Situació i necessitats financeres dels autònoms i microempreses. 2009 (Jun. 2010 – Núm. 48)

juny ‘10, núm 48
Introducció
El present butlletí recull una síntesi de la situació i necessitats
financeres i econòmiques del treball autònom i les microempreses. Està emmarcat en la línia d’actuació, dins la planificació estratègica de promoció econòmica, de potenciació de
l’accés a la informació i captació de nous recursos econòmics
per a la creació d’iniciatives empresarials i per a la millora
i adaptabilitat de les empreses. Amb la conjuntura de 2009
s’emfatitzà endegar una línia d’estudi focalitzada sobre els
aspectes financers i econòmics que caracteritzen i afecten al
treball autònom.
Radiografia de la situació financera i econòmica
En relació a les percepcions dels autònoms sobre la situació
financera i econòmica, la valoració majoritària tant sobre el
seu sector com de la marxa del propi negoci era “regular”
en un 45%, tot i que eren una mica més optimistes quan ho
deien sobre el seu negoci. Aquesta percepció és general en
tots els sectors.
Percepciódelgraud'influènciadels
factorsclauenlamarxadel'empresa
Gens
L'estratègiadelseu
negoci
Poc
18%
Laproductivitaten
l'úsdelsrecursos
18%
17%
Larelacióambles
empreses
proveïdores
32%
13%
Larelacióambles
empresesclients
34%
20%
21%
42%
21%
25%
22%
9%
10% 10%
40%
18%
23%
7% 11%
18%
Molt
25%
41%
36%
0%
Bastant
19%
26%
Lasituacióactual
6% 12%
delmercat
Elsrecursoshumans
Neutre
18%
23%
60%
La necessitat i ús de finançament són generalitzats entre els
autònoms de Barberà del Vallès. “L’inici d’activitat” és el factor que genera més necessitat, demanda i concessió de finançament, en un 85% dels casos. “La compra de productes
o serveis” i “les inversions en immobilitzat” també generen
una destacada dinàmica de finançament, en la meitat de casos. El primer factor és força important al comerç i el segon
a la indústria.
Davant la necessitat de finançament hi ha certa contenció en
la demanda de “inversió en existències”, “immobilitzat intangible” i per fer front a “impagament clients”. Hi ha certa por
davant la incertesa de rebre encàrrecs i reticència –o no prioritat– a invertir en factor estratègics per a la competitivitat,
intangibles com ara TICs. Hi ha certa tendència al finançament
a través de proveïdors, el que retroalimenta el “cercle viciós”
que genera els problemes de liquiditat generalitzada.
Àmbitsonhantingutnecessitatsdefinançament,
solͼlicituddeproductesod'ajutsfinancersiconcessió
85%
86%
83%
Inicidel'activitat
Compradeproducteso
serveisessencials
Inversionsenimmob.
material
Inversionsenimmob.
intangible
Inversionsen
existències
Inversionsen
innovacions
Impagamentsde
clients
Impagamenta
proveïdors
53%
51%
50%
54%
50%
47%
37%
32%
27%
15%
16%
100%
Els principals factors clau que tenen una major influència en la
marxa de l’empresa, de més a menys, són: la “situació actual
del mercat”, la “productivitat en l’ús dels recursos” i “l’estratègia del seu negoci”. La “relació amb els proveïdors” és el
factor considerat com a menys influent, entre els sis tinguts en
compte. La “productivitat” destaca com a influent pels autò-
22%
9%
6%
5%
3%
3%
Hantingutotenen
recentmentnecessitatsde
finançament
8%
6%
5%
Hisenda
6%
3%
3%
SeguretatSocial
6%
6%
3%
Sousisalaris
6%
3%
2%
0%
22%
80%
noms de l’hostaleria, la indústria, els serveis a les empreses i
les persones, i els transports; els “recursos humans” en el cas
dels serveis en general i la construcció; i la “relació amb proveïdors i clients” és valorada com cabdal en el cas del comerç.
13%
Hansolͼlicitatproductesi/o
ajutsfinancers
Àmbitsonlihanconceditels
productesi/oajutsfinancers
solͼlicitats
20%
40%
60%
80%
100%
La gran majoria d’autònoms del municipi tenen finançament
privat, amb predomini sobre el públic, del qual se’n fa un relatiu poc ús, 45%, però sí hi ha un coneixement generalitzat.
Els recursos que es fan servir més són les “ajudes financeres
i garanties”. En el cas de subscriure recursos públics, els que
es fan servir més són les “subvencions i ajuts”: capitalització
de l’atur, promoció ocupació autònoma i ICO-Emprenedors.
Els ajuts a la contractació laboral també tenen rellevància.
L’ús sostingut de recursos públics es concentra en: contractació laboral (ajuts segons perfil persones), subvencions i ajuts,
Plan Avanza i ICO-Emprendedores. Els que no s’han fet servir
Edita: Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
Situació i necessitats
financeres dels autònoms
i microempreses. 2009
ni en el passat ni en el present són: banca ètica, finançament
circulant INICIA i els incentius fiscals. Per sectors, i per aquest
ordre, els serveis a les empreses, la construcció i el comerç
són els que fan més servir el finançament públic. La resta de
sectors ho fan servir en menys de la meitat de casos.
En quant als recursos privats, el “préstec personal bancari”
va ser el suport més freqüent en el passat, mentre que en
l’actualitat ho és el “crèdit comercial”. Els que menys es fan
servir són el “descompte d’efectes” i el “confirming” (gestió
financera dels proveïdors).
En relació a l’interès dels autònoms en recursos per a cobrir
necessitats de l’empresa, el fet de poder “comptar amb informació dels recursos disponibles” i la “concessió de línies de
crèdit més flexibles” són els que més interès susciten. També
destaca l’interès en els recursos per a la “millora de la competitivitat”, els “d’assessorament jurídic i financer” i els “ajuts a
la contractació”. Les “garanties públiques” i la “formació dels
treballadors” són considerats d’interès, però en menor proporció. “Els ajuts a la innovació” són els recursos que susciten
menor interès.
Graud'interèsdelsajutsorecursosperacobrirles
necessitatsdelasevaempresa
Gens
Poc
Neutre
Bastant
Molt
Sobre l’ús i valoració de l’assessorament i formació com
ajuts a l’inici o consolidació del negoci, predomina l’ús de
l’assessorament privat com a recurs, que es valora positivament. L’assessorament públic tot i ser ben valorat, mostra un
percentatge significatiu d’insatisfacció, que mostra que encara
hi ha marge de millora. El mateix es pot dir de la formació
privada. En aquest sentit és escàs l’ús de formació específica
per a la posada en marxa dels negocis, i en el cas de donar-se
predomina la pública. En general, la formació rebuda és valorada positivament.
Graudesatisfacciódel'assesoramentiformaciórebuts
Gens
Assess.Públic
11% 8% 9%
Poc
Neutre
FormacióPrivada
17%
8% 8% 8%
0%
39%
39%
45%
31%
20%
Molt
47%
25%
Assess.Privat 5% 6% 11%
FormacióPública 0%7%
Bastant
56%
10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Els autònoms expressen majoritàriament 3 solucions als problemes del finançament segons els enquestats: a) “Tenir més
informació i concessió d’ajuts públics i subvencions”; b) “Millorar les condicions de tramitació i concessió del finançament
privat” (més ràpid, flexible i econòmic); i c) “Reduir els impostos” municipals i estatals.
AJUTSPERA…
formaciótreballadors
concessiócrèdit+flex
12%
milloracompetitiv.
15%
6% 5% 15%
innovacióprod/serv
contractaciópersonal
14%
28%
10% 11% 12%
21%
Diagnosi breu de la situació financera actual
38%
29%
16%
6%3%
22%
46%
7%
21%
22%
28%
46%
30%
40%
ALTRESRECURSOS
garantiespúbliques
6% 10%
24%
inforecursosdisp 5%
0% 20%
assess.JurídicͲfinancer 3% 14%
facil.contracteserv
tècnics
16%
0%
22%
38%
31%
19%
21%
22%
18%
20%
40%
44%
43%
12%
60%
32%
80%
100%
Els autònoms expressen diverses dificultats en la tramitació
o concessió de finançament, com a principal queixa “la complicació en la tramitació” per la burocràcia i excés en la documentació requerida. Una altra és “la petició de garanties
addicionals”. Així mateix, segons aquest col.lectiu, “l’actitud i
procediment dels bancs” és també focus de queixes, centrades
en les negatives rebudes, la manca o confusió d’informació
(real o aparent), el retard en la resposta, l’elevat cost imposat
i la rigidesa de les condicions imposades.
Realitzat per:
Amb el suport de:
Sobre les mancances i preocupacions de finançament que tenen els autònoms cal destacar que: a) els problemes econòmics són la causa més freqüent del fracàs empresarial; b)
l’accés al finançament extern resulta molt més difícil per al col.
lectiu d’autònoms que per altres segments empresarials; c) el
nivell de garanties exigit i l’escàs patrimoni persona habitual,
són dos dels factors que incideixen en aquesta realitat; d) els
autònoms solen tenir molt poc coneixement de les entitats i
productes financers disponibles, el que suposa un baix nivell
d’ús de les diferents alternatives financeres; e) les línies d’ajut
i subvencions existents en l’actualitat estan lluny d’adequar-se
a les necessitats dels autònoms, tant pel que fa a les quantitats com en els procediments i terminis; f) els llargs cicles de
cobrament i pagament, i les condicions desfavorables de compra, afecten negativament a la salut financera dels autònoms;
g) el col.lectiu percep una posició de debilitat en diferents
àmbits, entre els que s’inclou la negociació amb proveïdors i
clients i l’accés a fórmules de finançament disponibles, realitat
que s’explica en part per la seva reduïda dimensió i minsos
recursos, tant econòmics com organitzatius.
Font d’informació:
-
Aquest butlletí és una síntesi de la part de diagnosi de l’estudi
“La situació econòmica i necessitats financeres dels autònoms i
microempresesdels”. CRIA, SL per Barberà Promoció.