Català per les ciènces socials

Català per a les ciènces socials
1−Introducció
Dins la teoria de la traducció, el primer intent seriós de seleccionar i definir els proce-diments tècnics que
s'empren en la traducció d'un text en llengua original (TLO) a un text en llengua terme (TLT) és degut, sense
cap dubte, als representants de la `Estilística comparada' o `Escola franc−canadenca'.
Van ser J. P. Vinay i J. Dalbernet els qui, amb la seua obra Stylistique comparée du francais et de l'anglais,
van iniciar el 1958 aquest corrent, el qual tindria la seua conti-nuació anys després, el 1966, amb l'obra del
francés A. Malblanc que rep el títol Stylistique comparée du francais et de l'allemand.
Aquests autors parteixen de la base que el procés translatiu es pot materialitzar en una sèrie de `procédés
techniques' abraçables lingüísticament, i que aquests procediments tècnics es poden dividir en dos grups, els
quals inclouen diverses tècniques translatives.
El primer grup és conegut amb el nom de `traduction directe' i comprén les següents tècniques: el préstec
(`emprunt'), el calc (`calque') i la traducció literal (`traduction littérale').
Al segon grup, denominat `traducció obliqua' (`traduction oblique'), pertanyen els procediments tècnics
coneguts amb els noms de: transposició (`transposition'), modula-ció (`modulation'), equivalència
(`equivalence') i adaptació (`adaptatión').
Al iniciar la descripció de les tècniques que integren el primer grup, és possible que la traducció al català del
terme que les engloba, `traduction directe', dona lloc a malentesos o falses interpretacions, ja que en la nostra
llengua normalment s'empra el nom de `traducció directa' per designar el procés de la versió que es realitza
des d'una llengua estrangera a la llengua materna del traductor. Per aquest motiu, denominarem aquest
procediment tècnic pel seu nom francés.
2−Tècniques de `traduction directe'
• La primera tècnica del grup de `traduction directe' és el préstec, també conegut com estrangerisme.
Els préstecs podrien definir−se com paraules que es prenen de la llengua origen (LO) sense
traduir−les, per exemple: input, output, show, full−time, etc. En la major part dels casos, aquesta
mena de paraules acaben per desaparèixer de la llengua que les acull, per tractar−se d'una moda
passatgera. En unes altres ocasions, acaben adaptant−se al sistema ortogràfic de la llengua terme (LT)
i es converteixen en `préstecs naturalitzats'; aquest és el cas dels següents préstecs de l'anglés adaptats
ja a la llengua catalana:
Anglés: football Català: futbol
handball handbol
rugby rugbi
Existeixen també, per últim, els préstecs intencionats: noms propis, títols, noms d'institucions, termes culturals
o històrics, títols de revistes o periòdics, que es poden transcriure simplement adoptant el terme tal com
apareix a l'original.
• El calc és el segon procediment tècnic dins la `traduction directe' i consisteix en manllevar el
1
sintagma de la llengua estrangera, però traduint els elements que el compo-nen. Dins el calc es pot
diferenciar entre:
a) Calc d'expressió, el qual respecta les estructures sintàctiques de la LT, com:
Alemà: Kindergarten Català: jardí d'infants
b) Calc estructural que és aquell que introdueix en la LT una nova estructura, per la qual cosa és conegut
també com `estrangerisme sintàctic'. Exemple:
Anglès: science fiction Català: ciència−ficció
Molt sovint es confon `calc' amb `préstec naturalitzat' i s'utilitzen els dos termes in-distintament. Una manera
d'explicar la diferència que existeix entre ells és: la paraula `bàsquet' (préstec naturalitzat) tracta d'adaptar a la
fonologia catalana els elements fònics de l'anglés `basket', mentre que `cistella' o `encistellada', que són calcs,
repro-dueixen amb termes preexistents en català (cistella més els afixos en− i −da) el significat de la paraula
anglesa.
• El tercer i últim procediment tècnic que la `Estilística comparada' ha inclòs entre els recursos de la
`traduction directe' és la traducció literal. La traducció literal és la tèc-nica translativa que es pot
utilitzar en els casos en que la LT disposa de les mateixes condicions estructurals i funcionals que es
donen a la LO i al TLO. D'aquesta manera el traductor es concentra només en l'equivalència lèxica.
Exemple:
Alemà: Die Kinder singen ein Leid Català: Els xiquets canten una cançó
No obstant això, el fenomen conegut com `traducció literal' no ho entenen tots els autors de la mateixa
manera. Per a alguns d'ells, com García Yebra, la traducció literal és únicament la que es coneix comunament
sota el nom de `traducció paraula per paraula'. Altres autors li donen un sentit més ampli, establint una
diferència entre `traducció paraula per paraula' (`Wort für Wort Übersetzung') i `traducció literal' (`wörtliche
Übersetzung').
3−Tècniques de traducció obliqua
Per a García Yebra, la `traducció obliqua' es complementària de la traducció paraula per paraula, en el sentit
que s'aplica quan aquesta resulta ser impossible; mentre que segons Vázquez−Ayora, és el procediment tècnic
per excel·lència al qual tot traductor ha de tendir, ja que és el que s'allunya del trasllat directe o calc mecànic
de tots els ele-ments del text de la LO.
A aquest últim autor és degut l'estudi més ampli realitzat durant els últims anys refe-rent a les tècniques que
compren la `traducció obliqua'. Ell divideix aquestes tècniques en dos grups: tècniques principals i tècniques
complementàries.
Entre els recursos tècnics principals estan la transposició, la modulació, l'equivalència i la adaptació;
tècniques complementàries són l'amplificació, l'explicitació, l'omissió i la compensació. El conjunt de
tècniques que s'adscriuen a la denominada `traducció obliqua' pot ser representat així:
Traducció obliqua
Procediments tècnics
A. Principals B. Complementaris
2
1. Transposició 1. Amplificació
2. Modulació 2. Explicitació
3. Equivalència 3. Omissió
4. Adaptació 4. Compensació
A−Procediments tècnics principals
A.1. La transposició, diu Vázquez−Ayora, es defineix com el procediment pel qual es reemplaça una part del
discurs del text de LO per una altra diferent que al text en LT porta el principal contingut semàntic de la
primera. Dit d'una altra manera, el traductor tras-llada de forma diferent sintàcticament o estructuralment els
elements de la LO a la LT. Exemples:
Alemà: der fünfjährige Junge Català: el xiquet de 5 anys
Alemà: berücksichtigen Català: considerar/tenir en compte
El primer exemple seria una transposició obligatòria, exigida per les diferències es-tructurals de les dues
llengües; el segon, en canvi, seria un cas de transposició facultativa: el traductor pot optar, en principi, per
qualsevol de les dues solucions, tant `considerar' com `tenir en compte' poden ser traduccions equivalents de
berücksichtigen.
A.2. La modulació s'aplica als casos de traducció en els quals, degut a les condicions de la LT, es porta a cap
un desplaçament en el pla de l'expressió tot mantenint el sentit d'aquesta invariable. Pot haver modulacions
obligatòries, com:
Alemà: Lebensgefahr Català: Perill de mort
i modulacions facultatives:
Alemà: es ist nicht schwer Català: és fàcil
La causa última de la modulació, al menys de l'obligatòria, rau en la divergència entre els contextos culturals
de les llengües que intervenen en la traducció, la qual cosa exigeix per part del traductor un `ajust' de les
condicions pragmàtiques d'una llengua a una altra.
La tendència a la inversió dels termes que s'observa entre algunes llengües entraria dins la tècnica de
modulació:
Castellà: de pies a cabeza Català: de cap a peus
A.3. L'equivalència és el cas extrem de modulació; hi ha una connexió entre aquestes dues tècniques, per la
qual cosa és difícil establir una clara diferència entre ambdues. Segons Vázquez−Ayora, l'equivalència és una
modulació que es lexicalitzaMitjançant l'equivalència s'atén, com passava en part amb la modulació, a les
par-ticularitats pragmàtico−idiomàtiques de la LT. Així l'equivalència s'empra amb els refranys, frases fetes,
jocs de paraules, etc. Exemples:
Anglés: out of sight, out of mind Català: d'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol
Castellà: engañar como a un chino Català: fer beure a galet
3
A.4. L'adaptació, deia Malblanc, es troba en el límit extrem de la traducció, s'aplica a casos en els quals la
situació que ha d'evocar una idea o un missatge no existeix en la LT, i és necessari crear una altra situació que
evoca la mateixa idea.
Mitjançant l'adaptació es tractaria d'omplir llacunes culturals de la LT utilitzant con-ceptes que reproduïsquen
una imatge semblant a la del original. Aquestes `llacunes' o discrepàncies es poden trobar en tots els àmbits
culturals i en tots els tipus de textos. Així, en les traduccions de la Bíblia a l'Àsia es substitueix el pa per
l'aliment correspo-nent a aquella zona, l'arròs; i en la Bíblia dels esquimals `l'anyell de Déu' es converteix en
`pingüí de Déu'.
B−Procediments tècnics complementaris
És molt freqüent trobar als tipus de textos informatius noms d'institucions, titulacions acadèmiques,
expedients, etc. que no tenen una correspondència exacta en la LT. El traductor es veurà obligat llavors a
utilitzar unes altres tècniques translatives com ara l'explicitació. D'aquesta manera entrem en el camp dels
procediments tècnics complementaris de la traducció obliqua, els quals, com indica el seu nom,
complementen els anteriors (procediments principals) i es combinen amb ells.
B.1. L'amplificació és el procediment pel qual en la LT s'empren més monemes (lexemes i morfemes) que en
la LO per expressar la mateixa idea. Newmark distingeix entre `expansió', la qual consisteix sobretot en un
allargament gramatical:
Anglés: the house beyond the church
Català: la casa que està més enllà de l'església
i `paràfrasi', tècnica molt utilitzada en terminologies específiques:
Alemà: Umweltabgabe
Català: impost d'un tribut directe en relació amb la quantitat de contaminació
B.2. Anomenem explicitació a l'ús d'un sintagma o oració subordinada afegida que té per objecte introduir en
la LT continguts o conceptes no coneguts en aquesta. Vázquez−Ayora indica que mitjançant aquesta tècnica
s'expressa en LT allò que es troba implícit en el context LO... es persegueix una finalitat `explicativa' i
`especificativa'. Exemple:
Català: espardenya Alemà: Schuhwerk aus Hanf in Sandalenform
B.3. L'omissió és la tècnica consistent en suprimir els elements que no són necessaris en la LT per tal d'evitar
incórrer en un error de sobretraducció. En el cas de la traducció de l'anglés al català s'hauran de suprimir, per
exemple, en la major part dels casos els pronoms possessius.
Anglés: I have my hand in my pocket Català: Tinc la mà a la butxaca
B.4. Finalment, la compensació es fonamenta en la idea que tota `pèrdua de significat' que es produïsca en un
segment o unitat de traducció ha de compensar−se en un altre punt del text.
4−Conclusió
El traductor ha de posar en joc tots els recursos que li proporciona la seua capacitat d'improvisació, sobre la
base de la seua pròpia experiència traductora, perquè es vegen les figures del TLT amb els mateixos colors,
4
amb la mateixa puresa d'estil i amb la mateixa apariència del TLO.
En aquest sentit, sense cap dubte, li serà d'inestimable ajuda una sòlida fonamentació en els principis teòrics,
entre els quals es troba primordialment la reflexió sobre els diferents procediments tècnics que poden ser
utilitzats per fer una traducció.
5−Bibliografia
−Fonts d'informació:
ELENA GARCÍA, P. (1990) Aspectos teóricos y prácticos de la traducción. Universidad de Salamanca.
NEWMARK, P. (1992) Manual de traducción. Madrid, Cátedra.
Diccionaris i manuals d'ús:
VALOR VIVES, E. (1996) La flexió verbal. València, 3 i 4. 21a edició.
A.A.D.D. (1995): Diccionari castellà−català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 5a edició.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (1995) Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Enciclopèdia
Catalana i Edicions 62.
Procediments tècnics de
traducció
Assignatura: Català per a les ciències socials.
Carrera: Llicenciatura en Traducció i Interpretació
Curs: Segon
Índex
Matèries: Pàgines: 1−Introducció............................................................................................................1
2−Tècniques de `traduction directe'...........................................................................1 El
préstec...........................................................................................................1 El
calc................................................................................................................2 La traducció
literal..............................................................................................2 3−Tècniques de traducció
obliqua..............................................................................3 A−Procediments tècnics
principals.......................................................................3 A.1. La
transposició.....................................................................................3 A.2. La
modulació.......................................................................................4 A.3.
L'equivalència......................................................................................4 A.4.
L'adaptació..........................................................................................4 B−Procediments tècnics
complementaris..............................................................5 B.1.
L'amplificació......................................................................................5 B.2.
5
L'explicitació.......................................................................................5 B.3.
L'omissió.............................................................................................5 B.4. La
compensació....................................................................................6
4−Conclusió...............................................................................................................6
5−Bibliografia............................................................................................................7 .
V. García Yebra, Teoría y práctica de la traducción, en Pilar Elena García: Aspectos teóricos y prácticos de
la traducción, pàg. 57.
G. Vázquez−Ayora, Introducción a la Traductología, en Pilar Elena García: Aspectos teóricos y prácticos de
la traducción, pàg. 57.
G. Vázquez−Ayora, op. cit., en Pilar Elena García: op. cit., pàg. 59.
Cit. per Vázquez−Ayora, op. cit., en Pilar Elena García: op. cit. pàg. 59.
G. Vázquez−Ayora, op. cit., en Pilar Elena García, op. cit., pàg. 60.
6