Per Catalunya, la cultura

Per Catalunya, la cultura
Els signants, com a persones compromeses amb la cultura catalana, amb
responsabilitats de gestió cultural, en la creació, la producció i en la seva
difusió, estem convençuts que els pròxims anys són claus per al futur del
sector. En aquest marc polític i econòmic, serà la capacitat de reacció dels
partits i de les institucions respecte als canvis que s’endevinen la que obri
un ventall d’horitzons molt ampli, entre la inquietud i l’esperança: segons
com es respongui a les grans incògnites d’aquest futur immediat, la nostra
cultura pot quedar seriosament compromesa o pot sortir, per contra,
reforçada de la travessia per una conjuntura adversa.
En l’agenda que es decideix en les eleccions de diumenge, hi ha objectius
centrals per al futur de la cultura catalana, la consecució dels quals
dependrà dels resultats electorals. Des de l’àmbit de la cultura, volem fer
un requeriment a les forces polítiques catalanes perquè es comprometin en
aquests objectius, que ens semblen essencials:
1.- Consecució dels recursos econòmics imprescindibles per tal de realitzar
polítiques efectives de suport a la creació i a les empreses culturals i de
difusió interior i projecció exterior de la nostra cultura. Aquests recursos
imprescindibles no poden competir amb els que indubtablement s’han de
destinar a d’altres elements fonamentals de l’estat del benestar i del
progrés econòmic: ensenyament, universitats, sanitat, suport al teixit
productiu, infraestructures, polítiques d’ocupació... Només serà possible
destinar-los també a la cultura en el marc d’una nova relació econòmica
amb l’Estat: un pacte fiscal ambiciós que retalli substancialment el dèficit
fiscal que pateix Catalunya i que li permeti disposar dels recursos que
produeix, que necessita i que li corresponen. Creiem que cal un
1
reconeixement al sentit de responsabilitat del govern de Catalunya per a
una gestió més eficient, més austera i més racional dels recursos en tots els
àmbits. Però ens sembla imprescindible que vagi lligada amb la
reivindicació d’un increment global dels recursos disponibles, també per la
cultura, a través d’aquest pacte fiscal.
2.- Defensa de l’estatus del català com a llengua pròpia de Catalunya i del
model d’ensenyament que, com ha de fer la immersió lingüística, permet
que els alumnes surtin del sistema educatiu amb un coneixement adequat
de català i de castellà. Defensa de les polítiques lingüístiques en tots els
àmbits, també en el de la cultura, que permeten compensar les desigualtats
que ha patit històricament el català i fer-ne una llengua de prestigi cultural,
d’ús social generalitzat i útil per a la creació contemporània.
3.- Incorporació al món de la cultura de recursos econòmics i eines de
difusió procedents del món empresarial i privat, a través –entre altres vies–
d’una llei de Mecenatge amb incentius fiscals i amb reconeixent social per
a la inversió en cultura. Respecte, en general, per la societat civil, pel món
associatiu, pel món de l’empresa, i per la seva capacitat de concertar amb el
sector públic actuacions i polítiques destinades a l’interès general.
4.- Respecte a les competències exclusives de la Generalitat en l’àmbit de
la cultura, per part de l’Estat, contra tot intent recentralitzador i d’involució
pel que fa a l’autogovern. Evitar aquesta concepció centralista i uniformista
de l’Estat que vol concentrar a Madrid tota la decisió política i que fa que
els equipaments i les infraestructures que directament depenen de l’Estat
competeixen de manera deslleial amb els que depenen de l’administració
catalana.
2
5.- Assumpció per part de l’Estat de les responsabilitats que li pertoquen,
moralment i constitucionalment, respecte a totes les cultures i llengües que
en formen part. Implicació econòmica de l’Estat, sota gestió de la
Generalitat, aportant recursos i posant els seus aparells a la disposició dels
objectius de protecció del català, de projecció exterior de la seva cultura i
llengües i de preservació i suport a la vitalitat de la seva creació i a la força
del seu teixit empresarial que també li pertoquen.
6.- Defensa de l’espai de comunicació de Catalunya en un moment on
l’Estat busca modificar el model de servei públic i de missió. Per la cultura
catalana, el nostre model, fortament descentralitzat i molt actiu a favor de
la llengua, és essencial per la seva projecció i desplegament.
Aquests objectius per a la pròxima legislatura espanyola creiem que
haurien de ser assumibles per part de totes les forces polítiques que es
proclamen catalanistes i que per tant s’han de sentir compromeses amb el
futur de la cultura catalana, tant des del punt de vista lingüístic com del
creatiu i l’industrial. A totes apel·lem perquè se’ls facin seus. De tota
manera, manifestem la convicció i la confiança que serà Convergència i
Unió, com a principal força política catalanista, la que assumirà més
plenament aquests requeriments i defensarà amb més eficàcia aquests
principis, essencials per al futur de la nostra cultura. Per la seva trajectòria,
per la composició de les seves candidatures, per les seves responsabilitats
de govern a Catalunya i per la seva trajectòria al servei del país, confiem
que Convergència i Unió mantindrà i defensarà també a Madrid aquestes
idees bàsiques, que poden fer que un període d’inquietud i de preocupació
pel que fa al futur de la cultura catalana tombi en un període d’enfortiment,
de creativitat i de projecció.
3
‐‐‐ Abelló, Teresa, professora titular a la UB, subdirectora del Centre
d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
-
Abrams, Sam, escriptor
‐‐‐ Bardolet, Albert, músic i director de l’Àrea de Música de l’Institut
Català de les Indústries Culturals
‐‐‐ Barril, Joan, periodista i escriptor
‐‐‐ Borràs, Laura, professora de literatura a la UB
‐‐‐ Bru de Sala, Xavier, escriptor
‐‐‐ Cabré, Jordi, escriptor i director general de la Direcció General de
Promoció i Cooperació Cultural
‐‐‐ Cano, Francesc, periodista i professor a la UIC
‐‐‐ Castiñeira, Àngel, professor a ESADE
‐‐‐ Ciurana, Jaume, 5è tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement,
Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona
‐‐‐ Coll, Josep M. (Pare Coll), doctor en filosofia i eclesiàstic
‐‐‐ Colomines i Companys, Agustí, professor titular a la UB i director
de la Fundació CatDem
‐‐‐ Duarte, Carles, poeta i director de la Fundació Lluís Carulla
‐‐‐ Ferrer, Joaquim, ex conseller de Cultura
‐‐‐ Homs, Llucià, galerista d’Arts Visuals i actual director de Promoció
dels Sectors Culturals de l’Institut Municipal de Cultura
de
Barcelona
‐‐‐ Malet, Antoni, catedràtic a la UPF, director del Seminari d'Història
de la Ciència de la UPF
‐‐‐ Mascarell, Ferran, conseller de Cultura
‐‐‐ Olivé i Serret, Enric, catedràtic a la URV, director de la Càtedra
UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània
‐‐‐ Olmos, Vicent S., editor
‐‐‐ Ponsatí i Obiols, Clara, professora investigadora a l’Institut
d’Anàlisi Econòmica-CSIC
4
‐‐‐ Riera, Fèlix, editor i actual director de l’Institut Català de les
Indústries Culturals
‐‐‐ Rigol, Joan, ex president del Parlament de Catalunya, ex conseller
de Cultura, ex conseller de Treball i Indústria, ex President del
Patronat de la Sagrada Família
‐‐‐ Sáez, Ferran, professor a la URL i director del Centre d’Estudis de
Temes Contemporanis
‐‐‐ Sobrequés, Jaume, catedràtic emèrit de la UAB
‐‐‐ Solà, Xavier, secretari general del Departament de Cultura
‐‐‐ Susanna, Àlex, escriptor i director adjunt de l’Institut Ramon Llull
‐‐‐ Vila, Enric, escriptor i professor a la URL
‐‐‐ Villatoro, Vicenç, escriptor i actual director de l’Institut Ramon
Llull
5