Innovació versus exportació (Jun. 2012 – Núm. 56)

juny ‘12, núm. 56
Innovació versus exportació
Empresesexportadores
ambvendesal'exterior
superiora15M€.2009
Glossari de termes
13Ͳ14
11Ͳ12
9Ͳ10
7Ͳ8
5Ͳ6
3Ͳ4
1Ͳ2
Innovació de producte: Innovació que implica canvis significatius en
les característiques dels productes i serveis. Pot ser una innovació de
ruptura, on es creen nous productes o serveis que no són una evolució
natural dels ja existents, o una innovació incremental, que consisteix
en petits canvis dirigits a augmentar les prestacions del producte o
servei existent en el mercat.
empreses
"
"
"
"
"
"
13
11
11
8
8
8
7
7
7
6
6
5
4
4
Rubí
BarberàdelVallès
SantCugatdelVallès
ParetsdelVallès
Castellbisbal
Terrassa
PalauͲSolitàiPlegamans
SantCeloni
SantaPerpètuadelaMogoda
Martorelles
Granollers
LlinarsdelVallès
Montornés
Polinyà
Innovació de procés: Representa canvis significatius en els mètodes
de producció i/o distribució. Sovint relacionada amb l’obtenció d’un
menor cost de producció, un augment de la qualitat, o una major
flexibilitat de producció.
3
3
3
3
3
2
2
2
2
1
1
1
1
1
LlicàdeVall
MolletdelVallès
Montmeló
MontcadaiReixac
Sabadell
LaGarriga
LesFranquesesdelVallès
SantQuirzedelVallès
Viladecavalls
CerdanyoladelVallès
L'AmetlladelVallès
Ripollet
Sentmenat
Vacarisses
Font:vegeualfinaldelbutlletí
Introducció
Diversos estudis mostren que les empreses exportadores
tenen en terme mitjà més productivitat que les que
tan sols venen en mercats domèstics. Alguns defensen
que una major exportació afavoreix la productivitat i la
innovació, és a dir, que en exportar les empreses guanyen
en coneixement i transferència tecnològica, aprenen
exportant. D’altres defensen que la innovació i l’augment
de la productivitat porta a l’exportació, exportació per
auto-selecció.
En aquest butlletí es mostren les poques dades sobre
exportació que hi ha a nivell local, depurades per FEM
Vallès, a més de la interrelació entre empreses de
capital estranger i exportació. Seguidament es mostra la
diagnosi d’un estudi sobre la interrelació entre exportació
i innovació, i les implicacions pel foment de l’exportació.
El nombre d’empreses estrangeres i el nombre d’empreses
exportadores són dues variables relacionades positivament.
El gràfic següent mostra, per les dues comarques del Vallès,
els municipis pels quals es disposa d’ambdues variables.
Entre ells Barberà del Vallès amb 50 empreses estrangeres
(amb més del 50% de capital estranger). D’aquesta relació
no se’n pot deduir una causalitat directa, ni en un sentit ni
en l’altre, tot i que sembla obvi que les empreses amb capital
estranger, per definició, atès que són transnacionals, tenen
Empreses exportadores amb vendes superiors als 15
milions d’euros
Els municipis amb més empreses exportadores amb
vendes a l’exterior superiors als 15 M d’euros són aquells,
principalment, amb una presència de sector industrial
relativament important com Rubí, amb 13, Barberà del
Vallès i Sant Cugat del Vallès, amb 11, o Parets del Vallès,
Castellbisbal i Terrassa, amb 8 (dades de 2009).
Aquests i altres municipis, sobretot els que tenen una
xifra més alta, estan majoritàriament concentrats al
voltant de l’AP7 i B30.
Empreses estrangeres versus empreses exportadores
Municipis dels Vallès Occidental i Vallès Oriental (dels que es disposen d'ambues dades)
150
Empresesestrangeres(>50%capitalestranger)
FEM Vallès, a partir de l’anuari Acicsa, que recull informació
sobre les empreses catalanes amb vendes a l’exterior
superiors als 15 M d’euros, depurà territorialment la
ubicació de les empreses exportadores Vallesanes. A la
següent taula i mapa es mostren el nombre d’empreses,
per municipi, exportadores amb vendes superiors a la
xifra esmentada.
SantCugatdelVallès
125
100
75
SantaPerpètuadela
Mogoda
Terrassa
Granollers
50
Cerd.dV
Rubí
BarberàdelVallès
Sabadell
Castellbisbal
25
MontcadaiReixac
SantQuirzedV.
LesFranquesesV
MontmelóiMollet
Montornés
LliçàdeVall
p
Ripollet
ParetsdelVallès
PalauS.iP.
Martorelles
0
0
2
4
6
8
10
Empresesexportadores(>15M€)
12
14
Edita: Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
Exportació i capital estranger
més propensió a exportar.
Conseqüències per a les polítiques de promoció de
l’exportació
Exportació versus innovació
L’estudi “Pimes, innovació i internacionalització:
perspectives per a Catalunya” (vegeu a font d’informació)
tenia per objectiu potenciar la capacitat exportadora de les
pimes, mitjançant l’augment de la competitivitat. Incorpora
el sector serveis, a més de la indústria manufacturera,
una anàlisi comparada temporal i territorial, i possibles
escenaris de futur segons capacitat exportadora.
La font de les dades era l’Enquesta d’Innovació de les
empreses (EIE), interessant perquè relaciona innovació
amb exportació, capacitat exportadora, i perquè presenta
una mostra representativa del teixit empresarial català,
tant manufacturer com del sector serveis.
L’estudi investiga tant la millora/innovació en processos
com en productes, i entén l’increment de la capacitat
exportadora de l’empresa com la millora en competitivitat
de la mateixa.
Les primeres conclusions de la diagnosi són que, d’una
banda, la proporció d’empreses de Catalunya que exporten
és baixa, i de l’altra, que el volum exportador també
és baix. Aquestes són característiques que es poden
generalitzar a altres economies, juntament amb el fet que
el sector industrial té major capacitat exportadora, que les
exportacions es concentren en poques empreses, i que
dins la UE, la major part de l’exportació es realitza dins de
la pròpia UE.
El percentatge d’empreses exportadores és molt més elevat
a la indústria manufacturera, on 2 de cada 3 empreses
més grans de 10 treballadors exporta. A la indústria
manufacturera catalana hi ha diferències significatives
entre activitats: més del 75% exporten a la Química i
Farmacèutica, Cautxú i Plàstic i Material de Transport. Per
contra aproximadament la meitat en altres sectors com
Fusta, suro i paper i Fabricació de minerals no metàl•lics.
Així mateix gran part del volum total d’exportació es
concentra en un percentatge petit d’empreses. Els
resultats de l’estudi mostren que un 10% d’empreses
manufactureres catalanes apleguen al voltant del 75% de
totes les exportacions del sector.
A la indústria catalana el factor d’exportar o no depèn força
de la dimensió de l‘empresa. Mentre poc més de la meitat
de les empreses petites d’aquest sector exporta, més de
tres quatres parts de les mitjanes ho fa, i la proporció
supera el 80% per a les grans.
Aquest, com altres estudis, mostra amb evidències
empíriques que les empreses exportadores tenen una
major competitivitat, així com que hi ha una correlació
positiva entre productivitat i exportació.
Realitzat per:
L’evidència empírica a l’estudi mostra que la implementació
d’innovació pot estar jugant un paper fonamental en la
menor o major orientació exportadora de les empreses,
particularment de les pimes.
La innovació resulta un element clau per a l’exportació a
les pimes, innovar en producte els suposa un increment net
en la probabilitat d’exportar de 14 punts percentuals. Entre
les empreses grans no és així, tot i que darrere d’aquest
resultat s’amaga el fet que gairebé totes les empreses
grans simultàniament ja exporten i innoven, el que reforça
l’argument a favor de la relació entre ambdues magnituds.
En qualsevol cas, la baixa proporció de la innovació entre
les pimes catalanes i el seu fort impacte estimat sobre
l’activitat exportadora condueix a suggerir que una política
efectiva d’estímul a la innovació a les pimes, especialment
de producte, conduiria a una millora substancial en la seva
activitat exportadora.
La implicació principal d’aquests resultats es resumeix en
el fet que els incentius a la implementació d’innovacions
de producte a les pimes constitueixen una mesura indirecta
però altament efectiva de promoció de l’exportació, atès
que aquest tipus d’innovacions permeten a l’empresa
oferir productes més atractius als mercats d’exportació,
caracteritzats per nivells de competitivitat més elevats.
Simultàniament, els incentius a la innovació de procés,
encara que amb un impacte menor, també poden ajudar
a augmentar la propensió exportadora de l’empresa,
en contribuir a millorar la seva eficiència productiva i,
d’aquesta manera, a fer front als costos addicionals de
l’exportació i a ser més competitius internacionalment.
Els resultats sobre la interrelació entre innovació i
internacionalització recolzen la coordinació de les
polítiques de promoció d’ambdues activitats. No només la
innovació afavoreix l’exportació, sinó que aquesta última
permet a les empreses extreure un major benefici a l’esforç
realitzat per implementar innovacions. I alhora, l’exportació
pot permetre l’accés a noves i millors tecnologies i a un
més ràpid coneixement de les millores en els productes de
la competència, cosa que afavoreix l’adopció d’innovació.
Font d’informació:
-
-
-
Grup de Recerca AQR-IREA (UB). Pimes, innovació i
internacionalització: perspectives per a Catalunya. Papers
digitals 13. ACC1Ó. Generalitat de Catalunya (part del text)
Institut d’Estudis Territorials, Universitat Pompeu Fabra, en base
a dades de l’agència Invest in Catalonia – ACC10 (dades sobre
empreses estrangeres)
Solà, Joaquim. Termes, Montserrat. Sáez, Xavier. El Vallès. Motor
productiu de Catalunya. FEM Vallès (Cecot, CIESC, UEI, Via
Vallès). 2012 (dades sobre empreses exportadores)
Amb el suport de: