Ocupació en sectors d’alt valor afegit. 2010 (Mar. 2010 – Núm. 47)

març ‘10, núm 47
Ocupació en sectors d’alt
valor afegit.2010
Les qüestions pressupostàries d’I+D només són un dels
factors “d’avui” que contribueixen a determinar quines
activitats econòmiques es produiran en el “demà”. Hi cal
afegit l’esperit emprenedor, la legislació, la valoració dels
impactes mediambientals, la facilitat o no de crear una
empresa, l’estructura productiva del present, etc. El sistema
d’I+D, ja sigui de suport a projectes industrials, ja sigui
en suport directe als instituts d’investigació, és però un
dels factors que més determinen la capacitat científica
i tecnològica d’un territori, en últim terme, de generació
d’ocupació en activitats amb valor afegit.
Glossari de termes
Sectors d’activitat d’alt valor afegit: Es consideren activitats d’alt
valor afegit aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia
(en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement
(en el cas dels serveis).
Indústries intensives en tecnologia: Dels 34 subsectors d’activitat
de la indústria, 8 es consideren intensius en tecnologia: fabricació
de productes farmacèutics, química, materials i equips elèctrics,
fabricació de maquinària, vehicles de motor, altres materials
de transport, reparació i instal.lació de maquinària i equips, i
productes informàtics, electrònics i òptics.
La determinació del grau de valor afegit de cadascun dels
sectors és subjectiu, però hi ha un cert consens a nivell
internacional en utilitzar la classificació d’activitats basades
en el coneixement i la tecnologia establerta per l’OCDE l’any
2001. Una síntesi d’aquesta classificació s’ha detallat a
“Glossari de termes”.
Serveis intensius en coneixement: Dels 48 subsectors d’activitat
dels serveis, 24 es consideren intensius en coneixement. Dins
d’aquesta llarga relació hi destaquen els següents serveis
de tecnologia alta o punta: activitats postal i de correus,
telecomunicacions, serveis de tecnologies de la informació, serveis
d’informació i recerca i desenvolupament.
La informació estadística sobre ocupació en activitats d’alt
valor afegit es pot obtenir a partir de les dades d’afiliació
a Seguretat Social. Un exemple és l’adaptació que per al
cas català en fa l’Observatori del Treball de la Generalitat de
Catalunya, amb la classificació de l’OCDE i amb les dades
d’afiliats d’assalariats i autònoms. En aquest article fem
servir la mateixa classificació, aplicada a municipis de
dimensió mitjana de l’àrea metropolitana de Barcelona, en
comparació amb la província de Barcelona, en aquest cas
amb les dades d’assalariats.
Introducció
30%
Nivell sobre BCN prov. (+) i
disminució relativa(-)
relativa (-)
20%
Nivell sobre BCN prov. (+) i
augment relatiu(-)
relatiu (-)
(+)
Rubí
Barberà del Vallès
Vilanova i la Geltrú
Vallès Occidental
10%
Granollers
-4
-3
Nivell sota BCN prov. (-)
(+)i i
disminució relat iva (-)
-2
-1
BCN prov.
0
Perfil de Ciutat
Vic
Terrassa
Manresa 1
Mataró
Sabadell
0%
Sta. Coloma de Gramenet
Variació 2009-2010 (p.p)
2
3
4
Nivell sota BCN prov. (-)
(+)i i
augment relat iu(-)
iu (-)
(+)
Edita: Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
En períodes d’ajust dels pressupostos s’obre el debat
de si equiparar el tractament que es fa de la despesa
d’I+D a d’altres com la dotació pressupostària
d’Educació. A l’hora de valorar si es retalla, congela
o s’incrementa es té en compte que és una inversió
de futur, i potser es pren en consideració no retallarla com sí es fa amb altres partides pressupostàries.
De la mateixa manera que amb Educació, hi ha veus
que refusen més ajustos a per a la I+D, que hauria
de ser un objectiu primordial per un país que vol
pujar al carro de la innovació i el desenvolupament
com a motors de canvi. Això és el que ha succeït
enguany de cara als pressupostos de 2011 atès que
per 2010 la retallada pressupostària del Ministeri de
Ciència i Innovació ja va ser del 15%, la més gran
entre els ministeris. Enguany s’ha valorat, si més no,
una retallada menor que la d’altres ministeris, amb
el que ha estat entre els menys perjudicats, atès que
la reducció mitjana de la que es parlava era del 15%.
Assalariats en indústries amb tecnologia alta i mitjana alta respecte el
total
totald'assalariats
d'activitats (jun-'10)
(jun-'10)i ivariació
variacióen
enl'últim
l'últimany
any(jun'09-jun'10).
(jun'09-jun'10).
Municipis Xarxa Perfil de Ciutat respecte BCN província
Assalariats
Indústries
en indústries
tecnologia
ambalta
tecnologia
i mitjanaalta
altai
mitjana alta
sobre
respecte
el totalelactivitats.
total d'assalariats.
2010 (%)
L’ocupació en sectors d’activitat d’alt valor afegit és un
indicador que mostra en quina mesura l’economia d’un
territori està generant activitats que estan associades a
un nivell d’innovació relativament alt, de major inversió
relativa en I+D, de major formació dels seus treballadors,
en definitiva un indicador de generació d’activitats
relativament més competitives.
Sectors industrials intensius en tecnologia
50%
Nivell sobre BCN prov. (+) i
disminució relativa (-)
Sabadell
Nivell sobre BCN prov. (+)
i augment relatiu (+)
40%
BCN prov.
Mataró
ó
Terrassa
-4
Vic
-1
1 Manresa 0
1
Sta. Coloma
a
de Gramenet
e
30%
Vallès Occidental
Granollers
-3
-2
2
3
4
Perfil de Ciutat
Vilanova i la Geltrú
Rubí
20%
Assalariats en serveis intensius en coneixement
sobre el total d'assalariats. 2010 (%)
Un 6,8% dels treballadors assalariats de la
província de Barcelona treballen en indústries
amb tecnologia alta o mitjana-alta. Per valorar
aquesta xifra cal tenir en compte que només el
17,8% assalariats de la província treballen en
les diverses activitats industrials, atès el procés
de terciarització en que es troba, Barcelona
capital al capdavant. Així mateix questa mitjana
provincial ens serveix de referència a l’hora
d’establir si els valors locals són relativament
alts o baixos. En el nostre entorn destaca Rubí
molt per sobre la mitjana provincial, amb prop
del 30%, seguit de Barberà del Vallès i Vilanova
i la Geltrú, al voltant del 12%-13%. Just per sota
d’aquest nivell es troba la mitjana del Vallès
Occidental, 11%. Altres municipis de l’AMB
estan per sobre, com Granollers i Vic. Per sota
la mitjana es troben Manresa i més encara,
Mataró, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.
Assalariats en serveis intensius en coneixement respecte el total
d'assalariats (jun-'10) i variació en l'últim any (jun'09-jun'
10).
Municipis Xarxa Perfil de Ciutat respecte BCN província
Barberà del Vallès
El pes relatiu d’aquestes indústries respecte el
Nivell sota BCN prov. (-) i
Nivell sota BCN prov. (-) i
total d’assalariats ha variat poc en el darrer any,
augment relatiu (+)
disminució relativa (-)
10%
en els 10 municipis esmentats, municipis de la
Xarxa Perfil de Ciutat, la variació ha estat inferior
a 1 punt percentual, ja sigui positiu o negatiu.
Sectors intensius en tecnologia o coneixement
El mateix ha succeït amb la mitjana del Vallès Occidental.
Sectors serveis intensius en coneixement
L’estructura productiva de la província de Barcelona mostra
una alta proporció d’activitats en els serveis, donat el procés
de terciarització en que es troba, tal i com fèiem esment.
Val a dir que el conjunt de serveis ja representen el 75,4%
del total d’assalariats. Respecte el total d’assalariats té un
34,4% de treballadors en serveis intensius en coneixement.
En aquest cas són els municipis més grans els que atreuen
més serveis amb valor afegit. Estan per sobre la mitjana
provincial Sabadell, aquest per sobre el 40%, Mataró,
Terrassa i Vic. Estan prop la mitjana Manresa i Santa
Coloma. Per contra, respecte el que succeïa a la indústria,
són Vilanova i la Geltrú i encara més Rubí i Barberà del
Vallès els que estan per sota la mitjana provincial en termes
de serveis intensius en coneixement.
De la mateixa manera la mitjana del Vallès Occidental està
per sota la província, 5 punts percentuals, mentre que en
el cas de la indústria tecnològica estava per sobre, 4 punts.
De la mateixa manera la mitjana del Vallès Occidental està
per sota la província, 5 punts percentuals, mentre que en
el cas de la indústria tecnològica estava per sobre, 4 punts.
El pes dels assalariats en serveis intensius en coneixement
respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer
any. Tot i així la majoria de municipis, excepte Vic, han
perdut terreny respecte la província. Així mateix el Vallès
Occidental hi ha perdut un punt percentual i escaig.
Realitzat per:
Amb el suport de:
Els assalariats en el conjunt d’activitats de valor afegit,
de la indústria i els serveis, representa un 41% del total
d’assalariats a la província de Barcelona a juny de 2010,
i molt a prop, el 40%, a la comarca del Vallès Occidental.
En un interval de +-3 punts percentuals, per sobre la
mitjana provincial es troben Sabadell, Rubí, Terrassa i Vic, i
per sota la mitjana Mataró i Manresa. La resta de municipis
de la Xarxa Perfil de Ciutat estarien per sota, entre cinc i
deu punts percentuals.
Evolució en el cas de Catalunya
El pes de les activitats d’alt valor afegit en l’àmbit català
ha sofert un augment en els últims anys, des de valors de
29,7% en 2001 i 2002 fins a valors de 34,7% en 2010. Amb
la crisi, en els últims trimestres, s’ha produït un descens
generalitzat de l’afiliació, però en el cas de les activitats
d’alt valor afegit ha estat més suau. Així doncs la proporció
ha continuat pujant.
En el cas de les activitats punta, les de més alt contingut
tecnològic, han patit una davallada, continuant amb el
degoteig des de 2001, en passar de valors de 9,3% fins als
actuals de 7,7%.
Fons de dades:
-
Diputació de Barcelona. Sistema d’Informació Territorial
Desenvolupament Local. A partir de les dades INSS del
Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya