Locals segons Cens 2001 (Oct. 2004 - Núm. 21)

Butlletí municipal d’informació socioeconòmica
Locals segons Cens 2001
Glossari de termes
Edifici: És tota construcció permanent, separada i independent,
concebuda per a ser utilitzada com a habitatge o per al
desenvolupament d’una activitat econòmica en general.
Activitat econòmica: És l’activitat conscient i intencional dirigida
als camps de la producció i de la distribució de béns i a la realització
de finalitats definides materialment.
Local: Recinte estructuralment separat, independent, no dedicat
exclusivament a habitatge familiar i en el qual es duen o es poden
dur a terme activitats econòmiques dependents d’una empresa o
institució. El recinte ha d’estar situat en un edifici i ocupar-lo totalment
o parcialment. Els locals es poden classificar en actius o inactius
segons si s’hi desenvolupa o no alguna activitat econòmica en un
moment determinat.
Introducció
El Cens de població és un projecte estadístic d’àmbit estatal
que cada 10 anys recull tota la informació sobre les
característiques sociodemogràfiques de tota la població resident
al país. L’operació del Cens de població de 2001 va integrar
també el cens d’habitatge i el cens d’edificis. No es censen
però els edificis dedicats en exclusiva a activitat agrària;
tipologia d’edifici, d’altra banda, inexistent a Barberà.
Edita: Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
El cens de 2001 estableix per a Barberà del Vallès un total de
1.705 locals, dels quals 1.403 eren actius i la resta no registraven
cap activitat econòmica.
Aquests locals representen el 0,6% del total de la província,
un dècima percentual per sota del que representen els del
municipi veí de Cerdanyola del Vallès i a pràcticament 3 i 4
punts percentuals per sota del que representen els dels
municipis de Terrassa i Sabadell. Aquests municipis,
conjuntament amb el municipi de Barberà del Vallès i el municipi
de Rubí, configuren els 5 municipis amb major nombre de locals
de la comarca del Vallès Occidental, amb un total de 29.981
locals i un pes del 10,3 % sobre el total de la província.
Fent una ràtio basada en el nombre de locals per habitant,
indicador que ens mesuraria el grau de concentració de locals
per persona, el municipi de Barberà del Vallès acolliria gairebé
1 local per cada 15 persones i més d’1 local actiu per cada 20,
segons les dades de població dels cens de 2001. Aquestes
proporcions són similars a les del conjunt de la província de
Barcelona: pràcticament 1 local per cada 17 habitants, i si
desenvolupen algun tipus d’activitat econòmica, 1 per cada
21 persones. Proporcions semblants també a les dels municipis
octubre ‘04 núm. 21
desembre’03 nº16
de Sabadell, Terrassa i Rubí; mentre que en relació amb les
del municipi de Cerdanyola el Vallès, la ràtio nombre de locals
per habitant de Barberà del Vallès és superior, és a dir, el
nombre de locals i locals actius per habitant de Barberà és
major, cosa que implica major concentració de locals per
habitant que Cerdanyola del Vallès, la ràtio de la qual és d’1
local per cada 27 habitants i d’1 local actiu per cada 31.
Per superfície, tindríem que Barberà del Vallès concentraria un
total de 205 locals per km2, dels quals 169 són actius. Aquesta
proporció dels locals i locals actius per km2 seria només similar
a la proporció que presentaria la capital de la comarca amb
dades del cens del 2001; i està molt per sobre de la província
i de la resta dels cinc municipis esmentats anteriorment. Val a
dir que la superfície del terme municipal de Barberà del Vallès
és una de les més petites de la comarca, i un municipi com
Terrassa, té una superfície 8 cops més gran que la nostra i
més del doble que la de Sabadell.
Locals segons la instal·lació de l’edifici
Si analitzem la distribució dels locals tenint en compte les
instal·lacions de l’edifici en els quals s’ubiquen, a la província
de Barcelona més de la meitat dels locals - al voltant del 58 %
- es troben en edificis que disposen tant d’aigua corrent
d’abastament públic, com d’evacuació d’aigües residuals
(clavegueram) i telèfon; mentre que a Barberà del Vallès aquest
percentatge és del 36% sobre el total dels locals. Altres tipus
d’instal·lacions comunes en els edificis on es situen aquests
locals són l’existència de porteria i la instal·lació de gas. El
percentatge de locals sobre el total situats en edificis amb
aquestes dues classes d’instal·lacions està al voltant del 47%
al conjunt de la província de Barcelona i del 30% al municipi
de Barberà del Vallès. Aquesta estructura dels locals segons
instal·lació dels edificis on s’ubiquen és similar a la de la capital
de la comarca del Vallès Occidental. Respecte a les tres
primeres tipologies en conjunt, a Sabadell representen al voltant
del 40% del total dels locals i un 35% els que disposen de
porteria i gas.
Tant en l’àmbit municipal, com de la comarca i la província, els
tipus d’instal·lacions menys freqüents o que apleguen un
nombre menor de locals són: la porteria amb només encarregat,
amb un 0,23%, o,26% i 0,43% del total dels locals per cadascun
d’aquests nivells territorials; aigua d’abastament privat, amb
un 0,06%, 1,22% i 1,59% i altres formes d’evacuació d’aigua,
amb un o,47%, 1,57% i 1,45%, respectivament. D’altra banda, i
a tots tres àmbits territorials, entre un 4 i un 5 % de total dels
locals es troben ubicats en edificis que disposen de garatge.
Atenent només a aquells locals que presenten algun tipus
d’activitat econòmica o locals actius, i per a cadascun d’aquests
tres àmbits territorials, les proporcions en relació amb el seu
pes i distribució segons instal·lacions de l’edifici on s’ubiquen
són semblants a les anteriors.
Locals actius segons instal·lació de l'edifici i segons
tipologia. Barberà del Vallès. 2001
Instal.lació Barberà
de l'edifici* del V.
BCN
Prov.
Aigua corrent
abastament
públic
481
129.816
Aigua corrent
abastament privat
1
3.448
Evacuació aigües
residuals
(clavegueram)
475
130.021
Equipaments de
salut
11
5.622
Equipaments
educatius
13
4.691
6
2.933
13
3.422
604
126.547
98
57.186
656
27.074
2
873
Equipaments de
benestar social
Equipaments
culturals o
esportius
Evacuació aigües
residuals (altres)
6
3.151
Porteria (només
automàtic)
403
102.665
Porteria (només
encarregat)
4
1.050
Oficines i resta de
serveis
Porteria (ambdós)
32
16.190
Local industrial
Té garatge
50
12.719
Local agrari
Té gas
360
109.265
Té telèfon
464
130.592
Té aigua calenta
central
322
38.568
TOTAL
BCN
Prov.
Barberà
Tipologia** del V.
Local comercial
1.403 228.348
1.403 228.348
Font: Institut Nacional d'Estadística. Cens 2001
* Locals ubicats en edificis que disposen d'aquest tipus d'instal.lació
** Distribució del total de locals segons el tipus d'activitat econòmica
Locals i la seva tipologia
Segons l’activitat econòmica principal que es desenvolupa en
el local, aquests es poden classificar en 8 tipologies diferents:
equipaments de salut, equipaments educatius, de benestar
social, culturals o esportius, comercials, oficines, industrials i
locals agraris. De totes aquestes, a Barberà del Vallès les tres
categories amb més nombre de locals són els industrials, amb
un total de 656, els comercials, 604 i oficines, 98. Aquestes
tres categories concentren el 97% de total dels locals actius,
i hi destaquen principalment els locals industrials (47%).
Aquestes tres tipologies són també les que major nombre de
locals actius reuneixen a la província de Barcelona, si bé amb
un pes diferent. De tal manera que, només el 12 % dels locals
del conjunt de la província són locals industrials, mentre que
els comercials estan 12 punts percentuals per sobre, amb un
55%. Pel que fa a oficines, també al conjunt de la província
aquestes tenen un pes superior que a Barberà del Vallès, amb
una diferència de 18 punts percentuals, 25 % a la província
enfront el 7 % del municipi. Respecte als municipis del voltant
i atenent a les dues tipologies amb més nombre de locals al
municipi, industrials i comercials, pel que fa als primers, el
municipi de Sabadell concentra un 17,5% sobre el total dels
seus locals, Terrassa un 18,2%, Cerdanyola 9,3% i Rubí 35,5%.
En relació amb els comercials, Sabadell concentra un 53,8%
sobre el total, Terrassa un 58,2%, Cerdanyola un 56,2% i Rubí
Realitzat per:
Te l . : 937 192 837
[email protected]
un 42,6%. Per la qual cosa podem dir que, Barberà del Vallès,
en relació amb els municipis del seu entorn, destacaria per la
seva activitat industrial mentre que aquests altres municipis,
tret de Rubí, tindrien un caire més comercial.
Fent una ràtio de nombre de locals comercials per cada 1000
habitants, val a dir que tant el municipi de Barberà del Vallès,
la resta d’aquest grup de municipis, com la província de Barcelona, presenten una mitjana al voltant de 2 locals comercials
per cada 100 habitants.
Locals segons any de construcció de l’edifici
Tenint en compte l’any de construcció de l’edifici, fins a 1990,
al municipi de Barberà del Vallès hi havia 1.628 locals, cosa
que representa el 96,4% del total de locals l’any 2001, mentre
que el 3,6% restant es va construir entre 1991 i 2001. També
en l’àmbit de la província de Barcelona i de la resta dels 4
municipis comentats (Sabadell, Terrassa, Cerdanyola i Rubí)
es mantenen unes proporcions similars pel que fa a nombre
de locals depenent de l’any de construcció de l’edifici.
Des de 1991 a 2001, al municipi de Barberà el Vallès es van
construir un total de 77 locals en edificis nous, dels quals 50
presentaven algun tipus d’activitat econòmica i 27 restaren
inactius. Mentre que aquests 77 locals en edificis nous només
representen el o,5% del total de locals en edificis de nova
construcció de la província de Barcelona, els del municipi de
Sabadell representen gairebé el 4%. El total de locals d’acord
amb l’any de construcció de l’edifici a la província de Barcelona
l’any 2001 era de 16.569.
D’aquest decenni, l’any 1994 va ser l’any que va registrar major
volum de construcció de locals, amb un total de 16, del quals,
13 restaren actius i 3 no registraven cap tipus d’activitat
econòmica; seguit del mateix any 2001 amb 11 locals en edificis
nous, dels quals, només 4 eren actius mentre que 7 restaven
inactius. També a Sabadell com a la província de Barcelona
en general, l’any 2001 va ser any un amb força activitat
constructiva, fet que va donar lloc a la implantació d’un nombre
important de locals nous.
Locals segons any de construcció de l'edifici.
Barberà del Vallès. 2001
fins 1990
1991
1992
1993
1994
3,6%
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Font de dades:
- Institut Nacional d’Estadística, Cens de Població i habitatges,
2001.
Amb el suport de:
Unió Europea
Fons Social Europeu