Diagnòstic per al Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials de Barberà del Vallès. 2008 (Des. 2009 – Núm. 46)

desembre ‘09, núm 46
Glossari de termes
L’Índex de dotació comercial: És un índex sintètic que relaciona
el comerç i la població resident, comparant entre dos territoris,
per exemple entre un barri i el municipi. Quan el valor és al
voltant d’“1” hi ha equilibri entre el número de comerços del
barri i la població del mateix. Valors superiors a “1” indiquen una
presència significativa de comerç en termes relatius a la població
resident. Valors inferiors a “1” indiquen falta d’activitat comercial.
Classificació de sectors d’activitat comercial utilitzada segons
PTSEC (Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercial).
L’activitat comercial es classifica en Sector quotidià alimentari,
Sector quotidià no alimentari, Equipament de la llar, Equipament
de la persona, Automoció i carburants, Lleure i cultura, Comerç
mixt, Comerç ambulant i altres.
Introducció
En el marc de la llei 18/2005 d’equipaments comercials es
defineixen els Programes d’Orientació per als Equipaments
Comercials (POEC). El POEC de 2008 per al municipi de
Barberà del Vallès té com a objectiu establir un diagnòstic
de l’estat del comerç. A partir del mateix s’elabora el Pla
Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials 2006-2009,
que defineix el model comercial a partir del qual es dissenya
un programa d’actuacions per dinamitzar i modernitzar el
comerç urbà de Barberà del Vallès per zones i barris. En
el mateix es delimita què és la Trama Urbana Consolidada
(TUC) de Barberà del Vallès, que compren els barris del
Casc Antic, Can Serra, Parc Central, Parc d’Europa i La
Romànica. El PTSEC identifica a banda de la TUC un àmbit
de concentració comercial i/o Gran Establiment Comercial
(GEC) que correspon al Baricentro.
El present butlletí és una síntesi de part de la diagnòstic
realitzada pel POEC, aquella que parla de l’oferta i la
demanda comercial.
Oferta comercial
En relació a la tipologia d’activitats que es desenvolupen
dins de la Trama Urbana Consolidada, el Comerç al detall,
amb 679 establiments, representa prop d’un terç, 28%,
dels 1.984 establiments registrats. Els Serveis tenen 877, i a
distància la Restauració, amb 173, i les Parades del mercat
municipal i no sedentaris, amb 133, tenen una presència
significativa. Altres tipus d’activitats tenen menor presència,
com són les Associatives, 21, i les de Comerç a l’engròs,
17. També destacar els 217 aparcaments i uns 302 locals
tancats.
Pel que fa al nombre de comerços en relació als subsectors
comercials de la TUC, hi ha un clar predomini del sector
Quotidià alimentari (menjar i begudes en general), amb un
32% dels comerços, seguit del sector Equipament de la
persona, 23%, i finalment l’Equipament de la llar, amb el
19%. Entre els tres representen el 75% del total.
Un dels aspectes bàsics en l’estudi de l’oferta comercial és,
a banda del nombre d’establiments, la superfície comercial.
Els tres subsectors que concentren el major número de
comerços apleguen alhora la major superfície dedicada al
sector comercial, conjuntament un 71%. En metres quadrats
de superfície comercial, el sector de l’equipament de la
llar (23%) i de l’automoció (13%) guanyen presència.
En termes generals la major part dels establiments dins la
TUC, 52%, se situen dins l’interval de 50 a 99 m2. Un 22%
se situen entre 100 i 199 m2, i un 3% té més de 400m2 de
superfície. També hi ha un pes important dels locals menors
de 50m2 tenen, el 19 % del total de comerços.
Trama Urbana Consolidada
Nombre de comerços i superfície per sector de venda
Barberà del Vallès, 2007
Núm. de
% de Superfície
m2
comerços comerços
24.167,8
13.782,6
18.703,9
4.377,7
4.184,6
3.804,2
10.104,8
895,6
80.021,2
110,9
86,7
141,7
74,2
95,1
118,9
374,3
111,9
117,9
Nombre de comerços i superfície per sector de venda
Barberà del Vallès, 2007
% de Superfície
Núm. de
m2
comerços comerços
7
6,6
1.504,0
Quotidià alimentari
48
45,3
8.685,0
Equipament de la persona
31
29,2
19.261,0
Equipament de la llar
0
0,0
0,0
Lleure i cultura
19
17,9
2.500,0
Quotidià no alimentari
0
0,0
0,0
Altres
1
0,9
19.294,0
Automoció i carburants
0
0,0
0,0
Comerç mixt
106
100,0 51.244,0
Total
Superfície
mitjana
214,9
180,9
621,3
0,0
131,6
0,0
19.294,0
0,0
483,4
Quotidià alimentari
Equipament de la persona
Equipament de la llar
Lleure i cultura
Quotidià no alimentari
Altres
Automoció i carburants
Comerç mixt
Total
218
159
132
59
44
32
27
8
679
32,1
23,4
19,4
8,7
6,5
4,7
4,0
1,2
100,0
Superfície
mitjana
Centre Comercial
Edita: Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
Diagnòstic per al Programa
d’Orientació per als
Equipaments comercials de
Barberà del Vallès. 2008.
Si agreguem als establiments de la TUC els del Centre
Comercial (o Gran Establiment Comercial); el major nombre
de comerços segueixen sent els de Quotidià alimentari,
seguits de l’Equipament de la persona i de l’Equipament
de la llar.
D’altra banda, també es localitza certa activitat comercial
a la resta de barris. Les zones comercials més properes a
Sabadell i Badia del Vallès també esdevenen un punt important d’atractivitat pels residents de les zones limítrofs
d’aquestes poblacions.
L’aportació de la gran superfície suposa més d’un terç
del conjunt de superfície comercial de tot el municipi. En
conjunt, sumades, el subsector Quotidià alimentari continua
sent el majoritari en nombre d’establiments, però no en
superfície comercial, que passa a ser el d’Equipaments per
a la persona.
El Mercat Municipal 11 de Setembre compta amb un total de 18 parades de venda i té una superfície global de
7.056m2. Està integrat en el Pla de Dinamització municipal.
Els indicadors comercials per barris mostren que l’EixampleCan Llobet i Barri Antic són els tenen major proporció
d’establiments per 1.000 habitants, 33 i 14 respectivament.
El conjunt del municipi té un índex similar al del conjunt de
la província i de Catalunya, al voltant dels 22 establiments
per cada 1.000 residents.
Trama Urbana Consolidada
Indicadors comercials per barris.
Barberà del Vallès. 2007
Nombre
Nombre
d'habitants / d'establime
Establiments nts / 1.000
habitants
Eixample Can Llobet
Barri Antic
La Romànica
Can Gorgs
Can Serra
Estació Ca n'Estaper
Parc Central
Parc d'Europa
Barberà
Barcelona prov.
Catalunya
30,73
36,27
54,10
31,52
88,88
88,22
102,50
302,00
44,58
43,94
48,05
32,6
14,2
4,2
2,2
2,2
1,6
1,0
0,5
22,4
20,8
22,7
Superfície
comercial
/ 1.000
habitants
3.747,7
2.670,4
2.128,0
1.452,3
3.278,3
687,1
2.620,2
291,3
2.643,4
2.373,8
2.542,1
Una altra forma de veure-ho és amb l’índex de dotació
comercial. En els barris de l’Eixample–Can Llobet i en el
Barri Antic els coeficients de dotació comercial per població
són superiors a “1” per tant en els dos casos es dona una
presència important de comerços en comparació al conjunt
del municipi. Per a la resta de barris l’índex de dotació
comercial és menor a 1, per tant la presència de comerços
menys important en relació a la població.
El pes dels serveis, restauració i comerç es major als barris
de l’Eixample–Can Llobet i el Barri Antic. Són els entorns
amb un major pes de l’activitat comercial. La presencia
d’establiments de restauració és significativa en tots els
barris però especialment respecte a la població resident a
Can Gorgs II, Estació Ca n’Estaper i al Parc Europa.
L’oferta comercial de Barberà del Vallès es troba
concentrada, principalment a la zona del Casc Antic i
Eixample, amb la presència del Mercat Municipal com a
locomotora comercial que connecta amb les principals vies
comercials del municipi.
Cal destacar la presència del Centre Comercial Baricentro,
ubicat fora de la TUC.
Completa l’oferta comercial de Barberà el Mercat no sedentari setmanal de Barberà del Vallès, que compta aproximadament amb 800 metres, 106 paradistes, 124 parades, de
les quals els percentatge més elevat es correspon a articles
per a la persona, 80 parades, 69% del total.
Demanda comercial
Per a conèixer la demanda comercial i els hàbits de compra
i de consum s’entrevistà a 416 persones, de les quals el
61% residien al municipi. L’edat mitjana dels enquestats
era de 46,5 anys, de fet la població compradora es concentra en la franja d’edat 35-54 anys i el 83% són dones,
segons la mostra. La mitjana de persones/llar és de 3,2 i la
mitjana aproximada d’ingrés familiar net de la mostra és de
1.925 euros/mensuals.
En relació al municipi de compra, els residents barberencs
realitzen la gran majoria (95%) de la compra d’alimentació
fresca i envasats, drogueria i perfumeria al propi municipi.
Hi realitzen al voltant de tres quartes parts de la compra
d’equipament de la llar, 75%, i de lleure, esport i cultura,
70%. Poc més de la meitat de la compra, 57%, de roba,
calçat i complements s’efectua al propi municipi.
Tenint en compte tots els enquestats, residents i no
residents, les proporcions de compra efectuada a Barberà
són menors, com mostra el següent gràfic, per que els no
residents òbviament realitzen un volum més important de
compra fora del municipi.
Trama Urbana Consolidada
Índex de dotació comercial per població interna
Barberà del Vallès. 2007
Índex
Nombre Població
comerços
379
11.645
1,45
Eixample - Can Llobet
165
5.985
1,23
Barri Antic
49
2.651
0,82
La Romànica
25
1.588
0,70
Can Gorgs II
25
2.222
0,50
Can Serra
12
1.230
0,43
Parc Central
18
2.058
0,39
Estació- Ca n'Estapé
6
1.812
0,15
Parc Europa
0
788
0,00
Can Gorgs II
293
0,00
Disseminats (sense barri)
679 30.272
1,00
Totals
Tipus de productes segons percentatge comprat a
Barberà del Vallès. 2008.
Tot/a comprat a
Barberà
50%
63%
2%
14%
3%
10%
2%
6%
8%
14%
18%
10%
42%
Quasi tot/a
65%
2%
11%
8%
Quasi res
8%
26%
La meitat
36%
Res comprat a
Barberà
La població amb més recursos i els menors de 45 anys
són els/les menys fidels al comerç local, especialment a
les adquisicions no quotidianes, ja que en molts casos,
busquen més varietat i millor preu, en un entorn que aporti
també un component lúdic.
El comerç quotidià està ben assolit a Barberà del Vallès,
mentre el comerç no quotidià és el principal element
d’evasió de despesa a Barberà.
Sembla necessària la creació d’un entorn comercial de més
qualitat al centre de la vila, ja que Baricentro tot i ser una
de les alternatives a les compres que no es fan al casc urbà,
està allunyat i mal comunicat amb transport públic i això
propicia, en molts casos, les compres a altres poblacions
com Sabadell que presenten, en opinió de la mostra, una
millor oferta.
Els municipis de compra alternatius majoritaris són Sabadell
i Barcelona.
En relació al tipus d’establiments on es realitzen les
compres; l’alimentació fresca es compra principalment al
mercat municipal i als supermercats; l’alimentació envasada,
drogueria i perfumeria molt marcadament als supermercats;
la roba, calçat i complements a la botiga tradicional; i
l’equipament de la llar també a la botiga tradicional, no
tant destacat per sobre del Centre Comercial.
Distribució de la despesa mensual
de la llar. Barberà del Vallès. 2008
Bars i
restaurants
; 6%
La despesa mensual de les compres a tots els apartats
analitzats a l’estudi, és aproximadament de 910 euros/mes.
El pes de cada àmbit de despesa és la següent: el 56%
de la despesa dels enquestats és en alimentació (hàbit
que augmenta de forma significativa entre els residents),
seguit per automoció i carburants, 12%, roba i calçat, 9%, i
drogueria i perfumeria, també 9%.
Realitzat per:
Amb el suport de:
Lleure, cult
ura, esport
s i oci; 4%
Alimentació
; 56%
Drogueria i
perfumeria
; 9%
Roba, calça
ti
complemen
ts; 9%
Un altre factor que s’ha considerat important és el tipus
de comerç que es troba a faltar al municipi de Barberà
del Vallès. Val a dir en primer lloc que un de cada tres,
32%, diuen que no hi troben a faltar res, que hi ha de
tot. Un de cada quatre enquestats troben a faltar quelcom
d’equipament de la persona, principalment el comerç de
roba, 18%, i el calçat i complements, 14%. Un 16% troben
a faltar oci, cultura i esport, dins d’aquest àmbit destaca
les llibreries, 6%. El motiu majoritari de compra fora del
municipi és que hi ha més varietat, segons els enquestats.
Com a conclusions, hi ha l’hàbit de realitzar les compres
quotidianes a peu: el mercat i els supermercats urbans,
cobreixen bona part d’aquestes compres.
Equipamen
t de la llar;
4%
Automoció
i
carburants
; 12%
Fons de dades:
-
Programa d’Orientació per als equipaments Comercials
(POEC) de Barberà del Vallès. Anàlisi i Diagnòstic. D’Aleph.