Localització de l’ocupació i globalització (Feb. 2002 - Núm. 5)

Barberà Xifres
s
è
l
l
a
V
l
Butlletí municipal d´informació socioeconòmica
e
º5
d
-n
en
b
fe
re
r
0
20
2
Localització de l’ocupació
i globalització
Glossari de termes
Globalització: és, en termes d’ocupació i activitat econòmica,
la creixent mobilitat mundial de factors de producció (matèries
primeres, productes semielaborats o elaborats i capital).
Multinacional: Empresa que produeix béns i serveis en més
d’un país.
Inversió Directa a l’Estranger (IDE): normalment, no sempre,
una multinacional fa una Inversió Directa a l’Estranger, es a
dir, té empreses subsidiàries o filials a altres països.
IDE amb sucursals productives: Multinacional que ha fet una
inversió directa a l’estranger per a dur a terme activitats
industrials.
Relocalització de l’ocupació o l’activitat: En el context d’aquest
text, tancament d’una filial, o establiment productiu depenent
d’una empresa matriu, en un país per a ubicar-lo en un altre.
Segons les definicions anteriors l’empresa que localitza
l’activitat productiva en un únic país i que opera en els mercats
internacionals mitjançant el comerç, no es considera com
una multinacional pròpiament dita. El present butlletí se centra,
doncs, en les multinacionals amb establiments productius.
La IDE vertical es dóna quan es fa una inversió en una
fase de la producció diferent a la de l’empresa matriu.
Un exemple seria una empresa matriu que produeix un
bé i que inverteix en un altre país per a l’extracció de
primeres matèries. En aquest tipus d’inversió és poc
probable que es destrueixin llocs de treball «nacionals»,
sinó que més aviat complementa l’ocupació al país
d’origen. La IDE horitzontal reprodueix a l’estranger una
fase de producció o tot un procés ja existent al país
d’origen. En aquest cas la relocalització té lloc quan es
produeix el tancament d’una sucursal per a obrir una
altra en un altre país. Els efectes sobre l’ocupació seran
diferents quan es crea la filial per proveir un mercat
que encara no havia estat explotat, que quan es porta
a terme per entrar en un mercat que ja es proveïa amb
les exportacions o bé per explotar factors de producció
més abundants o barats que al país d’origen.
De vegades, quan una empresa matriu tanca un
establiment o filial en un altre país, no és degut a una
important disminució de les ventes o que el grup empresarial en el seu conjunt tingui pèrdues, sinó a
estratègies de desenvolupament. Sovint la reducció de
beneficis o la reducció de costos relatius en un altre
país, són motius que addueixen per a tancar o
relocalitzar empreses sucursals.
Globalització i localització de l’activitat
econòmica
Això té diferents implicacions segons l’àmbit territorial,
La globalització aporta beneficis, però també costos al
territori. Això implica problemes, majoritàriament pels
Efectes sobre l’ocupació
efectes d’aquesta globalització sobre el mercat laboral,
pel creixent protagonisme que té la inversió directa
A nivell nacional no és molt probable que es produeixi
una relocalització de la producció d’una magnitud tal
exterior (IDE) en la generació, relocalització i distribució
de llocs de treball. En aquest sentit, una de les principals
que pugui exercir grans pressions sobre els mercats
laborals en els països desenvolupats. En segon lloc, no
preocupacions és que la creixent integració econòmica
facilita el desplaçament de producció d’un lloc a un altre.
hi ha cap prova concloent que la IDE sortint i la
relocalització de les operacions siguin realment
Això permet a les empreses relocalitzar l’activitat en
països amb salaris relativament baixos, amb la
perjudicials en general (parlant a nivell nacional). Per
exemple, no es preveu una reducció de llocs de treball
conseqüent supressió d’ocupació en el territori d’origen.
nacionals per raó de les IDE que tenen com a objectiu
organitzar la distribució del producte de l’empresa en
Estratègies empresarials
La inversió directa d’una empresa en un país estranger
és fruit d’una estratègia de creixement i
bé sigui a nivell nacional, bé a nivell local.
un mercat estranger, evitar barreres aranzelàries
prohibitives o proveir béns i serveis que requereixen la
proximitat als consumidors.
desenvolupament. Hi ha diferents estratègies d’inversió
en l’estranger com són la inversió amb recursos propis
L’elevada i la creixent importància de les IDE en sectors
de serveis també s’ha de destacar, ja que té menys
(crear un establiment nou), l’adquisició d’altres empreses,
o la col·laboració mitjançant aliances estratègiques.
possibilitats de desplaçar la producció local, donat que
sovint produeix béns no comercialitzables. A més, la IDE
A més, segons si es tracta d’una IDE vertical o
és un fenomen que afecta, en primer lloc, els països
desenvolupats per que està orientada més al mercat,
horitzontal els efectes sobre l’ocupació del tancament
d’una filial multinacional són diferents.
que no pas a la mà d’obra barata, implicant fluxos mutus
entre aquests països. Fins ara la IDE envers els països
en vies de desenvolupament ha tingut una rellevància
quantitativa relativament limitada.
En definitiva els efectes de la IDE sobre l’ocupació nacional poden variar substancialment segons els països.
A més, encara que la conclusió general dels estudis
existents és que la IDE sortint no redueix fortament
l’ocupació nacional, l’efecte pot ser particularment
dolorós en sectors específics i per a determinades
categories de treballadors, per exemple els treballadors
no qualificats. Per veure els efectes de la IDE sobre
l’ocupació, tant quan aquesta inversió es produeix com
quan es tanca la filial, s’ha de tenir també en compte
l’impacte sobre d’altres empreses nacionals que es
puguin veure afectades per l’operació (competidors,
Segons estudi de SOLÀ –veure Fonts d’informació-
a
Catalunya hi ha instal·lades més de 600 multinacionals
industrials estrangeres que tot i només representar
l’1,7% del total d’empreses manufactureres amb
assalariats, suposen el 48,1% de la facturació total de
la indústria, el 46,9% de les exportacions i el 29,3% de
l’ocupació industrial.
En el nostre municipi les empreses multinacionals amb
establiments productius industrials que tenen més de
100 treballadors agrupen aproximadament 2.000
treballadors. Això suposa entre el 12-13% del total de
proveïdors i compradors).
treballadors localitzats (una mica més si es tenen en
compte altres empreses de menys de 100 treballadors,
A nivell local el tancament d’una filial d’una empresa
que, si més no, n’hi ha 3).
multinacional te conseqüències importants per al territori
on estava ubicada:
a) La primera, evident, la situació individual de
treballadors de la filial que passen a trobar-se a l’atur.
b) La pèrdua important de llocs de treball per que sovint
són empreses que ocupen a desenes (o centenars) de
persones. Aquest problema es més evident quant més
concentrada està la residència dels treballadors, més
quants més siguin d’un mateix municipi. Sovint hi ha
accions de recol·locació d’aquests treballadors (lligades
al pacte de tancament); però sovint, també, només es
recol·loca a una part dels treballadors.
També hi ha empreses multinacionals de comerç al detall en petites o grans superfícies i tot un seguit
d’empreses comercials (venda i distribució) que
pertanyen a grups multinacionals.
Les perspectives a curt termini dels establiments
industrials d’empreses multinacionals al nostre municipi
no fan preveure un tancament, ans el contrari.
Multinacionals Catalanes a l’Estranger
L’altra cara de la moneda són les multinacionals catalanes que tenen establiments a l’estranger.
c) Quan la pèrdua de llocs de treball està molt concen-
«Catalunya ha passat de tenir 106 multinacionals
industrials, l’any 1997, a 164, l’any 2001, amb un total
trada en un mateix municipi i alhora és una part significativa del total d’ocupats del mateix, pot tenir un efecte
de 368 establiments productius a l’estranger (169 més
que fa quatre anys). La facturació d’aquestes empreses
multiplicador en el sentit que baixa la renda d’un nombre significatiu de famílies amb la conseqüent disminució
ha augmentat en un 81%, amb una xifra de negoci de
2,7 bilions de pessetes, i l’ocupació ha crescut un 90%,
de béns i serveis del propi entorn (altres activitats se’n
veuen afectades per la banda del consum familiar).
fins assolir els 100.000 llocs de treball.
d) Pot tenir també un efecte multiplicador per la banda
de les empreses industrials catalanes amb establiments
productius a l’estranger, sent la comarca del Vallès Oc-
del teixit empresarial: altres empreses de serveis a les
empreses o que produeixen béns intermitjos poden
veure’s afectades en la mesura que depengui la seva
facturació de l’empresa que ha tancat.
Aquestes conseqüències no són exclusives d’empreses
Les comarques del Vallès concentren un 26,82% del total
cidental la que engloba un major nombre d’empreses.
Així, de les 44 que s’ubiquen al Vallès, una mica més de
la meitat corresponen al Vallès Occidental. Es concentren principalment als municipis de Terrassa (4), Sabadell
multinacionals, sinó que també es donen en empreses
que operen en un únic país. El mateix es pot dir de les
(4), Barberà del Vallès (3), Rubí (3), Montornès del Vallès
(3) i Martorelles (3)»1.
conseqüències del tancament d’una empresa, sigui
matriu o sucursal, amb majoria de capital nacional.
Fonts d’informació:
Quant més petit és el territori més gran és l’efecte d’una
inversió o tancament de la filial d’una multinacional.
Alhora són menors les competències en matèria de
polítiques públiques per afavorir la inversió estrangera
o per evitar o esmorteir l’efecte del tancament de filials.
Disseny: PrintMania, S.L.
Multinacionals estrangeres al nostre
territori
Realitzat per:
Te l . : 9 3 7 2 9 3 9 0 6
[email protected]
- Solà, Joaquim; Miravitlles, Paloma; Rodríguez, Gonzalo
«Estratègies industrials de les multinacionals estrangeres a
Catalunya». Papers d’Economia Industrial, núm. 15. Dept.
D’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.
- 1 Fontrodona, Jordi; Hernández, Joan Miquel: Les
multinacionals industrials catalanes, 2001. Dept. D’Indústria,
Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.
- Globalització i localització de l’activitat econòmica.
Institut Català de Finances. 2001.
Amb el suport de:
Fons
Social
Europeu
Tel.: 93 729 71 71
[email protected]