Diari ARA (2)

06
DIJOUS, 15 DE MAIG DEL 2014
política
ELECCIONS
25M ELECCIONS EUROPEES
El concepte
EUROPEES
Moment de confrontar projectes en el debat a
cinc entre els principals candidats catalans al
Parlament Europeu. Avui, a les 9.30 del matí, a la
Casa Llotja de Mar i moderats per Antoni Bassas,
debatran Javi López (PSC), Ramon Tremosa (CiU),
Santiago Fisas (PP), Josep-Maria Terricabras
(ERC) i Ernest Urtasun (ICV-EUiA). El debat,
coorganitzat per l’ARA i la Cambra de Comerç de
Barcelona, serà retransmès en directe a l’Ara.cat
i a partir de les 15.00 h s’hi podrà veure un
resum dels millors moments. Al vespre tindrà
lloc el cara a cara entre Miguel Arias Cañete i
Elena Valenciano i el debat entre els candidats a
presidir la Comissió Europea: Jean-Claude
Juncker, Martin Schulz, Guy Verhofstadt, Ska
Keller i Alexis Tsipras.
Debat
Cinc candidats catalans
a l’Eurocambra mesuren
forces, moderats per
Antoni Bassas
ara
A l’ARA.CAT
Estimulant el vot danès a cops de puny
Voteman és un polèmic i violent
superheroi que es dedica a repartir
cops de puny a abstencionistes
joves que troba pel carrer. El vídeo
satíric de dibuixos animats,
promogut pel Parlament danès per
fomentar la participació en les
eleccions europees, ha hagut de
ser retirat a causa de les crítiques
rebudes pel seu contingut agressiu.
Entra a http://www.ara.cat/especials/eleccionseuropees
Equidistància liberal
amb la consulta
Verhofstadt mostra amb el 9-N una neutralitat a mig
camí entre l’hostilitat de Juncker i el suport de Keller
FERRAN CASAS
BARCELONA
La batalla per la consulta es dóna
prioritàriament a Catalunya, però el
front exterior tampoc es pot descuidar. Vist que les complicitats a Espanya són del tot insuficients (no
passen d’IU i de nacionalistes bascos i gallecs), els partits catalans
partidaris del dret a decidir fa mesos que miren a Europa. CiU i ERC
recorren les ambaixades que hi ha
a Madrid per explicar el procés català i les reunions amb el cos consular són freqüents. La Generalitat,
amb un aparell exterior petit, però
amb una estratègia clara de donar
a conèixer el procés i, com a mínim,
d’esmorteir el rebuig va contractar
una consultora, Independent Diplomat, per obrir portes. Les eleccions del 25-M són una batalla més.
En aquest context, els partits sobiranistes s’afanyen a buscar aliats a
Europa. CDC ha aconseguit avenços
importants en l’àmbit programàtic
dins la Internacional Liberal, que fa
unes setmanes va comprometre’s a
donar suport a “qualsevol decisió”
del poble català. Ahir va ser a Barcelona i a Vic per demanar el vot per
CiU el candidat del grup liberal –el
tercer de l’eurocambra a molta distància de populars i socialistes– a
presidir la Comissió Europea, el flamenc (però no pas independentista)
Guy Verhofstadt, que dimarts va fer
campanya pel PNB a Euskadi.
Artur Mas fa anys que cuida la relació personal i política amb l’ex primer ministre belga i CDC està molt
implicada en el projecte liberal, dèbil als països més meridionals del
continent (precisament per això
UPyD i Ciutadans ara es fan valer i
volen formar-ne part). Els convergents esperaven que el seu candidat
Liberal
Verhofstadt
diu que s’ha
de respectar
els catalans
però no hi vol
implicar la UE
CDC
El partit de
Mas treballa
fa temps per
rebaixar el no
al procés dins
de la Unió
EL BITLLET
S’
El cap en un altre lloc
ha d’agrair la dedicació d’Alfredo
Pérez Rubalcaba. En campanya
electoral resulta una mica monòton, però sempre fa el que li toca amb l’eficàcia oratòria d’un autèntic professional.
Ahir tenia un dia difícil; venir a fer campanya a Catalunya, per parlar de dues entelèquies igualment dubtoses –l’esquerra europea i el federalisme–, no li devia resultar
fàcil ni tan sols a ell, sobretot perquè segurament els seus companys de míting tenien el cap en una altra banda, i qui sap si no
intercanviaven missatges de mòbil parlant
dels diversos highlights informatius que el
PSC ens va deparar en la jornada d’ahir. El
tema no és Europa, sinó la senyora de Terrassa; no és el federalisme, sinó la petició
de condemna per a Daniel Fernández i Manuel Bustos; no és res de res, excepte el mateix PSC, el seu desconcert i el seu futur,
que per a molts ha de suposar una renovació inajornable, i és per això (i per les enquestes) que les eleccions europees fan tanta nosa. Amb tot el
respecte per l’entusiasme que
hi posa en Javi López.
TONI SOLER
PERIODISTA
a la CE assumís un compromís ferm
i inequívoc amb la consulta del 9-N.
Ho volien presentar com un trumfo
del procés, però també per treure’n
rèdit electoral davant els socialistes
i d’una ERC encara irrellevant en
l’àmbit continental. Ramon Tremosa deia ahir al matí al diari de campanya que Verhofstadt “avalaria i
donaria suport al camí de Catalunya, que es fa democràticament”.
Demanda de diàleg amb Madrid
Però, més enllà del gest de venir a
fer campanya, es van conformar
amb un compromís poc entusiasta i
fins i tot ambigu del candidat, que
no va passar de dir que l’opinió dels
catalans “s’ha de tenir en compte”
ni de fer, en la línia dels defensors de
l’anomenada tercera via, una crida
al diàleg entre Catalunya i Espanya.
La seva posició equidistant la va exhibir en un acte a la fundació Catdem, al míting de CiU a Vic i en una
entrevista a TV3. Era difícil treure’l
d’un discurs pensat per no trepitjar
ulls de poll. El conductor del Telenotícies vespre, Toni Cruanyes, li va
preguntar si Catalunya té dret a fer
una consulta i es va limitar a dir que
la UE “no ha d’intervenir” ni per bé
ni per mal en un assumpte de Catalunya i Espanya, però que s’ha “d’escoltar l’opinió” dels catalans. I repreguntat, va insistir en el “diàleg”.
El passat com a primer ministre belga i la condició de federalista (també europeu) pesa. “L’opinió dels catalans ha de ser respectada”, havia
concedit al míting Verhofstadt.
Ras i curt, el flamenc va ser molt
més suau que Jean-Claude Juncker,
el candidat dels populars i, per tant,
d’Unió –que forma part del PPE
amb el PP espanyol–, que dilluns a
Madrid havia deixat en mal lloc
Francesc Gambús, cap de llista
d’Unió, i Josep Antoni Duran i Lleida, en afirmar que estava “cent per
cent d’acord” amb Mariano Rajoy
sobre Catalunya i va alertar contra
el risc de la creació de nous estats. Si
bé Verhofstadt va ser més amable
que el conservador, és cert que va
exhibir molt menys compromís que
Ska Keller, la candidata dels Verds a
presidir la Comissió. En una entrevista a l’ARA dilluns, l’alemanya havia afirmat que Catalunya té tot el
dret a decidir el seu futur en una
consulta i que “serà una prioritat
mantenir una Catalunya independent dins la UE”. La candidata verda, que va aterrar a Catalunya per
fer campanya de la mà d’ICV, ho és
del grup parlamentari en què, a més
dels ecosocialistes, hi ha ERC en
tant que membres de l’Aliança Lliure Europea. Als republicans els
agrada Keller, però no s’hi impliquen no només perquè ja ho fa ICV
sinó perquè entenen que no té possibilitats reals de ser escollida davant Juncker o el socialista Martin
Schulz. Estan disposats a donar su-
ara DIJOUS, 15 DE MAIG DEL 2014
QUI HA ESTAT
EURODIPUTAT
Miquel Mayol
EURODIPUTAT D’ERC (2001-2004)
L’activista de la Catalunya
Nord que no sabia acatar
la Constitució en castellà
07
política
Amb Heribert Barrera, ERC va perdre
la representació a Brussel·les el 1994.
Ho va corregir el 2001, quan un
activista i advocat de la Catalunya
del Nord va agafar el relleu de
Gorka Knörr (EA), que havia
encapçalat la coalició el 1999
però que va haver de tornar a
Euskadi per exercir com a
vicepresident del Parlament
basc. L’elecció de Mayol va ser
una demostració de l’aposta
d’ERC pels Països Catalans. De fet,
l’eurodiputat va haver d’acatar en
català la Constitució espanyola –que
veia “tan aliena com la francesa”–, ja
que no sabia castellà, i va mostrar el
seu compromís “de Salses a
Guardamar i de Fraga a Maó”. Mayol
duia temps en política, ja que havia
creat el 1972 l’Esquerra Catalana
dels Treballadors, el primer partit
d’esquerres i independentista de
la Catalunya del Nord. En la seva
etapa com a eurodiputat es va
avançar a molts debats actuals i
va criticar que la Unió Europea no
reconegués de ple dret el català, el
dret a l’autodeterminació o la
possibilitat de l’ampliació interna. En
acabar la legislatura, va seguir fent
activisme a la Catalunya del Nord.
Un dia per Europa
7 de febrer
1992
La firma del Tractat de Maastricht
marca una nova etapa per a la UE. Va
establir els pilars fonamentals de la
integració política: les comunitats
europees, la política exterior i de
seguretat comuna i la cooperació
policial i judicial en matèria penal.
1x1
García-Margallo
Obcecat
Nova envestida de José Manuel
García-Margallo contra l’argumentari sobiranista. El ministeri d’Exteriors farà públic aquesta
setmana un nou informe sobre la
“il·legalitat” de la consulta.
Pere Navarro
Atribolat
Bona relació i sintonia europea
Verhofstadt no es va posicionar a favor de la consulta, però la sintonia amb CDC en
temes econòmics i de política europea és total, tal com va fer notar Artur Mas, ahir
a la Catdem, en un discurs elogiós amb el líder liberal i candidat a la CE. CÈLIA ATSET
port al socialista si es posiciona a favor del dret a decidir. El dia 21, quan
el polític alemany vindrà a Barcelona a fer campanya pel PSC, sortiran
de dubtes, però seria poc realista tenir alguna esperança.
La posició de Verhofstadt té cert
valor si es contraposa al que han defensat fins ara els dirigents de la
La proposta
ERC planteja invertir 225.000
milions per crear 10 milions de
llocs de treball en 10 anys a la UE.
El retret
Tremosa, de CiU, va denunciar
que la diplomàcia espanyola
treballa fort per aïllar Artur Mas.
El detall
“M’he equivocat”. Rubalcaba es
flagel·lava al Congrés per haver
sigut poc contundent amb Rajoy.
Unió, des del també flamenc Herman van Rompuy, president del
Consell Europeu, a José Manuel
Durão Barroso, president de la CE.
De fet, el liberal va criticar aquest
últim afirmant que la UE “ha de ser
positiva” a l’hora d’encarar processos com el de Catalunya o Escòcia,
dues nacions que no preveuen la independència al marge de la UE. Verhofstadt fa equilibris perquè sap
que les seves aspiracions depenen
dels estats. Els liberals no guanyaran el 25-M i qualsevol que vulgui
aspirar a un càrrec necessita que els
estats hi donin el vistiplau, a més de
l’Eurocambra.
CiU pretén una UE implicada
Verhofstadt deia ahir que la UE no
ha d’intervenir en el tema a favor de
cap de les dues parts, però no és el
que voldria CiU. En el programa
electoral del 25-M els nacionalistes
diuen que demanaran “suport a les
institucions europees i compromís
amb la consulta, tant pel que fa a garantir-ne la celebració com al res-
Socialistes
Navarro, amb
el suport de
Rubalcaba,
diu que l’estat
propi va contra
el segle XXI
Populars
Margallo
anuncia que
ultima un
altre informe
contra la
consulta
pecte a la voluntat del poble català
que s’expressi a les urnes”.
La posició liberal, com la de qualsevol grup polític fort a l’Eurocambra, està condicionada per la d’Espanya. PP i PSOE segueixen ancorats en el discurs que Europa no vol
saber res de nous estats i que ja és
prou complexa de governar amb 28.
Alfredo Pérez Rubalcaba diu que les
fronteres són “de dretes” i ahir demanava el vot per frenar el sobiranisme. Mentrestant, Pere Navarro,
encara sota l’impacte del seu incident a Terrassa, enduria el to dient
que els independentistes trenquen
els esquemes del segle XXI.
I els ministres que desfilen per Catalunya es cansen de repetir que una
part no pot decidir sobre el tot. José
Manuel García-Margallo, d’Exteriors, ha deixat clar que Espanya vetaria l’estat català a la UE. I ahir anunciava que aquesta setmana publicarà
un nou informe contra el 9-N. L’Estat és sever en la seva posició i això
encareix els aliats. L’equidistància és
una benedicció.e
La campanya del PSC va patir
ahir una sotragada en saber-se
que el fiscal demana dos anys de
presó per al diputat Daniel Fernández. Mentrestant, l’agressora de Pere Navarro l’acusava
d’haver “magnificat” el cas.
José A. Monago
Descarat
El PP extremeny va alertar que si
Catalunya tingués sistema propi
de finançament, la resta d’Espanya perdria 16.000 milions d’euros. I va exigir a Madrid que no
cedeixi a les pressions catalanes.