Constitució Espanyola, Estatut de Catalunya i Reforma Constitucional

P.º Gral. Martínez Campos, 5
Gran de Gràcia, 171
Alboraya, 23
Ponzano, 15
www.cef.es
28010 MADRID
08012 BARCELONA
46010 VALÈNCIA
28010 MADRID
[email protected]
Tel. 914 444 920
Tel. 934 150 988
Tel. 963 614 199
Tel. 914 444 920
902 88 89 90
T. GESTORS ATC. ANNEX 1 TEMA 1
1.La Constitució Espanyola de 1978: estructura, contingut i principis
1.1. Característiques
1.2. Estructura institucional
1.2.1. Sistemàtica
1.2.2. Estructura
1.3. Contingut i principis
1.3.1. L’estructura orgànica de l’Estat
1.3.2. Els valors de la Constitució
1.3.3. Els principis del nou règim constitucional
2. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya: estructura i contingut
2.1. Concepte
2.1.1. Naturalesa
2.2. Estructura
2.2.1. Estructura de l’Estatut
2.3. Contingut
3. La reforma constitucional
3.1. Iniciativa de la reforma
3.2. Els procediments de reforma constitucional
3.3. Els límits de la reforma
www.cef.es
OCTUBRE 2020
Sumari
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
P.º Gral. Martínez Campos, 5
Gran de Gràcia, 171
Alboraya, 23
Ponzano, 15
www.cef.es
1
28010 MADRID
08012 BARCELONA
46010 VALÈNCIA
28010 MADRID
[email protected]
Tel. 914 444 920
Tel. 934 150 988
Tel. 963 614 199
Tel. 914 444 920
902 88 89 90
TEMA
La Constitució espanyola: estructura, contingut i principis. L’Estatut
d’autonomia de Catalunya: estructura I contingut. La reforma constitucional.
1. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: ESTRUCTURA, CONTINGUT I
PRINCIPIS
Definirem la Constitució, seguint a Lucas Verdú, com «el complex normatiu institucional bàsic,
en general difícilment reformable, que regula l’organització i exercici del poder polític de l’Estat, i
garantitzador dels drets i llibertats dels grups i individus que el componen». El règim constitucional
s’inicia a Espanya amb la rebuda de les idees de la Revolució Francesa que, amb el que fa a l’ordre
polític, cristaŀlitza amb el Constitucionalisme lliberal que s’inicia amb la Constitució de Cadis de 1812.
Prescindint de fer un anàlisi dels diferents intents constitucionals, direm, únicament, que la inestabilitat
que els caracteritza pot considerar-se conseqüència de:
• La diversitat i heterogeneïtat de les forces ideològiques presents.
• La insuficiència del poder civil (pronunciaments militars, de forma constant, prefectures de
partit per militars, etc.).
• El protagonisme de les classes mitjanes, que com ha senyalat Sánchez Agesta igual que les
europees seran agents de la revolució liberal.
• El desig de tots els grups de fer la seva Constitució portant a ella el seu programa.
• Davant d’aquests fets, la característica fonamental de la Constitució de 1978 és la seva
pretensió integradora de totes les concepcions i grups socials.
1.1. CARACTERÍSTIQUES
De les característiques fonamentals de la Constitució, podem senyalar les següents:
www.cef.es
OCTUBRE 2020
1 ‒ 1
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
T. GESTORS ATC
Oposicions
A) És una Constitució escrita, seguint el camí iniciat en les Constitucions nord-americana i
francesa, davant el caràcter preferentment consuetudinari del constitucionalisme anglès.
Pel que fa al seu caràcter escrit, presenta la forma de llei Codificada i tancada, davant el
sistema de lleis diverses i Constitució oberta amb què es basaven les Lleis Fonamentals,
derogades per la Constitució.
B) És una Constitució extensa, la més llarga de la història d’Espanya, després de la de Cadis
de 1812.
C) És una Constitució rígida. Davant la classificació de flexibles basant-se amb la seva possible
modificació a través de lleis ordinàries, la Constitució espanyola requereix un especial
procediment de reforma, agreujat quan es tracta d’alterar determinats principis bàsics.
La primera reforma que es va produir a la Constitució va ser l’any 1992, la de l’article
13.2, pel procediment ordinari que va incorporar el dret de sufragi passiu en les eleccions
municipals als ciutadans comunitaris residents a Espanya. Posteriorment es va produir una
segona modificació al setembre del 2011 amb l’article 135, introduint el principi d’estabilitat
pressupostària, vinculant a totes les Administracions Públiques al seu compliment.
D) És una Constitució monàrquica. L’article 1.3 de la Constitució declara que «la forma política
de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària», essent la primera vegada que aquest
concepte es recull en un text constitucional, tot i que la seva aplicació ja resultava habitual
en la doctrina, com a fórmula que expressa els diversos elements que, culminant una llarga
evolució històrica, configuren avui a les monarquies parlamentàries, elements que són
explicitats en la Constitució, en concret en el títol II i que ofereixen com a element comú:
a) La desaparició de qualsevol fons de prerrogativa del rei, en tant que drets absoluts i
innegables que no li vénen al monarca de cap superior i que no poden ser discutits
per ningú.
b) La plena constitucionalització de la figura i funcions del Rei. «El Rei és el Cap de
l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular
de les institucions….» (art. 56) desapareixent d’aquesta manera tota consideració del
monarca com el cap de l’Executiu.
En definitiva, es reflecteix així, com ha dit Sánchez Agesta « el propòsit de racionalitzar el
règim parlamentari, expressant en dret escrit el que ha estat el resultat d’un procés evolutiu
i consuetudinari en les monarquies europees, que han establert en el marc d’una monarquia
constitucional i democràtica el règim parlamentari».
E) És una constitució integradora (consensuada). Com ja hem posat en relleu a l’inici del tema
és una Constitució de compromís entre les diferents forces polítiques, cosa que s’ha posat
en relleu en el seu text amb claredat, on s’observa:
a) Una necessària neutralitat en tractar problemes bàsics.
b) Una certa ambigüitat en tractar alguns conceptes bàsics.
c) Es fa un ús confús i difús de la remissió a la Llei.
d) S’introdueix la categoria de les Lleis Orgàniques, amb un procediment d’elaboració
i reforma que requereix una majoria qualificada.
F) Tanmateix, és característica de la Constitució la constitucionalització dels drets fonamentals.
Es consagren els drets fonamentals de la persona amb caràcter inviolable i inherent a la seva
dignitat, constituint-se en el fonament de l’ordre polític i de la pau social, i assegurant-se
1 ‒ 2
www.cef.es
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
Annex 1
Oposicions
a través d’un complex sistema en el que convergeixen la jurisdicció ordinària, el Tribunal
Constitucional i el Defensor del Poble.
Amb aquesta característica que, en opinió d’Oscar Alzaga no es pot explicar com un simple
moviment de reacció davant la legalitat anterior, la Constitució manté la línia evolutiva
marcada per la segona postguerra mundial. En particular, com ha senyalat Carlos Ollero,
el tret característic de les Constitucions de la primera postguerra és el gran nombre de drets
socials i la limitació i condicionament dels drets individuals, de manera especial el de la
propietat, i aquestes característiques es matitzen després de la segona postguerra amb:
a) Una major politització i estatificació dels drets socials.
b) Un augment dels drets socials.
c) S’accentuen les limitacions dels drets individuals.
d) La generalització de la constitucionalització d’uns deures fonamentals, juntament
amb aquests drets.
G) És una constitució essencialment democràtica; la Constitució qualifica a l’Estat com «social
i democràtic de dret» (art. 1.1), concepte aquest que ve de la Llei Fonamental de Bonn de
1949. Per la resta, el seu caràcter democràtic resulta de determinats elements bàsics com
són:
a) El reconeixement dels drets i llibertats públiques.
b) La consagració que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del que emanen
tots els poders de l’Estat.
c) L’establiment d’una divisió de poders entre el legislatiu, l’executiu i el judicial, amb
una específica regulació del control parlamentari de l’executiu.
H) És una Constitució derivada. Com diu Lowenstein, s’entén per Constitució originaria
un document de govern que conté un principi fundacional nou i veritablement creador;
l’expressió «Constitució derivada» o «derivativa» designa aquella norma constitucional
que segueix, fonamentalment, els models nacionals o estrangers, duent a terme només una
adaptació a les necessitats nacionals.
En aquest sentit, la Constitució de 1978 és un mosaic del constitucionalisme històric
espanyol i, sobretot, de l’europeu de l’última postguerra, recepció aquesta que es va
veure facilitada per l’afany integrador que va presidir el procés constitucional, cosa que
dificultava l’aparició d’elements creatius endògens i oferia als elements estrangers una
visió de neutralitat afavoridors de la conciliació política.
1.2. ESTRUCTURA INSTITUCIONAL
1.2.1. Sistemàtica
Passant ja a l’estudi de la sistemàtica de la Constitució, trobem que s’ajusta al model tradicional de
les Constitucions escrites, diferenciant el preàmbul i l’articulat:
A) El preàmbul, molt breu, conté la fórmula solemne d’introducció en què «la nació espanyola
(...) en ús de la seva sobirania proclama la voluntat de:
www.cef.es
OCTUBRE 2020
1 ‒ 3
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
T. GESTORS ATC
Oposicions
a) Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb
un ordre econòmic i social just.
b) Consolidar un Estat de Dret.
c) Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya.
d) Promoure el progrés de la cultura i de l’economia.
e) Establir una societat democràtica avançada, i
f) Coŀlaborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre
tots els pobles de la terra»
Amb això queden expressades les finalitats, tendències i esperit del text constitucional i
«en conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la Constitució».
B) L’articulat , en el que es poden diferenciar dues parts que la doctrina qualifica de dogmàtica
i orgànica:
a) La part dogmàtica conté una declaració de drets i deures fonamentals, així com els
principis econòmics i socials. Es troben en el títol I, el més extens de la Constitució
de 1978.
b) La part orgànica compren les regles precises per l’establiment i funcionament dels
diferents poders, així com el repartiment de competències entre ells i es troben en els
9 títols restants.
c) Finalment existeix un breu títol Preliminar on es troben declaracions de la part
dogmàtica i disposicions de la part orgànica i que més que recollir els principis
fonamentals de la Constitució, sembla com una «finestra de la mateixa» (Alzaga).
1.2.2. Estructura
Pel que fa a l’estructura de la Constitució, consta de 169 articles, distribuïts en un títol Preliminar
i 10 títols que eventualment es divideixen en capítols i Seccions, i també hem d’afegir 4 disposicions
addicionals, 9 disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una final.
Presenta particular interès la disposició derogatòria, que en el seu paràgraf tercer declara que «queden
derogades totes les disposicions que s’oposin al que estableix aquesta Constitució».
I la disposició final, que concreta que la Constitució entrarà en vigor el mateix dia que en sigui publicat
el text oficial al butlletí oficial de l’Estat (es va produir el 29 de desembre de 1978) i serà publicada també
en les altres llengües d’Espanya.
Concretament, l’estructura és la següent:
A) Títol Preliminar (arts. 1 al 9).
B) Títol Primer «Dels drets i deures fonamentals» (arts. 10 al 55), i compren 5 capítols:
a) Capítol 1.º «Dels espanyols i dels estrangers» (arts. 11 al 13).
b) Capítol 2.º «Drets i llibertats» (arts. 14 al 38) dividit al mateix temps en dues Seccions:
• Secció 1.ª «Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques» (arts. 15 al 29).
1 ‒ 4
www.cef.es
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
Annex 1
Oposicions
• Secció 2.ª «Dels drets i deures dels ciutadans» (arts. 30 al 38).
c) Capítol 3.º «Dels principis rectors de la política social i econòmica» (arts. 39 al 52).
d) Capítol 4.º «De les garanties de les llibertats i drets fonamentals» (arts. 53 i 54).
e) Capítol 5.º «De la suspensió dels drets i llibertats» (art. 55).
C) Títol II «De la Corona» (arts. 56 al 65).
D) Títol III «De les Corts Generals» (arts. 66 al 96), que compren 3 capítols:
a) Capítol 1.º «De les Cambres» (arts. 66 al 80).
b) Capítol 2.º «De l’elaboració de les lleis» (arts. 81 al 92).
c) Capítol 3.º «Dels Tractats Internacionals» (arts. 93 al 96).
E) Títol IV «Del Govern i de l’Administració» (arts. 97 al 107).
F) Títol V «De les relacions entre el Govern i les Corts Generals» (arts. 108 al 116).
G) Títol VI «Del Poder Judicial» (arts. 117 al 127).
H) Títol VII «Economia i Hisenda» (arts. 128 al 136).
I)
Títol VIII «De l’organització territorial de l’Estat» (arts. 137 al 158) distribuïts en 3 capítols
relatius a:
a) Capítol 1.º «Principis generals» (arts. 137 al 139).
b) Capítol 2.º «De l’Administració Local» (arts. 140 al 142).
c) Capítol 3.º «De les Comunitats Autònomes» (arts. 143 al 158).
J)
Títol IX «Del Tribunal Constitucional» (arts. 159 al 165).
K) Títol X «De la reforma constitucional» (arts. 166 al 169).
1.3. CONTINGUT I PRINCIPIS
1.3.1. L’estructura orgànica de l’Estat
La Constitució consagra el clàssic principi de divisió de poders establert per Montesquieu en la seva
obra «L’esperit de les lleis de 1784». D’aquesta manera, es separa el poder legislatiu, que correspondrà
a les Corts, el poder executiu que correspondrà al Govern, i el poder judicial que assumeixen els jutges
i tribunals. No obstant això, aquesta divisió de poders, lluny de seguir els criteris clàssics d’una radical
divisió, s’atenua ja en la mateixa Constitució i apareixen nombrosos supòsits de relacions entre els poders
(el títol V de la Constitució es dedica a les relacions entre el Govern i les Corts).
1.3.2. Els valors de la Constitució
Com succeeix en tota norma fonamental es poden apreciar uns valors i uns principis del règim que es
posen de manifest i que es contraposen al règim anterior en el sentit propi de qualsevol Constitució que desitja
d’alguna manera «començar de nou». Aquests valors i principis apareixen ja en el preàmbul i es concreten en
general en el títol preliminar, essent després desenvolupats al llarg de tot el text en els seus diferents apartats.
www.cef.es
OCTUBRE 2020
1 ‒ 5
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
T. GESTORS ATC
Oposicions
Es tracta en definitiva de crear un Estat de nova planta que gaudeixi d’unes característiques i principis
determinats.
Serà a través d’aquests valors i principis com es pot veure la idea de trencament amb el règim anterior.
La Constitució diu a l’article 1 «Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret,
que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el
pluralisme polític».
El legislador ha desitjat deixar constància del reconeixement d’aquests valors que es consideren
com constituents. El text constitucional parteix d’ells sens perjudici que després es puguin trobar altres
valors en diferents parts de l’articulat de la norma fonamental. Però la primacia d’ells sembla que prové
de dues raons bàsiques. Primer, perquè cada un d’ells sembla representar un valor material en si mateix,
i en segon lloc, perquè la primacia d’aquests valors es basa també contraposant-los a la naturalesa del
règim anterior.
1.3.3. Els principis del nou règim constitucional
La importància dels valors que hem examinat no es basa únicament en el seu caràcter de ser
supraconstitucionals sinó en el fet en què donen lloc, mitjançant la seva combinació a una sèrie de
principis inspiradors del règim constitucional que crea la Constitució de 1978. S’han d’entendre com el
pilar en què es recolza l’estructura constitucional , o dit d’una altra manera, com l’origen de les institucions
que organitza i crea la Constitució, donant lloc així a la «institucionalització d’institucions» que és en
definitiva un Estat.
Els principis inspiradors del règim constitucional, encara que no sigui de forma sistemàtica, vénen ja
exposats en els dos primers articles del text constitucional. L’article 1.1 parla de l’Estat social i democràtic
de Dret. L’article 1.3 cita a la monarquia parlamentària i l’article 2 es refereix a l’Estat autonomista.
A) Estat democràtic.
La primera definició que cal atribuir a l’Estat que aspira a construir la Constitució és la
de ser democràtic. Així ho esmenta no només l’article 1 de la Constitució, sinó també el
preàmbul a l’afirmar que la nació espanyola proclama la voluntat, per un costat de garantir
la convivència democràtica, i per l’altre, d’establir una societat democràtica avançada.
La democràcia no és altra cosa que el moviment de les forces socials per l’autogovern de la
societat. La Constitució possibilita l’objectiu, ja que situa la sobirania en el poble, reconeix
el pluralisme polític i social, alhora que estableix una sèrie d’instàncies, en diferents nivells,
perquè el poble participi, sigui indirectament, o bé mitjançant representants en les decisions
que els afectin.
B) Estat de Dret.
L’expressió Estat de Dret, formulada amb intenció de ruptura en el preàmbul, es confirma
a l’article 1. S’assenyala la necessitat que l’Estat espanyol futur es caracteritzi pels trets
típics d’un Estat en el qual predomini el govern de les lleis i no el dels homes.
La Constitució de 1978 vol posar en pràctica pel que fa a l’Estat que dóna lloc a la primacia
de la llei com a fonament de la societat moderna, a la que tot el text s’orienta. Donat que
el poble espanyol ha obtingut de forma definitiva la titularitat de la sobirania i s’accepta la
llei com l’expressió de la voluntat general, es posen les bases per l’existència d’un autèntic
Estat de Dret, basat en la defensa i el reconeixement dels drets fonamentals de la persona.
1 ‒ 6
www.cef.es
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
Annex 1
Oposicions
C) Estat social.
L’estat social que esmenta l’article 1, reforçat pel Preàmbul en senyalar que la nació
espanyola proclama la seva voluntat de «promoure el progrés de la cultura i de l’economia
per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna», és un Estat intervencionista, un
Estat actiu, un Estat dotat d’un executiu fort.
En concret, en el capítol 3º del títol I, on es contenen els principis rectors de la política
social i econòmica del nou Estat. En efecte, els poders públics es comprometen a actuar
en els àmbits familiar, social, laboral, cultural i econòmic, als efectes d’aconseguir aquesta
naturalesa d’Estat intervencionista que es pretén instaŀlar en el futur.
D) Monarquia parlamentària.
L’article 1.3 senyala que «la forma política de l’Estat espanyol és la monarquia
parlamentària».
La monarquia en l’actualitat és una forma de govern i no d’estat, ara bé, cal afirmar que la
fórmula utilitzada per la Constitució no es pot entendre únicament com una definició en tant
que forma d’estat sinó que a l’incloure també la paraula política es fa un pas més i és possible
introduir implícitament que el que es defineix és la «forma de govern de l’Estat espanyol»,
o, dit d’una altra manera, la naturalesa del règim polític a què dóna lloc el text fonamental.
El règim polític que institueix la Constitució del 1978 és la monarquia parlamentària.
La monarquia adoptada per la Constitució adquireix la seva legitimitat democràtica des del
moment en què ha estat referendada per la voluntat del poble. I per altra banda, perquè es
tracta d’una autèntica monarquia arbitral en la qual els poders del rei són més simbòlics i
moderadors que efectius. El règim polític definit a l’article 1.3 es troba emmarcat dins dels
sistemes parlamentaris occidentals, que vol dir que es basa en una estructura de govern
derivada de la coŀlaboració entre els poders executiu i legislatiu.
E) Estat autonomista.
L’últim principi que caracteritza l’Estat configurat per la Constitució de 1978, el seu caràcter
de poder descentralitzat, apareix com a resposta, en forma contraposada a l’Estat franquista
anterior.
L’esperit descentralitzador no és quelcom nou en el constitucionalisme espanyol. El
precedent de les dues repúbliques espanyoles, i, sobretot, de la segona, ha tingut un pes
important a l’hora d’adoptar aquest model. La Constitució reconeix i garanteix el dret a
l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes
elles, configurant l’Estat com a compost amb descentralització política i establint un
sistema flexible de competències que permetrà la cessió d’aquestes a les denominades
comunitats autònomes.
2. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA: ESTRUCTURA I CONTINGUT
2.1. CONCEPTE
L’Estatut aprovat mitjançant Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia
de Catalunya de 1979 (de Sau) constava de 57 articles, l’actual té 223, cal indicar que els capítols de
competències i drets i deures són els dos més extensos, suposen quasi la meitat del text. El nou Estatut
www.cef.es
OCTUBRE 2020
1 ‒ 7
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
T. GESTORS ATC
Oposicions
més que una reforma ha suposat una nova redacció, atès que les semblances entre un i l’altre són mínimes.
El sistema de finançament, la delimitació i ampliació de les competències o la definició de Catalunya
com nació en el preàmbul, són les principals novetats.
L’Estatut troba el seu fonament en la Constitució; aquesta, en el seu article 2n, reconeix i garanteix el
dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i dedica el cap. III al títol VIII a les comunitats autònomes.
Però, d’altra banda, amb aquesta forma d’articulació de l’Estat, la constitució no fa sinó reconèixer
una realitat històrica, com és la tradició d’autogovern d’alguns territoris.
Aquesta realitat va permetre a Catalunya accedir a l’autonomia per una via diferent de la de la
majoria dels territoris de l’Estat.
Per tant, el sistema constitucional espanyol vigent preveu la creació de comunitats autònomes,
però tramet el procés concret a la voluntat de les coŀlectivitats afectades, referit a Catalunya, poden
constituir-se en comunitat autònoma mitjançant l’aprovació dels seus Estatuts.
El contingut mínim de l’Estatut ve establert en l’article 147.2 de la Constitució; haurà de contenir:
• Denominació de la comunitat.
• Delimitació del seu territori.
• Denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies.
• Competències assumides dins del marc establert en la Constitució i les bases pel traspàs dels
serveis corresponents a aquestes.
2.1.1. Naturalesa
La Constitució està per damunt de l’Estatut, atès que la Constitució és la norma suprema de
l’ordenament jurídic, i en conseqüència l’Estatut és aprovat en funció de la Constitució. Per tant, si un
precepte de l’Estatut va contra la Constitució és nul.
Així mateix, si una llei o reglament aprovats pel Parlament o pel Govern de Catalunya contradiu
l’Estatut, també és nul donat que la norma serà antiestatutària i inconstitucional.
D’acord amb l’article 147.1 de la Constitució, els estatuts «seran la norma institucional bàsica de cada
comunitat autònoma i l’Estat els reconeixerà i empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic».
Si afegim allò que disposa l’article 81 de la Constitució «són lleis orgàniques aquelles que aproven
els estatuts d’autonomia», no hi ha cap dubte del caràcter estatal dels estatuts.
D’aquesta manera les relacions entre l’Estatut i les lleis orgàniques estatals són regides pel principi
de competència.
Però no són un producte ordinari de l’exercici de la potestat legislativa de les Corts.
En el procés d’elaboració i àdhuc en el de la seva aprovació en alguns casos (art. 151.1) intervenen
decisivament instàncies alienes a de les Corts.
Aquest caràcter pactat en la fase d’elaboració de l’Estatut, està clarament establert en els estatuts
elaborats de conformitat amb l’article 151.1 de la Constitució.
1 ‒ 8
www.cef.es
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
Annex 1
Oposicions
Són lleis orgàniques estatals, però la disponibilitat sobre les mateixes se sostreu al legislador estatal,
perquè un cop aprovades només poden ser reformades a través del procediment que elles mateixes
estableixen (art. 147.3 i 152.2 de la Constitució).
Es diu que l’estatut d’autonomia se subordina a la Constitució i és superior a les lleis.
Aquesta superioritat jeràrquica de l’estatut no deriva del seu caràcter de llei orgànica, sinó del
conducte constitucionalment previst (art. 152.2) i estatutàriament desenvolupat per la seva modificació;
només mitjançant del conducte establert en l’estatut pot alterar-se el seu contingut, cosa que fa a aquesta
norma inatacable per qualsevol altra disposició legal i, per tant, jeràrquicament superior.
També constitueix la norma suprema de la Generalitat i forma part de l’anomenat bloc constitucional.
Cal recordar que el Tribunal Constitucional ha promulgat la Sentència relativa al contingut de l’Estatut,
declarant sengles articles inconstitucionals.
2.2. ESTRUCTURA
2.2.1. Estructura de l’Estatut
• Preàmbul (segons la STC: no té eficàcia jurídica interpretativa les referències de Catalunya
com nació i la realitat nacional de Catalunya).
• Títol preliminar: articles 1 al 14 (segons la STC del 31/2010 de 28 de juny: es inconstitucional
i nuŀla: l’expressió «i preferent» de l’apartat 1 de l’article 6 –que regula la llengua–).
• Títol I: drets, deures i principis rectors (arts. 15 al 54).
• Cap. 1r: Drets i deures de l’àmbit civil i social (arts. 15 a 28).
• Cap. 2n: Dels drets en l’àmbit polític i de l’Administració (arts. 29 a 31).
• Cap. 3r: Drets i deures lingüístics (arts. 32 a 36).
• Cap. 4t: Garanties dels drets estatutaris ( arts. 37 i 38).
• Cap. 5è: Principis rectors (arts. 39 a 54).
• Títol II: de les Institucions (arts. 55 al 94).
• Cap. 1r: El Parlament (arts. 55 a 66).
• Cap. 2n: El president o presidenta de la Generalitat (art. 67).
• Cap. 3r: El Govern i l’Administració de la Generalitat (arts. 68 a 72).
• Cap. 4r: De les relacions entre el Parlament i el Govern (arts. 73 a 75).
• Cap. 5è: Altres institucions de la Generalitat, articles 76 a 82 (segons la STC del 31/2010 de
28 de juny, és inconstitucional i nul l’apartat 4 de l’article 76 on s’esmenta que els dictàmens
del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant en relació amb els projectes
i proposicions de llei del Parlament que afectin o desenvolupin drets reconeguts per aquest
Estatut. També és inconstitucional i nul l’apartat 1 de l’article 78 que regula el Síndic de
Greuges, pel que fa a l’expressió «supervisa, amb caràcter exclusiu»).
• Cap. 6è: El govern local (arts. 83 a 93).
• Cap. 7è: Organització institucional pròpia de l’Aran (art. 94).
www.cef.es
OCTUBRE 2020
1 ‒ 9
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
T. GESTORS ATC
Oposicions
• Títol III: Del poder judicial a Catalunya , articles 95 a 109 (segons la STC: és inconstitucional
l’article 97 que regulava el Consell de Justícia de Catalunya com un òrgan de govern del poder
judicial a Catalunya; també els apartats 2 de les lletres a), b), c), d) i e), i 3 de l’article 98;
l’expressió: «i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya» dels apartats 5 i 6 de
l’article 95; així com l’expressió: «El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president
o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix» de l’apartat 1
de l’article 99; per últim també és inconstitucional l’apartat 1 de l’article 100; i els apartats 1
i 2 de l’article 101, quan es refereix únicament al Consell de Justícia de Catalunya).
• Títol IV: De les competències (arts. 110 a 173).
• Cap. 1r: Tipologia de les competències (arts. 110 a 115).
• Cap. 2n: Les matèries de les competències (arts. 116 a 173).
• Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat (arts. 174 a 200).
• Títol VI: Del finançament de la Generalitat, articles 201 a 221 (segons STC és inconstitucional
i nul, l’expressió: «sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar» de l’apartat 3
de l’article 206; i l’expressió: «aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per
a establir i regular els tributs propis dels governs locals, de l’apartat 2 de l’article 218).
• Títol VII: De la reforma de l’Estatut, articles 222 i 223 (segons la STC cal interpretar
la intervenció del Rei en els arts. 222.1.d) i 223.1.i) de l’EAC. Atès que l’art. 62 de la
CE estableix que correspon al Rei: c) Convocar referèndum en els casos previstos en la
Constitució).
• 15 disposicions addicionals.
• 2 disposicions transitòries.
• 1 disposició derogatòria ( es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya, llevat de sengles disposicions transitòries 4 i 6, pel que fa al
règim electoral).
• 4 disposicions finals.
2.3. CONTINGUT
Els continguts de l’Estatut es poden resumir en quatre grans temes:
A) El nacional. L’Estatut defineix què és Catalunya, quina és la seva identitat, quins són els
seus símbols i com es relaciona amb la resta d’Espanya, amb la Unió Europea i amb la
resta del món. L’Estatut reconeix la identitat nacional de Catalunya i la situa en el marc
d’una Espanya diversa i plural.
B) El polític. L’Estatut defineix el repartiment del poder polític entre la Generalitat i l’Estat,
fixant les competències i els diners que corresponen al Govern de Catalunya.
C) L’institucional. L’Estatut defineix les funcions del Parlament, del president, del Govern, i
d’altres institucions com ara el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Consell de Garanties
Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges i els governs municipals.
D) El social. L’Estatut atorga, i aquesta és una novetat respecte al del 1979, drets socials,
laborals, ambientals, civils, lingüístics, polítics i administratius a les persones que viuen a
Catalunya.
1 ‒ 10
www.cef.es
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
Annex 1
Oposicions
Pel que fa al contingut cal esmentar a part de l’exposat el següent:
1. Preàmbul:
Pel que fa al Preàmbul de l’Estatut del 2006, constitueix una declaració de principis
sobre els quals es fonamenta l’Estatut a destacar que Catalunya s’ha anat fent
amb les aportacions d’energies de moltes generacions, que hi ha trobat una terra
d’acollida, el poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant
d’autogovernar-se. En aquest sentit, l’Estatut és dipositari de la memòria i dels esforços
de totes i tots els que han lluitat per al reconeixement dels drets nacionals de Catalunya.
També es reconeix que el Parlament recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania
catalana, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària.
La Constitució espanyola, l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya
com a nacionalitat (segons la STC del 2010, no té eficàcia jurídica interpretativa les
referències del Preàmbul de l’Estatut de Catalunya a «Catalunya com nació» i a la
realitat nacional de Catalunya).
S’esmenta entre altres, els valors de la diversitat que la defineix i enriqueix a Catalunya,
des de fa segles, els de la llibertat i expressar identitats diverses i del respecte a la
dignitat de les persones que hi viuen, el de la cohesió i el del progrés social, o els
principis de la pau i la justícia.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i també en els drets històrics
del poble català.
Catalunya per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la
Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix.
2. Títol preliminar:
Es defineix Catalunya com a nacionalitat (art. 1).
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern
de Catalunya (art. 2).
Les relacions entre la Generalitat i l’Estat es fonamenten en els principis de lleialtat,
bilateralitat i multilateralitat (art. 3).
Es proclamen els principis que han d’orientar les actuacions dels poders públics de
la Generalitat: llibertat, igualtat, democràcia, pluralisme, pau, justícia, solidaritat,
cohesió social, l’equitat de gènere i desenvolupament sostenible (art. 4).
Es reconeixen els drets històrics del poble català, en les seves institucions i en la
tradició jurídica catalana, el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat
amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit
educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat (art. 5), (segons
la STC no és inconstitucional sempre que s’interpreti, segons la referida Sentència en
el sentit que es tracta d’uns drets històrics en un sentit diferents dels drets forals. Es
refereix a drets i tradicions de Dret privat o en l’àmbit del Dret públic. Aquests drets
deriven la seva rellevància constitucional del fet d’assumir la Constitució).
Igualtat jurídica entre el català i el castellà (art. 6), (segons la STC és inconstitucional
l’expressió «preferent» atès que no pot existir preferència entre ambdues llengües oficials:
el català i el castellà són també llengües vehiculars en l’ensenyament. Pel que fa al deure,
s’estableix envers el castellà, el deure del català és en l’àmbit de l’ensenyament i en les
relacions de subjecció especial que vinculen a l’Administració catalana amb els seus
www.cef.es
OCTUBRE 2020
1 ‒ 11
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
T. GESTORS ATC
Oposicions
funcionaris). En l’ensenyament el castellà s’ha de considerar, igual que el català, llengua
vehicular. La sentència no accepta que existeixi el deure de conèixer el català, que es
conté a l’article 6.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC), paraŀlel al deure de
conèixer el castellà, perquè aquesta és l’única llengua constitucionalment exigible.
Es defineix la condició política dels catalans (art. 7).
S’indiquen els símbols nacionals de Catalunya –bandera, festa i l’himne– (art.8),
(segons la STC cal interpretar aquest article en el sentit que l’expressió «nacional» és
conforme a la Constitució interpretat en el sentit que està exclusivament referit en quant
el seu significat i utilització, als símbols de Catalunya, definida com a nacionalitat
(art. 1 de l’EAC) i integrada en la «indisoluble unidad de la nación española» com
estableix l’article 2 de la Constitució).
Es regula el territori (art. 9).
Es reconeix que la capital de Catalunya, és la ciutat de Barcelona (art. 10).
Es reconeix l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica,
geogràfica i lingüística (art. 11).
Es fa referència tant als territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals de
Catalunya, com a les comunitats catalanes a l’exterior (art. 12 i 13).
L’eficàcia territorial de les normes (art. 14).
3. Títol I: Drets, deures i principis rectors: (s’analitzen en la cinquena pregunta d’aquest
tema)
4. Títol II: De les institucions:
• L'Estatut regula les institucions catalanes, com l’organització i les funcions
d’institucions com el President, Govern, el Parlament de Catalunya, la Sindicatura
de Comptes, el Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries i el
Consell de l’Audiovisual, reforça l’Administració local i la incorpora al sistema
institucional de la Generalitat.
• L’Administració de la Generalitat serà l’Administració ordinària a Catalunya.
• L’Estatut atribueix als governs locals competències en àmbits com ara
l’organització i la gestió del territori, l’urbanisme, la mobilitat, la prestació
de serveis d’atenció a les persones, els serveis socials públics d’assistència
primària o el foment de les polítiques d’acollida de les persones immigrants.
També, per a l’exercici d’aquestes competències, ofereix garanties per a la
suficiència financera dels ens locals i crea el Consell de Governs Locals, com
a òrgan de representació dels municipis i les vegueries.
• Destaca el reconeixement de tres ens territorials necessaris i dotats de
personalitat jurídica pròpia: el municipi, la vegueria i la comarca. Els municipis
i les vegueries constitueixen l’estructura bàsica de l’organització territorial.
Les comarques i altres ens conformaran l’àmbit supramunicipal.
5. Títol III: Del poder judicial a Catalunya:
• Regula el poder judicial i la seva presència a Catalunya
• El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l’última instància judicial,
és a dir, el tribunal culmina l’organització judicial a Catalunya. Això significa
1 ‒ 12
www.cef.es
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
Annex 1
Oposicions
que els processos judicials s’esgoten a Catalunya, sense perjudici del recurs
per a la unificació de doctrina del Tribunal Suprem.
• El Consell de Justícia de Catalunya (aquest òrgan regulat a l’art. 97 de l’EAC,
és declarat inconstitucional).
• La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder
Judicial, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places
vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. Les proves dels concursos
i oposicions, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat. Els magistrats, els jutges i els fiscals
que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i
suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics. També el personal al
servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya han d’acreditar
un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials.
6. Títol IV: De les competències:
• Juntament amb el finançament, constitueix el nucli de la reforma.
• S’esmenten les competències exclusives, compartides i executives.
• S’amplia el nivell competencial de la Generalitat amb una regulació molt
extensa i detallada del règim competencial de cada matèria.
• Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, la
potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva.
• L’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, la potestat
legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les
bases que fixi l’Estat, com a principis o mínim comú normatiu en normes de
rang de llei.
• En l’àmbit de les seves competències executives, correspon a la Generalitat, la
potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució
de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la
potestat d’organització de la seva pròpia administració.
7. Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat:
• Hi ha una regulació de les relacions institucionals de la La Generalitat amb
l’Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea, com també
amb l’acció exterior. En relació amb l’Estat cal destacar els instruments de
caràcter bilateral i multilateral i el règim de convenis.
• La Generalitat pot subscriure convenis de coŀlaboració i acords de cooperació
amb altres comunitats autònomes sobre afers d’interès compartit.
• Participació de la Generalitat en els processos de designació dels magistrats del
Tribunal Constitucional, dels membres del Consell General del Poder Judicial,
dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat
de Valors, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, del Tribunal de
Comptes, del Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió
Nacional de l’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell
de Ràdio i Televisió.
www.cef.es
OCTUBRE 2020
1 ‒ 13
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
T. GESTORS ATC
Oposicions
• La Generalitat ha de participar en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya.
• Reconeixement d’una capacitat d’acció exterior de la Generalitat, com estar
present i tenir veu en institucions internacionals com la UNESCO, obrir
delegacions en l’exterior (defensa dels seus interessos davant les institucions
de la Unió Europea) i també la projecció internacional de les organitzacions
socials, culturals i esportives de Catalunya.
8. Títol VI: Del finançament de la Generalitat:
Del sistema del finançament cal remarcar: l’increment de l’autonomia tributària
de la Generalitat i de la seva capacitat normativa i la creaicó d’una Agència
Tributària de Catalunya.
El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera,
coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre
les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos,
responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades
administracions.
S’incrementa els recursos disponibles per a la Generalitat, alhora que garanteix
que els seus ingressos procedeixen dels rendiments dels impostos pagats a
Catalunya. La participació de l’IRPF passa al 50 %; la de l’IVA al 50 %; i els
impostos especials al 58 %, que són: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre
les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost
sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre
productes intermedis.
Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, que li correspon la gestió, recaptació,
la liquidació i inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat, i també, per
delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat. També
s’estableix que s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci o un
ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració
Tributària de Catalunya. El consorci es pot transformar en l’Administració
tributària a Catalunya.
La Generalitat podrà tenir capacitat normativa sobre tots els impostos en què
participa.
Es crea la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, que
li correspon la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema
de finançament
La inversió de l’Estat en infraestructures exclòs el Fons de compensació
interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del PIB de Catalunya
amb relació al PIB de l’Estat per un període de 7 anys.
9. Títol VII: De la reforma de l’Estatut:
(Arts. 222 i 223 de l’EAC).
1 ‒ 14
www.cef.es
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
Annex 1
Oposicions
3. LA REFORMA CONSTITUCIONAL
Fins el dia d’avui, les dues úniques reformes de la Constitució han consistit en:
• Afegir a l’article 13.2 l’expressió «i passiu» referida a l’exercici del dret de sufragi dels
estrangers en les eleccions municipals.
• La reforma de l’article 135 de la Constitució, de 27 de setembre de 2011, per limitar el nivell
d’endeutament de les Administracions públiques.
En relació al procediment de reforma constitucional, ho regula la Constitució en els articles que
van del 166 al 169.
3.1. INICIATIVA DE LA REFORMA
L’article 166 de la Constitució disposa que «la iniciativa de reforma constitucional s’exercirà en la
forma prevista en els apartats 1 i 2 de l’article 87».
Per tant, correspon, al Govern, al Congrés, al Senat i a les Assemblees legislatives de les comunitats
autònomes.
3.2. ELS PROCEDIMENTS DE REFORMA CONSTITUCIONAL
En funció de la matèria objecte de modificació existeixen dos tipus de reforma:
• La revisió constitucional: quan es vol una reforma completa del text constitucional o una
reforma parcial que afecti el títol preliminar, el capítol segon (secció 1.ª) del títol I o al títol II.
• La reforma constitucional; quan es vol una modificació parcial d’un altre contingut de la
Constitució.
El primer cas es regirà pel procediment de l’article 168. El segon cas pel menys complex establert
a l’article 167.
A) Procediment general de l’article 167
«1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de
les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres. Si no hi hagués acord entre totes dues,
s’intentarà obtenir·lo mitjançant la creació d’una Comissió de composició paritària de Diputats
i Senadors que presentarà un text que serà votat pel Congrés i pel Senat.
2. En cas de no aconseguir·se l’aprovació mitjançant el procediment de l’apartat anterior, i
sempre que el text hagués obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés,
per majoria de les dues terceres parts, podrà aprovar la reforma.
3. Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a
referèndum per tal de ser ratificada, sempre que ho demani una dècima part dels membres de
qualsevol de les Cambres, dins l’espai dels quinze dies següents al de l’aprovació».
www.cef.es
OCTUBRE 2020
1 ‒ 15
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
T. GESTORS ATC
Oposicions
B) Procediment especial de l’article 168.
«1. Si es proposava la revisió total de la Constitució o una de parcial que afectés el títol
Preliminar, el capítol segon, secció 1ª del títol I, o el títol II, es procedirà a l’aprovació del
principi per majoria dels dos terços de cada Cambra, i a la dissolució immediata de les Corts.
2. Les Cambres elegides hauran de ratificar la decisió i procedir a l’estudi del nou text
constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria dels dos terços de les dues Cambres.
3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmetrà a referèndum per a la seva
ratificació».
3.3. ELS LÍMITS DE LA REFORMA
La Constitució només es refereix expressament a un tipus concret de límit, i aquest és de caràcter
temporal.
Així l’article 169 transcriu:
«No podrà iniciar·se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d’algun
dels estats previstos en l’article 116».
L’article 116 de la Constitució regula els estats d’alarma, d’excepció i de setge.
1 ‒ 16
www.cef.es
"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".