Contractació laboral. 1998-2001 (Abr. 2002 - Núm. 6)

Barberà Xifres
s
è
l
l
a
V
l
e
º6 Butlletí municipal d´informació socioeconòmica
n
d
-
en
ab
ri
0
l2
02
Contractació laboral
cobrar-les, dones de recent maternitat aturades més
d’un any i aturats en situació d’exclusió social. També
obtenen una bonificació les transformacions en
indefinits de contractes formatius, relleu i substitució
de 64 anys i eventuals vigents a l’inici d’aquest any.
Glossari de termes
Taxa de temporalitat: Percentatge de treballadors que tenen
contracte temporal respecte de la totalitat dels treballadors.
Context general
L’any 1997 s’aprovà una llei per reduir la temporalitat
mitjançant els ajuts a la contractació indefinida. L’any
2001 es va aprovar un Reial Decret Llei (5/2001) de
Els autònoms anteriors al 2000 també tenen les
mateixes bonificacions (més un 5%) per la contractació
del primer treballador. En alguns casos s’exigeix que
els contractes siguin a temps complet.
Gènere, edat, sector i durada de la
contractació laboral
El nombre de contractes totals del 2001 s’ha mantingut
«Mesures urgents de reforma del mercat de treball per
a l’increment de l’ocupació i la millora de la seva
estable a Barberà del Vallès respecte de l’any anterior.
La
contractació
indefinida
ha
augmentat
qualitat».
significativament, però cal tenir en compte que bona
part dels ajuts són per a aquest tipus de contractació.
En el període 1997-01 va augmentar la contractació
indefinida i la taxa de temporalitat va disminuir del 33’8
al 31’7% a Espanya. A Catalunya també va disminuir i
es va situar en el 24’9% (quarta CCAA amb menor
taxa). Tot i això encara som el país amb la taxa més
alta de la Unió Europea, més del doble de la mitjana.
La taxa de temporalitat de les dones, 34’5%, supera
en quatre punts la dels homes, 30’3%. En relació amb
l’edat, n’és inversament proporcional: fins als 25 anys
la taxa és més alta, 67’5%, entre els 25 i 59 anys un
26’3%, i els majors d’aquesta edat un 12’2%.
Les dones han augmentat el seu pes relatiu a la
contractació total i en particular a la indefinida, a causa
en part de les bonificacions generalitzades establertes
l’any 2001 per a dones entre 16 i 45 anys. També el
flux de població inactiva a activa i l’augment de la
necessitat de personal en aquests últims anys ha
millorat la possibilitat d’ocupació de les dones. En
paral·lel a l’equiparació de la població activa segons
gènere, es van reduint lentament les diferències per
sexe relatives a la contractació laboral.
Des del «Decret Llei» de març de 2001, hi ha hagut
una reducció pràcticament imperceptible de la
La distribució de la contractació indefinida per grups
d’edat es manté en els últims quatre anys. Els joves
inestabilitat laboral al sector privat, que es troba en el
34’1%, mentre que en el sector públic ha pujat força,
de 16-19 anys representen suposen entre el 5 i el 8%
d’aquesta, els tres intervals d’edat 20-24, 25-29 i 30-
al voltant de dos punts fins al 22’1% actual. Si bé és
cert que bona part de l’activitat econòmica d’Espanya
44 tenen aproximadament el mateix pes cadascun, 26
a 29%, i els majors de 45 anys dins l’interval 11-14%.
és de caire estacional, també a la majoria de les
activitats no estacionals la taxa de temporalitat és su-
Contractes indefinits per gènere
Barberà del Vallès. 2001
perior a la mitjana europea.
Bonificacions a la contractació
1.400
Les empreses tenen bonificacions a la quota de la
1.200
Seguretat Social per a la contractació indefinida de persones aturades, en funció d’unes determinades
1.000
característiques de la persona i del contracte. De forma més concreta, les bonificacions varien des del 25%
800
fins al 100% de la quota durant 1 any, 2 anys o bé la
resta de la vida laboral. La quantia i la duració estan
en funció, bàsicament, del gènere, de l’edat i de la
duració de la demanda d’ocupació. Altres variables
tingudes en compte són els contractes en ocupacions
amb baixa presència de dones, aturats/des que
perceben determinades prestacions o pendents de
Temps parcial
Ordinari
Minusvàlids L63/97
600
Contractes indefinits
L63/97...
400
Aturats en situació
d'exclusió social
200
0
homes
dones
Convertits en indefinits
L63/97 ...
Contractes temporals per gènere
Barberà del Vallès. 2001
6.000
Pràctiques
5.000
Temps parcial
4.000
Temporal bonificat
minusvàlids
Obra o servei
3.000
2.000
Eventuals circumst.
producció
Interinitat
1.000
Formació L63/97
Altres
0
homes
83’1%. L’any 2001 ha significat un trencament de la
tendència en el sentit que no ha augmentat del nombre
de contractes totals i una confirmació de l’augment dels
de caràcter indefinit. L’evolució d’aquests és positiva,
ajudada en part per les bonificacions abans
esmentades. Els contractes de durada determinada han
disminuït en els últims anys, sobretot pels de molt curta
durada, la qual cosa ha fet que la duració mitjana
d’aquests augmenti. Això indicaria una major estabilitat
en la contractació, però la variabilitat dels de durada
indeterminada fa que no sigui una conclusió definitiva.
En resum, les últimes dades globals de contractació
mostren un alentiment del creixement de l’activitat
econòmica a Barberà, corroborat amb d’altres
indicadors com l’atur registrat o els afiliats a la
Seguretat Social. Els indicadors relatius a la
dones
La contractació indefinida al sector industrial més la
construcció és al voltant del 50% i als serveis l’altre
50%. Durant el període 1997-99 hi havia més
contractes indefinits a la indústria. Una de les raons
és el major nombre d’empreses dels serveis, de
dimensió menor (petit comerç, hostaleria, serveis
personals, etc.) amb major rotació de treballadors i
propensió a la contractació temporal. Posteriorment ha
començat a haver-n’hi més als serveis, per, entre altres,
l’aprofitament de les bonificacions per «conversió en
indefinits» i per la pròpia terciarització de l’economia.
Amb relació a la tipologia de la contractació de 2001
contractació laboral estan sotmesos als continus canvis
de legislació, fet que pot esbiaixar l’anàlisi. A tall
d’exemple, la Llei de 1997 significà, entre altres canvis,
tornar a fer els contractes de nou en cas que es fes
més d’una pròrroga. Com a conseqüència, els de menys
d’un mes van disminuir molt i hi va haver un boom dels
contractes de duració indeterminada. Després s’han
anat regularitzant perquè ha augmentat la contractació
dels de 3 a 6 mesos, es a dir, s’ha ajustat la contractació
a la seva demanda real. Una altra conseqüència, per
l’augment de la burocratització que comportava, va ser
la reducció de contractes via ETT, que esbiaixa les dades
de contractació per sectors d’activitat.
(vegeu gràfics) els indefinits més utilitzats són les
«conversions en indefinit de temporals o eventuals»,
51%, els «ordinaris», 25%, i els «contractes indefinits
de foment de l’ocupació», 18%, i en quart lloc els d’«a
temps parcial», 6%. Tot i la tendència a l’equiparació
per gènere encara hi ha una gran diferència, més si
tenim només en compte el contractes indefinits
«ordinaris», que no tenen cap tipus de bonificació: la
relació dona-home és d’1 a 4. Això fa pensar que sense
les bonificacions el diferencial de contractació per
gènere seria més gran.
Barberà del Vallès. 1998-2001
5.000
1998
al 89’8%. En el trienni 1998-00 aquesta proporció s’ha
situat entre el 84’3 i el 86’9% i l’any 2001 ha baixat al
Realitzat per:
Te l . : 9 3 7 2 9 3 9 0 6
[email protected]
1
a
<
1
m
es
3
m
es
3
os
a
6
m
es
6
a
os
12
m
es
>
os
12
m
es
os
in
de
fin
in
its
de
te
rm
in
at
0
primer any en temps en què disminuí la proporció de
temporals respecte del total, del 96,0% de l’any anterior
2001
2.000
47%, els «temps parcial», 25%, i els d’«obra i servei»,
21%. Després, a molta distància es troben els
Amb relació al total de contractes, el 1997 va ser el
2000
3.000
1.000
com temporals, són, per exemple els per a «aturats en
situació d’exclusió social» i els de «minusvàlids en CET».
1999
4.000
Els temporals utilitzats es concentren en tres
tipologies, els «eventuals per acumulació de tasques»,
d’«interinitat», els de «formació» i els de «pràctiques».
Altres contractes que no s’han fet servir, tant indefinits
Disseny: PrintMania, S.L.
Contractes laborals segons duració
Font d’informació:
- Diputació de Barcelona
- OTG de Barberà del Vallès
- UGT. Document «Negociación Colectiva y Empleo»
Corealització:
- OTG de Barberà del Vallès
Amb el suport de:
Fons
Social
Europeu
Tel.: 93 729 71 71
[email protected]