en aquest article.

PEDAGOGIA
DE L’ÉSSER HUMÀ
22
La Pedagogia de l’Amor
MAR GALCERAN
Pedagoga i professora de la Universitat Ramon Llull
L’amor és una actitud que neix de l’impuls de trobada afectuosa, delicada,
atenta, càlida, acollidora, comprensiva, tendra i respectuosa amb l’altre.
El terme amor s’ha convertit avui dia en una de les
paraules més usades i, alhora, també en aquella a la
qual hom dóna interpretacions ben dispars. Però malgrat els abusos del terme o les discrepàncies en les
interpretacions, el cert és que, al llarg de la història,
l’amor no ha deixat de ser una de les aspiracions
fonamentals de l’ésser humà, fins al punt de poder
afirmar que la vida perd sentit si hom no té algú a qui
estimar o no se sent estimat. L’amor esdevé com la
font d’aigua que sadolla la nostra set de viure.
També en l’àmbit de la pedagogia, des de la Grècia
clàssica, en què l’ensenyament va quedar institucionalitzat, fins a l’actualitat, una munió de corrents
i teories pedagògiques han intentat desenvolupar tècniques i mètodes fent de l’amor una actitud, un
tarannà, un estil educatiu per a conduir els educands
vers la seva plena humanització i realització personal.
Amb tot, la tecnocràcia, el mercantilisme i materialisme, l’eficàcia i el pragmatisme com a valors fona-
mentals, així com el creixent individualisme esdevenen una seriosa amenaça a la pedagogia de l’amor.
Una pedagogia que pren la recerca del bé de l’altre,
el desplegament del seu màxim potencial humà, com
a orientació fonamental del procés educatiu.
Perquè cal tenir present que educar les persones es
fa sobretot estimant. L’amor és el motor de l’acció
educativa i de l’acció social. L’amor entès com una
actitud de sortida del jo, d’un mateix, per trobar-se
amb un tu. L’amor és una actitud que neix de l’impuls
de trobada afectuosa, delicada, atenta, càlida, acollidora, comprensiva, tendra i respectuosa amb l’altre;
en una relació de lliurament i reciprocitat. Però l’amor
és molt més que un impuls amarat de sentiments
afectuosos o emocions més o menys intenses.
Malgrat que parteixi d’aquest impuls i l’inclogui,
l’amor és, fonamentalment, una tasca que implica
prendre decisions i fer accions buscant el bé de l’altre.
L’amor té, doncs, una dimensió sensitiva i emotiva,
però també una dimensió racional i pragmàtica. I, per
PEDAGOGIA
DE L’ÉSSER HUMÀ
23
això, la pedagogia de l’amor implica també fer programacions, projectes, cercar recursos, planificar
estratègies de prevenció i promoció, preveure i organitzar aquelles accions que poden ajudar les persones
a créixer i desenvolupar-se.
Des d’aquesta perspectiva entenem que una pedagogia de l’amor hauria de promoure i desplegar els eixos
següents.
La descoberta i promoció del potencial humà
que habita en el cor de cada persona
La pedagogia de l’amor descansa en la certesa que
tota persona té una dignitat, uns dons i uns talents
específics que cal ajudar a desplegar i portar a la màxima plenitud. Educar implicarà, doncs, creure
i confiar en les possibilitats de realització i de plenitud
que s’amaguen en les persones, despertar el do que
cadascú té, posar una obsessió en els seus camins de
vida. La pedagogia de l’amor implica ser capaç de
descobrir les potencialitats de les persones allà on
aparentment només es veuen límits o dificultats. Per a
això caldrà una tasca de contemplació i discerniment
constant davant els desitjos, inquietuds, interessos,
habilitats, etc., dels educands. I, alhora, una tasca de
recerca, planificació i organització de tots aquells factors, recursos i elements que ho puguin fer possible.
La creació d’espais i entorns de seguretat
i confiança bàsica 1
La pedagogia de l’amor implica ser capaços de
construir espais i contextos on es visqui i s’encarni
l’amor. Entorns on les persones se sentin valorades,
apreciades, potenciades, reconegudes, cuidades amb
tendresa i respecte. Passa per l’establiment de vincles
interpersonals significatius entre les persones que els
aportin la seguretat i la confiança necessària per a
creure en ells mateixos i esforçar-se en la consecució
dels seus somnis, dels seus projectes, dels seus desit-
jos. La pedagogia de l’amor suposa establir nius de
confortabilitat, de calidesa humana, on els gestos i les
expressions d’afecte amarin les relacions bastint llars
emocionalment significatives.
L’autonomia i la llibertat
Estimar i acompanyar el camí de creixement de les
persones és també un do, una gràcia i, com indica
Steiner2, una vocació. I cal ser conscients que, de
la mateixa manera que l’educador pot exercir un
paper de mediador significatiu i crucial en aquest
procés, també pot caure en el risc de generar relacions
de dependència, domini, control o possessió de
l’educand. L’amor veritable, però, és gratuït, desprès
i profundament respectuós amb l’altre. Des d’aquesta
perspectiva, hauríem de situar-nos com a simples
acompanyants capaços de mantenir-nos en la justa
distància, que ni envaeix, domina o aclapara, ni ignora o es desentén de l’altre. Com deia el pedagog
F. Deligny, educadors de presència lleugera, que hi són
en la seva justa mesura, de manera incondicional i que
estimulen, donen suport i animen perquè l’altre pugui
ser el que ell decideixi ser.
Finalment assenyalarem la correcció fraterna des
de la misericòrdia i el perdó
Estimar, buscar el bé de l’altre suposarà moltes vegades ajudar-lo a prendre consciència d’aquells
camins o comportaments que no l’ajuden o dificulten
el desplegament de tot el seu potencial humà. Estimar
l’altre no vol pas dir consentir-li-ho tot. La correcció és,
doncs, un deure i una responsabilitat en aquest procés
d’acompanyament, que no pot imposar-se per la força
ni exercitar-se amb autoritarisme, sinó que només
amb la dolçor de l’amor comprensiu i misericordiós
pot tenir possibilitats de ser acollida tantes vegades
com faci falta. L’amor no es cansa mai de donar oportunitats. ❏
[email protected]
Si algú està interessat en poder continuar reflexionant sobre aquest tema de
La Pedagogia de l'Amor,
pot assistir a la Jornada del dijous 16 d’abril del 2015 a la UB.
Informació a la web: http://www.ub.edu/pedagogia/
1. Terme emprat i desenvolupat pel pedagog P. Merieu en la seva obra Frankeinstein Educador.
2. STEINER,G. Lecciones de los maestros. Madrid: Ediciones Siruela, 2004.