Cuidados Enfermeros a la Persona Mayor

TEMA-2.pdf
AlbaTartera
Cuidados Enfermeros a la Persona Mayor con Alteraciones
de Salud (3106g02019)
3º Grado en Enfermería
Facultad de Enfermería
Universitat de Girona
Accede al documento original
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
TEMA 2
VALORACIÓ GERIÀTRICA INTEGRAL (VGI)
1.
ORIGEN
Homeòstasis: Consisteix en la situació d’equilibri on tots els òrgan si teixits són funcionals i
l’organisme està adaptat a la situació concreta. Aquest equilibri pot trencar-se i les causes i
conseqüències poden ser múltiples.
1
Les manifestacions de pèrdua d’homeòstasis en persones grans moltes vegades són atípiques ja
que els propis mecanismes d’alarma poden quedar alterats. Per exemple: una persona gran pot
tenir pneumònia sense presentar febre ni els símptomes típics d’alarma, però possiblement deixarà
de fer el què feia i estarà desorientada.
És per aquets motiu que és necessària una valoració integral i el triple abordatge: assistència de
la situació aguda, prevenció de les complicacions i rehabilitació per reduir la davallada funcional.
Marjory Warren és qui va començar a adonar-se’n de la etiologia multicausal i de les
manifestacions atípiques en persones grans, i la necessitat d’un abordatge multidisciplinar.
2.
NECESSITAT DE CURES A LLARG TERMINI
Cures
Són necessàries cures a llarg termini i seguiment perquè hi ha un deteriorament de les capacitats,
la persona es torn amés depenent i necessita suport per les AVD.
Hi ha malalties cròniques que es poden descompensar i necessiten d’un seguiment detecció en
fase prodròmica per a realitzar un abordatge precoç i evitar així la institucionalització.
Per a realitzar la detecció quan apareixen els primers signes i símptomes és necessària la
implicació de la societat, sobretot dels cuidadors no formals. Aquests solen ser membres de la
pròpia família tot i que també poder ser cuidadors contractats per a cobrir les AVD.
1
No demanarà aquest contingut teòric a examen.
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
Finalitat
La finalitat d’aquestes cures a llarg termini no es basen en la “supervivència”, sinó en compensar
les capacitats, donar-li autonomia per procurar que la persona segueixi amb el seu projecte de
vida i donar-li una existència digna.
Aquí entren en joc també els cuidadors formals i no formals.
Requisits
Les cures a llarg termini han de tenir necessàriament necessitat de capacitació en geriatria per
evitar la claudicació, si hi ha una implicació emocional no és tan comú que es produeixi un
abandonament de la persona gran, tot i que sí que pot derivar en situacions de maltractament.
També han de tenir necessitat de coordinació i seguiment.
El model actual, centrat en atendre tan sols el procés agut, ha quedat obsolet. Es canvia el focus
de l’atenció i es procura que, malgrat les mancances de la persona, es potenciï la seva autonomia
i capacitat de decidir.
3.
VGI
Def inició
És necessari canviar la eina que fem servir per a procurar un abordatge interdisciplinar. Farem un
pla conjunt anomenat “valoració geriàtrica integral”, basada en una valoració, objectius i
intervencions conjunts i comuns.
La VGI és un procés diagnòstic multidimensional i interdisciplinari continu que quantifica
problemes físics, funcionals, psíquics i socials, i engloba totes les àrees de l’adult gran i, intentant
optimitzar recursos, detectar descompensacions.
Es fa:





Persones >75a, en situació de sobreenvelliment, amb malalties cròniques i situació de
dependència.
Després d’hospitalització d’episodi agut.
Canvi en la capacitat funcional (física, social i psicològica).
1/any mínim.
Preparant institucionalització.
Hem de conèixer la situació de base i el seu episodi de salut, quan la persona surti de la
hospitalització del seu episodi agut (a domicili o a algun altre recurs), el millor seria re-valorarlo 1/any.
Avantatges



Precisió diagnòstica (problemes i evolució)
Disminució de la mortalitat
Augment de l’estat funcional
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169



Reducció de costos i optimització de recursos
Disminució de la institucionalització i hospitalització
Augment de la comunicació entre professionals, és fonamental
Components

Valoració funcional. Escales de valoració
o ABVD: activitats bàsiques sobre l’auto – cura i la mobilitat
o AIVD: utilització d’instruments (cuinar, netejar, rentar, anar a comprar, ...)
o AAVD: funcions familiars, socials i comunitàries
Els registres i les escales de valoració ens serveixen per objectivar l’estat i capacitats de
la persona en una àrea i moment concret per a conèixer-ne la situació (cognitiva,
funcional, recursos socials, ...). Al posar el focus en la capacitat funcional, les més útils
seran les que ens descriuen les AVD, com el Barthel. En el cas de voler mirar les
capacitats instrumentals farem Philadelphia.
Escales sobre les capacitats avançades n’hi ha diverses que ens poden donar una idea de
la situació de la persona, les relacions socials i interpersonals, la satisfacció de les
relacions, ...

Valoració física + HC + proves complementàries
Es mira de dalt a baix tot el que té la persona i es compara amb la HC per a conèixer
l’evolució de la persona al llarg de la seva vida.
També hem d’intentar completar la HC amb les preferències i valors de la persona, amb
la seva cultura i creences per a poder personalitzar el seu pla en funció del que vol,
necessita i les seves expectatives.

Valoració farmacològica
És habitual que la gent gran es trobi plurimedicalitzada, per això va bé valorar els
medicaments que pren i valorar si realment tot són útils, no interfereixen entre ells, aporte
més beneficis que riscos, ... d’aquesta manera podem evitar la iatrogènia per
medicalització.




Valoració mental (salut mental i emocional, capacitat cognitiva)
Valoració social (valoració del cuidador principal, recolzament i família)
Valoració nutricional
Valoració de les creences, cultura i preferències
El resultat de tots aquests components de la valoració és el Pla de Cures (PIAI: Pla Individual
Atenció Integral)
Rol de la inf ermera



Aglutina informació que recullen altres professionals
Passa escales que objectivaran la informació
Ho integra dins la valoració infermera. Abordatge holístic
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
4.
VOCABULARI
Incapacitat i deficiència: més o menys
el mateix (com a molt diferència de
grau). Parlen de la disfunció de l’òrgan,
aparell, etc. (cervell, cor, pulmons...).
 Discapacitat: el que no es pot fer, o no
dins del rang que es considera normal.
Per exemple: deambular.
el fet de necessitar
 Minusvàlua:
mesures correctores per a poder
funcionar correctament. Ex.: prendre
medicació, cadira de rodes, ajuda
mecànica.
NO
IMPLICA
DEPENDÈNCIA, necessàriament.
 Dependència: quan la teva discapacitat
no et permet adaptar-te a l’entorn i
realitzar
alguna
AVD.
Contrari
independent.
 Autònom
(també
capacitat
d’autodeterminació): que pot prendre

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
decisions que afectin al seu projecte
vital. Contrari heterònom
5.
ASSISTÈNCIA GERIÀTRICA
Model centrat en la persona
Al principi, el model assistencial estava basat en l’eficàcia, la beneficència, l’equitat i la no
maleficència (criteris objectius). Aquest model funcionava bé per a aconseguir una millor quota
de salut però actualment, amb la situació de sobre envelliment, el sistema no pot assumir seguir
amb aquest model.
Hem arribat al punt on és preferible actuar en base a criteris subjectius: dignitat, autonomia,
qualitat de vida, justificació en l’ètica de màxims, dret de la persona a decidir sobre el propi futur,
dret a seguir amb el projecte vital malgrat la dependència. És molt millor que, en lloc de posar el
focus en les limitacions de la persona, el posem en les seves capacitats i potenciar-les de manera
que aportem satisfacció personal.
Aspectes ètics
És més fàcil que hi hagi situacions èticament complexes ja que les persones grans són
discriminades i estereotipades socialment: no es poden fer càrrec del seu tractament, no entendrà
el seu problema de salut, ... Moltes vegades hi ha un aferrissament terapèutic quan ens obstinem
en l’aspecte de supervivència i no tenim en compte el benestar espiritual ni el projecte de vida de
la persona.
Les persones grans malaltes es troben en risc de:



Discriminació
Pèrdua del principi d’autonomia (CI)
No es respecta el principi de beneficència – no maleficència
Tenen dret a Voluntats Anticipades (Llei 21/2000 29 de desembre)
ASPECTES ÈTICS
MALEFICÈNCIA)





DE L’ASSISTÈNCIA GERIÀTRICA (BENEFICÈNCIA /
NO
Donar assistència sempre en el marc de la qualitat de vida
No utilitzar tractaments per allargar la vida sense que tinguin una justificació
Obstinació terapèutica (encarnizamiento terapéutico)
Allarguen patiment per garantir la supervivència
“Bona mort”
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
Hem de ser coherents amb el nostre objectiu: donar assistència en el marc de la qualitat de vida.
Hem de ser sensibles amb el patiment aliè, és preferible donar-li confort i benestar que la
obstinació terapèutica.
Conf lictes ètics

Famílies: pot ser que sentin culpa i frustració si creuen que no han sigut capaços de donar
els cuidats necessaris a la persona gran. També pot ser que el conflicte ètic surti d’una
situació desbordant com poden ser demències, deteriorament cognitiu i físic, ... Aquestes
porten a un major nombre de claudicacions del cuidador principal i porten a una
institucionalització de la persona.
També hem de tenir en compte que la família pot tenir actituds invalidants cap a la
persona pels propis estereotips, fent que la persona es senti inútil i es deteriori
cognitivament per desús.
També es poden produir situacions de maltractament.

Qualitat de vida: hem de plantejar-nos què importa més, potser hem de donar-li a la
persona el seu espai i estris perquè, malgrat la seva minusvàlua, pugui ser el més
independent possible. La persona té dreta l’autonomia i capacitat de decisió sobre el seu
projecte vital.

Tractaments: l’objectiu de molts tractaments és únicament la supervivència de la
persona, malgrat hi pugui haver un component d’agonia i gairebé de tortura.
Per exemple, abans es feien moltes subjeccions durant la nit en persones grans que
deambulaven. Avui dia s’ha vist que amb les contencions mecàniques es soluciona el
problema de les caigudes perquè s’aixequen a la nit, però en porta d’altres com: la persona
pot no entendre perquè està lligada, deslligar-se parcialment, lesionar-se més greument,
deteriorament muscular, risc de fragilitat, síndrome de immobilitat, ...
Els tractaments terapèutics d evegades poden arribar a ser un maltractament si perdem de
vista la qualitat de vida de la persona com a objectiu.

Sexualitat2: pel fet que siguin persones grans i/o amb deteriorament físic i/o cognitiu ens
incomoda. Hem de veure la sexualitat com una necessitat que es manté al llarg de la vida
i passa per les adaptacions de la vellesa però no desapareix.
EXEMPLE DE DILEMA ÈTIC
“En Joan té 68 anys. LA seva dona ha mort fa 1 any i presenta simptomatologia depressiva. Fa
una setmana se li ha detectat un càncer de pròstata i es planteja l’abordatge quirúrgic. La família
vol que se li programi la intervenció quan abans millor. El pacient sap que té “algo dolent” però
no vol saber de què es tracta.”
En aquets cas hem de fer una valoració integral a la persona per a poder veure el problema en tota
la seva globalitat. Aquest home presenta símptomes depressius i possiblement és per això que no
vol saber res de la situació, l’estat depressiu afecta al seu judici. Primer hem de tractar aquesta
2
Sexualitat en la gent gran més endavant
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
depressió: podem donar-li antidepressius o eutimitzants + psicoteràpia. Llavors el tornarem a citar
en uns dies per tornar-li a explicar la seva situació a veure si està més receptiu.
6.
SOLEDAT
“La Martirio, de 73 anys, ha tornat al domicili després d’una reagudització d’una mallatia
crònica. Durant la hospitalització, els seus familiars l’han acompanyat en tot moment. En la
consulta de seguiment amb l’ABS explica que se sent sola a casa i té por de posar-se malament i
no tenir a ningú que l’ajudi. Tampoc s’atreveix a sortir com abans perquè es troba més cansada”.
En aquest cas veiem que després del canvi significatiu en la situació de base, hi ha una modificació
de la conducta, li apareixen pors a la persona que afecten les seves capacitats de la vida diària
avançades, i no sabem si les capacitats instrumentals.
Aquest canvi és degut a la pròpia por que li torni a passar una reagudització. Per donar-li major
sensació de seguretat li podem proposar d’estar amb una cuidadora, donar-li el botó per trucar, ...
oferir-li recursos que li permetin la rehabilitació que necessita també a nivell emocional.
Causes i conseqüènci es
Definició: un estat psicològic a conseqüència de pèrdues en el sistema de suport individual,
disminució de la participació de les activitats dins de la societat a la que es pertany i sensació de
fracàs a la vida.
La soledat és un marcador de fragilitat.
Causes:


Pèrdues: físiques, de rol, de relació, d’autonomia...
o Niu buit.
o Mort de la parella.
o Jubilació.
o Manca d’activitats recreatives.
o Estereotips de la societat.
Altres malalties o síndromes.
Conseqüències:



Físiques : somatització, sistema immunitari, alteracions cardíaques i digestives...
Psicològiques: depressió, deteriorament cognitiu, consum de tòxics...
Socials: pèrdua de relacions interpersonals, aïllament.
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
Si no fem una bona recollida de dades no veurem que hi ha problemes que tenen més a veure amb
l'estat d'ànim que amb problemes mentals.
Necessitats af ectades i intervencions




Necessitat d’auto-realitzar-se
Necessitat d’aprendre
Necessitat de comunicar-se
Necessitat de viure segons propis valors i creences
Intervencions:




Primera detecció. Com viu la soledat?
Com afecta la situació personal a aquesta percepció?
Recollir expectatives, necessitat de relacions personals
Explorar alternatives disponibles
Hem de veure sobretot si hi ha canvis significatius en el que feia abans la persona i el que fa ara.
També hem d’explorar la seva percepció personal sobre aquesta situació i conèixer les seves
necessitats de relacions interpersonals.
INTERVENCIONS






7.
Facilitar visites (família, veïns, amics, ...)
Contacte telefònic i/o xarxes socials
Reduir limitacions (mobilitat, sensorials, ...)
Relacions veïnals o dins la comunitat (voluntariat, associacions de veïns, ...)
Modificar la conducta, millorar la comunicació (aprenentatge a viure amb dèficits,
habilitats socials, ...)
Obrir el sistema educatiu a les persones grans. Per exemple, hi ha un programa a la UdG
on s’ofereixen assignatures concretes a persones grans, no es fa servir des del punt de
vista professional però sí que és una font de satisfacció personal.
SEXUALITAT EN LA GENT GRAN


Donar i rebre afecte, sentir-se desitjat
Factors en la sexualitat de la gent gran:
o Estat de salut
o Autoestima
o Estereotips (vell verd, no hi ha desig, ...)
Salut sexual (OMS, 1974): “Salud sexual es la integración de los aspectos afectivos, somáticos e
intelectuales del ser sexuado, del modo tal que de ella derive el enriquecimiento y el desarrollo
de la persona humana, la comunicación y el amor ”
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
Hem de tenir en compte la sexualitat com a necessitat també en la gent gran, tenint en compte que
la sexualitat no es deteriora ni desapareix en cap moment d ela vida, sinó que es va adaptant en
base a les capacitats i situacions físiques i necessitats afectives.
8.
MALTRACTAMENTS
DEFINICIÓ: acció única o repetida o bé la falta d’una resposta adequada, que causi dany o
angoixa a una persona gran i que tingui lloc dins de qualsevol relació on hi existeixi una
expectativa de confiança.
Primera Conferencia Nacional de Consenso sobre el anciano maltratado (Almería, 1995).
Declaración Almería: maltrato al anciano es todo acto u omisión sufrido por personas de 65 años
o más, que vulnera la integridad física, psicológica, sexual o económica, el principio de
autonomía o un derecho fundamental del individuo; que es percibido por este o constatado
objetivamente, con independencia de la intencionalidad o del medio donde ocurra (familia,
institución o comunidad).
Àmbits de maltractament: institucional, estructural o social, domiciliari.
Tipologies





Violència física: lesions físiques, coerció física (contenció), farmacològica
Violència psicològica: angoixa, patiment, pena, indignitat, por o estrès
Violència sexual: intent / consumació de l’acte sexual no consentit, barreres o coerció (no
deixar sortir de casa)
Violència econòmica: robatori, ús il·legal, modificar testament, falsificació de la
signatura, ...
Negligència: acció o omissió intencional o no (pot no haver-hi la intencionalitat de fer
mal però la conducta comporta un risc físic o psicològic).
Maltractament institucional





Deshumanització: vulnerar la capacitat de decisió
No observar la intimitat de la persona gran. Obligant-lo a participar en activitats sense
tenir en compte la seva opinió
Denigrant-lo com a persona (per exemple, dutxar-lo amb aigua freda i davant d’altres
residents)
Infantilització: tractar-lo com un nen irresponsable
Despersonalització: donar atenció general sense tenir en compte les característiques
individuals de cada individu. (Per exemple, posar homes i dones en la mateixa habitació)
Factors de risc
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
La fletxa indica el valor predictiu. Per exemple, quan la fletxa indica cap amunt significa que és
un valor predictiu més alt. Si existeix aquest factor de risc és més probable que es donin situacions
de maltractament: aïllament, dependència economia o d’habitatge per part de l’agressor,
antecedents de violència familiar, ...
El valor predictiu no està descrit a nivell institucional perquè no se n'ha fet tant d'estudi.
Algoritme de intervenció en maltractaments
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169
L’actuació davant la situació de maltractament va en funció de dues variables: la urgència de la
situació i el risc vital, i la capacitat de decidir de la persona.
Si la persona no pot decidir per ella mateixa, hi ha actuacions cautelars o d’ofici: hem de treure
la persona de l’entorn potencialment perillós i prendre mesures.
Si la persona és capaç de prendre decisions però no vol ser atesa, li hem de fer un seguiment
exhaustiu en situació d’urgència i risc vital però no podem fer res fins que la persona no accepti
l’ajuda.
Nivells i àmbits d’act uació
L’actuació principal és la prevenció d’aquestes situacions. Però un cop les hem detectat (detectem
manifestacions de situació activa) hem de dur a terme alguna actuació. Per aquesta ens hem de
preguntar el nivell de risc vital de la situació i la capacitat de decisió de la persona. D’aquesta
manera podem incidir en la situació amb les intervencions més adequades.
Un cop hem actuat també hi ha una fase de recuperació, on la persona (en un prinicpi) no pot
tornar amb la persona maltractadora, amb excepció que es pugui revertir la situació que ha derivat
en maltractament. També tenint en comte les voluntats de la persona atesa.
La opció que la pròpia persona vulgui tornar amb la persona maltractadora existeix, és per això
que hem de treballar també amb ella per a conèixer les causes de la situació i rehabilitar-les. De
vegades es pot tornar a conviure.
La dignitat de les persones grans
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5618169


9.
Dignitat i respecte (Woolhead et al. 2004)
o Dret a ser tractats com a iguals, al marge de l’edat
o Dret a escollir com volen viure, ser cuidats i morir
o Dret a tenir el control en les decisions sobre la seva salut
o Dret a mantenir la seva autonomia i independència sense sentir-se sols o com una
càrrega per a la família
No hi ha dignitat quan:
o Se’ls tracta de manera impersonal: despersonalització
o Se’ls tracta infantilment: infantilització
o S’utilitza pel seu nom de pila, “carinyo”, “amor”, ...
o No es cuida la seva intimitat al fer la higiene: dehumanització
o No se’ls dirigeix la paraula al realitzar la higiene
o Se’ls vesteix malament
o Es moren sols
CONSLUSIONS ÈTICA DEL CUIDAR





Problemes mèdics, socials, econòmics, familiars o afectius. Dependència, patiment,
proximitat de la mort...
Cuidar implica
o Atendre totes les dimensions.
o Utilitzar SS i assistencials per abordar problemes PG i famílies.
o Empatia. Compromís i sensibilitat humana.
o No vol dir decidir per ells. Projecte vital individual.
Resposta tècnica i ètica, interdisciplinari.
No es pot cuidar des de l’ètica de mínims, evitant negligència.
Obligació moral de buscar excel·lència (ètica de màxims: participació, autonomia,
beneficència).
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.