DONA I POLÍTICA: MECANISMES DE MILLORA DE LA PERCEPCIÓ DE LA POLÍTICA

ELS INFORMES DE LA CATDEM
DONA I POLÍTICA:
MECANISMES DE MILLORA
DE LA PERCEPCIÓ
DE LA POLÍTICA
DIFERÈNCIES DE GÈNERE EN L’INTERÈS PER
LA POLÍTICA A CATALUNYA
Tània Verge
Novembre de 2013
Amb la col·laboració de:
ISSN: 2014-9115
Dipòsit legal: B. 28293-2013
Núm. 029
Sobre l’autora
Tània Verge és professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu
Fabra. És Doctora en Ciències Polítiques. La seva recerca se centra en l’estudi del gènere i de la política
i en els partits polítics. L’enllaç següent disposa d’informació completa sobre les publicacions, la
docència i la recerca duta a terme per l‘autora:
http://www.taniaverge.cat
1
Introducció
L’interès per la política té una rellevància fonamental en la predisposició dels individus a participarhi (Verba i Nie, 1972). Així, és més probable que una persona interessada per la política hi assumeixi
un paper actiu, que expressi les seves opinions sobre assumptes polítics i que s’exposi amb més
freqüència a la informació política (Verba et al., 1980; Dalton, 1988). Aquest interès també té una
influència positiva en l’expressió de demandes polítiques a les autoritats i institucions públiques i
en la capacitat de fer retre comptes als representants (Lazarsfeld et al., 1948; Converse, 1970; Nie i
Andersen, 1974; Van Deth i Elff, 2000; Van Deth, 1990; Martín, 2004).
Malgrat l’envergadura dels canvis socials produïts en les últimes dècades, encara persisteixen algunes
diferències de gènere en les actituds polítiques, com en l’interès que suscita, per exemple (Inglehart i
Norris, 2003). D’una banda, l’explicació estructural sosté que, en general, les dones disposen de menys
recursos socioeconòmics que els homes, cosa que les condueix a una implicació política més reduïda.
D’altra banda, l’explicació basada en els rols de gènere planteja que la socialització de les dones s’ha
centrat tradicionalment en rols polítics més passius que la socialització dels homes. I, finalment,
segons l’explicació situacional, el fet que les dones assumeixin la major part de les responsabilitats
familiars limita les seves possibilitats de participació política (vegeu Burns et al., 2001).
La persistència de diferències de gènere importants en la implicació política fa necessari que es
continuïn estudiant, ja que suposa un atac frontal a la reivindicació d’igualtat política de les democràcies
liberals (Van Deth, 2000, p. 265; Burns et al., 2001, p. 24). Aquest informe analitza les diferències de
gènere o gender gap en la implicació política, i concentra el gruix de l’anàlisi en les actituds polítiques.
En la primera secció s’exploren aquestes diferències en la ciutadania catalana mitjançant l’anàlisi dels
Baròmetres d’Opinió Política fets durant el primer i el segon trimestre de 2013 pel Centre d’Estudis
d’Opinió (CEO)1. En la segona, es presenta una revisió de la literatura sobre el tema que ens ocupa. En
la tercera, s’avalua quina combinació de factors estructurals, de socialització o situacionals explica la
persistència de les diferències entre dones i homes en l’interès per la política a partir d’una enquesta
del CEO de 2009 centrada en les diferències de gènere en els àmbits social, familiar, econòmic i polític
(estudi núm. 520)2. Per acabar, l’última secció discuteix els principals resultats que han sorgit i conclou.
1 S’acumula així una mostra de 4.000 individus (2.000 de la primera onada del baròmetre i 2.000 més de la segona).
2 L’estudi 520/2009 del CEO té una mostra de 1.500 persones amb una edat compresa entre els 16 i els 65 anys.
2
Les diferències de gènere en l’interès per la política
Fins a quin punt persisteixen actualment diferències de gènere en la participació i les actituds
polítiques? Pel que fa a la participació convencional, als països occidentals les diferències de gènere
s’han reduït dràsticament en les últimes dècades. El comportament electoral s’ha fet progressivament
més similar, tant en els nivells de participació com en la direcció del vot (Cantijoch i Tormos, 2005;
García-Escribano i Frutos, 1999; Inglehart i Norris, 2003; Schlozman et al., 1994; Topf, 1995; Verba et
al., 1997). Tradicionalment, les dones votaven més per partits de dretes que els homes (Duverger, 1955;
Lipset, 1960; Pérez-Fuentes, 1990). En les últimes dècades, però, aquesta tendència s’ha invertit, i han
estat les dones, sobretot, les que han optat per partits d’esquerra, en particular les dones joves (Norris,
1999). És precisament el suport dels partits d’esquerra a aquelles polítiques socials que alliberen les
dones de les càrregues familiars el que empeny l’electorat femení que treballa fora de casa a votar
aquests partits (Iversen i Rosenbluth, 2006, p. 12). Les diferències de gènere són lleugerament més
importants, tot i que decreixents, en la participació no convencional (Gundelach, 1995; Ferrer, 2006;
Coffé i Bolzendahl, 2010).
La taula 1 presenta una evidència en aquesta direcció pel cas català. Les diferències entre homes i
dones no són estadísticament significatives pel que fa a la participació en organitzacions socials. Quant
a la participació convencional (activitats com ara votar o assistir a mítings polítics), el comportament de
dones i homes resulta indistingible. En la participació no convencional, tanmateix, apareixen diferències
estadísticament significatives menors en les activitats de boicot relacionades amb el consum –més
freqüents entre les dones–, i en la denúncia de problemes davant dels mitjans de comunicació, una
opció preferida pels homes. En canvi, les diferències de gènere s’han esvaït en altres activitats com,
per exemple, signar una petició o participar en manifestacions o en vagues.
3
Taula 1. Participació política
Participació en organitzacions i moviments socials
Homes (%)
Dones (%)
10,6
8,7
n.s.
85,9
85,2
n.s.
1,9
1,1
n.s.
Participació convencional
Votar (eleccions al Parlament de Catalunya 2012)a
Assistir a un míting polític
Participació no convencional
n.s.
Firmar una petició
4,4
4,7
n.s.
Participar en protestes, manifestacions
2,5
2,2
n.s.
Participar en una vaga
0,8
0,7
n.s.
Dirigir-se als mitjans de comunicació per denunciar un
problema
1,3
0,4
*
Comprar/deixar de comprar algun producte per motius
polítics, ètics o mediambientals
6,4
8,8
*
Pel que fa a les actituds polítiques, observem que les diferències de gènere persisteixen de manera
destacada, i en tots els casos són estadísticament significatives al màxim nivell. La taula 2 mostra
que en trobem en l’eficàcia política, en l’interès per la política i en el nivell subjectiu d’informació
política. L’eficàcia es divideix en interna i externa. La primera capta la creença en la capacitat per
entendre com funciona la vida política, mentre que la segona mesura la percepció individual sobre
el grau de receptivitat dels representants a les demandes de la ciutadania. Podem observar que hi
ha una diferència de més de deu punts percentuals entre l’eficàcia política interna manifestada pels
homes (45,1 per cent) i la manifestada per les dones (33,1 per cent). Les dones confien menys en les
seves habilitats polítiques i s’inclinen més a pensar que la política és massa complicada. A més, en
el nivell (subjectiu) d’informació sobre la política, les dones presenten uns percentatges més baixos
4
que els homes (un 74,9 per cent, enfront d’un 67,8 per cent). Les diferències de gènere també afecten
l’eficàcia política externa, tot i que de manera menys pronunciada. Així, les dones confien menys en la
capacitat de la ciutadania d’influir en els representants polítics (un 11,6 per cent per part de les dones
enfront d’un 15,1 per cent per part dels homes).
Les diferències de gènere també són significatives pel que fa a l’interès per la política. En general,
les dones es preocupen menys per la política que els homes3. El grau d’interès per la política es registra
amb un instrument simple d’autoubicació (Lazarsfeld et al., 1948, p. 24), presentant una variable de
distribució ordinal (‘gens interessat’, ‘poc interessat’, ‘bastant interessat’ i ‘molt interessat’). Poc més
de la meitat de les dones es mostra molt o bastant interessada (54,2 per cent), mentre que en el cas
dels homes s’arriba gairebé als dos terços (63,9 per cent). Cal destacar, però, que en els últims anys
s’ha observat un increment important de l’interès per la política en ambdós sexes: l’any 2009 només
el 28 per cent dels homes hi tenien molt o bastant interès i, en el cas de les dones, el 23 per cent.
Taula 2. Actituds polítiques
Homes
(%)
Dones (%)
Eficàcia política externa
15,1
11,6
***
Eficàcia política interna
45,1
33,1
***
Interès per la política (molt o bastant)
63,9
54,2
***
74,9
67,8
***
Nivell subjectiu d’informació política
(molt o bastant)
3 Bennett i Bennett (1989: 118-9) ens ofereixen una resposta a una paradoxa molt interessant, la de per què la
participació electoral de les dones és semblant a la dels homes si l’interès per la política s’ha considerat tradicionalment
una variable determinant en el comportament electoral. Aquests autors argumenten que l’interès per la política és un
per un sentiment de deure cívic.
5
Els motius de la persistència de les diferències de
gènere
Les diferències de gènere en la participació política han estat analitzades des de tres aproximacions
principals. En primer lloc, des de l’explicació estructural es planteja que el dèficit de recursos
socioeconòmics de les dones en fa disminuir la implicació. En segon lloc, segons l’explicació basada
en la socialització, els rols de gènere presents a la societat porten les dones a centrar-se en rols
polítics més passius que els homes. En tercer lloc, des de l’explicació situacional, s’emfatitza que
l’assumpció de la major part de les responsabilitats domèstiques i de cura de familiars per part de
les dones limita la seva participació en la política (vegeu Burns et al., 2001). Aquestes explicacions no
són necessàriament excloents, sinó que es complementen. Les diferències de gènere serien, doncs,
el resultat de la interacció de diferents elements i, cap dels quals, per si mateix, pot considerar-se el
factor més rellevant per excel·lència (Morales, 1999, p. 446).
Amb l’objectiu d’avaluar si les variables dels models explicatius de l’interès per la política afecten
de manera diferent dones i homes i el d’identificar possibles interaccions entre el sexe i la resta de
variables, hem efectuat una anàlisi estadística a partir de dues regressions logístiques ordinals separades
(una per cada submostra d’homes i de dones). L’interès per la política és la variable dependent, allò
que es vol explicar, i les variables independents o explicatives mesuren cadascuna de les teories
presentades. En els subapartats següents es presenten els resultats de la regressió per als diferents
blocs explicatius, i a l’apèndix es pot trobar el model complet que també incorpora les variables
clàssiques d’eficàcia política i ideologia.
En la interpretació d’aquestes taules hi ha informació rellevant diversa. En les dues primeres columnes
es presenta el coeficient de cada una de les variables per als dos sexes. Cal observar si aquests
coeficients tenen un signe negatiu o positiu. Si és positiu, ens indica que a mesura que augmenta el
valor de la variable (o si pren valor 1 en el cas de les variables amb només dues categories), l’interès
per la política també augmenta, mentre que si pren signe negatiu, l’interès per la política disminueix.
6
Com es podrà comprovar, moltes de les variables explicatives afecten de manera positiva o negativa
tant homes com dones però ho fan en un grau diferent. Per detectar en quin moment les diferències
en la intensitat de l’efecte són rellevants, ens fixem en la significació estadística de la ràtio dels dos
coeficients (ràtio de dones sobre homes), calculat mitjançant el test Wald Khi-quadrat i el seu p-valor 4.
El rol dels recursos
L’aproximació estructural planteja que l’accés diferenciat a diferents recursos explica per què algunes
persones són més proclius a ser políticament actives. Pel que fa a l’interès per la política, l’educació
es considera un dels predictors sociodemogràfics més rellevants (Bennett i Bennett, 1989; Martín,
2004). Les persones amb nivells educatius més elevats estan més preparades per obtenir i processar
la informació política. També troben menys obstacles per aconseguir feines amb més responsabilitat
i poder, i això fa que tinguin més capacitat d’influència sobre el sistema polític (Van Deth i Elff, 2000)
i fins i tot més ambició política per presentar-se com a candidates a càrrecs públics (Fox i Lawless,
2004, p. 266). Així, el dèficit de recursos de les dones –ja sigui en termes d’ingressos, nivell educatiu o
estatus ocupacional– provoca que entrin menys dones a la vida política (Schlozman et al., 1994). Com
Verba et al. subratllen (1997, p. 1053), “l’absència d’activitat de membres d’un grup amb privació de
recursos pot indicar que no poden participar en aquest tipus de vida, més que no pas que no vulguin
fer-ho” (traducció pròpia, cursiva en el text original).
Les variables explicatives que s’inclouen en aquest bloc que fan referència als recursos socioeconòmics
individuals són: (i) el sexe; (ii) l’edat; (iii) l’educació, i (iv) la classe social subjectiva (classe baixa,
mitjana-baixa, mitjana, mitjana-alta i alta). Com es pot veure a la taula 3, tenir més recursos implica
en tots els casos que els coeficients augmentin, és a dir, que augmenti la probabilitat de tenir més
interès per la política. La classe social subjectiva dels enquestats i, particularment, el nivell educatiu,
de la variància residual (Allison, 1999). Si les variàncies residuals són diferents entre els grups comparats (en el nostre
grups sigui inadequada. Per això, hem aplicat models d’elecció heterogènia per posar a prova els efectes interactius
del gènere, mentre, simultàniament, controlem per l’heterogeneïtat no observada dels dos grups. Això ens permet
7
també tenen un impacte positiu i significatiu. L’edat, per la seva banda, està relacionada positivament
amb l’interès per la política: com més anys es fan, més interès per la política es té5. L’única diferència
de gènere estadísticament significativa la trobem en el nivell educatiu, com ens indica la columna
del Khi² de la diferència (vegeu nota al peu 4). Concretament, aquesta variable afecta sobretot els
homes, més que no pas les dones, de manera que un augment del nivell educatiu del primer grup
n’incrementa l’interès per la política gairebé el doble del que passa amb el segon grup.
Taula 3. L’impacte dels recursos en les diferències de gènere
Ràtio dels
Khi² de la
coeficients
diferència
0,454***
0,47
4,675**
0,019**
0,025**
0,74
0,333
0,260*
0,059
4,44
1,128
Dones
Homes
Nivell educatiu
0,211***
Edat
Classe social
subjectiva
La socialització: els rols apresos
El procés de socialització en rols de gènere estableix diferents creences i actituds sobre la política
(Rapoport, 1985; Jennings i Niemi, 1971; Jennings, 1983; Sapiro, 2004; Verba et al., 1997). Les societats
transmeten rols de gènere a les noves cohorts i determinen, així, les expectatives polítiques dels
adolescents (Hooghe, 2004). Les dones han estat tradicionalment socialitzades per a la vida privada
i els valors de tipus tradicional, en què la religió ha desenvolupat un paper predominant (Inglehart
i Norris, 2003). Els efectes persistents de la socialització en rols de gènere contribueix a generar
una “ideologia inconscient de dominació masculina” en l’àmbit polític (Bem i Bem, 1970). D’aquesta
5 L’edat està vinculada a l’interès per la política per mitjà dels efectes del cicle vital o la generació, o a través de
política serà més alt en les etapes mitjanes de la vida. L’explicació generacional se centra en les experiències formatives
de les cohorts. Ambdues aproximacions estan vinculades a un efecte no lineal de l’edat, mentre l’explicació basada en
1993).
8
manera, l’eficàcia política subjectiva de les dones en la seva etapa adulta queda afectada per aquesta
ideologia, i això no només fa que s’interessin menys per la política, sinó que es vegin a elles mateixes
menys qualificades per presentar-se com a candidates a càrrecs públics (vegeu Fox i Lawless, 2011).
Així mateix, certes lliçons implícites, com que la majoria de personalitats polítiques rellevants siguin
masculines, priven les dones de models de referència, i això contribueix a consolidar diferències
de gènere en la implicació política durant la vida adulta (Astelarra, 1990; Koch, 1997; Verba et al.,
1997, p. 1064; Young, 2000; Campbell i Worlbrecht, 2006). Ara bé, alguns estudis han comprovat que
una presència més important de dones a les institucions genera canvis en les actituds polítiques
de l’electorat femení. La inclusió de més dones a les institucions envia un senyal important a les
ciutadanes, que les condueix a implicar-se més o, si més no, a sentir-se més eficaces políticament
(Childs, 2004; High-Pippert i Comer, 1998; Burns et al., 2001). Per tant, la presència de dones a les
institucions pot ajudar a trencar les associacions tradicionals entre homes i vida pública i a reforçar
la implicació política de les dones (Atkeson, 2003).
Quant al procés de socialització, hem considerat les variables següents: en primer lloc, (i) la pràctica
religiosa (ser catòlic practicant), com a indicador per captar la influència dels valors tradicionals. És a
dir, les dones més religioses poden prestar menys atenció a la política a causa de la seva identificació
amb els rols tradicionals de gènere (Walter i Davie, 1998; Burns et al., 2001, p. 17). En segon lloc, (ii)
viure en una ciutat on governa una alcaldessa (d’acord amb els resultats de les eleccions municipals
de 2007). Així, es pot observar si l’accés de dones a càrrecs visibles de la política genera un canvi
d’actituds polítiques6. I, finalment, (iii) tenir una mare que va ser o encara és mestressa de casa, com
una aproximació a la socialització familiar.
Com es pot veure a la taula 4, viure en una localitat en què l’alcaldia és ocupada per una dona
augmenta la probabilitat d’estar més interessat per la política, amb un coeficient significatiu per ambdós
sexes però amb un impacte superior en el cas de les dones. Això confirma l’impacte simbòlic que
produeix la presència política de les dones en les actituds polítiques de la ciutadania. Tenir una mare
que és o ha estat mestressa de casa té l’efecte contrari en ambdós sexes, però només és significatiu
en el cas dels homes. Ser catòlic practicant només té un efecte negatiu i significatiu sobre l’interès
per la política en el cas de les dones. Cal dir, però, que en aquest bloc de variables relacionades amb
pertanyen a la circumscripció electoral (província) de la persona enquestada, ja que en integrar una llista tancada de
partit, l’electorat no sol conèixer els seus representants més enllà del cap de llista.
9
la socialització no trobem diferències estadísticament significatives entre sexes (com ens indica la
columna del Khi² de la diferència), és a dir, aquestes variables afecten de manera força similar els
homes i les dones.
Taula 4. L’impacte de la socialització en les diferències de gènere
Dones
Homes
Ràtio dels
coeficients
Khi² de la
diferència
0,716***
(0,258)
0,524**
(0,242)
1,37
0,294
Mare mestressa de
casa
−0,167
(0,182)
−0,436**
(0,173)
0,38
1,153
Catòlic (practicant)
−0,379*
(0,226)
−0,257
(0,242)
1,48
0,137
Alcaldessa
Els fonaments privats de la implicació política
L’explicació situacional emfatitza que les responsabilitats familiars que assumeixen les dones (com
a esposes, cuidadores i responsables de les tasques de la llar) inhibeixen la seva participació política
(Welch, 1977). El gènere relaciona de manera substantiva l’esfera reproductiva amb l’esfera productiva,
és a dir, la participació de les dones i dels homes en una esfera condiciona la seva participació en l’altra.
De manera precisa, les activitats desenvolupades en l’àmbit reproductiu sostenen i donen subsidi a
les activitats productives (West i Zimmerman, 1987, p. 127; Treas i Drobnic, 2010). El lloc que les dones
ocupen dins de la família i en el sector productiu, l’anomenada divisió sexual del treball, produeix greus
obstacles per a la seva participació i implicació política (Astelarra, 1990). Com Phillips (1991, p. 96)
argumenta, “les dones són excloses de la participació en la vida pública a causa del funcionament de
les seves vides privades. La divisió de les tasques domèstiques entre dones i homes constitueix, per
a la majoria de les dones, una segona jornada laboral” (traducció pròpia).
10
Tot i que les enquestes mostren que tant homes com dones prefereixen un model de família igualitari
en què les feines de dins i de fora de la llar −remunerades i no remunerades− es distribueixin de
manera equitativa (Cea d’Ancona, 2007, p. 208), a la pràctica, les dones segueixen duent a terme la
gran majoria de les feines de la casa i s’encarreguen de la cura de familiars. Per tant, la divisió sexual
de les tasques domèstiques no s’ha ajustat prou als canvis en els rols socials i laborals que han
experimentat les dones en les últimes dècades (Hochschild, 1989). Una recerca feta a Espanya l’any
2004 mostrava que el 45,1 per cent de les dones assumeix en solitari totes les tasques domèstiques,
mentre que només un 7,1 per cent dels homes afronten aquesta situació. El 42 per cent de les dones
assalariades cuiden de les persones grans sense cap ajuda i només el 9,8 per cent comparteix aquesta
responsabilitat amb la seva parella (Chicano, 2004, p. 102-3). De fet, l’Estat espanyol és un dels països
europeus on les diferències de gènere pel que fa al temps dedicat a les tasques domèstiques són més
elevades (Aliaga, 2006, p. 8).
En el cas català, confirmem també el biaix de gènere en la distribució de les tasques de la llar i de
cura de familiars, com pot observar-se a la taula 5. Les dones dediquen, de mitjana, 19,3 hores setmanals
a les feines domèstiques i de cura, mentre que els homes en dediquen 10,8. Les diferències de gènere
es mantenen entre els diferents grups d’edat i es comprova que el cicle de vida no afecta igual les
dones i els homes. Els homes d’entre 35 i 49 anys dediquen més hores a les tasques domèstiques
que els més joves, però els homes d’entre 50 i 65 hi dediquen menys hores que els del grup d’edat
que els precedeix. En canvi, en el cas de les dones, cada grup d’edat més gran assumeix més hores
que l’immediatament anterior. Malgrat que els homes assumeixen més hores de feina remunerada
que les dones (35,9 hores, enfront de 30,6 hores), la càrrega total de feina de les dones –remunerada
i no remunerada−, acaba sent superior (49,9 hores setmanals per a les dones i 46,9 hores per als
homes). En els tres casos (feina remunerada, no remunerada i la suma de les dues) les diferències
són estadísticament significatives al màxim nivell.
11
Taula 5. Hores setmanals dedicades a la feina
Feina remunerada
(mercat laboral)
Feina no remunerada
(tasques domèstiques i de
cura de familiars)
Feina total
(suma de feina remunerada
i no remunerada)
Homes
Dones
Mitjana
35,99
30,62
Desviació típica
15,82
17,55
N
730
702
Mitjana
10,84
19,28
Desviació típica
9,10
12,45
N
739
713
Mitjana
46,95
49,90
Desviació típica
19,24
22,80
N
715
690
***
***
***
El conegut règim de “doble presència” (Balbo, 1978; Phillips, 1991; Carrasco i Recio, 2001, p. 278;
Torns et al., 2007), és a dir, la distribució desigual de la càrrega total de feina per raó de gènere dóna
com a resultat una disponibilitat més elevada de temps lliure per als homes en comparació amb les
dones (Durán, 1991, 2006). I la poca disponibilitat de temps de les dones, derivada de les demandes
de la llar, afecta negativament el seu interès potencial per la política i també la seva implicació (Norris
i Inglehart, 2006, p. 78). Es podria pensar que el temps lliure disponible i, dins d’aquest, el temps
lliure que es dedicaria eventualment als assumptes públics, està determinat per la suma de la feina
remunerada fora de la llar (mercat laboral) i la feina no remunerada dins de la llar (tasques domèstiques
i de cura de familiars). En aquest sentit, la disponibilitat de temps podria afectar homes i dones de la
mateixa manera, tot i que les dones destinen, de mitjana, més hores a la feina no remunerada dins de
la llar i els homes treballen, en general, més hores fora de casa. En aquest cas, com menys temps es
tingui, més baix serà l’interès que els individus, ja siguin homes o dones, prestin als assumptes públics.
Ara bé, els recursos associats als dos tipus de feina són diferents. El temps que es dedica a la
feina dins del mercat laboral aporta als individus competències, coneixements, connexions socials
o possibilitat de discussions informals sobre política que en poden facilitar la implicació, mentre
que en les tasques domèstiques no remunerades les energies es concentren en l’àmbit privat i es
12
desenvolupen unes actituds més passives en relació amb els assumptes públics. De fet, el control
sobre el temps i el context ambiental en què es dedica el temps afecta tant els recursos disponibles
com la motivació per utilitzar-los en la política (Burns et al., 1997, p. 375).
En aquesta línia, Lawless i Fox (2004, p. 7), en el cas dels EUA, descobreixen que mentre que només
un terç de les dones que són responsables de la majoria de les tasques de la llar han considerat alguna
vegada presentar-se com a candidates a càrrecs públics, el percentatge arriba al 48 per cent quan
la majoria de les tasques són assumides per les seves parelles. En el cas dels homes, la divisió de les
tasques de la llar no impacta en absolut en la seva decisió. D’aquesta manera, podem plantejar que
aquelles persones que dediquen més hores a les tasques domèstiques i de cura de familiars presentaran
un interès per la política més baix. És a dir, és la dedicació a aquestes tasques i no la càrrega total
de feina el que limita la implicació política de les dones més que la dels homes. D’aquesta manera, la
participació política estaria, en gran manera, ancorada en la vida privada, cosa que Burns et al. (2001)
han definit com els “fonaments privats de l’acció política”.
En l’exploració del model dels factors situacionals en l’anàlisi estadística, hem considerat els següents:
(i) viure en parella; (ii) tenir fills menors de 12 anys; (iii) participar en el mercat laboral (en un moment
present o passat); i (iv) el nombre d’hores setmanals dedicades a tasques de la llar i de cura de familiars.
Aquesta darrera variable inclou el temps dedicat a l’atenció de persones grans o dependents, però
no la cura d’infants. Tot i que sembli que aquesta variable subestima la feina no remunerada total,
la majoria d’estudis descarten la cura d’infants del còmput de les tasques domèstiques perquè es
considera una activitat amb una naturalesa i uns predictors diferents (Coltrane i Adams 2001; Bartley
et al. 2005; Bianchi i Raley 2005; Davis et al. 2007; Knudsen i Wærness 2008).
Quin efecte tenen les variables situacionals sobre l’interès per la política? La taula 6 ens mostra
que viure en parella augmenta significativament la probabilitat de tenir un interès per la política més
alt en ambdós sexes, sobretot entre els homes. La participació en el mercat laboral produeix un efecte
semblant, però només és estadísticament significatiu en els homes. Tenir fills menors de 12 anys no
té un efecte significatiu en la variable dependent, encara que es comporta en la direcció esperada, és
a dir, l’interès per la política es redueix a causa del temps que pares i mares dediquen als seus fills.
Les úniques diferències estadísticament significatives en comparar els coeficients les trobem en la
variable sobre el nombre d’hores dedicades a tasques domèstiques i de cura de familiars. L’increment
d’aquestes hores té un efecte negatiu i reductor clar de l’interès per la política en les dones, però no
afecta, en canvi, l’interès dels homes.
13
Taula 6. L’impacte de la desigualtat en l’àmbit privat
Dones
Homes
Ràtio dels
coeficients
Khi² de la
diferència
Viure en parella
0,363**
(0,185)
0,633**
(0,207)
0,57
0,940
Participar en el mercat laboral
(moment present o passat)
0,314
(0,224)
0,698**
(0,318)
0,45
0,975
Fills menors de 12 anys
0,047
(0,150)
-0,138
(0,132)
-0,34
0,859
-0,021***
(0,008)
0,003
(0,009)
-7,00
3,894**
Tasques domèstiques i de cura
de familiars (hores a la setmana)
Cal destacar, també, que si introduïm en una regressió conjunta per a homes i dones la variable
que fa referència al sexe, juntament amb les variables que mesuren els recursos socioeconòmics o bé
els factors de socialització, com a variables predictives de l’interès per la política, el sexe manté el seu
coeficient negatiu i significatiu. L’únic bloc de variables que fan desaparèixer l’impacte estadístic del
sexe són els factors situacionals, per tant, aquest últim grup de variables és crucial a l’hora d’explicar
les diferències de gènere en l’interès per la política7.
Conclusions
Aquest informe ha explorat el rol dels recursos individuals, els factors situacionals i el procés de
socialització en el manteniment de les diferències de gènere en la implicació política de la ciutadania
catalana. Les diferències de gènere han desaparegut en la participació política convencional però
encara perduren en algunes formes de participació no convencional i, particularment, en aquelles
actituds que faciliten la implicació política, com ara l’eficàcia i l’interès.
7 Introduir els diferents blocs explicatius acumulativament i per passos no altera l’efecte de les variables quan havien
estat introduïdes per separat.
14
En conjunt, els recursos socioeconòmics, juntament amb les actituds polítiques, són els predictors
principals de l’interès per la política dels individus. Tanmateix, aquests blocs de variables no
aconsegueixen explicar per si mateixos les diferències de gènere. De fet, el sexe només deixa de ser
significatiu quan s’incorporen els factors situacionals, per tant, aquest últim grup de variables és
crucial a l’hora d’explicar les diferències de gènere en l’interès per la política. Dins el bloc de factors
situacionals, ens hem centrat en una variable en particular que habitualment no apareix a les anàlisis
empíriques: el repartiment de les tasques domèstiques i de cura de familiars. Com més hores dediquen
les dones a aquestes tasques, menys interès mostren per la política. Atès que les dones continuen
assumint la càrrega principal de les feines de la casa, tenen menys temps lliure i, en conseqüència,
la seva implicació en la política disminueix. En canvi, el temps lliure de què disposen els homes no
afecta el seu interès per la política. Com hem discutit, no es tracta només de gaudir de menys temps,
sinó que la dedicació a una feina remunerada contribueix a centrar més l’atenció en els assumptes
privats que en els públics, cosa que fa disminuir l’interès per la política. El fet que l’enquesta del CEO
de 2009 no inclogui persones més grans de 65 anys suposa un test més robust dels resultats, ja que
les diferències generacionals queden menys reflectides amb aquesta mostra, ja sigui en termes de
nivell educatiu, cultura política o percepció −més tradicional− dels rols de gènere.
Quant a les variables derivades de la socialització, malgrat que la seva capacitat explicativa és la
més baixa de tots els grups de variables introduïdes en l’anàlisi, cal destacar la influència positiva que
té residir en un municipi governat per una alcaldessa sobre l’interès per la política, tant d’homes com
de dones, però sobretot en el cas de les dones. D’aquesta manera, la feminització de les institucions
té un gran potencial per produir un canvi en la percepció de la política com una activitat eminentment
masculina i per augmentar l’interès que hi puguin tenir les dones.
En definitiva, les diferències de gènere en la implicació política són un exemple clar de com el dèficit
democràtic comença a casa, cosa que fa més difícil la consecució d’una igualtat política plena, ja sigui
com a conseqüència d’una distribució desigual de les tasques domèstiques i de cura de familiars o
dels rols de gènere que el conjunt de la societat −però fonamentalment la família− transmet a les
dones i als homes.
15
Aliaga, Christel (2006). How is the time of women and men distributed in Europe? Statistics
in focus-Population and Social Conditions, 4/2006 [article en línia]. http://epp.eurostat.
ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/KS-NK-06-004/EN/KS-NK-06-004-EN.PDF. [Data de
consulta: 10 de juny de 2009].
Allison, Paul (1999). Comparing Logit and Probit Coefficients Across Groups. Sociological Methods
and Research, 28(2), 186–208.
Atkeson, Lonna Rae (2003). Not All Cues Are Created Equal: The Conditional Impact of Female
Candidates on Political Engagement. The Journal of Politics, 65(4), 1040–61.
Astelarra, Judith (1990). “Las mujeres y la política”. A Judith Astelarra (comp.), Participación
política de las mujeres, (p. 7–21). Madrid: CIS-Siglo XXI.
Balbo, Laura (1978). La doppia presenza. Inchiesta, VIII(32), 3−6.
Bartley, Sharon J., Blanton, Priscilla W., i Gillard, Jennifer L. (2005). Husbands and wives in dualearner marriages: Decision-making, gender role attitudes, division of household labor, and
equity. Marriage and Family Review, 37(4), 69–94.
Bem, Sandra L., i Bem, Daryl J. (1970). Case Study of a Nonconscious Ideology: Training the
woman to know her place. A Daryl J. Bem (ed.).
(p.
89−99). Belmont: Brooks/Cole.
Bennett, Linda M. L., i Bennett, Stephen S. (1989). Enduring Gender Differences in Interest in
Politics. The Impact of Socialization and Political Dispositions. American Politics Research,
17(1), 105–22.
Bianchi, Suzanne M., i Raley, Sara B. (2005). Time allocation in families. A Suzanne M. Bianchi,
Lynne M. Casper i Rosalind B. King (ed.). Work, family, health, and well-being, (p. 21−42).
Mahwah: Erlbaum.
Burns, Nancy, Schlozman, Kay L., i Verba, Sidney (1997). The Public Consequences of Private
Inequality: Family Life and Citizen Participation. American Political Science Review, 91(2),
373–389.
Burns, Nancy, Schlozman, Kay L., i Verba, Sidney (2001). The Private Roots of Public Life. Gender,
Equality, and Political Participation. Cambridge, MA: Harvard University Press.
16
Campbell, David E., i Wolbrecht, Christina (2006). See Jane Run: Women Politicians as Role Models
for Adolescents. The Journal of Politics, 68(2), 233–247.
Cantijoch, Marta, i Tormos, Raül (2005). La diferència de gènere. Anàlisi del comportament
electoral de les dones a Catalunya. Quaderns El Pensament i l’Acció 18. Barcelona: Fundació
Nous Horitzons.
Carrasco, Cristina, i Recio, Albert A. (2001). Time, Work and Gender in Spain. Time & Society,
10(2/3), 277–301.
Cea d’Ancona, María Ángeles (2007). La deriva del cambio familiar. Hacia formas de convivencia
más abiertas y democráticas. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) (2009). Diferències entre homes i dones en els àmbits familiar,
social, econòmic i polític. Registre Estudis d’Opinió núm. 520.
Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) (2013). Baròmetre d’Opinió Política, primera i segona onada de
2013. Registre Estudis d’Opinió núm. 712 i 723.
Chicano, Enriqueta (2004). Conciliación de la vida personal, familiar y laboral. A Diversos
autors, España en hora. Libro verde sobre la racionalización de los horarios españoles y su
normalización con los demás países de la UE, (p. 95–103). Madrid: Fundación Independiente.
Childs, Sarah (2004). New Labour’s Women MPs: Women Representing Women. Nova York:
Routledge.
Coffé, Hilde, i Bolzendahl, Catherine (2010). Same Game, Different Rules? Gender Differences in
Political Participation. Sex Roles, 62(5–6), 318–33.
Coltrane, Scott, i Adams, Michelle (2001). Men’s family work: Child centered fathering and the
sharing of domestic labor. A Rosanna Hertz, i Nancy L. Marshall (ed.), Working families: The
transformation of the American home, (p. 72–99). Berkeley: University of California.
Converse, Phillip E. (1970). Attitudes and Non-attitudes: Continuation of a Dialogue. A Edward
R. Tufte (ed.), The Quantitative Analysis of Social Problems, (p. 168–89). Reading: AddisonWesley.
Dalton, Russell. J. (1988). Citizen Politics in Western Democracies. Public Opinion and Political
Parties in the United States, Great Britain, West Germany, and France. Chatham: Chatham
House.
17
Davis, S., Greenstein, T. N., i Gerteisen Marks, J. P. (2007). Effects of union type on division of
household labor: Do cohabiting men really perform more housework? Journal of Family
Issues, 28, 1246–72.
Durán, María Ángeles (1991). La conceptualización del trabajo en la sociedad contemporánea.
Economía y Sociología del Trabajo, 13/14, 8–22.
Durán, María Ángeles (2006). El valor del tiempo. ¿Cuántas horas te faltan al día? Madrid: Espasa
Calpe.
Duverger, Maurice (1955). The Political Role of Women. París: UNESCO.
Ferrer, Mariona, Medina, Lucía , i Torcal, Mariano (2006). La participación política: factores
explicativos. A José Ramón Montero, Joan Font i Mariano Torcal (ed.), Ciudadanos,
asociaciones y participación en España, (p. 133–56). Madrid: Centro de Investigaciones
Sociológicas.
Fox, Richard L., i Lawless, Jennifer L. (2004). Entering the Arena? Gender and the Decision to Run
for Office. American Journal of Political Science, 48(2): 264–80.
Fox, Richard L., i Lawless, Jennifer L. (2011). Gendered Perceptions and Political Candidacies:
A Central Barrier to Women’s Equality in Electoral Politics. American Journal of Political
Science, 55(1), 59–73.
García Escribano, Juan J., i Frutos, Lola (1999). Mujeres, hombres y participación política.
Buscando las diferencias. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 86, 307–29.
Glenn, Norval D., i Grimes, Michael (1968). Aging, Voting, and Interest in Politics. American
Sociological Review, 33(4), 563–75.
Gray, Anne (2005). The Changing Availability of Griparents as Carers and its Implications for
Childcare Policy in the UK. Journal of Social Policy, 34(4), 557–77.
Gundelach, Peter (1995). Grass-Roots Activity. A Jan W. Van Deth, i Elinor Scarbrough (ed.), The
Impact of Values, (p. 412–40). Nova York: Oxford University Press.
High-Pippert, Angela, i Comer, John (1998). Female Empowerment: The Influence of Women
Representing Women. Women and Politics 19(4), 53–66.
Hochschild, Arlie. R. (1989). The Second Shift. Working Parents and the Revolution at Home. Nova
York: Viking.
18
Hooghe, Marc, i Stolle, Dietlind (2004). Good Girls Go to the Polling Booth, Bad Boys Go
Everywhere: Gender Differences in Anticipated Political Participation Among American
Fourteen-Year-Olds. Women and Politics, 26(2/3), 1–23.
Inglehart, Ronald, i Norris, Pippa (2003). Rising Tide: Gender Equality and Cultural Change around
the World. Cambridge: Cambridge University Press.
Iversen, Torben, i Rosenbluth, Frances (2006). The Political Economy of Gender: Explaining CrossNational Variation in the Gender Division of Labor and the Gender Voting Gap. American
Journal of Political Science, 50(1), 1–19.
Jennings, M. Kent (1983). Gender Roles and Inequalities in Political Participation: Results from an
Eight-Nation Study. Western Political Quarterly, 36(3), 364–85.
Jennings, M. Kent i Niemi, Richard G. (1971). The Division of Political Labor between Mothers and
Fathers. American Political Science Review, 65(1), 69–82.
Karp, Jeffrey A., i Brockington, David (2005). Social Desirability and Response Validity: A
Comparative Analysis of Over–Reporting Voter Turnout in Five Countries. Journal of Politics,
67(3), 825–40.
Knudsen, Knud, i Wærness, Kari (2008). National context and spouses’ housework in 34 countries.
European Sociological Review, 24(1), 97–113.
Koch, Jeffrey (1997). Candidate Gender and Women’s Psychological Engagement in Politics.
American Politics Quarterly, 25(1), 118–34.
Lazarsfeld, Paul M., Berelson, Bernard i Gaudet, Hazel (1948). The People’s Choice: How the Voter
Makes Up His Mind in a Presidential Campaign. Nova York: Columbia University Press.
Lawless, Jennifer L., i Fox, Richard L. (2004). Why Don’t Women Run for Office? Brown Policy
Report. Taubman Center for Public Policy, Brown University [article en línia].
http://www.cluw.org/PDF/womeninoffice.pdf. [Data de consulta: 10 maig 2011].
Lipset, Seymour M. (1960). Political Man: the Social Bases of Politics. Garden City, NY: Doubleday.
Martín, Irene (2004).
España y Grecia. Tesi doctoral. Madrid: Instituto Juan March.
19
Moen, Phyllis, Robison, Julie, i Fields, Vivian (1994). Women’s Work and Caregiving Roles: A Life
Course Approach. The Journal of Gerontology, 49(4), 176–86.
Morales, Laura (1999). Political Participation: Exploring the Gender Gap in Spain. South European
Society and Politics, 4(2), 223–47.
Nie, Norman H., i Andersen, Kristie (1974). Mass Belief Systems Revisited: Political Change and
Attitude Structure. Journal of Politics, 36(3), 540–91.
Norris, Pippa, i Inglehart, Ronald (2006). Gendering social capital: Bowling in women’s leagues.
A Brenda O’Neill i Elisabeth Gidengil (ed.), Gender and Social Capital, (p. 73–97). Londres:
Routledge.
Norris, Pippa (1999). A Gender-Generation Gap? A Geoffrey Evans i Pippa Norris (ed.), Critical
Elections: Voters and Parties in Long-term Perspective, (p. 148–63). Londres: Sage.
Phillips, Anne (1991). Engendering democracy. University Park: The Pennsylvania State University
Press.
Pérez-Fuentes, Pilar (1990). Condicionamientos de la participación política de las mujeres. A
Judith Astelarra (comp.), Participación política de las mujeres, (p. 173–92). Madrid: CIS-Siglo
XXI.
Rapoport, Ronald B. (1985). Like Mother, Like Daughter: Intergenerational Transmission of DK
Responses. Public Opinion Quarterly, 49(2), 198–208.
Rosenstone, Steven J., i Hansen, John Mark (1993). Mobilization, Participation, and Democracy in
America. Nova York: MacMillan.
Sapiro, Virginia (2004). Not Your Parents’ Political Socialization: Introduction for a New
Generation. Annual Review of Political Science, 7, 1–23.
Schlozman, Kay L., Burns, Nancy, i Verba, Sidney (1994). Gender and Pathways to Participation:
The Role of Resources. Journal of Politics, 56(4), 963–90.
Topf, Richard (1995). Beyond Electoral Participation. A Hans-Dieter Klingemann, i Dieter Fuchs
(ed.), Citizens and the State. Nova York: Oxford University Press. Torns, Teresa, Carrasquer,
Pilar, Parella, Sonia, i Recio, Carolina (2007): Les dones i el treball a Catalunya: mites i
certeses, (p. 52–92). Barcelona: Institut Català de les Dones.
20
Treas, Judith, i Drobnic, Sonja (ed.) (2010). Dividing the Domestic. Men, Women, and Domestic
Tasks in Cross-National Perspective. Stanford: Stanford University Press.
Van Deth, Jan W. (1990). Interest in Politics. A M. Kent Jennings, i Jan W. Van Deth (ed.),
Continuities in Political Action: A Longitudinal Study of Political Orientations in Three Western
Democracies, (p. 275–312). Nova York: De Gruyter and Aldine.
Van Deth, Jan W. (2000). Political Interest and Apathy: The Decline of a Gender Gap? Acta Política,
35(2), 247–74.
Van Deth, Jan W., i Elff, Martin (2000). Political Involvement and Apathy in Europe 1973-1998.
Working Paper 33. Mannheim: Mannheimer Zentrum fur Euroapische Sozialforschung.
Vassallo, Francesca (2006). Political Participation and the Gender Gap in European Union Member
States. Journal of Contemporary European Studies, 14(3), 411–27.
Verba, Sidney, i Nie, Norman H. (1972). Participation in America: Political Democracy and Social
Equality. Nova York: Harper & Row.
Verba, Sidney, Nie, Norman H., i Kim, Jae-on (1980). Participation and Political Equality: A Seven
Nation Comparison. Cambridge: Cambridge University Press.
Verba, Sidney, Burns, Nancy, i Schlozman, Kay L. (1997). Knowing and Caring about Politics:
Gender and Political Engagement. Journal of Politics, 59, 1051–72.
Walter, Tony, i Davie, Grace (1998). The Religiosity of Women in the Modern West. British Journal of
Sociology, 49, 640–60.
Welch, Susan (1977). Women as Political Animals? A Test of Some Explanations for Male-Female
Political Participation Differences. American Journal of Political Science 21(4), 711–30.
West, Candance, i Zimmerman, Don H. (1987). Doing Gender. Gender and Society 1(2), 125–51.
Williams, Richard (2009). Using Heterogeneous Choice Models To Compare Logit and Probit
Coefficients Across Groups. Sociological Methods and Research, 37(4), 531–59.
Young, Iris M. (2000). Inclusion and Democracy, Oxford: Oxford University Press.
Zaller, John, i Feldman, Santley (1992). A Simple Theory of the Survey Response: Answering
Questions versus Revealing Preferences. American Journal of Political Science, 36(3), 579–
616.
21
Apèndix
Predictors de l’interès per la política en dones i homes
Recursos
socioeconòmics
Factors
situacionals
Dones
Homes
Ràtio dels
coeficients
Khi² de la
diferència
Nivell educatiu
0,211*** (0,080)
0,454*** (0,079)
0,47
4,675**
Edat
0,019** (0,008)
0,025** (0,008)
0,74
0,333
Classe social subjectiva
0,260* (0,139)
0,059 (0,130)
4,44
1,128
Viure en parella
0,363** (0,185)
0,633** (0,207)
0,57
0,940
Participació en el mercat
laboral (moment present/
passat)
0,047 (0,150)
-0,138 (0,132)
-0,34
0,859
Fills menors de 12 anys
0,314 (0,224)
0,698** (0,318)
0,45
0,975
-0,021*** (0,008)
0,003 (0,009)
-7,00
3,894**
-0,379* (0,226)
-0,257 (0,242)
1,48
0,137
-0,167 (0,182)
-0,436** (0,173)
0,38
1,153
Catòlic (practicant)
0,716*** (0,258)
0,524** (0,242)
1,37
0,294
Eficàcia interna
1,247*** (0,182)
1,152*** (0,185)
1,08
0,135
Eficàcia externa
0,300* (0,168)
0,340* (0,167)
0,88
0,028
Ideologia (1-10)
-0,110* (0,057)
-0,128** (0,051)
0,86
0,054
Tall 1
2,598** (0,601)
1,585*** (0,613)
Tall 2
5,001*** (0,628)
3,905*** (0,633)
Tall 3
7,772*** (0,682)
6,722*** (0,701)
R² de Nagelkerke
0,234
0,273
−2 Log-Likelihood
1.174,785
1.223,104
134,913***
166,568***
N=569
N=585
Tasques domèstiques i de
cura de familiars (hores
setmanals)
Alcaldessa
Procés de
Mare mestressa de casa
socialització
Variables
actitudinals
Llindars
Khi²
Observacions
22