Acta de la sessió ordinària núm. 7 del Ple de 25 de juny de 2014

1
ACTA DE LA SESSIÓ ordinària núm. 7 REALITZADA PER PLE DE L'AJUNTAMENT
EL DIA 25/06/2014.
A la Casa Consistorial de Barberà del Vallès, essent les 20:00 hores del dia 25/06/2014, sota
la presidència de la senyora alcaldessa, per tal de realitzar sessió ordinària de PLE DE
L'AJUNTAMENT, en primera convocatòria, es reuneixen:
ASSISTENTS A LA SESSIÓ:
ANA DEL FRAGO BARÉS ; ALCALDESSA PRESIDENTA (PSC)
ANTONIO BÁEZ BALBUENA ; TINENT D'ALCALDIA (PSC)
CRISTINA CONDE REGIDOR ; TINENTA D'ALCALDIA (PSC)
XAVIER GARCÉS TRILLO ; TINENT D'ALCALDIA (PSC)
MÓNICA MAYA GONZÁLEZ ; TINENTA D'ALCALDIA (PSC)
IGNACIO NAVARRO CASTRO ; TINENT D'ALCALDIA (PSC)
ELVIRA MAZA MARTÍNEZ ; REGIDORA (PSC)
JOAN COLOMER GALLEGO ; REGIDOR (PSC)
MARÍA MERCÈ CUADRADO SETÓ ; REGIDORA (PSC)
SILVIA FUSTER ALAY ; REGIDORA (PCPB)
CARMINA PÉREZ BARROSO ; REGIDORA (PCPB)
JOSEP TORRELLA I OLIVÉ ; REGIDOR (PCPB)
JUAN ANTONIO GRIMALDO DUEÑAS ; REGIDOR (PCPB)
JAIME FERNÁNDEZ PÉREZ ; REGIDOR (PP)
ADOLFO GALLEGO SERRANO ; REGIDOR (PP)
CRISTINA DEL VALLE BAUTISTA ; REGIDORA (PP)
JOSÉ BERTOMEU OSORIO ; REGIDOR (PP)
PERE RAMON i NADAL ; TINENT D'ALCALDE (CiU)
TERESA COLOMER i MUR ; TINENTA D'ALCALDE (CiU)
JOSÉ LUÍS RIVERA ARIAS ; REGIDOR (ICV-EUiA)
MAITE BARRACHINA MARTÍNEZ ; REGIDORA (ICV-EUiA)
JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ MARTÍNEZ ; SECRETARI GENERAL ACCIDENTAL
NÚRIA CASTELLÀ i POUGET ; INTERVENTORA HABILITADA
2
ABSENTS:
ORDRE DEL DIA
1.- ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.
SERVEIS ECONÒMICS I ADMINISTRATIUS
2.MODIFICACIÓ DE CRÈDIT
2.01.- EXP.: IPMC2014/05. APROVACIÓ EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT
NÚM. 5 DEL PRESSUPOST MUNICIPAL PER A L'EXERCICI 2014.
3.APROVACIÓ PLA
3.01.- EXP.: IPDI14/017. APROVACIÓ DEL PLA DE SANEJAMENT FINANCER.
4.APROVACIÓ REESTRUCTURACIÓ DEUTE
4.01.- EXP.: IPDI14/018. APROVACIÓ DE LA REESTRUCTURACIÓ DEL DEUTE
MITJANÇANT UNA OPERACIÓ FINANCERA DE SUBSTITUCIÓ.
SECRETARIA GENERAL
5.PROPOSTA TRASLLAT
5.01.- EXP.: 2014N018000007. PROPOSTA TRASLLAT DIA DE CELEBRACIÓ DEL
PLE ORDINARI CORRESPONENT AL MES DE JULIOL DE 2014.
6.MOCIONS PORTAVEUS
6.01.- EXP.: 2014N0600018. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP
MUNICIPAL PSC RELATIVA A LA LLEI 9/2014, DE 9 DE MAIG, DE
TELECOMUNICACIONS.
6.02.- EXP.: 2014N0600019. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP
MUNICIPAL D'ICV-EUIA PER UNA REFORMA CONSTITUCIONAL I LA
CONVOCATÒRIA D'UN REFERÈNDUM SOBRE LA MONARQUIA I PER
L'INICI D'UN PROCÉS CONSTITUENT CAP A LA REPÚBLICA.
ALCALDIA
7.DONAR COMPTE AL PLE
7.01.- EXP.: 2014N0170005. DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA
PRESIDÈNCIA.
8.-
MOCIONS D'URGÈNCIA.
9.-
PRECS I PREGUNTES.
3
DICTÀMENS
1.
ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.
EXP.: 2014N018000005. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior, feta el proppassat
dia 28 de maig de 2014, de la qual prèviament s'ha tramès còpia a tots els components de la
corporació.
APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS
_____________________
2
MODIFICACIÓ DE CRÈDIT
2.1
EXP.: IPMC2014/05. APROVACIÓ EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE
CRÈDIT NÚM. 5 DEL PRESSUPOST MUNICIPAL PER A L'EXERCICI
2014.
APROVACIÓ EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT NÚM. 5 DEL PRESSUPOST
MUNICIPAL PER A L'EXERCICI 2014.
Expedient: IPMC2014/05.
Vista la memòria elaborada pel Regidor d’hisenda en què es manifesta la necessitat i
conveniència de modificar el pressupost, i d’incrementar o dotar la consignació econòmica de
determinades aplicacions del Pressupost municipal de despeses 2014 per a poder fer front a
despeses que s’han d’atendre durant el present exercici i que no es poden demorar fins a
l’exercici següent.
Vist l’informe núm. 2014/11 de la Intervenció municipal.
FONAMENTS DE DRET
Vistos els articles 169 a 180 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
Vistos els articles 34 i 40 a 45 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es
desenvolupa el Capítol I del Títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de
les Hisendes Locals, en matèria de Pressupostos.
Vistes les bases 7 a 10 de les Bases d’execució del Pressupost municipal per a l’exercici
2014.
S’ACORDA:
PRIMER: Aprovar inicialment la modificació de crèdits número 5 del Pressupost Municipal
4
2014 per:
a) Per transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de diferent àrea de despesa:
DISMINUCIONS
APLICACIÓ
PRESSUPOSTÀRIA
2014 410 161 76200
Concepte
Col.lector Can Gorgs
TOTAL CAP. VII
Import a.p.Actual
623.553,83 €
TOTAL BAIXES
Import MC
18.530,00 €
18.530,00 €
Import Final
605.023,83 €
18.530,00 €
INCREMENTS
APLICACIÓ
PRESSUPOSTÀRIA
2014 710 943 46700
2014 410 152 48002
Concepte
Consorci de Turisme del Vallès
Occidental
Subvenció a famílies i
institucions
TOTAL CAP. IV
Import a.p.Actual
Import MC
Import Final
4.500,00 €
4.530,00 €
9.030,00 €
43.750,00 €
14.000,00 €
18.530 €
57.750,00 €
TOTAL ALTES
18.530 €
b) Per crèdits extraordinaris i suplement de crèdit finançats amb aplicació
romanent de tresoreria:
Aplicació pressupostària
2014 230 011 91300
DESPESES
Descripció
Amortització de crèdits
2015 410 161 85090
Compra accions SABEMSA
Total CAP: VIII
Import altes
4.205.249,75 €
4.205.249,75 €
350.000,00 €
350.000,00 €
TOTAL
4.555.249,75 €
Total CAP. IX
Aplicació pressupostària
305 87000
FINANÇAMENT
Descripció
Romanent Líquid de tresoreria
Import altes
4.555.249,75 €
Total CAP. VIII
4.555.249,75 €
c) Per crèdits extraordinaris finançats amb baixes de crèdit d’aplicacions del
pressupost de despeses vigent:
DISMINUCIONS
APLICACIÓ
PRESSUPOSTÀRIA
2014 410 161 76200
Concepte
Col.lector Can Gorgs
TOTAL CAP. VII
TOTAL BAIXES
INCREMENTS
APLICACIÓ
Import A.P.Actual
605.024,00 €
Import Baixa
174.682,92 €
174.682,92 €
174.682,92 €
Import Final
430.341,08 €
5
PRESSUPOSTÀRIA
2014 720 241 143001
2015 720 241 16000
2014 410 933 68100
Concepte
Plans d'ocupació
Promoció econòmica, Seguretat
social
TOTAL CAP. I
Gestió patrimoni, compra terrenys
TOTAL CAP. VI
Import A.P.Actual
0,00 €
Import Baixa
40.200,00 €
Import Final
40.200,00 €
0,00 €
19.800,00 €
60.000,00 €
114.682,92 €
114.682,92 €
19.800,00 €
TOTAL ALTES
0,00 €
114.682,92 €
174.682,92 €
SEGON: Exposar l’expedient de modificació de crèdits a informació pública per un període
de quinze dies, a comptar de l’endemà de la publicació de l’edicte corresponent en el Butlletí
Oficial de la Província de Barcelona, per tal que els interessats puguin examinar-lo i
presentar, si s’escau, reclamacions davant el Ple Municipal.
TERCER: Si durant el període d’informació pública no s’hi presenten reclamacions,
l’expedient de modificació de crèdits es considerarà aprovat definitivament sense necessitat
d’adoptar un nou acord, i es publicarà un resum de les mateixa per capítols en el Butlletí
Oficial de la Província de Barcelona.
VOTACIÓ:
Aprovat amb el resultat següent:
Vots a favor: 17 (PSC, PP, CiU, ICV-EUiA)
Vots en contra:
Abstencions: 4 (PCPB)
_____________________
INTERVENCIONS
Durant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es
van produir les intervencions següents:
Sr. Garcés: Sí, bona tarda a tots.
Sobre aquest punt i sobre el següent, i sobre el punt també que vam tractar en el ple
extraordinari del dilluns passat, està tot molt, molt lligat, i com n'hi ha una part que en
aquesta modificació de crèdit, està també afegida a allò que vam parlar de sortir del pla
d'ajust i reestructurar el deute.
De totes maneres, llegiré totes les coses que aprovaríem amb aquesta modificació de crèdit,
com molt bé diu el títol, en aquest cas, estem presentant la modificació de crèdit número 5 i
us explico quines han estat les quatre primeres, perquè veieu que en principi són coses
normals.
La primera que es va fer, la primera modificació de crèdit va ser una modificació anticipada a
la incorporació d’As i d’ADs d'obligacions del tancament de l'any anterior, per poder tirar
endavant tota la obra del cementiri i no frenar-la, i la incorporació la vam acabar, de totes les
obligacions de 2013, la vam acabar de fer com a modificació número 3, amb lo qual, la 1 i la
3 no deixava de ser només que resultat de la liquidació de l'exercici anterior, i la modificació
de crèdit número 2 corresponia a una subvenció que vam rebre del Consorci de Turisme i per
tant, per generació de crèdit vam ampliar una partida de Medi Ambient, i del número 4,
també, va ser una generació de crèdit, una subvenció que vam rebre del Servei d'Ocupació de
Catalunya, que això ens va permetre ampliar el capítol 1 i d'aquesta forma contractar 9
6
persones.
És a dir, en resum, les quatre anteriors, eren tancament de l'exercici anterior i reconeixement
de subvencions i ingressos. Per això, estem ara en el número 5, que és lo que correspondria
aprovar avui.
Amb aquesta aprovaríem aquesta modificació de crèdit que constaria de tres parts.
Una primera que es correspon a una transferència de crèdit. Aquesta ve motivada perquè
canviem de capítol 18.530 euros, en concret, la seva generació prové d'una disminució del
sobrant després de l'adjudicació de l'obra del col·lector de Can Gorgs, que ens permet fer
aquesta disposició i aquests 18.530 van destinats, per una banda, 4.530 per pagar la quota del
Consorci de Turisme del 2013 que no es va pagar, no perquè no n'hi hagi disposició, sinó
perquè va ser una mesura de pressió per cobrar altres subvencions que teníem amb el
Consorci de Turisme i el Consell Comarcal i ara el que faríem seria donar també resposta als
compromisos que ells han complert, i 14.000 euros per incrementar la partida de subvencions
a famílies i institucions que correspon a tot això que estem destinant dintre d'aquest any,
relatiu a subvencions amb plusvàlues a persones que han tingut problemes de desnonament i
que a sobre tenien que pagar aquest impost, i nosaltres el subvencionem perquè sigui menys
gravosa la seva situació.
En un segon bloc, aprofitant el romanent de Tresoreria que vam tenir en l'exercici 2013 que
va superar els 7 milions d'euros, el que fem és habilitar dues partides que no vol dir que es
disposin en la seva totalitat cap d'aquestes dues partides, només les habilitem per si, per poder
tirar endavant altres temes, fonamentalment en dos conceptes.
Un, que és la compra d'accions de Sabemsa per poder assolir el 100% del capital social
propietat d'aquest Ajuntament; i en segon lloc, la possibilitat d'amortitzar crèdit que, per això
deia que això està lligat a altres aprovacions, altres punts que farem avui o que vam fer al ple
extraordinari anterior, de forma que tinguem llibertat total a l'hora de decidir què és el que
farem.
En el cas de què la nostra opció, que és la de mantenir la disponibilitat municipal i només
reconvertir el tipus d'interès que sembla que aquest camí és el que anem parell i volem
assolir, però per si un cas, estem guardant altres cartes.
Avançar-vos que, a banda de d'aquestes negociacions que estem fent amb els bancs, estan
sortint possibilitats de renegociar algun tipus d'interès en algun altre crèdit, amb lo qual, això,
aprofitaríem l'avinentesa i també intentarem, doncs, en tot allò que puguem, renegociar
condicions.
Aquests imports, estem parlant de l'amortització del crèdit de 4.205.249,75 euros, que podria
donar resposta al 100% del Pla d'Ajust, però ja dic, l'objectiu no és anar per aquesta via, però
per si un cas l'habilitaríem, i 350.000 euros per la part de Sabemsa.
I en un tercer bloc, que és també en funció del sobrant de l'adjudicació de l'obra del col·lector
de Can Gorgs, en el qual destinaríem 60.000 euros que juntament amb 60.000 euros que es
destinarien del pressupost del 2015 a poder fer un Pla d'Ocupació, un pla de xoc municipal de
contractació de persones, que calculem que podem donar possibilitat de contractació al
voltant de 10 persones, i una altra part, per un contenciós antic que hi havia d'uns terrenys a la
Glorieta d'Alió, i poder regularitzar aquesta situació perquè passés a ser totalment propietat
municipal. Aquest import seria de 114.682,92 euros.
Exposaríem aquest expedient de modificació de crèdit a informació pública i si no hi hagués
cap al·legació, es quedaria aprovat definitivament. Moltes gràcies.
Sr. Rivera: Gràcies, bona tarda.
El posicionament del nostre grup en aquest acord serà a favor.
Serà a favor bàsicament perquè compartim aquest objectiu que s’ha explicitat de sortir del pla
7
d'ajustament. Entenem que és una bona decisió i per tant, li donem suport.
I també, perquè entenem que hi han tres accions en aquesta modificació de crèdit que
compartim.
La primera és la qüestió de què Sabemsa sigui 100% pública. És un objectiu que és d'interès
polític, econòmic i social per la ciutat, per tant, el compartim.
El segon és el tema del pla d'ocupació.
I el tercer, és el tema, bueno, aquests ajuts per pagar les plusvàlues que quan ho vam discutir,
ja vam dir que segurament faríem curt. Afortunadament podem fer aquesta modificació de
crèdit perquè és evident que és una prioritat el poder fer front a aquestes necessitats.
Per tant, compartim aquesta mesura.
Evidentment, amb la precaució que ha fet el senyor Garcés, que els 4.200.000 euros no
necessàriament s'utilitzaran, estem d'acord. Perquè hi ha una qüestió que ja hem parlat
algunes vegades que entenem que l'Ajuntament de Barberà ja ha reduït deute suficientment i
que el que cal des de l'Administració Pública, des d'altres que no ho fan i des d’una com
l'Ajuntament de Barberà, que sí que ho fa, que és posar els diners per inversió social. Perquè
en aquests moments, si tenim superàvit és perquè les famílies estan pagant uns impostos
desorbitats, l'IBI, l'IVA, IRPF, vale? Bàsicament des de l'any 2010, però sobre tot des de l'any
2012.
Per tant, entenem que en aquest moment les administracions sí que han de reduir despesa, sí
que han de reduir deute, però ara mateix, l'Ajuntament de Barberà i molts altres ajuntaments
que tenen aquesta capacitat econòmica, tenen superàvit.
No és normal que les administracions tinguin superàvit i que les famílies tinguin aquest
dèficit social. Per tant, si aquesta és la intenció, la compartim. No utilitzar això
necessàriament, sinó poder fer aquesta reducció de deute i aquest canvi, i aquesta
renegociació d'una manera més flexible que permeti que aquest disponible que tenim com a
administració es pugui fer servir per inversió social. Gràcies.
Sr. Ramon: Bé, nosaltres no cal dir que, com formem part d'aquest Equip de Govern, donem
ple suport a aquest punt i dir que estem, ens sentim molt satisfets. Ho sento, vull dir. No
tornaré a repetir les paraules d'en Pepe Rivera que m'ha precedit, però estem molt satisfets.
Un d'ells per aquesta amortització de crèdit que farà possible que tinguem una llibertat de
moviment molt més ampli. Ja en parlarem després molt més endavant, però també perquè es
poden destinar part d'aquests diners, concretament d'aquest punt, en temes que alguns d'ells
són de caràcter purament social, com ja s'ha dit, i d'altres, vull dir, formen part d'alguns temes
que ja portàvem des de fa molt de temps en cartera com és el tema de Sabemsa o és el tema
dels terrenys de Glorieta d'Alió que, finalment, poden ser solucionats i, home, també ens dóna
possibilitat de futur per continuar treballant per aquesta ciutat.
Repeteixo que malgrat que el regidor ha comentat realment que és la primera vegada que
realment, que és d'un import suficientment gran el reajust que fem, però està súper justificat
pels diferents punts que en ell hi van inclosos. Moltes gràcies.
Sr. Fernández: Buenas tardes.
Desde el grupo del Partido Popular, bueno, avanzo que también votaremos a favor.
Sobre el asunto de la amortización del crédito creo que, como tenemos otros puntos,
podremos hacer otras valoraciones más adelante.
Sin embargo, sí que quiero hacer alguna puntualización, en relación, por ejemplo, a las
subvenciones a familias e instituciones que se ha incrementado el importe. Bueno, yo
recuerdo que nuestro grupo había pedido en, con ocasión de la aprobación del presupuesto,
precisamente que subieran este tipo de partidas y entonces, la regidoría de Hacienda nos dijo
8
que esto ya estaba suficientemente dotado y que no era necesario mayor importe. Ahora
vemos que bueno, sus palabras quedan desmentidas por los hechos una vez más.
Ha hablado también de que este importe irá a parar al tema de las plusvalías que, bueno, de
los desahucios, bueno, creo que es un tema que incluso ahora con la nueva reforma fiscal se
va a tener muy en cuenta porque se van a..., se va a aprobar una exención si esto no cambia,
que evite que en el caso de los desahucios, precisamente se produzca ésta, este devengo de
este impuesto a cargo de esas personas. Por lo tanto, también en esta dirección, para evitar
precisamente esto, la reforma fiscal que se está en ciernes, pues nos va a beneficiar.
Se ha hablado también el tema de la compra de las acciones de Sabemsa.
Hombre, nuestra valoración no es positiva en el hecho de que el ayuntamiento se tiene que
gastar 350.000 euros, nos va a costar 350.000 euros el hecho de recuperar una acciones que
en su momento costaron muy poco a esas personas que suscribieron estas acciones. Si no
recuerdo mal, se nos informó que tenían un valor aproximadamente de unos 12 euros y el
precio actual por acción sería de 500 euros. Claro, esto ni las inversiones en países
emergentes se producen estas revalorizaciones que estamos en un 4000% del valor de la
acción. Y esto se debe a una cosa esencial, y es que estamos hablando de una sociedad
pública, porque así ha funcionado, y no es una sociedad de mercado. Por lo tanto, aquí hemos
estado metiendo dinero, el que hacía falta, evidentemente, estos resultados, los fondos
propios de esta sociedad no serían los que son y por lo tanto, ese precio de la acción y que le
vamos a regalar graciablemente a estas personas, evidentemente, no correspondería con la
realidad, si esta sociedad pues hubiera tenido una actividad en régimen normal, como
cualquier sociedad.
Como esto no, no ha operado en el mercado, pues evidentemente, los fondos propios de esta
sociedad son elevados, hemos metido mucho dinero público, ese dinero público, y ese dinero
público, una parte de eso ahora va a ir destinado a estas personas que, ya le digo, van a,
evidentemente, a desprenderse de esas acciones con alegría porque va a recibir un enorme
premio, ya digo, a 500 euros por acción.
Por lo tanto, con esto no estamos contentos. ¿Estamos contentos en el que se recupere la
titularidad?
Sí, pero lo que no podemos es mantener una sociedad que se nos está diciendo que su
actividad está costando más al Ayuntamiento que lo harían otras empresas en el mercado
libre.
Porque al final, eso significa que todos, vía impuestos nos está..., o sea, vía impuestos
estamos pagando más por los servicios de Sabemsa que no teniéndola. Y esto es una reflexión
que cuando esté implantado el precio de los servicios, el coste de los servicios, supongo que
veremos exactamente qué coste tiene esto y habrá que pensar en qué hacer con esta sociedad.
Básicamente esto es lo que quería decir.
Nuestro voto será afirmativo, ya le digo, porque hay otras cuestiones, especialmente en la
amortización de la deuda, que estamos de acuerdo.
Bueno sí, y una segunda cuestión que se ha referido el portavoz del primer, de ICV-EUiA. Es
cierto que es hora que empiecen, todos los esfuerzos que hemos hecho hasta ahora, es hora
que de una vez empiecen a llegar también a compensarse a los ciudadanos, a las familias.
Pero tenemos que recordar que este gobierno tuvo que pedir grandes esfuerzos a los
ciudadanos porque se encontró en una situación de crisis alarmante y una quiebra causada por
el anterior gobierno, escándalosa.
Precisamente, después de dos años de reformas, es por lo que ahora podemos empezar a bajar
impuestos, que es lo que ahora está discutiéndose y se va a discutir en el Congreso, y vamos a
poder revertir la situación y vamos a hacer la política que nos hubiera gustado hacer. Gracias.
9
Sra. Fuster: Bé, bona tarda a tothom.
Tal i com consta a la preacta del Ple, tenint en compte les explicacions oportunes a la
comissió informativa corresponent, des de la Plataforma..., l'apartat A, que fa referència a la
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de diferent àrea de despesa, que
consta l'estalvi del col·lector de Can Gorgs, 18.530.000 euros, i aquests es destinarien al
Consorci de Turisme del Vallès Occidental i a subvencions a famílies i institucions. Entenem
que l'obra del col·lector és una obra que ja està fins i tot licitada i que segons la informació
que tenim al respecte, es preveu que sigui una obra que és probable que costi més del que
esperàvem, econòmicament parlant. Per tant, des de la Plataforma creiem que aquests diners
potser s'haurien d'alguna manera, guardar en aquesta partida, donat que aquestes obres del
col·lector no es poden demorar massa més.
Amb això no volem dir, que quedi ben clar, que hem de deixar d'atendre doncs aquestes dues
partides a les quals anaven aquests diners destinats, eh? Sinó que potser la redistribució
s'hauria..., nosaltres la faríem d'una altra manera.
Pel que fa a l'apartat B, que fa referència als crèdits extraordinaris i al suplement de crèdit
finançat amb l'aplicació del romanent de Tresoreria. Aquí veiem que tenim un romanent de
Tresoreria, uns diners els quals es destinarien segons l'expedient del Ple, a l'amortització de
crèdits i és un import que ja correspon al Pla d’ajust que vam aprovar al Ple extraordinari del
dijous passat, i també aquests 350.000 euros que es reserven per a la compra de les accions de
Sabemsa, que, bueno, com ha dit, la persona que... el company Jaime, per fer d'aquesta
empresa doncs una empresa municipal en la seva totalitat i a la qual, des de la Plataforma,
evidentment, recolzem plenament perquè pensem que és una cosa que s'ha de fer i que és una
bona cosa.
I tercer, des de la Plataforma interpretem que en l'apartat B, interpretem que sabent on està
aquest romanent de Tresoreria l'Ajuntament es quedaria una mica sense aquesta liquiditat. Per
tant, no veiem res clar aprovar una modificació de crèdit on aquest apartat B es deixa una
mica sense liquiditat perquè si en algun moment es necessiten diners, tot i que no anem
malament, llavors suposem que caldria demanar crèdit, no? Demanar crèdit sabem tots què és
el que suposa.
Pel que fa a l'apartat C, que fa referència als crèdits extraordinaris finançats amb bases de
crèdits d'aplicacions del pressupost de despeses vigents, evidentment, veiem que en aquest
pressupost destinat al col·lector de Can Gorgs, es treuen uns diners per destinar-los a plans
d'ocupació, promoció econòmica, seguretat social i gestió de patrimoni i compra de terrenys.
El mateix plantejament una mica que fèiem en l'apartat A. Si les obres del col·lector es poden
acabar amb menys diners dels que estan pressupostats, que quedi una mica aquest moviment,
no? Si ja comptem que directament aniran a passar el pressupost del 2015 i, ja tindrem uns
diners apartats per això, bueno, potser és que a aquestes hores doncs anirem, pel que sigui,
tan ràpid com ens pensàvem, no?
Però que tard o d'hora els permisos arribaran per executar-la i hem de fer pensament també
que aquesta obra, que pensem que és molt necessària.
I bé, si ens gastem tot aquest romanent i no tenim liquidesa, com farem front, no?
I torno a dir, i que quedi ben clar, que en això no volem posar en qüestió ni molt menys,
l'atendre partides sobre tot de tipus social, no? I tot el que sigui plans d'ocupació, crear
aquests 10 llocs de treball com s'ha dit, no?
Tot això, benvingut sigui evidentment, no?
Per tant, una mica tots aquests plantejaments fets, la Plataforma ens abstindrem en aquest
punt. Gràcies.
10
Sr. Garcés: Començaré pel final perquè a lo millor no m'he explicat suficientment bé i crec
que val la pena fer l'esforç d'explicació perquè quedi molt clar, en el sentit de què sobre tot, la
part B, la de crèdits extraordinaris per reducció per fer l'amortització de crèdit no vol dir que
això es faci.
Estem habilitant una opció, ho he dit en la informativa, ho he dit en reunions privades, ho he
dit aquí a l'explicació del Ple, de què l'objectiu és de poder fer front i per si falla alguna de les
cartes, poder tenir aquesta, però el nostre objectiu és lo que diu el pla 4, el punt 4 de l'ordre
del dia d'avui, que després ho explicarem.
Sobre tot, l’altre que s'ha dit i entenc jo que el tema del Pla d'Ocupació és un tema molt, molt
important i que, no és que sigui un bolet, això forma part de tot un pla que des d'aquest
Ajuntament s'està portant a terme i reforça el que ja portem aquest any, que portem 59
contractes laborals fets, això serà d'un mes, i esperem continuar lluitant d'assolir més recursos
d'altres administracions perquè això no es quedi aquí.
Des d'aquest punt de vista, bueno, dir-li al portaveu del Partit Popular que no me desmiento
de nada.
Cuando, si se viera usted el presupuesto del 2014 verá que la partida destinada a
subvenciones, plusvalías era de 57.750 euros, lo mismo que ahora volverá a tener.
Lo único que, como nos dimos cuenta que había personas que para poder obtener la
subvención de plusvalías tenían también deudas de IBI, tuvimos que reservar 14.000 euros de
aquella, de la partida original para también subvencionar las deudas de IBI.
Ahora lo que hacemos es reponer esos mismos 14.000 euros porque estaba perfectamente
calculado cuál era la estimación desgraciadamente que llegaría a este importe y lo que
estamos haciendo es dando cumplimiento al objetivo que muchos grupos en este pleno
aprobamos.
Desde este punto de vista, entiendo yo que la nueva reforma del IRPF no solucionará las arcas
municipales. Sí que solucionará claramente a las grandes fortunas a las cuáles les bajará el
marginal, ese marginal claramente, sabemos todos que baja a las que tienen grandes sueldos,
y como los ayuntamientos recaudamos o recibimos participación de los tributos del Estado, y
uno de estos tributos es el IRPF, lo que pagarán de menos los ricos será lo que no llegará a los
ayuntamientos. Ésa es la verdadera reforma del IRPF que nos está presentando el Partido
Popular actualmente.
Y desde el punto de vista de Sabemsa, me parece que tampoco ha entendido muy bien lo que
estamos pretendiendo. Estamos pretendiendo solucionar un tema que va a representar a las
arcas municipales un ahorro de más de medio millón de euros en IVA anuales, por lo que
significará el poder hacer gobierno de servicios directos a Sabemsa para muchos de los
trabajos que desde el Ayuntamiento tiremos adelante.
Y en cuanto a la valoración de las acciones, hay que tener en cuenta de que estas acciones son
del año 82-84, no recuerdo exactamente. Año 82, después de 32 años quien me diga que la
revalorización de 12 euros a 500 euros es especulación, cuando el que más tiene creo que es
casi 20 acciones, me parece que también estamos muy equivocados de lo que significa esta
operación.
Esta operación lo que significa es un beneficio para los ciudadanos de Barberà y eso se verá a
largo plazo. Gracias.
Sra. Del Frago: Sí, Antonio, por alusiones.
Sr. Báez: Sí, y es puntualizar, porque a parte de lo que ha comentado el regidor de Hacienda,
respecto de Sabemsa, hablo. No sólo en 32 años los accionistas no han cobrado nada, que ya
lo ha explicado él, y es la primera vez que van a cobrar un dividendo, que en definitiva no va
11
a ser un dividendo, va a ser la venta.
No sé si ustedes, igual este fin de semana con los petardos, se han convertido ustedes en
bolcheviques y ahora quieren lo que compraron al precio de hace 32 años, que se pueda
vender al mismo precio. Si están de acuerdo con eso, dígamelo que igual a mí me interesa
alguna oferta.
No, mire, hablando, poniéndonos serios. Ha dicho varias veces, repetidas ocasiones que el
dinero que le había costado al Ayuntamiento Sabemsa, las aportaciones de capital. Yo le
aseguro que ni una, en 32 años.
Ni una sola vez este Ayuntamiento ha hecho una inyección de dinero, capital, préstamo, o lo
que usted quiera llamarle, a la compañía Sabemsa. Nunca. No sé de dónde ha sacado los
datos. No sé de dónde se los ha inventado. Ni por qué se los ha inventado. Pero en cualquier
caso, ya lo digo aquí y en público, que se los acaba de inventar.
O sea, no ha habido aportación salvo la compra de acciones en el momento de la constitución
de la sociedad, que de 4.000 acciones, el Ayuntamiento suscribió, suscribía 2.400 en origen,
pero como era subsidiaria de aquellas que no se suscribieran de usuarios, entidades y
trabajadores, acabó suscribiendo el 85%, es decir, 3.600 acciones.
Por lo tanto, ése es el único capital que en su día desembolsó el Ayuntamiento para que
Sabemsa empezase a funcionar como compañía de agua. Y hasta ahora, ha sido
absolutamente autónoma.
Por lo tanto, insisto. Como lo ha repetido varias veces, no entiendo de dónde ha sacado esa
información ni qué números tiene. Yo la digo aquí públicamente y la digo en calidad de
concejal de este pleno y en calidad de presidente de Sabemsa.
No sé cuándo ha ocurrido eso. En todo caso, ya nos dirá de dónde ha salido el cuento.
Sr. Rivera: Res, molt senzill. A veure, com que se'ns ha citat en la intervenció del Partit
Popular, pues aclarir dues coses.
La primera és que no estem gens d'acord amb el que ha explicat. Primer, Sabemsa, com altres
empreses públiques, és demostració que la gestió pública és molt millor des del punt de vista
de l'eficiència i des del punt de vista del servei.
Sabemsa, empresa pública, està prestant el servei de distribució d'aigües a Barberà del Vallès
a un preu molt inferior al preu que estan pagant els municipis que estan en una concessió, per
exemple, de les moltes que té Agbar. I això és demostrable. Això són diners.
Segona qüestió. Ja ho ha explicat el senyor Garcés, però és que la reforma fiscal és una
operació electoralista perquè quan passin les Eleccions Generals, el seu partit tornarà, una
altra vegada, amb la llibreta de les retallades. Això és el que han d'explicar. Perquè si ara
continuen, perquè ho han fet, eh, perquè vostè ha dit que tothom hem fet un esforç. No, hem
fet un esforç els treballadors i treballadores. Les grans fortunes no l'han fet mai ni el faran. I
ara els hi regalen encara més diners.
I després, quan passin les eleccions, que suposadament, guanyarà una altra vegada el Partit
Popular, les generals, ens tornaran a aplicar més retallades en salut, en educació i en serveis
socials.
Per tant, expliqui-m'ho tot.
Sr. Fernández: Bueno, evidentemente, ahora no vamos a hablar de la reforma fiscal, porque
nos llevaría un buen rato y me parece que... Pero bueno, por partes.
Yo no he dicho que se hagan aportaciones a fondos propios de la sociedad, que lo he dicho
como aportaciones, no es ese el sentido que quiero decir.
Lo que quiero decir, y le respondo también señor Rivera, es que tenemos una sociedad
pública, o municipal, que ¿por qué rescatamos ahora el 100% del capital? Pues, muy simple.
12
Porque esto se nos explicó a todos y hay que ser, no hay que dar a entenderlo para, para
negarse a esto. Y es que tenemos una sociedad que, cuyos precios en el mercado, en el
mercado libre, con otras empresas, serían, no ganarían ni un sólo concurso. No lo ganaría.
Por lo tanto, lo que recibe, que es el 100% de este Ayuntamiento, y por lo tanto, lo que
estamos diciendo, es que los precios que se cobran al Ayuntamiento están por encima de
mercado. ¿Por qué? Pues porque si pudiéramos entregarle lo que le estamos pagando a cien,
lo podemos entregar a otra empresa a 70 o a 50%, por decir algo, estamos sobrepagando un
precio.
Evidentemente, así cualquier sociedad pública será lo rentable que usted quiera.
Ese mayor ingreso año tras año en una sociedad, evidentemente no puede producir nunca una
pérdida, como mucho, pues tendrá unos fondos propios que son los de constitución o irán
incrementándose, que es lo que ha pasado aquí.
Evidentemente, sería indecente que ese dinero público, que año... hemos ido inyectando vía
facturas o lo que sea, para la actividad de Sabemsa, que, como digo es actividad del propio
Ayuntamiento, si ese, si una parte de ese dinero se hubiera distribuido encima en forma de
dividendos, a mí me parecería escandaloso. Por lo tanto, es lógico que no se hubiera
distribuido ningún dividendo. Y eso es lo que quiero decir.
Y por lo tanto, como es una sociedad saneada, que no tiene ningún problema porque hasta
ahora los servicios que se han estado cobrando estarían fuera de mercado, fuera de mercado,
significa que nos lo harían más barato, es por lo que, como nos vemos obligados a entregarle
eso al mejor postor y no queremos, queremos seguir con la misma, con la misma dinámica de
controlar lo que hacemos en nuestro municipio, de hacer, nuestros juegos en el municipio,
queremos mantener, nuestra sociedad municipal, y para eso, tenemos que conseguir el 100%
de la titularidad, y por lo tanto, ahí estamos.
Y por lo tanto, ya le digo, cuando tengamos el 100% y veamos cuánto nos cuesta o... el...
integrado también el propio presupuesto, que lo veremos también. Porque hasta ahora sí que
teníamos unas cuentas de la sociedad, pero es que ahora va a estar integrada en el consolidado
también del presupuesto municipal. Ya veremos lo que se puede hacer con esta sociedad, si
realmente es rentable. Seguirá siendo rentable si les estamos entregando dinero a unos precios
que no serían los que se pagan en el mercado.
Gracias.
Sra. Fuster: Perdó. Jo no per al·lusions, però sí que diria fer una reflexió. I una mica seguint
amb el fil que ha explicat el company Rivera.
Sabemsa porta dos temes, un és el tema de l'aigua que com molt bé ell explicava, i a més a
més, val a dir que nosaltres, els ciutadans de Barberà, paguem en el tema de les aigües un
preu molt bo, com també molt bé ha dit ell, i després clar, aquesta, aquesta mena de
manteniments generals, no? Si aquesta empresa no és al 100% pública, això s'hauria de
concursar.
Llavors, si això concursés, tinguem en compte que Sabemsa només es quedaria amb el tema
de l'aigua. Què passarà amb Sabemsa? Hem de plantejar-nos si només ens quedem amb el
tema de l'aigua potser no s'aguantaria aquesta empresa, eh? És una reflexió. Gràcies.
Sr. Báez: Sí, por concluir y no dar tema, porque si no va a parecer que el pleno está, gira
alrededor de Sabemsa. Pero lo que es indecente es afirmar que Sabemsa se financia a través
de los contratos del Ayuntamiento.
Eso es tergiversar la información. Eso es tergiversar la información que se da cuando se dio la
información y se dice que todo lo que Sabemsa genera con otros trabajos al Ayuntamiento lo
aplica al precio del agua, señor Fernández. No tergiverse usted lo que yo digo. Porque lo que
13
ha hecho es tergiversar diciendo que los precios son más altos.
No, no, lo que hacemos aquí es que Sabemsa, a pesar de ser una sociedad mercantil, nunca ha
tenido ese ánimo de lucro, y lo que ha hecho siempre es revertir cualquier excedente de otro
trabajo en el precio del agua que cobra a los barberenses. Entonces, dígalo así. Lo que no
diga, es que lo que los precios que aplica Sabemsa a otros contratos con el Ayuntamiento son
caros.
Son precios de mercado y tiene su plantilla de trabajadores que cobran según el convenio del
agua.
Pero no diga usted que eso es aplicar dinero de, por la puerta de atrás.
No, no, diga usted lo que se explicó en la reunión, que lo que hacemos con lo que Sabemsa
obtiene de otros resultados y de otro trabajos que hace para el Ayuntamiento, es aplicarlo a la
tarifa del agua para que Barberà siga teniendo la tarifa del agua más barata de todos los
municipios que nos rodean.
Dígalo así de claro y acabamos antes, y no estamos discutiendo aquí ratos y ratos sobre el
mismo tema. Gracias.
_____________________
3
APROVACIÓ PLA
3.1
EXP.: IPDI14/017.
FINANCER.
APROVACIÓ
DEL
PLA
DE
SANEJAMENT
APROVACIÓ DEL PLA DE SANEJAMENT FINANCER.
Expedient: IPDI14/017.
Vist el Decret d’Alcaldia número 534 de data 29 de febrer de 2012 pel que s’aprovà la
liquidació del pressupost de l’exercici 2011.
Vist l’article 53 del RDL 2/2004 Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, el
qual disposa que quan l’estalvi net resulti de signe negatiu, el Ple de la respectiva corporació
haurà d’aprovar un pla de sanejament financer, i que d’acord amb la disposició addicional
74.1 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any
2014, l’horitzó temporal serà de cinc anys, en el que s’adoptaran mesures de gestió
tributàries, financeres i pressupostàries que permetran com a mínim ajustar a zero aquest
estalvi net.
Vist l’art. 9 de l’ORDRE ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de
tutela financera dels ens locals, en el que es regulen els plans de sanejament financer.
Vist que en compliment de l’article 3.1 del Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer, pel qual
es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per a establir un
mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals, l’ajuntament
va remetre el dia 15 de març, via telemàtica i amb signatura electrònica, una relació
certificada, emesa per la Intervenció, de totes les obligacions pendents de pagament que
complien els requisits previstos a l’article 2.
Vist que segons allò establert a l’article 7.1 del Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer i la
disposició addicional tercera del Reial decret llei 7/2012, de 9 de març, el Ple de
14
l’Ajuntament va aprovar en data 27 de març de 2012 un pla d’ajust que fou posteriorment
valorat favorablement pel Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas en data 30
d’abril de 2012.
Vist que el pla d’ajust s’estenia durant el període d’amortització previst per a l’operació
d’endeutament establerta a l’article 10, és a dir deu anys, fins a l’exercici 2022.
Vist que el Reial decret llei 7/2012, de 9 de març, pel qual es crea el Fons pel finançament
dels pagaments a proveïdors preveu que el Fons concertarà operacions de crèdit amb les
entitats locals per fer efectiu el pagament de les obligacions pendents.
Vist que l’operació de préstec concertada a l’empara del RDL 7/2012 amb l’ICO a través del
Banco Popular per import de 4.205.249,75€ fou en essència un préstec especial de
sanejament, donada la situació de tensió de tresoreria que havia provocat la liquidació
negativa de l’exercici 2011 per un import de 3.402.463,38€, ascendint les despeses pendents
d’aplicar al pressupost a l’import de 1.016.712,62€.
Vista la possibilitat de millorar la posició financera de l’ajuntament amb el refinançament de
l’esmentat préstec en unes condicions més favorables a aquesta Corporació, mantenint el
període d’amortització del préstec tot millorant el diferencial sobre el tipus d’interès aplicat,
tot acollint-se a un pla de sanejament financer i finalitzant al mateix temps el pla d’ajust, amb
la millora en els requeriments de gestió associada que comporta així com les majors
limitacions en quant a l’execució de la gestió pressupostària emmarcada en el propi pla
d’ajust.
Vist l’informe de la Intervenció núm. 2014/12.
S’ACORDA:
PRIMER: Aprovar el pla de sanejament financer annex cumplint amb allò previst a l’article
53 del Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, a l’article 9 de l’Ordre
ECF/138/2007 i a la disposició addicional 74.1 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre de
pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2014, per regularitzar en el període màxim de 5
anys situacions temporals d’insolvència.
SEGON: Trametre el pla aprovat, juntament amb la memòria de la presidenta, al Departament
d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya per a la seva autorització per part
de tutela financera.
TERCER: Valorat favorablement el pla de sanejament, s’entendrà autoritzada l’operació
d’endeutament per reestructuració del deute subjecte a aquest pla.
QUART: Autoritzar al Regidor d’hisenda per a totes les gestions i signatura de tots els
documents necessaris per a la bona fi del present acord.
APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS
_____________________
15
INTERVENCIONS
Durant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es
van produir les intervencions següents:
Sr. Garcés: Sí, el que acordaríem seria aprovar aquest pla en funció de les diferents
normatives que ho recullen. Trametríem aquest pla al Departament d'Economia i
Coneixement de la Generalitat de Catalunya, perquè una vegada valorat favorablement aquest
pla, poguessin entendre autoritzada l'operació d'endeutament que després tractarem en el punt
següent i autoritzaríem a mi mateix per fer totes les gestions i signatures dels documents
oportuns.
Respecte al pla de sanejament, el que hem elaborat, a veure, el pla de sanejament no deixa de
ser una simulació de algo que ja tenim fet, ja sigui a través del propi pla d'ajust, que el teníem
de base per poder veure quina seria l'evolució en aquest cas, fins i, fins al 2022, el pla de
sanejament només va fins el 2019, i també correspon a informació que ja en aquest ple s'ha
donat compte, com els marcs pressupostaris i també, el propi pressupost 2014 i ja tenim
coneixement de com va l'execució del 2015, amb lo qual jo de fet, m'ho estava mirant i estic
veient que sent una mica optimistes, el 2014 inclús es podria tancar millor del que estem
posant en el propi pla de sanejament.
Estem traslladant els números molt realistes, no estem fent volar coloms, i el que, ho fem
perquè volen substituir un pla d'ajust que ve del tancament del 2011. Sinó estiguéssim en
aquesta situació, si fossi només la contractació d'un crèdit de zero, no ens demanaríem ni tan
sols fer el pla de sanejament perquè els ratis que té aquest ajuntament són positius.
És només per poder fer la reconversió del crèdit.
Moltes gràcies.
Sr. Rivera: Gràcies.
El posicionament serà a favor. Molt lligat al debat que farem en el següent punt.
Aquest pla de sanejament és una condició sine qua non per poder executar el que aprovarem
en el següent punt, per tant, votem a favor.
Sr. Ramon: Sí, nosaltres també votarem a favor perquè com ja ha dit el regidor, el pla de
sanejament és un tema, fonamentalment, administratiu basat en, bueno, requisit indispensable
pel següent punt que el que pretén és tenir una millora de posició, de la posició financera de
l'ajuntament.
Sr. Fernández: Sí, simplemente decir que también votaremos a favor por las mismas razones
que se han dicho ya aquí. Gracias.
Sra. Fuster: Bé, aquesta gestió, el que ens suposarà és una millora econòmica, per tant,
estalviarà diners pel nostre Ajuntament, diners que es poden destinar a altres partides que es
necessitin i sempre en benefici dels nostres ciutadans, per tant, estem perfectament d'acord.
_____________________
16
4
APROVACIÓ REESTRUCTURACIÓ DEUTE
4.1
EXP.: IPDI14/018. APROVACIÓ DE LA REESTRUCTURACIÓ DEL
DEUTE
MITJANÇANT
UNA
OPERACIÓ
FINANCERA
DE
SUBSTITUCIÓ.
APROVACIÓ DE LA REESTRUCTURACIÓ DEL DEUTE MITJANÇANT UNA
OPERACIÓ FINANCERA DE SUBSTITUCIÓ.
Expedient: IPDI14/018.
Atès que a l’exercici 2011 es va tancar amb un Romanent de Tresoreria negatiu per despeses
generals per import de 3.402.463,38€ i que fou a causa d’aquestes circumstàncies que van
quedar endarrerits els pagaments de proveïdors per insuficiència de la tresoreria municipal.
Atesa l’aprovació del pla d’ajust en data 28/03/2012, per donar compliment a l’article 7.1
Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer pel qual es determinen obligacions d’informació i
procediments necessaris per a establir un mecanisme de finançament per al pagament als
proveïdors de les entitats locals.
Atès que el Reial decret llei 7/2012, de 9 de març, pel qual es crea el Fons pel finançament
dels pagaments a proveïdors, preveu que el Fons concertarà operacions de crèdit amb les
entitats locals per fer efectiu el pagament de les obligacions pendents.
Atesa l’autorització en data 30/04/2012 per part del Ministeri d’Hisenda i Administracions
Públiques per a la concertació d’operacions de préstec per fer efectiu el pagament de les
obligacions pendents.
Atès el préstec derivat del mecanisme de finançament per al pagament a proveïdors de les
entitats locals en el marc del RDL 4/2012, de 24 de febrer, amb les entitats que assigni
"l’Instituto de Crédito Oficial" (ICO) per import de 4.264.919,94€, contractat amb "Banco
Popular Español, SA" , formalitzat el dia 22/05/2012 i amb venciment el dia 30/05/2022.
Atès que a data d’avui l’import pendent és de 4.205.249,75 €
Atès que el préstec concertat en el marc del RDL 4/2012, de 24 de febrer es pot assimilar a un
préstec de sanejament degut a la situació sorgida arrel del tancament de l’exercici 2011.
Atès que s’han sol·licitat ofertes de préstec per cancel·lació d’aquesta operació a diverses
entitats financeres per tal de millorar-ne les condicions, sense variar el termini d’amortització
del préstec ni el període de carència inicial.
Atès que d’acord amb l’informe de la Regidoria d’Hisenda s’ha valorat com a millor oferta de
les presentades en el termini concedit per a la seva presentació la presentada per l’entitat
BBVA.
Atès que aquesta substitució i per tant reestructuració de deute millora la posició financera de
l’Ajuntament, reduint els interessos totals a pagar.
17
Atès que per a la reestructuració de l’endeutament cal l’autorització prèvia de Tutela
Financera en el marc de l’establiment d’un pla de sanejament.
S’ACORDA:
PRIMER: Aprovar el refinançament del deute en substitució del préstec esmentat a
l’exposició de motius, per l’oferta de data 13/06/2014 que s’adjunta a l’expedient:
·
·
·
·
·
Entitat BBVA, préstec de refinançament per import de 4.205.249,75 €
Termini d’amortització: 8 anys
Tipus d’interès: Euribor trimestral + 2.75 %
Comissió d’obertura: 0,00%
Resta de comissions: Exempt
SEGON: Supeditar la present aprovació de concertació de préstec, a l’autorització del
Departament d’Economia i Finances com a administració competent en matèria de Tutela
Financera dels ens locals de Catalunya.
TERCER: Autoritzar l’Alcaldessa per a la signatura dels documents necessaris per a
l’aprovació i formalització del préstec amb l’entitat financera, així com tots els documents
que calgui per donar íntegre compliment al que aquí s’acorda.
APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS
_____________________
INTERVENCIONS
Durant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es
van produir les intervencions següents:
Sr. Garcés: Sí. Donar-vos les gràcies pel punt anterior.
Però, bueno, ara arribem, tot el que hem parlat en el ple anterior i en el ple d'avui era, és per
arribar a aquesta aprovació que seria la d'aprovar el refinançament del deute en substitució del
préstec del pla d'ajust.
En aquest cas, la proposta que nosaltres portem al ple per tirar endavant és la que va arribar
en termini, que va ser la de l'entitat financera BBVA, per refinançar aquests 4.205.249,75
euros.
L’amortització no la modifiquem, la mantenim el mateix ritme que n'hi havia previst, per no
provocar cap variació respecte els objectius d'estabilitat municipal.
Les condicions de tipus d'interès del préstec serà l'euríbor trimestral més un diferencial de
2,75 i cap altra comissió, ni d'obertura ni de cancel·lació, ni parcials, ni finals.
De fet, ja tenim l'esborrany, bueno, el contracte que ens ha facilitat el propi BBVA, que
enviarem conjuntament amb l'aprovació del pla de sanejament a tutela financera demà
mateix, i l'objectiu és signar-lo l'abans possible, perquè cada dia que guanyem de temps són
interessos que estalviem.
Estem parlant d'estalviar 450.000 euros respecte al préstec que teníem actualment i això,
lògicament, és algo important, i que són, seran només 100.000 euros només en el primer any.
En segon lloc, supeditaríem la present aprovació a la concessió del préstec, a l'autorització del
Departament d'Economia i Finances, i autoritzaríem l'alcaldessa i a mi mateix per a la
18
signatura dels documents necessaris per a la formalització del préstec. Res més.
Sr. Rivera: Gràcies.
En primer lloc, explicarem que el posicionament del nostre grup serà a favor.
Entenem que caure a les urpes del BBVA és el mal menor, tenint en compte que ara mateix,
estem sota la tutela de Dios sabe, del ministro Montoro. I sobretot pagant uns interessos del
deute, il·legítims, que com ja vam aprovar en aquesta sala, aspirem a reclamar, perquè no ens
conformem només amb salvar una mica i caure en el mal menor.
Nosaltres volem que aquests interessos que hem pagat il·legítims els puguem reclamar, i
continuarem insistint i a veure si ho podem fer. Això en primer lloc.
Per tant, això justifica donar suport a fer aquest canvi.
Nosaltres en el ple extraordinari ens vam abstenir perquè al final, estàvem aprovant una cosa,
i ara aprovem el contrari, per tant, evidentment, com que no hi havia perill que l'acord no tirés
endavant, nosaltres ens vam abstenir per aquesta raó. Ja els hi hem explicat que el ple seria un
tràmit, per tant no vam explicar el nostre posicionament però l'expliquem avui.
A partir d'aquí, el que esperem que això significa que no només estalviarem diners, sinó que
recuperarem autonomia financera i autonomia política per poder invertir en els temes socials
que són prioritaris i urgents, i crec que en aquesta qüestió, en aquesta sala tenim consens,
perquè ningú pot estar en contra d'invertir més en temes socials. El que cal estar és a favor de
fer les coses necessàries per fer-ho, i entenem que aquest acord és un pas endavant.
A partir d'aquí, esperem que això pugui tirar endavant, que aquest pla de sanejament sigui
reeixit i que, a partir d'aquí, aquestes inversions socials que nosaltres entenem que
compartim, es puguin tirar endavant. Gràcies.
Sr. Ramon: Bé, el que aquí estem discutint, jo crec que, es de obligado cumplimiento, no?
Vull dir, el nostre vot evidentment serà favorable. Jo crec que l'estalvi que puguem
aconseguir amb aquesta operació ho justifica.
El difícil era poder arribar a aquesta situació, i un cop que els números ho han permès, jo crec
que no podem deixar desaprofitar l'ocasió.
És evident que si estalviem més diners, tal com ja ha dit el senyor Rivera, anteriorment,
també podrem fer majors inversions en temes socials si s'escau, i si la societat ho necessita.
Per tant, el nostre suport serà favorable. Gràcies.
Sr. Fernández: Gracias. Desde el Partido Popular también votaremos a favor.
Lo que quiero simplemente recordar que esto, este préstamo que tenemos venía de una
medida importante que se hizo tres meses después, tres o cuatro meses después de que el
Gobierno..., de que el Partido Popular llegara al Gobierno, y era que todas las facturas
pendientes y que no se podían pagar de los ayuntamientos, de otras administraciones,
después, pero todo ese cúmulo de facturas que no se podían pagar tuvieron una salida
importante y que hubo muchas personas físicas y pymes que cobraron gracias a esa medida,
una medida muy acertada que, evidentemente, tenía unas contraprestaciones, y es que los
ayuntamientos tenían que hacer los deberes de ajustarse para devolver esos créditos.
Evidentemente, los intereses, en su día, no fueron baratos, nadie lo dijo, pero tenemos que
recordar que en 2012 la prima de riesgo estaba por las nubes, estaba por encima de los 600
puntos. Eso significaba que los intereses por los que se estaba financiando España eran
elevadísimos.
La situación era totalmente catastrófica. Ahora esa situación se ha revertido por completo
gracias a las medidas del Gobierno. Se le ha dado la vuelta e incluso ya lo dijimos en su día,
cuando, recuerda señor Rivera que usted preguntó sobre la ilegitimidad de los intereses y tal,
19
les dijimos que no podíamos votar a favor, primero porque no era mínimamente sostenible,
sino porque además ya les decíamos que desde el Gobierno éramos los primeros que en el
momento en el que tuviéramos una situación favorable, eso iría y se trasladaría a los
ayuntamientos, como ha pasado el otro día en el último pleno extraordinario se aprobó la
subrogación o el acogimiento a unos intereses más favorables.
Si ahora el mercado nos ofrece unos intereses más favorables pues perfecto, nosotros somos
los primeros en, pues, en acogernos a esa medida.
Y también quiero decir, siempre insistiendo, porque tiene también una posición
absolutamente demagógica para nosotros, el hecho de que nos insista con el tema de los
intereses, de los impuestos, vamos a tener mucho tiempo para discutir sobre esto, pero yo
recuerdo que en los 8 primeros días de gobierno de este partido, en el 2011, se tuvo que
aprobar, efectivamente, una subida de impuestos a las rentas del IRPF, pero también quiero
recordar que se subieron el 7%, 7 puntos del IRPF a las rentas más altas. Yo no estoy
defendiendo a las rentas más altas, y mi partido, de hecho, puso de manifiesto que a los que
más tenían se les iba a gravar muchísimo más, subiéndole 7 puntos del IRPF, mientras que a
la inmensa mayoría de de las personas que tienen los ingresos más bajos sólo se le subió el
0,75%.
Entonces, creo que hay que hablar un poco con propiedad y dejar esa demagogia. Gracias.
Sra. Fuster: Bé, la idea és refinançar el deute, tenim davant una oferta sobre la taula amb el
BBVA, com molt bé ha explicat el company Garcés. Evidentment, és una proposta millor que
la del Banc Popular. Per tant, si aquestes condicions són encara més beneficioses, des de la
Plataforma creiem que de fet és la millor opció de les que se'ns han plantejat.
Per tant, nosaltres votarem favorablement en aquesta proposta, i no vull deixar de dir, ja sé
que s'ha dit i ho han dit pràcticament tots els partits, però des de la Plataforma també volem
recalcar-ho, que veiem molt bé que, evidentment, tots aquests diners es puguin reinvertir,
sobretot en temes socials que són molt necessaris en la situació actual de crisi i la situació que
estan visquent algunes de les famílies de la nostra població. Gràcies.
Sr. Garcés: Sí, molt, molt breu, però sí que hi ha dos coses que m'agradaria recalcar.
En primer lloc, que aquest Ajuntament tinguessi que tirar endavant aquest pla d'ajust va estar
motivat no per una mala gestió municipal sinó va estar motivat perquè deutes d'altres
administracions públiques que encara estan al voltant de 4 milions d'euros, si s'haguessin
rebut aquests diners quan s'ho descomptaven a ells doncs, 2011 i 2012, aquest Ajuntament no
hauria tingut, no hauria anat a cap pla d'ajust. Això és un tema molt important.
I en segon lloc, i que motivava aquesta situació, el que s'ha fet des del Partit Popular de
Madrid, ha estat ofegar a les comunitats autònomes, sobretot en temes d'educació, cultura i
serveis socials, i això és el que va provocar que alguna administració autonòmica no pogués
donar resposta als municipis. Si això no s'hagués produït, aquest ajuntament no hagués tingut
que anar al pla d'ajust.
Sr. Rivera: Molt breument. Per al·lusions, i sobretot, per una al·lusió que em sembla
desproporcionada.
El senyor Fernández ens acusa de demagògia.
Miri, demagògia és dir que els diners eren al 5,5 i més, perquè la prima de risc...
Perdoni, els diners als bancs estan a l'1%, i nostres els hem pagat al 5,5 i més. Nosaltres i la
resta d'ajuntaments. Això és demagògia? El que és demagògia és dir que la prima de riesgo...
Segon, les rendes més altes, no només tributen per l'IRPF. De fet, les rendes més altes tenen
maneres d'escapar-se de l'IRPF i tenen un impost de societats, tenim un impost de societats
20
que el tipus nominal potser del 20 o del 30, però el tipus efectiu de les grans empreses, que no
estem parlant de famílies, que estem parlant de grans empreses de les súper privilegiades
famílies que donen recolzament a aquestes polítiques de la Troika, que vostès sembla que
pensin que són bones per a la majoria dels seus votants, quan és mentida. Aquestes grans
empreses tributen al 4% de tipus efectiu, quan qualsevol nòmina, de qualsevol treballador o
treballadora, està pagant més d'un 20% per IRPF.
Clar, això significa que el 85% dels ingressos tributaris són de rendes del treball, i el 15% de
les rendes del capital, que són immensament superiors, i per això en aquest país, la
desigualtat ha crescut.
És veritat, no ha crescut només des de que va començar a governar el Partit Popular, ja estava
començant a créixer, des de sempre, bàsicament, perquè clar, amb aquestes polítiques de
retallades creem més.
Però ara tenim una situació d'emergència social, tenim un 20% de la infància en risc
d'exclusió i al límit de la pobresa. Perquè som el segon país d'Europa amb més desigualtat.
Per tant, no digui que fem demagògia quan vostè està explicant un país que no existeix.
Gràcies.
Sr. Fernández: Quería simplemente aclarar un tema.
Señor Garcés, quiero recordar también que la tercera fase del mecanismo aprobado por el
Gobierno, beneficiaba precisamente a las comunidades autónomas, porque se refería a
facturas anteriores al 31 de mayo de 2013 en los ámbitos siguientes: conciertos suscritos en
materia sanitaria, educativa y servicios sociales, lo digo porque lo ha citado, convenios de
colaboración, transferencias a asociaciones e instituciones sin fines de lucro, o con fines
sociales en el ámbito de la infancia y discapacitados y tercera edad, subvenciones para la
realización de actividades de I+D, y transferencias a entidades locales siempre que éstas
tengan obligaciones pendientes de pago incluido en este tramo.
Esta fue la última..., mecanismo de inversión de liquidez que dio el Gobierno.
Por lo tanto, yo creo que no hay ninguna sombra de duda sobre la intencionalidad de este
Gobierno en esta materia.
Gracias.
Sr. Garcés: Molt breu. Eso significó en el Ayuntamiento de Barberà, 300.000 euros de
reconocimiento de deuda contra los 4 millones que realmente se siguen debiendo a este
ayuntamiento.
_____________________
5
PROPOSTA TRASLLAT
5.1
EXP.: 2014N018000007. PROPOSTA TRASLLAT DIA DE CELEBRACIÓ
DEL PLE ORDINARI CORRESPONENT AL MES DE JULIOL DE 2014.
PROPOSTA TRASLLAT DIA DE CELEBRACIÓ
CORRESPONENT AL MES DE JULIOL DE 2014.
DEL
PLE
ORDINARI
Expedient: 2014N018000007.
Atès que el Ple d’aquesta Corporació de data 29/06/2011 va acordar celebrar sessions
ordinàries de la Corporació Municipal en Ple els últims dimecres laborables de cada mes, a
les 20 hores, a la Casa Consistorial.
21
Atès que d’acord, amb l’anterior criteri, el dia de celebració del Ple ordinari corresponent al
mes de juliol hauria de ser el 30/07/2014. I que, tant per raons d’agenda com per la proximitat
del període de vacances, es considera més adient traslladar la sessió pel dia 23/07/2014.
Vist tot l’anterior, es proposa al Ple l’adopció del següent
ACORD:
PRIMER: Traslladar el dia de celebració del Ple ordinari del mes de juliol al dimecres, dia
23/07/2014 a les 20 hores.
SEGON: Significar, que la sessió plenària acordada en l’anterior ordinal tindrà, a tots el
efectes, la consideració de sessió ordinària.
APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS
_____________________
INTERVENCIONS
Durant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es
van produir les intervencions següents:
Sra. Del Frago: El punt número 5, entenc que és molt ràpid també. La proposta de trasllat
del dia de celebració del ple ordinari corresponent al mes de juliol de 2014.
Per tant, el que acordaríem si els hi sembla bé, és traslladar el dia de celebració del ple
ordinari del mes de juliol al dimecres dia 23 de juliol a les 20 hores. I significa que la sessió
plenària acordada en l'anterior ordinal tindrà a tots els efectes, la consideració de sessió
ordinària.
_____________________
6
MOCIONS PORTAVEUS
6.1
EXP.: 2014N0600018. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL
GRUP MUNICIPAL PSC RELATIVA A LA LLEI 9/2014, DE 9 DE MAIG,
DE TELECOMUNICACIONS.
MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL PSC RELATIVA A
LA LLEI 9/2014, DE 9 DE MAIG, DE TELECOMUNICACIONS.
Expedient: 2014N0600018.
Moció presentada pel portaveu del grup municipal PSC, el text íntegre de la qual es transcriu
a continuació:
"Vist que l'any 1996, fa només 18 anys, a Espanya només 342.000 persones (1'1 %) es
connectaven a Internet, avui són 25 milions de persones i representen el 64.5 % de la
població, segons les últimes dades de l'Estudi General de Mitjans (AIMC, 2014).
Atès que les infraestructures de telecomunicacions permeten el desenvolupament de la nova
22
Societat del Coneixement de la qual depèn bona part del futur d'un país.
Atès que la banda ampla és la responsable del 21 % del creixement del PIB en països
desenvolupats en els últims cinc anys. Per cada milió que s'inverteix en banda ampla es
generen 18 llocs de treball.
Atès que avui a Espanya la taxa d'atur se situa en el 25,93% de la població activa i puja dues
dècimes més que en l'anterior trimestre i les TICs representen gairebé el 4% del PIB a
Espanya; dóna feina directa a milers de treballadors i el nou desplegament pot generar unes
inversions superiors als 25.000 milions d'euros, amb la consegüent creació d'ocupació i
repercussió en la indústria.
Atès que en el conjunt de la Unió Europea les inversions s'aproximaran als 300.000 milions
d'euros i posicionar bé a la nostra indústria, és obrir espais en aquest nou mercat que sabem
que es desenvoluparà.
Atesa la importància que tenen les xarxes ultraràpides. Són infraestructures necessàries per
aconseguir estendre el benestar de la població: serveis sanitaris en el medi rural, igualtat
d'oportunitats en l'educació, oci, o generació d'ocupació.
Vist que el passat 11 maig 2014 va entrar en vigor la Llei General de Telecomunicacions.
Atès que aquesta iniciativa legislativa s'emmarca en l'estratègia europea de desplegament de
les xarxes ultraràpides, fixant-ne objectius concrets de cobertura establerts per l'Agenda
Digital per a Europa i incorporant-los a l'Agenda Digital per a Espanya.
Atès que l'aprovació d'aquesta Llei té aspectes molt positius:
Quant el seu caràcter estratègic per la seva aposta per la cohesió social i territorial; per
facilitar els serveis als ciutadans, alguns bàsics com sanitat i educació, i per fomentar la
igualtat d'oportunitats i corregir les desigualtats que genera la bretxa digital, tant de
gènere com per a les persones amb discapacitat.
Quant a la defensa dels interessos dels usuaris, a través d'un accés obert a Internet,
salvaguardant els imperatius constitucionals de no discriminació, de respecte als drets a
l'honor i a la intimitat, la protecció a la joventut i a la infància, la protecció de les dades
personals i el secret en les comunicacions.
Recull expressament com a objectiu desenvolupar l'economia i l'ocupació digital,
promoure el desenvolupament del sector de les telecomunicacions i de tots els nous
serveis digitals que les noves xarxes ultraràpides permeten, impulsant la cohesió social i
territorial, mitjançant la millora i extensió de les xarxes aixi com la prestació dels serveis
de comunicacions electròniques i el subministrament dels recursos associats.
Estableix una Estratègia Nacional de Xarxes Ultraràpides que tingui com a objectiu
impulsar el desplegament de xarxes d'accés ultraràpid a la banda ampla, tant fix com
mòbil, de cara a aconseguir la seva universalització, així com fomentar la seva adopció
per ciutadans, empreses i administracions, per garantir la cohesió social i territorial.
23
Aquesta estratègia treballarà per a la universalització d'una connexió que permeti
comunicacions de dades de banda ampla que s'estendrà progressivament, de manera que
l'any 2017 arribara a una velocitat mínima d'Internet de 10 Mbps i abans de finalitzar l'any
2020 arribarà a tots els usuaris a una velocitat mínima d'Internet de 30 Mbps, i que
almenys el 50% de les llars puguin disposar d'accés a serveis de velocitats superiors a 100
Mbps en el desenvolupament d'aquesta iniciativa d'universalització de la banda ampla
s'avaluara l'actualització de l'àmbit del servei universal.
L'Estratègia contemplarà polítiques per incrementar l'adopció i ús de la banda ampla
ultraràpida entre ciutadans, empreses i administracions.
En particular es contemplaran les actuacions necessàries per a promoure, de forma
prioritària, que els centres de salut comarcals, les universitats públiques, els centres de
secundària públics i totes les biblioteques públiques a la ciutat i comarcals, tinguin en
l'any 2016 amb capacitat d'accés funcional a Internet a una velocitat mínima de 30 Mbps i
de 100 Mbps l'any 2020. A més es reconeix i figura que aquestes mesures s'articularan
amb la deguda col·laboració i coordinació amb les comunitats autònomes.
Es donarà compte al Congrés almenys un cop l'any, per avaluar el compliment de
l'Estrategia Nacional de Xarxes Ultraràpides i, especialment, sobre l'evolució del
desplegament de les xarxes ultraràpides i el compliment dels objectius d'universalització
d'aquest servei.
I s'ha fet en suport a la indústria i a la R + D + I.
Vist, però, que un dels principals objectius que persegueix la Llei general de
telecomunicacions és introduir mesures dirigides a que els operadors de telecomunicacions
tinguin mes facilitat en el desplegament de les seves xarxes i en la prestació dels seus serveis.
Vist que a ningú se li acudiria qüestionar la utilització de les instal·lacions comunes en un
edifici compartit per diversos veïns per instal·lar l'aigua o l'energia elèctrica, i en aquest sentit
les telecomunicacions, cada vegada mes, són un dret bàsic, del que no podem privar les
persones.
Vist que la Llei General de Telecomunicacions treu als ajuntaments la competència per
atorgar llicències en aquest àmbit i deixa sota el criteri de les empreses operadores de
telefonia, la possibilitat d'expropiació de béns privats i públics per a la instal·lació de les
seves antenes, si la millora de la cobertura mòbil (sota criteri de les operadores) així ho
justifica.
Atès que les administracions locals havien jugat fins ara un paper fonamental en el dret a
garantir a la ciutadania en els seus municipis, el control, el seguiment i la vigilància sobre les
antenes dels operadors de telefonia situades en els seus territoris, en el sentit que es
preservava la capacitat de llicència i inspecció sobre aquestes instal·lacions.
Vist que amb la nova llei els municipis no disposaran d'eines reals i vinculants per garantir la
preservació del paisatge i del medi, la seguretat de les instal·lacions i, en definitiva, que
qualsevol desplegament es faci de manera ordenada.
24
Atès que creiem molt important avançar en l'expansió i millora de la cobertura de les
telecomunicacions, peró ha de prevaler el diàleg i el consens entre la ciutadania, representada
pels seus governs locals i les operadores, per sobre de, únicament els interessos de les
operadores de telefonia privades.
Per tot l'anterior, el grup polític del PSC proposa a l'Ajuntament en Ple, l'adopció dels
següents acords:
PRIMER.- Sol·licitar al Ministeri d'Indústria i Turisme del Govern de l'Estat, d'introduir
modificacions en la Llei 9/2014, de 9 de maig, de Telecomunicacions, en relació a aquells
aspectes que vulnerin les competències de les administracions locals pel que fa al
desplegament de les infraestructures i xarxes en els seus territoris, preservant en tot moment
per a les administracions locals, el poder intervenir en la concessió de llicències, en exercici
de les seves competències, podent aixi, entre d'altres, garantir la preservació del paisatge i del
medi, la seguretat dels seus ciutadans i de les instal·lacions i, en definitiva, que qualsevol
desplegament es faci de manera ordenada.
SEGON.- Donar trasllat d'aquest acord al Ministeri d'Indústria i Turisme del Govern
d'Espanya, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies d'Espanya (FEMP), a la
Federació de Municipis de Catalunya (FMC), a l'Associació de Municipis i Comarques de
Catalunya (ACM), als departaments d'Empresa i Ocupació i de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris al Congrés del Diputats, als grups
parlamentaris al Parlament de Catalunya i a la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de
Barberà del Vallès."
VOTACIÓ:
Aprovat amb el resultat següent:
Vots a favor: 17 (PSC, PCPB, CiU, ICV-EUiA)
Vots en contra:
Abstencions: 4 (PP)
_____________________
INTERVENCIONS
Durant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van
produir les intervencions següents:
Sr. Báez: Sí, gràcies, bona nit.
Efectivamente, nos referimos a la Ley General de Telecomunicaciones aprobada a últimos de
abril y publicada el 9 de mayo.
Dado lo extenso de la moción y como en definitiva ya consta reproducida en la preacta, si me
permiten lo que hago es solicitar que se dé por reproducida en el acta de la sesión sin tener
que leerla así en su totalidad, pero sí que haré un breve resumen de la misma a los efectos de
que las personas que obviamente ni la han leído ni la conocen, la propia ley, y que ahora están
aquí, o que nos escuchan por radio, pues puedan tener una noción de lo que es el sentido de la
moción.
(Es dóna per reproduïda la moció presentada pel portaveu del PSC, la qual no es
transcriu per constar íntegra en el dictamen 6.01 de la preacta)
25
Como decía, la moción hace referencia a la ley 9/2014 de la Ley General de
Telecomunicaciones y que lo que pretende en teoría, entre otras cosas, es regular también las
antenas de telefonía móvil.
Vaya por delante que es obvio que, de ninguna manera podemos cerrarnos al avance de la
tecnología, y sería necio no reconocer que la misma no sólo no permite una mayor
globalización o comunicación o información por parte de los ciudadanos, sinó que además,
esos mismos avances en el marco de la sociedad del conocimiento, lo son además en el marco
del bienestar común. Incluso social, diríamos.
Por consiguiente, nada que decir ni objetar en ese sentido y por supuesto, darle la bienvenida
a la banda ancha, y contra más ancha, y más a disposición de los ciudadanos, muchísimo
mejor.
Pero ojo, también hay que decir que no a cualquier precio.
No a cambio de la pérdida de autonomía local, como pretende esta ley.
No a cambio del derecho de los ciudadanos, no a cambio de la libre imposición de las propias
empresas de telefonía como así pretende el gobierno, con los votos, en este caso del Partido
Popular, del Partido Socialista y de Convergència.
Las cosas cuando hay que decirlas también hay que decirlas.
Entendemos y celebramos la participación de que estas empresas formen parte del Producto
Interior Bruto, de su nivel de inversión, del nivel de empleo que generan, así como todos los
aspectos positivos que contiene la ley, que son muchos, y de los que voy a enumerar unos
cuantos.
Es la cohesión social y territorial, la igualdad de oportunidades, la defensa de los intereses de
los ciudadanos, el desarrollo de la economía y del sector en particular con las redes
ultrarrápidas, y una sola estrategia nacional de redes.
En definitiva, hablamos de la universalización de una conexión que permita las
comunicaciones para todos los usuarios ya sean ciudadanos, empresas o administraciones.
Pero no podemos estar de acuerdo con lo que la nueva ley regula en lo que hace referencia a
ese despliegue ultrarrápido que pretende fijar y que para el que fija objetivos y estrategias,
dijéramos singulares, por no llamarlo de otra manera, ya que dota a las compañías de una
facilidad en el despliegue de las redes de prestación de los servicios que, en definitiva,
diríamos que ralla la ilegalidad.
Y yo entiendo que es cierto que es cierto que todos los edificios tienen derecho a disponer de
las instalaciones comunes como agua, gas, electricidad y telefonía, pero que esta ley saque a
los ayuntamientos la competencia de otorgar las licencias en ese ámbito, y deje sólo a criterio
de las compañías, en este caso, las operadoras de telefonía, la posibilidad de expropiar bienes
privados y públicos para la instalación de sus antenas, entendemos que es poco menos que
inmoral.
Hasta ahora, los municipios o las administraciones locales habíamos sido o éramos los
encargados de garantizar a los ciudadanos el control, el seguimiento y la vigilancia sobre las
antenas de los operadores que se querían situar en el territorio. A partir de ahora, y con la
entrada en vigor de la ley, o con acuerdo a la ley, los municipios ya no tendremos esas
herramientas para garantizar ni la preservación del paisaje ni el del medio, ni la seguridad de
las instalaciones, ni de cautelar cualquier despliegue mínimamente ordenado.
Teniendo en cuenta que estas operadoras de telefonía móvil podrán elegir la azotea que más
les convenga. Y cuando lo digo así de literal es que es así de literal. Es decir, podrán elegir la
azotea que más les convenga e instalar allí su antena sin más trámite que obviamente, un
informe que obtendrán respecto de la idoneidad de la comisión del mercado de
telecomunicaciones, entiendo, y obviamente, expropiando o resarciendo económicamente a
26
aquellos vecinos a los que les expropien sus 6 o 10 o 15 metros de terrado para poner una
antena de telefonía. Pero sin necesidad o sin el acuerdo de estos vecinos ni tampoco del
Ayuntamiento.
En este caso, el Ayuntamiento como decía, hace su labor cautelar, pero hombre, qua a los
auténticos propietarios del inmueble y de sus derechos de vuelo y de uso, les priven, por la
ley de expropiación de x metros de terrado, y acaben poniéndole una antena quieran o no,
pues como decía, parece un poco fuera de lugar, ¿no?
Por todo ello, lo que solicitamos es que se despliegue la ley de las telecomunicacions, pero
que se haga de una forma ordenada, con garantías, y que no vulnere las competencias de los
municipios, ni por supuesto, el derecho a la propiedad de vecinos y de vecinas.
Queremos que el Gobierno modifique la ley, y así lo pone en la parte dispositiva, que será lo
único que leeré y nos da igual que la haya votado quien la haya votado. O sea, no tenemos
ningún problema.
Ni nosotros, como grupo municipal socialista, que la presentamos, ni entiendo que la mayoría
de los grupos que estáis aquí. O sea, ¿por qué? Pues porque somos municipalistas, y todo lo
que se vote en Madrid no quiere decir que sea bueno para los municipios. En Madrid se votan
muchas cosas que no necesariamente son buenos ni para los municipios ni respetan la
autonomía de los municipios, ni la de los ciudadanos.
Por tanto, como digo, es igual la haya votado quien la haya votado. Somos, ante todo,
municipalistas, y por encima de todo, incluidas las siglas, lo que haremos es defender la
autonomía local y como no, el derecho de los ciudadanos en este caso, obviamente de
Barberà, a decidir, en general, y en particular, sobre su propiedad.
Y ahora, si me permitís, leeré solo la parte dispositiva de la moción, que lo que hace es:
“Solicitar al Ministerio de Industria i Turisme del Govern de l'Estat, d'introduir modificacions
en la llei 9/2014 de 9 de maig, de telecomunicacions en relació a aquells aspectes que
vulnerin les competències de les administracions locals pel que fa al desplegament de les
infraestructures i xarxes en els seus territoris preservant en tot moment, per a les
administracions locals, el poder d'intervenir en la concessió de llicències, en l'exercici de les
seves competències, podent així,entre altres, garantir la preservació del paisatge i del medi, la
seguretat dels seus ciutadans i de les instal·lacions, i en definitiva, que qualsevol
desplegament es faci de manera ordenada.”
I en segon lloc, “Donar trasllat d'aquest acord al Ministeri d'Indústria, a la Federació
Espanyola de Municipis i Províncies, a la Federació de Municipis de Catalunya, a
l'Associació de Municipis i Comarques de Catalunya, als departaments d'Educació i
Ocupació, i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i als grups
parlamentaris del Congrés dels Diputats, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i
a la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barberà del Vallès.”
Moltes gràcies.
Sr. Rivera: Gràcies. El nostre grup no comparteix la part expositiva de la moció, però sí
compartim la part dispositiva.
Per tant, entenem que aquí cal prioritzar, i el que es fa a la part dispositiva és defensar les
competències, i no només les competències dels ajuntaments, sinó la capacitat de què hi hagi
alguna mena de control públic per ordenar aquest desplegament de qualsevol servei públic.
Perquè, al final, això és un servei públic. Les telecomunicacions són un dret. O haurien de
ser-ho.
Malauradament, pues, en aquest país, el que s'ha fet és pretesament lliberalitzar però el que
s'ha fet és privatitzar beneficis en les telecomunicacions, i sotmetre'ns a un règim dictatorial
de les grans empreses de serveis de telecomunicacions, i això ho entén qualsevol que hagi
27
intentat donar de baixa una línia telefònica.
Amb aquesta llei de telecomunicacions, el que es fa és encara donar-li més poder, i en
comptes de banda ampla, els hi donen “manga ancha” a aquestes companyies. Per tant,
nosaltres no ho compartim, però li donarem suport a la moció en el sentit que compartim la
part dispositiva.
Penseu que estem pagant les telecomunicacions més cares de tot el món desenvolupat, a
Espanya, gràcies a aquesta lliberalització i a aquesta pretesa competència, tenim les
telecomunicacions més cares. I tot això, amb una xarxa de telecomunicacions que es va
estendre amb diners públics, pagats per tothom, a empreses com Telefònica, o empreses com
Red Eléctrica Española.
Per tant, penseu que aquests estafadors de les companyies de telecomunicacions, perquè no
tenen un altre nom, ara, fins i tot, podran decidir sobre els nostres edificis, sobre els nostres
barris.
Per tant, entenem que davant d'aquesta perspectiva, tot i que no compartim, ja ho dic, aquesta
valoració que es fa de la llei, perquè entenem que l'hem de valorar molt més negativament, li
donarem suport a la moció.
Gràcies.
Sr. Ramon: Sí, cal tenir present que les telecomunicacions constitueixen serveis d'interès
general. Són eines bàsiques per a la vertebració i la competitivitat d'un país. El grup
parlamentari de CiU, com d'altres que ja s'han exposat, al Congrés dels Diputats, va votar a
favor de la llei de telecomunicacions, aprovada el 29 d'abril, per tal que no decaiguessin les
esmenes que s'havien pactat prèviament i que reforçaven la seguretat, control, accés i
participació dels operadors públics en el desplegament de les telecomunicacions.
Si bé és cert que el text finalment aprovat pel Congrés de Diputats introdueix algunes
millores respecte del projecte de llei aprovat pel Govern el 13 de setembre del 2013, tot i així,
considerem que conté importants limitacions a les possibilitats d'actuació principalment de
les administracions locals. Tant a l'hora de garantir el desplegament ordenat de les
infraestructures de telecomunicacions en els seus respectius territoris com a l'hora de fer un
ús intensiu de les TIC, per la mateixa administració i sobretot, en la seva relació amb els
ciutadans amb l'objectiu de prestar un servei públic de qualitat i eficaç.
Ens preocupa pel que fa al dret d'ocupació de la propietat privada i la manca de garanties, no
solament dels ajuntaments, inclòs del propis veïns. I també ens preocupa un tema que s'ha
parlat poc, perquè es desconeix en profunditat, el tema referent a la salut pública que podria
comportar, sobre tot en temes de contaminació mediambiental, per camps electromagnètics,
que molta gent en parla però estan encara tots els estudis una mica en baseroles, i que un
desplegament que no fos ordenat podria provocar uns riscos per desconeixement,
evidentment molt més grans de lo que podria aportar un desplegament convenientment
ordenat i racional.
Només cal recordar les presses que ja ha tingut el PP en algunes altres actuacions.
Jo recordo, perquè avui mateix he pogut llegir unes declaracions del senyor Florentino, sobre
el tema del Pla Castor, que va ser una cosa que es va haver de fer a correcuita i sense les
mesures pertinents. Home, ens podríem trobar amb un tema similar, no?
Perquè aquí, una vegada això es posi en marxa, es sálvese quien pueda. Quien coja el primer
metro, es suyo.
Jo crec que hauríem d'evitar aquests presses quan estem, sobretot, en terrenys que, com bé he
dit, generen alguns dubtes, la seva implantació en plan, en plan excessivament ràpid.
I després, sobretot, lo que sí que estem totalment d'acord és que des dels ens locals no
puguem dir la nostra en aquells temes que són fonamentals pel desenvolupament de l'activitat
28
en el municipi. Per lo tant, el nostre vot, favorable. Gràcies.
Sr. Fernández: Bien, desde el Partido Popular quiero manifestar que, a ver, algo no se está
comprendiendo aquí, porque los partidos que representan, y que están delante del 99% de los
ayuntamientos de este país, hayan votado a favor de esta ley de telecomunicacions y que
aparte en la moción que se ha presentado, una tercera parte o más, de ella, del texto, sólo se
refiere a elogios de esta norma, algo se está entendiendo mal para que hoy se esté planteando
lo que se pide aquí.
Yo creo que el motivo de fondo solo es uno, y es puramente defender el pan de cada uno,
aquí el hecho de las competencias, porque al fin y al cabo, sólo se está hablando del tema de
las competencias locales. Como ya no tengo la competencia local de otorgar a mi discreción
una licencia u otra, pues oye, esto debe ser fatal.
Pues no, no lo es. Porque en primer lugar, para las garantías de los ciudadanos. El hecho de
que haya una antena en un sitio, a determinados metros, será bueno o malo, da lo mismo para
un ciudadano de Barberà que para Ripollet y lo que no puede ser es que en Ripollet tengan
unas normas, en Barberà otras, y más allá otras distintas. Y esto no tiene ningún sentido.
Por lo tanto, la pérdida de garantías, es, no tiene tiene ninguna base que se base este
argumento en el tema de la seguridad y de la salud, porque precisamente el Ministerio no sólo
ha incrementado las sanciones en las infracciones en esta materia, sino que además será el
encargado de establecer unos estándares nínimos y unas ondas máximas para todo el
territorio. Por lo tanto, es una garantía que da el Ministerio.
El hecho de que, se ha hablado de que las operadoras pueden expropiar. Esto no es así
realmente, evidentemente, ninguna operadora puede expropiar. Será el Ministerio el que
tramite si tiene que haber una expropiación en algún sentido, o será el Ministerio y no ningún
otro ayuntamiento o no quedará al albedrío del concejal o del ayuntamiento de turno. No le
veo ningún perjuicio en esto, el que sea un trámite que lo haga el Ministerio. Me parece que
al contrario, a mí me parece que habrán mayores garantías.
Después, el tema de..., Sr. Rivera, usted ha hablado del servicio público. Realmente, es que
esta ley está instaurando, precisamente, ¿por qué está tomando todas estas medidas de
liberalización del mercado, de competencia? Precisamente porque se toma como un servicio
público, como ha dicho el señor Pere Ramon, de interés general, y por lo tanto, como es de
interés general, hay un interés colectivo en el que se lleva a cabo el desarrollo de las redes
ultrarrápidas.
Yo quiero, no sé, posiblemente en Barberà más de uno habrá visto que últimamnte están
extendiendo cables, están haciendo la sustitución de cableado y en más de una comunidad
habrá recibido ya la petición de autorización para que instalen este tipo de redes.
Me cuesta mucho entender que alguien pues rechazase que le instalaran el agua o la luz o un
servicio básico. Las redes, hoy en día van a ser, o en el mañana, y próximo, serán tan básico
como el agua. Y las operadoras se van a encargar de instalar todo esto sin coste para el
usuario.
Y además, en cuanto a la expropiación que dicen, en algún caso, pues evidentemente será la
operadora la que tenga que pagar esa expropiación.
Podríamos hablar largamente pero realmente nosotros no estamos de acuerdo y no
entendemos más allá, ya le digo, del puro sentimiento de querer acaparar una cosa, una
competencia que además es muy dañina para nuestro país que es la, de las cargas, ¿por qué
cuesta tanto en este país hacer algo y en otros no?
Porque tenemos un sistema anquilosado, con unas cargas administrativas brutales, porque hay
un fraccionamiento del mercado brutal, y cualquier empresa internacional no entiende que
venga a este país y que en un pequeño municipio nos exigen una cosa, en el de al lado otra y
29
en el de más alla totalmente lo contrario. Y por eso en este país no hay inversión.
Y con esto, con esta ley, vamos a ver y el ciudadano lo va a comprobar, que las cosas van a
cambiar.
Y lo que ha dado muestras y garantías este ayuntamiento en materia de telecomunicaciones
como en la mayoría y en la inmensa mayoría de ayuntamientos, es la incapacidad para
solucionar este tipo de problemas.
Bueno, recuerdo muchas preguntas de concejal de mi grupo, el señor Adolfo, sobre este tema,
y la contestación siempre ha sido la misma, un sentimiento de impotencia del ayuntamiento
para ampliar y resolver los problemas que tenemos en Barberà.
Yo creo que con esta ley va a haber una solución y los ciudadanos de nuestro municipio y de
España en general vamos a notar un enorme avance en este tema.
Gracias.
Sra. Fuster: Gràcies. El BOE del dia 10 de maig publica la llei 9/2014 de
Telecomunicacions. El dia 11 de maig entra en vigor derogant així les seves predecessores, la
llei 11/98 i 32/2003. Respecte a aquesta nova llei, nosaltres entenem i podem dir que
bàsicament hi ha cinc principals novetats.
La simplificació de tràmits el que fa és facilitar el desplegament de xarxes de banda ampla
ultrarràpida i els canvis respecte els obligats a finançar el servei universal en són algunes
d'elles.
Podem dir les novetats que parlen del reconeixement d'amplis drets d'ocupació de domini
públic, de la propietat privada i de l'ús compartit d'infraestructures pel desplegament de
xarxes i proscripció dels drets preferents o exclusius. La nova llei estableix mesures
encaminades a configurar un dret de tots els operadors en l'ocupació, la propietat,
independentment de qui sigui el seu titular i sempre que no hi hagi raons com les, com temes
de salut pública, preservació del patrimoni i del medi ambient, etcètera. Evidentment,
qüestions que no permetrien aquesta aplicació.
Aquesta llei caldria que comptés amb el vistiplau no només dels propietaris, sinó potser fins i
tot dels propietaris propers a qui pot repercutir algun tema d'aquests, per exemple, de salut
pública, i com no podia ser menys, un paper important cal donar-lo als ajuntaments, que
alguna cosa tindrem a dir.
Perquè són els ajuntaments qui vetllen directament, més directament pel benestar i la
preservació d'allò que és de cadascun dels municipis. Per tant, la plataforma votarà a favor, a
favor d'aquesta moció, perquè considerem que els governs locals han de poder tenir quelcom
a dir al respecte, igualment que els propietaris involucrats. No veiem bé que només es vetlli
pels interessos dels operadors de telefonia perquè, si em permeten l'expressió, jo que m'he
repassat la llei i em dóna la sensació que aquí els que tenen banda ampla són els operadors de
telefonia.
Qualsevol desplegament que es faci a la ciutat, l'ajuntament ha de tenir quelcom a dir, entre
d'altres motius sobre tot, perquè ha de vetllar pels seus ciutadans, per la seguretat i per la
preservació del medi que ens envolta.
Ara bé, també des del partit se'ns plantejaven dubtes com, a veure, com actuaríem en cas de
què, per exemple, els veïns entre ells no es posin d'acord, o en cas de què els veïns ho vulguin
i l'ajuntament no, o a l'inrevés, o què passaria si els veïns dels blocs de pisos propers doncs es
neguessin.
Caldria doncs, potser, primfilar una mica més aquestes particularitats que jo penso que
fàcilment, que es podrien donar i que podríem trobar solució.
De totes maneres, com bé he dit abans, nosaltres donem suport a aquesta moció perquè
entenem que no pot ser que l'ajuntament no pugui dir el què estimi oportú al respecte,
30
igualment que els propietaris afectats en qüestió. I amb això no vull en absolut dir que es
limiti la instal·lació de millores a la xarxa, o s'hi posin entrebancs, ans el contrari.
Gràcies.
Sr. Báez: Sí, bé. Agrair i celebrar el suport majoritari de, dels grups, y lamentar, bueno, como
en más ocasiones, la postura y el argumento o la justificación del Partido Popular, que
empieza diciendo que algo no estamos comprendiendo.
Seguramente lo que no comprendemos es el nivel de municipio o el objetivo que tiene el
Partido Popular respecto a lo que quieren que sean los municipios. Si quieren que seamos
todos iguales, que todos tengamos la misma fiesta mayor, que seamos iguales los vecinos de
Ripollet que los de Barberà, y que al final pues todos corramos las vaquillas.
Bueno, pues si es eso lo que quiere el Partido Popular, obviamente, no acabamos de
comprenderlo. No acabamos de comprenderlo. Yo he elogiado la ley. Sí que la he elogiado,
pero y también he dicho que no a cualquier precio.
La ley, claro que tiene ventajas, y que el tema de la banda ancha llegue a todos los hogares,
pues hombre, hay que celebrarlo, entiendo yo. Pero cuidado, no a cualquier precio, por lo
tanto, la ley tiene su parte positiva pero tiene una parte negativa que es la que estamos aquí
debatiendo y combatiendo, que es precisamente esa autonomía o esa banda ancha como han
dicho algunos portavoces, que le da el Gobierno, o los diferentes grupos parlamentarios le
han querido dar a las operadoras de telefonía, y que todos padecemos.
Y luego, hacerle una aclaración. En cualquier caso, aquí no se está sustituyendo nada.
Lo que está viendo usted de obras por ahí es la instalación de fibra óptica, pero no la
sustitución. No se sustituye nada, se está poniendo fibra óptica.
Que luego, obviamente, se la venderán a los vecinos, y aquel que quiera cogerla, pues muy
bien, pues perfecto. Y eso, encantados, porque además, sepa usted que por eso también
pagan, porque hace mucho tiempo, este ayuntamiento se querelló con las compañías de
telefonía y desde entonces, cobramos un precio público por la utilización del subsuelo que no
pagaban.
Es decir, compañías que estaban prestando un servicio y facturando a los ciudadanos, ¿por
qué han de utilizar el suelo municipal o la vía pública municipal y no pagar por ello? Por lo
tanto, aquí estamos a todas. Sí que queremos el servicio para los ciudadanos pero quien lo
factura, también queremos que lo pague en su justa medida. Y también queremos que esté
acogido a unas reglas y unas normas que, en este caso, el municipio de Barberà, pues tiene
unas, y el municipio de Ripollet tendrá otra, y el de Matalascañas, pues tendrá otra, como así
debe ser, porque eso es la autonomía local.
Dentro de la ley de bases de régimen local, hay una parte que queda en el ámbito de
legislación del propio municipio, que son las ordenanzas municipales. Tanto las de tipo fiscal
como las de tipo urbanístico, o de civismo, como tenemos aprobadas, o de cualquier otra. En
definitiva, es regulación de aquello que no está regulado por una norma superior. Pero ustedes
quieren que todo en Madrid se regule por la misma norma superior, y que todos pasemos por
el mismo tubo, por el de la banda ancha. Y eso es a lo que no estamos ninguno, por lo menos,
de los demás grupos que no son el Partido Popular, de acuerdo. Ni de acuerdo ni dispuestos a
admitir.
Gracias.
Sr. Rivera: Un minut. Tres coses. Primer, no, és que hi ha coses que es diuen al Ple i que
nosaltres no ens agrada que es quedin aquí. Miri, no és una qüestió de patrimonialista, de
quedar-se les competències, no, no, és una qüestió de democràcia. De control democràtic.
Vivim en una democràcia i un poder polític, i un poder democràtic molt important són els
31
municipis. Això lo primer.
Segon, no són serveis d'interès general. Aquesta nomenclatura és la nomenclatura
Bolkenstein, són serveis públics. Són serveis públics.
I tercer, que vostè digui que en aquest país no hi ha inversió per la rigidesa normativa és com
si hagués estat amagat. No ha vist Eurovegas, no ha vist Bcn World? Quina rigidesa és
aquesta que s'agafa i es posa a disposició de les empreses tot? Canviem normatives, ho
canviem tot. No hi ha més inversió per altres motius. Perquè al capitalisme ara no l'interessa
invertir i estar 10 anys per guanyar uns beneficis que es poden guanyar en 2 anys especulant.
Ja està.
Sr. Fernández: Brevemente. La portavoz de la Plataforma ha dicho que votaba en contra o
¿se ha abstenido? ¿A favor? Perdón, a favor, perdona, a favor de la mayoría porque había
unos puntos que no entendía, que no estaba de acuerdo como era que no se consultara a los
ayuntamientos.
Yo tengo que desmentirla, porque el único artículo que habla de este tema, que es el que se
trata hoy, de la ley, precisamente habla de que en los trámites deben respetarse todas las
garantías establecidas por la ley a favor de los titulares afectados, que es a lo que se ha
referido, esto en el artículo 29.1, después habla en el 3, habla de que se recabará el informe
del órgano de la Comunidad Autónoma competente en materia de organización del territorio,
y también dice en el mismo artículo, en este mismo artículo, que se recabará informe de los
ayuntamientos afectados sobre la compatibilidad del proyecto con la ordenación urbanística,
por lo tanto, siempre, siempre se informa, siempre informará el ayuntamiento, la Comunidad
Autónoma y por supuesto, siempre se contará, evidentemente, con los titulares afectados.
Gracias.
Sra. Fuster: Mig minut i molt clar. Com molt bé vostè diu, s’informará. La portaveu de la
Plataforma no diu que tengan que informarles, diu que l'Ajuntament ha de poder tenir
quelcom a dir i que els propietaris han de poder dir quelcom. No només informarles, sino que
puedan tomar cartas en el asunto.
Gràcies.
_____________________
6.2
EXP.: 2014N0600019. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL
GRUP
MUNICIPAL
D'ICV-EUIA
PER
UNA
REFORMA
CONSTITUCIONAL I LA CONVOCATÒRIA D'UN REFERÈNDUM
SOBRE LA MONARQUIA I PER L'INICI D'UN PROCÉS
CONSTITUENT CAP A LA REPÚBLICA.
MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUiA PER
UNA REFORMA CONSTITUCIONAL I LA CONVOCATÒRIA D'UN REFERÈNDUM
SOBRE LA MONARQUIA I PER L'INICI D'UN PROCÉS CONSTITUENT CAP A LA
REPÚBLICA.
Expedient: 2014N0600019.
Moció presentada pel portaveu del grup municipal ICV-EUiA, el text íntegre de la qual es
transcriu a continuació:
"Des del compromís amb els ideals de justícia, llibertat, igualtat i fraternitat,hereus i hereves
32
del llegat social, cultural i emancipador de la II República, hem de manifestar que no
acceptem un relleu automàtic mitjançant una Llei orgànica sense obrir l'oportunitat
democràtica de consultar la ciutadania i debatre i decidir sobre el model d'estat.
En la recent abdicació del rei Joan Carles de Borbó es posa de manifest la fi de règim que viu
el sistema polític i en especial el model d'estat i les relacions Catalunya-Espanya, aprovats
després de la dictadura i en el període de la transició democràtica. Un model que ha regnat a
l'Estat espanyol en els darrers 40 anys i que s'ha demostrat esgotat i accentuat pel fet que
moltes generacions no l'han pogut escollir, demanda la reforma constitucional i la
convocatòria d'un referèndum on sigui la ciutadania qui decideixi lliurement amb els seus
vots tot allò que afecta les seves vides i on puguin decidir quin sistema polític, quin model
econòmic, i quin model de societat desitgen.
A la vegada ens reafirmem en la necessària continuïtat del procés de consulta sobre el futur
polític de Catalunya.
Per aquests motius, el grup municipal d'lCV-EUiA proposa al Ple els següents
ACORDS
PRIMER.- L'Ajuntament de Barberà del Vallès reclama a l'Estat espanyol impulsar un procés
constituent per a plantejar la República i un altre model d'Estat utilitzant tots els mecanismes
que preveu la Constitució Espanyola.
SEGON.- Declarem esgotat el model d'Estat actual, i cridem a la ciutadania a exigir la
reforma de la Constitució i la convocatòria d'un referèndum, on sigui la ciutadania qui
decideixi amb els seus vots la forma d'Estat que prefereix.
TERCER.- Declarem que hem de continuar el procés per a l'exercici del dret a decidir i que el
poble de Catalunya s'expressi en llibertat el proper 9 de novembre.
QUART.- Fer arribar els acords al Congrés dels Diputats i al Senat, al Govern de l'Estat
espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, així com a la Presidència de la Unió
Europea."
RETIRAT DE L'ORDRE DEL DIA
_____________________
7
DONAR COMPTE AL PLE
7.1
EXP.: 2014N0170005. DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA
PRESIDÈNCIA.
DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA PRESIDÈNCIA.
Expedient: 2014N0170005.
En compliment d'allò que estableix l'art. 42 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre,
pel que s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats
33
Locals, es dóna compte referenciada al Ple Municipal de les resolucions adoptades per
l'Alcaldia Presidència, des de l'última sessió plenària ordinària, la relació de la qual consta en
l'annex 1.
EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT
_____________________
8.
MOCIONS D'URGÈNCIA.
Conforme a l'art. 91.4 del Real Decreto 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el
Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales
es presenta una moció pel procediment d'urgència.
_____________________
8.1
EXP.: 2014N0600020. MOCIÓ PRESENTADA PELS PORTAVEUS DELS
GRUPS MUNICIPALS PSC I ICV-EUIA RELATIVA A LA
PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER DEBATRE I DECIDIR SOBRE EL
MODEL D'ESTAT.
MOCIÓ PRESENTADA PELS PORTAVEUS DELS GRUPS MUNICIPALS PSC I
ICV-EUiA RELATIVA A LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER DEBATRE I DECIDIR
SOBRE EL MODEL D'ESTAT.
Expedient: 2014N0600020.
Moció presentada pels portaveus dels grups municipals del PSC i ICV-EUiA, el text íntegre
de la qual es transcriu a continuació:
"Des del compromís amb els ideals de justícia, llibertat, igualtat i fraternitat, hereus i hereves
del llegat social, cultural i emancipador de la II República, no és acceptable un relleu
automàtic mitjançant una Llei orgànica sense obrir l’oportunitat democràtica de consultar la
ciutadania i debatre i decidir sobre el model d’estat.
En la recent abdicació del rei Joan Carles de Borbó es posa de manifest la fi de règim que viu
el sistema polític i en especial el model d’estat i les relacions Catalunya-Espanya, aprovats
després de la dictadura i en el període de la transició democràtica. Un model que ha regnat a
l’Estat espanyol en els darrers 40 anys i que s’ha demostrat esgotat i accentuat pel fet que
moltes generacions no l’han pogut escollir, demanda la reforma constitucional i la
convocatòria d'un referèndum on sigui la ciutadania qui decideixi lliurement amb els seus
vots tot allò que afecta les seves vides i on puguin decidir quin sistema polític, quin model
econòmic, i quin model de societat desitgen.
Per tot l’anterior, els Grups Municipals del PSC i ICV-EUiA proposen a l’Ajuntament en Ple,
l’adopció dels següents acords:
PRIMER.- Reclamar al Govern de l'estat l'impuls d'un procés de canvi constitucional i la
convocatòria d'un referèndum sobre la forma política de l'estat, on la ciutadania decideixi
amb els seus vots entre República i Monarquia.
34
SEGON .- Fer arribar aquests acords al Congrés dels Diputats, i al Senat, al Govern de l`Estat
espanyol, i al Govern de la Generalitat de Catalunya."
_____________________
El Sr. secretari informa que d'acord amb el que disposen els arts. 82.3 i 97.2 del Reial
Decreto 2568/1986, de 28 de noviembre , pel qual s'aprova el Reglamento de Organización,
Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales , al no haver estat dictaminat
prèviament aquest punt de l'ordre del dia per la corresponent Comissió Informativa, resulta
necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació de fons, ratificar la seva inclusió en l'ordre
del dia de la sessió. Tot seguit, aquesta va quedar aprovada amb 17 vots a favor (PSC, PCPB,
CiU, ICV-EUiA) i 4 vots en contra (PP), donant lloc a continuació al corresponent debat i
votació de fons, amb el resultat següent:
VOTACIÓ:
Aprovat amb el resultat següent:
Vots a favor: 11 (PSC, ICV-EUiA)
Vots en contra: 4 (PP)
Abstencions: 6 (PCPB, CiU)
_____________________
INTERVENCIONS
Durant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van
produir les intervencions següents:
Sr. Báez: Bé, doncs la llegiré perquè consti en acta. La moció diu així: “Antonio Báez
Balbuena i José Luis Rivera Arias, en qualitat de portaveus dels grups municipals del PSC i
d'ICV-EUiA, d'acord amb allò que estableixen els articles 15.2 del Reglament Orgànic
Municipal de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, presenten la següent moció relativa a la
participació ciutadana per debatre i decidir sobre el model d'Estat.”
I diu així: “Des del compromís amb els ideals de justícia, llibertat, igualtat i fraternitat, hereus
i hereves del llegat social, cultural i emancipador de la Segona República, no és acceptable un
relleu automàtic mitjançant una llei orgànica sense obrir la oportunitat democràtica de
consultar la ciutadania i debatre i decidir sobre el model d'Estat.
En la recent abdicació del rei Joan Carles de Borbó, es posa de manifest la fi de règim que viu
el sistema polític, i en especial, el model d'estat i les relacions Catalunya-Espanya. Aprovats
després de la Dictadura i en el període de la Transició democràtica.
Un model que ha regnat en l'Estat Espanyol en els darrers 40 anys i que s'ha demostrat esgotat
i accentuat pel fet que moltes generacions no l'han pogut escollir, demanda la reforma
constitucional i la convocatòria d'un referèndum on sigui la ciutadania qui decideix lliurement
amb els seus vots, tot allò que afecta les seves vides, i on pugui decidir quin sistema polític,
quin model econòmic i quin model de societat desitja.
Per tot l'anterior, els grups municipals del PSC i d'Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra
Unida i Alternativa proposen a l'Ajuntament en ple, l'adopció dels següents acords:
Primer: reclamar al Govern de l'Estat, l'impuls d'un procés de canvi constitucional i de
convocatòria d'un referèndum sobre la reforma política de l'Estat on la ciutadania decideixi
amb els seus vots, entre República i Monarquia.
I segon, cal arribar aquest acord al Congrés dels Diputats i al Senat, al Govern de l'Estat
Espanyol i al Govern de la Generalitat de Catalunya. Barberà del Vallès, a 26 de juny de
35
2014.”
Gràcies. 25 de juny, perdó.
Sr. Rivera: Aclarir que hem retirat la nostra moció anterior que incloïa un parell de
conceptes més, a part d'aquests. Un era el tema que està molt relacionat amb aquest, perquè
estem parlant de democràcia i de dret a decidir. És a dir, nosaltres, com a grup municipal,
com a organització, com a coalició, defensem el dret a decidir en aquest tema, també en els
drets nacionals i socials de Catalunya. Dret a decidir, que hi hagi democràcia, que el poble
decideixi.
I un altre tema que entenem que és fonamental per entendre què ens està passant. Aquest
règim sorgit de la Transició, s'està esgotant, està esgotat i per això estem vivint dies on totes
les coses es fan a corre-cuita, es fan exprés.
Al retirar la nostra moció no significa que nosaltres renunciem a aquests posicionaments,
però significa que cedim en aquest tema perquè guanyem que hi hagi un altre grup, en aquest
cas, el Partit dels Socialistes, que pugui entrar en aquest consens, i que hi hagin altres grups
que esperem que també puguin entrar. És molt important, i entenem que és un pas que li hem
de reconèixer al grup municipal socialista, que facin aquest posicionament. Per tant, des del
nostre grup, entenem que no renunciem, sinó que estem guanyant, no per la causa de la
República, sinó per la causa de què el poble decideixi en aquest cas. I esperem que hi hagi
molts grups en el Ple Municipal que el puguin donar suport. Gràcies.
Sr. Ramon: Nosaltres intentarem donar, establir els nostres criteris per aquesta votació que
anem a fer ara. Lo que sí que d'entrada vull dir que els dos membres del grup de
Convergència i Unió ens hagués sigut molt més satisfactori poder donar el nostre vot
favorable a aquesta moció.
Tot i així haig de dir que ens abstindrem i ara diré els motius pels quals, no.
Nosaltres, com a grup de Convergència i Unió hem respectat la decisió del rei Joan Carles
d'abdicar, i respectarem també les decisions que prengui l'Estat Espanyol sobre el model
institucional que s'obri després d'aquesta abdicació.
L'any 1978, Catalunya en general i Convergència Democràtica en particular, es van implicar
en el Pacte constitucional i en la nova arquitectura institucional sorgida d'aquest pacte.
Passats més de 35 anys des de llavors, s'ha fet evident que la relació entre Catalunya i l'Estat
Espanyol no ha estat reeixida i és per això que hem iniciat el procés polític actual. Demanem
que es respecti també la voluntat del poble de Catalunya de decidir lliurement, pacíficament i
democràticament el seu futur, a través d'una consulta el proper dia 9 de novembre.
No hi haurà cap canvi en el nostre procés. El nostre debat, el debat de Convergència i Unió és
Catalunya. Nosaltres tenim molt clar que la nostra consulta és la del 9 de novembre i és per
això que el nostre debat no és sobre monarquia o república, sinó que el nostre debat és sobre
el futur de Catalunya. Si Catalunya fos un estat independent, el nostre debat seria si volem
una república parlamentària o una república presidencialista, però com que no ho som,
demanem el dret a decidir per Catalunya, i també demanem el dret a decidir per Espanya.
Moltes gràcies.
Sr. Gallego: Bien. ¿Ustedes qué quieren, señor Rivera y señor Báez? ¿Que nos pleguemos a
sus deseos? Porque tanto monta, monta tanto, su moción como la de Báez. Los componentes
de mi grupo municipal que somos los representantes de 1.882 ciudadanos de Barberà que nos
votaron en las municipales del año 2011, no somos independentistas. Y por supuesto,
tampoco somos republicanos. Por lo tanto, como comprenderán, no vamos a menear ni un
dedo, ni el meñique, en un cambio de estado.
36
Declaran ustedes dos agotado el modelo de Estado actual. Les recuerdo que hace pocos días,
en el Congreso de los Diputados, donde están mis representantes pero también los suyos, los
de usted y los de Báez, hubo una votación para revalidar la monarquía. El partido del señor
Báez, como en el despliegue de las redes sociales votó a favor, 299 votos a favor. El 85% de
la cámara. 23 abstenciones y 19 en contra. Pues éste es el resultado que nosotros aceptamos.
Porque somos demócratas y porque respetamos la Constitución.
Ya sabemos que su partido, señor Rivera, Izquierda Unida, reclamaba la República. Esquerra
Republicana de Catalunya, la catalana. Amaiur, la vasca. Pero el presidente del Gobierno lo
dejaba bien claro. La forma política de estado no figura en el orden del día. España es una
monarquía parlamentaria. Y yo digo lo que pienso, ¿eh? Yo le digo sinceramente les digo a
los dos que el modelo de Estado no está agotado. El modelo de estado no está agotado, ¿eh?
Lo que está agotado es el sistema. Y no son palabras mías, pero las comparto. Sí, sí, mire.
Con esta democracia, que ha tenido innegables efectos positivos, nadie capaz, nadie que sea
capaz queda excluido de nada a causa de su cuna, puede nacer pobre, puede nacer Zapatero,
puede nacer lo que quieras, con mucho dinero, pero tú en democracia puedes subir como la
espuma, como otro cualquiera, ¿entiendes o no?
Pero también negativos. La democracia ha tenido efectos negativos.
El sistema relativamente igualitario actual permite el acceso a la política de mediocres
profesionales, de gente sin otra competencia demostrada que su capacidad para maniobrar, y
sin otro modus viviendi que el sueldo público. Eso es lo que buscan. De ahí que esos
abundantes personajes, tan prescindibles, porque son prescidibles, no se vayan ni a tiros.
Viven de eso, y no saben hacer otra cosa. Por lo tanto, se han convertido en un problema para
la propia democracia.
Paralelo a este hecho está la corrupción. Y ahí, cada uno que saque sus conclusiones. Porque
siglas, yo creo que están todas.
En cuanto a la Consitución, se puede reformar, por supuesto. Por supuesto que se puede
reformar, pero mientras que no se haga, la que tenemos hay que cumplirla a rajatabla. Para
cambiarla, qué tiene que existir, el diálogo, el consenso, tener las ideas muy claras, no exigir,
como ustedes. Exigimos que se cambie, no, oiga, exigencias nada.
Mi grupo municipal tampoco apuesta por referendums ilegales como el supuestamente
convocado para el 9 de noviembre. ¿Qué clase de diálogo existe cuando el presidente del
Gobierno se entera por la prensa de la fecha y de la pregunta de la consulta?
He sido maquinista de Renfe durante mi vida laboral y le puedo asegurar que si alguien se
equivoca, peude haber un choque de trenes, esta frase que ahora todo el mundo está usando
últimamente. Puede haber un choque de trenes. Pues sí. En vía única si hay dos trenes que
van en sentido contrario, eso acaba en catastrofe, sí.
A raíz de ahí, las consecuencias que tengan, ya las encontraremos.
Señor Báez, la continuaidad del modelo de estado la ha votado en el PSOE, en el Congreso,
perdón, su partido, el Partido Socialista Obrero Español. ¿Qué pasa, que el señor Rubalcaba
le ha engañado o qué ha pasado? Si usted no cree en su representantes, en su próximo
programa electoral refleje la reforma constitucional y el referéndum, así los ciudadanos
podrán decidir con sus votos, si hay cambio o no, y por supuesto, las siglas que compondrán
el próximo Congreso.
Por lo tanto, ya lo saben, España es una nación y como el poder ejecutivo es del Gobierno, y
en este caso, está en manos de mi partido, y su mayoría no quiere que deje de serlo,
votaremos en contra de su moción.
Sra. Fuster: Bé, volia fer un previ abans de dir quina és la nostra postura al respecte, i que
quedi ben clar que nosaltres estem perfectament d'acord amb el què sigui la ciutadania, qui
37
mitjançant un referèndum decideixi què és el que volen, si volen monarquia, si volen
república, o què és el que volen.
Per tant, dit això, com a portaveu de la Plataforma Ciutadana per Barberà, vull traslladar al
ple del dia d'avui, que a partir d'ara, i valgui també pels casos similars, per tot allò que
considerem que no afecta directament al nostre municipi, la Plataforma s'abstindrà.
Al nostre partit hi han ciutadans de diferents pensaments polítics i tots són respectables, per
tant, no ens posicionarem en temes que no tenen afectació directa als nostres ciutadans, i més
quan el nostre partit, d'àmbit municipalista, presenta mocions sempre en relació a la millora
de problemes que afecten directament a la nostra ciutat i als seus ciutadans, i és per aquests
problemes que continuarem treballant i continuarem prioritzant, per tant, ens abstindrem en
aquesta moció. Gràcies.
Sr. Báez: Es que yo, es que no sé. Es que claro, yo creo que el señor Adolfo me ha
contestado respecto a la moción que había presentado en la preacta y no respecto a la moción
que estamos sometiendo ahora a aprobación, porque no es la misma la que había presentada
por Iniciativa que la que ahora se presenta conjuntamente, que obviamente es más corta y no
entra tanto en el modelo de estado, ni exigimos cosas que usted ha venido a decir por aquí.
Pero tampoco es tan extraño que alguien pida que, en definitiva, se someta a referendum el
hecho de que alguien pueda elegir si quiere una cosa y otra, no es nada, no es pecado,
precisamente eso es democracia, lo que no sé es dónde tiene el linde, o el techo su
democracia, y dónde está la nuestra, es decir. Quizá ahí está la diferencia y por eso lo
entendemos de diferente manera, pero nosotros tampoco queremos imponer nada. Lo que
queremos es que se pregunte, simplemente, y que la gente elija, que es la opción más
democrática que hay. Eso es democracia, no lo que quizás usted decía. Pero bueno, que oiga,
que para eso están los colores, para que cada uno coja y elija su opción, no pasa nada.
Gracias.
Sr. Rivera: Disculpa, disculpeu. Però hem presentat la moció conjuntament i crec que tinc
moltes coses a respondre, vale?
Sra. Del Frago: I tant.
Sr. Rivera: Telegràfic. El senyor... Agrair el no suport, evidentment. Ens hagués agradat que
tinguéssim més suport amb aquesta moció, no ha estat possible, però bueno. La discrepància
sempre és bona.
A veure, al senyor Adolfo. Vostè no és un representant de 1.800 o més de 1.800 ciutadans a
Barberà. Vostès són representats, igual que nosaltres, de tota, de tota la ciutadania de Barberà.
Això ho haurien de tenir present quan, quan parlen i intervenen en aquest ple. Primer.
Segon, la majoria parlamentària és la que és, la majoria social no la sabem, i la majoria
política està canviant i si vostès llegeixen els resultats de les Eleccions Europees, s'adonaran
que el mapa polític està canviant. És molt millor escoltar i veure què vol la gent que no
tancar-se. Aquest tancament que vostès tenen i que defensen a capa i espasa, aquest
tancament, reformes exprés, aforamientos exprés, tot exprés, al final serà dolent pel sistema.
Sí que és veritat, té raó en una cosa. Que vostès són antisistema, vale?
Clar, la corrupció. Miri, sí que afecta a totes les sigles, evidentment, però a algunas más y
otros menos, ¿eh? No comparem.
I quan una persona del meu partit, de la meva organització comet una, ni tan sols una
il·legalitat, però miri, el nostre cap de llista al Parlament Europeu ha fet una cosa que no és ni
il·legal, i que fan la majoria dels seus europarlamentaris, i ha dimitit. Per què? Perquè no es
38
pot dir una cosa i fer una altra. Vostès no poden dir que defensen la Constitució quan després
el dret a l'habitatge, el dret a l'alimentació, el dret a l'ocupació se'l passen per l'Arc de Triomf,
clar.
No em digui nosaltres respectem la Constitución. No, no senyor, vostès respecten la
Constitució la part que els hi agrada. A mi, la part que m'agrada de la Constitució són els
drets socials, i aquests, se'ls estan carregant. I miri, nosaltres no exigim. Nosaltres el que
volem és que el poble decideixi, i que decideixi no només model d'Estat, no només el futur de
Catalunya dins d'Espanya o no. No, no, volem decidir-ho tot. Volem decidir el model de
sanitat, d'educació, els drets socials del nostre poble.
Perquè al final, a nosaltres, això que estan fent de les banderes, ens importa molt ben poc, ens
importen els drets socials, com viu el poble. Perquè finalment, sense poble, sense llibertat i
sense drets, no hi ha nació.
Sr. Gallego: A ver, señor Rivera, cómo puede decir usted que no exige, cuando el primer
punto de los acuerdos de la moción que ha retirado, perdone, en el segundo, “Declarar esgotat
el model d'estat actual”, i criden a la ciudadanía a exigir la reforma de la Constitución. Oiga,
exigir, que me lo subrayé. ¿Entiende?
Le puedo decir otra cosa.
Vamos a ver, ¿qué hacemos aquí los 21? ¿Qué hacemos aquí los 21? Somos representantes,
cómo usted bien ha dicho, lleva usted razón en eso. A nosotros nos votaron 1.882, al Partido
Socialista mucho más, a usted menos, pero somos los representantes de todos los ciudadanos,
incluso, a lo mejor del 50% de abstencionistas. Lo somos, claro que sí. Pero para eso estamos
aquí, oiga. ¿para qué estamos aquí? Porque un ciudadano aquí quiere hacer algo y lo que tiene
que hacer es pedir la palabra en el pleno, ¿entiende? Pedir la palabra en el pleno. No hacer un
conglomerado, un referéndum, como Podemos, el circo, ¿o no? A ver.
_____________________
9.
PRECS I PREGUNTES.
_____________________
INTERVENCIONS
En aquest apartat, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:
Sr. Rivera: Només una pregunta. En el mes de gener, vam presentar una moció, relativa a la
línia de transport de Badia a Barcelona, que vam aprovar en el ple. I la pregunta és: com hem
avançat en aquest tema?
Nosaltres hem rebut més de 440 firmes de ciutadans i ciutadanes de Barberà, un grup de
ciutadans que han estat recollint aquestes firmes i les presentarem en el ple pròxim, a través
de la Junta de Portaveus o com a moció. Perquè la idea és que puguem avançar en aquest
tema. Nosaltres preguntem com està i com podem avançar més.
Sr. Bertomeu: Hola. Vamos a ver, mire, en la plaza del Teatre hay 12 chorros de agua
contínuos, que duran hasta las 12 de la noche, y quisiera saber si es agua corriente o es agua
en circuito, porque si es agua en circuito, ahí beben los niños, ahí bebe todo dios. Y si es agua
corriente, el gasto es bestial. Si no es agua potable, cuesta poco poner un cartel, o al menos
ponga agua no potable, y el ayuntamiento por lo menos se salva un poco las manos.
A la concejalía de Deportes. Quisiera saber por qué motivo se han quitado los botones de las
máquinas de correr, los botones de emergencias, que son de paro instantáneo cuando algo
falla, porque ahí corren y andan bastantes personas mayores. Lo han quitado sin venir a
39
cuento, sin explicárselo a nadie. Punto.
Después, otra cosa. El día 9 de junio en la plaza de Ca n'Amiguet, dos perros considerados de
razas peligrosas, atacaron a una chica que paseaba con un perro, produciéndole heridas en las
manos. Yo la tuve que atender y vinieron los Mossos d'Esquadra. Lo que pediríamos es que
haya un mayor control de estos animales que atacan a otros perros y además a las personas
que los portan. Gracias.
Sra. Fuster: Bé, jo crec que és un prec a la Cristina Conde. Si no és així, em corregiu. És un
tema referent a la zona peatonal d'aquí, del carrer Consell de Cent, a l'altura, més o menys,
entre el 49 i el 53, que sembla ser que expliquen els veïns que hi ha un problema amb els
camions que venen a descarregar, que aquests mateixos camions, no sé si potser en teniu
coneixement eh, que mouen les jardineres... o sigui hi ha unes jardineres col·locades que
ocupen lloc amb unes distàncies entenc que concretes, perquè no li permet l'estacionament
dels vehicles, donat que és una zona de continua circulació i és zona peatonal.
Sembla ser que, bueno, els veïns diuen que aquestes jardineres queden mogudes i que llavors
doncs a la nit, moltes vegades coincidint que si no funciona el pivot, entra gent, pues a lo
millor, que va al bar de la cantonada i aparquen allà, i van a buscar el cotxe a altes hores de la
nit, i bueno, en fin, que generen una mica d'enrenou i els veïns, doncs diuen que si podíem fer
alguna cosa al respecte, no sé, doncs, recolocar aquestes jardineres i fer una mica de
supervisió del tema, perquè si realment és així entenem que la zona peatonal ja té un horari de
càrrega i descàrrega establert, i que...
Avui, coincidint a més a més amb què hi havia el forat de la zona peatonal sembla ser que
algún nen, no sé si en teniu coneixement, s'ha posat a dins, ha posat el peu dins el forat amb
mala sort, no? I sí que és cert que en aquella alçada, les jardineres estan mogudes. Si les han
mogut el camió que venia a descarregar no ho sé, però si més no, perquè teniu coneixement i
que si podem donar-li solució pues que, que millor per tots. Gràcies.
Sr. Báez: En el tema del transport. Continuem negociacions Ajuntament de Badia,
Ajuntament de Barberà, amb l'ATM i l'empresa operadora.
Continuem gairebé en el mateix punt que estàvem, perquè al final tot es transforma en qüestió
de calers, perquè l'operador, com que fa el recorregut més llarg, per mantenir la mateixa
freqüència, hauria de posar més autobusos i al final és una qüestió, com sabeu, és un tema de
línia intermunicipal i per tant, no depèn ni de Badia ni de nosaltres, com deia, era de
l'Autoritat del Transport, i al final tot passa per la subvenció que l'Autoritat del Transport li
dóna a l'operador, que òbviament no li dóna. I com que no li dóna, l'operador es nega, i estem
en un cercle que no li veig massa sortida, i que aquestes signatures seran benvingudes perquè
recolzaran allò que diem els ajuntaments i que estem queixant-nos des de que van canviar la
cadència de temps en les hores, fins a les 9 del matí, perquè després l'altra sí que és la que hi
havia, no? Però, sí, sí, fins les 9 del matí és quan és mitja hora i no vint minuts com era
abans. Per tant, seran benvingudes per què recolzaran allò que els ajuntaments diem. Gràcies.
Sra. Conde: En referencia de la fuente, de los chorros de la plaza del teatro. Le tengo que
decir que ninguna fuente ornamental del municipio funciona con agua potable. Todas tienen
agua regenerada. Sinceramente, es la primera noticia que tengo de que se bebe de esa fuente.
De toda fuente, de todas maneras, no sería un agua mortal, porque es un agua que pasa por
unos filtros y vuelve al circuito, evidentemente, para no estar gastando continuamente agua y
algo del agua se va evaporando y se va rellenando, con lo cual, no es un agua mortal, y no
tenía constancia de que se bebiera.
Entiendo que serán niños los que van allí y juegan y acaban bebiendo.
40
Como buena mamá que soy, y aquí me acompañan muchas, yo si veo a mi hijo jugando con
el agua, lo dejaré, pero si lo veo bebiendo, le llamaré la atención, y entiendo que es lo que
debería ser.
De todas maneras, tomo nota.
Tomo nota también de los perros, que ya se está haciendo un seguimiento a través del
departamento de Salud y de Policía, con los perros peligrosos, en la plaza de Ca n'Amiguet.
Igualmente, tomo nota.
Silvia, i acabo. La zona peatonal, 49-53, mirarem les jardineres. Normalment, posem
jardineres que pesin molt, per què? Perquè no es puguin moure. En alguna ocasió sí que ens
hem trobat que algun camió o algun que fan càrregues i descàrregues, les han mogut, i les
tornem a col·locar. Evidentment en aquesta ocasió, m'imagino en aquests dies de festes i de
Sant Joan, les han tornat a moure, però les tornarem a mirar. Gràcies.
_____________________
I no havent-hi més assumptes per tractar, la Presidència va aixecar la sessió a les 22:00
hores, de la qual s’estén aquesta acta a reserva de la seva aprovació en la propera sessió que
es celebri i sens perjudici de la immediata executivitat dels seus acords, salvat allò establert a
l’article 208 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Un cop aprovada aquesta acta, es transcriurà el seu contingut en el llibre d’actes corresponent,
en folis numerats i degudament legalitzats amb el segell de la Corporació.
L’alcaldessa presidenta,
Ana del Frago Barés
El secretari general acctal.,
José Antonio Martínez Martínez