els tres àmbits territorials, Barberà del
Vallès, comarca i Catalunya, han disminuït l’any 2008 els tres conceptes, llevat el cas dels
autònoms a l’àmbit de Catalunya, xifra que s’ha mantingut estable. Així, llevat d’aquest incís,
les taxes de decreixement han estat superiors al 5 % en els tres àmbits, tant pel que fa al
nombre d’empreses com d’assalariats.
Així doncs, si ens circumscrivim al cas de Catalunya, el 2008, tant el nombre d’empreses
com el d’assalariats ha experimentat una disminució del 5 %. El 2007 aquestes variables ja
patien una desacceleració del creixement, essent les taxes de creixement més baixes dels
quatre anys precedents. El 2008, però, s’ha produït una disminució sense precedents si més
no en les últims tres quinquennis.
Se’n salva l’evolució dels treballadors autònoms, si bé aquest manteniment de l’evolució
respecte de fa un any (+0,1 %) cal desglossar-lo en un fort creixement en el primer
semestre, fins i tot fins a setembre, però en una contracció en els últims mesos de l’any, de
la mateixa manera que les altres variables de l’estructura empresarial, empreses i
assalariats.
T2.1 Nombre d'empreses, assalariats i autònoms
Catalunya. Desembre 2005 - desembre 2008
des.05
mar.06
jun.06
set.06
des.06
mar.07
jun.07
set.07
des.07
mar.08
jun.08
set.08
des.08
Empreses
Assalariats
278.538
280.256
285.406
283.165
282.493
286.216
290.466
286.610
285.018
284.742
284.678
277.303
270.534
2.588.601
2.628.013
2.685.297
2.690.564
2.672.993
2.737.542
2.787.298
2.753.996
2.727.728
2.744.915
2.752.254
2.678.046
2.588.983
Variació
anual
Autònoms Ass. / Emp. Empreses
547.564
551.103
558.289
558.564
562.057
567.427
575.234
575.407
576.164
595.794
594.919
586.686
576.526
9,29
9,38
9,41
9,50
9,46
9,56
9,60
9,61
9,57
9,64
9,67
9,66
9,57
Assalariats
Autònoms
Diferència
anual
Ass. / Emp.
5,0%
4,8%
3,8%
4,1%
3,3%
4,2%
3,8%
2,4%
2,0%
0,3%
-1,3%
-2,8%
-5,1%
2,7%
2,4%
2,5%
2,4%
2,6%
3,0%
3,0%
3,0%
2,5%
5,0%
3,4%
2,0%
0,1%
-0,02
0,00
0,04
0,18
0,17
0,19
0,19
0,11
0,11
0,08
0,07
0,05
0,00
5,3%
4,8%
3,4%
2,1%
1,4%
2,1%
1,8%
1,2%
0,9%
-0,5%
-2,0%
-3,2%
-5,1%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
L’evolució trimestral d’empreses i assalariats a Catalunya en els últims anys segueix un
patró en el quan els dos primers trimestres de l’any són millors que els dos últims. En
conjuntura de creixement s’observava una evolució en forma d’esglaons, és a dir, augment
els dos primers trimestres de cada any i estabilització els tercers i quarts. En els dos últims
anys, però, les segones meitats de l’any eren si no d’estabilització, de disminució neta tant
en termes d’empreses com d’assalariats, el que es compensava per l’evolució dels primers
semestres de l’any. El 2008, més encara, la primera part no va ser d’increment important
2
Empresa: a efectes estadístics de la Seguretat Social, s’entén com a empresa qualsevol centre de cotització a la Seguretat
Social amb un treballador assalariat o més. Els autònoms o empreses sense treballadors assalariats es compten a banda.
23
sinó d’estabilització i disminució i des de l’estiu fins a desembre es va entrar en una
dinàmica de pèrdua neta important de llocs de treball i tancament d’empreses (vegeu G2.1).
G2.1 Empreses i assalariats. Catalunya.
Desembre 2005 - desembre 2008
Assalariats
Empreses
3.000.000
300.000
2.812.500
285.000
2.625.000
270.000
2.437.500
255.000
2.250.000
240.000
des.05 mar.06 jun.06 set.06 des.06 mar.07 jun.07 set.07 des.07 mar.08 jun.08 set.08 des.08
Assalariats
Empreses
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
de la Generalitat de Catalunya
Tot observant de forma gràfica la variació anual de les taxes de variació dels tres indicadors
(vegeu G2.2), a finals de 2007 es partia a Catalunya d’índexs de variació de 1 % en el cas
de les empreses, 2 % en el cas de dels assalariats i del 2,5 % en el cas dels autònoms. No
sense oblidar que no fa tant, a 2005 i principis de 2006 es partia de nivells propers al 5 % de
creixement d’aquestes variables. En 2008, com s’ha reflectit amb anterioritat les taxes han
estat de caire creixent negatiu, excepte els autònoms, als quals però, un cop entrat 2009,
afectarà la conjuntura negativa.
G2.2 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms.
Catalunya. Desembre 2006 - desembre 2008
8%
6%
4%
2%
Empreses
0%
Assalariats
-2%
Autònoms
-4%
-6%
-8%
des.06
mar.07
jun.07
set.07
des.07
mar.08
jun.08
set.08
des.08
En els dos anys precedents s’havia incrementat el quocient d’assalariats per empresa, atès
que havia crescut menys el nombre d’empreses (denominador) que el nombre d’assalariats
(numerador). En 2008 s’ha mantingut estable aquest quocient atès que el decrement a
afectat en la mateixa mesura a empreses i a assalariats.
Vallès Occidental
En l’àmbit comarcal la tendència ha estat la mateixa que a nivell de Catalunya però amb
valors, si cap, més negatives a les del conjunt de l’economia catalana. Les taxes de
decreixement en 2008 en el cas d’empreses i assalariats han estat del 7,0 % i 5,9 %, mentre
que en 2007 els signes de l’evolució eren positius, però no arribaven a l’1 %.
Així mateix, ha disminuït de forma important el nombre d’autònoms, 3,1 %, xifra sense
precedents en l’última dècada. Val a dir com exemple que el els últims tres anys el treball
per compte propi havia augmentat a la comarca entre 2,1 % i 3,7 % anual.
24
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
T2.2 Nombre d'empreses, assalariats i autònoms
Vallès Occidental. Desembre 2005 - desembre 2008
Empreses
Assalariats
30.353
30.518
30.815
30.485
30.748
31.086
31.289
30.743
30.886
30.658
30.390
29.320
28.709
318.944
323.258
319.241
323.747
323.671
328.913
328.924
326.430
326.739
326.918
324.390
316.643
307.547
des.05
mar.06
jun.06
set.06
des.06
mar.07
jun.07
set.07
des.07
mar.08
jun.08
set.08
des.08
Variació
anual
Autònoms Ass. / Emp. Empreses
62.528
63.014
63.577
63.573
64.440
65.051
65.451
65.236
65.772
65.844
65.712
64.669
63.702
10,51
10,59
10,36
10,62
10,53
10,58
10,51
10,62
10,58
10,66
10,67
10,80
10,71
Assalariats
Autònoms
Diferència
anual
Ass. / Emp.
3,4%
4,1%
1,0%
2,5%
1,5%
1,7%
3,0%
0,8%
0,9%
-0,6%
-1,4%
-3,0%
-5,9%
3,2%
3,1%
2,8%
2,8%
3,1%
3,2%
2,9%
2,6%
2,1%
1,2%
0,4%
-0,9%
-3,1%
-0,01
-0,01
-0,02
0,5%
0,02
-0,01
0,15
0,00
0,05
0,08
0,16
0,18
0,13
4,7%
4,7%
3,1%
2,0%
1,3%
1,9%
1,5%
0,8%
0,4%
-1,4%
-2,9%
-4,6%
-7,0%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
G2.3 Empreses i assalariats. Vallès Occidental.
Desembre 2005 - desembre 2008
Assalariats
Empre
360.000
32.000
337.500
30.000
315.000
28.000
292.500
26.000
270.000
24.000
des.05 mar.06 jun.06 set.06 des.06 mar.07 jun.07 set.07 des.07 mar.08 jun.08 set.08 des.08
Assalariats
Empreses
G2.4 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms.
Vallès Occidental. Desembre 2006 - desembre 2008
8%
6%
4%
2%
Empreses
0%
Assalariats
-2%
Autònoms
-4%
-6%
-8%
des.06
mar.07
jun.07
set.07
des.07
mar.08
jun.08
set.08
des.08
Les taxes de variació anual han anat disminuint cada trimestre (vegeu G2.4) de forma similar
al que ha succeït a Catalunya. Han estat negatives des del primer trimestre de 2008 en el
cas d’empreses i assalariats, i també en el cas d’autònoms des del 3r trimestre de 2008. Val
25
a dir que en anteriors conjuntures de cicle baix, el treball autònom era un refugi per a
l’ocupació assalariada que es quedava a l’atur. Actualment l’emprenedoria autònoma és molt
més que això, i sigui per les tendències d’organització de l’economia (terciarització,
outsourcing, etc.), sigui pel suport a l’emprenedoria, etc., el treball autònom ja representa
una part substancial de l’economia productiva. En aquest sentit, tot i que amb una tendència
més suau, també ha minvat el nombre de treballadors autònoms.
Aquesta tendència i les perspectives de creixement del PIB per 2009 no fan pensar en un
canvi de tendència a curt termini d’aquestes taxes, tant d’empreses, assalariats com
d’autònoms.
Com en els dos anys precedents s’ha incrementat el quocient d’assalariats per empresa. Si
en els dos anys anteriors era perquè creixien més els assalariats que el nombre d’empreses,
en 2008 el quocient ha tingut la mateixa evolució però per què han disminuït més les
empreses que els assalariats.
Barberà del Vallès
Barberà del Vallès no ha estat aliena a les tendències esmentades per a Catalunya i
Espanya. De fet, es pot subscriure per al municipi tant en tendència com en magnitud el que
ha succeït a la comarca. Han disminuït els tres indicadors d’afiliació a la Seguretat Social el
2008 respecte de l’any anterior. Les taxes de decreixement han estat molt properes, punt
percentual per d’alt o per baix, a les del Vallès Occidental. Així doncs, tant el nombre
d’empreses, d’assalariats com d’autònoms ha disminuït a Barberà del Vallès respecte de
2007.
El nombre d’empreses que cotitzen s’ha situat en 1.377, després que s’hagués estabilitzat
en unes 1.473 en els dos anys precedents. (T2.3). Pel que fa al nombre d’assalariats, l’any
2008 s’ha tancat amb 17.807, un 7,0 % menys que els de 2007. Les variacions anuals ja
tenien signe negatiu des del primer trimestre de 2008.
T2.3 Nombre d'empreses, assalariats i autònoms
Barberà del Vallès. Desembre 2005 - desembre 2008
des.05
mar.06
jun.06
set.06
des.06
mar.07
jun.07
set.07
des.07
mar.08
jun.08
set.08
des.08
Empreses
Assalariats
1.441
1.442
1.454
1.450
1.472
1.477
1.495
1.479
1.473
1.451
1.462
1.421
1.377
18.708
18.751
18.752
18.782
18.895
19.038
19.326
19.118
19.151
18.809
18.919
18.422
17.807
Variació
anual
Autònoms Ass. / Emp. Empreses
2.309
2.328
2.332
2.335
2.357
2.386
2.405
2.387
2.395
2.378
2.369
2.335
2.299
12,98
13,00
12,90
12,95
12,84
12,89
12,93
12,93
13,00
12,96
12,94
12,96
12,93
Assalariats
Autònoms
Diferència
anual
Ass. / Emp.
2,1%
3,0%
1,3%
2,3%
1,0%
1,5%
3,1%
1,8%
1,4%
-1,2%
-2,1%
-3,6%
-7,0%
2,2%
3,7%
2,4%
2,8%
2,1%
2,5%
3,1%
2,2%
1,6%
-0,3%
-1,5%
-2,2%
-4,0%
-0,02
0,01
-0,01
0,01
-0,15
-0,11
0,03
-0,03
0,17
0,07
0,01
0,04
-0,07
3,7%
2,1%
2,7%
1,5%
2,2%
2,4%
2,8%
2,0%
0,1%
-1,8%
-2,2%
-3,9%
-6,5%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
També en el cas de Barberà del Vallès l’evolució ha situat a finals d’any tant el nombre
d’empreses com d’assalariats en valors menors que tot el que havia augmentat en els
últims, si més no, cinc anys (vegeu G2.5).
26
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
G2.5 Empreses i assalariats. Barberà del Vallès.
Desembre 2005 - desembre 2008
Assalariats
Empreses
20.000
1.600
18.750
1.500
17.500
1.400
16.250
1.300
1.200
15.000
des.05 mar.06 jun.06
set.06 des.06 mar.07 jun.07
Assalariats
set.07 des.07 mar.08 jun.08
set.08 des.08
Empreses
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball
de la Generalitat de Catalunya
En el cas dels autònoms, el desembre de 2008, la xifra assolida era de 2.2299. El
decreixement ha estat del 4,0 %, seguint la tendència d’empreses i assalariats, tot i que en
aquest cas la disminució ha estat menor. Això implica tornar a nivells de 2005, tres anys
enrere, en nombre de treballadors autònoms.
G2.6 Autònoms. Barberà del Vallès.
Desembre 2005 - desembre 2008
2.500
2.309
2.357
2.332
2.395
2.405
2.369
2.299
2.300
2.100
1.900
1.700
des.05 mar.06 jun.06
set.06 des.06 mar.07 jun.07 set.07 des.07 mar.08 jun.08 set.08 des.08
Autònoms
G2.7 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms.
Barberà del Vallès. Desembre 2006 - desembre 2008
8%
6%
4%
2%
Empreses
0%
-2%
Assalariats
-4%
Autònoms
-6%
-8%
des.06
mar.07
jun.07
set.07
des.07
mar.08
jun.08
set.08
des.08
De la mateixa manera que en etapes de fort creixement, en etapes de decreixement com
l’actual, en el cas de Barberà del Vallès les oscil·lacions en les taxes de variació són menys
estables i menys suaus que no pas en la resta d’àmbits territorials vistos anteriorment.
27
Principalment es deu a una qüestió de dimensió del territori. A major territori les variacions,
positives o negatives són més suaus.
En relació amb la dimensió mitjana de les empreses ha oscil·lat durant el 2008 entre els
12,93 i els 13,00 assalariats per empresa, en el cas de Barberà del Vallès; entre els 10,58 i
els 10,80, en el cas del Vallès Occidental; i entre els 9,57 i els 9,67 en el cas de Catalunya.
Aquesta informació ens evidencia una dimensió mitjana de les empreses situades a Barberà
del Vallès superior a la del conjunt del Vallès Occidental i Catalunya.
G2.8 Assalariats per empresa. Barberà del Vallès,
Vallès Occidental i Catalunya. Desembre 2006 - desembre 2008
Assalariats per Empresa
14
12,93
12
10,71
10
9,57
Barberà del
Vallès
Vallès
Occidental
Catalunya
8
6
des.06 mar.07 jun.07 set.07 des.07 mar.08 jun.08 set.08 des.08
Pel que fa al pes relatiu de Barberà del Vallès respecte de la comarca, el conjunt
d’empreses amb assalariats al municipi representa un 4,80 % del Vallès Occidental,
proporcions semblants a les d’anys anteriors. Pel que fa als assalariats afiliats a Barberà
representen el 5,79 % del conjunt de la comarca, element que també ha oscil·lat en valors
semblants a anys anteriors, lleugerament superior. Amb relació als autònoms, la proporció
que representa el municipi respecte de la comarca és menor, un 3,61 %, xifra que no té
tendència a pujar sinó el contrari segons xifres dels últims vuit trimestres.
Pel que fa al conjunt de Catalunya, Barberà del Vallès representa el 0,51 % en termes
d’empreses amb assalariats, el 0,69 % en termes d’assalariats i el 0,40 % pel que fa als
autònoms. Aquestes xifres s’han mantingut estables pel que fa al primer decimal, però de
mica en mica van disminuint, com també la proporció respecte de la comarca els últims tres
anys. Això es deu al fet que l’ocupació del territori per activitats productives o residencials,
òbviament, és superior a Barberà del Vallès que al conjunt de la comarca o Catalunya, el
que fa que altres territoris tinguin més marge per expandir la seva activitat econòmica.
% Barberà respecte comarc
G2.9 Empreses, assalariats i autònoms . Barberà del Vallès respecte
al Vallès Occidental. Desembre 2006 - desembre 2008
7%
5%
5,84%
5,86%
5,79%
4,79%
4,77%
4,80%
3,66%
3,64%
3,61%
3%
des.06 mar.07 jun.07 set.07 des.07 mar.08 jun.08 set.08 des.08
28
Empreses
Assalariats
Autònoms
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Dimensió de les empreses
T2.4 Estructura empresarial segons la dimensió de les empreses amb assalariats
Barberà del Vallès. Desembre 2004 i desembre 2008
Desembre 2004
Empreses Assalariats
1 a 5 assalariats
829
Desembre 2004
Empreses Assalariats
1.752
1 a 5 assalar.
829
1.752
845
1.780
495
7.482
473
7.213
57
5.359
50
4.753
9
3.732
9
4.061
1.390
18.325
1.377
17.807
6 a 10 assalariats
215
1.661
11 a 25 assalariats
211
3.462
6 a 50
26 a 50 assalariats
69
2.359
assalariats
51 a 100 assalariats
40
2.860
51 a 250
101 a 250 assalariats
17
2.499
assalariats
251 a 500 assalariats
8
2.963
1
1.390
769
18.325
més de 500 assalariats
Total
Desembre 2008
Empreses Assalariats
més de 250
assalariats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Dept de Treball de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona
En el cas de Barberà del Vallès les petites empreses, fins a 50 treballadors, representen el
95,7 % del total d’empreses, i agrupen el 50,5 % dels treballadors. Aquestes proporcions no
han variat gairebé gens en els últims anys.
Les anomenades mitjanes empreses (de 50 a 249 assalariats) tan sols representen el 3,6 %
del total i agrupen el 26,7 % dels assalariats.
Les grans empreses (més de 250 assalariats) representen el 0,7 %, però tenen el 22,8 %
dels assalariats.
Les grans empreses han guanyat substancialment pes relatiu en 2008, també en el nombre
de treballadors que aporten, atès que la reducció d’ocupació ha estat el 2008 més per les
petites mitjanes empreses.
Respecte de la comarca destaca un major pes de les empreses mitjanes, 3,6 % per 2,4 %,
motiu pel qual també agrupen més treballadors, 26,7 % per 22,1 %. En el cas de les
empreses grans, 0,7 % en el cas del municipi i 0,4 % a la comarca, apleguen una proporció
de treballadors substancialment diferent, més en el cas de la comarca, 22,8 % i 29,1 %,
respectivament.
G2.10 Empreses i assalaritats segons la dimensió de l'empresa (%).
Barberà del Vallès i comarca. Desembre 2004.
100%
5,0%
3,9%
10,1%
80%
4,2%
16,2%
18,7%
15,2%
12,0%
9,6%
13,6%
15,5%
60%
15,6%
12,9%
40%
59,6%
71,2%
18,9%
20%
9,1%
9,6%
més de 500
assalariats
251 a 500
assalariats
11,1%
101 a 250
assalariats
10,1%
51 a 100
assalariats
13,0%
26 a 50
assalariats
15,4%
8,6%
13,6%
0%
G2.11 Empreses i assalaritats segons la dimensió de l'empresa (%).
Barberà del Vallès i Vallès Occidental. Desembre 2008
0,7%
3,6%
100%
22,8%
80%
34,4%
29,1%
25,5%
26,7%
60%
22,1%
40%
11 a 25
assalariats
6 a 10
assalariats
0,4%
2,4%
61,4%
71,7%
40,5%
35,4%
més de 250
assalariats
51 a 250
assalariats
6 a 50
assalariats
20%
fins a 5
assalariats
1 a 5 assalariats
10,0%
13,4%
0%
Empreses
Barberà
Empreses
Vallès Oc.
Assalariats
Barberà
Assalariats
Vallès Oc.
Empreses
Barberà
Empreses
Vallès Oc.
Assalariats
Barberà
Assalariats
Vallès Oc.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Dept de Treball de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona
29
2.2. Sectors d’activitat
Grans sectors d’activitat: estructura
En el conjunt de Catalunya i el Vallès Occidental les empreses de serveis representen el
sector més important. Barberà del Vallès, de la mateixa manera que succeeix en l’àmbit
català i espanyol, es veu immersa en un procés de terciarització de l’economia, de tal
manera que recentment, en els últims tres anys en el municipi també els serveis apleguen
més treballadors que la indústria. Quant al sector de la construcció, també cal fer-hi especial
atenció en aquest anàlisi, atès que ha tingut durant anys una dimensió per sobre del normal,
intensitat de creixement que es començà a esmorteir ja fa un any i que s’ha convertit no en
un aterrament suau sinó una forta davallada forta.
Analitzant l’estructura per grans sectors s’observa que al conjunt català els serveis
representen el 74,7 % a desembre de 2008, parlant en termes d’empresa, mentre que la
indústria és l’11,7 %. A escala comarcal, els serveis representen el 67,8 % d’empreses i són
el sector també netament de dimensió més gran. A Barberà del Vallès, representen el 62,0
% del teixit empresarial local, i la indústria el 26,7 %. És a dir, tot i que el sector serveis és el
més gran en cada un dels territoris analitzats, la seva polarització està afectada per la
dimensió del territori que estiguem tractant en cada moment.
Així mateix, aquesta correlació positiva entre dimensió i sector serveis es pot observar molt
clarament en dos dels indicadors que procedim a analitzar. En concret, i començant en
l’àmbit català, els assalariats dels serveis representen el 72,4 %. En l’àmbit de la nostra
comarca els serveis representen el 64,1 % i a Barberà del Vallès el 49,6 %. Aquesta última
proporció, força menor que en els altres dos territoris, atesa una important presència
industrial, disminueix lleugerament però de forma constant any rere any.
G2.12 Empreses segons grans sectors (%).
Desembre 2008
Catalunya
11,7% 12,6%
Catalunya
74,7%
18,6%
13,2%
Vallès
Occidental
67,8%
0,4%
Barberà del
Vallès
19,2%
72,4%
7,9%
0,5%
1,0%
Vallès
Occidental
G2.13 Assalariats segons grans sectors (%).
Desembre 2008
28,2%
64,1%
7,4%
0,3%
26,7%
11,2%
Barberà del
Vallès
62,0%
Agricultura
44,8%
Indústria
Construcció
Serveis
Agricultura
49,6%
5,6%
0,0%
0,1%
Indústria
Construcció
Serveis
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Plantejant-ho de manera diferent, el pes relatiu industrial a Barberà del Vallès supera amb
15,0 i 8,1 punts percentuals Catalunya i el Vallès Occidental en termes d’empresa, i amb
25,6 i 16,5 en termes d’assalariats.
Quant a la proporció d’autònoms segons sectors, no resulten tan afectats per la dimensió del
territori (vegeu G2.14), atès que és una variable més lligada a la població activa resident. En
aquest cas, els sectors amb un nombre més alt d’autònoms són el comerç, la construcció,
l’hosteleria i els transports.
Destaca en el cas de Barberà una major proporció d’autònoms a la construcció, 4 punts
percentuals per sobre de la comarca, i 5,6 respecte de la proporció que representen a
Catalunya.
L’efecte de la terciarització s’observà en un creixement del sector serveis a Barberà del
Vallès en els anys precedents, tant en termes d’empreses com d’assalariats, per un major
creixement en els serveis respecte d’altres sectors.
30
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
G2.14 Autònoms segons grans sectors (%).
Desembre 2008
Catalunya
9,5% 16,3%
68,9%
5,3%
Vallès
12,0% 17,9%
Occidental
69,6%
0,6%
Barberà del
11,2% 21,9%
Vallès
66,7%
0,2%
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
En 2008 també es pot considerar que hi ha hagut terciarització, en aquest cas per una
menor destrucció de llocs de treball als serveis, –5,4 % entre assalariats i autònoms,
respecte als altres sectors, que han aplegat una disminució del 6,7 %.
T2.5 Empreses, assalariats i autònoms segons grans sectors d'activitat
Barberà del Vallès. Desembre 2007 i 2008
Desembre 2007
Sectors
Agricultura
Empr.
1
Desembre 2008
Assal.
7
Autòn.
3
Diferència 2007-08
Variació 2007-08
Empr.
1
Assal.
5
Autòn.
5
Empr.
Assal.
-2
Autòn.
2
Empr.
Assal.
-28,6%
Autòn.
66,7%
Indústria
408
8.400
274
368
7.974
258
-40
-426
-16
-9,8%
-5,1%
-5,8%
Construcció
183
1.357
554
154
997
503
-29
-360
-51
-15,8%
-26,5%
-9,2%
Serveis
881
9.387
1.564
854
8.831
1.533
-27
-556
-31
-3,1%
-5,9%
-2,0%
1.473
19.151
2.395
1.377
17.807
2.299
-96
-1.344
-96
-6,5%
-7,0%
-4,0%
No classificats
Total
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
L’estructura al final de 2008 segons sectors d’activitat ens mostra que els que apleguen més
empreses són els serveis, amb 854 empreses del total de 1.377, seguits de la indústria, amb
368 empreses. Ambdós sectors tenen 8.831 i 7.974 assalariats, respectivament. Durant el
2005 els serveis van superar la indústria en nombre d’assalariats, cosa que se segueix
mantenint i s’eixampla progressivament. L’any 2007 entre ambdós sectors representaven el
92,9 % del total i a finals de 2008 el 94,4 %, el que reflecteix també el retrocés de l’altre gran
sector, la construcció.
L’evolució dels autònoms segons sectors confirmen les tendències d’empreses i assalariats
a Barberà del Vallès.
En el cas de les empreses l’evolució sectorial en el cas de Barberà del Vallès és de
decreixement als tres grans sectors, construcció, indústria i serveis (de més a menys
disminució), amb valors similars al cas de Catalunya i en el del Vallès Occidental.
G2.15 Variació d'empreses segons sectors
G2.16 Variació d'assalariats segons sectors
Desembre 2007 - desembre 2008
Desembre 2007 - desembre 2008
-19,5%
Catalunya
-6,3%
1,8%
-5,1%
Vallès
Occidental
-20,8%
Serveis
Construcció
Indústria
Agricultura
Total
-2,0%
-4,1%
-6,4%
Catalunya
Vallès
Occidental
4,8%
-23,3%
-23,9%
-7,0%
-3,1%
-15,8%
-9,8%
0,0%
-6,5%
Barberà del
Vallès
-40%
-30%
-20% -10%
Barberà del -26,5%
Vallès -28,6%
0%
10%
20%
30%
40%
Serveis
Construcció
Indústria
Agricultura
Total
-1,8%
-7,6%
-0,7%
-5,1%
-1,8%
-8,9%
-3,0%
-5,9%
-5,9%
-5,1%
-7,0%
-40% -30% -20% -10%
0%
10%
20%
30%
40%
L’evolució d’assalariats segueix la mateixa pauta. Si l’any precedent destacava l’augment de
la construcció en un 19 % a Barberà, al contrari dels signes negatius ja en àmbits
supramunicipals, que denotaven una desacceleració del sector, en 2008 l’evolució negativa
31
és molt similar, en els assalariats per sectors, respecte a Catalunya i al Vallès Occidental
(G2.16).
En el cas de la variació d’autònoms segons sectors, hi ha una correlació molt alta entre els
valors de Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. En el cas de Barberà han
disminuït un 9,2 % els treballadors per compte d’altri en el cas de la construcció, i menys en
el cas de la indústria, 5,8 %, i sensiblement menys en el cas dels serveis, 2,0 %. Aquestes
disminucions respecte dels altres dos territoris són menors en la construcció però majors en
la indústria i els serveis.
G2.17 Variació d'autònoms segons sectors
Desembre 2007 - desembre 2008
Catalunya
Serveis
Construcció
Indústria
Agricultura
Total
-1,3%
-11,1%
-2,6%
0,1%
Vallès
Occidental
Barberà del
Vallès
-1,3%
-11,2%
-2,3%
-3,1%
-2,0%
-9,2%
-5,8%
-4,0%
-40% -30% -20% -10%
0%
10%
20%
30%
40%
Nota: El gener de 2008 es va produir un canvi en el criteri de distribució de l’afiliació segons el règim (Llei
18/2007) que ha afectat el règim especial de treballadors/ores autònoms i l’especial, l’agrari. El canvi implica que
la major part dels treballadors/ores que pertanyien al règim agrari per compte propi han passat a formar part del
règim especial de treballadors/ores autònoms. Aquest canvi ha fet que les dades de 2008 d’aquests dos règims
no siguin directament comparables als de 2007.
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Per aquest motiu ’evolució dels autònoms no es mostra en el gràfic anterior per no donar lloc a confusió. De fet,
la dimensió és molt exigua a Barberà, amb el que aquest canvi metodològic no distorsiona gens l’anàlisi de
l’activitat econòmica del municipi.
Sectors d’activitats segons subseccions d’activitat
El nivell de desagregació més gran que el INSS permet publicar per a un municipi com
Barberà del Vallès són les trenta subseccions d’activitat en què es pot desglossar el teixit
empresarial.
En el cas de Catalunya, nou d’aquestes trenta subseccions apleguen, cadascuna, més del 5
% dels assalariats: es tracta de la construcció, 8 %, i de vuit subsectors dels serveis:
comerç, 18 %; serveis empresarials, 15 %; sanitat i serveis personals, 8 %; Administració, 7
%; hoteleria, 6 %; i tres amb el 5 %; el transport, serveis personals i l’educació. L’any
anterior eren vuit, no hi era l’educació entre els que tenien més del 5 % d’assalariats.
Altres sis subseccions d’activitat més agrupen, cadascuna, entre el 2–4 % dels assalariats: a
la indústria, es concentren en especial en els sectors de la metal·lúrgia – productes
metàl·lics, la fabricació de material de transport i els sectors alimentari, químic, del paper i
tèxtil i confecció; i tan sols una del sector serveis, la mediació financera.
Les grans subseccions que agrupen bona part de les empreses, més del 5 %, les trobem als
serveis, amb el 25 % en el comerç, el 17 % a serveis empresarials, el 9 % a l’hoteleria, el 7
% als serveis personals i el 6 % al transport i comunicacions. També la construcció, amb el
13 %, aplega un bon nombre d’empreses (l’any anterior era el 15 %). En termes d’empreses,
dins de la indústria catalana, la metal·lúrgia – productes metàl·lics és el subsector amb més
empreses, 2 % del total d’empreses.
32
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Codi
T2.6 Empreses, assalariats i autònoms segons subseccions d'activitat
Catalunya. Absolut i pes relatiu 2008
Desembre 2008
Pes relatiu
Assal./
Subseccions d'activitat
Empr.
Assal.
Autòn.
Empr.
Assal.
Autòn.
/ Emp.
AA
Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura
2.767
13.487
30.692
1,0%
0,5%
5,3%
4,9
BB
Pesca
11
76
40
0,0%
0,0%
0,0%
6,9
CA
Extracció productes energètics
6
37
55
0,0%
0,0%
0,0%
6,2
CB
Extracció altres minerals exc. productes energ
209
3.464
228
0,1%
0,1%
0,0%
16,6
DA
Indústries alimentació, begudes i tabac
3.576
69.803
7.064
1,3%
2,7%
1,2%
19,5
DB
Indústries tèxtils i de la confecció
3.831
39.989
6.995
1,4%
1,5%
1,2%
10,4
DC
Indústries cuir i calçat
161
2.475
253
0,1%
0,1%
0,0%
15,4
DD
Indústries fusta i suro
1.741
10.308
4.680
0,6%
0,4%
0,8%
5,9
DE
Indústries paper, arts gràfiques i suports enreg
3.809
47.861
6.333
1,4%
1,8%
1,1%
12,6
DF
Refinació petroli i tractament combustibles nu
4
1.004
6
0,0%
0,0%
0,0%
251,0
DG
Indústries químiques
1.336
54.382
919
0,5%
2,1%
0,2%
40,7
DH
Transformació del cautxú i de matèries plàstiq
1.274
27.360
1.396
0,5%
1,1%
0,2%
21,5
DI
Fabricació altres productes minerals no metàl
1.228
18.785
1.893
0,5%
0,7%
0,3%
15,3
DJ
Metal·lúrgia i fabricació productes metàl·lics
6.737
71.705
11.554
2,5%
2,8%
2,0%
10,6
DK
Construcció maquinària i equips mecànics
2.487
35.304
4.054
0,9%
1,4%
0,7%
14,2
DL
Materials i equips elèctrics, electrònics i òptics
1.821
37.390
3.360
0,7%
1,4%
0,6%
20,5
DM
Fabricació material de transport
820
48.563
917
0,3%
1,9%
0,2%
59,2
DN
Indústries manufactureres diverses
2.271
17.970
4.945
0,8%
0,7%
0,9%
7,9
EE
Energia elèctrica, gas i aigua
418
11.318
190
0,2%
0,4%
0,0%
27,1
FF
Construcció
34.031
204.356
93.802
12,6%
7,9%
16,3%
6,0
GG
Comerç i reparacions
68.958
469.357
147.549
25,5%
18,1%
25,6%
6,8
HH
Hoteleria
25.246
149.211
51.086
9,3%
5,8%
8,9%
5,9
II
Transport, emmagatzematge i comunicacions
15.127
135.878
47.790
5,6%
5,2%
8,3%
9,0
JJ
Mediació financera
3.039
72.228
8.192
1,1%
2,8%
1,4%
23,8
KK
Activitats immobiliàries i lloguers; serv. empre
45.089
387.844
79.121
16,7%
15,0%
13,7%
8,6
LL
Administració pública, defensa i SS obligatòria
4.449
172.742
79
1,6%
6,7%
0,0%
38,8
MM
Educació
6.199
127.902
9.468
2,3%
4,9%
1,6%
20,6
NN
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis soci
8.793
217.908
14.513
3,3%
8,4%
2,5%
24,8
OO
Altres activitats socials i de serveis; serv. pers
20.100
133.892
39.191
7,4%
5,2%
6,8%
6,7
PP
Activitats de les llars
4.951
6.085
110
1,8%
0,2%
0,0%
1,2
QQ
Organismes extraterritorials
45
299
1
0,0%
0,0%
0,0%
6,6
2.588.983
50
576.526
0,0%
100,0% 100,0% 100,0%
9,6
No consta
Total
270.534
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Pel que fa a la conjuntura catalana, les subseccions d’activitat més dinàmiques entre les que
tenen més de 10.000 assalariats (vegeu T2.7) han estat les activitats sanitàries i serveis
socials, l’educació, l’Administració pública, totes tres branques amb creixements al voltant
del 4 %. Han crescut, però, per sota de l’1 %, les altres activitats socials i serveis personals,
la producció d’energia i les indústries d’alimentació.
Per contra tots els altres subsectors (entre els quals els que tenen més de 10.000
assalariats) han vist disminuir el nombre de treballadors a Catalunya. En primer lloc la
construcció, i seguidament tota una sèrie de subsectors industrials han decrescut més enllà
del 10 %, les indústries manufactureres diverses, del tèxtil i de la confecció, la fabricació
d’altres productes minerals no metàl·lics, la transformació del cautxú i plàstics, i la
metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics.
Altres tres subsectors de la indústria han disminuït entre el 5 % i el 10 %; es tracta de la
fabricació de material de transport, la construcció de maquinària i les indústries de paper.
Així mateix, en el cas dels serveis, han seguit la mateixa evolució les activitats immobiliàries
i el transport, l’emmagatzematge i les comunicacions.
33
Codi
T2.7 Empreses, assalariats i autònoms segons subseccions d'activitat
Catalunya. Absolut i variació 2008
Desembre 2008
Variació 2007-08
Subseccions d'activitat
Empr.
Assal.
Autòn.
Empr.
AA
Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura
2.767
13.487
30.692
1,8%
BB
Pesca
11
76
40
-8,3%
1,3%
-2,4%
CA
Extracció productes energètics
6
37
55
-40,0%
-44,8%
-34,5%
CB
Extracció altres minerals exc. productes energ
209
3.464
228
-4,6%
-5,4%
-14,0%
DA
Indústries alimentació, begudes i tabac
3.576
69.803
7.064
-1,0%
0,0%
4,9%
DB
Indústries tèxtils i de la confecció
3.831
39.989
6.995
-11,4%
-15,9%
-10,0%
DC
Indústries cuir i calçat
161
2.475
253
-13,0%
-7,9%
-0,8%
DD
Indústries fusta i suro
1.741
10.308
4.680
-8,8%
-12,0%
-7,3%
DE
Indústries paper, arts gràfiques i suports enreg
3.809
47.861
6.333
-5,5%
-6,4%
0,7%
DF
Refinació petroli i tractament combustibles nu
4
1.004
6
2,1%
50,0%
DG
Indústries químiques
1.336
54.382
919
-5,3%
-1,7%
-5,6%
DH
Transformació del cautxú i de matèries plàstiq
1.274
27.360
1.396
-6,4%
-11,0%
-4,3%
DI
Fabricació altres productes minerals no metàl
1.228
18.785
1.893
-6,2%
-14,3%
-7,1%
DJ
Metal·lúrgia i fabricació productes metàl·lics
6.737
71.705
11.554
-7,3%
-10,8%
-1,9%
DK
Construcció maquinària i equips mecànics
2.487
35.304
4.054
-1,7%
-6,6%
13,0%
DL
Materials i equips elèctrics, electrònics i òptics
1.821
37.390
3.360
-3,5%
-4,1%
-14,4%
DM
Fabricació material de transport
820
48.563
917
-4,4%
-9,2%
4,0%
DN
Indústries manufactureres diverses
2.271
17.970
4.945
-10,6%
-15,9%
-1,8%
EE
Energia elèctrica, gas i aigua
418
11.318
190
0,7%
0,1%
16,6%
FF
Construcció
34.031
204.356
93.802
-19,5%
-23,3%
-11,1%
GG
Comerç i reparacions
68.958
469.357
147.549
-2,4%
-4,4%
-3,0%
HH
Hoteleria
25.246
149.211
51.086
1,5%
-1,2%
0,6%
II
Transport, emmagatzematge i comunicacions
15.127
135.878
47.790
-4,9%
-5,1%
-1,8%
JJ
Mediació financera
3.039
72.228
8.192
-4,9%
-0,3%
-1,3%
KK
Activitats immobiliàries i lloguers; serv. empre
45.089
387.844
79.121
-4,5%
-6,2%
0,3%
LL
Administració pública, defensa i SS obligatòria
4.449
172.742
79
8,2%
3,8%
-21,8%
MM
Educació
6.199
127.902
9.468
1,2%
4,0%
2,6%
NN
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis soci
8.793
217.908
14.513
1,1%
4,4%
6,4%
OO
Altres activitats socials i de serveis; serv. pers
20.100
133.892
39.191
-1,4%
0,6%
-3,5%
PP
Activitats de les llars
4.951
6.085
110
0,6%
1,1%
-19,7%
QQ
Organismes extraterritorials
45
299
1
-6,3%
1,7%
2.588.983
50
576.526
-5,1%
-5,1%
No consta
Total
270.534
Assal.
Autòn.
-0,7% 159,4%
0,1%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Tornant a l’àmbit municipal, en el cas de Barberà del Vallès s’observa clarament que té una
estructura productiva més industrial que no pas Catalunya i també una especialització
superior en determinades indústries que no pas tot el territori català. No obstant això, a tots
dos territoris, el gran sector més dominant en termes absoluts és el sector serveis, com
detallàvem abans (vegeu T2.8).
De les 31 subseccions en què podem desglossar el conjunt d’activitats, en nou casos
superen, cadascuna, el 5 % d’assalariats. Destaquen el comerç i les reparacions, 26 %, i els
serveis empresarials, 11 %. Amb el 7 % es troba la metal·lúrgia i la fabricació de productes
metàl·lics. Amb el 6 % tres subsectors, un de cada gran sector, les indústries químiques, el
transport, l’emmagatzematge i les comunicacions i la construcció. Amb el 5 % també trobem
tres subsectors, en aquest cas tots de la indústria, les indústries del cuir i el calçat, les
indústries del paper i les arts gràfiques i les de la transformació de cautxú i les matèries
plàstiques.
34
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Codi
T2.8 Empreses, assalariats i autònoms segons subseccions d'activitat
Barberà del Vallès. Absolut i pes relatiu 2008
Desembre 2008
Subseccions d'activitat
Pes relatiu
Assal./
Empr.
Assal.
Autòn.
Empr.
Assal.
Autòn.
/ Emp.
1
5
5
0,1%
0,0%
0,2%
5,0
41,0
AA
Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura
BB
Pesca
CA
Extracció productes energètics
CB
Extracció altres minerals exc. productes energètics
DA
Indústries alimentació, begudes i tabac
19
779
19
1,4%
4,4%
0,8%
DB
Indústries tèxtils i de la confecció
20
124
26
1,5%
0,7%
1,1%
6,2
DC
Indústries cuir i calçat
1
957
2
0,1%
5,4%
0,1%
957,0
DD
Indústries fusta i suro
15
98
17
1,1%
0,6%
0,7%
6,5
DE
Indústries paper, arts gràfiques i suports enre
40
950
28
2,9%
5,3%
1,2%
23,8
DF
Refinació petroli i tractament combustibles nuclears
DG
Indústries químiques
24
1.086
4
1,7%
6,1%
0,2%
45,3
DH
Transformació del cautxú i de matèries plàstiq
31
912
11
2,3%
5,1%
0,5%
29,4
DI
Fabricació altres productes minerals no metàl
6
125
3
0,4%
0,7%
0,1%
20,8
DJ
Metal·lúrgia i fabricació productes metàl·lics
120
1.247
74
8,7%
7,0%
3,2%
10,4
DK
Construcció maquinària i equips mecànics
49
734
31
3,6%
4,1%
1,3%
15,0
DL
Materials i equips elèctrics, electrònics i òptics
17
504
14
1,2%
2,8%
0,6%
29,6
DM
Fabricació material de transport
4
122
7
0,3%
0,7%
0,3%
30,5
DN
Indústries manufactureres diverses
20
297
21
1,5%
1,7%
0,9%
14,9
EE
Energia elèctrica, gas i aigua
2
39
1
0,1%
0,2%
0,0%
19,5
FF
Construcció
154
997
503
11,2%
5,6%
21,9%
6,5
GG
Comerç i reparacions
395
4.588
601
28,7%
25,8%
26,1%
11,6
HH
Hoteleria
II
Transport, emmagatzematge i comunicacions
JJ
Mediació financera
KK
Activitats immobiliàries i lloguers; serv. empre
LL
Administració pública, defensa i SS obligatòria
MM
Educació
NN
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis soci
OO
Altres activitats socials i de serveis; serv. pers
PP
Activitats de les llars
QQ
Organismes extraterritorials
No consta
Total
74
303
195
5,4%
1,7%
8,5%
4,1
105
1.042
329
7,6%
5,9%
14,3%
9,9
8
9
25
0,6%
0,1%
1,1%
1,1
151
1.996
191
11,0%
11,2%
8,3%
13,2
5
244
1
0,4%
1,4%
0,0%
48,8
21
205
29
1,5%
1,2%
1,3%
9,8
22
212
32
1,6%
1,2%
1,4%
9,6
71
230
130
5,2%
1,3%
5,7%
3,2
2
2
0,1%
0,0%
1.377
17.807
2.299
100,0% 100,0% 100,0%
1,0
12,9
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
En termes d’empreses les proporcions que representen els primers sectors són diferents
respecte de la distribució d’assalariats que s’acaba d’analitzar. El subsector de comerç i
reparacions sí que es troba en primer lloc amb el 29 % de totes les empreses. El segueix la
construcció i els serveis empresarials (que inclou activitats immobiliàries i de llogues) amb
l’11 %. També són força importants en nombre d’empreses la metal·lúrgia i la fabricació de
productes metàl·lics, i el transport, amb 9 % i 8 %, respectivament. Les diferències principals
es troben en el subsector de l’hoteleria, que representa més del 5 % d’empreses quan en
termes d’assalariats no arriba al 2 %. El mateix succeeix amb les altres activitats socials i de
serveis i serveis personals, amb el 5 % d’empreses respecte del total, i amb poc més de l’1
% d’assalariats.
En el cas de la conjuntura municipal, i prenent com a referència els sectors més significatius
per a cadascun dels conceptes, entre els dotze sectors que tenen més empreses (vegeu
G2.18), els més dinàmics han estat els serveis personals i altres activitats socials i de
serveis i les activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials. Efectivament, entre els
sectors amb més empreses, només aquests dues n’han vist augmentat el nombre.
Sí que s’han mantingut estables respecte de l’any 2007 el nombre d’empreses de les
indústries químiques i el de comerç i reparacions.
35
Per contra han minvat en nombre d’empreses els altres vuit subsectors dels dotze de
principals. La construcció, principalment. També però, en el cas de la indústria, les indústries
del paper, de transformació del cautxú i plàstic, la construcció de maquinària, i la Metal·lúrgia
i fabricació de productes metàl·lics. En el cas dels serveis, l’hoteleria, el transport i els
serveis empresarials, activitats immobiliàries i de lloguer (G2.18).
Codi
T2.9 Empreses, assalariats i autònoms segons subseccions d'activitat
Barberà del Vallès. Absolut i variació 2008
Desembre 2008
Variació 2007-08
Empr.
Assal.
Autòn.
1
5
5
Indústries alimentació, begudes i tabac
19
779
19
5,6%
-0,8%
11,8%
Indústries tèxtils i de la confecció
20
124
26
-35,5%
-24,4%
-21,2%
Indústries cuir i calçat
1
957
2
Indústries fusta i suro
15
98
17
-6,3%
-15,5%
DE
Indústries paper, arts gràfiques i suports enreg
40
950
28
-2,4%
-3,4%
DF
Refinació petroli i tractament combustibles nuclears
DG
Indústries químiques
24
1.086
4
DH
Transformació del cautxú i de matèries plàstiq
31
912
11
-3,1%
-6,8%
DI
Fabricació altres productes minerals no metàl
6
125
3
20,0%
-16,7%
-40,0%
DJ
Metal·lúrgia i fabricació productes metàl·lics
120
1.247
74
-11,8%
-15,9%
-15,9%
DK
Construcció maquinària i equips mecànics
49
734
31
-3,9%
10,4%
19,2%
DL
Materials i equips elèctrics, electrònics i òptics
17
504
14
DM
Fabricació material de transport
DN
Indústries manufactureres diverses
EE
Energia elèctrica, gas i aigua
FF
Construcció
154
GG
Comerç i reparacions
395
HH
Hoteleria
74
II
Transport, emmagatzematge i comunicacions
JJ
Mediació financera
KK
LL
MM
Educació
21
205
29
16,7%
17,1%
-6,5%
NN
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis soci
22
212
32
4,8%
2,4%
-11,1%
OO
Altres activitats socials i de serveis; serv. pers
71
230
130
7,6%
-35,6%
-5,8%
PP
Activitats de les llars
2
2
QQ
Organismes extraterritorials
1.377
17.807
2.299
-6,5%
-7,0%
-4,0%
Subseccions d'activitat
AA
Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura
BB
Pesca
CA
Extracció productes energètics
CB
Extracció altres minerals exc. productes energètics
DA
DB
DC
DD
Empr.
Assal.
Autòn.
-28,6%
66,7%
9,2%
-1,5%
46,9%
4
122
7
-42,9%
-65,7%
16,7%
20
297
21
-20,0%
-16,6%
-4,5%
2
39
1
-50,0%
-4,9%
997
503
-15,8%
-26,5%
-9,2%
4.588
601
-0,3%
-2,2%
-2,8%
303
195
-5,1%
-16,8%
2,1%
105
1.042
329
-8,7%
-2,3%
1,9%
8
9
25
14,3%
-10,0%
-3,8%
Activitats immobiliàries i lloguers; serv. empre
151
1.996
191
-12,7%
-12,5%
-4,5%
Administració pública, defensa i SS obligatòria
5
244
1
No consta
Total
5,2%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Si prenem com a referència els dotze sectors més significatius en termes d’assalariats, els
que més han crescut en treballadors, amb diferència, són els dels fabricants de materials i
equips elèctrics, electrònics i òptics. Seguidament també han augmentat els assalariats de la
construcció de maquinària i equip mecànic i de les indústries del cuir i calçat. En el cas de
les indústries de l’alimentació s’ha mantingut estables.
Ara bé, les altres subseccions d’activitat entre les quals tenen més treballadors han minvat.
Les que menys, entre l’1 % i el 3 %, les indústries químiques, comerç i reparacions, el
transport i les indústries del paper, respectivament. Les que més, la transformació del
36
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
cautxú, serveis empresarials, metal·lúrgia entre el 7 % i el 16 %, i per sobre de totes la
construcció amb el 26 %.
HH DK DH DE GG DG NN OO
Altres activitats socials i de serveis; serv. personals
II
Transport, emmagatzematge i comunicacions
FF KK DJ
G2.18 Variació de 12 sectors amb més empreses
(subseccions d'activitat). Barberà del Vallès. 2008
Metal·lúrgia i fabricació productes metàl·lics
-11,8%
Activitats immobiliàries i lloguers; serv. empresarials
-12,7%
7,6%
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials
4,8%
Indústries químiques
0,0%
Comerç i reparacions
Indústries paper, arts gràfiques i suports
enregistrats
Transformació del cautxú i de matèries plàstiques
-0,3%
-2,4%
-3,1%
Construcció maquinària i equips mecànics
-3,9%
-5,1%
Hoteleria
-8,7%
-15,8%
Construcció
-25%
-15%
-5%
5%
15%
FF DJ KK DH DE II GG DG DA DC DK DL
G2.19 Variació de 12 sectors amb més assalariats
(subseccions d'activitat). Barberà del Vallès. 2008
Materials i equips elèctrics, electrònics i òptics
46,9%
Construcció maquinària i equips mecànics
10,4%
9,2%
Indústries cuir i calçat
Indústries alimentació, begudes i tabac
-0,8%
Indústries químiques
-1,5%
Comerç i reparacions
-2,2%
Transport, emmagatzematge i comunicacions
-2,3%
Indústries paper, arts gràfiques i suports enreg.
-3,4%
Transformació del cautxú i de matèries plàstiques
Activitats immobiliàries i lloguers; serv. empr.
Metal·lúrgia i fabricació productes metàl·lics
-6,8%
-12,5%
-15,9%
Construcció -26,5%
-35% -25% -15% -5% 5% 15% 25% 35% 45%
En relació amb els treballadors autònoms, també hem tingut en compte les variacions en
aquells dotze principals subsectors, on el que menys té aplega 26 autònoms.
També aquí hi ha una minoria de sectors dinàmics i una majoria que han vist disminuir
l’activitat. El nombre d’autònoms de la construcció de maquinària i equips mecànics passà
de 26 a 31 (+19 %). Altres dos subsectors amb forta presència de treballadors autònoms,
37
com són l’hoteleria i el transport, amb uns 200 i 300 i escaig de treballadors, han augmentat
al voltant del 2 %.
En el cas dels autònoms de les indústries del paper, s’han mantingut els 28 que hi havia.
La resta de subsectors amb més de 26 autònoms han vist disminuir-ne el nombre. Entre els
de més dimensió (més de 100), han disminuït els de la construcció, i tres dels serveis: el
comerç, els serveis empresarials i serveis personals i altres activitats socials.
Els altres, tot i disminuir, són sectors amb pocs autònoms. S’han reduït de 88 a 74 els
autònoms de la metal·lúrgia, de 36 a 32 els d’activitats sanitàries, veterinàries i serveis
socials, de 31 a 29 els de l’educació i de 33 a 26 els de les indústries tèxtils i la confecció.
DB DJ NN FF MMOO KK GG DE II HH DK
G2.20 Variació de 12 sectors amb més autònoms
(subseccions d'activitat). Barberà del Vallès. 2008
Hoteleria
2,1%
Transport, emmagatzematge i comunicacions
1,9%
Indústries paper, arts gràfiques i suports enreg.
0,0%
Comerç i reparacions
-2,8%
Activitats immobiliàries i lloguers; serv. empres.
-4,5%
Altres activitats socials i de serveis; serv. personals
-5,8%
Educació
-6,5%
Construcció
-9,2%
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials
-11,1%
-15,9%
Metal·lúrgia i fabricació productes metàl·lics
-21,2%
Indústries tèxtils i de la confecció
-25%
38
19,2%
Construcció maquinària i equips mecànics
-15%
-5%
5%
15%
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Mercat laboral #
3. Mercat laboral
3.1. Contractació laboral
Entorn supramunicipal
En el conjunt de Catalunya, pel que fa a l’acumulat de tot el 2008, es van signar 2.521.892
contractes de treball, 339.013 menys que l’any precedent, un –11,8 %. L’any 2007 havia
estat de manteniment de la contractació, –0,2 %, respecte de 2006. El descens de 2008 ha
afectat gairebé per igual indefinits i temporals.
En el nostre entorn més proper, el Vallès Occidental, els valors són més acusats en negatiu,
per la disminució del 21,4 % en la contractació en 2008, i l’1,2 % l’any precedent.
La conjuntura local
L’evolució conjuntural de la contractació laboral no ha divergit gaire a escala municipal. Els
16.315 contractes formalitzats al llarg de l’any és una xifra inferior en 3.808 a la de 2007, un
més que significatiu 18,9 % menys, lleugerament per sota del que ha succeït en l’àmbit
comarcal. De fet, el 2007 el creixement de la contractació havia estat moderat respecte dels
anys precedents, en què per exemple s’assoliren taxes del 40 % o 19 % a 2004 i 2005.
La davallada actual ha afectat tant la contractació indefinida, –16,3 %, com la temporal, –
19,5 %, en detriment però de la temporal. Si bé en una conjuntura com la de 2008 els
primers contractes que es deixen de formalitzar, amb nivells com els d’anys anteriors, són
els contractes temporals, més associats a les puntes de demanda de bens i serveis.
La contractació indefinida assolida va ser de 2.984, xifra no només menor que la de 2007
sinó també respecte 2006. Així mateix pel que fa als temporals, per trobar una xifra similar
als 13.331 formalitzats en 2008, cal anar fins a 2004.
Atès que van disminuir més el temporals que els indefinits, la proporció d’indefinits respecte
dell total ha assolit el 18,3 %, proporció més alta si més no a l’última dècada. En 2002 la
xifra va ser gairebé la mateixa, coincidint amb una lleugera baixada de l’activitat econòmica
que es reflectí aleshores també en un fre a la contractació temporal. Aquell fre molt
conjuntural d’aquell any, però, no és comparable amb l’actual.
Arrel de les diverses mesures de foment de l’ocupació des de fa si més no deu anys, la
disminució de la temporalitat a les empreses es conseqüència de la seva reacció positiva al
procés de transformació de contractació temporal a indefinida. A la disminució de la
39
temporalitat per aquest motiu, en 2008 s’hi afegeix el de la reducció de l’ocupació, que ha
afectat sobretot la temporal.
T3.1 Contractació indefinida i temporal. Barberà del Vallès. 1999-2008
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Indefinits
Temporals*
Total
1.760 1.635 1.947 1.895 1.792 2.331 2.494 3.170 3.565 2.984
11.657 9.716 9.439 8.512 9.251 13.180 16.026 16.231 16.558 13.331
13.417 11.351 11.386 10.407 11.043 15.511 18.520 19.401 20.123 16.315
Indefinits %
Temporals* %
Total
13,1% 14,4% 17,1% 18,2% 16,2% 15,0% 13,5% 16,3% 17,7% 18,3%
86,9% 85,6% 82,9% 81,8% 83,8% 85,0% 86,5% 83,7% 82,3% 81,7%
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Font: Departament de Treball de la Generalitat de catalunya
(Durada determinada + durada indeterminada)*
G3.1 Contractació indefinida i percentatge sobre el total.
Barberà del Vallès. 1999-2008
% Indefinits
sobre el total
Indefinits
Contractes
Indefinits
5.000
% Indefinits sobre el total
18,3%
4.000
20%
16%
2.984
3.000
12%
2.000
8%
1.000
4%
0
0%
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Font: Departament de Treball de la Generalitat de catalunya
En funció de la durada dels contractes, els de durada determinada han estat el més
nombrosos durant el 2008, més de la meitat del total, 51,5 %. Els de fins a un mes i en
formen part, amb 3.746 contractacions, són els freqüents i representen el 23,0 % del total.
Alhora són gairebé els únics que han augmentat. Seguidament, es posicionen els de durada
determinada d’un fins a tres mesos, amb 2.370 contractes, 14,5 %. Per tant, la contractació
de curta durada continua sent la predominant, atès que més d’un terç correspon a
contractes que no passen dels tres mesos.
T3.2 Contractació laboral segons durada. Barbera del Vallès. 1999-2008
Durada determinada
Durada indeterminada
Indefinits
Total
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
7.541
4.116
1.760
13.417
6.546
3.170
1.635
11.351
7.103
2.336
1.947
11.386
6.160
2.352
1.895
10.407
6.300
2.951
1.792
11.043
8.071
5.109
2.331
15.511
9.868
6.158
2.494
18.520
9.566
6.665
3.170
19.401
9.775
6.783
3.565
20.123
8.332
4.999
2.984
16.315
Contractes de durada determinada. Barbera del Vallès
Fins a 1 mes
D'1 a 3 mesos
De 3 a 6 mesos
De 6 a 12 mesos
De 12 a 18 mesos
De 18 a 24 mesos
Més de 24 mesos
Subtotal durada determinada
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2.881
2.368
1.961
309
21
1
0
7.541
1.646
2.454
2.121
294
25
2
4
6.546
2.220
2.443
2.049
378
11
0
2
7.103
1.525
2.257
1.954
411
6
3
4
6.160
1.920
2.090
1.890
389
7
3
1
6.300
2.833
2.642
2.245
331
5
6
9
8.071
4.241
2.799
2.389
411
8
5
15
9.868
3.584
3.192
2.395
329
1
7
58
9.566
3.644
3.285
2.408
354
8
11
65
9.775
3.746
2.370
1.767
340
1
6
102
8.332
Font: Departament de Treball de la Generalitat de catalunya
40
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
G3.2 Contractes laborals segons la seva durada
Barberà del Vallès. 1999-2008
7.000
1999
2004
6.000
2000
2005
2001
2006
2002
2007
2003
2008
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
< 1 mes
1 a 3 m.
3 a 6 m.
> 6 m.
indefinits
indetermin.
Font: Departamet de Treball de la Generalitat de Catalunya
G3.3 Contractació laboral segons durada (%)
Barberà del Vallès. 2008
Temporal
durada
indeterminada
30,6%
Fins a 1 mes
23,0%
Temporal
Temporal
durada
durada
determinada
determinada
49,3%
51,1%
Indefinits
18,3%
D'1 a 3 mesos
14,5%
De 3 a 6 mesos
10,8%
De 6 a 12 mesos
2,1%
Més de 12 mesos
0,7%
Font: Departamet de Treball de la Generalitat de Catalunya
El gènere, l’edat, la modalitat, els sectors i l’ocupació de la contractació
Amb una conjuntura molt diferent respecte de la de 2007, l’efecte de l’evolució negativa de la
contractació laboral ha afectat tant els homes com les dones, més en el primer cas, –21,3 %,
que en les dones, –16,6 %. Això ha contribuït més a l’augment del pes relatiu de les
contractacions de dones respecte del total, per sobre del 50,0 %. L’increment del pes relatiu
ha estat de l’1,4 %, atès que la contractació laboral a dones ha passat del 51,0 % al 52,4 %.
En aquest sentit, es pot dir que es confirma la igualtat de gènere pel que fa al nombre de
contractacions, si més no per al conjunt del contractes. És ja és el tercer any, almenys dels
últims deu, en què la contractació laboral de dones ha estat superior a la dels homes, als
quals cal afegir altres anys en què era superior en el cas homes, però sempre amb valors
propers al 50 %.
Des d’una perspectiva evolutiva de 1999 a 2003, la diferència de percentatge d’homes i de
dones contractats es movia entre el 7 % i el 9 % en favor dels primers. Des de 2004 es pot
dir que hem s’ha arribat a una situació més equitativa (diferència de +3 %), cosa que es
confirmava el 2005 (–1 %). El 2006 va ser força positiva en favor dels homes (+6 %), i en
2007 (–2 %) i 2008 (–5 %) la diferència ha estat positiva en favor de les dones. És a dir, hem
arribat a una situació en què un any es contracta més un gènere que l’altre, el següent
canvia, etc., sempre amb valors propers al 50 % per cada gènere i les diferències no són
grans entre ambdós. Altra cosa és la qualitat de la contractació (temporalitat, parcialitat, etc.)
que seran els passos següents també a equiparar.
41
Val a dir que 2008 ha estat un any “particular” en què la forta davallada de contractes no ha
afectat de forma similar els diversos sectors d’activitat, ans el contrari, ha estat molt
sectorial. De retruc, atesa la sectorialització de l’ocupació segons el gènere, el 2008 ha patit
la davallada de contractes més els homes. Els efectes de la crisi sobre la “paritat de
contractes” cal veure’ls també el 2009, en què s’espera un efecte negatiu de la mateixa en
els serveis, i segurament afectarà més les dones. Seguidament, un cop fora d’aquesta
situació, en conjuntures més normals, caldrà veure si la paritat és una norma que s’estableix
any rere any.
T3.3 Contractes per gènere.
Barberà del Vallès. 2006-2008
Sexe
Homes
Dones
Total
2006
%
2007
%
2008
%
10.238
9.163
19.401
52,8%
9.866
10.257
20.123
49,0%
7.761
8.554
16.315
47,6%
47,2%
100,0%
51,0%
100,0%
Variació
2006-07
2007-08
-3,6%
11,9%
3,7%
-21,3%
-16,6%
-18,9%
52,4%
100,0%
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Continua havent-hi una diferència clara a favor dels homes en relació amb els contractes
indefinits, sobretot els ordinaris. En els indefinits globals, el 54,1 % dels formalitzats van ser
signats per homes. Això implica una diferència de vuit punts percentuals entre ambdós
gèneres. Aquest biaix no és superior per la política de foment de la contractació indefinida,
gràcies a la qual s’esmorteeix el diferencial; aquests vuit punts percentuals esmentats serien
14 si no hi hagués aquesta política, mentre la resta es mantindria constant.
G3.4 Contractes indefinits per gènere
Barberà del Vallès. 2008
G3.5 Contractes temporals per gènere
Barberà del Vallès. 2008
Obra o servei
9.000
2000
Eventuals circumst.
producció
Interinitat
8.000
1600
1200
800
Ordinari temps
indefinit
7.000
Foment de la
contractació
indefinida
5.000
Temporals bonificats
minusvàlids
Relleu
4.000
Jubilació parcial
Indefinit
minusvàlids
3.000
2.000
Substitució jubilació 64
anys
Pràctiques
Convertits en
indefinits
1.000
Formació
400
0
Homes
Dones
6.000
0
Altres
Homes
Dones
Font: Dept. Treball de la Generalitat de Catalunya
Quant a la tipologia de la contractació de 2008, els indefinits més utilitzats globalment són
les conversions en indefinits (44 %), els ordinaris a temps indefinit (38 %), i contractes
indefinits de foment de l’ocupació (17 %). Això inverteix les posicions dels dos primers en
2007, la qual cosa vol dir que atesa la conjuntura han disminuït força els indefinits ordinaris, i
que el global ha disminuït, però menys, gràcies a la conversió de temporals en indefinits.
Els contractes temporals utilitzats es concentren en tres tipologies: els eventuals per
circumstàncies de producció (53 %), els d’obra i servei (38 %) i els d’interinitat (7 %). Altres
contractes que pràcticament no s’han fet servir són els de pràctica, formació, relleu i els de
jubilació parcial.
La distribució de la contractació segons el grup d’edat (vegeu T3.5) mostra que els grups
que han formalitzat el major nombre de contractes han estat els grups formats per persones
42
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
amb edats compreses entre 25 i 29 anys (19,2 %). El grup entre 30 i 44 anys ha rebut 6.521,
el 40,0 % però és un grup d’edat de 15 anys, el triple que l’anterior.
En relació amb la variació d’un any respecte de l’anterior, ja el 2007 els grups d’edat més
joves tenien evolucions negatives, més negatives com més joves: els menors de 20 anys, –
5,6 %, el d’entre 20 i 24 anys, –4,9 % i el d’entre 25 a 29 anys, més estable, –1,0 %. Això es
veia “compensat” a escala global per l’evolució de contractes en els majors de 30 anys.
El 2008, però, l’evolució ha estat negativa per tots els grups d’edat, més negativa com més
jove és el grup d’edat, des del –37,7 % dels menors de 20 anys fins al –5,9 % dels major de
45 anys, passant, per exemple, pel –23,6 % del grup de 25 a 29 anys. El primer efecte de la
conjuntura el van rebre la contractació temporal, el que és gairebé el mateix que dir els més
joves.
T3.4 Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès 2008
Sexe
Total
Modalitat de contractació
Edat del treballador
Homes
Dones
<20
20-24
25-29
30-45
>45
629
95
11
547
145
111
4
170
Ordinari temps indefinit
Foment de la contractació indefinida
Indefinit minusvàlids
Convertits en indefinits
1.142
518
17
1.307
680
206
12
717
462
312
5
590
23
28
120
132
92
251
225
152
2
247
Obra o servei
Eventuals circumstàncies producció
Interinitat
Temporals bonificats minusvàlids
Inserció
Relleu
Jubilació parcial
Substitució jubilació 64 anys
Pràctiques
Formació
Altres
5.075
7.110
936
9
2.737
2.971
279
5
2.338
4.139
657
4
390
889
52
974
1.400
162
1
981
1.337
155
2
2.137
2.663
372
5
593
821
195
1
62
42
48
39
14
3
9
12
30
11
42
27
36
34
15
30
22
12
6
12
3
11
2
14
4
4
9
4
4
1
11
20
6
4
16.315
7.761
8.554
1.490
3.071
3.130
6.521
2.103
Total
Font: Dept. Treball de la Generalitat de Catalunya
T3.4 Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès 2008 (continuació)
-
-
Obra o servei
Eventuals circumstàncies producció
Interinitat
Temporals bonificats minusvàlids
Inserció
Relleu
Jubilació parcial
Substitució jubilació 64 anys
Pràctiques
Formació
Altres
586
90
47
3.006 2.214 1.619
153
65
46
44
271
3
9
17
36
1
9
Total
3.746 2.370 1.767
340
1
1
1
3
2
- 1.142
- 518
17
- 1.307
12 4.294
669
1
3
53
37
5
1
1
31
1
-
6 102 4.999 2.984
2
312
80
2
420
94
18
82
Serveis
-
Construcció
>24 mesos
-
Indústria
18 a 24 mesos
-
Sector d'activitat
Agricultura
12 a 18 mesos
-
Indefinits
6 a 12 mesos
-
Indeterminats
3 a 6 mesos
Ordinari temps indefinit
Foment de la contractació indefinida
Indefinit minusvàlids
Convertits en indefinits
1 a 3 mesos
Modalitat de contractació
<1mes
Durada del contracte
736
418
15
805
166
1.271
117
4
752
188
4.157
5.651
819
5
38
31
1
1
23
10
10
1
1
4
4
4
13
31
29
2 2.453 1.148
12.712
Font: Dept. Treball de la Generalitat de Catalunya
43
T3.5 Contractes per edat.
Barberà del Vallès. 2007-2008
Edat
<20
20-24
25-29
30-45
>45
Total
2007
%
2.391 11,9%
3.985 19,8%
4.098 20,4%
7.415 36,8%
2.234 11,1%
20.123 100,0%
T3.6 Contractes per sector d'activitat.
Barberà del Vallès. 2007-2008
%
Variació
2007-08
Sector
d'activitat
1.490
9,1%
3.071 18,8%
3.130 19,2%
6.521 40,0%
2.103 12,9%
16.315 100,0%
-37,68%
-22,94%
-23,62%
-12,06%
-5,86%
-18,92%
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
Total
2008
2007
%
10
3.071
1.692
15.350
20.123
0,0%
15,3%
8,4%
76,3%
100,0%
%
Variació
2007-08
2
0,0%
2.453 15,0%
7,0%
1.148
12.712 77,9%
16.315 100,0%
-80,0%
-20,1%
-32,2%
-17,2%
-18,92%
2008
Font: Dept. Treball de la Generalitat de Catalunya
Per sector d’activitat (vegeu T3.6), el que registra més contractes és el sector de serveis,
amb un total de 12.350, quantitat que representa el 78 % del total dels registrats a Barberà
del Vallès l’any 2008. L’altre gran sector on es registren més contractes és la indústria, amb
2.453, seguit de la construcció, amb 1.148. En comparació amb l’any anterior, la
contractació ha disminuït en tots els grans sectors. En termes relatius el sector que s’ha
emportat la pitjor part el 2008 ha estat el de la construcció on gairebé s’han formalitzant un
terç menys de contractes. Lluny d’aquesta xifra però al voltant del 20 % han davallat els
contractes a la indústria i una mica menys els serveis. La davallada ha estat més forta a la
construcció i segurament més concentrada en el temps. Això ha arrossegat el sector de la
indústria, el segon gran sector que s’ha vist afectat, mentre que els serveis, de resultes de
l’anterior s’espera que també es vegin afectats el 2009.
En termes de grans grups d’ocupació (CNO a 1-dígit) tan sols s’han salvat de la disminució
els tècnics i professionals de suport, i els operadors de maquinària. Per contra, els
contractes indefinits a empleats administratius són els que més han minvat.
T3.7 Contractació indefinida i temporal segons ocupació (cno-1 dígit).
Barberà del Vallès. 2008
c.n.o
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Descripció
Forces armades
Directius
Tècnics i p. científics
Tècnics i p. de suport
Empleats administratius
Treb. dels serveis
Treb. agricultura i pesca
Treb. qualificats
Operadors de maquinària
Treb. no qualificats
Total
Total
54
91
353
1.652
1.422
2.181
32
1.385
1.649
7.496
16.315
Contractes 2008
Indefinits Temporals
2
72
164
764
323
513
5
276
339
526
2.984
52
19
189
888
1.099
1.668
27
1.109
1.310
6.970
13.331
Diferències 2007-08
Indefinits Temporals
Variacions 2007-08
Indefinits Temporals
-2
-17
19
46
-242
-108
-1.040
-21
-130
109
-236
-453
-19%
13%
6%
-43%
-17%
-95%
-53%
-41%
14%
-18%
-21%
-76
9
-213
-581
-229
286
-1.528
-3.227
-22%
3%
-29%
-16%
-17%
28%
-18%
-19%
Font: Dept. Treball de la Generalitat de Catalunya
Entre les variables que s’han d’analitzar sobre la contractació és vital la del tipus d’ocupació
per a copsar quines són les tendències ocupacionals i, de retruc, sectorials.
Les dades de contractació segons l’ocupació, suficientment desagregada (CNO a 2-dígits), de
la persona contractada i per al Vallès Occidental són un reflex d’aquestes tendències i
alhora bona mostra del que succeeix a Barberà del Vallès. La síntesi es mostra a les taules
següents T3.8.
44
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
T3.8 Contractació segons ocupació (cno-2 dígits). Vallès Occidental. 2006-2008
Contractes
CCO
00
10
11
12
13
14
15
16
17
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
40
41
42
43
44
45
46
50
51
52
53
60
61
62
63
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
90
91
92
93
94
95
96
97
98
Descripció
Forces armades
Membres del poder i directius administració
Directors empresa > 10 assalariats
Gerents empresa comerç < 10 assalariats
Gerents hotel i restauració < 10 assalariats
Gerents altres empreses < 10 assalariats
Gerents empresa comerç sense assalariats
Gerents empresa hoteleria sense assalariats
Gerents d'altres empreses sense assalariats
Prof. ciències pures i enginyeria, 2n i 3r cicle
Prof. ciències naturals i sanitat, 2n i 3r cicle
Prof. ensenyament, 2n i 3r cicle
Prof. del dret
Prof. org.empresa i ciències socials,2n i 3r cicle
Escriptors, artistes i altres, 2n i 3r cicle
Prof. ciències pures i enginyeria, 1r cicle
Prof. ciències naturals i sanitat, 1r cicle
Prof. ensenyament, 1r cicle
Altres prof., 1r cicle
Tècnics ciències físiques, químiques i enginyeria
Tècnics ciències naturals i sanitat
Tècnics educació infantil i instructors conducció
Prof. suport operacions financeres i comercials
Prof. suport gestió administrativa
Altres tècnics i prof. de suport
Empleats serveis comptables, financers i transport
Empleats biblioteques i serveis de correus
Operadors de màquines d'oficina
Aux. administratius sense atenció públic ncaa
Aux. administratius amb atenció públic ncaa
Empleats ag. viatges i sim., amb atenció públic
Caixers, taquillers i sim. amb atenció al públic
Treb. serveis restauració
Treb. de serveis personals
Treb. serveis protecció i seguretat
Dependents comerç i sim.
Treb. qualificats agrícoles
Treb. qualificats ramaders
Treb. qualificats altres activitats agràries
Pescadors i treb. qualificats piscícoles
Encarregats obra i altres de la construcció
Treb. obres estructurals de construcció
Treb. acabats de la construcció i pintors
Encarregats metal·lúrgia i caps taller mecànic
Treb. de les indústries extractives
Soldadors, planxistes, ferrers i sim.
Mecànics i ajustadors maquinària, equips elèctrics
Treb. arts gràfiques, artesans tèxtils i sim.
Treb. indústria alimentació, begudes i tabac
Treb. de la fusta,tèxtil, confecció, pell i calçat
Caps equip i encarregats instal·lacions fixes
Operadors instal·lacions industrials fixes
Encarregats operadors màquines fixes
Operadors màquines fixes
Muntadors i engalzadors
Maquinista locomotora,operador
Conductors vehicles transport urbà o per carretera
Treb. no qualificats del comerç
Empleats domèstics i personal neteja edificis
Conserges edificis, netejavidres i vigilants
Altres treb. no qualificats en altres serveis
Peons agraris i pesquers
Peons mineria
Peons construcció
Peons indústries manufactureres
Peons transport i descarregadors
Total
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball
2006
2007
2008
Diferències
2006-07
2.244
9
1.192
16
8
91
2.870
32
1.255
16
11
99
589
41
1.209
22
10
69
626
23
63
24
1.552
1.421
4.088
118
958
898
1.580
4.999
1.179
608
5.630
2.069
968
6.414
3.598
7.065
5.419
528
14.352
2.957
4.593
2.688
3.172
17.375
16.404
1.452
18.725
744
54
50
2
637
17.191
4.683
229
29
3.726
4.401
618
914
834
87
3.220
246
7.097
6.690
3.746
7.918
1.356
23.484
4.470
3.006
620
83
13.016
67.657
20.279
331.481
53
1.616
1.379
5.330
140
1.171
1.077
1.560
4.459
1.020
814
6.551
2.381
1.218
5.726
4.882
7.784
6.574
537
10.699
4.142
6.004
3.238
3.424
14.314
17.457
1.069
19.322
577
56
49
17
529
15.643
5.312
276
17
5.386
4.029
513
742
796
103
4.725
316
7.608
5.455
4.005
8.243
1.081
20.944
5.326
3.762
946
64
12.660
59.729
20.262
327.395
34
1.661
1.104
5.776
119
1.072
1.083
1.439
2.975
1.020
741
6.282
2.417
1.292
4.757
5.509
8.116
6.241
976
4.404
4.076
5.526
2.747
2.285
12.567
14.529
1.008
14.920
569
50
45
32
493
11.707
4.836
290
10
4.991
3.060
395
616
619
108
3.510
269
6.970
4.936
3.185
6.281
981
16.531
4.550
3.341
994
43
9.371
36.954
14.846
257.199
29
64
-42
1.242
22
213
179
-20
-540
-159
206
921
312
250
-688
1.284
719
1.155
9
-3.653
1.185
1.411
550
252
-3.061
1.053
-383
597
-167
2
-1
15
-108
-1.548
629
47
-12
1.660
-372
-105
-172
-38
16
1.505
70
511
-1.235
259
325
-275
-2.540
856
756
326
-19
-356
-7.928
-17
-4.086
3
8
2007-08
-2.281
9
-46
6
-1
-30
-19
45
-275
446
-21
-99
6
-121
-1.484
-73
-269
36
74
-969
627
332
-333
439
-6.295
-66
-478
-491
-1.139
-1.747
-2.928
-61
-4.402
-8
-6
-4
15
-36
-3.936
-476
14
-7
-395
-969
-118
-126
-177
5
-1.215
-47
-638
-519
-820
-1.962
-100
-4.413
-776
-421
48
-21
-3.289
-22.775
-5.416
-70.196
45
T3.8 Contractació indefinida i temporal segons ocupació (cno-2 dígits) (continuació)
Vallès Occidental. 2008
CCO
00
10
11
12
13
14
15
16
17
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
40
41
42
43
44
45
46
50
51
52
53
60
61
62
63
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
90
91
92
93
94
95
96
97
98
Descripció
Forces armades
Membres del poder i directius administració
Directors empresa > 10 assalariats
Gerents empresa comerç < 10 assalariats
Gerents hotel i restauració < 10 assalariats
Gerents altres empreses < 10 assalariats
Gerents empresa comerç sense assalariats
Gerents empresa hoteleria sense assalariats
Gerents d'altres empreses sense assalariats
Prof. ciències pures i enginyeria, 2n i 3r cicle
Prof. ciències naturals i sanitat, 2n i 3r cicle
Prof. ensenyament, 2n i 3r cicle
Prof. del dret
Prof. org.empresa i ciències socials,2n i 3r cicle
Escriptors, artistes i altres, 2n i 3r cicle
Prof. ciències pures i enginyeria, 1r cicle
Prof. ciències naturals i sanitat, 1r cicle
Prof. ensenyament, 1r cicle
Altres prof., 1r cicle
Tècnics ciències físiques, químiques i enginyeria
Tècnics ciències naturals i sanitat
Tècnics educació infantil i instructors conducció
Prof. suport operacions financeres i comercials
Prof. suport gestió administrativa
Altres tècnics i prof. de suport
Empleats serveis comptables, financers i transport
Empleats biblioteques i serveis de correus
Operadors de màquines d'oficina
Aux. administratius sense atenció públic ncaa
Aux. administratius amb atenció públic ncaa
Empleats ag. viatges i sim., amb atenció públic
Caixers, taquillers i sim. amb atenció al públic
Treb. serveis restauració
Treb. de serveis personals
Treb. serveis protecció i seguretat
Dependents comerç i sim.
Treb. qualificats agrícoles
Treb. qualificats ramaders
Treb. qualificats altres activitats agràries
Pescadors i treb. qualificats piscícoles
Encarregats obra i altres de la construcció
Treb. obres estructurals de construcció
Treb. acabats de la construcció i pintors
Encarregats metal·lúrgia i caps taller mecànic
Treb. de les indústries extractives
Soldadors, planxistes, ferrers i sim.
Mecànics i ajustadors maquinària, equips elèctrics
Treb. arts gràfiques, artesans tèxtils i sim.
Treb. indústria alimentació, begudes i tabac
Treb. de la fusta,tèxtil, confecció, pell i calçat
Caps equip i encarregats instal·lacions fixes
Operadors instal·lacions industrials fixes
Encarregats operadors màquines fixes
Operadors màquines fixes
Muntadors i engalzadors
Maquinista locomotora,operador
Conductors vehicles transport urbà o per carretera
Treb. no qualificats del comerç
Empleats domèstics i personal neteja edificis
Conserges edificis, netejavidres i vigilants
Altres treb. no qualificats en altres serveis
Peons agraris i pesquers
Peons mineria
Peons construcció
Peons indústries manufactureres
Peons transport i descarregadors
Total
46 Font: Dept. Treball de la Generalitat de Catalunya
Total
Contractes 2008
Diferències 2007-08
Indefinits Temporals
Indefinits Temporals
589
41
1.209
22
10
69
26
15
816
21
6
58
563
26
393
1
4
11
-6
-3
-62
8
-1
-10
-2.275
12
16
-2
34
1.661
1.104
5.776
119
1.072
1.083
1.439
2.975
1.020
741
6.282
2.417
1.292
4.757
5.509
8.116
6.241
976
4.404
4.076
5.526
2.747
2.285
12.567
14.529
1.008
14.920
569
50
45
32
493
11.707
4.836
290
10
4.991
3.060
395
616
619
108
3.510
269
6.970
4.936
3.185
6.281
981
16.531
4.550
3.341
994
43
9.371
36.954
14.846
257.199
15
899
305
525
56
459
34
630
265
218
183
1.955
434
199
2.252
1.979
943
1.615
92
863
1.171
1.550
557
518
2.706
1.710
263
4.093
95
37
3
3
162
1.716
791
128
3
681
904
106
227
194
53
326
98
1.030
559
324
1.891
139
2.266
725
228
62
2
1.037
2.865
1.362
45.448
19
762
799
5.251
63
613
1.049
809
2.710
802
558
4.327
1.983
1.093
2.505
3.530
7.173
4.626
884
3.541
2.905
3.976
2.190
1.767
9.861
12.819
745
10.827
474
13
42
29
331
9.991
4.045
162
7
4.310
2.156
289
389
425
55
3.184
171
5.940
4.377
2.861
4.390
842
14.265
3.825
3.113
932
41
8.334
34.089
13.484
211.751
5
-42
-46
27
-26
-192
-6
-140
-137
-36
6
-170
45
-8
-317
178
-44
194
15
-2.071
49
71
-98
-310
-444
-46
-8
-1.023
7
4
1
-1
-54
-536
-87
-24
87
-229
419
5
93
12
19
-1.347
36
-79
-99
-9
82
-652
449
376
-527
424
-4.224
-115
-549
-393
-829
-1.303
-2.882
-53
-3.379
-15
-10
-5
16
18
-3.400
-389
14
-5
-359
-850
-82
-134
-124
4
-1.220
-1
-473
-191
-738
-1.482
-123
-4.135
-648
-377
48
-16
-2.710
-20.346
-5.048
-59.741
-2
-36
-119
-36
8
-53
1
5
-46
-165
-328
-82
-480
23
-278
-128
-44
-5
-579
-2.429
-368
-10.455
-20
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
En l’anàlisi detallada de les ocupacions (CNO a 2-dígits), l’ocupació amb més contractació
l’any 2008 a la comarca del Vallès Occidental són els peons d’indústries manufactureres,
amb 59.729 contractes, amb diferència respecte als sis següents, que es mouen entre els
16.531 i 11.707 contractes: el personal domèstic i el personal de neteja d’edificis, els
dependents de comerç, els peons de transport i els descarregadors, treballadors de serveis
personals, treballadors del servei de restauració, treballadors d’obres estructurals. Aquestes
set primeres ocupacions representen el 47 % del total.
Val a dir que el 2007, quan la contractació laboral a Barberà del Vallès encara es mantenia
amb valors positius, a la comarca ja es notaven signes d’esgotament del creixement. De fet
el 2008 la davallada en la contractació ha estat més gran a la comarca que al municipi, 19 %
a 16 % en el cas dels contractes indefinits, respectivament, i 22 % a 19 % en el cas de la
temporal.
En comparació amb l’any anterior i en termes absoluts, a la comarca les ocupacions que
registren un reducció del nombre de contractacions han estat 49 de les 66, en major o
menor mesura, i han vist augmentat el nombre de contractes 14 de les 66.
Les quatre que més han augmentat han estat les ocupacions qualificades, o dit d’una altra
manera, de nivell acadèmic relativament alt: els professionals de suport a la gestió
administrativa, els professors d’ensenyament de 2n i 3r cicles, els empleats de biblioteques i
serveis de correus, i una part dels tècnics i professionals de suport.
Els segueixen altres ocupacions que també han augmentat, però menys, com són tècnics en
educació infantil; els peons agraris i pesquers (aquest amb baixa presència a Barberà del
Vallès), segurament auxiliars forestals; els professors de ciències pures i enginyeria, 2n i 3r
cicles; i els tècnics en ciències naturals i sanitat.
Així doncs, en set de les vuit ocupacions en què ha crescut la contractació són de
qualificacions relativament altes, fet que reforça la idea que a més formació més probabilitat
de trobar feina i, per tant, menys probabilitat d’estar en atur.
En l’àmbit de Barberà del Vallès hem fet l’anàlisi més detallada d’ocupacions concretes
(CNO a quatre dígits).
S’ha analitzat l’evolució de 2007 a 2008 de les 328 ocupacions (a quatre dígits) en aquest
context de canvi de cicle. Cal tenir en compte que en el global els contractes han disminuït
força, de 20.123 a 16.315 (–19 %), la majoria d’ocupacions han disminuït. Així doncs,
destaquem principalment les ocupacions més dinàmiques, que tot i el context han generat
més llocs de treball que l’any anterior.
A continuació agrupem les ocupacions segons la importància en nivell i en variació en 2008
respecte 2007, fent èmfasi en les que més han crescut primer i al final les més contractades
que no han crescut però que segueixen generant molts llocs de treball:
Î Ocupacions força contractades i que alhora han crescut (ocupacions de més de 100
contractes que han crescut, ordenades de més a menys contractes):
Secretaris administratius i assimilats
Altres muntadors i assembladors”
Auxiliars administratius sense tasques d’atenció al públic no classificats en altres
Peons agrícoles
Cuiners i altres preparadors de menjar
Altres treballadors diversos d’acabat de construccions
Mossos d’equipatge i assimilats
Animadors comunitaris
Operadors de màquines per a la fabricació del calçat, marroquineria i guanteria de pell
Operadors de màquines per fabricar productes de matèries plàstiques
Empleats d’oficina de serveis de producció
Auxiliars d’infermeria hospitalària
47
Î Ocupacions bastant contractades i que han crescut molt (entre 50 i 100 contractes i
que han crescut més del 50 %, ordenades de més a menys creixement).
Muntadors d’equips electrònics
Assembladors de productes metàl·lics, cautxú i de plàstic
Oficials maquinistes
Telefonistes
Operadors de màquines per fabricar productes farmacèutics i cosmètics
Empleats de comptabilitat i càlcul de nòmines i salaris
Mecànics i ajustadors de maquinària agrícola i industrial
Î Ocupacions bastant contractades i que han crescut significativament (entre 50 i 100
contractes i que han crescut de l’11 % al 50 %, ordenades de més a menys creixement.
Altres diversos professionals de l’ensenyament
Peons d’obres públiques i manteniment de carreteres, preses i construccions similars
Altres operadores de màquines per fabricar productes químics
Pintors, vernissadors, empaperadors i assimilats
Conserges d’edificis
Mecànics i ajustadors de vehicles de motor
Muntadors d’estructures metàl·liques
Xapistes i calderers
Î Ocupacions de menor dimensió però que han duplicat amb escreix la contractació
(d’11 a 40 que han crescut un mínim del 100 %, ordenades de més a menys creixement).
Operadors de maquinària agrícola mòbil
Assistents domiciliaris
Caps de cuina, de cambrers i assimilats
Encarregat d’operadors de màquines per elaborar productes alimentaris, begudes i tabac
Operadors de grues, camions muntacàrregues i de maquinària similar de moviment de
materials
Altres diversos treballadors dels serveis de protecció i seguretat
Treballadors qualificats per compte aliè en horts, vivers i jardins
Tècnics en electrònica i telecomunicacions
Treballadors del tractament de la fusta i del cautxú
Ajudants farmacèutics
Altres enginyers superiors (excepte agropecuaris)
Gravadors de dades
També cal tenir en compte les ocupacions que si bé no han crescut en contractació
representen una part significativa de la contractació habitual:
Î Les quatre ocupacions més contractades (> 750 contractes) han disminuït,
ordenades de més a menys contractes.
Peons d’indústries manufactureres
Peons del transport i descarregadors
Dependents i exhibidors en comerços, magatzems, quioscos i mercats
Personal de neteja d’oficines, hotels (cambreres de pis) i altres establiments similars
Î Ocupacions molt contractades (100 a 350 contractes) però que han disminuït,
ordenades de més a menys contractes.
48
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Representants de comerç i tècnics de vendes
Cambrers, barmans i assimilats
Paletes i especialistes en maçoneria
Auxiliars administratius amb tasques d’atenció al públic no classificats en altres
Peons de la construcció d’edificis
Caixer, taquillers (excepte bancs i correus)
Conductors de camions
Taquígrafs i mecanògrafs
Operadors de carretons elevadors
Altres treballadors de les obres estructurals de construcció
49
3.2. Atur registrat
Conjuntura espanyola i catalana
L’atur registrat a les oficines de l’INEM de tot Espanya va augmentar en quasi un milió de
persones l’any 2008, fins que el desembre va superar la barrera dels tres milions. Si amb les
dades d’afiliació d’autònoms ens havíem d’anar a 1992 per trobar una xifra negativa, i tot i
així va ser menys negativa, en el cas de d’atur registrat ha estat la pitjor xifra registrada des
del començament del recompte oficial d’aturats el 1964.
No hi ha signes positius el 2008 pel que fa a l’evolució de l’atur quan en el context global
espanyol estem parlant d’un milió més de persones. D’aquest milió, quatre-cents mil són
persones estrangeres. En bona part de l’any tots els grans sectors han sumat nova
desocupació respecte l’any anterior en el mateix mes. S’ha finalitzat l’any amb la xifra
duplicada en el cas de la construcció, en un augment del 43 % en el cas de la indústria, i un
38 % en els serveis. El diferent creixement de l’atur entre homes i dones el 2008 mostra, o
és alhora un mirall, de la diferent incidència segons sectors, primerament la construcció
d’una forma més aguda, en segon lloc de la indústria, i de retruc en 2009 els serveis.
Aquesta evolució malauradament s’ha produït en un context de creixement de l’economia de
l’1 %, el que confirma any rere any que a Espanya per crear ocupació calen increments del
PIB força superiors, del 2–3 %. Diem malauradament perquè les previsions per a 2009 són
de decrement del PIB, amb la consegüent acceleració de la desocupació. De fet, sense
arribar a mitjan 2009 ja s’han superat els quatre milions de persones desocupades.
Si en el conjunt d’Espanya aquestes xifres indicaven un augment del 66 % d’atur
registrat, en el cas de Catalunya ha estat del 57 % en 2008, mentre que l’any precedent
havia estat tan sols de l’1,9 %. Segons el gènere, a Catalunya la variació interanual ha
suposat un increment de 89 % en el cas dels homes, i també un molt important 36 % en el
de les dones. Cap grup d’edat no s’ha salvat d’una evolució global tan negativa, i les
variacions més grans s’han produït en els més joves que no pas en els de més edat, però
fent èmfasi que en totes ha estat important, atès que el grup “menys” afectat, el de 45 i més
anys, s’ha incrementat en un 48 % el nombre de desocupats.
Conjuntura en l’àmbit municipal
Abans d’entrar en la conjuntura actual si fem una ullada a l’evolució de l’atur en l’última
dècada, aquest havia anat disminuint des de mitjan 1994 fins al 2000. Un cop entrats en els
darrers deu anys, la tendència canvià, seguiren tres anys d’increment de l’atur, 2001–2003, i
un any d’estabilitat, 2004. De fet, no eren increments importants de la desocupació, més
aviat podríem parlar d’estabilitat perquè s’havia arribat a nivells baixos d’atur i a tenir molt en
compte: la població municipal anava creixent, consegüentment la població activa també.
Això es traduïa en taxes d’atur globals òbviament no les desitjades, però sí que mostraven
un grau d’ocupació molt important.
El 2005 hi va haver un canvi metodològic (vegeu el quadre gris) d’aflorament d’atur no
comptat anteriorment. De fet, va ser un any de disminució de l’atur, per bé que el nou
recompte mostrés (vegeu el gràfic G.3.6) una xifra significativament superior el desembre de
2005 respecte del desembre del 2004.
50
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
El canvi del recompte de l’atur l’any 2005
És a partir del 4 de maig de 2005 que entra en funcionament el nou model de gestió SISPE (Sistema
d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació). Aquest no consisteix en un canvi metodològic quant a definició
d’atur registrat, respecte al model antic aplicat a partir de l’Ordre d’11 de març de 1985 del Ministeri de Treball i
Assumptes Socials, sinó més aviat una millora quant a l’actualització i la gestió automatitzada de la informació.
Així doncs, el SISPE permet recollir millor la informació que s’utilitza per a l’elaboració estadística de l’atur
registrat i facilita dades de qualitat estadística molt superiors i molt més fiables que les anteriors. Al seu torn,
suposa un aflorament d’aturats que anteriorment no es classificaven correctament segons el que establia
l’Ordre ministerial d’11 de març de 1985, que regula la definició estadística d’atur registrat.
Les dues modificacions més destacables del SISPE són:
―
els creuaments amb fitxers d’afiliació a la Seguretat Social, que permetran l’actualització immediata dels
canvis de situació dels demandants,
―
els demandants estrangers no s’exclouran directament de l’atur registrat pel simple fet de ser estrangers,
sinó que s’analitzarà, com en el cas dels nacionals, si reuneixen els requisits per ser classificats com a
aturats.
T3.9 Atur registrat històric. Barberà del Vallès
Desembres 1999-2008
Homes Dones
Total Homes Dones
Variació
Total
915 -19,0% -12,7%
868
0,3% -8,0%
1.004 21,3% 12,5%
1.086 17,1%
2,7%
1.133
3,6%
4,8%
1.141 -3,0%
3,3%
1.329 15,4% 17,2%
1.368 -5,4%
8,3%
1.405
5,5%
1,1%
2.249 99,8% 37,0%
-15,2%
-5,1%
15,7%
8,2%
4,3%
0,7%
16,5%
2,9%
2,7%
60,1%
G3.6 Evolució de l'atur registrat.
Barberà del Vallès. Desembres 1999-2008
2.500
2.249
2.000
des.99
des.00
des.01
des.02
des.03
des.04
des.05*
des.06
des.07
des.08
313
314
381
446
462
448
517
489
516
1.031
602
554
623
640
671
693
812
879
889
1.218
1.500
1.329
915
1.000
868
1.004
1.086
1.133
1.368
1.405
1.141
500
0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: OSOC de Barberà del Vallès i Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
des.05*: a partir de gener de 2005 es van començar a incloure's com atur registrat persones abans no comptabilitzades com a tal
La xifra d’aturats en acabar els següents anys, de 2005 a 2007, oscil·là entre els 1.329 i
1.405 a desembre de cada any. Quant a l’any 2008, Barberà del Vallès, no ha estat aliè a
increments de l’atur registrats molt importants com en cap territori proper. En el cas de
Barberà ha estat del 60 %, dins de l’interval de xifres abans esmentades per a Espanya i
Catalunya. Això ha suposat passar de 1.405 a 2.249 persones desocupades que cerquen
feina en un any.
Prèviament a la descripció de l’evolució de l’atur total segons col·lectius i les taxes d’atur cal
parar-se un moment en la menció dels demandants globals d’ocupació. Els demandants
globals d’ocupació han passat dels 1.844 als 2.879 (vegeu G3.7). D’aquests, el 76–78 % són
els considerats atur registrat. La resta fins al 100 %, són altres demandants d’ocupació,
entre aquests els col·lectius d’ocupats demandants d’una millora de feina. Altres col·lectius
sí que es compten com a atur registrat des de 2005, com són els que cerquen una ocupació
a temps parcial (inferior a 20 hores) o una ocupació no superior als tres mesos, els quals
abans no es comptabilitzaven dins l’atur registrat.
Val a dir que hi ha una sèrie de situacions en les quals la persona desocupada no es
considerada legalment “atur registrat”. Algunes més discutibles que altres. És legal, per
exemple, treballar més enllà dels 65 anys, però no serà considerat un aturat si s’apunta a les
oficines de l’OSOC per cercar feina. Altra situació és, per exemple, un treballador afectat per
un expedient de regulació d’ocupació temporal, que no passa a ser comptabilitzat com a
aturat mentre dura la situació temporal de regulació.
51
G3.7 Atur registrat i resta de demandes
Barberà del Vallès. Desembre 2006-2007-2008
3.000
Resta de
demandes
d'ocupació
630
2.500
2.000
436
439
1.368
1.405
Des-06 / Total
demandants:
1.804
Des-07 / Total
demandants:
1.844
1.500
2.249
1.000
500
Atur registrat
0
Des-08 / Total
demandants:
2.879
Font: Dept. Treball de la Generalitat de Catalunya
Aquest increment d’aturats s’ha traduït en unes taxes d’atur no comptabilitzades, si més no,
en quinze anys. Si la tendència el 2007 va ser lleugerament alcista, en 2008 la taxa d’atur ha
pujat en 4,5 punts percentuals a Barberà del Vallès, 4,4 en el cas del Vallès Occidental. Per
territoris superiors ha estat de 3,8 punts percentuals tant a la província de Barcelona com a
Catalunya.
Específicament, el desembre de 2008, la taxa d’atur de Barberà del Vallès era del 13,1 %
respecte de la població activa local estimada. Aquesta taxa és superior en un punt a la del
Vallès Occidental, i gairebé tres punts percentuals per sobre de la de Catalunya. En el cas
del municipi i la comarca, les taxes d’atur tenen nivells inferiors al conjunt d’Espanya. En
canvi, si es compara el municipi de Barberà i la comarca amb Catalunya, s’observa com
aquests dos territoris sempre es troben amb unes taxes d’atur superiors a la taxa global
catalana.
Aquestes taxes d’atur (vegeu T3.10) han estat calculades a partir d’una estimació de la
població activa segons es detalla al quadre gris de la pàgina següent.
T3.10 Taxa d'atur registrat a partir de població activa
estimada per cada àmbit territorial. 2007-08
Vallès
Occidental
Catalunya
Espanya
7,8
8,0
8,9
8,6
9,0
9,8
10,9
13,1
7,5
7,5
7,8
7,8
8,3
9,1
10,4
12,1
6,7
6,5
6,8
7,0
7,4
7,9
9,0
10,8
9,2
8,8
9,0
9,5
9,9
10,3
11,3
13,5
G3.8 Evolució de la taxa d'atur. Barberà del Vallès,
Vallès Occidental, Catalunya i Espanya. 2007-08
15,0
Taxa d'atur (%)
mar.07
jun.07
set.07
des.07
mar.08
jun.08
set.08
des.08
Barberà
del Vallès
12,0
Barberà del
Vallès
9,0
Vallès
Occidental
6,0
Catalunya
3,0
Espanya
0,0
mar.07
jun.07
set.07
des.07 mar.08
jun.08
set.08
des.08
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya i Departament de Treball de la Generalitat.
Metodologia de càlcul de la població activa consensuada amb la Diputació de Barcelona, Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local (XODEL)
T3.11 Taxa d'atur calculada en base a població activa local estimada
Municipis del Vallès Occidental. Desembre 2007-2008
taxa d'atur taxa d'atur
desembre desembre
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Castellar del Vallès
Castellbisbal
Cerdanyola del Vallès
Gallifa
Matadepera
Montcada i Reixac
Palau-solità i Plegamans
Polinyà
Rellinars
Ripollet
variació (p.p.)
taxa d'atur taxa d'atur
desembre desembre
en punts
2007
2008
percentuals
11,1%
8,6%
7,7%
5,9%
6,4%
1,7%
3,8%
7,5%
6,5%
6,8%
6,8%
8,6%
16,9%
13,1%
11,3%
10,3%
10,1%
3,5%
5,1%
12,2%
10,7%
13,6%
9,5%
13,7%
5,8
4,5
3,5
4,4
3,7
1,8
1,3
4,7
4,2
6,8
2,7
5,1
Rubí
Sabadell
Sant Cugat del Vallès
Sant Llorenç Savall
Sant Quirze del Vallès
Santa Perpètua de Mogoda
Sentmenat
Terrassa
Ullastrell
Vacarisses
Viladecavalls
Vallès Occidental
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Diputació de Barcelona. Aplicatiu HERMES
52
variació (p.p.)
en punts
2007
2008
percentuals
8,0%
8,4%
4,5%
6,6%
5,3%
7,8%
7,8%
8,9%
6,6%
7,9%
7,1%
7,8%
13,7%
13,0%
6,4%
12,2%
7,4%
12,5%
12,1%
13,6%
8,1%
11,6%
10,3%
12,1%
5,7
4,7
1,9
5,6
2,1
4,7
4,3
4,8
1,5
3,8
3,2
4,4
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Nou mètode de càlcul de la població activa local estimada i de la taxa d’atur registrat
La situació fins ara
L’EPA és la font de referència per mesurar la població activa i l’atur a escala provincial, catalana i
espanyola perquè aporta informació actualitzada trimestralment. Però, què es fa quan es vol conèixer la
població activa i l’atur a la comarca o al municipi? Doncs, fer ús de la població activa del Cens, xifra molt
desfasada en el temps i que infravalora el volum de població activa després de l’intens procés migratori
produït durant els darrers anys, i posar-la en relació amb l’atur registrat del SOC.
Taxa d’atur: (Població aturada / Població activa) * 100
Cal destacar que no es poden comparar directament les dades que s’obtinguin d’aquestes dues fonts
(CENS i EPA) perquè, tot i mesurar els mateixos conceptes, ho fan de manera diferent. És a dir, no es pot
comparar, per exemple, la taxa d’atur estimat de la província de Barcelona amb la taxa d’atur registrat
d’un municipi perquè tant la població activa com l’aturada de les dues taxes s’obtenen a través de criteris i
períodes diferents.
Per tant, apareix la necessitat de dissenyar un mètode de càlcul de la població activa a escala municipal
que solucioni aquestes incompatibilitats.
El nou mètode de càlcul de població activa i de taxa d’atur
L’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, conjuntament amb la Xarxa
d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) (www.diba.cat/promoeco/xodel)
coordinada per la mateixa Diputació i integrada actualment per 24 observatoris de la província de
Barcelona, ha dissenyat i analitzat diferents mètodes de càlcul de la taxa d’atur a escala municipal a partir
dels següents criteris: senzillesa d’ús, aplicable a escala municipal, actualitzable mensualment i
comparable interterritorialment.
Fetes les comprovacions i valoracions pertinents entre ells s’ha consensuat un mètode que, bàsicament,
el que fa és aplicar les taxes d’activitat per sexe i edat que estan disponibles a l’EPA provincial (es pren la
mitjana dels quatre trimestres anuals) a la població potencialment activa (16 a 64 anys) del municipi que
s’obté del padró municipal d’habitants que es publica a 1 de gener de cada any. D’aquí obtenim una
població activa estimada per sexe i edat del municipi. La població potencialment activa (PPA) és el
conjunt de persones de 16 o més anys d’edat (de 16 a 64 anys per calcular les taxes per coherència
metodològica).
Com s’obté la taxa d’atur? Calculant el percentatge de població aturada registrada (la que el SOC publica
mensualment) sobre la població activa local estimada (la que s’ha obtingut prèviament). El càlcul seria el
següent:
Taxa d’atur registrat: (Població aturada registrada / Població activa local estimada) * 100
Cal dir que aquest mètode presenta l’inconvenient de relacionar dos grups de població que provenen de
fonts diferents (la població aturada registrada és la que publica el SOC mentre que la població activa és
estimada). Tanmateix, aquest mètode és més pertinent i aporta resultats més ajustats a la realitat que el
mètode que es feia servir fins ara, que relacionava també la població aturada registrada amb la població
activa del Cens de l’any 2001.
Actualització de la taxa d’atur
Les taxes d’atur dels anys anteriors es calculen utilitzant les dades de població activa estimada dels
mateixos anys.
Les taxes d'atur de l’any en curs es calculen utilitzant la població activa estimada de l’any anterior. Un cop
es publiquin les dades del padró i de l’EPA (normalment a inicis de cada any), s'actualitzarà la població
activa estimada i les corresponents taxes d'atur.
Exemple: Les taxes d'atur del 2009 es calculen utilitzant la població activa estimada del 2008 (PPA a
01/01/2008 i EPA 2008). A inicis de l'any 2010 es coneixerà la PPA a 01/01/2009 i l'EPA del 2009, i per
tant es procedirà a actualitzar la població activa estimada i les taxes d’atur del 2009.
Font: Diputació de Barcelona i Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL)
53
Com hem fet esment, la taxa d’atur a Barberà del Vallès s’ha incrementat de forma similar a
la del Vallès Occidental, 4,5 i 4,4 punts percentuals (p.p.), respectivament. Així mateix a
altres municipis propers com Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda i municipis
propers i grans com Terrassa, aquest increment ha estat lleugerament superior, però si fa no
fa el mateix. En altres casos han superat els 5 p.p. d’increment, com Ripollet, Rubí, Badia
del Vallès i Polinyà.
Per contra, en altres municipis l’augment ha estat una mica inferior a la mitjana comarcal,
com Palau-solità, Sentmenat o Castellbisbal. En altres casos l’augment ha estat inferior als 4
p.p., com Cerdanyola del Vallès, Castellar del Vallès. Fins i tot en alguns municipis de menor
dimensió com Ullastrell i Gallifa i/o de renda per càpita superior, com Matadepera i Sant
Cugat, la incidència de l’atur ha estat menor, amb increments per sota els 2 p.p.
En acabar l’any la distribució dels aturats per gènere mostrava que els homes, 1.031,
representen el 45,8 %, mentre que les dones, 1.218, representaven el 54,2 %. De fet, el
2008 s’ha duplicat el nombre d’homes aturats, +100 %; en el cas de les dones l’augment ha
estat del 37 %. Tan sols fa un any, el desembre de 2007, els homes aturats representaven el
36,7 % de l’atur global de la ciutat, i les dones el 63,3 % restant, una distribució per gènere
molt semblant a la de l’any 2006.
La taxa d’atur per gènere permet apreciar aquesta evolució diferent de la desocupació, més
aviat en nivell que no pas en la direcció, que ha estat la mateixa. En efecte, l’atur segueix
afectant de forma desigual els homes i les dones. Els dos anys anteriors la taxa d’atur de les
dones era més que el doble que dels homes, un 12,5 % enfront d’un 5,5 %,
aproximadament, un diferencial de 7 p.p. El desembre de 2008 el diferencial ha disminuït,
però per la via pitjor, perquè ha augmentat en ambdós gèneres, però més en el cas dels
homes. Ara el diferencial és d’uns 5 p.p.
En èpoques de creixement de l’ocupació el nombre d’homes aturats disminueix més que el
nombre de dones; i a l’inrevés, en èpoques d’augment de l’atur, com a principis dels noranta
o els últims anys, 2001-2003, el nombre d’homes aturats s’incrementa més que el de les
dones. Els anys 2004 i 2005 (si es té en compte el canvi metodològic de recompte de l’atur)
es torna a percebre un augment del pes relatiu de les dones respecte del total, de la mateixa
manera que el 2006.
Per l’evolució de 2007 i sobretot per la tendència clara de 2008, la distribució per gènere
(aturats respecte del total) es torna a fer estret (vegeu el gràfic G3.10).
G3.9 Evolució de l'atur registrat segons
gènere. Barberà del Vallès. 1999-2008
G3.10 Distribució del nombre d'aturats
segons gènere. Barberà del Vallès.
1999-2008
2.500
100
2.250
90
2.000
80
% sobre el total
Total
1.500
1.250
Dones
1.000
750
500
70
Dones
60
50
40
30
Homes
20
Homes
250
10
gen '08
gen '07
gen '06
gen '05
gen '04
gen '03
gen '02
gen '01
gen '08
gen '07
gen '06
gen '05
gen '04
gen '03
gen '02
gen '01
gen '00
gen 99
gen '00
0
0
gen 99
Aturats
1.750
Font: OSOC de Barberà del Vallès, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia
Nota: el salt a partir de gener de 2005 és per la inclusió de persones a l'atur registrat abans no comptabilitzades com a tals
54
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Si la distribució per gènere ha variat força en un any, la distribució de l’atur per grups
d’edats (vegeu G3.11), és sensiblement diferent a les acaballes de 2008. Com ha succeït en
el context català l’augment de l’atur ha estat inversament proporcional a l’edat, és a dir, ha
augmentat més entre els més joves.
L’anterior es compleix perfectament entre les dones, amb increments del 135 % en les noies
de 16–24, del 43 % en els grups de 25–34 i 35–44, una mica menys en el grup de 45–54
anys, 28 %, i el que menys el de més edat, l’11 % el grup de 55–64 anys (vegeu G3.13).
En el cas dels homes els més afectats són els de les edats centrals de població activa, 3544 anys, amb una duplicació amb escreix dels efectius aturats, un 145 %. Els grups propers,
25–34 anys i 45–54 anys han tingut increments que també més que dupliquen, 118 % i 105
%, respectivament. Valors menors però igualment extraordinaris han estat els increments
dels nois més joves 16–24, 71 %, i els homes actius de més edat, 55–64 anys, amb el 52 %
(vegeu G3.12).
Actualment, els grups d’edat amb una porció d’aturats més gran és el format per persones
amb edats compreses entre els 25 i 34 anys, els quals apleguen el 29 % de la població
aturada al municipi. Tant en homes com dones és el grup principal també. Un any enrere els
grups d’edats de 35–44, 45–54 i 55–64 representaven al voltant de 20 % dels aturats. En
acabar 2008, en pujar l’atur més entre els més joves les proporcions d’aquests tres grups
era del 23 %, 19 % i 16 %.
G3.12 Homes aturats per edat
Barberà del Vallès 2007-2008
400
350
350
600
300
300
500
250
250
16-24
25-34
35-44
45-54
55-64
16-24
35-44
55-64
jul. 08
oct. 08
abr. 08
gen. 08
jul. 07
oct. 07
abr. 07
gen. 07
0
oct. 08
0
jul. 08
0
abr. 08
50
oct. 07
50
gen. 08
100
jul. 07
100
abr. 07
100
gen. 07
200
25-34
45-54
16-24
35-44
55-64
jul. 08
150
oct. 08
150
200
abr. 08
300
200
oct. 07
400
gen. 08
Homes aturats
2008
jul. 07
2007
700
Dones aturades
400
abr. 07
800
G3.13 Dones aturades per edat
Barberà del Vallès 2007-2008
gen. 07
G3.11 Total aturats per edat
Barberà del Vallès 2007-2008
25-34
45-54
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia
Fent una foto de la distribució de l’atur per sexe i edat (vegeu G3.11bis), a desembre de
2008, s’observa un significatiu diferencial en gairebé tots els grups. El grup de 25–34 anys
és el més homogeni per gènere. No així els més joves, 16–24 anys, on l’atur té més
incidència entre els nois, i en tots els grups per sobre els 35 anys, on l’atur té més incidència
entre les dones. Sigui el grup que sigui l’atur està molt lligat a la predisposició a estar en
actiu (més en detall seria el perquè no s’està en actiu) i al nivell acadèmic. Ambdós estan
interrelacionats. Agafant els més joves com a exemple, 16–24 anys, hi ha menys aturades
en el grup de noies perquè n’hi ha més que continuen amb els estudis (no explica el 100 %
dels casos) i, per tant, no estan en actiu per formació. En aquestes edats la propensió a
55
estar en actiu està molt relacionada amb la propensió a seguir o no amb la formació
acadèmica.
G3.11bis Distribució d'aturats per sexe i edat.
Barberà del Vallès. Desembre 2008
Dones
Homes
55-64 anys
143
45-54 anys
223
164
35-44 anys
271
235
25-34 anys
287
320
329
16-24 anys
169
400
108
200
0
200
400
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball
Les taxes d’atur per sexes o per edats no oscil·laren gaire el 2007 respecte del 2006, llevat
dels més joves que ja repuntà 1,7 p.p. D’altra banda, el 2008, com ja s’ha explicitat, les
taxes d’atur s’han incrementat de forma molt important (vegeu T3.12).
T3.12 Atur registrat. Taula resum. Barberà del Vallès. des. 06 - des. 08
Total
Homes
Dones
des. 06 des. 07 des. 08
2006-07
2007-08
des. 08
Atur registrat
1.405 2.249
516 1.031
889 1.218
2,7%
5,5%
1,1%
Variació %
60,1%
99,8%
37,0%
% s/. total
100,0%
45,8%
54,2%
1.368
489
879
16-24 anys
25-44 anys
>45 anys
121
687
560
145
674
586
277
1.171
801
19,8%
-1,9%
4,6%
91,0%
73,7%
36,7%
12,3%
52,1%
35,6%
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
Sense ocupació anterior
6
415
115
764
68
6
417
110
805
67
12
589
262
1.303
83
0,0%
0,5%
-4,3%
5,4%
-1,5%
100,0%
41,2%
138,2%
61,9%
23,9%
0,5%
26,2%
11,6%
57,9%
3,7%
Font de les dades d'atur: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Taxes d'atur
Total
Diferència (p.p.)
8,6%
8,6%
13,1%
0,0 p.p.
4,5 p.p.
Homes
Dones
5,5%
12,7%
5,6%
12,4%
10,8%
16,0%
0,2 p.p.
-0,3 p.p.
5,2 p.p.
3,6 p.p.
16-24 anys
25-44 anys
>45 anys
6,5%
7,5%
11,3%
8,2%
7,1%
11,4%
15,8%
11,8%
14,8%
1,7 p.p.
-0,4 p.p.
0,1 p.p.
7,6 p.p.
4,6 p.p.
3,3 p.p.
Font: Elaboració pròpia a partir d'estimació de població activa local en consens amb Diputació de Barcelona
56
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Les persones amb titulació acadèmica “Educació general”, representen bona part de l’atur,
1.761 dels 2.249, el 78 %. Se n’ha incrementat el nombre en un 67 %, més que la mitjana
global, que es troba en el 60 %. Juntament amb la població aturada amb nivell de formació
professional, 193, sumen 1.954, el 87 % del total mentre que l’any precedent era el 85 %.
Aquest fet denota que el gran volum d’aturats té un nivell acadèmic relativament baix,
aspecte que repercuteix directament a l’hora de trobar feina. Curiosament la població
aturada amb estudis primaris s’ha mantingut estable al llarg de 2008, la qual cosa no
desvirtua l’anterior argument, plenament contrastat en diferents diagnosis a diferents
territoris.
A la taula següent, T3.12, hi figura l’evolució trimestral per nivell acadèmic en els dos últims
anys.
T3.13 Atur registrat segons la titulació acadèmica
Barberà del Vallès. 2007-08
2007
jun.
set.
mar.
Sense estudis
Estudis primaris incomplerts
Estudis primaris complerts
Programes formació professional
Educació general
Tècnics-professionals superiors
Universitaris 1r cicle
Universitaris 2n i 3r cicle
Altres estudis post-secundaris
Total
des.
mar.
2008
jun.
set.
des.
Diferències anuals en cada trimestre
1 tr.
2n tr.
3r tr.
4t tr.
1
53
44
97
974
55
24
30
1
2
49
42
127
950
67
26
41
0
2
46
39
134
1.063
91
33
44
0
2
42
35
135
1.055
82
25
29
0
2
43
32
145
1.173
88
26
29
0
2
41
35
140
1.281
105
26
42
0
2
40
32
172
1.428
111
34
46
1
2
45
31
193
1.761
123
40
54
0
1
-10
-12
48
199
33
2
-1
-1
0
-8
-7
13
331
38
0
1
0
0
-6
-7
38
365
20
1
2
1
0
3
-4
58
706
41
15
25
0
1.279
1.304
1.452
1.405
1.538
1.672
1.866
2.249
259
368
414
844
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
G3.14 Atur segons titulació acadèmica (%). Barberà
del Vallès. Desembre, 2008
Tècnicsprofessionals
superiors
5%
Universitaris 1r
Sense estudis
0%
cicle
2%
Universitaris
2n i 3r cicle
2%
Estudis
primaris
incomplerts
Estudis 2%
Educació
general
79%
Programes
formació
professional
9%
primaris
complerts
1%
Altres estudis postsecundaris
0%
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Segons els sectors d’activitat econòmica, el sector de serveis, amb 1.303, engloba el 58
% del total d’atur, seguit de la indústria, amb 589, el 26 % del total. La construcció
representa el 12 %, amb 262 aturats. Els que formen el grup sense ocupació anterior tenen
83 aturats registrats, els quals representen el 4 % del total d’aturats.
L’anàlisi de l’evolució d’empreses i treballadors, així com la de contractes laborals vist
anteriorment, mostra l’aturada brusca en el sector de la construcció, que s’ha traduït en un
increment de 138 % dels aturats que en provenen. Menor ha estat la incidència en la
indústria, específicament a la indústria manufacturera, majoritària, que ha vist incrementar
els aturats en un 41 % .
57
Els diferents subsectors del serveis han tingut diferent comportament. L’atur s’ha
incrementat menys entre els ocupats de les activitats sanitàries i serveis socials, de
l’Administració pública, l’educació, les activitats d’intermediació financera, entre el 20 % i el
40 %, respectivament. En l’altre extrem es troben els aturats que provenen de les activitats
com l’hoteleria, 70 % i immobiliàries i lloguer, 66 %, que han crescut més del 60 % (la
mitjana global). Més enllà els aturats dels transports s’han més que duplicat, els quals han
passat dels 29 als 78.
T3.14 Atur registrat segons les branques d'activitat econòmica
Barberà del Vallès. Desembre 2006 - Desembre 2008
Variació %
Agricultura i ramaderia
Pesca
Indústries extractives
Indústria manufacturera
Electricitat, gas i aigua
Construcció
Comerç, reparacions
Hoteleria
Transports i comunicacions
Intermediació financera
Immobiliàries i lloguer
Adm. pública, defensa i S.S.
Educació
Activ. sanit. i serveis socials
Altres activitats socials
Personal domèstic
Organismes extraterritorials
Sense ocupació anterior
Total
des.06 des.07 des.08
6
6
12
2007
2008
100%
413
2
115
202
61
34
6
333
19
20
27
60
2
416
1
110
205
61
29
5
392
18
15
30
46
4
587
2
262
310
104
78
7
650
22
20
36
74
2
-15%
-17%
18%
-5%
-25%
11%
-23%
100%
41%
100%
138%
51%
70%
169%
40%
66%
22%
33%
20%
61%
-50%
68
1.368
67
1.405
83
2.249
-1%
2,7%
24%
60,1%
1%
-50%
-4%
1%
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
G3.15 Variació d'aturats per activitat econòmica.
Barberà del Vallès. des. 06 - des. 08
Sense ocupació anterior
2008
24%
-1%
2007
Organismes extraterritorials
-50%
Personal domèstic
100%
Altres activitats socials
61%
-23%
20%
Activ. sanit. i serveis socials
11%
Educació
33%
-25%
Adm. pública, defensa i S.S.
22%
-5%
Immobiliàries i lloguer
66%
18%
Intermediació financera
40%
-17%
Transports i comunicacions
169%
-15%
70%
Hoteleria
0%
Comerç, reparacions
1%
Construcció
51%
138%
-4%
100%
Electricitat, gas i aigua
-50%
41%
Indústria manufacturera
1%
Indústries extractives
Pesca
Agricultura i ramaderia
-170%
-120%
-70%
-20%
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
58
100%
0%
30%
80%
130%
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
En funció dels grans grups de professionals, els col·lectius amb més aturats són els
treballadors no qualificats, amb 573 aturats (25,5 %). Els segueixen els operadors en
maquinària, amb 415 (18,5 %), i els treballadors qualificats, 400 (17,8 %). Aquests tres grups
representen el 61,7 % de l’atur registrat del municipi.
T3.15 Atur registrat segons els grans grups professionals
Barberà del Vallès. Desembre 2006 - desembre 2008
G3.16 Pes relatiu de l'atur segons els grans
grups professionals. Barberà del Vallès. 2008
Variació %
des. 06 des. 07 des. 08
Directius
Tècnics i p. científics
Tècnics i p. de suport
Empleats administratius
Treb. dels serveis
Treb. agricultura i pesca
Treb. qualificats
Operadors de maquinària
Treb. no qualificats
Forces armades
Total
12
37
110
195
209
9
180
296
320
18
36
110
209
200
4
194
284
350
1.368
1.405
2006-07
2007-08
50,0%
-2,7%
61,1%
47,2%
0,0%
49,1%
7,2%
-4,3%
-55,6%
7,8%
-4,1%
9,4%
47,8%
48,5%
100,0%
106,2%
46,1%
63,7%
2,7%
60,1%
29
53
164
309
297
8
400
415
573
1
2.249
Tècnics i p.
Directius
científics
1%
Directius
2%
29
Tècnics iTècnics
p. científic
i p. de 53
suport
Tècnics i prof. de
re 164
7%
Empleats administr
309
Empleats
Treb. dels serveis administratius
297
Treb. Agric. i Pesca
8 14%
Treb. Qualificats
400
Treb. dels
Operadors de maq. serveis
415
Treb. no qualificats 573
13%
Treb. no
qualificats
26%
Operadors de
maquinària
18%
Treb.
qualificats
19%
Treb.
agricultura i
pesca
0%
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Els altres dos grups en importància numèrica són els empleats administratius i els
treballadors de serveis, al voltant del 13,5 % cadascun.
L’evolució dels diferents grups principals ha estat molt diferent al global de 2008 excepte
l’atur entre els treballadors no qualificats, que han crescut de forma similar al total. Entre els
treballadors qualificats, l’augment, 106 %, ha estat força superior a la mitjana, 60 %. Ha
estat menor entre els empleats administratius, 48 %, i els treballadors dels serveis, 49 %.
G3.16bis Variació de l'atur registrat. Grans grups
professionals. Barberà del Vallès.
2006-2008
Treb. no qualificats
Operadors de maquinària
2006-07
46%
-4%
Treb. qualificats
Treb. agricultura i pesca
106%
8%
100%
-56%
49%
Treb. dels serveis
-4%
Empleats administratius
7%
Tècnics i p. de suport
0%
Tècnics i p. científics
48%
49%
47%
-3%
61%
Directius
-150%
2007-08
64%
9%
50%
-100%
-50%
0%
50%
100%
150%
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
En relació amb la distribució dels aturats segons el grup d’ocupació (vegeu G3.18), en el cas
del Vallès Occidental es pot observar que n’hi ha diversos en què el volum és clarament
superior a la resta. Així doncs, les deu ocupacions amb més nombre d’aturats a la comarca
són: peons d’indústries manufactureres (9.195 aturats), seguits dels operadors de màquines
d’oficina (4.828), operadors de màquines fixes (3.818), dependents de comerç i similars
59
(3.708), treballadors d’obres estructurals de construcció (3.697), seguit dels empleats
domèstics i empleats de neteja d’edificis (3.215), peons de construcció (2.165), treballadors
d’acabats de la construcció i pintors (1.813), peons del transport i descarregadors (1.757) i
els treballadors de serveis personals (1.736). Aquestes representen el 63 % del total.
G3.17 Distribució de l'atur registrat per grup d'ocupacions segons gènere.
Vallès Occidental. Desembre 2008
Home
1 1 1 4 4 5 4 9 3 5 4 4 3 2 9 2 7 3 2 2 2 2 8 4 2 4 8 8 3 1 5 9 2 7 1 9 1 9 7 3 3 6 2 9 9 1 6 6 2 8 5 9 7 7 8 7 8 7 7 9 7 0 1 6 7 8
0%
20%
40%
60%
80%
Dona
100%
Caps equip i encarregats instal·lacions fixes
Treb. de les indústries extractives
Pescadors i treb. qualificats piscícoles
Gerents d'altres empreses sense assalariats
Forces armades
Treb. obres estructurals de construcció
Peons construcció
Treb. acabats de la construcció i pintors
Mecànics i ajustadors maquinària, equips elèctrics
Conductors vehicles transport urbà o per carretera
Encarregats obra i altres de la construcció
Maquinista locomotora,operador maquinària,mariners
Soldadors, planxistes, ferrers i sim.
Encarregats metal·lúrgia i caps taller mecànic
Peons transport i descarregadors
Treb. serveis protecció i seguretat
Encarregats operadors màquines fixes
Prof. ciències pures i enginyeria, 1r cicle
Treb. qualificats agrícoles
Treb. qualificats altres activitats agràries
Directors empresa > 10 assalariats
Peons agraris i pesquers
Peons mineria
Prof. ciències pures i enginyeria, 2n i 3r cicle
Treb. qualificats ramaders
Tècnics ciències físiques, químiques i enginyeria
Prof. suport operacions financeres i comercials
Treb. arts gràfiques, artesans tèxtils i sim.
Conserges edificis, netejavidres i vigilants
Gerents altres empreses < 10 assalariats
Altres treb. no qualificats en altres serveis
Gerents hotel i restauració < 10 assalariats
Treb. indústria alimentació, begudes i tabac
Escriptors, artistes i altres, 2n i 3r cicle
Peons indústries manufactureres
Treb. serveis restauració
Gerents empresa comerç < 10 assalariats
Altres tècnics i prof. de suport
Muntadors i engalzadors
Operadors instal·lacions industrials fixes
Empleats serveis comptables, financers i transport
Prof. del dret
Empleats biblioteques i serveis de correus
Operadors màquines fixes
Prof. ensenyament, 2n i 3r cicle
Prof. ciències naturals i sanitat, 2n i 3r cicle
Prof. org.empresa i ciències socials,2n i 3r cicle
Altres prof., 1r cicle
Tècnics ciències naturals i sanitat
Treb. de la fusta,tèxtil, confecció, pell i calçat
Prof. ciències naturals i sanitat, 1r cicle
Treb. no qualificats del comerç
Prof. ensenyament, 1r cicle
Prof. suport gestió administrativa
Operadors de màquines d'oficina
Caixers, taquillers i sim. amb atenció al públic
Dependents comerç i sim.
Tècnics educació infantil i instructors conducció
Empleats domèstics i personal neteja edificis
Empleats ag. viatges i sim., amb atenció públic
Treb. de serveis personals
Aux. administratius amb atenció públic ncaa
Aux. administratius sense atenció públic ncaa
Gerents empresa hoteleria sense assalariats
Gerents empresa comerç sense assalariats
Membres del poder i directius administració
En bona part de les ocupacions la diferència per gènere és força significatiu, en
conseqüència, també entre els aturats segons el gènere. Com a reflex del que succeeix a
escala local, mostrem aquestes diferències per al conjunt del Vallès Occidental.
Són dotze les ocupacions en què la proporció de dones aturades supera el 80 % (extrem
inferior del gràfic G3.18):
60
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
— Es tracta d’ocupacions classificades d’una banda com a no qualificades, com els
empleats domèstics i treballadors no qualificats del comerç.
— També d’ocupacions del grup de serveis, com dependents de comerç i treballadors
de serveis personals.
— Un altre grup on hi ha moltes més aturades que aturats són el de l’àmbit administratiu
com operadors de màquines d’oficina, caixers i atenció al públic, empleats
d’agències de viatge i altres auxiliars administratius amb atenció al públic.
— També en altres quatre ocupacions de més qualificació la gran majoria són dones,
com el professionals de suport a la gestió administrativa, els tècnics d’educació
infantil, els professors de ciències naturals i sanitat i els professors d’ensenyament
de 1r cicle.
En el sentit oposat també hi ha 18 ocupacions amb un nombre significatiu d’aturats en què la
proporció d’homes supera el 80 % (extrem inferior del gràfic G3.17):
— Es tracta majoritàriament de diverses ocupacions corresponents al grup 7
(treballadors qualificats),
Encarregats de la metal·lúrgia i caps de taller mecànic
Encarregats d’obra i altres de la construcció
Mecànics i ajustadors maquinària, equips elèctrics
Soldadors, planxistes, ferrers i similars
Treballadors acabats de la construcció i pintors
Treballadors de les indústries extractives
Treballadors d’obres estructurals de construcció
— També en bona part de les diverses ocupacions no qualificades la majoria són
homes, com entre els peons de transport i descarregadors i els peons de la
construcció.
— Entre els operadors de maquinària, la majoria d’aturats solen ser homes en les
ocupacions específiques d’encarregats operadors de màquines fixes, conductors de
vehicles, ja sigui transport urbà o carretera, els encarregats operadors màquines
fixes i maquinistes de locomotora i operador de maquinària.
— Finalment altres ocupacions específiques on els aturats són majoria d’homes en un
80 %, són:
Forces armades
Gerents d'altres empreses sense assalariats
Professors de ciències pures i enginyeria, 1r cicle
Treballadors dels serveis de protecció i seguretat
Pescadors i treballadors qualificats piscícoles
Fins ara la població estrangera aturada del municipi, si més no la que mostrava els registres
de l’Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya, era una proporció relativament petita
respecte del total d’aturats, al voltant del 4 %. Val a dir que era la meitat de la proporció que
representava a la comarca, on era habitual un 8 %.
61
Aturats estrangers
250
8,6%
200
150
10%
8%
4,8%
100
3,5%
6%
4,4%
4%
50
2%
0
0%
des-05
des-06
des-07
% aturats estrangers
sobre total aturats
G3.18 Estrangers aturats i % sobre total aturats. Barberà del
Vallès. Desembres 2005-08
Aturats
estrangers
% sobre
total
des-08
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball.
Al tancament del present informe aquesta proporció a Barberà gairebé ha assolit el 10 %
(març de 2009). Aquest salt en la proporció s’ha produït en un any i escaig atès que de març
a març el nombre d’aturats estrangers gairebé s’ha triplicat.
Dos terços del total són homes i un terç, dones. El 93 % del global no passen de tenir un
nivell formatiu d’educació bàsica. De fet, el 43 % provenen d’ocupacions tipificades com a
“treballadors no qualificats”. Majoritàriament provenen dels sectors dels serveis (56 %) i la
construcció (23 %), i pocs de la indústria o sense ocupació anterior.
62
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
3.3. Regulació d’ocupació
Introducció
Un expedient de regulació d’ocupació (ERO) consisteix en un procediment administratiu de
caràcter especial en l’àmbit laboral. Pot ser iniciat tant pels empresaris com pels
representants legals dels treballadors interessats, per tal d’obtenir l’autorització de
suspensió o extinció de les relacions laborals per diverses causes, i garantir al mateix temps
els drets dels treballadors.
Els expedients de regulació d’ocupació, els presenten les empreses o els representants
legals dels treballadors per sol·licitar la suspensió o l’extinció de les relacions laborals
(rescissió) o la reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de
producció o de força major, o per extinció de la personalitat jurídica del contractant
El nombre d’ERO, influenciat pels cicles que s’observen de l’economia, són, per tant, el
reflex de les dificultats econòmiques de les empreses i afecten, de retruc, els treballadors.
Les fonts d'informació dels expedients de regulació d'ocupació són tant el Departament de
Treball com el Ministeri de Treball i Afers Socials.
La conjuntura
L’evolució dels ERO en 2008 reflecteixen les dificultats que atravessaven les empreses a la
segona part de l’any, en especial si ens atenem a les xifres de la comarca i de Catalunya.
Amb les xifres disponible és el pitjor any de llarg de l’última dècada, superant amb escreix
les de 2002, en el cas del Vallès Occidental 41% més d’expedients, 20% en el cas de
Catalunya.
Així mateix els 30.223 treballadors afectats en 2008 a Catalunya superen en més d’un 60%
els afectats el 2001, any de major incidència.
Són territoris significativament grans com per servir de termòmetre de l’evolució general de
l’economia. En el cas de Barberà del Vallès, amb les dades de 2008, ha estat afectada en
termes d’expedients amb 15 però no especialment afectada en termes de treballadors,
similar a la xifra de 2003 o duplicant els de 2007. Val a dir que d’aquests expedients, 4 es
van produir en el primer quatrimestre de l’any i els altres 11 no es van resoldre fins a
novembre o desembre.
T3.15 Expedients de regulació d'ocupació i treballadors afectats
Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1999-2008
Any
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Barberà del Vallès
Expedients Treballadors
afectats
4
0
4
8
12
9
11
5
11
15
81
0
230
344
434
298
143
62
219
477
Vallès Occidental
Expedients Treballadors
afectats
62
53
72
95
88
90
75
56
73
134
934
1.242
2.803
2.117
2.195
2.810
4.100
1.851
1.941
5.086
Catalunya
Expedients Treballadors
afectats
500
542
654
720
606
562
512
442
468
861
7.801
8.354
18.717
15.394
13.885
10.523
14.169
8.465
7.728
30.223
Font: Departament de Treball. Servei d'Estudis i Estadística. Àrea d'Estadística
63
Tot i això la xifra de treballadors afectats al municipi no deixa de ser important, 477
treballadors, sent la més alta de la dècada, que mostra les dificultats de no moltes
empreses, atès que estan concentrats en els 15 expedients esmentats.
Així mateix els 477 treballadors afectats han estat en la seva majoria, 412, afectats en 2
empreses i per suspensió temporal de la feina. De fet, tan sols 24 treballadors van estar
afectats per rescissió del contracte, associats a 7 expedients d’empresa.
Les mitjanes semestrals de treballadors afectats per expedient en els últims 5 anys són de
24 treballadors en el cas de Barberà del Vallès i 37 en el cas del Vallès Occidental. De fet
l’habitual a Barberà del Vallès no supera els 20 treballadors per expedient i quan ho ha fet
s’ha tractat d’expedients de regulació temporal, no de rescissió del contracte (vegeu G3.19).
G3.19 Nombre mitjà de treballadors per expedient.
Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2004-2008
80
71,5
60
40
59,5
43,4
31,4
35,3
31,1
20
19,6
12,0
28,2
13,5
21,2
8,0
3,0
1,5
0
30,8
40,1
40,5
37,2
21,6
36,9
23,5
Barberà del Vallès
Vallès Occidental
7,8
1r. sem 2n. Sem 1r. sem 2n. Sem 1r. sem 2n. Sem 1r. sem 2n. Sem 1r. sem 2n. Sem
2004
2005
2006
2007
2008
Mitjana
2004-08
Font: Departament de Treball i elaboració pròpia
Tipus d’ERO i mesura adoptada
Amb les dades disponibles per 2008, 7 dels 15 expedients ho han estat per finalització de la
relació contractual, expedients que habitualment són els més freqüents. En efecte, en els
últims 10 anys la majoria d’efectes de la resolució dels expedients de regulació d’ocupació a
Barberà del Vallès han estat d’extinció de la relació contractual, amb dos terços del total,
67,1%.
En segon lloc, es troben els de suspensió transitòria, que han representat una mitjana del
26,6%. La resta, tan sols un 6,3%, són de reducció de la jornada laboral. L’any 2008 ha
estat una excepció, com hem fet esment, atès que la xifra és similar en cadascuna de les
tipologies.
En situacions de bona conjuntura es presenten proporcionalment més expedients per
situacions particulars de les empreses, més directament atribuïbles a les mateixes. En
èpoques de dificultats generalitzades, més atribuïbles a l’entorn, les empreses en general
acudeixen a altres possibles solucions primer, com són expedients temporals o de reducció
de jornada.
En el cas del conjunt de la comarca, les proporcions en la mateixa dècada han estat
similars, és a dir, com a mitjana del període, un 73,1% dels expedients han estat d’extinció,
un 22,3% de suspensió, mentre que la resta, el 4,6%, de reducció. Així mateix, en l’últim any
també hi ha augmentat els de suspensió i reducció de jornada.
La distribució dels treballadors afectats a Barberà és força diferent, però. La suspensió
transitòria afecta un nombre superior de treballadors, un 61,9% en l’últim decenni, mentre
l’extinció, efecte majoritari en la resolució d’expedients, aquí només és el 31,6% del total. Pel
que fa al nombre d’expedients reguladors per reducció, aquest correspon al 6,5% en el cas
de treballadors afectats, xifra similar al percentatge quant a nombre d’expedients. Això és
64
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
degut a que, quan hi ha hagut expedients amb força treballadors afectats al municipi, més
sovint ha suposat una suspensió temporal de la feina que no pas un acomiadament.
T3.16 Expedients de regulació segons la mesura adoptada
Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1999-2008
Barberà del Vallès
Rescissió
Suspensió
nre.
%
nre.
Any
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
4
100,0%
1
4
8
8
9
2
10
7
25,0%
50,0%
66,7%
88,9%
81,8%
40,0%
90,9%
46,7%
%
2
4
4
1
2
3
1
4
Reducció
nre.
50,0%
50,0%
33,3%
11,1%
18,2%
60,0%
9,1%
26,7%
Vallès Occidental
Rescissió
Suspensió
nre.
%
nre.
%
1
25,0%
4
26,7%
52
49
47
66
60
75
52
49
59
74
8
4
20
21
20
13
21
6
14
51
83,9%
92,5%
66,3%
69,5%
68,2%
83,3%
69,3%
87,5%
80,8%
55,2%
Reducció
nre.
%
12,9%
7,5%
27,8%
22,1%
22,7%
14,4%
28,0%
10,7%
19,2%
38,1%
%
2
3,2%
5
8
8
2
2
1
6,9%
8,4%
9,1%
2,2%
2,7%
1,8%
9
6,7%
T3.17 Treballadors afectats segons la mesura adoptada
Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1999-2008
Barberà del Vallès
Rescissió
Suspensió
nre.
%
nre.
Any
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2008
160
81
100,0%
100,0%
30
87
129
98
64
31
24
13,0%
25,3%
29,7%
32,9%
44,8%
50,0%
5,0%
%
96
257
305
200
79
31
412
Reducció
nre.
41,7%
74,7%
70,3%
67,1%
55,2%
50,0%
86,4%
Vallès Occidental
Rescissió
Suspensió
nre.
%
nre.
%
104
45,2%
41
8,6%
1.055
757
1.157
644
990
1.471
2.065
1.466
1.655
1.698
88,0%
81,0%
93,2%
23,0%
46,8%
67,0%
73,5%
35,8%
89,4%
33,4%
Reducció
nre.
%
125
174
85
2.019
998
587
740
2.610
190
3.255
10,4%
18,6%
6,8%
72,0%
47,1%
26,7%
26,3%
63,7%
10,3%
64,0%
%
19
3
1,6%
0,3%
140
129
137
5
24
6
133
5,0%
6,1%
6,2%
0,2%
0,6%
0,3%
2,6%
Font: Departament de Treball. Servei d'Estudis i Estadística. Àrea d'Estadística
Destaquen els 4 expedients de reducció de jornada a Barberà del Vallès en 2008, reflex
segurament de la caiguda de la producció per caiguda de la demanda que afecta a
empreses amb bona gestió, que no pas per altres motius.
G3.20 Expedients de regulació segons la
mesura adoptada.
Vallès Occidental. 2004-2008
G3.21 Expedients de regulació segons la
mesura adoptada.
Barberà del Vallès. 2004-2008
20
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Reducció
Reducció
Suspensió
10
Suspensió
Rescissió
Rescissió
2004
2005
2006
2007
2008
2004
2005
2006
2007
2n.sem
1r.
sem
2n.sem
1r.
sem
2n.sem
1r.
sem
2n.sem
1r.
sem
2n.sem
1r.
sem
2n.sem
1r.
sem
2n.sem
1r.
sem
2n.sem
1r.
sem
2n.sem
1r.
sem
2n.sem
1r.
sem
0
2008
Font: Departament de Treball i elaboració pròpia
En el cas del Vallès Occidental, i també en l’última dècada, però, la proporció de treballadors
afectats per expedients de rescissió és significativament superior a la de Barberà del Vallès,
65
53,2% sobre el total d’expedients. La proporció dels afectats per suspensió és, doncs,
menor, 44,3%. Finalment, tant sols un 2,4% dels treballadors afectats per expedients, ho són
per reducció de la jornada de treball.
L’indicador de la incidència dels expedients de regulació posa en relació els contractes
rescindits per expedients en relació al nombre dels llocs de treball localitzats en un
determinat territori. Prenent com a referència l’àmbit territorial en què ens trobem, a l’última
dècada els valors per a Catalunya han oscil·lant entre el 0,2% i 0,4%. És a dir, entre 2 i 4
treballadors de cada 1.000 han vist rescindir el contracte per expedients de regulació. A
2008 ens hem mogut en aquestes mateixes xifres.
Són xifres més baixes que les ocorregudes amb anterioritat a aquesta dècada, com l’interval
del 0,4%-0,6% de treballadors afectats en el període 1995-97, o més, les taxes que
arribaren al 1% durant l’última crisi de 1993.
En el cas del Vallès Occidental, centrant-nos en l’últim any, la incidència és del 0,4%, similar
als últims anys. En el cas de Barberà del Vallès, òbviament les xifres són més oscil·lants en
tractar-se d’un territori més petit. En alguns anys es troba amb nivells inferiors als presentats
per la comarca o Catalunya, i d’altres per sobre. Fent, però, una mitjana de l’última dècada
els valors són similars als dos altres territoris amb el 0,35%, o 3,5 treballadors per cada
1.000. Enguany la xifra és més baixa.
G3.22 Treballadors afectats per rescissió de contracte per cada 100
treballadors localitzats.
Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1999-2008
0,8%
0,7%
Barberà del
Vallès
0,6%
0,5%
Vallès
Occidental
0,4%
0,3%
0,2%
Catalunya
0,1%
0,0%
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Font: Departament de Treball i elaboració pròpia
Evolució segons el sector d’activitat
El sector industrial concentra la majoria d’expedients autoritzats, així com també de
treballadors afectats. El 88,2% dels expedients de regulació han afectat a la indústria en el
període 2004-08. En termes de treballadors encara la proporció és major atès que la
dimensió mitjana de treballadors és més gran en aquest sector respecte els dos altres grans
sectors, els serveis i la construcció. D’altra banda, el sector serveis va representar el 11,8%
dels expedients totals en el mateix període, i cap cas a la construcció.
En el cas de la comarca el sector industrial també concentra la majoria d’expedients
autoritzats, en aquest cas el 74,8% dels expedients de regulació. El sector serveis va
representar el 20,8% dels expedients totals, i el 4,4% en el cas de la construcció. Aquestes
proporcions són similars a les produïdes en l’últim any, 2008.
66
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
T3.18 Expedients de regulació per sectors d'activitat
Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2004-2008
any: 2004 2004 2005 2005 2006 2006 2007 2007 2008 2008
semestre: 1r
2n
1r
2n
1r
2n
1r
2n
1r
2n
Barberà del Vallès
Indústria
3
Construcció
Serveis
2
Total
5
Vallès Occidental
Indústria
33
Construcció
1
Serveis
13
Total
47
G3.23 Expedients de regulació per sectors d'activitat.
Vallès Occidental. 2004-2008
70
60
50
4
4
6
3
1
1
9
4
10
4
1
7
1
4
1
1
1
10
4
1
11
30
4
20
Construcci
ó
32
3
8
43
41
1
3
45
26
1
3
30
30
2
6
38
13
1
4
18
17
2
13
32
31
1
9
41
29
1
6
36
68
6
24
98
10
Serveis
Font: Departament de Trebal. Servei d'Estudis i Estadística. Àrea d'Estadística
Indústria
40
0
1r.
sem
2n.
sem
2004
1r.
sem
2n.
sem
2005
1r.
sem
2n.
sem
2006
1r.
sem
2n.
sem
2007
1r.
sem
2n.
sem
2008
Val a dir que al segon semestre de 2008 la construcció patí 6 expedients a la comarca, més
que en els 4 semestres anteriors.
Una anàlisi més exhaustiva d’aquest fet l’ofereix l’anàlisi dels expedients de regulació i
dels treballadors afectats per activitats econòmiques concretes.
En el període 2002-2007 es van produir a Barberà del Vallès 40 expedients de regulació per
rescissió i 15 per suspensió, que van afectar un total de 534 i 966 treballadors
respectivament.
En relació al global d’expedients, s’observa que la indústria tèxtil aplega el major nombre
durant els anys 2002 i 2003, mentre que en el trienni següent, 2004-06, la branca d’activitat
que ha generat més nombre d’expedients ha estat la de productes alimentaris i begudes.
Pel que fa als expedients de regulació per rescissió, s’observa que la branca d’activitat amb
més expedients ha estat la d’indústries de productes alimentaris i begudes, amb 14, repartits
entre 2003 i 2007. Tot seguit, vénen les branques d’indústria de productes metàl·lics, llevat
maquinària, entre 2004 i 2007, i la indústria tèxtil entre 2002 i 2003. A continuació, apareix la
branca del cautxú i matèries plàstiques, la qual comptabilitza 5 expedients en els darrers
quatre anys.
Quant als expedients de regulació per suspensió temporal de l’activitat, la branca amb més
nombre d’expedients (3) i de treballadors afectats (645) és la de vehicles de motor, per als
anys que van de 2002 a 2004, seguida pel mateix nombre d’expedients per la indústria tèxtil,
que es concentra els anys 2002 i 2003. En tercera posició apareix la de productes metàl·lics,
amb 2 expedients concentrats, un el 2005 i un altre el 2006.
En l’últim any, 2008, les activitats econòmiques afectades són similars a les de l’any
precedent, en aquest cas totes relatives a les activitats industrials.
. S’han produït 6 expedients per rescissió de contracte a les indústries alimentàries, amb 17
treballadors afectats i 1 expedient a una empresa de comerç a l’engròs, afectant a 7.
. S’han produït 4 expedients per suspensió temporal del contracte, una a les indústries del
cautxú i matèries plàstiques, afectant a 6 treballadors; una altra afectant a una empresa gran
de material electrònic, atès els 146 treballadors afectats; i dues més afectant a una empresa
gran del sector de vehicles i components del sector de l’automoció, afectant de forma
conjunta a 260 treballadors.
. Els expedients que han suposat reducció de la jornada han afectat a 4 empreses, a entre
1 i 20 treballadors, dels sectors industrials de la fusta i suros, llevat mobles, del cautxú i
matèries plàstiques, de productes metàl·lics, i construcció de maquinària, respectivament.
67
T3.19 Expedients de regulació i treballadors afectats per branques d'activitat. Barberà del Vallès. 2002-08
Rescissió del contracte
Any
Codi - Activitat econòmica
2002
17 - Ind. tèxtils
28 - Prod. metàl·lics, llevat
maquinària
45 - Construcció
Exped
Treb.
ients afectats
2
70
1
1
6
11
2003
15 - Ind. prod. alimentaris i
begudes
4
6
17 - Ind. tèxtils
4
123
2004
15 - Ind. prod. alimentaris i
begudes
22 - Edició, art gràfica i suports
enreg.
25 - Cautxú i matèries
plàstiques
28 - Prod. metàl·lics, llevat
maquinària
51 - Comerç engròs i
intermediaris
2005
15 - Ind. prod. alimentaris i
begudes
25 - Cautxú i matèries
plàstiques
28 - Prod. metàl·lics, llevat
maquinària
29 - Construcció maquinària i
equips mecànics
2006
25 - Cautxú i matèries
plàstiques
28 - Prod. metàl·lics, llevat
maquinària
2007
15 - Ind. prod. alimentaris i
begudes
25 - Cautxú i matèries
plàstiques
28 - Prod. metàl·lics, llevat
maquinària
29 - Construcció maquinària i
equips mecànics
36 - Mobles; altres ind.
manufactureres
74 - Altres activitats
empresarials
2008
15 - Ind. prod. alimentaris i
begudes
51 - Comerç engròs i
intermediaris
1
2
1
7
1
20
3
48
2
21
6
13
1
11
1
26
1
14
1
23
1
8
3
24
2
32
1
38
1
7
1
12
1
12
6
17
1
7
Suspensió temporal de l'activitat
Any
Codi - Activitat econòmica
2002
17 - Ind. tèxtils
34 - Vehicles motor, remolcs i
semiremolcs
45 - Construcció
92 - Activitats culturals i
esportives
2003
17 - Ind. tèxtils
34 - Vehicles motor, remolcs i
semiremolcs
85 - Sanitat i serv. socials
2004
34 - Vehicles motor, remolcs i
semiremolcs
2005
28 - Prod. metàl·lics, llevat
maquinària
64 - Correus i
telecomunicacions
2006
28 - Prod. metàl·lics, llevat
maquinària
36 - Mobles; altres ind.
manufactureres
51 - Comerç engròs i
intermediaris
2007
25 - Cautxú i matèries
plàstiques
2008
25 - Cautxú i matèries
plàstiques
32 - Mat. electròn.; ràdio, TV i
comunicació
34 - Vehicles motor, remolcs i
semiremolcs
Exped
Treb.
ients afectats
Reducció de la jornada
Any
Codi - Activitat econòmica
Exped
Treb.
ients afectats
2002
1
6
1
1
234
8
1
9
2003
2
81
1
1
211
13
2004
1
200
2005
1
73
1
6
1
4
1
23
1
4
2006
2007
1
94
1
6
1
146
2
260
2008
20 - Ind. fusta i suro, llevat
mobles
25 - Cautxú i matèries
plàstiques
28 - Prod. metàl·lics, llevat
maquinària
29 - Construcció maquinària i
equips mecànics
1
6
1
1
1
20
1
14
Font: Departament de Treball. Servei d'Estudis i Estadística. Àrea d'Estadística
Causes que originen els ERO
Hi ha quatre motius que es poden al·legar per a procedir a la regulació d’ocupació: causes
econòmiques, tecnològiques, de força major, o d’altres.
En aquest sentit, pel període comprés entre el 2002 i 2007, a Barberà del Vallès hi va haver
un total de 56 expedients de regulació d’ocupació que van afectar a 1.500 treballadors. Les
causes que originen els expedients finalment acceptats van ser en un 82% per aplicacions
de mesures econòmiques, un 12% per motius de producció, un 4% per causes tècniques i
68
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
un 2% per causes de força major. Per tant, s’observa que el motiu més utilitzat va ser el
d’aplicacions de mesures econòmiques, que va afectar un total de 1.014 treballadors, seguit
de causes de producció, 460 treballadors, concentrats durant els primers dos anys del
període analitzat.
En el cas de l’últim any, 2008, no és pas diferent atès que 9 dels 15 expedients van ser per
aplicació de mesures econòmiques. No s’observa que aquestes causes estiguin vinculades
a determinats sectors d’activitat.
69
Habitatge %
4. Habitatge
4.1. Habitatges acabats i iniciats
Context supralocal
“L’activitat en el sector de la construcció d’habitatges ha sofert una constricció com mai
s’havia vist amb anterioritat, una davallada de l’activitat que es pot qualificar d’aturada
tècnica”, segons la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat.
En el seu informe anual sobre el sector de l’habitatge a Catalunya mostra com el nombre
d’habitatges iniciats en el global de l’any a Catalunya es va reduir un 68 % el 2008. Una xifra
d’inici d’obres, la de 2008, que és la segona menor en els vint-i-cinc anys en què es
recompta amb la mateixa metodologia, a partir dels visats dels col·legis d’aparelladors i
arquitectes tècnics. Els habitatges acabats en el conjunt de Catalunya s’han reduït en un 11
%, xifra força elevada encara degut a l’important nombre d’habitatges iniciats en els anys
anteriors, efecte que es veurà també en les xifres en l’àmbit de Barberà.
Recompte en l’àmbit local
El recompte dels habitatges acabats a partir dels certificats finals d’obra i dels visats del
Col·legi d’Aparelladors mostren —com amb altres variables— la reducció de l’activitat
econòmica produïda el 2008.
Els habitatges finalitzats encara no reflecteixen el 2008 el canvi de tendència de la
conjuntural atès que són obres projectades i iniciades abans de 2008. En aquest any, doncs,
es van finalitzar fins a 505 habitatges, força més que l’anterior, i continuant amb la mitjana
d’habitatges finalitzats en els anys precedents, si més no des de 2004.
On s’observa més el canvi de la conjuntura recent òbviament és en el de habitatge iniciat,
com ho mostren els 22 habitatges d’enguany segons aquesta font d’informació. Això trenca
amb l’evolució dels últims anys, d’una dècada sencera si més no, en què la iniciació de la
construcció d’habitatges oscil·lava de forma habitual entre els 200 i 500 habitatges.
70
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
T4.1 Habitatges acabats i habitatges iniciats
Barberà del Vallès. 1999-2008
Habitatges acabats ( 1 )
Habitatges iniciats ( 2 )
Trimestres
Anys
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
1r
2n
3r
Variació anual 4 últims trim.
4t
Total
4 92 28 11
5 23
9 26
46 35
3 65
15 109
5 44
43 21
3 170
137 133 134 136
2 92 214 47
9 74 428 286
2 79
3
3
75 179 225 26
135
63
149
173
237
540
355
797
87
505
1r
2n
-24%
13%
70%
65%
22%
-11%
118%
-80%
73%
66%
-41%
292%
-18%
-5%
131%
-67%
Trimestres
3r
4t
Anys
1r
129%
76%
-43%
417%
-23%
26%
-34%
30%
-53%
137%
16%
37%
128%
-34%
125%
-89%
480%
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
119
23
14
6
331
171
129
248
72
9
2n
3r
Variació anual 4 últims trim.
4t
Total
1r
2n
3r
4t
34
6 63
130 28
9
198 48 149
21 183 263
153
3 309
72
7 72
22 281 191
63 115 32
105
4 351
3
0 10
222
190
409
473
796
322
623
458
532
22
44%
122%
99%
-20%
-56%
165%
-62%
66%
12%
-10%
315%
-40%
-59%
240%
-59%
13%
10%
33%
109%
-25%
-10%
22%
-65%
70%
-14%
115%
16%
68%
-60%
93%
-26%
16%
-96%
Font: Secretaria d'Habitatge, a partir dels visats i els certificats finals d'obra del Col·legi d'Aparelladors de Catalunya.
(1) Certificats finals d'obra dels Col·legi d'Aparelladors (2) Visats dels Col.legi d'Aparelladors
G4.1 Habitatges acabats
Barberà del Vallès. Trimestres de 1999-2008
G4.2 Habitatges acabats. Variació anual 4 últims
trim. acumulats. Barberà del Vallès. 2000-2008
450
400
600%
350
500%
300
400%
250
300%
200
200%
150
100%
100
0%
50
-100%
0
-200%
1999
2000
2001
1r trim.
2002
2003
2n trim.
2004
2005
3r trim.
2006
2007
2008
2000
4t trim.
2001
2002
1r trim.
2003
2004
2n trim.
2005
2006
3r trim.
2007
2008
4t trim.
Font: Secretaria d'Habitatge, a partir dels visats i els certificats finals d'obra del Col·legi d'Aparelladors de Catalunya.
En funció de la tipologia d’edificació, els habitatges construïts es poden desglossar en blocs
plurihabitatge i en habitatge aïllat, de forma comuna anomenat habitatge familiar. Els primers
representen el 68 % dels habitatges iniciats el 2008. Val a dir que són pocs i que no és
representatiu de l’habitual. De fet, el 94 % del total que s’ha construït en el període 1999–
2008 és en forma de blocs plurihabitatge.
Els habitatges aïllats es poden desglossar en aïllats i en filera, aquests últims habitualment
anomenats adossats. Aquests en conjunt habitualment representen, doncs, el 6 % del
construït al municipi, aproximadament el 3 % cadascun dels dos tipus.
T4.2 Habitatges acabats segons
tipologia edificatòria
Barberà del Vallès 1999-2008
Tipologia edificatòria
Habitatge
800
Habitatge
Blocs
Total
Aiïllat Aïllat en filera Plurihabitatge
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
16
20
16
6
3
9
8
8
8
7
11
12
6
11
22
4
5
2
3
4
108
31
127
156
212
527
342
787
76
494
135
63
149
173
237
540
355
797
87
505
G4.3 Habitatges acabats segons tipologia
edificatòria.
Barberà del Vallès. 1999-2008
700
600
500
400
300
200
100
0
1999
2000
2001
Habitatge Aiïllat
2002
2003
2004
2005
Habitatge Aïllat en filera
2006
2007
2008
Blocs Plurihabitatge
Font: Secretaria d'Habitatge, a partir dels visats i els certificats finals d'obra del Col·legi d'Aparelladors de Catalunya.
71
T4.3 Habitatges iniciats segons
tipologia edificatòria
Barberà del Vallès 1999-2008
Tipologia edificatòria
Habitatge
Habitatge
Blocs
Total
Aiïllat Aïllat en filera Plurihabitatge
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
23
24
10
10
10
7
17
9
14
6
8
9
5
12
1
6
0
0
8
1
191
157
394
451
785
309
606
449
510
15
222
190
409
473
796
322
623
458
532
22
G4.4 Habitatges iniciats segons tipologia
edificatòria.
Barberà del Vallès. 1999-2008
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
1999
2000
2001
Habitatge Aiïllat
2002
2003
2005
Habitatge Aïllat en filera
Font: Secretaria d'Habitatge, a partir dels visats i els certificats finals d'obra del Col·legi d'aparelladors de Catalunya.
72
2004
2006
2007
2008
Blocs Plurihabitatge
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
4.2. Sol·licituds d’obra major i obra menor
Les sol·licituds d’obra major i obra menor són possiblement un dels indicadors més
sensibles de la conjuntura del sector de la construcció. Anticipen les perspectives de
construcció a curt termini. En un sentit reflecteixen les perspectives d’inversió i ampliació en
activitats econòmiques en els polígons industrials. En un altre són indicadores de la
propensió al consum de les famílies atès que també recullen, a banda de la construcció
d’habitatge, les petites obres de rehabilitació dins les llars.
Obres majors
Durant l’any 2008 s’han sol·licitat tan sols 23 llicències d’obres majors, la meitat de les 45 de
l’any precedent. De fet, encara eren menys que la mitjana habitual dels últims anys. En el
període 1999–06 la mitjana era de 63 sol·licituds de llicències. No es pot considerar que la
disminució a la meitat de llicències, de retruc a la meitat d’obres, indiqui una disminució a la
meitat de l’activitat atès que les obres resultants són de molt diversa tipologia. Això sí: part
de la davallada global de sol·licituds cal atribuir-la a la disminució de l’activitat econòmica,
sobretot les vinculades a les naus industrials i les referents a l’habitatge.
T4.4 Sol·licitud de llicència d'obra major
Barberà del Vallès. 1999-2008
Anys 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
28
27
24
9
9
12
12
19
19
8
17
19
16
18
20
11
13
19
4
8
9
13
20
16
11
15
20
26
10
3
Total
Variació
total anual
74
70
74
54
54
46
61
70
45
23
9%
-5%
6%
-27%
0%
-15%
33%
15%
-36%
-49%
20
11
14
11
14
8
16
6
12
4
Font: Secció de Planejament. Llicències, Gestió i Disciplina Urbanística.
Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès
G4.5 Sol·licitud de llicència d'obra major per classe.
Barberà del Vallès. 1999-2008
40
Nau industrial
Usos terciarisserveis
30
20
Habitatge
unifamiliar
10
Habitatge
plurifamiliar
D'Altres
0
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Font: Secció de Planejament. Llicències, Gestió i Disciplina Urbanística.
Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès
73
De fet, en primer lloc les sol·licituds d’obres majors es poden classificar en dues grans
categories segons l’objecte de l’obra. En primer lloc, les relatives a l’activitat econòmica
i usos terciaris són les que inclouen les sol·licituds tipificades com a nau industrial, que
fan referència a naus localitzades en sòl industrial, corresponents al conjunt activitats
empresarials (no només industrials) i les que es poden incloure sota la denominació d’usos
terciaris (serveis, edificis destinats per a serveis públics o impulsats per l’Administració). En
segon lloc, les relatives a l’habitatge; dins d’aquestes, es poden diferenciar els habitatges
unihabitatge (coneguts com a unifamiliars) dels plurihabitatge (plurifamiliars).
Així mateix les obres les hem classificat per a fer-ne l’anàlisi segons una segona divisió en
sis grups segons la tipologia d’obra: de nova planta, ampliació, reforma, ampliació i reforma,
demolició i d’altres.
T4.5 Sol·licitud de llicència d'obra major segons la tipologia
Barberà del Vallès. 1999-2008
Nau industrial
Nova planta
Ampliació
Reforma
Ampliació i reforma
Demolició
D'altres
Usos terciaris-serveis
Nova planta
Ampliació
Reforma
Ampliació i reforma
Demolició
D'altres
Habitatge unifamiliar
Nova planta
Ampliació
Reforma
Ampliació i reforma
Demolició
D'altres
Habitatge plurifamiliar
Nova planta
Ampliació
Reforma
Ampliació i reforma
Demolició
D'altres
D'Altres
Nova planta
Ampliació
Reforma
Ampliació i reforma
Demolició
D'altres
Total
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
21
15
1
1
1
34
19
10
1
2
22
8
4
2
5
3
15
8
5
1
6
3
3
9
4
2
16
7
4
2
13
5
6
7
4
1
8
6
1
1
1
1
10
4
2
1
1
1
1
1
1
3
3
2
3
2
1
1
8
4
1
1
2
1
2
35
18
9
2
5
1
13
13
1
26
16
3
2
3
1
1
7
7
2
2
31
12
10
4
3
2
24
13
2
1
7
1
12
11
1
23
15
12
11
1
1
1
3
2
1
2
1
1
70
74
54
5
2
1
12
6
1
1
54
1
1
2
2
1
2
8
5
1
1
1
1
27
11
5
1
6
3
1
12
11
1
74
1
1
1
2
25
14
3
3
2
3
13
10
2
1
5
2
22
12
1
1
8
23
18
2
3
19
14
1
3
1
18
15
1
4
1
1
1
2
1
1
70
1
45
8
4
1
3
3
1
2
1
1
1
3
46
1
61
23
Font: Secció de Planejament. Llicències, Gestió i Disciplina Urbanística.
Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès
En el cas de les sol·licituds d’obres majors relatives a naus industrials no és la tipologia on
s’ha produït la davallada; de fet, han estat en la línia dels últims anys, amb deu sol·licituds,
quatre de les quals de nova planta i altres quatre d’ampliació i/o reforma.
74
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
En la línia dels últims anys, però, els nivells són força més baixos que una dècada enrere.
En concret, va ser al final dels anys 90 que es començà a reduir el volum de sol·licituds,
passant de valors de 30 i escaig a vora els 20, i des de 2002 no es passa d’una quinzena.
Tant en els valors superiors de fa un dècada com els actuals es barregen factors de
conjuntura i factors més locals, entre els quals és més important el de la disponibilitat de sòl
industrial, que cada cop és menor, cosa que afecta l’evolució de les obres de nova planta.
Si tenim en compte les obres que impliquen nova planta, encara es fa més evident aquesta
disminució. En els últims anys representa entre el 40 % i el 50 %, mentre en èpoques
passades la majoria representaven fins a dos terços, com a finals dels 90.
Pel que fa a les edificacions per a usos terciaris–serveis també han sofert una davallada
en els dos últims anys, tot i que atesa la seva natura són menys dependents de la
conjuntura l’evolució. Si en el període 1999–06 una mitjana de 4,4 de sol·licituds anuals eren
d’aquesta categoria, entre 2007 i 2008 n’hi ha hagut una.
En relació amb les sol·licituds d’obres d’habitatge, en termes generals s’observa una
acusada reducció tant pel que fa als habitatges familiars o unihabitatges com els
plurifamiliars o plurihabitatges.
Pel que fa als primers, si el 2007 les 19 obres sol·licitades en unihabitatges ja era la xifra
més baixa registrada en una dècada, de la qual 14 corresponien a obres de nova planta, el
2008 tan sols van ser vuit les sol·licituds, quatre de les quals de nova planta.
Pel que fa als edificis de caràcter plurihabitatge, les obres havien tingut un repunt en els
últims anys, en nombre d’edificis i en nombre d’habitatges per edifici. Estaven molt
relacionades amb el desenvolupament del Pla general d’ordenació urbanística municipal.
L’any 2007 va registrar-ne un total de 18, d’aquests 15 eren de nova planta. En 2008 tant
sols van ser tres les sol·licituds d’obra, però, una tan sols de nova planta.
En termes agregats, la sol·licitud d’obres majors d’habitatges, tant unifamiliars com
plurifamiliars, és la xifra més baixa de l’última dècada: nou.
Obres menors
Les llicències d’obres menors pot ser un dels termòmetres que més anticipen la conjuntura
de l’àmbit de la reparació i la instal·lació dins de la construcció. Segurament són un
termòmetre sensible a la despesa de les famílies atès que estan força vinculades a les
petites reparacions de les llars. De fet, són de poca envergadura, com les de
condicionament de locals, reparacions de façanes, reformes de cuines i banys, etc.
T4.6 Sol·licitud de llicència d'obra menor
Barberà del Vallès. 1999-2008
Anys 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
79
86
89
90
80
99
95
108
99
98
102
79
90
91
88
102
109
132
118
78
71
66
71
79
72
81
80
92
88
54
82
77
75
77
79
81
103
75
68
53
Total
334
308
325
337
319
363
387
407
373
283
Variació anual 4 últims trim.
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
-4,0%
8,9%
-8,8%
4,8%
0,3%
3,4%
6,2%
11,4%
-0,5%
-6,5%
2,5% -3,0%
5,4%
-3,0% -2,2% -7,8%
1,3%
4,5%
5,5%
1,6%
2,4%
3,7%
-0,9% -5,4% -5,3%
8,6% 13,9% 13,8%
4,0%
1,1%
6,6%
15,6% 19,2%
5,2%
-9,2% -12,6% -8,4%
-13,5% -21,6% -24,1%
Font: Secció de Planejament. Llicències, Gestió i Disciplina Urbanística.
Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès
Corresponen a les obres sense projecte però també, des de 1995, les obres amb projecte
però de pressupost baix (segons el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals).
75
Gairebé simultàniament, el 1996, es va introduir en l’àmbit local la figura de la comunicació
prèvia d’obres, per a determinades obres menors, que no és una llicència. Aquests dos
canvis van fer que a partir de 1997 es registressin més sol·licituds d’obra, sempre amb xifres
superiors a les 300, quan en els anys previs havien estat unes 200 a tot estirar.
Com fèiem esment a l’última dècada les xifres de sol·licituds d’obres menors sempre eren
superiors a les 300, i assolien valors propers a les 400 en l’últim trienni 2005-07, amb un
màxim de 407 el 2006.
El 2007 la xifra es va moderar, 373, però el 2008 la disminució ha estat més que
significativa, amb 90 menys, –24 %, variació força important en un any.
Aquest indicador és força sensible com ho mostra les xifres trimestrals de sol·licituds (vegeu
la taula T4.6). De fet, és gairebé un reflex fidel de l’evolució de l’activitat econòmica, de les
perspectives i de la confiança. En el primer trimestre de 2008 es veien signes d’alentiment
de l’economia (les sol·licituds d’obra menor es mantenien); al segon trimestre encara més,
fent-se palès en l’evolució de l’atur (les sol·licituds d’obra ja van minvar respecte un anys
abans); però no és fins al tercer trimestre quan es fa evident que la situació conjuntural és
quelcom més que un simple “refredament” de l’economia (la xifra de sol·licituds trimestral va
ser la menor dels últims 40 trimestres, i en el 4t trimestre de l’any la xifra es va repetir).
És cert que els trimestres que aglutinen, gairebé cada any, el major nombre de sol·licituds
són el segon i el primer. En aquest sentit, tot i que es percep una mica d’estacionalitat, els
valors dels dos últims trimestres de l’any 2008 reflecteixen més aviat una disminució en el
consum de les famílies.
G4.6 Sol·licitud de llicència d'obra menor.
Barberà del Vallès. Trimestres de 1999-2008
150
125
100
75
50
25
0
1999
2000
2001
2002
1r trim.
2003
2n trim.
2004
2005
3r trim.
2006
2007
2008
4t trim.
Font: Secció de Planejament. Llicències, Gestió i Disciplina Urbanística. Àrea de Serveis Territorials
G4.7 Sol·licitud de llicència d'obra menor.
Variació anual quatre últims trimestres acumulats.
Barberà del Vallès. 1999-2008
30%
13,8%
15%
5,4%
5,5%
6,6%
3,7%
5,2%
0%
-5,3%
-7,8%
-15%
-8,4%
-24,1%
-30%
1999
2000
2001
2002
1r trim.
2003
2n trim.
2004
2005
3r trim.
2006
2007
2008
4t trim.
Font: Secció de Planejament. Llicències, Gestió i Disciplina Urbanística. Àrea de Serveis Territorials
76
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Mobilitat i transport pE
5. Mobilitat i transport
5.1. Mobilitat per motius d’estudi
Introducció
La informació sobre la mobilitat per motius d’estudi ens mostra en quina mesura l’oferta local
a cada municipi cobreix les necessitats del mateix municipi. Aquí s’obren dues qüestions ben
diferenciades, sobretot un cop baixem als estudis concrets, però que es creuen i que
impliquen diferents graus de mobilitat.
D’una banda, cal diferenciar entre el sector públic i el sector privat. En aquesta qüestió cal
fer esment que entre els criteris d’ubicació dels centres del sector públic es posa especial
èmfasi en l’equitat entre l’oferta i la demanda. En els centres del sector privat altres criteris
tenen més pes que al sector públic, com el de la concentració en municipis més grans.
D’altra banda, cal diferenciar la formació obligatòria d’aquella que no ho és. S’espera que hi
hagi una baixa mobilitat entre municipis pel que fa a la formació obligatòria realitzada al
sector públic, resultat d’una bona planificació territorial dels estudis.
Origen i destinació de l’alumnat, des d’infantil fins a secundària postobligatòria
En aquesta primera part d’aquest capítol es detallen els municipis d’origen i els de
destinació de bona part de l’alumnat dels estudis que podríem assimilar a formació reglada
fins a secundària postobligatòria, és a dir, excloent-ne els estudis universitaris i
postuniversitaris. Exactament hi seria inclòs l’alumnat d’educació infantil, l’educació primària,
l’educació secundària obligatòria (ESO), batxillerat, els diversos cicles formatius, prova
d’accés a cicles superiors. El motiu de seleccionar aquests estudis és perquè el
Departament d’Educació n’aporta dades detallades.
En el curs precedent les dades del Departament d’Educació també incloïen la informació
dels Programes de Garantia Social (PGS), enguany no; en el present també inclourem la
informació dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), l’alumnat del qual
cursa al servei municipal d’ocupació. Val a dir, per exemple, que aquesta font d’informació
no inclou la informació sobre els alumnes que fan les proves d’accés a cicles mitjans, que es
realitzen al Centre de Formació d’Adults de Barberà del Vallès, i també a l’Aula de Reforç
(AURE) del Servei Municipal d’Ocupació, a Barberà Promoció.
77
Així mateix al final de l’apartat ho complementem amb l’origen dels usuaris nous del servei
municipal d’ocupació i específicament de l’alumnat de formació per a l’ocupació, com a
mostra de la formació no reglada que es fa al municipi.
T5.1. Municipi on estan escolaritzats els alumnes residents de Barbera del Vallès
Educació infantil a secundària post-obligatòria (*). Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09
Sector
Públic
Sector
Privat
Total
2008-2009
Barberà del Vallès
Sabadell
Badia del Vallès
Barcelona
Sant Cugat del Vallès
Cerdanyola del Vallès
Terrassa
Ripollet
Montcada i Reixac
Mollet del Vallès
3.250
272
129
41
8
31
9
16
8
4
0
799
0
56
53
28
9
0
2
2
3.250
1.071
129
97
61
59
18
16
10
6
altres (< 5 alumnes)
Total
13
3.781
10
959
23
4.740
Barberà del Vallès
Sabadell
Badia del Vallès
Barcelona
Sant Cugat del Vallès
Cerdanyola del Vallès
Ripollet
Terrassa
Montcada i Reixac
Matadepera
Mollet del Vallès
altres (< 5 alumnes)
Total
2007-2008
Sector
Públic
3.405
274
160
29
5
33
22
10
14
4
11
3.967
Sector
Privat
777
61
54
25
8
1
6
2
9
943
Total
3.405
1.051
160
90
59
58
22
18
15
6
6
20
4.910
Font: Departament d'Educació. Estadística de l'Educació. Curs 2007-08 i 2008-09
Fundació Barberà Promoció. Dades PQPI curs 2008-09
(*) Inclou Educació infantil, E. Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, Prova accés Cicle Superiors i PQPI (en 2008-09 afegit PQPI)
Segons el Departament d’Educació de la Generalitat, en el present curs 4.910 alumnes de
Barberà del Vallès cursen des de l’educació infantil fins als estudis de secundària obligatòria
esmentats amb antelació. Aquests 4.910 són 170 més que l’any precedent, absorbits pels
centres del municipi, que han incrementat l’alumnat en similar quantitat.
D’aquests, 3.405 cursen els estudis al mateix municipi, és a dir, el 69 % dels 4.910, i tots ho
fan a centres pertanyents al sector públic de Barberà del Vallès.
Els altres 1.505, el 31 %, cursen aquests estudis fora del municipi. D’aquests la majoria ho
fan en el sector privat, 943, un 63 % dels que surten del municipi. Els altres 562, 37 %, ho
fan en centres públics d’altres municipis. De fet, tots els que estudien al sector privat ho fan
fora del propi municipi, atesa la inexistència de centres de sector privat en aquests àmbits
formatius.
Segons el municipi de destinació, un 21 % dels alumnes es desplacen a Sabadell. Les
destinacions següents, ja a distància en proporció són Badia del Vallès, Barcelona, Sant
Cugat del Vallès i Cerdanyola, entre el 3 % i el 1 % respectivament.
T5.2. Municipi de residència de l'alumnat escolaritzat a Barberà del Vallès
Educació infantil a secundària post-obligatòria (*). Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09
2007-2008
Sector
Públic
Barberà del Vallès
Sabadell
Badia del Vallès
Cerdanyola del Vallès
Ripollet
Terrassa
Barcelona
Sant Quirze del Vallès
Sentmenat
3.250
271
54
19
16
7
6
5
5
altres (< 5 alumnes)
Total
39
3.672
Sector
Privat
0
Total
2008-2009
3.250
271
54
19
16
7
6
5
5
Barberà del Vallès
Sabadell
Badia del Vallès
Cerdanyola del Vallès
Ripollet
Terrassa
Barcelona
Parets del Vallès
Badalona
Mollet del Vallès
Granollers
altres (< 5 alumnes)
Total
39
3.672
Sector
Públic
3.405
309
49
17
15
10
9
9
6
6
5
47
3.887
Sector
Privat
0
Total
3.405
309
49
17
15
10
9
9
6
6
5
47
3.887
Font: Departament d'Educació. Estadística de l'Educació. Curs 2007-08 i 2008-09
(**) No hi ha oferta privada a Barberà del Vallès
Fundació Barberà Promoció. Dades PQPI curs 2008-09
(*) Inclou Educació infantil, E. Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, Prova accés Cicle Superiors i PQPI (en 2008-09 afegit PQPI)
78
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Com ja hem fet esment, vist des del punt de vista de l’alumnat de Barberà del Vallès, és a
dir, que hi cursa estudis, hi ha 3.887 places en el curs 2008–09, un increment global del 5,9
% respecte del curs anterior. Gairebé el 88 % d’aquest alumnat resideix al propi municipi,
Barberà del Vallès, un altre 8 % a Sabadell i un 1 % a Badia del Vallès, les altres
destinacions principals.
G5.1 Municipi on estan escolaritzats en el Sector Públic alumnes
residents de Barberà del Vallès. 2008-09
Sabadell
6,9%
Barberà del Vallès
86%
Otros
14,2%
Barcelona
0,7%
Sant Cugat del Vallès
Cerdanyola del Vallès
0,1%
0,8%
Ripollet
0,6%
Terrassa
0,3%
Badia del Vallès
4,0%
Mollet del Vallès
0,1%
altres (< 5 alumnes)
0,3%
Matadepera
0,0%
Montcada i Reixac
0,4%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació. Estadística de l'Educació. Curs 2007-2008
(*) Inclou Educació infantil, E. Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, Prova accés Cicle Superiors i PGS.
G5.2 Municipi on estan escolaritzats en el Sector Privat els alumnes
residents de Barberà del Vallès. 2008-09
Matadepera
Mollet del Vallès
altres (< 5 alumnes) 0,6%
0,2%
1,0%
Montcada i Reixac
0,1%
Terrassa
0,8%
Sabadell
82,4%
Cerdanyola del Vallès
2,7%
Sant Cugat del Vallès
5,7%
Barcelona
6,5%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació. Estadística de l'Educació.
(*) Inclou Educació infantil, E. Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, Prova accés Cicles Superiors i PGS
G5.3 Municipi de residència dels alumnes escolaritzats al Sector Públic
de Barberà del Vallès. 2008-09
Badalona
0,2%
Badia del Vallès
1,3%
Barcelona
0,2%
Cerdanyola del Vallès
0,4%
Barberà del Vallès
87,6%
Otros
12,4%
Granollers
0,1%
Mollet del Vallès
0,2%
Sabadell
7,9%
Terrassa
0,3%
Ripollet
0,4%
Parets del Vallès
0,2%
altres (< 5 alumnes)
1,2%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació. Estadística de l'Educació. Curs 2007-2008
(*) Inclou Educació infantil, E. Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, Prova accés Cicle Superiors i PGS.
79
Mobilitat de l’alumnat segons el tipus d’estudis
En relació amb la mobilitat dels alumnes residents a Barberà del Vallès la proporció dels que
estudien al municipi és un 69 % per al conjunt d’estudis, si tenim en compte tots els alumnes
independentment de la titularitat del centre.
Les proporcions dels que surten a fora són substancialment diferents en funció del tipus
d’estudi. És un 83 % en el cas de l’educació infantil, un 76 % en el de l’educació primària i
un 69 % de l’ESO.
En el cas dels residents que cursen cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, la
destinació majoritària són els centres públics però d’altres municipis. Òbviament són uns
tipus d’estudi amb molta mobilitat atès que cada cicle és formació específica vinculada a una
sèrie de sortides professionals i les especialitats estan repartides pel territori.
En el cas dels Programes de Qualificació Professional Inicial la gran majoria cursen en el
centre públic del propi municipi, atenent-nos a dades del curs anterior.
Si prenem en global els que van a centres de titularitat pública, la majoria ho estan en
centres públics del municipi, el 86 %. En el cas dels estudis obligatoris sempre està per
sobre del 92 %.
Són força més els alumnes residents que han de sortir del municipi a estudiar que no pas els
que vénen des de fora del municipi. Diversos motius ho condicionen: d’una banda, els
municipis més grans tendeixen a concentrar especialitats formatives. D’altra banda, sempre
hi haurà mobilitat encara que quantitativament es cobreixi la demanda. La formació en
especialitats de la formació professional estan repartides pel territori, com hem fet esment
amb anterioritat.
T5.3 Destinació dels alumnes per tipus d'estudis. Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09
On estan escolaritzats els alumnes residents de Barberà del Vallès per tipus d'estudis (a on van)
Educació Educació
infantil primària
2007-08
Barberà del Vallès. Centres públics
Barberà del Vallès. Centres privats
A altres municipis. Centres públics
A altres municipis. Centres privats
Total
2008-09
Barberà del Vallès. Centres públics
Barberà del Vallès. Centres privats
A altres municipis. Centres públics
A altres municipis. Centres privats
Total
ESO Batxillerat Cicles G. Cicles G. Cicles M. Cicles S. Prova A.
Mitjà Superior
Arts Pl.
Arts Pl. Grau Sup.
PGS
TOTAL
Alumnes
3.250
0
531
959
4.740
828
1.335
816
213
13
11
0
0
0
34
44
123
995
123
348
1.806
48
330
1.194
45
87
345
112
34
159
130
30
171
2
0
2
16
0
16
9
7
16
2
0
36
866
1.406
816
247
12
15
0
0
0
PQPI
43
37
136
1.039
125
331
1.862
55
320
1.191
38
85
370
148
34
194
123
34
172
1
0
1
15
0
15
20
3
23
Font: Departament d'Educació. Estadística de l'Educació. Curs 2007-2008 i 2008-2009
nd*
43
3.405
0
562
943
4.910
*nd: no disponible destinació alumnes PQPI
En el global de l’alumnat escolaritzat al municipi, el 88 % són places ocupades per residents
al propi municipi. En els diferents tipus d’estudi és variable la proporció que representen el
nombre d’alumnes residents respecte del total de places a Barberà del Vallès.
En els estudis obligatoris aquesta proporció és superior, des del 89 % de l’ESO fins al 94 %
de l’educació infantil, passant pel 91 % de la primària. En el cas estudis secundaris no
obligatoris com el batxillerat la proporció de l’alumnat resident al propi municipi és el 85 %.
En altres tipus que estan més lligats a especialitats formatives específiques i/o especialitats
formativo-ocupacionals, aquestes proporcions són inferiors. És normal perquè la selecció de
centre està menys lligada al territori i més a l’especialitat que s’hi imparteix. En els cicles
80
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
formatius de grau mitjà i els de grau superior tan sols per un 26 % i 13 %, respectivament.
Aquestes proporcions són gairebé idèntiques a les del curs anterior.
Així en el cas dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) han estat coberts
per residents en un 80%. Equival als Programes de Garantia Social del curs 2007–08, en
que la proporció era un 68 %.
T5.4 Origen de l'alumnat per tipus d'estudis. Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09
Municipi de residència dels alumnes de primària i secundària escolaritzats a Barberà del Vallès (d'on vénen)
Educació Educació
infantil primària
2007-08
Residents de BdV a centres públics
Residents de BdV a centres privats
Vénen de fora a centres públics
Vénen de fora a centres privats
Total
2008-09
Residents de BdV a centres públics
Residents de BdV a centres privats
Vénen de fora a centres públics
Vénen de fora a centres privats
Total
ESO Batxillerat Cicles G. Cicles G. Cicles M. Cicles S. Prova A.
Mitjà Superior
Arts Pl.
Arts Pl. Grau Sup.
PGS
TOTAL
Alumnes
3.250
0
422
0
3.672
828
1.335
816
213
13
11
34
47
123
78
46
34
78
16
875
1.458
894
259
47
89
866
1.406
816
247
12
15
PQPI
43
59
132
101
43
35
101
11
925
1.538
917
290
47
116
0
0
0
0
0
0
50
54
3.405
0
482
0
3.887
Font: Departament d'Educació. Estadística de l'Educació. Curs 2007-2008 i 2008-2009
La taula següent, T5.5, mostra els saldos entre els alumnes d’altres municipis que vénen a
Barberà del Vallès i els alumnes residents al municipi que estan escolaritzats a fora. Les
xifres negatives indiquen que hi ha menys alumnes residents que surten que no pas els que
vénen de fora, i a l’inrevés.
En el global d’aquests estudis el saldo és –1.000, com a diferència d’alumnes residents
menys places locals. Bona part de la diferència, al voltant del 90 % d’aquest miler es deu a
la manca d’oferta de centres locals de titularitat privada. Aquests tenen tendència a
localitzar-se en municipis relativament més grans, com Sabadell, que concentra bona part
dels alumnes que surten del municipi.
En l’àmbit públic la major afluència cap enfora d’alumnes respecte dels que entren es
concentra bàsicament en els cicles formatius, ateses les polítiques supramunicipals de
concentració de cicles en altres municipis.
Globalment els PQPI són els únics estudis en què és més gran la xifra d’alumnes que estan
escolaritzats a Barberà del Vallès sent de fora (11 alumnes que “entren”, els altres 43 són
residents) que la xifra d’alumnes que resideixen aquí però que estan escolaritzats en altres
municipis. No disposem de les xifres de l’últim curs però en el precedent només eren 2 de
36 els que “sortien”. Això vol dir que hi ha una bona oferta d’aquesta formació a Barberà del
Vallès.
T5.5 Saldo de la mobilitat d'estudiants per tipus d'estudis. Barberà del Vallès 2008-09
Educació Educació
infantil primària
ESO Batxillerat Cicles G. Cicles G. Cicles M. Cicles S. Prova A.
Mitjà Superior
Arts Pl.
Arts Pl. Grau Sup.
PQPI
TOTAL
Alumnes
Alumnes residents a fora que venen al municipi menys alumnes residents que s'escolaritzen a fora
Saldo escola pública
Saldo escola privada
22
-136
7
-331
46
-320
5
-85
-113
-34
-22
-34
Total
-114
-324
-274
-80
-147
-56
Font: Departament d'Educació. Estadística de l'Educació. Curs 2008-2009
-1
0
-15
0
-20
-3
nd*
nd*
-80
-943
-1
-15
-23
0
-1.023
*nd: no disponible alumnes PQPI que van a altres municipis
81
G5.4. Residència dels alumnes escolaritzats
a Barberà del Vallès. 2008-09
G5.5 Escolarització dels alumnes residents
de Barberà del Vallès. 2008-09
Educació infantil, educació primària i ESO
Educació infantil, educació primària i ESO
Vénen de
fora a
centres
públics
9%
Residents
de BdV a
centres
privats
0%
Vénen de
fora a
centres
privats
0%
Residents
de BdV a
centres
públics
91%
Batxillerat
Vénen de
fora a
centres
públics
15%
Residents
de BdV a
centres
privats
0%
Vénen de
fora a
centres
públics
83%
A altres
municipis.
Centres
públics
5%
Barberà del
Vallès.
Centres
privats
0%
Vénen de
fora a
centres
privats
0%
Residents
de BdV a
centres
públics
85%
A altres
municipis.
Centres
públics
10%
A altres
municipis.
Centres
privats
23%
Residents
de BdV a
centres
privats
0%
Cicles Formatius Grau Mitjà i
Cicles Formatius Grau Superior
Residents
de BdV a
centres
públics
17%
Residents
de BdV a
centres
privats
0%
Barberà del
Vallès.
Centres
públics
A altres
7%
municipis.
Centres
privats
18%
Vénen de
fora a
centres
privats
0%
Residents
de BdV a
centres
públics
80%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació. Estadística de l'Educació. Curs 2008-2009
Fundació Barberà Promoció en el cas de PQPI 2008-09
.
82
Barberà del
Vallès.
Centres
públics
67%
Barberà del
Vallès.
Centres privats
0%
Programes Qualificació Professional Inicial (PQPI)
Vénen de
fora a
centres
públics
20%
Barberà del
Vallès.
Centres
públics
76%
Batxillerat
Cicles Formatius Grau Mitjà i
Cicles Formatius Grau Superior
Vénen de
fora a
centres
privats
0%
A altres
municipis.
Centres
privats
19%
Barberà del
Vallès.
Centres
privats
0%
A altres
municipis.
Centres
públics
75%
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Mobilitat de l’alumnat de formació ocupacional del Servei Municipal d’Ocupació
Com a exemple de la formació ocupacional que es fa al municipi mostrem la procedència
dels usuaris i alumnat del Servei Municipal d’Ocupació. En el cas dels alumnes que cursen
formació no reglada fora del municipi la informació està força més dispersa.
Es van donar donades d’alta per primer cop 1.282 persones al Servei Municipal d’Ocupació,
Barberà Promoció, en 2008. La majoria són barberencs, el 62 %, la mateixa proporció que
l’any anterior. També hi ha un important contingent de Badia del Vallès, 15 %, i de Sabadell,
8 %. En el cas de Badia la proporció és dos punts percentuals menor que l’any precedent i
en el cas dels provinents de Sabadell dos punts superior. Entre aquests tres municipis
aglutinen el 85 % dels usuaris de l’entitat. Altres municipis, ja a força distància, atès que
apleguen cadascun al voltant del 2 % dels usuaris, són Ripollet, Barcelona, Terrassa i
Cerdanyola del Vallès.
T5.6 Origen dels usuaris nous donats
d'alta. Servei municipal d'ocupació
Barberà del Vallès. 2008
nombre
Barberà del Vallès
Badia del Vallès
Sabadell
Ripollet
Barcelona
Terrassa
Cerdanyola del Vallès
Castellar del Vallès
Montcada i Reixac
Altres municipis*
Total
Font: Fundació Barberà Promoció
790
187
102
27
26
20
19
9
9
93
1.282
%
61,6%
14,6%
8,0%
2,1%
2,0%
1,6%
1,5%
0,7%
0,7%
7,3%
G5.6 Municipi de residència dels usuaris nous donats
d'alta. Servei municipal d'ocupació.
Barberà del Vallès. 2008
Cerdanyola del
Vallès
1,5%
Terrassa
1,6%
Montcada i Reixac
Castellar del
0,7%
Vallès
0,7%
Altres
municipis*
7,3%
Barcelona
2,0%
Ripollet
2,1%
Sabadell
8,0%
Badia del
Vallès
14,6%
Barberà
del Vallès
61,6%
*màxim 6 persones per municipi
També hem tingut en compte específicament els 318 alumnes que han participat en accions
formatives de les següents especialitats en 2008: cursos per a aturats, de requalificació,
propis i a mida per empreses/entitats i formació en col·laboració amb gremis.
La procedència majoritària està una mica més concentrada a Barberà del Vallès, atès que hi
provenen el 69% de l’alumnat d’aquestes especialitats, seguit de lluny per Badia del Vallès
amb el 12% i Sabadell amb el 5%. Ja amb una proporció força menor dels alumnes totals
trobem Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda, amb el 2%.
En aquests alumnes no estan inclosa la formació en la que es cedeix l’espai a una altra
entitat o empresa, en 11 ocasions, per a la realització de l’acció formativa.
Com a conclusió en la formació ocupacional, com a mostra de la formació no reglada,
Barberà del Vallès, en concret el servei municipal d’ocupació, acull gairebé un terç de
persones residents a altres municipis.
83
5.2. Vehicles
Parc de vehicles
El parc de vehicles registrats a Barberà del Vallès, segons l’Oficina de Gestió Tributària de la
Diputació de Barcelona, el gener de 2009, és de 20.786 vehicles. Aquets són 206 menys
que els 20.992 de dotze mesos enrere, un decrement de l’1 %. Aquesta variació trenca amb
la tònica de creixements d’any rere any, si més no en els últims sis anys, creixements que
oscil·laren anualment entre els 3,4 i 3,9 %.
En una anàlisi desglossada per tipus de vehicles, s’observa que, en primer lloc, els turismes
representen el 71,6 % del total de vehicles del municipi. A continuació, els camions i els
tractors (camions sense remolc) representen conjuntament el 14,2 % i, finalment, els
ciclomotors i les motos, el 12,0 %. La proporció respecte del total es manté força constant en
els últims anys en els cas dels turismes, mentre que en el de camions disminueix i en el de
motos augmenta.
En relació amb les variacions concretes de 2008, en l’àmbit dels camions es dóna un
increment important en els tractors (camions sense remolcs) 12,5 %, tot i que en nombre
absolut és poc, 45 més. Per contra la disminució més gran es dóna en camions amb remolc,
–13,1 %, 370 menys fins a arribar als 2.455. Per la tipologia del vehicle que es tracta seria
un indicatiu de baixada de l’activitat econòmica.
En l’àmbit dels turismes, en el que eren habituals els creixements anuals del 2 % al 4 %,
enguany la xifra s’ha estancat gairebé sense variació en els 14.879 cotxes.
T5.8 Parc de vehicles. Barberà del Vallès. 2002-2009
Turismes Autobusos
Camions
Tractors
Remolcs Ciclomotors
Motos
Total
gener 2002
gener 2003
gener 2004
gener 2005
gener 2006
gener 2007
gener 2008
gener 2009
12.474
12.878
13.246
13.645
14.227
14.518
14.895
14.879
5
5
4
4
4
4
3
3
2.477
2.547
2.672
2.727
2.779
2.808
2.825
2.455
220
240
316
381
389
446
440
495
249
280
338
370
280
427
447
457
754
788
788
787
806
803
824
799
733
757
813
943
1.114
1.320
1.558
1.698
16.912
17.495
18.177
18.857
19.599
20.326
20.992
20.786
Variació
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
404
368
399
582
291
377
-16
0
-1
0
0
0
-1
0
70
125
55
52
29
17
-370
20
76
65
8
57
-6
55
31
58
32
-90
147
20
10
34
0
-1
19
-3
21
-25
24
56
130
171
206
238
140
583
682
680
742
727
666
-206
(%) 2002
(%) 2003
(%) 2004
(%) 2005
(%) 2006
(%) 2007
(%) 2008
3,2%
2,9%
3,0%
4,3%
2,0%
2,6%
-0,1%
0,0%
-20,0%
0,0%
0,0%
0,0%
-25,0%
0,0%
2,8%
4,9%
2,1%
1,9%
1,0%
0,6%
-13,1%
9,1%
31,7%
20,6%
2,1%
14,7%
-1,3%
12,5%
12,4%
20,7%
9,5%
-24,3%
52,5%
4,7%
2,2%
4,5%
0,0%
-0,1%
2,4%
-0,4%
2,6%
-3,0%
3,3%
7,4%
16,0%
18,1%
18,5%
18,0%
9,0%
3,4%
3,9%
3,7%
3,9%
3,7%
3,3%
-1,0%
Font: Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. Oficina de Barberà del Vallès
En l’àmbit de les motos i ciclomotors, l’increment conjunt ha estat del 5 %. Ara bé, cal
diferenciar l’evolució de les motos, en les quals eren habituals creixements del 16–18 % en
84
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
els últims anys i enguany ha estat del 9 % dels ciclomotors. En aquest últim tipus de vehicle
eren freqüents petits creixements, 0 % a 3 %, però enguany ha disminuït un 3 %.
Tant a l’evolució dels cotxes com de motos i ciclomotors hi quedaria reflectida la baixada del
consum de les famílies, produïda el 2008. En el cas dels ciclomotors la decisió de compra
també es podria veure afectada perquè ara han de passar la ITV i no en anys precedents.
Si el 2005 i el 2006 el nombre de vehicles havia crescut de manera proporcional al
creixement de la població, el 2007 va créixer més la població que el nombre de vehicles. En
2008, havent baixat de forma absoluta el nombre de vehicles i havent incrementat la
població, l’índex de vehicles per habitant ha baixat, com no ho havia fet, si més no, en set
anys.
En relació amb la població municipal, aquestes xifres impliquen que el gener del 2009 hi ha
478 turismes per cada 1.000 habitants. En aquest sentit, la diferència interanual ha estat de
15 vehicles menys per 1.000 habitant. Així mateix, hi ha 26 ciclomotors i 55 motos per cada
1.000 habitants, i es manté el mateix valor que l’any anterior en el cas del ciclomotors i
augmenta en 4 per cada 1.000 habitants en el cas de les motos.
Índex de motorització del municipi i l’entorn
L’Institut d’Estadística de Catalunya calcula el nombre de vehicles per cada mil habitants,
anomenat índex de motorització. No ens proporciona xifres idèntiques que les de la font
municipal, però d’aquesta manera ens permet fer comparacions amb altres municipis, això
sí, amb un any de retard, atès que no hi són publicades les dades de 2008.
T5.9 Índex de motorització segons vehicles
Municipis del Vallès Occidental. 2007 i diferència 2006-07
2007
Turismes Motocicletes
Camions i
Furgonetes
Total
diferència 2006-07
Turismes Motocicletes
Camions i
Furgonetes
Total
26,6
Badia del Vallès
450,2
34,4
55,9
551,6
19,1
4,5
1,9
Barberà del Vallès
535,5
60,1
126,9
756,6
13,6
7,7
0,2
Castellar del Vallès
517,1
77,4
145,1
772,9
11,2
8,1
Castellbisbal
528,7
84,4
164,6
937,7
15,4
6,8
12,2
68,8
Cerdanyola del Vallès
485,2
67,5
82,5
654,8
17,9
8,0
3,3
30,3
Gallifa
620,5
276,8
214,3
1.125,0
-4,5
12,9
1,3
9,3
Matadepera
508,0
129,2
102,1
758,4
12,1
10,0
3,7
27,5
Montcada i Reixac
486,6
58,2
134,0
711,5
21,7
7,8
4,9
36,0
Palau-solità i Plegamans
586,2
99,0
175,8
911,0
14,3
10,4
4,1
29,5
Polinyà
530,8
69,7
178,9
828,2
5,0
7,9
2,8
16,8
22,9
28,6
Rellinars
490,9
147,4
237,1
907,3
48,3
20,3
16,6
95,7
Ripollet
451,3
52,8
94,9
618,9
17,6
6,4
4,7
29,7
Rubí
476,1
54,9
105,0
658,0
14,6
6,8
4,4
27,9
Sabadell
458,7
53,6
100,8
634,4
15,6
5,8
4,3
29,3
Sant Cugat del Vallès
442,2
92,3
75,4
622,5
16,0
7,8
4,5
29,1
Sant Llorenç Savall
485,1
89,9
160,8
757,0
12,2
7,6
2,3
25,6
Sant Quirze del Vallès
512,7
84,0
121,2
756,5
5,5
9,4
0,7
16,8
Santa Perpètua de Mogoda
564,9
68,4
142,2
828,3
-22,2
1,3
-3,4
-22,8
Sentmenat
497,6
66,0
186,1
792,7
15,7
5,3
5,7
31,4
Terrassa
466,8
58,2
107,6
654,9
12,8
5,7
2,8
22,6
Ullastrell
468,3
87,7
167,2
739,8
-20,3
10,6
0,4
-9,7
Vacarisses
509,9
98,3
171,6
817,3
15,2
7,2
5,7
27,6
Viladecavalls
Vallès occidental
545,8
476,9
80,4
63,8
152,0
108,0
821,3
674,7
15,7
14,2
7,3
6,6
7,0
3,9
33,2
27,2
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Quant a l’índex global de motorització, és a dir, el nombre de vehicles per cada 1000
habitants, Barberà del Vallès obté la tretzena posició el 2007, la mateixa que el 2006.
Parlant en termes d’estoc, doncs, si Barberà es trobava en tretzena posició en el global de
vehicles, en el cas dels turismes es trobava en la cinquena posició (un any abans, a la
quarta posició), per sota de Gallifa, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i
Viladecavalls. És a dir, la població de Barberà té un índex de motorització específic de
turismes força alt.
85
En el cas de les motos i les motocicletes, tot i l’augment dels anys precedents es troba a un
nivell, 60 per cada 1.000 habitants, com el de la mitjana de la comarca, 64. Quant a la
posició respecte dels altres municipis, és a la posició 17a dels 23 de la comarca.
En el cas de camions també es troba en posició mitjana–baixa, la 14a dels municipis la
comarca, una mica per sobre de la mitjana comarcal, atès els 127 per cada 1.000 habitants.
Val a dir, però, que és un índex que més aviat s’hauria de posar en relació amb les activitats
econòmiques.
Pel que fa a la variació de l’índex en l’últim any del que disposem dades, 2007, en termes
generals hi va haver un creixement de les diferents tipologies de vehicles per habitant. En el
cas de Barberà del Vallès 23 vehicles més per cada 1.000 habitants, mentre en el cas de la
mitjana comarcal va ser del 27.
Tant en un territori com en l’altre els que més hi han contribuït han estat els turismes, amb
una mica més de la meitat de tot l’increment, 14 aproximadament en ambdós.
Si es mira l’índex de motorització global dels municipis del Vallès Occidental, només set
municipis estan per sota de la mitjana comarcal. Aquest municipis són en ordre descendent:
Rubí, Terrassa, Cerdanyola, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Ripollet i Badia del Vallès.
G5.7 Turismes per cada 1.000 habitants.
Barberà del Vallès, entorn i comarca. 1998-2007
600
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Castellar del Vallès
Cerdanyola del Vallès
500
Montcada i Reixac
Palau-solità i Plegamans
Polinyà
Ripollet
400
Sabadell
Sant Quirze del Vallès
Santa Perpètua de Mogoda
Terrassa
300
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
VALLÈS OCCIDENTAL
Font: Institut d'Estadística de Catalunya
Segons el gràfic G5.4, l’evolució del nombre de turismes per cada 1.000 habitants ha estat
creixent fins al 2002 en el cas del Vallès Occidental. A partir d’aleshores hi ha alts i baixos.
86
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Economia del coneixement ¤
6. Economia conduïda pel coneixement
Introducció
En períodes d’incertesa com l’actual sorgeixen veus que aposten per aprofitar la destrucció
de llocs de treball per fer un canvi més profund en l’estructura productiva, més enllà de
redreçar simplement la conjuntura amb polítiques que ens retornin a taxes de creixement de
l’ocupació en els mateixos sectors preexistents abans de la crisi.
Aquestes mateixes veus aposten per potenciar una economia basada en el coneixement, la
innovació, la tecnologia, subjecta al fet que la producció cada cop ha de ser més sostenible
mediambientalment. Tota activitat econòmica, ara i fa cent anys, està basada en el
coneixement. La diferència és que l’economia conduïda pel coneixement seria aquella en
què el coneixement tindria un paper més preponderant, condició indispensable per produir
canvis en l’estructura productiva que ens portin a desenvolupar activitats més intensives en
tecnologia, en coneixement aplicat.
En el rerefons de tot, l’objectiu és tenir un avantatge competitiu respecte altres punts del
planeta per poder ser més competitius en la producció de determinats béns i serveis. Aquest
avantatge competitiu estaria en el coneixement com a factor clau de la producció, més enllà
de la incorporació del treball o capital. El fet de conduir l’economia vers una economia
dirigida cap al coneixement podria ser un objectiu, doncs, per garantir la generació
d’ocupació futura en un món de canvi constant on cada cop hi ha més competència entre
economies basades més el factor treball, el factor capital o el factor sòl. Més encara quan el
factor sòl és escàs, quan s’han de copsar noves activitats que no siguin intensives en sòl.
Aquestes activitats sovint són les lligades als serveis.
En la diagnosi en l’àmbit de Barberà del Vallès de si ens trobem en el camí cap a una
economia d’aquest tipus sorgeixen limitacions per la disponibilitat de dades en l’àmbit local.
També altres limitacions no exclusives d’un municipi com aquest giren al voltant de les
classificacions de l’activitat econòmica, les ocupacions, etc., que no estan pensades per a
l’economia del coneixement.
Aquí intentarem analitzar en l’àmbit local en quina mesura estem i tendim cap a una
economia del coneixement, tot comparant-nos amb l’àmbit territorial en el qual el municipi
està circumscrit. Ho farem a partir de les principals dades disponibles del municipi que ens
permeten mesurar-ho.
87
Al primer apartat d’aquest capítol analitzem d’una banda l’activitat econòmica localitzada
segons el seu grau d’intensitat en tecnologia i coneixement. D’altra banda, analitzem
l’ocupació qualificada relacionada amb la ciència i la tecnologia.
En el segon apartat detallem les qualificacions professionals dels treballadors relacionats
amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), una part de l’anomenada
economia del coneixement.
Altres variables podrien ser analitzades per valorar en quin grau estem en una economia del
coneixement, pel que fa a les empreses, les qualificacions, la producció, l’educació, la
innovació i el comerç exterior. Sovint en aquests àmbits no hi ha informació disponible a
escala municipal.
“Barcelona, ciutat del coneixement: economia del coneixement, tecnologies de la informació i la
comunicació i noves estratègies urbanes”.
Ens trobem en una regió metropolitana que en conjunt es troba en transició cap a una metròpoli del
coneixement, amb una base de coneixement elevada i amb una trajectòria sostinguda i constant d’increment de
l’estructura de coneixement.
Els actuals sistemes de comptes nacionals i la classificació sectorial corresponent, estan pensats per a una
economia basada en la producció material estandaritzada, on el més important és “què” es produeix, i el volum,
el pes o la grandària, i faciliten les tasques de mesura del valor de la producció. Cada cop més el més important,
però, no és només el tipus de producte (què) sinó la manera en què es produeix (com), on el coneixement i la
informació són els principals inputs i outputs, on cada cop més és una economia de xarxa, on cal potenciar la
innovació.
Les economies occidentals modernes han experimentat un canvi cap a una economia basada cada vegada més
en la producció no material, on les idees tenen una paper preponderant i que és molt més difícil de mesurar
utilitzant els sistemes tradicionals de la comptabilitat nacional.
Font: equip investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit pel doctor Rafael Boix i encarregada pel Gabinet
Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, sobre l’economia del coneixement i les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) a Barcelona i l’entorn metropolità.
6.1. Indicadors de l’economia del coneixement
Introducció
L’OCDE desenvolupà una classificació per assignar les diferents activitats econòmiques a
una o altra intensitat de coneixement. Aplicarem aquesta classificació per mesurar
l’economia del coneixement a Barberà del Vallès. Per arribar a una classificació d’intensitat
de tecnologia i coneixement, l’OCDE va tenir en compte a cada sector indicadors que
relacionen recerca i desenvolupament (R+D) amb la producció i el valor afegit del propi
sector, en el cas de les manufactures; i l’ús de tecnologia incorporada, intensitat de R+D i la
composició dels llocs de treball segons les seves qualificacions.
Î Com es pot veure a la taula de la pàgina següent, d’una banda es trobarien les
activitats amb tecnologia i coneixement alta on, alhora, es poden desglossar les
manufactures entre les d’alta tecnologia i les de tecnologia mitjana–alta, i els serveis
intensius en coneixement.
Î D’altra banda, es trobarien les activitats amb tecnologia i coneixement baix on,
alhora, es poden desglossar les manufactures entre les de tecnologia mitjana–baixa,
les manufactures de tecnologia baixa i els serveis no intensius en coneixement.
Î Hi ha un últim grup de sectors, en què l’OCDE no els té classificats segons la seva
intensitat de tecnologia o coneixement, considerats en general de nivell baix i que no
apareixen en les anàlisis. Així mateix no els tenim en compte en la present diagnosi.
88
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Activitats basades en la tecnologia i el coneixement
segons la OCDE 2003
Tecnologia i coneixement alt
Codi
CCAE93
Rev.1
Manufactures
Manufactures
d'alta
tecnologia
Productes farmacèutics
Màquines d'oficina i equips informàtics
Fabricació de materials electrònics, aparells de radio, tv i comunicació
Instruments mèdics de precisió i òptica
Construcció aeronàutica i espacial
Manufactures
de tecnologia
mitjana-alta
Indústries químiques
Màquines, equipament i material mecànic
Maquinària i material elèctric
Fabricació de vehicles automòbils i remolcs
Fabricació de material de transport
244
30
32
33
24 excepte 244
29
31
34
352, 354, 355
Serveis
Serveis
intensius
en
coneixement
Correus i telecomunicacions
Finances i assegurances
Serveis a les empreses, excepte activitats immobiliàries
Educació
Sanitat
Tecnologia i coneixement baix
64
65 a 67
71 a 74
80
85
Codi
CCAE93
Rev.1
Manufactures
Manufactures
de tecnologia
mitjana-baixa
Manufactures
de tecnologia
baixa
Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears
Articles de cautxú i de materies plàstiques
Altres productes minerals no metàl·lics
Productes metal·lúrgics de base
Altres manufactures matàl·liques
Construcció i reparació naval
Alimentació, begudes i tabac
Téxtils, vestit, cuir i calçat
Fusta i suro (excepte mobles, cistelleria…)
Indústries del paper
Edició, arts gràfiques i edició de suports energètics
Altres manufactures
Reciclatge
23
25
26
27
28
351
15, 16
17 a 19
20
21
22
36
37
Serveis
Serveis
no
intensius
en
coneixement
Comerç i reparacions
Hotels i restaurants
Transport i activitats afins al transport
Activitats immobiliàries
Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria
Altres serveis
50 a 52
55
60 a 63
70
75
90 a 93, 95, 99
Altres activitats no classificades per l'OCDE
Altres
activitats
no
classificades
per l'OCDE
Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca
Extractives
Producció i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua
Construcció
01, 02, 05
10 a 14
40, 41
45
Font: OCDE
Podem fer la diagnosi de l’activitat econòmica localitzada amb la informació sobre la filiació a
la Seguretat Social. D’una banda, tindrem en compte els llocs de treball localitzats
assalariats, vinculats als sectors i, d’altra banda, les empreses amb treballadors assalariats.
Els treballadors per compte propi, atès que no disposem d’informació tan detallada sobre el
sector al qual pertanyen, mereixeria una anàlisi a part.
89
Els llocs de treball assalariats
Tenint en compte la classificació anterior, dels 17.807 assalariats que estarien localitzats a
Barberà del Vallès el desembre de 2008, 4.777 correspondrien a treballadors que estarien
treballant en activitats considerades de tecnologia i/o coneixement alt. En termes
proporcionals en serien el 26,8 %.
En una perspectiva conjuntural, aquest indicador ha augmentat lleugerament respecte del
26,2 % de l’any anterior. Això és degut al fet que en un context on han disminuït
significativament l’ocupació, ho han fet més significativament els llocs de treball assalariats
no intensius en coneixement, –7,9 %, que no pas els sí que són intensius, –4,0 %. En un
context ideal seria bo l’augment de l’indicador, i que fos com a conseqüència d’un augment a
totes les ocupacions, més en les vinculades a activitats intensives en coneixement.
en nombre absolut ....
en percentatge sobre el total de sectors ....
G6.1 Assalariats en sectors segons intensitat de
coneixement. Barberà del Vallès. 1999-08
16.000
16.000
14.000
14.000
12.000
12.000
11.542
11.542
12.348
12.194
12.194 12.348
13.326
13.179
13.179 12.725 13.326
12.725
14.128
13.790
13.839 14.128
13.79013.839
13.030
13.030
90,0
90,0
Activitats de
coneixement
baix
8.000
8.000
6.000
6.000
4.000
4.000
3.709
3.709
3.865
3.865
75,7
75,7
80,0
80,0
Activitats de
coneixement
alt
10.000
10.000
2.000
2.000
G6.2 Assalariats en sectors segons intensitat de
coneixement (%). Barberà del Vallès. 1999-08
100,0
100,0
73,2
73,2
73,8
73,8
73,2
73,2
Activitats de
coneixement
alt
Activitats de
coneixement
baix
50,0
50,0
40,0
40,0
20,0
20,0
G6.3 Asssalariats en sectors industrials.
Barberà del Vallès. 1999-08
Manufactures
3.349
3.349 3.260
3.260
3.222
3.222
3.005
3.005
3.000
3.000
2.757
2.688
2.6882.757
2.438
2.3942.438
2.394
1.959
1.959
1.625
1.491 1.625
1.491
1.000
1.000
995
995
3.280 3.205
3.109
3.109 2.962
3.280 3.205
2.962
2.775
2.7753.013
2.906
2.927
2.906
2.927 3.013
2.624
2.624
2.291
2.291
2.302
2.302
1.895
1.895
1.500
1.500
1.987
1.987 1.988
1.950 1.970
1.988 1.922
1.922 1.950 1.970
1.757
1.757
1.121
1.121
682
682
738
738
761
761
866
866 733
733 721
721
0
0
25,9
25,9
24,3
24,3
24,1
24,1
1999
1999
2000
2000
23,8
23,8
26,7
26,7
27,3
27,3
26,3
26,3
26,8
26,8
26,2
26,2
26,8
26,8
485485
682682
d'altaManufactures
tecnologa
d'alta tecnologa
Manufactures de
Manufactures de
mitjana-alta
mitjana-alta
tecnologia
tecnologia
2001
2001 2002
2002 2003
2003 2004
2004 2005
2005 2006
2006 2007
2007 2008
2008
G6.4 Assalariats en sectors industrials. (%)
Barberà del Vallès. 1999-08
Manufactures
d'alta tecnologa
40,0
40,0
Manufactures de
mitjana-alta
tecnologia
30,0
30,0
19,7
19,7
Manufactures de
tecnologia
Manufactures de
mitjana-baixa
tecnologia
mitjana-baixa
20,0
20,0
Manufactures de
Manufactures de
tecnologia-baixa
tecnologia-baixa
10,0
10,0
9,8
9,8
21,6
21,6
19,3
19,3
15,7
11,8
15,7
11,8
15,2
15,2
10,1
10,1
6,5
6,5
4,1
4,1
6.843
6.843 6.819
6.819
33,9
33,9
6.493
6.493
Serveis
intensius en
coneixement
5.566
5.418
5.418 5.566
5.175
5.175
4,4
4,4
4,7
4,7
3,93,9
Manufactures de
tecnologia-baixa
3,83,8
3,8 3,8
2,52,5
G6.6 Assalariats en sector serveis. (%)
Barberà del Vallès. 1999-08
40,0
40,0
6.639
6.639
4,3
4,3
Manufactures de
tecnologia
mitjana-baixa
1999
1999 2000
2000 2001
2001 2002
2002 2003
2003 2004
20042005
20052006
20062007
20072008
2008
8.000
8.000
6.213
6.178
6.178 6.142
6.142 6.213
18,0
18,0
17,0
17,1
17,0 15,8
17,1
15,8 14,7
14,7
15,9
15,9
15,9
15,6
15,9
15,6 15,9
15,9
13,3
13,3
13,7
13,712,9
12,9
11,4
11,4 10,9
11,0
11,0
10,9 10,3
10,3 10,3
10,3 10,3
10,3 9,9 9,9
16,1
16,1
G6.5 Assalariats en sector serveis.
Barberà del Vallès. 1999-08
7.000
7.000
19,4
19,4 18,8
18,8
7,0
7,0
0,0
0,0
1999
1999 2000
2000 2001
2001 2002
2002 2003
2003 2004
20042005
20052006
20062007
20072008
2008
6.000
6.000
73,7
73,7
0,0
0,0
3.473
3.473
500
500
72,7
72,7
10,0
10,0
4.000
4.000
2.000
2.000
73,3
73,3
60,0
60,0
1999
1999 2000
2000 2001
2001 2002
2002 2003
2003 2004
2004 2005
2005 2006
2006 2007
2007 2008
2008
2.500
2.500
76,2
76,2
74,1
74,1
30,0
30,0
4.996 4.918 5.056
5.056 5.023
5.023 4.777
4.647
4.777
4.647 4.996 4.918
4.308
4.308 4.116
4.116
0
0
3.500
3.500
75,9
75,9
70,0
70,0
33,7
33,7
35,7
35,7
33,4
33,4
35,4
35,4
33,9
33,9
35,5
35,5
36,2
36,2
35,6
35,6
36,5
36,5
Serveis
intensius en
coneixement
30,0
30,0
5.000
5.000
Serveis no
intensius en
coneixement
4.000
4.000
3.000
3.000
2.000
2.000
1.000
1.000
0
0
1.223
1.223 1.119
1.119
1.899
1.899
1.667
1.667 1.483
1.483
2.263 2.385
2.385
2.142
2.142 2.263
2.568
2.568 2.338
2.338
Serveis no
intensius en
coneixement
20,0
20,0
10,0
10,0
8,0
8,0
10,0
10,0
7,0
7,0
8,6
8,6
10,9
10,9
11,7
11,7
12,1
12,1
12,6
12,6
13,4
13,4 13,1
13,1
0,0
0,0
1999
1999 2000
2000 2001
2001 2002
2002 2003
2003 2004
2004 2005
2005 2006
2006 2007
20072008
2008
1999
1999 2000
2000 2001
2001 2002
2002 2003
2003 2004
2004 2005
2005 2006
2006 2007
2007 2008
2008
Font: Elaboració a partir de les dades de l'aplicació INSS-SITDEL Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona.
Dades cedides pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
També és veritat que fa dos anys l’indicador també era 26,8 %, així que s’ha mantingut en
valors similars en els últims anys. Per veure la tendència és millor copsar el que ha succeït
en una perspectiva decennal.
En una perspectiva decennal (gràfic G6.1) els assalariats en sectors d’activitats de
tecnologia i/o coneixement alt han crescut a un ritme similar als de tecnologia i/o
coneixement baix, però els primers més que no pas els segons. Les proporcions s’han
mantingut força estables en els últims anys però amb una tendència a l’increment de les
90
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
activitats de tecnologia i/o coneixement alt, vist des de la perspectiva de deu anys. Han
passat en una del 24,3 % al 26,8 %, és a dir, un increment de 2,5 punts percentuals (gràfic
G6.2).
Aquesta tendència conté tendències diverses segons els grups de sectors tinguts en
compte.
Pel que fa a la indústria, les manufactures d’alta tecnologia van disminuir en nombre absolut
(G6.3) i percentual (G6.4) amb la perspectiva d’una dècada just abans de 2001. Des
d’aleshores es mantenen força estables. Concretament, el 2008 s’han recuperat de la
davallada de 2007, per situar-se de nou en valors al voltant del 700 treballadors assalariats.
Per contra, les manufactures de tecnologia mitjana–alta han evolucionat gairebé a l’inrevés.
Van augmentar força just abans de 2001; des d’aleshores s’han mantingut estables en
valors al voltant de 1.900 treballadors i en 2008 han disminuït, més que el conjunt
d’assalariats.
A finals de 2008 aquest dos grups d’indústries manufactureres més punteres apleguen
conjuntament en termes d’assalariats el 13,7 % de l’activitat econòmica. Partien del 16,3 %
una dècada enrere; es tractaria d’una evolució no desitjada. Val a dir que s’ha produït en un
context de terciarització de l’economia, on han disminuït els llocs de treball en general. Així
si ho comparem no respecte del global de l’economia sinó sobre el global del sector
industrial, s’ha mantingut la proporció força estable, al voltant del 31 %.
En termes absoluts estem si fa no fa com una dècada enrere, dels 2.486 als 2.439
assalariats, després de creixements continuats i la davallada significativa de 2008.
Les manufactures de tecnologia mitjana–baixa, després d’un creixement d’efectius just
abans de 2001, ha patit un degoteig cap a baix constant. Per contra, els assalariats
treballadors de manufactures de tecnologia baixa han anat augmentant progressivament, no
tant en termes percentuals. Entre ambdós grups d’indústries manufactureres apleguen el
30,9 % dels assalariats; el 35,4 % fa deu anys. És una evolució positiva desitjada sempre
que siguin llocs de treball substituïts per altres en activitats relativament amb intensitat de
tecnologia i/o coneixement més alt. En termes absoluts sí que ha estat creixent l’evolució
atès que han passat dels 5.399 als 5.496 assalariats, de la mateixa manera que a la resta de
l’economia, amb importants creixements globals fins 2007 i significativa disminució el 2008.
Els assalariats dels sectors anomenats serveis intensius en coneixement són els que més
han crescut en termes relatius, 91 %, passant dels 1.223 als 2.338 assalariats. Val a dir que
el 2008 la disminució ha estat del 9 %, per sobre de la mitjana del total d’activitat. Els
anomenats serveis no intensius en coneixement són els que més han crescut en termes
absoluts, i han passat dels 5.175 als 6.493 assalariats, menys però en termes percentuals
que els intensius en coneixement, 25 % d’increment. En 2008 la disminució ha estat del 4,8
%. En aquest sentit seria relativament “negatiu” que els serveis intensius en coneixement
han disminuït el nombre d’efectius més que els no intensius en coneixement, si el que volem
és tendir cap a una economia del coneixement.
El procés de terciarització de l’activitat productiva local de l’última dècada s’ha produït en un
marc de creixement de tots els sectors, a grans trets, on els serveis han crescut més que la
resta. En l’àmbit local vindran períodes molt propers en què el procés es donarà amb
creixements minsos a la indústria, intercalats també amb períodes de decreixement de llocs
de treball a la indústria.
En resum, vénen períodes en què més que analitzar els creixements o els decreixements de
les diferents activitats econòmiques parlarem de substitució d’unes activitats per altres. És
aquí on cal incidir i donar suport a les més intensives en tecnologia i/o coneixement, siguin
d’un gran sector o d’un altre, i menys susceptibles de deslocalització, atès que difícilment es
produirà un altre període de creixement continuat de 15 anys al municipi, ni que sigui per
qüestions de sòl disponible. En aquest sentit noves activitats generadores de treball intensiu
en coneixement i no intensiu en sòl hauran de desenvolupar-se des de la iniciativa privada.
91
Si ens circumscrivim tan sols a la conjuntura de 2008, en termes d’assalariats les activitats
de coneixement alt haurien augmentat el seu pes en el conjunt de l’economia (+0,6 punts
percentuals) i les de coneixement baix haurien disminuït en la mateixa proporció.
Correspondria a una evolució positiva o esperada.
Si ho desglossem, encapçalarien l’increment les manufactures d’alta tecnologia (+1,3 p.p.),
que compensarien la disminució de les manufactures de mitjana–alta tecnologia (–0,4 p.p.).
L’evolució de les manufactures de baixa tecnologia (+0,9) i mitjana–baixa (–0,8 %)
s’autocompensarien, però sempre és millor que les que disminueixin en proporció fossin les
de baixa tecnologia. Amb relació als serveis intensius en coneixement, han perdut una mica
de pes en el conjunt (–0,3 p.p.), mentre n’han guanyat els no intensius en coneixement (0,9
p.p.). L’evolució positiva seria la contrària.
Les empreses amb assalariats
Pel que fa a les empreses amb assalariats segons sectors l’anàlisi no difereix molt dels
assalariats per sectors. També en una perspectiva decennal (gràfic G6.7) les empreses dels
sectors d’activitats de tecnologia i/o coneixement alt han crescut a un ritme similar a les de
tecnologia i/o coneixement baix.
Les proporcions s’haurien mantingut força estables amb una lleugera tendència al increment
de les empreses activitats de tecnologia i/o coneixement alt, que haurien passat del 17,2 %
al 17,5 % de 1999 a 2007 (gràfic G6.8). Aquest increment, tenint en compte la perspectiva
de deu anys, és molt lleuger, més que l’augment en el cas dels assalariats.
Ara bé, l’any 2008 s’ha produït una accentuació de la tendència. La proporció d’empreses
s’ha situat en el 18,5 %, un punt percentual més que dotze mesos enrere. Aquest increment
s’ha produït perquè les empreses intensives en coneixement s’han mantingut estables,
només tres menys de les de 258 (–1,1 %), mentre les no intensives en coneixement han
disminuït un 7,7 %, comportament pitjor que el conjunt d’empreses, –6,5 %. En un context
de davallada de la producció haurien aguantat més la conjuntura les que aposten per la
tecnologia i el coneixement aplicat a la producció.
En relació amb l’evolució de les empreses amb assalariats segons la intensitat de
coneixement cal primerament destacar-ne l’evolució a la indústria.
El nombre d’empreses de manufactura d’alta o mitjana–alta tecnologia ha fluctuat en l’última
dècada entre els 89 i les 111, amb una evolució en forma de piràmide des de 1999, i ha
arribat al màxim el 2004 i des d’aleshores tornant a valors de principis de la dècada. En
2008 eren 93 les empreses d’alta o mitjana–alta tecnologia, quatre menys que dotze mesos
enrere.
De la mateixa manera les empreses manufactures de tecnologia baixa o mitjana baixa han
evolucionat en forma de piràmide en el període 1999–2008 amb un màxim de 321 el 2002 i
un mínim de 273 el 2008. La davallada respecte de 2007 ha estat important des de les 307
empreses (–11 %).
En el cas del sector serveis (G6.11) en el període 1999–2007 s’ha produït un augment de
les empreses de serveis intensius en coneixement, 34 %, superior al dels serveis no
intensius en coneixement, 27 %. Això ha fet que la proporció de les primeres respecte del
total de serveis passés del 17,5 % al 18,3 %. El 2008 hi ha hagut un repunt d’aquest
indicador fins al 19,0 %, atès que mentre les primeres s’han mantingut estables, han
disminuït força les activitats de serveis no intensives.
92
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
en nombre absolut ....
en percentatge sobre el total de sectors ....
G6.7 Empreses de sectors segons intensitat de
coneixement. Barberà del Vallès. 1999-08
G6.8 Empreses en sectors segons intensitat de coneixement
(%). Barberà del Vallès. 1999-08
1.400
100,0
1.200
1.007
1.048
1.215
1.212
1.196
1.139
1.126
1.110
1.082
83,3
82,8
90,0
1.122
83,2
83,2
82,6
83,0
82,0
82,5
82,3
81,5
80,0
Activitats de
coneixement
alt
1.000
800
Activitats de
coneixement
baix
600
Activitats de
coneixement
alt
70,0
60,0
50,0
Activitats de
coneixement
baix
40,0
30,0
400
20,0
200
209
250
238
224
218
210
260
245
258
255
17,2
16,7
16,8
16,8
17,4
18,0
17,0
17,7
17,5
18,5
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
10,0
0,0
0
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
G6.10 Empreses en sectors industrials. (%)
Barberà del Vallès. 1999-08
G6.9 Empreses en sectors industrials.
Barberà del Vallès. 1999-08
20,0
250
192
183
200
Manufactures
d'alta tecnologia
192
182
171
161
178
179
175
158
Manufactures de
mitjana-alta
tecnologia
150
133
134
127
129
124
128
131
134
115
73
72
93
84
78
90
91
86
80
14,4
14,1
10,2
9,9
Manufactures de
tecnologia
mitjana-baixa
5,8
5,7
Manufactures
d'alta tecnologa
14,1
13,1
11,0
10,0
132
100
70
13,6
13,2
9,3
9,7
9,2
12,4
12,2
11,9
9,0
9,1
9,1
11,5
8,4
5,6
5,8
50
6,2
6,7
6,2
6,2
5,8
5,8
1,2
1,1
0,7
0,9
Manufactures de
tecnologia-baixa
0
19
21
19
16
18
18
17
16
11
0,0
13
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
1,6
1,7
1,5
694
700
600
608
611
624
636
714
720
653
1,3
1,3
G6.12 Empreses en sector serveis. (%)
Barberà del Vallès. 1999-08
692
50,0
Serveis
intensius en
coneixement
500
400
46,5
48,3
47,0
46,8
46,6
47,0
48,2
48,5
48,9
50,3
Serveis
intensius en
coneixement
40,0
30,0
Serveis no
intensius en
coneixement
300
200
120
117
126
130
136
139
138
153
161
Manufactures de
tecnologia-baixa
60,0
566
100
Manufactures de
tecnologia
mitjana-baixa
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
G6.11 Empreses en sector serveis.
Barberà del Vallès. 1999-08
800
1,2
Manufactures de
mitjana-alta
tecnologia
162
0
Serveis no
intensius en
coneixement
20,0
10,0
9,9
9,3
9,7
9,7
10,0
10,0
9,6
10,4
10,9
11,8
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
0,0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
2007
2008
Font: Elaboració a partir de les dades de l'aplicació INSS-SITDEL Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona.
Dades cedides pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Les qualificacions professionals: introducció
En una economia del coneixement o economia que es vulguin posar-hi les bases per tendirhi són molt importants els treballadors que la fan possible. Les economies desenvolupades
necessiten persones amb dos nivells d’especialització, no només els mateixos treballadors
que innovin o que explotin els descobriments sinó també els empresaris que ho gestionin.
Ambdós grups participen en la creació i la utilització de coneixement. Els treballadors
altament qualificats i les infraestructures de coneixement es concentren a les ciutats i les
àrees metropolitanes.
A l’hora d’acotar quins ho són o en formen part hi ha diverses definicions que es podrien
aplicar, entre les quals, que són els treballadors altament qualificats relacionats amb la
ciència i la tecnologia. L’OCDE els concreta com els professionals en sectors de
coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT) i els identifica
com els tècnics i els professionals científics (nivell 2 de CCO94) i els tècnics i professionals
de suport (nivell 3 de CCO94). En sentit estricte també inclou persones que treballen en
93
determinats grups directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO94) però a causa de la no
disponibilitat de dades detallades, es tenen en compte els dos primers grups esmentats.
Aquests tipus de treballadors els considera directament relacionats amb la creació i difusió
de coneixement i la innovació tècnica (vegeu la taula adjunta “Classificació dels recursos
humans en ciència i tecnologia”).
Classificació dels Recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT)
Recursos humans en
ciència i tecnologia (RHCT)
Resta de recursos humans
CNO94
CNO94
2
Professionals RHCT
0
Recursos humans no RCHT
Forces armades
Tècnics i porfessionals científics
i intel·lectuals
1
Direcció de les empresese i les Administracions públiqeus
4
Empleats de tipus administratius
5
Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i vendeors de comerç
Tècnics i professionals
6
Treballadors qualificats en agricultura i la pesca
associats RHCT
7
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manuf. , construcció i mineria
Tècnics i professionals de
suport
8
Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors
9
Treballadors no qualificats
3
Les qualificacions professionals: retrospectiva
Si fem una retrospectiva amb les dades censals veiem que a la primera meitat de la dècada
dels 90 els recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT a partir d’ara) van créixer,
mentre disminuïen la resta de llocs de treball. En canvi, a la segona meitat dels 90 va
succeir just el contrari. Això va succeir tant a la província de Barcelona com al conjunt de
Catalunya. En el global de la dècada els creixements dels RHCT van ser del 2,5 % i 3,8 %
respectivament. La resta de llocs de treball van créixer força més. En definitiva no serien
indicadors que mostrarien una evolució cap a l’economia del coneixement.
En el cas de Barberà del Vallès l’evolució va tenir un sentit similar que als altres dos àmbits,
però amb increments superiors: el creixement als 90 dels RHCT va ser del 14,4 %, i la resta
de llocs de treball va ser el doble.
El conjunt de llocs de treball a Barberà del Vallès tenia un 20,9 % d’ocupats RHCT, el 2001.
Ens trobaríem en un context territorial on aquesta proporció representaria el 26,5 % a
Barcelona província i 25,0 % a Catalunya.
T6.1 Recursos humans en ciència i tecnologia. Llocs de treball localitzats.
Barberà del Vallès, Província Barcelona i Catalunya. 1991, 1996 i 2001
Llocs de treball localitzats
Catalunya
RH en Ciència i Tecnologia (RHCT)
Resta de llocs de treball localitzats
Total
Província Barcelona
RH en Ciència i Tecnologia (RHCT)
Resta de llocs de treball localitzats
Total
Barberà del Vallès
RH en Ciència i Tecnologia (RHCT)
Resta de llocs de treball localitzats
Total
1991
1996
2001
630.521
677.399
654.278
1.615.505 1.515.766 1.961.213
2.246.026 2.193.165 2.615.491
519.590
551.409
532.793
1.212.495 1.116.349 1.474.880
1.732.085 1.667.758 2.007.673
3.190
9.750
12.940
3.666
10.624
14.290
3.648
13.776
17.424
%
1991
Distribució
%
%
1996
2001
Variació
%
%
1991-96 1996-01
28,1%
71,9%
100,0%
30,9%
69,1%
100,0%
25,0%
75,0%
100,0%
7,4%
-6,2%
-2,4%
-3,4%
29,4%
19,3%
30,0%
70,0%
100,0%
33,1%
66,9%
100,0%
26,5%
73,5%
100,0%
6,1%
-7,9%
-3,7%
-3,4%
32,1%
20,4%
24,7%
75,3%
100,0%
25,7%
74,3%
100,0%
20,9%
79,1%
100,0%
14,9%
9,0%
10,4%
-0,5%
29,7%
21,9%
Font: Elaboració a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya de la classificació de l'OCDE. Per a les dades de Catalunya i
Barcelona província "Barcelona Ciutat del Coneixement: Economia del coneixement, TIC i noves estratègies urbanes"
Equip investigador UAB, dirigida per Rafael Boix.
94
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
En definitiva, a Barberà del Vallès cal parlar d’una evolució molt positiva dels RHCT però
van créixer tant la resta de llocs de treball que la proporció que els RHCT representen en el
conjunt de llocs de treball del municipi és relativament baixa fins a 2001.
Una anàlisi paral·lela és el dels ocupats residents, en lloc dels llocs de treball localitzats.
En l’àmbit de Catalunya o la província de Barcelona, com que són grans territoris, ambdues
variables són molts similars quantitativament. En l’àmbit municipal, però, atesa la mobilitat
per motius laborals hi ha diferències. Així, si en el conjunt de llocs de treball de Barberà del
Vallès per a 2001 un 20,9 % eren RHCT, en el conjunt de barberencs ocupats residents era
el 19,1 % (vegeu la taula T6.2). Això indica en terme mitjà un nivell de qualificació
professional menor dels barberencs ocupats respecte dels llocs de treball ubicats al nostre
municipi. En aquest sentit, doncs, cal fer èmfasi en l’àmbit local en les polítiques formatives i
de requalificació per poder accedir a llocs de treball més qualificats, que, de fet, ja existeixen
al nostre territori.
T6.2 Recursos humans en ciència i tecnologia. Ocupats residents
Barberà del Vallès, Província Barcelona i Catalunya. 1991, 1996 i 2001
Ocupats residents
Catalunya
RH en Ciència i Tecnologia (RHCT)
Resta de llocs de treball localitzats
Total
Província Barcelona
RH en Ciència i Tecnologia (RHCT)
Resta de llocs de treball localitzats
Total
Barberà del Vallès
RH en Ciència i Tecnologia (RHCT)
Resta de llocs de treball localitzats
Total
1991
1996
2001
634.388
682.213
703.365
1.621.042 1.522.439 2.111.761
2.255.430 2.204.652 2.815.126
516.767
545.514
563.360
1.212.547 1.113.355 1.576.545
1.729.314 1.658.869 2.139.905
2.065
9.210
11.275
2.224
7.715
9.939
2.429
10.312
12.741
%
1991
Distribució
%
%
1996
2001
Variació
%
%
1991-96 1996-01
28,1%
71,9%
100,0%
30,9%
69,1%
100,0%
25,0%
75,0%
100,0%
7,5%
-6,1%
-2,3%
3,1%
38,7%
27,7%
29,9%
70,1%
100,0%
32,9%
67,1%
100,0%
26,3%
73,7%
100,0%
5,6%
-8,2%
-4,1%
3,3%
41,6%
29,0%
18,3%
81,7%
100,0%
22,4%
77,6%
100,0%
19,1%
80,9%
100,0%
7,7%
-16,2%
-11,8%
9,2%
33,7%
28,2%
Font: Elaboració a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya i de la classificació de l'OCDE
Les qualificacions professionals: la conjuntura actual
L’evolució de la contractació estable en RHCT és una bona estimació de la tendència de
l’ocupació, a falta de dades més recents pel que fa a llocs de treball localitzats segons el
tipus d’ocupació que desenvolupen els treballadors. En concret fem servir els contractes
indefinits en RHCT respecte del total de contractes indefinits, el que consideraríem un
indicador més proper a la generació d’ocupació estable, que no pas tenir en compte tots els
contractes.
L’última dècada es podria dividir en dos períodes segons l’evolució d’aquest indicador. Des
de 1999 fins a 2003 la contractació estable de recursos humans en ciència i tecnologia va
suposar una proporció del total en l’interval 13,5–15,5 %, en el cas de Barberà del Vallès.
Eren anys en què hi havia 240-290 contractes indefinits de RHCT. A partir d’aleshores van
començar a incrementar-se molt aquestes ocupacions de forma indefinida, més que
proporcionalment respecte del total de contractes indefinits. La proporció ja era del 15,7 % el
2004 i evolucionà fins al 24,2 % de 2007. Enguany amb la disminució generalitzada de
l’activitat econòmica el nombre de contractes indefinits han davallat, no així les indefinits
RHCT, fent que la proporció arribi al 31,1 %.
95
T6.3 Contractes indefinits a recurssos humans
en ciència i tecnologia (RHCT).
Barberà del Vallès, Província i Catalunya. 1999-08
Barberà del
Vallès
província
de
Barcelona
Catalunya
Contractes Contractes
indefinits
indefinits
RHCT
RHCT
RHCT
Any en RHCT
totals
sobre total sobre total sobre total
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
236
250
262
294
243
367
420
584
863
928
1.760
1.808
1.947
1.895
1.792
2.331
2.494
3.170
3.565
2.984
13,4%
13,8%
13,5%
15,5%
13,6%
15,7%
16,8%
18,4%
24,2%
31,1%
16,2%
15,1%
17,1%
16,1%
14,3%
13,9%
16,1%
19,4%
20,8%
25,0%
14,7%
13,8%
15,7%
14,8%
13,2%
13,0%
14,8%
17,5%
18,6%
22,4%
G6.13 Contractes indefinits a recurssos humans
en ciència i tecnologia (RHCT). 1999-08
35%
30%
25%
20%
Barberà del
Vallès
15%
província de
Barcelona
10%
Catalunya
5%
0%
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball
La tendència a augmentar té el mateix sentit en el cas de Barcelona província i Catalunya,
però en aquests territoris l’increment no ha estat tan important, i se situa a la mateixa
proporció, en el 25,0 % i 22,4 %, respectivament (vegeu T6.3).
Tot i així, en els últims deu anys la generació estable d’aquest tipus de perfils professionals
respecte del total ha estat molt similar a Barberà respecte als altres territoris, exceptuant els
dos últims anys, coincidint amb l’alentiment de l’economia.
En resum, la generació bruta d’aquest tipus de perfils professionals (RCHT) a Barberà del
Vallès és similar a la del context en el qual ens trobem, una mica per sobre, però, en els dos
últims anys, 2007–08, i segueix una tendència a l’alça, és a dir, una tendència positiva en els
últims cinc anys cap a l’economia del coneixement, si més no amb aquest indicador.
Fent una anàlisi més centrada en la conjuntura més actual, els contractes estables en RCHT
han crescut força el 2008, un 7,5 %, mentre la resta de contractes indefinits va decréixer un
16,3 %, el que possibilità augmentar la proporció en 6 punts percentuals.
T6.4 Contractes indefinits a recursos humans en ciència i tecnologia per gènere i edat
Barberà del Vallès. 2006-08
Contractes indefinits
Distribució
%
%
2007
2008
Variació
%
%
2006-07 2007-08
2006*
2007
2008
%
2006
Total
RH en ciència i tecnologia (RHCT)
Resta de llocs de treball localitzats
Total
641
2.750
3.391
863
2.702
3.565
924
2.060
2.984
18,9%
81,1%
100,0%
24,2%
75,8%
100,0%
31,0%
69,0%
100,0%
34,6%
-1,7%
5,1%
7,1%
-23,8%
-16,3%
Dones
RH en ciència i tecnologia (RHCT)
Resta de llocs de treball localitzats
Total
238
1.181
1.419
399
1.254
1.653
446
923
1.369
16,8%
83,2%
100,0%
24,1%
75,9%
100,0%
32,6%
67,4%
100,0%
67,6%
6,2%
16,5%
11,8%
-26,4%
-17,2%
Homes
RH en ciència i tecnologia (RHCT)
Resta de llocs de treball localitzats
Total
403
1.569
1.972
464
1.448
1.912
482
1.133
1.615
20,4%
79,6%
100,0%
24,3%
75,7%
100,0%
29,8%
70,2%
100,0%
15,1%
-7,7%
-3,0%
3,9%
-21,8%
-15,5%
Font: Observatori Ocupacional de Barcelona. Servicio Público Estatal de Empleo (SPEE)
*2006: Contractes iniciats. 2007-08 i els de les taules T6.3 i T6.5 són contractes registrats
96
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Des de la perspectiva de gènere s’ha produït un canvi significatiu. Si fa tan sols dos anys els
403 contractes indefinits RCHT a homes gairebé duplicaven els 238 fets a dones, s’han anat
incrementat en ambdós gèneres tant el 2007 com el 2008, any en què gairebé s’han
equiparat, 446 per 482, respectivament. Tant és així que la proporció respecte del total
d’indefinits el 2008 era més alta entre les dones, 32,6 %, respecte dels homes, 29,8 %. Cal
destacar que entre les dones s’ha duplicat la proporció en dos anys. Aquestes proporcions
tan altes serien bones en un context d’anar cap a l’economia del coneixement però també
poden indicar una conjuntura on s’ha refredat força la contractació indefinida d’altres tipus
de perfils o recursos humans.
Un altre àmbit d’anàlisi és la contractació d’aquests tipus de perfils en funció del sector
d’activitat econòmica.
Entre els vuit sectors que generen més contractes estables (120 a 540) cal diferenciar els
sectors en què la proporció de RCHT és alta, mitjana o baixa.
. Els d’alta proporció serien les altres activitats empresarials i el comerç a l’engròs, 73 % i 41
%, respectivament.
. Els de mitjana serien els de fabricació de productes metàl·lics i els de fabricació de
productes de cautxú i matèries plàstiques, 20 % i 15 %, respectivament.
. Els de baixa proporció serien el de comerç al detall, transport terrestre, construcció i
hoteleria, entre el 10 % i el 2 %, respectivament.
Entre els 11 sectors que els segueixen en contractació estable (entre 50 i 80) els 5 que
tenen una alta proporció de contractació RHCT indefinida, són:
. Les activitats informàtiques, l’educació, les indústries químiques, les indústries de
productes alimentaris i la venda i manteniment de vehicles, amb una proporció que va del 79
% al 34 %, respectivament.
97
T6.5 Contractes indefinits a recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT)
per sectors d'activitat. Barberà del Vallès. 2008
CCAE
Sectors d'activitat
01
Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen
02
Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen
05
Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen
10
Extracció i aglomeració d'antracita, hulla, lignit i torba
11
Extracció de petroli brut i de gas natural; activitats dels serveis relacionats
12
Extracció de minerals d'urani i de tori
13
Extracció de minerals metàl·lics
14
Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics
15
Indústries de productes alimentaris i begudes
16
Indústries del tabac
17
Indústries tèxtils
18
Indústries de la confecció i de la pelleteria
19
Preparació, adob i acabament del cuir; fabricació d'articles de marroquineria
20
Indústries de la fusta i del suro, excepte mobles; cistelleria i esparteria
21
Indústries del paper
22
Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats
23
Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears
24
Indústries químiques
25
Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques
26
Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics
27
Metal·lúrgia
28
Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips
29
Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics
30
Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics
31
Fabricació de maquinària i materials elèctrics
32
Fabricació de materials electrònics; fabricació d'equips i aparells de ràdio, TV
33
Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria
34
Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs
35
Fabricació d'altres materials de transport
36
Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres
37
Reciclatge
40
Producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta
41
Captació, potabilització i distribució d'aigua
45
Construcció
50
Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors;
51
Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, excepte vehicles de motor i motocicletes
52
Comerç al detall, excepte el comerç de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors
55
Hoteleria
60
Transport terrestre; transport per canonades
61
Transport marítim, de cabotatge i per vies de navegació interiors
62
Transport aeri i espacial
63
Activitats afins al transport; activitats d'agències de viatges
64
Correus i telecomunicacions
65
Mediació financera, excepte assegurances i plans de pensions
66
Assegurances i plans de pensions, excepte la Seguretat Social obligatòria
67
Activitats auxiliars de la mediació financera
70
Activitats immobiliàries
71
Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efectes personals i efectes domèstics
72
Activitats informàtiques
73
Recerca i desenvolupament
74
Altres activitats empresarials
75
Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria
80
Educació
85
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials
90
Activitats de sanejament públic
91
Activitats associatives
92
Activitats recreatives, culturals i esportives
93
Activitats diverses de serveis personals
95
Activitats de les llars que ocupen personal domèstic
96
Activitats de les llars que produeixen béns per a ús propi
97
Activitats de les llars que produeixen serveis per a ús propi
99
Organismes extraterritorials
Total sectors d'activitat
Font: Observatori Ocupacional de Barcelona. Servicio Público Estatal de Empleo (SPEE)
98
Contractes Contractes
indefinits
indefinits
Totals*
RCHT
RCHT /
Total
2
0
0%
48
18
38%
13
6
71
13
32
70
1
8%
0%
7%
8%
28%
9%
75
130
32
2
133
80
35
19
1
10
11
6
18
1
50
7
2
4
194
53
353
362
165
119
1
4
7
1
10
56
7
8
1
23
31
47
1
541
6
53
64
14
1
31
36
1
2.984
5
1
9
6
27
16
6
2
14
18
146
38
4
12
11
1
4
15
37
1
394
5
34
12
1
13
928
47%
15%
3%
0%
20%
20%
40%
64%
17%
56%
0%
12%
29%
0%
0%
7%
34%
41%
10%
2%
10%
0%
20%
14%
0%
0%
17%
48%
79%
100%
73%
83%
64%
19%
7%
0%
42%
0%
0%
31,1%
*Contractes registrats
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
6.2. Qualificacions professionals TIC
Retrospectiva de les qualificacions professionals TIC dels ocupats residents
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són un àmbit més d’anàlisi de
l’economia del coneixement. Fan referència a les activitats, professionals (vegeu la taula en
aquesta pàgina) i productes relacionats amb el procés i transmissió de la informació utilitzant
mitjans electrònics. Donar suport i incentivar que la població és formi en determinades
qualificacions professionals és donar suport a un teixit productiu en què es desenvolupen
activitats intensives en coneixement o en activitats vinculades a les tecnologies de la
informació i la comunicació.
Pel que fa a l’ocupació dels professionals és un subàmbit del qual es pot fer una anàlisi a
escala municipal. Del total d’ocupats fem una retrospectiva sobre l’últim any del qual en
tenim referència, 2001 segons dades del cens. A continuació l’evolució conjuntural de la
contractació estable en aquestes ocupacions.
L’OCDE té una classificació que inclou els professionals TIC i els ordena segons el nivell de qualificació. Segons
aquesta font es poden subdividir en professionals de qualificació alta i professionals de qualificació baixa. Alhora,
els professionals de qualificació alta es poden subdividir en professionals de la informàtica i altres professionals
TIC d’alta qualificació:
Ocupacions TIC segons grau de qualificació
Qualificaci ó
TIC
Alta
qualificació
Baixa
qualificació
Agrupació
Professionals
d'informàtica
Altres
professionals
TIC d'alta
qualificació
Professionals
TIC de baixa
qualificació
Ocupacions
C odi
ocupació
Professionals de la informàtica de nivell superior
203
Professionals de la informàtica de nivell mitjà
263
Professionals tècnics de la informàtica
303
Operadors d’equips òptics i electrodomèstics
304
Caps d’equip de mecànics i ajustadors d’equips elèctrics i electrònics
734
Mecànics i ajustadors d’equips elèctrics i electrònics
762
En el cas de Barberà del Vallès els professionals residents que tenien una ocupació TIC
representaven el 3,5 % del total d’ocupats residents. Aquesta proporció és gairebé idèntica a
la de Barcelona província, 3,4 %, i lleugerament superior a la mitjana catalana, 3,1 %.
Aquesta informació, de 2001, era en termes relatius un 50 % superior que deu anys enrere,
atès que en el cens anterior aquestes ocupacions representaven el 2,0–2,2 %. Atesos els
canvis que s’estan produint en la producció de béns i serveis, aquestes ocupacions
segueixin la mateixa tendència, i segurament en el proper recompte censal tindran una
presència força més alta en el conjunt d’ocupacions. La informació sobre contractació
estable del proper apartat així ho pronostica.
Si tenim en compte la distribució de qualificacions dins de les ocupacions TIC veiem que en
el cas de Barberà del Vallès la proporció de professionals TIC d’alta qualificació respecte del
total era del 52 %. La taxa era superior, però, tant en el cas de la província de Barcelona, 62
%, com en el cas de Catalunya, 60 %. Se’n dedueix que tot i que el municipi té un nivell
d’ocupació TIC similar al nostre entorn més proper, la proporció dels de relativa alta
qualificació encara té un camí per recórrer i equiparar-se.
L’evolució segons alta o baixa qualificació dels primers es va duplicar amb escreix, amb un
increment superior al 100 % a la dècada dels 90, mentre els de baixa qualificació TIC van
augmentar prop del 60 %.
99
T6.6 Professionals residents en ocupacions TIC
Barberà del Vallès, Província Barcelona i Catalunya. 1991 i 2001
Professionals residents
ocupacions TIC
1991
2001
Catalunya
TIC alta qualificació
Informàtica
Altres TIC alta qualificació
TIC baixa qualificació
Total TIC
% TIC sobre total ocupats
Província Barcelona
TIC alta qualificació
Informàtica
Altres TIC alta qualificació
TIC baixa qualificació
Total TIC
% TIC sobre total ocupats
Barberà del Vallès
TIC alta qualificació
Informàtica
Altres TIC alta qualificació
TIC baixa qualificació
Total TIC
% TIC sobre total ocupats
22.300
52.521
13.556
46.336
8.744
6.185
21.789
34.634
44.089
87.155
2,0%
3,1%
19.663
45.653
12.324
40.358
7.339
5.295
17.737
27.915
37.400
73.568
2,2%
3,4%
Distribució
%
%
1991
2001
Variació
%
1991-01
50,6%
30,7%
19,8%
49,4%
100,0%
60,3%
53,2%
7,1%
39,7%
100,0%
135,5%
241,8%
-29,3%
59,0%
97,7%
52,6%
33,0%
19,6%
47,4%
100,0%
62,1%
54,9%
7,2%
37,9%
100,0%
132,2%
227,5%
-27,9%
57,4%
96,7%
233
210
23
218
451
51,7%
46,6%
5,1%
48,3%
100,0%
3,5%
Font: Elaboració dades 2001 a partir de les dades de l'INE. Dades 1991 a partir de "Barcelona Ciutat del Coneixement:
Economia del coneixement, TIC i noves estratègies urbanes". Equip investigador UAB, dirigida per Rafael Boix.
La conjuntura actual de les qualificacions professionals TIC
El subapartat anterior feia referència a les qualificacions professionals TIC dels ocupats
residents en un moment donat, que alhora és un indicatiu indirecte del nivell acadèmic.
En aquest apartat s’analitza l’ocupació que genera el territori, atès que la informació actual
disponible és el de la contractació laboral, la qual està lligada al territori. Així doncs, aquesta
és més indicativa de l’ocupació TIC localitzada al municipi, independentment del lloc de
residència i, per tant, més indicativa de la intentat de coneixement del teixit empresarial del
municipi.
Amb la finalitat de lligar-ho més a la generació d’ocupació estable en el temps, tan sols fem
referència als contractes indefinits.
El 2008 es van fer de forma estable 74 contractes d’ocupacions TIC, menys que l’any
precedent i sensiblement menys que el 2006. En termes relatius en els últims tres anys la
proporció respecte del total de contractes indefinits ha estat del 3,0 %, 2,3 % i 2,5 %.
Aquestes proporcions en la contractació anual actual, si més no en els dos últims anys, no
farien augmentar l’estoc que representaven les TIC en el conjunt d’ocupats en 2001. Per
mantenir, almenys, i superar la proporció de 3,5 % abans esmentada, la mitjana de
contractació hauria de ser aquesta o superior cada any.
La part positiva és que bona part dels contractes indefinits en l’àmbit TIC són d’alta
qualificació, en proporció més alta que els d’ocupats residents. Tot i això, la proporció sobre
el total de contractes TIC ha disminuït en els últims tres anys del 86 % al 73 %.
En termes d’ocupacions TIC concretes, les que hagueren disminuït, val a dir que en
proporció a la disminució de contractes totals, són els contractes indefinits a professionals
de la informàtica, nivells superior i mitjà. S’hagueren mantingut els professionals tècnics de
l’informàtica, els operadors d’equips òptics i electrodomèstics, els caps d’equip de mecànics
i ajustadors d’equips elèctrics i electrònics i els mecànics i ajustadors d’equips elèctrics i
electrònics.
100
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
T6.7 Contractes indefinits a ocupacions TIC. Barberà del Vallès. 2006-08
Contractes indefinits
ocupacions TIC
2006
2007
2008
Distribució TIC
%
%
2006
2007
2008
Variació
%
2006-07
%
2007-08
-27,3%
-28,7%
100,0%
21,4%
-20,6%
-15,6 %
-19,4 %
100,0 %
17,6 %
-8,6 %
-44,4%
-50,0%
50,0 %
33,3 %
-44,4%
60,0 %
-22,9%
-23,2%
0,0%
21,4%
-15,5%
-27,8 %
-28,3 %
0,0 %
11,8 %
-18,3 %
Total
TIC alta qualificació
Informàtica
Altres TIC alta qualificació
TIC baixa qualificació
Total TIC
% TIC sobre total contractes indefinits
88
64
54
86,3%
79,0%
73,0%
87
1
62
2
50
4
85,3%
1,0%
76,5%
2,5%
67,6%
5,4%
14
17
20
13,7%
21,0%
27,0%
102
3,0%
81
2,3%
74
2,5%
100,0%
100,0%
100,0%
18
10
15
100,0%
100,0%
93,8%
18
0
9
1
12
3
100,0%
0,0%
90,0%
10,0%
75,0%
18,8%
0
18
0
10
1
16
0,0%
100,0%
0,0%
100,0%
6,3%
100,0%
0,9%
0,6%
1,2%
70
54
39
83,3%
76,1%
67,2%
69
53
38
82,1%
74,6%
65,5%
Dones
TIC alta qualificació
Informàtica
Altres TIC alta qualificació
TIC baixa qualificació
Total TIC
% TIC sobre total contractes indefinits
Homes
TIC alta qualificació
Informàtica
Altres TIC alta qualificació
TIC baixa qualificació
Total TIC
% TIC sobre total contractes indefinits
1
1
1
1,2%
1,4%
1,7%
14
17
19
16,7%
23,9%
32,8%
84
4,3%
71
3,7%
58
3,6%
100,0%
100,0%
100,0%
Font: Obs ervatori Ocupacional de Barcelona. Servicio Público Estatal de Empleo (SPEE)
*2006: Contractes iniciats. 2007, 2008 i els de la taula T6.5 són contrac tes registrats
Vist des de la perspectiva de gènere hi ha un biaix en la contractació indefinida d’ocupacions
relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació. En termes absoluts la
contractació TIC estable realitzada a homes multiplica per 5 la feta a les dones, com a
mitjana dels últims tres anys. En termes relatius, en relació amb la contractació indefinida
total, entre els homes representa el 3,6 %, similar a l’any precedent. Entre les dones, els
contractes TIC indefinits respecte del total d’indefinits tan sols representa l’1,2 %, la qual
cosa duplica la proporció de l’any precedent. En el capítol de contractació laboral (capítol
3.1) s’analitzava com s’havia arribat a la paritat en la contractació indefinida global. Ara bé,
com en tants altres aspectes més qualitatius sobre la contractació, en les ocupacions TIC hi
ha encara un diferencial força significatiu per gènere.
Ja hem vist com en termes de contractació indefinida TIC hi ha diferencial, de tal manera
que entre aquests un 21,7 % es realitzen a dones i la resta, un 78,3 %, a homes. En termes
de contractació temporal no només no ho compensa, sinó que a més tan sols el 6,1 % de la
contractació temporal TIC es fa a dones. Les proporcions de l’any anterior, tot i que
diferents, mostren que no és una situació conjuntural, sinó habitual. Les dones van ser
contractades en el 12,3 % dels indefinits TIC, i de forma similar, en el 14,6 % dels temporals.
G6.14 Contractes indefinits en ocupacions TIC
per gènere. Barberà del Vallès. 2008
(74 contractes indefinits)
TIC Baixa
qualificació a
Homes
25,7%
TIC Alta
qualificació a
Homes
52,7%
TIC Alta
qualificació a
Dones
20,3%
TIC Baixa
qualificació a
Dones
TIC Baixa
1,4%
qualificació
a
Dones
1,4%
Font: Observatori Ocupacional de Barcelona. Servicio Público Estatal de Empleo (SPEE)
101
G6.15 Contractes temporals en ocupacions TIC
per gènere. Barberà del Vallès. 2008
(65 contractes temporals)
TIC Alta
qualificació a
Dones
4,6%
TIC Baixa
qualificació a
Dones
1,5%
TIC Baixa
qualificació a
Homes
52,3%
TIC Alta
qualificació a
Homes
41,5%
Les qualificacions professionals TIC dels contractes segons els sectors d’activitat
Els contractes a professionals TIC es concentren en pocs sectors. Gairebé la meitat, el 46
%, es fan en empreses d’activitats informàtiques. De fet, del total de contractes indefinits del
sector, un 70 % són de qualificacions TIC.
De l’altre 54 % un 30 % se’l reparteixen els sectors de la construcció, les altres activitats
empresarials i el comerç a l’engròs.
T6.8 Contractes indefinits a ocupacions TIC segons sectors d'activitat
Barberà del Vallès. 2007 i 2008
TIC segons
Total
TIC s /.
contrac tes qualifi cació
TIC
TOTAL
TOTAL
CCAE
Sectors d'activitat
15
Indústries de produc tes alimentaris i begudes
17
19
Indústries tèxtils
Preparació, adob i acabament del cuir; fabricació d'articl es d e marroquineria i
viat ge; articles de guarnicioneri a, talabarderia i sabateria
22
Edició, arts gràfiques i reprodu cció de suports enregistrats
24
Indústries químiques
Fabricació de product es de cautxú i matèries plàstiqu es
25
28
29
32
34
40
45
Fabricació de product es metàl·lics , excepte maqui nària i equips
Indústries de la construcció de maquin ària i equ ips mec ànics
Fabricació de materials electròni cs; fabricació d'equips i aparells de ràd io, televisi ó
i comunicacions
Fabricació de vehic les de motor, remolcs i semiremolcs
Producció i di stri bució d'energia elèctri ca, gas, vapor i aigua calenta
Cons trucció
60
Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ci clomotors;
venda al detall de combu stible per a vehic les de motor
Comerç a l'engròs i intermediari s del c omerç, excepte vehicles de mot or i
mot ocicletes
Comerç al detall, excepte el comerç de vehicles de motor, motocicletes i
ciclomotors; reparació d'efec tes personals i efectes domèst ics
Hoteleria
Transport terrest re; transport per canonades
70
Act ivitats immobiliàries
71
Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efect es personals i efec tes
domèst ics
Act ivitats informàtiques
Alt res activitats empresarial s
50
51
52
55
72
74
80
Educació
Alt res sectors
Total sectors d'activitat
Font: Obs ervatori O cupacional de Barcelona. Servicio Público Estatal de Empleo (SPEE)
102
2007
1
85
72
64
105
167
109
1
20
14
10
315
1
64
TIC s/.
TIC
TOTAL
1
1
2,1%
1
1
2
1,4%
2,7%
4
4
5,0%
2
11,1%
9
9
4,6%
1
6
1,7%
2
1
1
1
3
0,3%
0,6%
0,8%
13,0%
34
7
2
72,3%
1,3%
3,8%
6,3%
1
1,2%
1
1
1
5
1,6%
1,0%
0,6%
4,6%
1
5,0%
5
6
5
6
50,0%
1,9%
11
18
2
194
1
1
1,6%
53
1
Alta
48
13
1
1
1
1
4
Total
TOTAL
2008
Alta Baixa
119
16
TIC segons
contrac tes qualific ació
71
70
75
130
133
80
1
1
2
343
1
1
0,3%
353
5
551
147
114
36
1
1
0,2%
362
165
119
23
1
1
1
1
31
54
668
22
558
3.565
1
1
43
11
64
17
Ba ixa
1
2,8%
1
43
11
3,2%
79,6%
1,6%
31
47
541
53
440
34
5
2
2
81
2,3%
2.984
54
20
74 2,5%
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Consum
7. Consum
7.1. Aigua i energia
Aigua
El consum d’aigua a Barberà del Vallès va ser de 2.318.441m3, amb la qual cosa ha estat
l’any en què més ha baixat dels únics tres en què ha baixat en l’última dècada. De fet,
només havia baixat en 2001 i 2002, un 3,3 % i un 6,9 %, respectivament. La resta han estat
anys d’augment del consum. L’any 2004 és un cas a part atès que des de l’1 de maig de
2004 l’empresa SABEMSA va passar a ser la subministradora de tot el municipi. Amb
anterioritat, el consum havia disminuït durant dos anys consecutius, 2001 i 2002.
Així doncs, la disminució de 2008, que ha estat de l’11,1 % ha estat la més rellevant amb
diferència.
Aquest consum pot ser desglossat en dos grans categories: domèstic i no domèstic. Quant
al primer, cal dir que la disminució ha estat del 7,1 %, mentre que en el segon ha disminuït
en el 16,05 %. El 2008, el domèstic ha representat el 57,8 %, xifra superior a la mitjana de
l’últim quinquenni, atesa la més important disminució del consum no domèstic. Aquest ha
representat enguany l’altre 42,2 %.
T7.1 Consum d'aigua: m3/any i abonats
Barberà del Vallès. 1999-2008
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Consum m3/any
Domèstic
No domèstic
Total
1.380.522 1.401.027 1.420.907 1.374.586 1.264.715 1.370.973 1.389.720 1.394.207 1.441.425 1.339.745
918.945
995.283
897.048
784.368
973.513 1.160.601 1.174.238 1.204.272 1.165.689
978.696
2.299.467 2.396.310 2.317.955 2.158.954 2.238.228 2.531.574 2.563.958 2.598.479 2.607.114 2.318.441
Abonats
Domèstic
No domèstics
Total
9.136
1.773
10.909
9.301
1.792
11.093
9.469
1.834
11.303
9.661
1.880
11.541
9.839
1.960
11.799
10.253
2.365
12.618
10.791
2.511
13.302
11.121
2.584
13.705
11.737
2.665
14.402
12.018
2.669
14.687
Font: Serveis i Aigües de Barberà Empresa Municipal, S.A. - SABEMSA
Si el consum ha disminuït, el nombre d’abonats ha augmentat com en tots els darrers anys
de la dècada. Tot i així ha estat menor, un 2,0 %, que la mitjana dels quatre anys
103
precedents, 5,1 %. Gairebé tot l’increment d’abonats cal atribuir-lo als abonats domèstics,
2,4 %, mentre el no domèstic es pot considerar que s’ha mantingut estable, 0,2 %.
En un context d’augment poblacional del municipi ha disminuït el consum d’aigua, el qual cal
atribuir-lo a diferents factors. Entre ells, la pròpia reducció en el cas de les llars, atesa la
situació gairebé excepcional de sequera de 2008 en la qual es van prendre mesures de
conscienciació per tal de fer un ús més racional de l’aigua. Així mateix l’Administració local,
més enllà de les mesures de conscienciació també va emprendre accions directes d’estalvi
d’aigua.
No sense ser importants la incidència dels habitants i l’Administració, no es pot obviar la
baixa de l’activitat econòmica, sobretot a les acaballes de l’any, en què també ha influït sens
dubte el menor consum d’aigua.
G7.1 Consum m3/ any. 1999-2008
G7.2 Abonats. 1999-2008
3.000.000
15.000
2.500.000
12.500
2.000.000
Domèstic
10.000
Domèstic
1.500.000
No
domèstic
7.500
1.000.000
Total
5.000
No
domèstic
Total
2.500
500.000
0
0
99
00
01
02
03
04
05
06
07
08
99
00
01
02
03
04
05
06
07
08
Font: Serveis i Aigües de Barberà Empresa Municipal, S.A. - SABEMSA
Una mesura del consum també pot ser el volum de metres cúbics per abonat, indicador que
ens donaria una estimació sobre en quina mesura el consum s’apuja o s’abaixa per
l’augment de població i activitat. De fet, el consum mitjà per abonat té la tendència a
disminuir, cosa que mostraria cada cop més un ús racional de l’aigua. Així pel total hauria
disminuït per exemple de 2005 a 2007 de 193 metres cúbics per abonat fins als 181. El 2008
el consum mitjà encara ha fet un salt més, fins que a arribat als 158 per abonat.
Aquesta evolució ha estat una disminució compartida pels usuaris domèstics i pels no
domèstics. En el primer cas el consum mitjà havia passat de 129 a 123 en dos anys, 2005 a
2007, per fer un salt cap avall fins als 111 de 2008. Així mateix, en el cas dels usuaris no
domèstics havia passat de 468 a 437, per situar-se força més baix el 2008: 367 metres
cúbics per usuaris no domèstics.
El consum no domèstic també es pot desglossar, alhora, en cinc conceptes: comercial,
industrial, provisional d’obres, incendis i horts. D’aquests, en destaca en termes de consum,
en primer lloc, la industrial, que abasta una mica menys de la quarta part del total del
consum del conjunt del municipi, 23,2 %; en segon lloc, el provisional d’obres, amb un
significatiu 12,9 %, seguit del comercial, amb el 4,7 %.
Mentre que l’industrial ha disminuït força més que la mitjana, 21 %, el comercial i el
provisional obres, han disminuït al voltant del 8 %. Tot i representar poc el global el consum
pels horts, cal fer esment de la reducció del 89 % respecte de 2007, degut a la situació de
manca d’aigua global de 2008.
104
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
3
T7.2 Consum d'aigua (m ) i abonats segons categories
Barberà del Vallès. 2007-2008
Clients
2007
Consum
2007
2008
%
Clients
2007-08
2008
Consum
2007-08
núm.
%
núm.
%
m3
%
m3
%
diferència
variació
diferència
Domèstic
11.737
No domèstic
2.665
Comercial
1.090
Industrial
640
Provisional obres
205
Incendis
470
Horts
260
Total
14.402
81,5%
12.018
2.669
1.086
645
189
258
491
14.687
81,8%
1.441.425
1.165.689
119.805
680.175
323.497
10.665
31.547
2.607.114
55,3%
1.339.745
978.696
109.280
538.863
299.089
27.936
3.528
2.318.441
57,8%
281
2,4%
-101.680
-7,1%
42,2%
4
0,2%
-186.993
-16,0%
4,7%
-4
-0,4%
-10.525
-8,8%
23,2%
5
0,8%
-141.312
-20,8%
18,5%
7,6%
4,4%
1,4%
3,3%
1,8%
100,0%
18,2%
7,4%
4,4%
1,3%
1,8%
3,3%
100,0%
44,7%
4,6%
26,1%
12,4%
0,4%
1,2%
100,0%
variació
12,9%
-16
-7,8%
-24.408
-7,5%
1,2%
-212
-45,1%
17.271
161,9%
0,2%
231
88,8%
-28.019
-88,8%
100,0%
285
2,0%
-288.673
-11,1%
Font: Serveis i Aigües de Barberà Empresa Municipal, S.A. - SABEMSA
Electricitat
D’acord amb l’evolució de les diverses variables del mercat de treball i activitat en general,
en paral·lel s’ha fet notar la caiguda de l’activitat econòmica en el consum de l’energia
elèctrica. L’electricitat facturada enguany ha estat de 298.800.125 kWh, un 8,0 % menys que
l’any anterior, any, en què ja havia començat a disminuir un 1,5 %. Val a dir que en els anys
precedents eren habituals els creixements en el consum en un 2–4 %.
Augmenta de tota manera la potència instal·lada al municipi, amb variacions positives del 3,1
% enguany o 2,1 % el precedent. Ara bé, aquests creixements han estat inferiors als dels
anys anteriors.
T7.3 Energia facturada (KWh) i potència instal·lada (KW)
Barberà del Vallès. 2001-2008
Energia facturada
Kwh
Potència instal·lada
variació
Kw
variació
2001
267.964.840
2002
276.989.267
3,4%
143.343,2
-6,1%
2003
304.361.825
9,9%
146.718,1
2,4%
2004
310.459.956
2,0%
154.955,3
5,6%
2005
315.865.870
1,7%
165.139,0
6,6%
2006
329.680.961
4,4%
173.166,0
4,9%
2007
324.622.614
-1,5%
176.748,0
2,1%
2008
298.800.125
-8,0%
182.308,0
3,1%
152.626,0
Font: Fecsa-Endesa. Àrea d'Explotació i Qualitat de Subministrament
El primer gran gruix de consum és el que té per destinació els usos industrials que
consumeixen el 55,7 % del total de quilowatts hora facturats. El segon gran gruix prové
d’usos de baixa tensió; d’una banda els usos domèstics, el 16 %, i la resta de baixa tensió,
amb el 28,3 %. L’enllumenat públic en el global de consum és una partida molt petita,
enguany el 0,02 %.
El 2008 ha estat acusada la disminució del consum d’electricitat, diferent segons la partida.
La que més ha disminuït és precisament la de l’enllumenat públic, un 55 %, no tan lligada a
l’activitat econòmica, i sí més condicionada a la política d’estalvi energètic.
El més lligat a l’activitat econòmica, el d’usos industrials, ha disminuït un 9,5 %; així mateix
la resta de baixa tensió un 8,0 %. Fins i tot l’ús domèstic ha disminuït un 2,0 %, tot i
l’augment de clients, 1,5 %. De fet, la disminució generalitzada de consum en totes les
partides s’ha produït en un context de creixement dels clients, també en totes les partides.
105
T7.4 Energia facturada (KWh) i clients segons mercat regulat i mercat lliure
Barberà del Vallès. 2007-2008
2007
Consum
Usos domèstics
Resta baixa tensió
Usos industrials
Enllumenat públic
Total
2008
Clients
Mercat
regulat
Mercat
lliure
Total
Mercat
regulat
Mercat
lliure
Total
37.980.950
61.700.063
18.644.426
155.689
118.481.128
10.646.656
30.200.478
165.294.352
48.627.606
91.900.541
183.938.778
155.689
324.622.614
10.774
1.062
12
0
11.848
3.040
263
46
13.814
1.325
58
0
15.197
206.141.486
Consum
Usos domèstics
Resta baixa tensió
Usos industrials
Enllumenat públic
Total
Variació 2007-08
Clients
Mercat
regulat
Mercat
lliure
Total
Mercat
regulat
Mercat
lliure
Total
36.385.892
49.533.564
4.046.557
69.865
90.035.878
11.278.504
34.985.710
162.500.033
47.664.396
84.519.274
166.546.590
69.865
298.800.125
10.742
1.049
3
0
11.794
3.274
319
57
14.016
1.368
60
0
15.444
Consum
Usos domèstics
Resta baixa tensió
Usos industrials
Enllumenat públic
Total
3.349
208.764.247
%
Clients
3.650
%
Mercat
regulat
Mercat
lliure
Total
Mercat
regulat
Mercat
lliure
Total
-4,2%
-19,7%
-78,3%
-55,1%
-24,0%
5,9%
15,8%
-1,7%
-2,0%
-8,0%
-9,5%
-55,1%
-8,0%
-0,3%
-1,2%
-75,0%
7,7%
21,3%
23,9%
1,5%
3,2%
3,4%
-0,5%
9,0%
1,6%
1,3%
Font: Fecsa-Endesa. Àrea d'Explotació i Qualitat de Subministrament
Gas
El consum global de gas comptabilitzat per l’empresa subministradora de les dades ha
augmentat un 1 % respecte al 2007, el que contrasta amb els dos anys precedents, en què
la disminució havia estat del 18 % i 4 %. El consum té una evolució que oscil·la força, sense
tendència clara.
T7.5 Facturació de gas* canalitzat
Barberà del Vallès. 1999-2007
Mercat regulat
ANY
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Domèstic /
Comercial
51.247
58.070
47.078
56.663
54.765
59.580
45.649
44.345
38.221
27.451
Industrial /
Gran
Comercial
138.644
158.548
157.061
64.679
49.952
12.051
617
25.653
1.830
Font: Gas Natural SDG, S.A.
Mercat lliure
Milers de KWh
Accésa a tercers de
la xarxa de Gas
Natural
250.000
56.324
97.420
120.191
169.467
137.911
131.231
145.911
Total
189.891
216.618
204.139
177.666
202.137
191.822
215.733
207.909
171.282
173.362
G7.3 Facturació de gas canalitzat.
Barberà del Vallès. 1999-2007
Domèstic /
Comercial
200.000
Industrial /
Gran Comercial
150.000
Accésa a
tercers de la
xarxa de Gas
Natural
Total
100.000
50.000
0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
*Unitat: Milers de kWh
En l’anàlisi del consum de gas segons els conceptes, cal tenir en compte que l’any 2002 es
va liberalitzar el mercat de companyies subministradores de gas. Des d’aleshores la
comptabilització del consum de gas sota la denominació de mercat regulat o mercat lliure,
creuat per la tipologia (domèstic, comercial, industrial) ha anat variant.
Pel que fa a 2008, el consum domèstic i del petit comerç s’emporta el 43 % del total, mentre
que el consum industrial i gran comercial s’emporta l’altre 57 %.
106
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
G7.3bis. Consum de gas (Mwh).
Barberà del Vallès. 2008
Industrial i gran
comercial (mercat
lliure); 98.647;
57%
Industrial i gran
comercial (mercat
regulat); 0;
0%
Font: Gas Natural SDG, S.A.
107
Domèstic i petit
comercial (mercat
regulat); 27.451;
16%
Domèstic i petit
comercial (mercat
lliure); 47.264;
27%
7.2. Residus urbans
Residus urbans
D’acord amb l’increment de la població resident al municipi els residus urbans totals
augmenten any rere any. Ha estat així si més no amb les dades de l’última dècada. Enguany
la xifra s’ha mantingut estable, –0,3 %, atès que els residus globals han estat 14.539 tones.
Una altra cosa és la destinació d’aquests residus, segons el tractament que se’n faci.
Els residus urbans es poden separar en dos grans grups: els que no se seleccionen
(deposicions a l’abocador) i els que sí que se seleccionen. Entre aquests últims, una part és
via l’anomenada recollida selectiva, residus que el ciutadà aboca en els diversos tipus de
contenidors repartits pel municipi. L’altra és via la deixalleria municipal, espai puntual al
carrer de la Circumval·lació del municipi, que així mateix té diversos tipus de contenidors per
recollir tota tipologia de deixalles.
Tot i el progressiu augment global de deixalles totals a l’última dècada (1999–2008), les
deposicions a l’abocador, la part de deixalles anomenades “rebuig”, no han seguit la
mateixa tendència, exceptuant-ne l’últim any en què la xifra s’ha mantingut estable. Després
d’un període de constant disminució, 1998–04, al 2005 que hi va haver un repunt en aquest
concepte, seguit d’un creixement de l’1,3 % el 2006. El 2007 es van mantenir si fa no fa com
l’any precedent i el 2008 han tornat a decréixer les tones de deixalles de rebuig, un 3,3 %.
En relació amb els materials recuperables, l’increment de recollida selectiva i deixalleria
ha estat d’un 10,1 % i 5,2 %, respectivament, respecte de 2007. De forma conjunta
l’increment ha estat del 7,6 %. L’any precedent l’increment conjunt ja havia estat de l’11,9 %.
Fent una mica de retrospectiva, el volum de deixalles que es recollia via “recollida selectiva”,
així com la proporció sobre el total de deixalles, va créixer lentament fins al 1999. En aquell
any van ser 509 tones i respecte del total, un 4 %.
La recollida selectiva es va més que duplicar l’any següent i conjuntament amb la deixalleria
es va triplicar, fet que va comportar que la proporció de la recollida selectiva més el recollit a
la deixalleria ja arribés al 14 % del total de residus urbans.
La proporció esmentada no va deixar de créixer fins que des de 2004 va superar el 25 %, és
a dir, una de quatre tones de deixalles de Barberà del Vallès ja se selecciona i es recupera.
Si l’any 2007 la proporció ja se situà en el 27,4 %, enguany gairebé ha arribat al 30 %,
concretament el 29,6 %.
T7.6 Residus urbans totals (abocador, selectiva i deixalleria)
Barberà del Vallès. 1999-2008
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Recollida
selectiva
Deixalleria
Total
11.214,81
10.119,33
10.183,14
10.016,11
9.851,53
9.620,17
10.411,65
10.544,29
10.581,80
10.234,00
508,66
1.138,46
1.652,87
1.776,73
1.747,01
1.847,67
1.868,01
1.859,20
1.939,39
2.134,58
--464,00
669,85
1.126,85
1.336,23
1.539,32
1.613,00
1.719,37
2.063,31
2.170,68
11.723,47
11.721,79
12.505,85
12.919,69
12.934,77
13.007,16
13.892,66
14.122,86
14.584,50
14.539,26
G7.4 Residus urbans totals (abocador, selectiva i
deixalleria). Barberà del Vallès. 1999-2008
R. selectiva +
Deixalleria sobre
Total (%)
4,3%
13,7%
18,6%
22,5%
23,8%
26,0%
25,1%
25,3%
27,4%
29,6%
14.000
30%
12.000
25%
10.000
Tones
Any
Deposicions a
l'abocador
(rebuig)
20%
Deixalleria
Recollida
selectiva
8.000
15%
6.000
10%
4.000
2.000
5%
0
0%
1999
2001
2003
2005
2007
Deposicions a
l'abocador
(rebuig)
R. selectiva +
Deixalleria
sobre Total
(%)
Font: Secció d'Activitats, Serveis, Consum i Medi Ambient. Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès
Deixalleria de Barberà del Vallès
Val a dir que des de 2007 ja es recullen més tones via deixalleria que via les que es recullen
als diversos contenidors distribuïts pel municipi.
108
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
A l’inici de l’última dècada la recollida selectiva es concentrava principalment en paper i
cartró, vidre recollits en contenidors iglú i en olis, conjuntament unes 500 tones. D’aleshores
ençà, amb la recollida d’altres tipus de deixalles, principalment amb la incorporació de la
recollida orgànica, i en segon terme els envasos lleugers, s’han recollit des de més de 1.100
tones l’any 2000 fins a les més de 2.100 de l’any 2008.
En aquest últim any destaca l’augment de la recollida selectiva global en un 10,1 %, dada
que supera força el 4,3 % de l’any precedent. Ha augmentat força la recollida d’envasos
lleugers i de vidre mitjançant els contenidors iglú, un 21 % i 20 % respectivament. Diversos
productes assoleixen el seu màxim recollit via recollida selectiva el 2008, tant paper i cartró,
com vidre iglú, vidre establiment, envasos lleugers i oli domèstic. La recollida orgànica, tot i
augmentar força respecte de 2007, es troba en valors similars als últims vuit anys.
T7.7 Recollida selectiva segons tipologia
Barberà del Vallès. 1999-2008
Any
Paper i
cartró
Vidre
iglú
Vidre
establi m.
Envasos Recollida
l leugers or gànica
G7.5 Recollida selectiva segons tipologia.
Barberà del Vallès. 1999-2008
Oli
domèstic
2.400
Oli motor
Altres
Pap er i cartró
Total
2.000
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
328,7
398,8
432,3
399,9
390,1
427,8
502,9
420,3
502,1
514,6
140,2
221,7
250,7
334,6
285,8
347,2
316,4
337,0
354,3
423,6
----5,3
28,1
25,2
25,8
25,0
10,3
29,0
32,4
--78,3
119,4
135,0
154,4
137,8
161,8
179,4
226,7
275,0
--398,7
809,5
836,5
850,6
862,4
813,0
865,2
781,9
839,9
25,6
26,0
28,7
31,5
36,1
39,3
42,4
41,5
41,6
46,0
10,1
8,7
--4,3
1,3
3,0
3,0
3,0
1,3
2,1
4,1
6,4
6,9
6,9
3,5
4,5
3,5
2,5
2,5
1,1
508,7
1.138,5
1.652,9
1.776,7
1.747,0
1.847,7
1.868,0
1.859,2
1.939,4
2.134,6
Vidre iglú
1.600
Vidre establim.
Envasos lleugers
1.200
s
e
n 800
o
T
R ecollida orgànica
Oli do mèstic
400
Oli mo tor
Altre s
0
1999
2001
2003
2005
2007
Font: Secció d'Activitats, Serveis, Consum i Medi Ambient. Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès
*Estimació 2004-05 per oli motor
Les deixalles dipositades a la deixalleria han augmentat de manera important des de
l’obertura. L’any 2008, com hem fet esment, superen les tones recollides via contenidors
distribuïts pel municipi.
Amb una breu retrospectiva mentre que en el bienni 2000–2001, una mitjana de 3.437
entrades van representar 567 tones, en el 2002–2003, una mitjana de 5.406 entrades van
representar 1.232. En el bienni 2004–2005 van tornar a incrementar-se ambdós conceptes
fins a 6.510 entrades i 1.576 tones. En el de 2006–2007, el nombre d’entrades va augmentar
fins a un total de 8.104 el primer any, i va fer un altre salt fins a les 8.853 el segon, quan es
van superar les 2.000 tones recollides per primer cop. El 2008 les 9.026 entrades van
suposar 2.171 tones recollides.
T7.8 Residus urbans catalogats com a deixalleria segons tipologia (mesurat en tones)
Barberà del Vallès. 2000-2008
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Envasos
lleuger s
Runes
Fustes
Paper
Cartró
Ferro
Vidr e
Poda
Altr es
0,26
0,72
1,03
1,01
1,05
0,10
0,22
0,74
0,58
196,75
121,35
213,78
230,80
331,88
454,70
525,73
629,31
724,94
84,63
177,20
384,86
404,86
458,75
452,90
525,05
622,12
532,48
22,29
27,59
26,19
86,48
92,71
96,80
98,50
136,82
168,50
21,33
45,43
89,04
111,92
96,00
111,20
108,71
95,85
79,54
0,00
3,53
19,24
11,77
10,19
14,30
21,29
27,72
29,91
20,93
22,09
48,05
127,81
163,59
127,40
136,64
196,59
221,76
117,81
271,94
344,66
361,58
385,15
76,30
59,36
92,41
122,68
Rebuig*
Total Tones
Núm ero
d'usuaris
279,30
243,87
261,75
290,29
464,00
669,85
1.126,85
1.336,23
1.539,32
1.613,00
1.719,37
2.063,31
2.170,68
3.023
3.850
5.264
5.547
5.898
7.122
8.104
8.853
9.026
Font: Secció d'Activitats, Serveis, Consum i Medi Ambient. Àrea de Serveis Territorials. Ajunt ament de Barberà del Vallès
Deixalleria de Barberà del Vallès
109
Tones per
Usuari
0,153
0,174
0,214
0,241
0,261
0,226
0,212
0,233
0,240
Rebuig* fins 2004 inclòs a "altres"
G7.7 Residus urbans catalogats com a
deixalleria segons tipologia. Barberà del
Vallès. 2003-2008
G7.6 Distribució del total de tones de
deixalleries per usuari.
Barberà del Vallès. 2003-2008
8.000
8.000
0,35
0,35
7.000
7.000
0,30
0,30
Tones per usuari
6.000
6.000
0,25
0,25
5.000
5.000
0,20
0,20
4.000
4.000
0,15
0,15
3.000
3.000
2.000
2.000
0,10
0,10
1.000
1.000
0,05
0,05
00
0,00
0,00
2003 2004
2004 2005
2005 2006
2003
2006 2007
2007 2008
2008
Rebuig*
2.400
2.400
Altres
2.000
2.000
Total
Tones
Número
d'usuaris
Tones per
Usuari
Poda
1.600
1.600
Vidre
Tones
0,40
0,40
Nre. tones i usuaris
9.000
9.000
Ferro
1.200
1.200
Paper Cartró
800
800
Fustes
400
400
00
Runes
2003
2003
2004
2004
2005
2005
2006
2006
2007
2007
2008
2008
Envasos lleugers
Font: Secció d'Activitats, Serveis, Consum i Medi Ambient. Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès
Deixalleria de Barberà del Vallès
Tot just un terç, 33,4 %, del que s’aboca a la deixalleria són runes, i una altra quarta part, 25
%, són fustes. Els segueixen el material de rebuig, 13 %, i la poda, 10 %. Finalment, altres
materials dels quals s’aboquen força tones són de paper i cartró, 8 %, i ferro, 4 %. De vidre
s’hi aboquen unes 30 tones, un 1,4 % del total.
Residus industrials
A partir de la declaració 2006 de residus industrials s’han aplicat criteris diferents per al seu
recompte, que fan incompatible la comparació de les dades del 2006 amb les dades
històriques. Així mateix, de moment, no són disponibles a escala municipal les dades de
2006 i 2007, motiu pel qual no es mostren en el present informe.
Les dades estadístiques històriques compreses fins a la declaració 2005, corresponen a
dades agregades, sense distinció entre residus procedents d’activitats industrials i residus
originats per activitats de serveis ambientals. En tallar-se la sèrie el 2005 no es mostren en
aquest informe. Es poden consultar a “l’Informe de conjuntura socioeconòmica de Barberà
del Vallès. 2007”, disponible a www.bdv.cat Æ Ajuntament Æ Publicacions Æ Informes de
conjuntura.
110
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Educació i formació
Š
8. Educació i formació
8.1. Matriculacions i nivell de graduació
Matriculacions
Durant el curs 2007–08 hi va haver un alumnat de 293 que cursaven educació preescolar,
2.455 a infantil i primària, 920 a l’educació secundària obligatòria (ESO), 170 matriculats en
cicles formatius, 290 que cursen batxillerat, 363 que cursen educació permanent per a
adults.
T8.1 Escolarització Preescolar
Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09
Total
Rodona Xerinola Rondalla del Bosc
Llars
d'infants
1er
2n
3er
Total
10
31
41
13
40
53
16
20
36
16
17
33
Iris
Nimfes
2
11
10
23
8
21
4
33
Total
Kinder 2007-08 Rodona Xerinola Rondalla del Bosc
6
10
12
28
16
97
134
247
10
31
41
14
39
53
14
22
36
0
Iris
Nimfes
5
13
19
37
6
31
36
73
Font: Regidoria d'Educació, Ajuntament de Barberà del Vallès i Llars d'infants
G8.1 Escolarització Preescolar. Llars d'infants.
Barberà del Vallès. 2007-08 i 2007-09
2007-08
73
2008-09
53 53
53
41 41
36 36
37
33
33
28
23
0
Rodona
111
Xerinola
Rondalla
del Bosc
Iris
Nimfes
Kinder
Kinder 2008-09
3
18
32
53
14
100
179
293
La formació no reglada ocupacional es descriu a l’apartat 8.2. En no disposar de totes les
dades referents a la formació no reglada feta al municipi, en el present informe fa referència
a la impartida des del Servei Municipal d’Ocupació.
Fent una comparació del curs 2008–09 amb el precedent, hi ha hagut un notable augment
de l’alumnat escolaritzat a preescolar, en haver passat de 247 a 293 (+18,6 %). Val a dir que
el curs anterior ja havia suposat un augment del 44,4 %.
T8.2 Escolarització infantil i escolarització primària
Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09
Infantil
1er
2n
3er
Total
Primària
1er
2n
3er
4rt
5è
6è
Total
CEIP
del
Bosc
CEIP
Elisa
Badia
CEIP
CEIP
Can
Miquel
Llobet Martí i Pol
70
45
39
154
50
51
50
151
51
49
50
150
42
47
37
44
40
33
243
50
74
49
50
49
39
311
50
49
49
50
49
49
296
CEIP
Pablo
Picasso
CEIP
Can
Serra
2007-08
CEIP
del
Bosc
CEIP
Elisa
Badia
50
50
25
125
50
50
49
149
50
49
49
148
321
294
262
877
50
63
46
159
49
49
50
148
63
51
51
165
25
21
18
14
49
43
49
49
25
25
240
47
49
49
49
49
45
288
263
283
251
256
212
191
1.456
40
41
43
37
42
40
243
53
48
75
52
50
46
324
50
51
50
49
49
49
298
78
Total
CEIP
CEIP
Can
Miquel
Llobet Martí i Pol
CEIP
Pablo
Picasso
CEIP
Can
Serra
2008-09
50
50
50
150
49
52
50
151
50
50
49
149
311
315
296
922
25
25
22
21
17
50
50
39
50
50
23
262
50
50
49
50
47
50
296
268
265
278
259
255
208
1.533
110
Total
Font: Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Barberà del Vallès i CEIP (Centres Públics d'Educació Infantil i Primària)
G8.2 Escolarització Infantil. CEIPs.
Barberà del Vallès.
2006-07 i 2007-08
154 159 151
148 150
G8.3 Escolarització Primària. CEIPs.
Barberà del Vallès.
2007-08
2006-07 i 2007-08
2007-08
2008-09
311
165
150
151
149
148 149
2008-09
324
296 298
288 296
262
240
243 243
125
110
78
El Bosc
Elisa Badia
Can Llobet
M iquel
M art í i Pol
Pablo
Picasso
El B o sc
Can Serra
Elisa
B adia
Can
Llo bet
M iquel
M artí i P o l
P ablo
P icasso
Can Serra
El mateix ha succeït, tot i que en menor mesura a les etapes d’escolarització infantil i
primària, que s’imparteixen en set centres al municipi. En el primer cas el nombre d’alumnes
s’ha incrementat en 45, fins a arribar als 922, i en el cas de primària en 77 fins a arribar als
1.533. Els increments percentuals han estat força similars, un 5,1 % i 5,3 %, respectivament.
En el cas de l’educació secundària obligatòria el nombre d’alumnes global, 920, és similar al
del curs precedent. El primer curs de secundària l’iniciaren 238 alumnes, 13 més que en el
de 2007–08.
T8.3 Escolarització en Educació secundària obligatòria (ESO)
Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09
Secundària
1er
2n
3er
4rt
Total
IES
Can Planas
IES
La Romànica
Total
2007-08
120
134
117
130
501
105
116
99
90
410
225
250
216
220
911
Font: Regidoria d'Educació, IES Can Planas i IES La Romànica
112
IES
IES
Can Planas La Romànica
118
139
130
105
492
120
113
113
82
428
Total
2008-09
238
252
243
187
920
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
En el cas dels estudis secundaris postobligatoris, els cicles formatius i el batxillerat el
nombre d’alumnes ha sigut important i similar en ambdós casos.
En el primer cas, el dels cicles, el nombre global d’alumnes ha passat de 151 a 170, un 12,6
% d’increment. Durant el darrer curs acadèmic, s’ha comptabilitzat un alumnat total de 52 en
cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i 102 en cicles formatius de grau superior (CFGS).
L’oferta formativa de cicles formatius dels dos darrers cursos està concentrada a l’Institut
d’Educació Secundària La Romànica. Ha ofert els cicles formatius de grau mitjà
d’Operacions de fabricació de productes farmacèutics i el de Laboratori, ambdós equivalents
fins ara a un curs acadèmic entre 1.300 i 1.400 hores. Al mateix temps, però, també
s’imparteixen els cursos relatius als cicles formatius de grau superior que proporcionen
coneixement relatius a Anàlisi i Control, el qual consta de dos cursos d’un total de 2.000
hores, el de Fabricació de Productes Farmacèutics i Afins i, per últim, el de Química
Ambiental, ambdós equivalents a un curs acadèmic de 1.400 hores.
De la mateixa manera l’alumnat de batxillerat s’ha incrementat en un 13,7 %, i ha passat
dels 255 als 290. Els que han iniciat el primer curs, 158, és un nombre similar al de l’any
anterior, 151, +4,6 %, lluny de l’increment que hi va haver dotze mesos enrere, 34,8 %.
T8.4 Escolarització en Cicles Formatius i Batxillerat
Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09
IES
IES
Can Planas La Romànica
Total
2007-08
IES
IES
Can Planas La Romànica
Total
2008-09
30
19
30
19
30
22
30
22
49
49
52
52
23
19
30
30
23
19
30
30
22
23
49
24
22
23
49
24
102
102
118
118
Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM)
Operacions de fabricació de prod. Farmacèutics
Laboratori
Total
Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS)
Anàlisi i control 1er
Anàlisi i control 2n
Fabricació de prod. farmacèutics i afins 1er
Química ambiental
Total
Batxillerat
1er
2n
89
51
62
53
151
104
99
69
59
63
158
132
Total
140
115
255
168
122
290
Font: Regidoria d'Educació, IES Can Planas i IES La Romànica
G8.5 Escolarització en CFGM, CFGS, Batxillerat.
Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09
G8.4 Escolarització en Educació Secundària
Obligatòria (ESO).
Barberà del Vallès. 2007-08 i 2008-09
168
CFGM
501
410
492
428
140
CFGS
118122
115
102
Batxillerat
49
52
0
Can
Planas
La
Romànica
2007-08
Can
Planas
La
Romànica
2008-09
0 0
0
Can Planas La Romànica
2007-08
Can Planas La Romànica
2008-09
En relació amb la formació que s’imparteix al Centre de Formació d’Adults, els 363 alumnes
que assistiren en 2008 es poden desglossar en dos grans grups: els que participaren en
l’educació permanent d’adults i els alumnes d’altra formació transversal.
En el primer van grup es formaren 194 alumnes. Es desglossen en 53 que realitzen formació
instrumental, 59 que fan els tres nivells del graduat en educació secundària (GES), els 53
que es preparaven per a les proves d’accés als cicles formatius, tant de grau mitjà com grau
113
superior, i els 29 que realitzaven el curs de preparació per a les proves d’accés a la
universitat.
D’altra banda, s’hi imparteix altra formació en idiomes i informàtica que aplegà 169 alumnes.
Reberen formació en castellà, inicial o bàsic, 53 persones i així mateix altres 58 en anglès
inicial o funcional. Van rebre formació en informàtica inicial o usuari altres 58 persones.
Respecte del curs precedent s’incrementà el nombre d’alumnes en 45, +14,2 %, increment
que es concentra sobretot en la formació de graduat en educació de secundària (GES), i els
cursos de castellà, en aquest cas per l’augment de la demanda de persones estrangeres.
T8.5 Centre de Formació d'Adults
Barberà del Vallès 2007-08 i 2008-09
Educació Permanent d'Adults (EPA)
Formació Instrumental
Graduat en Educació Secundària nivell 1
Graduat en Educació Secundària nivell 2
Graduat en Educació Secundària nivell 3
Preparació a les Proves d'Accés als CFGM
Preparació a les Proves d'Accés als CFGS
Cursos per a majors de 25 anys - PPAU
Curs de castellà inicial
Curs de castellà bàsic
Anglès inicial
Anglès funcional
Informàtica inicial
Informàtica usuari
Alumnes
2007-08
Alumnes
2008-09
49
13
10
22
25
31
30
15
10
39
16
43
15
53
18
17
24
20
33
29
32
21
39
19
43
15
G8.6 Escolarització en Centre de Formació
d'Adults. Barberà del Vallès.
2007-08 i 2008-09
363
318
Alumnes CF
Adults
Alumnes CF
Adults
2007-08
2008-09
Font: Regidoria d'Educació i Centre de Formació d'Adults
Nivell de graduació d’estudis secundaris obligatoris i postobligatoris
Els nivells formatius d’estudis secundaris obligatoris i postobbligatoris inclouen formació
reglada i formació no reglada autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya. La primera engloba els estudis de secundària obligatòria i no obligatòria, fins els
Cicles formatius, tant de grau mitjà com superior i el Baxillerat. Mentre que la darrera inclou
els Programes de Qualificació Professional Inicial.
En relació a la formació reglada pel Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya impartida en els Instituts d’Estudis Secundaris (IES), en els darrers cinc cursos
acadèmics a Barberà del Vallès l’alumnat amb opció a graduar-se s’ha mogut dins l’interval
de 380 a 488.
Fent la disgregació pels diferents nivells formatius reglats, mentre l’alumnat de la ESO han
representat un promig de 186, pel que respecta a l’alumnat de Batxillerat, han representat
un promig de 130. Per altra banda, els Cicles formatius de grau mitjà han estat uns 49 en
promig, mentre que pels Cicles formatius de grau superior han estat de 65.
La graduació o titulació en termes percentuals respecte el total, en els dos darrers cursos
finalitzats és de:
Per al curs 2006-07: en el cas de l’alumnat de la ESO, un 70,9% havia superat els seus
estudis, mentre que en el cas del Batxillerat i del Cicle formatiu de grau mitjà i Cicle formatiu
de grau superior havia estat de, 60,3%, 32,8% i 67,4%, respectivament.
D’altra banda, el darrer curs acadèmic finalitzat, 2007-08, donà percentatges del 74,5% pels
alumnes de la ESO, 51,0% per a Batxillerat, mentre que 38,8% i 72,2% per l’alumnat dels
Cicles formatius de grau mitjà i superior, respectivament. En tres dels quatres casos les
proporcions han estat superiors.
En relació a les dades corresponents als alumnes dels Cicles formatius de 2004-05 (vegeu
taula T8.6) no inclouen el CFGM Explotació de sistemes informàtics atès que el primer curs
es va realitzar a l’IES Can Planas i el segon curs se’l van emportar a un altre institut de
114
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Badia del Vallès, amb el que els que es van graduar ho van fer en un altre municipi. El
mateix va succeir amb el CFGS en Gestió del transport, que de la mateixa manera es va
realitzar a l’IES Can Planas el primer curs i el segon se’l van endur a Cerdanyola del Vallès.
En relació a les proves per a la obtenció de títols oficials que es poden realitzar un cop
superats els respectius cursos en el Centre de Formació d’Adults a Barberà del Vallès,
podem dir el següent:
En aquest centre, per una banda, s’ofereix la formació relativa per tal d’assolir el Graduat en
educació secundària (GES), en el qual hi pot accedir tota persona major d’edat, o que
compleixi els 18 dins del període de matrícula. La taula T8.6 inclou els matriculats en els tres
nivells del GES. Pel curs acadèmic 2008-09, podem dir que existeix un alumnat de 59
matriculats entre els tres nivells, 24 en el tercer, els resultats finals dels qual es coneixen a
finals de juny. Mentre que pel curs acadèmic 2007-08 un total de 45 es van matricular en els
tres nivells, dels que 22 iniciaren el tercer nivell, i finalment 11 van aprovar.
D’altra banda, i posteriorment a haver rebut certs cursos o mòduls es pot procedir a realitzar
la Prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà (PACFGM). Pel present curs
acadèmic, 2008-09 les persones que es van presentar a la prova van ser 24, dels que van
aprovar 19. El curs 2007-08 els aprovats van ser 15.
D’altra banda, les Proves d’accés a cicles formatius de grau superior (PACFGS) són
aquelles que un cop realitzada la formació relativa a l’opció escollida donen accés als cicles
formatius de grau superior que la persona desitja. Aquests cursos van adreçats a persones
majors de 20 anys, o majors de 18 anys i que han assolit el cicle formatius de grau mitjà. En
relació a aquesta prova, pel curs 2007-08 d’un alumnat total de 31 es van titular un total de
18. En el present curs, 2008-09, es van presentar a la prova un total de 29 alumnes, dels
que van aprovar 26, un 90%.
Per últim, i fent referència a les Proves d’accés a la universitat (PAU), les quals van
adreçades a persones a partir de 25 anys, la mitjana d’aprovats de les cinc edicions
precedents va ser del 29%. En el darrer curs 2008-2009 han aprovat tan sols 4 alumnes dels
16 que es van presentar a la prova.
En relació a la formació no reglada autoritzada pel Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya tenim els Progames de Qualificació Professional Inicial (PQPI),
impartits a Barberà Promoció. Aquests cursos són els continuadors dels PGS (Programes de
Garantia Social) i tenen els mateixos objectius. Són un conjunt d’accions formatives
pensades per a joves a partir de 16 anys que han finalitzat l’ensenyament obligatori i no han
obtingut el graduat en educació secundària. Tenen per objectiu proporcionar als/ a les joves
participants la formació bàsica i professional que els permeti incorporar-se a la vida activa i
prosseguir els seus estudis, principalment en la formació professional específica de grau
mitjà, un cop superada la prova d’accés corresponent (formació que es potencia realitzar en
paral·lel al PQPI des d’aquest).
En el curs 2007-08 es van realitzar 3 PGS (actuals PQPI) amb un alumnat total de 51. Les
especialitats impartides foren Auxiliar reparació i manteniment de l’automòbil, Auxiliar de
fontaneria, calefacció i climatització i Auxiliar en activitats d’oficina i en serveis administratius
generals.
Al curs actual 2008-09 s’han realitzat 3 PQPI amb un total de 54 alumnes. Les especialitats
impartides han estat les mateixes que a l’edició passada.
Dels 40 alumnes que finalitzaran aquest juny el PQPI, que van iniciar-lo sense tenir la ESO
aprovada, 21 s’han reinsertat formativament, tenint la possibilitat de reinsertar-se al sistema
de formació reglada i podent, el curs vinent, realitzar un cicle formatiu de grau mitjà.
D’aquests, 5 han accedit directament per la nota adquirida en els mòduls A i B dels PQPI i
16 per haver superat la prova d’accés a cicles formatius de grau mitjà, després de la
115
preparació que, en paral·lel als mòdul A i B del PQPI, han realitzat. D’aquests 16, 10 s’han
preparat a l’AURE de Barberà Promoció i 6 a l’Escola d’adults de Barberà del Vallès a partir
del mòdul C (nova modalitat que estableix el PQPI per a que els alumnes que ho desitgen, i
a nivell voluntari puguin, formar-se per superar el GES en un any i sense tenir els 18 anys).
L’AURE és va crear per Barberà Promoció a l’any 2006 amb l’objectiu d’atendre l’alumnat
dels PQPI que no podien preparar-se per la PACFGM al Centre de Formació d’Adults per no
presentar el nivell de motivació necessari per assistir-hi.
Encara pot ser que algun jove que s’ha format en el mòdul C a l’escola d’adults, en paral·lel
als mòduls A i B, a final de juny assoleixi el GES.
A continuació la Taula T.8.6 mostra els estudis obligatoris i postobligatoris realitzats a
Barberà del Vallès en les darreres edicions i el nivell de graduacions o titulacions assolides
per cada estudi.
T8.6 Formació reglada i formació no reglada autoritzada per Departament d'Educació
de la Generalitat de Catalunya. Barberà del Vallès, Cursos 2003-04 a 2008-09
Formació no reglada autoritzada pel
Dept d'Educació de la Generalitat de
Catalunya
Formació reglada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya
Centre
Estudis
IES de Barberà del Vallès
ESO
Batxillerat
Alumnes Graduats Alumnes
(*1)
(*2)
(*3)
CFGM
Titulats Alumnes
(*4)
(*5)
CFGS
Titulats
Alumnes
Titulats
(*6)
(*7)
(*8)
Centre de Formació d'Adults de Barberà del
Vallès
PACFGM PACFGS
PAU
GES
Alumnes Titulats
(*9)
(*10)
Barberà Promoció
PQPI
Alumnes Aprovats Alumnes Aprovats Alumnes Aprovats Alumnes
(*11)
(*12)
(*13)
(*14)
(*15)
(*16)
(*17)
Certificat
Aprofitament
Poden passar
directe CFGM
(*18)
(*19)
curs
2003-04
2004-05
2005-06
2006-07
2007-08
2008-09
210
187
139
199
220
186
127
139
103
141
164
*
131
148
130
136
104
132
80
91
60
82
53
*
59
32
55
61
49
46
21
10
19
20
19
*
18
44
56
92
36
95
13
24
21
62
26
*
42
69
36
62
45
59
14
8
8
10
11
*
19
39
32
28
25
20
Font: IES de Barberà del Vallès, Regidoria d'Educació, Centre de Formació d'Adults i Barberà Promoció
6
13
25
13
15
19
26
35
30
30
31
33
10
14
13
8
18
26
19
36
44
35
30
29
8
12
11
13
3
4
19
18
39
47
51
54
14
17
28
29
34
*
----------6
Aproven
PACFGM
(*20)
GES
(mòdul C)
(*21)
CFA
BdV
AURE
FBP
CFA
4
7
13
3
7
6
------6
12
10
----------*
*A l'espera de resultats a mitjans-finals de juny
ESO: (*1) Total alumnes 4t ESO.
(*2) Alumnes que obtenen el Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Batxillerat: (*3) Total alumnes 2n batxillerat.
(*4) Alumnes que obtenen la titulació Batxillerat.
CFGM: (*5) Total alumnes CFGM - Ampliació d'1 especialitat (curs 02-03).
(*6) Alumnes que obtenen la titulació CFGM.
CFGS: (*7) Total alumnes inscrits 2n any CFGS.
(*8) Alumnes que obtenen la titulació CFGS.
CFA: (*9) Alumnes dels tres nivells en Graduat en Educació Secundària.
(*10) Alumnes de tercer nivell que obtenen la titulació en Graduat en Educació Secundària.
(*11) Alumnes en preparació a les Proves d'Accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà.
(*12) Alumnes que aproven les Proves d'Accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà.
(*13) Alumnes en preparació a les Proves d'Accés als Cicles Formatius de Grau Superior.
(*14) Alumnes que aproven les Proves d'Accés als Cicles Formatius de Grau Superior.
(*15) Alumnes en preparació a les Proves d'Accés a la Universitat.
(*16) Alumnes que aproven les Proves d'Accés a la Universitat.
PQPI: (*17) Total alumnes que realitzen PQPI
(*18) Total d'alumnes que obtenen Certificat d'Aprofitament del PQPI
(*19) Alumnes que poden passar directament a CFGM per assolir una nota de 8 o més a PQPI
(*20) Alumnes que, en paral·lel al PGS, es preparen a la PACFGM i la superen.
Es desglossa els que es preparen per a la PACFGM a:
- CFA-BdV (Centre de Formació d'Adults Barberà del Vallès).
- AURE-FBP (Aula de Reforç per a la Formació Bàsica de Barberà Promoció, que s'inicià a l'entitat a partir de 2006-07.
(*21) A- Aproven GES des del Mòdul C al Centre de Formació d'Adults (CFA).
Mòdul que contempla els PQPI i que hi ha de realitzar les CFA
Destacar les persones que després del seu pas per l’Escola d’Adults (CFA) o per un
Programa de Qualificació Professional Inicial, i haver estat excloses del sistema de formació
reglada, per no haver assolit l’ESO o formació bàsica similar, aproven el GES o la PACFGM
i tenen l’opció de tornar a reinsertar-se en un itinerari formatiu dins la reglada i assolir en
qualificació superior que es relaciona amb la possibilitat de tenir una inserció laboral exitosa
i de més qualitat.
116
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
8.2. Formació en el servei municipal d’ocupació
La formació no reglada impartida pel servei municipal d’ocupació, Barberà Promoció,
inclou diversa tipologia de formació per a la millora de l’ocupabilitat. D’una banda aquella
adreçada a persones aturades i a persones treballadores, accions que tenen per objectiu
assolir una qualificació professional que els permeti a aquestes persones, en última
instància, o trobar una feina o aconseguir una millora qualitativa o quantitativa a la feina en
la que actualment treballa. Altres tipus de formació poden ajudar a la persona a millorar el
nivell d’ocupabilitat i capacitar-la per a la recerca d’ocupació i/o per ajudar-la en
l’assessorament per l’autoocupació.
La primera agrupació d’accions formatives d’aquest tipus estarien sota el paraigües de la
formació ocupacional adreçada a persones aturades i persones treballadores.
En els dos últims anys, 2007 i 2008, el nombre de cursos de formació no reglada
ocupacional realitzats han estat de 26 i 25 respectivament, amb una mitjana d’alumnes per
curs menor atès que el global de l’alumnat ha passat dels 362 als 266.
T8.7 Formació ocupacional per persones aturades i persones treballadores. 2007 i 2008
Cursos per aturats i emprenedors
Cursos de requalificació
Cursos propis i a mida per empreses/entitats
Formació en col·laboració en Gremis o entitats
Total
Cursos
7
11
6
2
26
2007
Alumnes Cursos
Hores
2.640
99
7
430
180
11
75
52
7
878
31
2
4.023
362
27
2008
Hores
Alumnes
885
75
429
105
135
54
938
32
2.387
266
Font: Barberà Promoció
G8.7 Cursos de formació ocupacional per
persones aturades i treballadores. 2007 i 2008
G8.8 Alumnes de cursos de formació ocupacional
per persones aturades i treballadores. 2007 i 2008
180
11 11
2007
2007
7
2008
2008
7
7
105
99
6
75
52 54
2 2
Aturats i Requalificació Propis i a
emprenedors
mida per
empreses
Col·laboració
amb Gremis
31 32
Aturats i
emprenedors
Requalificació Propis i a mida Col·laboració
per empreses amb Gremis
Segons la tipologia de cursos, es destaca els cursos per aturats i emprenedors de 2008,
desglossats en els següents (vegeu taula següent): tres en Formació en manipulador
d’aliments, un d’Alfabetització digital, un d’Auxiliar de gerontologia en residències i centres
de dia, un d’Higiene alimentària i un de Neteja i bugaderia.
Pel 2008 aquests 7 cursos es composen d’un total de 75 alumnes i 885 hores. La majoria de
l’alumnat, 92%, eren dones majors de 25 anys.
Pel que respecta al grup de cursos de formació de requalificació per a persones
ocupades pel 2007, està format per 11 cursos: Power point creatiu, Access i Excel en l’àmbit
de la ofimàtica; Tècniques de negociació, Gestió de personal (nivell II), Anglès (nivell II) i
117
Nou pla general comptable, en l’àmbit de la gestió i administració; i Prevenció de riscos
laborals, Tècniques de manteniment: pneumàtica i Autòmates programables.
En aquest cas s’ha mantingut el nombre d’accions formatives, i el nombre d’hores lectives,
que aplegaren un total de 105 treballadors. La majoria de l’alumnat, a parts iguals, són
homes majors de 25 anys, 48%, i dones majors, 46%.
T8.7 Especialitats formatives impartides 2007 i 2008 (continuació)
Cursos
2007
Cursos per aturats i emprenedors
Administratiu/va comptable
Alfabetització digital
Anglès atenció al públic
Auxiliar de gerontologia residències i centres de dia gent gran
Empleat d'oficina
Formació en manipulador d'aliments
Higiene alimentària
Jardineria / Auxiliar forestal
Monitor d'activit de lleure i jov. amb espec menjador o bressol
Neteja i bugaderia
Treballador/a familiar
Cursos pròpis i a mida per empreses/entitats
Base de dades: Access
Dietètica i nutrició - nivell II
Formació en manipulador d'aliments
Full de càlcul: excel
Processador de text: word
Segutetat i higiene aliment a l'Hosteleria i cuina per col·lectivitats
7
1
Cursos
2008
1
1
1
1
1
3
1
1
1
1
1
6
1
3
1
1
2007
7 Cursos per a treballadors
Access
Anglès Beginner
Autòmates programables I
Autòmates programables II
Comptabilitat: Gestió Comptable
Excel
Formació en manipulador d'aliments - Mercat Onze de Setembre
Gestió de personal: salari, nòmines i seguretat social nivell I
Gestió de personal: salari, nòmines i seguretat social nivell II
Gestió del temps i l'estrés
Idiomes anglès II
Nou Pla General Comptable
Power Point creatiu
Prevenció de riscos laborals
Tècniques de manteniment: pneumàtica
Tècniques de negociació
TIC: El que ningú t'ensenya
7 Formació en col·laboració en gremis o entitats
1 Electricitat industrial
1 Instal·lador de climatització
3 Instal·lador de sistemes d'energia solar tèrmica
2
11
1
1
1
1
2008
11
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
2
1
1
1
1
1
2
1
1
2
1
1
Font: Barberà Promoció
En quant als cursos propis i cursos a mida per a empreses, en 2008 s’impartiren 7
cursos: tres en Formació en manipulador d’aliments, dos de Full de càlcul: excel, un de Base
de dades Access, i finalment, un de Dietètica i nutrició (nivell II). Hi participaren 54 alumnes
en aquestes accions formatives, que conjuntament sumaven 135 hores lectives. El 92% de
l’alumnat tenia més de 25 anys, 55% dones i 38% homes.
Per últim, en el marc dels convenis de col·laboració amb els gremis, i per quart cop
consecutiu s’ha dut a terme dues especialitats formatives en col·laboració amb el Gremi
d’Instal·ladors d’Electricitat i Fontaneria de Sabadell i Comarca: d’Instal·lador de
climatització, i Instal·ladors/a de sistemes d’energia solar tèrmica. Entre els dos cursos, que
van tenir una durada conjunta de 938 hores, aplegaren 32 alumnes, tots homes majors de
25 anys.
Un altre grup de formació que es diferencia és la formació específica per a joves en
transició escola-treball.
Els joves poden participar i beneficiar-se de bona part de les accions formatives del servei
municipal d’ocupació especificats en tot aquest apartat 8.2. També hi ha formació
dissenyada exclusivament per als joves que estan en fase de transició de l’escola al treball.
Han participat en el curs 2008-09 un total de 325 usuaris joves, gairebé 300 joves diferents,
en aquest conjunt d’accions formatives específiques per a joves en transició escola treball,
que es mostren en la taula T8.8.
118
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
T8.8 Formació específica per a joves en transisió escola treball. 2007-08 i 2008-09
2007-08
Programes de Garantia Social: PGS
PGS Auxiliar Reparació i manteniment de l'Automòbil
Alumnes:
Hores:
PGS Auxiliar Fontaneria, Calefacció i Climatització
Alumnes:
Hores:
PGS Auxiliar Activitats d’oficina i en serveis administratius generals
Alumnes:
Hores:
Aula de Reforç per a la formació Bàsica: AURE
Alumnes participants al llarg de tota l'acció:
Formació Prova Accés Cicles Formatiu de Grau Mitjà: alumnes presenten prova - superen prova:
Coneixement d'Ocupacions a Barberà del Vallès: COB
Total alumnes participants (COB eso + COB orienta)
COB-ESO (per motivar als alumnes amb dificultats en l'aprentatge)
Total participants:
Grup alumnes IES Can Planas - total participants
Grup alumnes IES La Romànica -total participants
Total ocupacions practicades
Hores totals- Núm. Grups - Hores per sessió
COB-ORIENTA (per a una orientació ocupacional pràctica)
Total participants:
Total alumnes IES Can Planas (de 2n, 3r i 4t ESO):
Total alumnes IES la Romànica (de 3r i 4t ESO):
Total alumnes de Barberà Promoció (derivats de diversos ens locals):
Total ocupacions practicades
Hores totals
Sessions d'orientació formativa ocupacional a joves en transició escola treball
Total sessions - alumnes assistents
2008-09
18
749 h.
19
800 h.
18
774 h.
17
779 h.
15
869 h.
18
869 h.
38
28 - 12
31
20 - 10
193
232
24
(2n i 3r ESO) 10
(2n i 3r ESO) 14
6
62 h - 4g - 2 h/s
26
(2n i 3r ESO) 11
(2n i 3r ESO) 15
8
60 h - 3 g - 1'5 h/g
148
117
22
9
8
128 h
206
130
76
8
256 h
1 - 10
2-8
Font: Barberà Promoció
En relació als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) (antics Programes
de Garantia Social) és una formació no reglada que s’autoritza pel Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya. S’adrecen als joves que no han assolit la ESO i no poden
continuar els seus estudis dins la formació reglada. En el proper gràfic G8.9 es cita l’alumnat
participant en cadascun dels PQPI realitzats en els dos últims cursos acadèmics, 2007-2008
i 2008-2009.
Aquets programes tenen per objectiu que el/la jove es formi en una ocupació i retorni a la
formació reglada per cursar l’any següent un cicle formatiu de grau mitjà. És per això que es
coordina que el jovent, en paral·lel a la realització dels PQPI i en un horari coordinat, es
preparin per a la Prova d’Accés als Cicles Formatius de Grau Mitja (PACFGM) o mòdul C
per treure’s el GES. Segons les característiques dels alumnes ho fan en el CFA pel mòdul C
(GES) o a l’AURE (preparació per a l’accés als CFGM) de Barberà Promoció. En aquesta
última entitat es creà, l’any 2006, el servei de l’AURE- Aula de suport a la Formació
Bàsica, per tal de donar aquesta formació a l’alumnat que no la realitzen a l’Escola d’Adults
(vegeu els resultats de l’AURE a la taula T8.8 anterior).
Els nous programes PQPI, que s’inicien en el curs 2008-09, es divideixen en tres mòduls, els
dos primers impartits per Barberà Promoció i el tercer per l’Escola d’Adults de Barberà del
Vallès:
.Mòdul A: Formació professionalitzadora, que és de realització obligatòria.
.Mòdul B: Desenvolupament i recursos personals, coneixement de l’entorn professional i
social i aprenentatges instrumentals bàsics, també de realització obligatòria.
.Mòdul C: Obtenció del Graduat d’Educació Secundària (GES) en un curs acadèmic, de
caràcter voluntari i cal que l’imparteixi l’Escola d’Adults. Barberà Promoció ha potenciat que
el realitzin el màxim nombre d’alumnes.
Els resultats globals, obtinguts en els 3 PQPI de cada curs acadèmic, quant a la
preparació a la prova d’accés als cicles formatius de Grau Mitjà o mòdul C, sumant els
alumnes preparats a l’Escola d’Adults i a l’AURE (dades que es poden veure a la taula T8.6
de l’apartat Nivell de graduació d’estudis obligatoris i postobligatoris), són els que s’observen
el gràfic (G8.10).
En el curs 2008-09 han aprovat la PACFGM o passen directament a CFGM (per la nota
aconseguida als PQPI) o aproven al GES (a partir del mòdul C que poden realitzar a CFA
per fer PQPI), 21 dels 40 alumnes que finalitzen el PQPI. Es tracta, doncs, d’un 52,5% de
119
joves que tenen l’oportunitat d’iniciar un CFGM, i per tant poden reinsertar-se a la formació
reglada. Encara falten resultats GES dels alumnes que s’han preparat en el mòdul C per
treure’s el GES i per tant el percentatge pot augmentar.
G8.9 Joves participants en els Programes de
Qualificació Profesional Inicial.
Cursos 2007-08 i 2008-09
2007-08
18
19
2008-09
18
18
17
15
G8.10 Joves participants en els PQPI que, en paral·lel, es
preparen a la PACFGM, es presenten a la prova i la superen o
pasen directe.
Cursos 2007-08 i 2008-09
54
51
51
44
34
31
21
18
*
2007-08
PGS Reparació i
Manteniment de
l'Automòbil
PGS Auxiliar
Fontaneria,
Calefacció i
Climatització
PGS Auxiliar
TelefonistaRecepcionista
d'Oficina
2008-09
Joves participants en el PGS
Joves es preparen a la PACFGM
Joves es presenten a la PACFGM
Joves superen la PACFGM o pasen directe
Joves superen GES (mòdul C) (pendent * )
Font: Barberà Promoció
Una altra acció és la de Coneixement d’Ocupacions Barberà de Vallès – COB, que
consisteix en “tastar ocupacions” a partir de tallers pràctics. Es diferencien dos modalitats
COB, amb objectius concrets cadascuna i adreçades a col·lectius concrets:
COB-orienta: ajudar als/a les joves a decidir quina professió o àmbit professional els
interessa per formar-se i/o treballar. S’adreça a alumnes de 3r i 4t d’ESO prioritàriament i/o
joves que ja no estan a la formació reglada i s’atenen des de Barberà Promoció.
COB-eso: motivar als/a les joves a superar la ESO en els casos que presentin dificultats en
l’aprenentatge. S’adreça als/a les alumnes de 2n d'ESO i 3r d’ESO que presenten dificultats
en l'aprenentatge a partir de relacionar l’experiència pràctica del COB amb els continguts de
l’ESO. Els psicopedagogs dels IES valoren els alumnes adients per participar-hi.
Prioritàriament són alumnes de la UAC o Aula Oberta dels IES.
Dins d’aquesta modalitat s’ha realitzat també un COB-eso de jardineria específic, on també
hi participen alumnat de 2n i 3r d’ESO dels dos IES.
Al llarg dels cursos acadèmics 2007-2008 i 2008-2009, i en les diferents modalitats COB, els
alumnes han tastat fins a 8 ocupacions, vinculades a les especialitats del quadre següent.
Les ocupacions s’escullen a partir d’analitzar quins són els àmbits ocupacionals més
demandats en el mercat treball i, Especialitats curs 2008-2009
entre aquests, quins es poden * Administració
* Instal·lador d'energia solar tèrmica
mostrar en tallers pràctics a * Automoció
* Jardineria - Forestal
Barberà
Promoció
o
en * Autoocupació
* Serveis a la comunitat
instal·lacions amb les que es faci * Imatge personal
* Serveis de restauració
conveni.
* Instal·lador de climatització - electricitat - lampisteria
Al llarg de 2006 es va consolidar * Taller de generació d'idees i creació d'empreses
l’acció COB, el que es referma amb el nombre d’usuaris de les dues últimes edicions.
Concretament s’inicià la modalitat COB-orienta atenent a un nombre significatiu de joves del
municipi. Enguany a més del COB-eso genèric, com hem al·ludit amb anterioritat s’ha
consolidad el COB-eso específic de jardineria (G8.11). Aquest COB-eso de jardineria
s’inicia l’any anterior i es realitza per un altre grup d’alumnes amb dificultats en
l’aprenentatge que en cada IES participen en el projecte de cultiu d’un hort per tal de
motivar-se en l’aprenentatge.
120
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
G8.11 Joves participants en el COB- Coneixement
d'Ocupacions Barberà del Vallès.
Cursos 2007-08 i 2008-09
206
2007-08
2008-09
24
148
9
10
16
Joves participants Joves participants Joves participants
en el COB-eso
en el COB-orienta
en el COB-eso
Jardineria
Font: Barberà Promoció
També s’ha realitzat les Sessions d’orientació formativa ocupacional que en el 2008 van
aplegar 8 joves en transició escola treball. Aquestes sessions tenen l’objectiu d’orientar al
jovent en l’itinerari formatiu professional que volen fer i donar-els-hi una mostra directa de la
formació no reglada que es realitza en un servei d’ocupació com Barberà Promoció. A la
majoria de joves del municipi se’ls dona aquesta informació en l’acció COB orienta a 3r o 4t
d’ESO i aquestes sessions d’orientació només es realitzen puntualment a petits grups del
municipi o de fora del municipi quan ho sol·liciten per temes concrets.
G8.12 Joves participants en accions específiques adreçades a afavorir el pas
de l'escola al treball. 2007-08 i 2008-09
232
193
2007-08
2008-09
51
54
38
31
10
Programes de Aula de Reforç Coneixement
Qualificació
per a la
d'Ocupacions
Professional
Formació
a Barberà del
Inicial PQPI Bàsica: AURE Vallès: COB
8
Sessions
d'orientació
formativa
ocupacional
Font: Barberà Promoció
Finalment comentar, tal i com s’observa en el gràfic G8.12, que l’any 2008 han augmentat
els usuaris de les accions de formació específica adreçades a joves en transició escola
treball. L’acció COB està més que consolidada, amb augment d’usuaris; es manté el nombre
de PQPI, i es manté el servei de l’Aula de Reforç AURE.
Un altre grup és el de la formació per a la capacitació en la recerca d’ocupació.
Aquesta formació té l’objectiu de capacitar a les persones per a que millorin el seu nivell
d’ocupabilitat i tinguin més possibilitats de tenir una inserció laboral ràpida i adaptada al seu
perfil personal, interessos i demanda.
El nivell d’ocupabilitat és la possibilitat que té una persona de trobar treball i, per tant, per
tenir un bon perfil professional a l'hora de trobar treball, el nivell d'ocupabilitat ha de ser
elevat.
És per això que també es valora important completar les accions de formació ocupacional
(en les que s’hi aprèn una ocupació) amb accions formatives de capacitació per a la recerca
d’ocupació on es forma a la persona per tal que conegui, millori i/o pal·liï, si s’escau, els
factor que condicionen el seu nivell d’ocupabilitat.
121
Barberà Promoció realitza diversos mòduls
per capacitar a la persona en la millora
d’aquests factors. Aquests es poden realitzar
de
manera
independent
i
són
complementaris entre ells.
Els realitzen tant persones que han fet un
curs de formació ocupacional, com persones
que estan aturades o ocupades i acudeixen
als servei de Barberà Promoció per
assessorar-se i ser acompanyades en la
recerca de feina i/o formació. A part d’oferir-
Factors que condicionen l'ocupabilitat
Estructurals
Situació mercat laboral: Oferta-Demanda
Edat
Sexe
Formació
Experiència
Personal
i
psicològic
Mòduls
Mòduls d'iniciació en la Recerca d'Ocupació: MIRO
Mòduls per conèixer la Situació de l'Ocupació: SO
Mòduls per a la Requalificació Laboral: RELA
Mòduls de Desenvolupament d'Aspectes Personals per a l'Ocupació
Mòduls per a la Recerca Activa d'Ocupació
Mòduls pel coneixement del Sector Serveis a les persones
Tallers d'Orientació Ocupacional
Situació específica en la recerca d'ocupació per a persones nouvingudes
Capacitat en la recerca d'ocupació per a persones perceptores de la RMI
Especialització
Polivalència
Obsolescència (temps sense treballar)
Valor que es concedeix al treball
Autovaloració personal i professional
Disponibilitat (horària, desplaçament)
Estil i mètode de recerca
los-hi els diversos serveis d’ocupació
de l’entitat (borsa de treball, sala per
a la recerca de feina i/o formació,
tutories individuals, formació en la
contractació, etc.), se’ls ofereix
també aquesta formació que es
relaciona directament amb l’augment
de les seves possibilitat d’inserció.
La participació
cadascun dels mòduls l’any 2007 i 2008 es mostren a la taula T8.9.
d’usuaris/àries
en
T8.9 Formació per a la capacitació en la recerca d'ocupació. 2007 i 2008
2007
2008
Mòduls d'Iniciació en la Recerca d'Ocupació: MIRO
Núm. d'usuaris/àries
Núm. de mòduls - hores totals
9
1m. 5 h.
147
13m. 54 h.
En 2007 es treballa nova
metodologia
3 m. - 7h. - 12
131
11m. 22h.
8 m. - 16 h. - 34
3 m. - 7h. - 12
16 m. - 33h. - 85
1 m. - 2 h. - 6
7 m. - 14 h. - 28
34 m. - 68 h. - 139
4 m. - 8h. - 23
4 m. - 8h. - 22
4 m. - 8h. - 22
4 m. - 9h. - 18
61
9 m. - 18 h. - 41
10 m. - 20 h. - 40
7 m. - 14 h. - 29
8 m. - 16 h. - 29
40
38
3m. - 28 h.
40
3m. - 24 h.
23
12
Es realitzarà
tutories
individuals
a 81 persones
Es realitzarà
tutories
individuals
a 61 persones
Mòduls per conèixer la Situació de l'Ocupació: SO
Núm. d'usuaris/àries
Núm. de mòduls - hores totals
Mòduls de Desenvolupament d'Aspectes Personals per a l'Ocupació:
núm. mòduls - hores totals - total usuaris/àries
Motivació per a l'ocupació
Suport a l'autonomia
Habilitats comunicatives
Mòduls per a la Recerca Activa d'Ocupació:
núm. mòduls - hores totals - total usuaris/àries
Currículum Vitae i Autocandidatura
Recursos per a la recerca activa de feina
Entrevista de Selecció
Proves psicotècniques
Informació del mercat de treball
Mòduls pel coneixement del Sector Serveis a les persones: total usuaris/àries
Sessions teòrico-pràctiques a l'aula:
Núm. d'usuaris/àries
Núm. de mòduls - hores totals
Formació en pràctiques o visites a empreses:
Núm usuaris/àries
Capacitació específica en la recerca d'ocupació per a
persones nouvingudes: total usuaris/àries
Mòduls d'hablitats personals
Núm. d'usuaris/àries
Núm. de mòduls - hores totals
Mòduls de tècniques de recerca de feina
Núm. d'usuaris/àries
Núm de mòduls - hores totals
Capacitació en la recerca d'ocupació per a persones perceptores de la RMI (Renda Mínima d'Inserció)
Núm d'usuaris/àries:
Hores totals
17
525 h.
17
800 h.
Font: Barberà Promoció
En el conjunt de mòduls van participar el 2008 un total de 569 usuaris en 2008. En el
següent gràfic G8.13 pot observar-se la distribució de les persones usuàries per mòduls de
les últimes dues edicions.
Les tipologies de mòduls amb més usuaris/àries cal relacionar-ho amb la demanda prioritària
de trobar feina que tenen les persones que acudeixen a Barberà Promoció. Davant
122
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
d’aquesta demanda, tenen la necessitat de formar-se en com fer un currículum vitae,
l’autocandidatura, l’entrevista de selecció, etc. Aquests són els continguts que, de manera
més general o específica, ensenyen aquests mòduls on s’hi observa més participació.
També des de Barberà Promoció, es dóna molta importància i potencia a que les persones
participin en altres tipologies d’accions com els mòduls on es treballa la millora i
desenvolupament dels aspectes personals que faciliten l’ocupació (habilitats comunicatives,
suport a l’autonomia, etc.), o mòduls pel coneixement de la situació del mercat laboral.
Finalment destacar els mòduls específics que es realitzen adaptats a les necessitats que
presenten les persones nouvingudes i les persones perceptores de RMI, degut a que són
persones que es troben en situacions psicosocials de risc i necessiten una atenció especial.
G8.13 Usuaris/àries participants en les diverses accions de formació per a la capacitació en la
recerca d'ocupació. 2007 i 2008
Capacitació en la recerca d'ocupació per a
persones perceptores de la RMI
2008
17
17
2007
Capacitació específica en la recerca
d'ocupació per a persones nouvingudes
61
40
Mòduls pel coneixement del Sector Serveis
a les persones
81
61
Mòduls per a la Recerca Activa d'Ocupació
139
85
Mòduls de Desenvolupament d'Aspectes
Personals per a l'Ocupació
12
34
Mòduls per conèixer la Situació de
l'Ocupació: SO
Mòduls d'Iniciació en la Recerca d'Ocupació:
MIRO
131
147
9
Font: Barberà Promoció
Un altre tipus d’accions és la formació per a la captació i sensibilització per
l’autoocupació que s’adreça al col·lectiu de personers que volen muntar un negoci.
En total participaren 239 usuaris l’any 2008 en seminaris i tallers en aquests tipus de
formació que tenen per objectiu sensibilitzar i assessorar a les persones que volen muntar
un negoci propi.
Amb aquest objectiu es desenvoluparen seminaris de diversa durada, tant de sensibilització
per a l’autoocupació, on participaren 70 persones en 6 seminaris, com en mòduls per a
l’autoocupació on participaren 127 persones en 12 mòduls.
Les temàtiques tractades en els diferents seminaris i tallers són idees de negoci, tràmits a la
constitució, línies de finançament, ajuts i subvencions, pla d’empresa i capitalització de l’atur
i marqueting.
Així mateix assistiren 42 persones en 4 accions de formació empresarial. Els continguts van
ser formació en economia social i per a la consolidació d’empreses.
T8.10 Formació per a la captació i sensibilització
per l'autoocupació. 2008
G8.14 Alumnes formació per a la captació i
sensibilització per l'autoocupació. 2008
any 2008
Seminaris i Tallers de sensibilització i
generació d'idees (persones)
Seminaris d'autoocupació
Mòduls d'autoocupació
Seminaris de formació empresarial
(assistents)
Font: Barberà Promoció
123
197
18 (197)
any 2008
6 (70)
12 (127)
4 (42)
42
Seminaris de
sensibilització
Seminaris de
formació
empresarial
Finalment, s’exposa la formació en noves tecnologies en el Punt Òmnia.
Les accions formatives exposades en els apartats previs s’adrecen tota a la població en edat
activa. Aquestes accions formatives en matèria de noves tecnologies s’adrecen, a més de la
població en edat laboral, a la gent gran, nens i entitats associatives, per que és formació que
van més enllà de l’objectiu ocupacional. En aquest sentit cal valorar també el seu objectiu
social.
Una part de la formació és autoformació en hores accés lliure al Punt Òmnia, en el que
participaren 293 usuaris, força més que les 204 de l’any anterior. També persones
pertanyents a 17 Entitats de Barberà del Vallès participaren del servei més que les 9 de
2007.
Entre els tallers formatius destaquen els destinats a adults. Enguany s’han fet tallers
complerts de 30-35 hores que inclouen tres àmbits, introducció a la informàtica, ofimàtica, i
internet, amb 180 participants en 14 accions. La participació ha estat la meitat que l’edició
passada però cal tenir en compte que la durada de cada taller ha triplicat els de l’any
precedent. També 46 adults van participar en formació en fotografia digital.
T8.11 Formació en noves tecnologies des del Punt Òmnia. 2007 i 2008
Accés lliure
Tallers
Nens: informàtica per a nens
Adults: introducció a la informàtica, ofimàtica i internet (acció 8 hores)
Adults: introducció a la informàtica, ofimàtica i internet (acció 30-35 hores)
Adults: fotografia digital, ...
Gent gran: alfabetització digital
Suport a altres programes FBP
Orientació
Ocupació
Formació
Transversal
Entitats i Serveis
Educatives
Culturals
Lleure
Altres
Gent Gran
2007
2008
Accions Usuaris Accions Usuaris
204
293
52
6
37
501
36
376
3
6
5
4
1
24
65
57
52
5
9
5
2
2
39
12
381
79
14
8
5
10
4
2
1
3
17
2
1
10
4
180
76
46
116
54
20
8
34
Font: Barberà Promoció
En altres tallers formatius d’alfabetització digital, específics per a població no activa
laboralment, participaren 79 nens i 46 persones de més de 60 anys.
També es desenvoluparen accions formatives en Noves tecnologies de suport a programes
ocupacionals, amb 116 usuaris assistents, duplicant la xifra de 2007.
Han participat globalment un total de 515 persones diferents al Punt Òmnia rebent formació
en noves tecnologies en el 2008. Ha estat l’any amb més participació des de que s’inicià el
servei.
Distribuïts per edat, el 13% eren nens fins 14 anys, el 15% joves entre 15 i 25, el 54% adults
entre 26 i 60, i el 17%, per tant, eren persones majors de 60 anys. La població estrangera
atesa era l’11% del global.
124
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
G8.15 Alumnes de formació en noves tecnologies
des del Punt Òmnia. 2007 i 2008
2007
2008
376
293
204
180
36
Accés lliure
79
76
65 46
24
Taller Nens:
Taller Adults:
Taller Adults:
Taller Adults:
informàtica per a
informàtica,
informàtica,
altres (retoc o
nens
ofimàtica i internet ofimàtica i internet fotografia digital)
(acció 8 hores)
(acció 30-35
hores)
Tallers
Taller Gent gran:
alfabetització
digital
57
116
Suport a altres
programes FBP
Nivell d’inserció laboral i formativa de la formació ocupacional
S'exposa el nivell d'inserció assolida pels cursos de Formació Ocupacional –cursos FO–
adreçats a persones aturades (els subvencionats pel Departament de Treball de la
Generalitat de Catalunya), així mateix els cursos per aturats del programa ILOSER) i dels
Programes de Qualificació Professional Inicial –PQPI– (subvencionats pel Departament de
Treball de la Generalitat de Catalunya i autoritzats pel Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya) que es realitzen a Barberà Promoció.
Es mostra la inserció d’aquestes tres tipologies com a mostra estimativa de la inserció
assolida per les persones que realitzen accions de formació a l’entitat. Concretament
s’agafen aquestes tipologies perquè són formacions representatives d’accions on hi
participen persones aturades que es formen en una ocupació determinada.
Les taxes d’inserció laboral mostren la proporció d’alumnes que han iniciat feina als 6
mesos d’haver acabat el curs, que és quan es va realitzar el seguiment perquè així es
sol·licita pels cursos FO. Es preveu que aquestes taxes augmentin després dels 6 mesos. La
taxa d’inserció laboral inclou la inserció per compte d’altre i per compte propi, és a dir com
assalariat i com autònom.
Cal tenir en compte que les accions formatives de 2007 són accions finalitzades a les
acaballes de l’any o en 2008 i, per tant, la mesura de la inserció s’ha fet majoritàriament en
2008, atès que es fa com a màxim en els 6 mesos posteriors a la finalització, és a dir, es
tracta d’insercions dins de 2008. Aquest any, en especial a partir de març, s’inicià un període
d’alta dificultat per trobar feina. Això ha afectat fins i tot a les ocupacions vinculades al
programa ILOSER, de serveis a les persones, que gaudien unes taxes d’inserció del 74%
tan sols dotze mesos enrere (vegeu G8.16 i G8.17).
Les taxes s’han calculat en el cas de la Formació Ocupacional per l’any 2006 i 2007 pels
cursos per aturats subvencionats pel Departament de Treball –Pla FIP, així com pels cursos
del programa ILOSER, formació vinculat a amb els serveis a les persones. En el primer cas
la taxa d’inserció ha disminuït fins el 53,2% (en funció de les dades oficials del Departament
de Treball) i la inserció del programa fins el 51,1%.
125
G8.17 Inserció laboral dels cursos ILOSER als
6 mesos d'haver finalitzat el curs. 2006 i 2007
G8.16 Inserció laboral dels cursos de
Formació Ocupacional als 6 mesos d'haver
finalitzat el curs. 2006 i 2007
74,0%
62,0%
75%
75%
Inserció
laboral
53,2%
50%
51,1%
50%
25%
Inserció
laboral
25%
0%
0%
Cursos FO
2006
Cursos FO
2007
Cursos
Cursos
ILOSER 2006 ILOSER 2007
En el cas dels Programes de Qualificació Professional Inicial s’han calculat pels 3
programes de cadascun dels cursos acadèmics 2007-08 i 2008-09. En aquests cursos cal
destacar el doble objectiu que tenen, tant la inserció laboral com la reinserció a la formació
reglada. En aquest doble sentit cal valorar cada tipus d’inserció. La taxa d’inserció formativa
inclou la de formació reglada i la formació no reglada.
Dir que no s’inclouen, al gràfic G8.18, les taxes d’inserció laboral del PQPI realitzat en el
curs 2008-09 atès que no han finalitzat encara. Cal destacar en aquest PQPI, que el 94,4%
s’ha reinsertat formativament, en paral·lel al PQPI o a l’AURE, i on el 52,5% tenen la
possibilitat de reinsertar-se al sistema de formació reglada a partir de poder realitzar un
CFGM el curs següent.
Finalment, han aprovat la Prova d’Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà, un 52,5%, 21
alumnes dels 40 que finalitzen els PQPI. Aquesta taxa podria augmentar en el cas que altres
alumnes que finalitzin aprovin el mòdul C (GES). En el curs precedent la possibilitat de
reinserció formativa va ser del 55,9%.
G8.18 Inserció laboral i formativa dels PQPI i anterior PGS,
als 6 mesos d'haver finalitzat. 2007-08 i 2008-09
Inserció laboral
94,4%
86,3%
55,9%
52,5%
Inserció formativa
Possibilitat de
reinserció a la
formació reglada
8,0%
PGS 2007-08
PQPI 2008-09 (*)
(*) PQPI 2008-09: - la inserció laboral es mesura quan passin 6 mesos
- la reinserció formativa pot augmenar fins els 6 mesos
T8.12 Taxes d'inserció d'accions formatives per a l'ocupació. Anys 2006-2007 i cursos 2007-08 a 2008-09
Formació Ocupacional i ILOSER 2007
PQPI - curs acadèmic 2008-09
Inserció laboral 2007
Formació Ocupacional
Inserció laboral 2007
ILOSER
Inserció
53,2%
No disponible perque el curs no ha finalitzat
laboral
51,1%
Inserció
formativa
53% (21 de 40) de l'alumnat que es preveu finalitzi el PQPI ha aprovat
PACFGM. Correspon a la possibilitat que tenen els alumnes de
reinsertar-se a la formació reglada iniciant un CFGM el proper curs.
El 94% de l'alumnat PQPI s'inserta formativament, en paral·lel al mateix,
per preparar-se a la prova d'accés als CFGM o mòdul C (GES).
Formació Ocupacional i ILOSER 2006
PQPI - curs acadèmic 2007-08
Inserció laboral 2006
Formació Ocupacional
Inserció laboral 2006
ILOSER
Inserció
62,0%
8,0%
laboral
74,0%
Inserció
formativa
56% (19 de 34) de l'alumnat que es preveu finalitzi el PQPI ha aprovat
PACFGM. Correspon a la possibilitat que tenen els alumnes de
reinsertar-se a la formació reglada iniciant un CFGM el proper curs.
El 86% de l'alumnat PQPI s'inserta formativament en paral·lel al mateix,
per preparar-se a la prova d'accés als CFGM o GES.
Font: Barberà Promoció
126
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Macromagnituds s
9. Macromagnituds econòmiques
Introducció
Les dades estadístiques sobre macromagnituds econòmiques sovint tenen un grau de
disgregació territorial que no arriba al municipi o bé tenen una baixa periodicitat. En el
present capítol presentem la Renda familiar disponible bruta, informació que ha estimat
recentment l’Institut d’Estadística de Catalunya per als anys 2003 i 2004.
“La Renda familiar disponible bruta (RFDB) és la macromagnitud que mesura els ingressos
de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta
renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució
per la seva aportació a l’activitat productiva (remuneració d’assalariats i excedent brut
d’explotació), sinó que també està influïda per l’activitat de l’Administració pública mitjançant
els impostos i les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les
famílies, és a dir, la diferència entre el conjunt de recursos i usos. El caràcter que té és el de
renda bruta, atès que no dedueix cap consum del capital fix.
El sector llar comprèn els individus o grups d’individus, tant en la condició de consumidors
com, eventualment, en la d’empresaris, que produeixen béns o serveis financers o no
financers de mercat (productors de mercat), sempre que, en aquest darrer cas, les activitats
corresponents no les duguin a terme entitats diferenciades tractades com a quasisocietats. A
més, comprèn els individus o grups que produeixen béns i serveis no financers
exclusivament per a ús final propi.
Els principals recursos dels comptes de renda de les llars són la remuneració d’assalariats,
l’excedent brut d’explotació i les prestacions socials, com veurem a posteriori” 3 .
No està actualitzada la informació sobre altres macromagnituds com el PIB, el Valor Afegit
Brut, l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) (en aquest cas pel propi canvi en l’impost); o
l’estadística tributària, com l’Impost sobre la renda o l’Impost sobre el patrimoni. En no
disposar de dades més recents no es mostren en aquest informe, però es pot consultar la
informació d’anys anteriors a l’informe de 2006 i precedents, que està disponible a
www.bdv.cat Æ Ajuntament Æ Publicacions Æ Informes de conjuntura.
3
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya.
127
9.1. Renda familiar
Renda familiar disponible bruta per càpita i segons recursos
La Renda familiar disponible bruta (RFDB) va experimentar un increment important en els
dos anys, 2003 i 2004, segons les noves dades actualitzades per l’Institut d’Estadística de
Catalunya. Aquests creixements van ser del 12,4% i 9,9%, respectivament, en el conjunt de
la RFDB de Barberà del Vallès. Aquestes xifres van ser superiors a la mitjana comarcal, i
aquestes alhora també superiors a la mitjana catalana, que va ser del 7,2% cadascun
d’aquests anys.
T9.1 Renda familiar disponible bruta (RFDB).
Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 2000-04
Barberà del Vallès
Vallès Occidental
Catalunya
RBFD en milions d'euros
2000
2001
267.039
275.360
8.213.223
8.604.307
74.508.677 78.621.677
2002
284.204
9.090.823
83.538.487
2003
324.251
10.000.845
90.048.068
Variació
2000-01
3,0%
4,5%
5,2%
2004
359.903
10.916.403
97.071.937
2001-02
3,1%
5,4%
5,9%
2002-03
12,4%
9,1%
7,2%
2003-04
9,9%
8,4%
7,2%
Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Des del punt de vista dels habitants, és a dir, si prenem com a referència la renda familiar
disponible bruta per càpita, Barberà del Vallès experimentà un increment entre 2002 i 2004
de 10,5 a 13,1 milers d’euros, quan els dos anys precedents l’augment havia estat de mig
miler. En l’últim bienni (2003-04) l’increment va ser superior al de la mitjana catalana,
contràriament al que havia succeït en el bienni anterior (2002-01).
Així doncs si prenem la mitjana catalana com a índex 100, en el primer bienni Barberà
s’hagués allunyat, en passar d’un índex de 84,7 a 80,9, però en el període 2003-04 això
s’hauria més que compensat, apropant-se força a la mitja catalana, des del 80,9 al 93,0.
Això indicaria que Barberà del Vallès, segons aquesta metodologia d’estimació de la renda
familiar per càpita, hauria retallat força diferències respecte a Catalunya, en aquest període
del que disposem informació, 2000-04.
T9.2 Renda familiar disponible bruta per càpita (RFDBPC).
Barberà del Vallès i Vallès Occidental. 2000-04
Barberà del Vallès
any
2000
2001
2002
2003
2004
milers d'euros
10,0
10,3
10,5
11,9
13,1
Vallès Occidental
índex
Catalunya=100
84,7
84,0
80,9
89,5
93,0
milers d'euros
11,3
11,6
11,9
12,8
13,6
Catalunya
índex
Catalunya=100
96,0
95,0
92,1
96,0
96,7
milers d'euros
11,8
12,2
13,0
13,3
14,1
índex
Catalunya=100
100,0
100,0
100,0
100,0
100,0
Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya
G9.1 RFDB per habitant. Barberà del Vallès,Vallès
Occidental i Catalunya. Milers d'euros. 2000-04
11,3
10,0
2000
11,8
11,6
12,2
10,3
2001
Barberà del Vallès
11,9
13,0
13,3
13,1
13,6 14,1
10,5
2002
2003
Vallès Occidental
Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia
128
11,9
12,8
2004
Catalunya
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Renda segons recursos
Com hem esmentat a la introducció, les rendes familiars es poden disgregar en tres
conceptes:
-
La remuneració d’assalariats, que comprèn tota la remuneració en efectiu i en
espècie a pagar pels empresaris/àries als seus assalariats com a contrapartida del
treball realitzat.
-
L’excedent brut d’explotació i renda mixta de les famílies és l’excedent que generen
les activitats empresarials i professionals d’empreses individuals.
-
Les prestacions socials inclouen totes les transferències proporcionades per
l’Administració pública (també societats, institucions de crèdit, etc.) i que tenen com a
finalitat cobrir les càrregues de les llars, derivades de certs riscos o necessitats, i
sense una contrapartida equivalent i simultània del beneficiari.
Bona part de la renda familiar es rep en forma de salaris, dos terços (66%) sobre el total en
terme mitjà. Gairebé un 20% es rep en forma de participació en els excedents d’activitats
econòmiques i gairebé un 15% en forma de prestacions socials.
De l’escassa sèrie de dades corresponent al període 2000-03, es percep una certa
disminució, com a origen de les rendes familiars, del pes relatiu de la massa salarial, i per
contra guanyarien pes els excedents per activitats econòmiques i per prestacions. Succeí
tant a nivell local com en el cas de comarca i Catalunya.
T9.3 Renda familiar disponible bruta (RFDB). Per recursos (%)
Barberà del Vallès. 2000-03
any
2000
2001
2002
2003
Remuneració
d'assalariats
68,3
67,7
67,2
66,6
Excedent brut
d'explotació
18,2
19,0
19,1
19,2
Prestacions per
jubilació i atur
13,5
13,3
13,7
14,2
Total
100,0
100,0
100,0
100,0
Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya
G9.2 RFDB per recursos (%). Barberà del Vallès,
Vallès Occidental i Catalunya. 2000 i 2003
100%
Prestacións
per jubilació
80%
13,5
14,6
14,8
18,2
20,4
22,3
68,3
65,0
62,9
Barberà del
Vallès
Vallès
Occidental
Catalunya
14,2
14,4
14,7
19,2
21,9
23,9
66,6
63,7
61,4
Barberà del
Vallès
Vallès
Occidental
Catalunya
60%
Excedent
brut
d'explotació
40%
Remuneració
d'assalariats
20%
0%
2000
Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia
129
2003
Comparació territorial
En l’àmbit dels 18 municipis de la comarca de Vallès Occidental que tenen més de 5.000
habitants i més, Barberà del Vallès estaria 11è lloc en renda familiar disponible bruta per
capita (RFDBPC).
Si prenem l’índex 100 per Catalunya, al Vallès Occidental:
- Només 5 dels 18 estarien per sobre la mitjana catalana en renda familiar per càpita en
2004 (vegeu G6.3), dos just per sobre i altres tres significativament per sobre.
- Altres 9 municipis, entre els que es troba Barberà del Vallès, tindrien un índex entre 90 i
100, just per sota de Catalunya, o el que és el mateix, la renda mitjana de les seves famílies
estaria entre el 90% i 100% de la mitjana de les famílies catalanes. En aquest interval també
trobaríem la del Vallès Occidental;
- I, finalment, per sota del 90% de la renda familiar mitjana catalana estarien altres 4 dels 18
municipis de la comarca.
G9.3 Renda familiar disponible bruta
Municipis del Vallès Occidental de 5.000 habitants i més. (Catalunya índex=100)
170,1
Matadepera
133,9
Sant Cugat del Vallès
119,1
Sant Quirze del Vallès
104,6
Castellar del Vallès
102,2
Palau-Solità i Plegamans
Cerdanyola del Vallès
98,4
Viladecavalls
97,8
Sentmenat
96,8
VALLÈS OCCIDENTAL
96,7
Santa Perpètua de Mogoda
96,2
Castellbisbal
95,7
Barberà del Vallès
93,0
Sabadell
93,0
any 2004
any 2003
90,9
Terrassa
90,7
Polinyà
87,2
Montcada i Reixac
Rubí
86,4
Ripollet
85,1
69,0
Badia del Vallès
0
100
Catalunya índex 100
Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Una anàlisi complementària consisteix en classificar els municipis tenint en compte a més
del nivell mitjà de renda respecte el de Catalunya, l’evolució produïda en el període. Així
obtenim quatre grups, dos en que la mitjana és més alta que la Catalana (un en que s’hi ha
apropat i un altre en que encara ha augmentat més) i altres dos en que la mitjana és més
baixa (un que s’ha apropat a la de Catalunya i un altre en que encara ha perdut posicions):
- Hi ha dos municipis que en el període 2000-04, suficient com per veure tendències, estan
just per sobre la mitjana Catalana i la seva renda familiar ha augmentat relativament més:
Castellar del Vallès i Palau-solità (vegeu quadrant dret-a dalt de gràfic G9.4).
130
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
- Altres tres municipis, Matadepera, Sant Cugat i Sant Quirze, tot i que han vist disminuir en
termes relatius la renda per càpita respecte Catalunya, val a dir que partien de rendes molt
altes, pel que els augments marginals ja són més difícils respecte la mitjana catalana
(quadrant esquerra-a dalt de G9.4).
- Barberà del Vallès es troba dins del gruix de municipis que, tenint en 2004 una renda entre
el 90% i 100% de la catalana, han crescut relativament més en el citat període, partint de
posicions més endarrerides. De fet, Barberà del Vallès és el municipi que més ha crescut,
8,3 punts percentuals, passant d’un 84,7% al 93,0% de la renda mitjana de Catalunya
(quadrant dret-abaix de G9.4).
- Altres tres municipis, a més d’estar per sota la mitjana, s’han allunyat relativament de la
renda familiar mitjana de Catalunya.
G9.4 Renda familiar disponible bruta.
Nivell 2004 i Variació 2000-04, respecte la mitjana de Catalunya (índex
100)
Municipis del Vallès Occidental de 5.000 habitants i més.
180
RFDB respecte Catalunya (índex 100)
Nivell sobre la mitjana
(+) i en disminució (-)
Matadepera
160
140
Sant Cugat del Vallès
Sant Quirze del Vallès
-15
-10
120
Palau-Solità
Variació RFBD 2000-04
100
-5
Nivell sobre la mitjana
(+) i en augment (+)
(Ca)
0
Sabadell
(T)
Montcada i Reixac
(P)
Castellar del Vallès
(Ce) (V)
(S)
5
Santa Perpètua
10
Barberà del Vallès
15
Rubí
Ripollet
80
Nivell sota la mitjana (-) i
en disminució (-)
Badia del Vallès
60
(Ca) Castellbisbal
(Ce) Cerdanyola del Vallès
(P) Polinyà
(S) Sentmenat
(T) Terrassa
(V) Viladecavalls
Nivell sota la mitjana (-) i
en augment (+)
Font: Elaboració pròpia
A la taula 9.4 es mostren en detall les rendes familiars disponibles brutes per càpita, així
com un índex en el que 100 seria la mitjana de Catalunya per al període al·ludit. Les dades
municipals només s’han estimat per als municipis que tenen més de 5.000 habitants, 18 dels
23 municipis en el cas del Vallès Occidental.
131
T9.4 Renda familiar disponible bruta càpita i índex en relació a Catalunya (índex 100)
Municipis de Vallès Occidental de 5.000 habitants i més. 2000-04
Municipi
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Castellar del Vallès
Castellbisbal
Cerdanyola del Vallès
Matadepera
Montcada i Reixac
Palau-Solità i Plegamans
Polinyà
Ripollet
Rubí
Sabadell
Sant Cugat del Vallès
Sant Quirze del Vallès
Santa Perpètua de Mogoda
Sentmenat
Terrassa
Viladecavalls
2000
2001
2002
2003
RBDF per càpita
RBDF per càpita
RBDF per càpita
RBDF per càpita
milers
d'euros
milers
d'euros
milers d'euros
índex
Catalunya=100
8,2
10,0
11,9
11,2
11,2
20,8
10,3
11,8
10,5
9,6
9,6
11,2
17,2
14,2
10,7
11,1
10,7
11,0
Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya
132
69,3
84,7
100,7
94,7
95,2
176,3
87,4
99,5
89,1
81,7
81,7
94,6
145,4
120,6
90,3
93,9
90,8
92,9
7,7
10,3
12,1
11,7
11,7
22,3
10,3
12,4
10,9
9,9
10,0
11,1
18,2
15,2
11,4
11,0
10,8
11,7
índex
Catalunya=100
62,7
84,0
99,0
95,6
95,8
182,7
83,9
101,2
89,0
81,1
81,7
91,0
148,6
124,0
92,9
89,9
88,4
95,5
8,0
10,5
12,5
11,8
11,9
23,2
10,5
12,9
11,1
10,2
10,1
11,6
18,3
15,7
11,3
11,2
11,1
11,8
índex
Catalunya=100
61,5
80,9
96,4
91,1
91,9
178,8
80,4
99,4
85,6
78,2
77,7
89,0
140,5
120,9
87,3
86,4
85,4
90,5
2004
milers d'euros
9,4
11,9
13,6
12,2
13,1
24,8
11,4
13,5
11,5
11,1
11,0
12,6
17,9
15,4
12,3
12,1
12,0
12,5
RBDF per càpita
índex
índex
Catalunya=10
Catalunya=100 milers d'euros 0
70,5
89,5
101,8
91,6
98,3
185,9
85,3
101,0
86,2
83,0
82,6
94,9
134,1
115,8
92,7
91,0
90,2
93,9
9,7
13,1
14,7
13,5
13,8
23,9
12,3
14,4
12,8
12,0
12,2
13,1
18,8
16,8
13,5
13,6
12,8
13,7
69,0
93,0
104,6
95,7
98,4
170,1
87,2
102,2
90,7
85,1
86,4
93,0
133,9
119,1
96,2
96,8
90,9
97,8
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
Glossari de conceptes i fórmules
Actiu: Segona la definició de l’INE, és aquella població de 16 o més anys que satisfan les condicions necessàries
per a ésser considerats o com a perdona ocupada o aturada.
Activitat econòmica: És l’activitat conscient i intencional dirigida als camps de la producció i de la distribució de
béns i a la realització de finalitats definides materialment.
Assalariats: Població de 16 anys i més que porta a terme una activitat remunerada per compte d’altri i que està
afiliada a la Seguretat Social en centres de cotització ubicats al municipi o territori. Cal distingir-los dels ocupats
en general, concepte que inclou també els que treballen per compte propi.
Atur registrat: Conjunt de persones de 16 anys i més sense ocupació que en un mes concret tenen demandes
d’ocupació pendent de satisfer l’últim dia del mateix, a les Oficines locals del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Aturat: Segons l’INE és aquella persona de 16 anys o més que es troba sense treball, buscant feina i està
disponible per treballar.
Autònoms: Població de 16 anys i més que duu a terme una activitat professional per compte propi (amb o sense
treballadors assalariats) i cotitza a la seguretat social en el règim especial d'autònoms.
Capital humà: Conjunt de coneixement acadèmic (mesurat generalment en termes de formació reglada)
disponible per ser utilitzat en els processos productius de béns i serveis.
Capital humà per càpita dels residents actius: Sumatori dels anys d’estudi (estudis completats) de la població
activa, en relació al nombre de persones en actiu.
CCAE: Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques. L’equivalent al conjunt d’Espanya és la CNAE,
Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques.
CCO: Classificació Catalana d’Ocupacions. És l’equivalent català a la Classificació Nacional d’Ocupacions.
Contracte laboral: Acord entre empresari i treballador, mitjançant el qual aquest es compromet a prestar uns
determinats serveis a l’empresari, sota la seva direcció, a canvi d’una remuneració. Els contractes laborals es
registren a les oficines municipals del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Contractes indefinits: Aquells que no tenen una durada determinada sinó que se'ls pressuposa una
permanència. Les variants contractuals actualment vigents són: a temps parcial indefinit, ordinari, discapacitat
L63 i 64/97, indefinits L63 i 64/97, discapacitat CET indefinit, aturats en situació d'exclusió social indefinits,
convertits en indefinits L63 i 64/97.
Contractes temporals: Aquells que tenen una durada determinada o s'associen a la realització d'una tasca
puntual amb substantitivitat pròpia. Les formes vigents són: contracte en pràctiques, a temps parcial temporal,
bonificat discapacitat temporal, discapacitats en CET temporal, obra i servei, eventual i circumstàncies de la
producció, interinitat, jubilació especial 64 anys, relleu i formació L63/97.
Deixalleria: Instal·lació que permet fer la recollida selectiva.
Dimensió empresarial: Grandària de l’empresa segons els seus assalariats.
Emigrants: Baixes registrades en el padró continu durant un any per canvi de residència a un altre municipi.
Empresa: Organització amb comptabilitat independent, sotmesa a una autoritat rectora, que pot ser una persona
física o jurídica, constituïda amb l’objecte d’exercir, en un o diversos locals, alguna o diverses activitats
econòmiques de béns i serveis. A efectes estadístics de la Seguretat Social, s’entenen com a empresa els
centres de cotització a la Seguretat Social amb un o més treballadors assalariats. No s’hi inclouen, per tant, les
empreses sense treballadors assalariats (autònoms).
Establiment: Espai on es desenvolupen activitats productives; pot ser un local o el domicili particular d'una
persona que fa una activitat professional o empresarial sense tenir cap local específic per desenvolupar-la. A
l'hora de localitzar els establiments s’utilitza l'adreça tributària.
Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO): procediment administratiu laboral de caràcter especial que inicien
els empresaris o els representants legals dels treballadors per obtenir de l’autoritat laboral competent
l’autorització per suspendre o extingir les relacions laborals o fer una reducció de jornada amb la corresponent
reducció de salari. Per sol·licitar-lo, les causes que originen aquesta situació han de ser econòmiques,
tecnològiques o de força major, o per al tancament de l’empresa.
Expedients de regulació d’ocupació pactats / no pactats: Pactats: aquells que es presenten amb un acord
previ entre l’empresa i els representants legals dels treballadors. No pactats: aquells en què una de les dues
parts el presenta sense el consentiment de l’altra.
133
Expedients de regulació d’ocupació de suspensió, rescissió o reducció: Un expedient de regulació
d’ocupació de suspensió o reducció significa que els treballadors afectats deixen de prestar serveis el període
(dies o hores) que duri la mesura. Això significa una interrupció temporal de la prestació laboral sense quedar
trencat el vincle contractual entre la empresa i el treballador. En canvi, l’expedient de regulació de rescissió és
l’anul·lació de la relació contractual de per part de l’empresari.
Formació no reglada: Activitat formativa professional sense validesa acadèmica destinada tant a persones
aturades com ocupades pel perfeccionament i requalificació en les diferents àrees de coneixement per tal
d’assolir una qualificació superior, per tal d’accedir en última instància a una nova ocupació, promocionar-se en
un nou lloc de treball o per tornar al sistema educatiu reglat.
Formació reglada: Activitat formativa dins el sistema educatiu, que donen accés a títols oficials i homologats, els
quals reconeixen la qualificació adquirida pel desenvolupament d’una activitat.
Habitatge: És el recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en què va ésser construït,
reconstruït, transformat o adaptat, pot ser, o és efectivament i realment, habitat per persones.
Habitatges iniciats: És el projecte d’obra residencial visat pels col·legis d’aparelladors.
IBI: Impost sobre béns immobles.
Immigrants: Altes registrades en el padró continu durant un any per canvi de residència procedent d'un altre
municipi.
Incidència dels expedients de regulació: És una mesura del nombre de treballadors afectats en funció de
l’ocupació d’un territori determinat. De forma específica té en compte els treballadors afectats per rescissió de
contracte en funció dels llocs de treball localitzats en un territori.
Índex d’envelliment: Relació entre la població de 65 anys i més amb la població menor de 15 anys.
Índex d’ús de vehicle en els desplaçaments a la feina: Relació entre els residents que utilitzen el vehicle
(privat o públic) en els seus desplaçaments al lloc de treball respecte el total de residents que es desplacen.
Índex de dependència demogràfica: Relaciona la població menor de 15 anys i major de 65 respecte el grup
comprés entre ambdues edats (15-64 anys).
Índex de motorització per habitant: Calcula el nombre de vehicles per cada mil habitants.
Índex de motorització per habitatge: Relació de vehicles en relació al número d’habitatges del municipi.
Índex de nivell d’estudis especialitzats entre la població activa: Relaciona els titulats en Cicles Formatius i
universitats sobre la població activa resident.
Índex de recanvi de la població en edat activa: Informa de la disponibilitat de mà d’obra igual, superior o
inferior a un moment determinat, tot relacionant el volum de persones en edat d’incorporació al mercat de treball
(15-19 anys), amb aquell volum de persones on es produeix majoritàriament la sortida, 60-64 anys.
Índex de sobreenvelliment: Relació entre la població de 75 anys o més respecte la població de 65 anys o més.
INSS: Instituto Nacional de la Seguridad Social.
IPPF (Impost sobre el Patrimoni de les Persones Físiques): És un impost directe i de naturalesa personal, de
caràcter excepcional i transitori, que recau sobre el patrimoni net de les persones físiques. Constitueix el fet
imposable de l’impost la propietat de tota classe de béns i la titularitat de drets de contingut econòmic atribuïbles
al subjecte passiu en el moment de la meritació.
Llicències d’edificació: Nombre de llicències per reformar, ampliar i construir de nou habitatges, locals
comercials, locals industrials i garatges.
Llocs de treball localitzats: Llocs de treball en un territori, tant si és població que resideix en el mateix territori o
en un altre lloc.
Local: Espai on es pot produir més d'una activitat econòmica amb diferents titulars. Per tant, un local pot
correspondre a més d'un establiment. A l'hora de localitzar les empreses s'utilitza l'adreça fiscal.
Mobilitat atreta: Percentatge sobre el total de llocs de treball d’un territori que representa la població ocupada
que ve d’altres territoris.
Mobilitat generada: Percentatge de població ocupada d’un territori que es desplaça a altres territoris a treballar.
Mobilitat obligada: Desplaçaments diaris indispensables per poder realitzar les activitats laborals o estudiantils.
Moviment migratori: Moviment que suposa el trasllat de la residència permanent, habitual o principal d’un
municipi a un altre. El saldo migratori és la diferència entre el nombre d’immigrants d’un territori i el nombre
d’emigrants d’aquest.
Moviment natural: Esdeveniments demogràfics que produeixen canvis en els efectius poblacionals. Les dades
del moviment natural que recull el banc de dades d'estadístiques municipals i comarcals provenen dels registres
134
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
civils i es basen en les declaracions fetes pels ciutadans en el moment de la inscripció d'un fet en el registre,
que suposa formalitzar una butlleta estadística de part, defunció o matrimoni. El creixement natural és la
diferència entre el nombre de naixements en un territori i el nombre de defuncions en aquest.
Ocupat: Segons l’INE és aquella persona de 16 anys o més que durant la setmana de referència hagi exercit una
feina (per compte aliè o propi) a canvi d’una retribució.
Padró continu: L'any 1996 les xifres oficials de població dels municipis es feien cada cinc anys. A partir de 1996,
en què es posa en marxa el funcionament del padró continu, segons el Reial decret 2612/1996, de 20 de
desembre, les xifres oficials de població dels municipis s'obtenen anualment amb data de referència 1 de gener
de cada any, llevat de 1997 que per raons tècniques no es va dur a terme.
Percentatge o pes relatiu: Quocient entre dos variables, descrivint la fracció que la variable del numerador
representa respecte al denominador. Normalment es representa a través d’una escala de 100, i formulat per
Pi =
xi , on P és la porció o pes relatiu de la categoria “i”. x és el valor de la variable en la categoria i
i
i
∑xj
∑x
j
és la suma de totes les categories.
Població activa: Totes les persones de 16 anys i més, que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles
per tenir-la, i en el moment censal estan fent gestions per incorporar-se al treball. Només es considera població
activa qui declara treballar o estar disposat a fer-ho.
Població de dret: Persones que tenen la residència en el territori de referència, tant si estan presents o absents
en el moment en què es fa el cens. La població de dret és la població legal del territori que es tracti.
Població de fet: Conjunt de persones que en la data censal es troben en el territori de referència, tant si tenen la
residència en el mateix municipi en què se censen (residents presents) com si hi estan de pas (transeünts).
Producte interior brut: És la suma dels valors finals dels béns i serveis produïts dins d’un espai econòmic durant
un període de temps determinat, excloent-ne el consum intermedi utilitzat en la producció. Per tant, inclou el que
produeixen els factors estrangers ubicats dins d’aquest espai, però no el que produeixen els factors propis
emplaçats a l’estranger. El període de temps que es considera és un any i la variació d’aquesta magnitud
macroeconòmica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econòmic. S’anomena brut, perquè no s’hi dedueixen
les amortitzacions.
Recollida selectiva: És la separació dels residus orgànics i no orgànics a través del seu dipòsit en diferents
contenidors pel seu posterior procés de reciclatge.
Renda familiar disponible: Renda de la qual disposen les famílies residents en l’espai econòmic per destinar-la
al consum final o a l’estalvi. Detecta el flux d’ingressos en un determinat període obtingut per les famílies i les
institucions no lucratives (excloses les administracions públiques), una vegada deduïts els impostos directes i les
cotitzacions socials. Són els ingressos susceptibles de ser aplicats al consum i/o a l’estalvi, entenent per estalvi,
l’estalvi net que les llars poden destinar a l’adquisició d’un nou equip de capital o a la inversió financera.
Renda familiar disponible per càpita: És el que percep l’individu fruit del capital o per remuneració del treball.
Residus industrials: Aquells que es generen en els processos productius de la indústria i que no són valorats
com a mercaderia per a ser posteriorment comercialitzada.
Residus industrials declarats: Les empreses que realitzen una activitat industrial i tenen processos de
fabricació han de fer la declaració anual de residus industrials.
Residus urbans: Aquells que es generen als domicilis particulars derivats de l’activitat domèstica, a més dels
produïts als serveis i/o comerços, entre d’altres.
Taxa d’activitat: Quocient entre el nombre total d’actius i la població potencialment activa, de 16 o més anys. La
proporció ens indica en quina mesura la població resident en edat de treballar participa al mercat laboral.
Taxa d’atur registrat: Indicador de desocupació. Ja no es fa servir a nivell supramunicipal atès que no és un
indicador acurat, perquè posa en relació el nombre d’aturats registrat (registre administratiu) amb la població
activa del Cens. Es fa servir en l'àmbit municipal perquè no hi ha cap indicador millor, com el que ofereix l’EPA.
Taxa d’autocontenció: Relació entre el residents ocupats que treballen al municipi i els residents ocupats en el
municipi. Indica la proporció de residents ocupats que tenen el seu lloc de treball on resideixen.
Taxa d’obertura del municipi: Ens informa de les necessitats de mobilitat obligada, a un municipi diferent
d’aquell on es resideix per raons laborals. És la proporció entre els residents que treballen a d’altres municipis
més els treballadors no residents que treballen al municipi respecte el total de treballadors residents al municipi.
Taxa de fecunditat: Indica el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d’una població
femenina entre 16 i 49 anys.
Taxa de joventut: Proporció de la població jove (15 a 24 anys) en relació amb la població total del municipi.
Taxa de mortalitat: Indica el nombre de defuncions d’una població concreta per cada mil habitants.
135
Taxa de mortalitat infantil: Indica el nombre de nens i nenes que moren abans d’arribar a l’any de vida per cada
mil infants que han nascut vius.
Taxa de natalitat: Indica el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d’una població.
Taxa de temporalitat contractual: Relació entre el nombre de contractes no fixos i els contractes totals.
Taxa de variació intertemporal: Augment o reducció d’una variable durant un període de temps determinat,
normalment un any, expressat com a percentatge de la població a l’inici del període. T =
xt − x t − n
*100 on T és
xt − n
l’increment de la variable analitzada. xt és el valor de la variable en el moment t. xt-n és el valor de la variable en
un període anterior a l’inicial (t).
136
Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2008
137