Lorena Anguita Mirabete,
Violències, prevencions i acció socioeducativa
REPTE 1 Despullament de territoris, cossos i terres
Repte 1 : El despullament de territoris, cossos i terres.
PART 1Historieta :
https://drive.google.com/file/d/1s4u5g2RSp_2r9deKRyqy7vJL7AKTOk7f/view?usp=drivesdk
Arxiu documental:
https://drive.google.com/drive/folders/1wb87DSXmjt2TVDDzod3xWuWTsJ6LrAJt
PART 2. Construint lectures complexes sobre les violències
https://drive.google.com/file/d/1zLXIHBZjT1zCk8uBxqnGR6DDF_fA5y2/view?usp=share_link
PART 3. Emergència de resistències col·lectives davant el despullament de territoris, cossos
i terres
5. Realitzeu un escrit de màxim 3 planes que contingui la vostra proposta sobre els
assumptes que ens urgeix conversar entre nosaltres per fer resistència al sistema-món que
se'ns imposa i particularment amb el quefer compromès com a educadorxs socials.
Ens proposem transformar una societat on la globalització i la concentració del poder fan que el
consum i la competitivitat siguin més importants que la solidaritat i la comunitat, i on la
manipulació de la informació limita la participació real de les persones.
En la nostra pràctica com a educadors socials treballem en un context de desigualtats estructurals,
crisi ambiental i violència sistèmica. El sistema-món actual es basa en l’explotació de cossos i
territoris i s’imposa arreu, generant al mateix temps resistències. El material proporcionat en
aquest repte, com la lectura d’ Ailton Krenak i el visionat del vídeo de Lorena Cabnal, així com
el cas de Berta Cáceres, ens ofereixen perspectives per repensar el nostre compromís polític i
utilitzar la nostre tasca com a educadores com una eina de resistència. Ailton Krenak denuncia
la idea del “progrés” com un projecte de destrucció que desconnecta les persones de la natura,
mostrant com el model de desenvolupament capitalista converteix la terra en un objecte
d’explotació. Aquesta visió es reflecteix també a la lluita de Berta Cáceres, assassinada per
defensar el territori del poble Lenca davant projectes hidroelèctrics extractivistes. Com a
educadors socials, hem de qüestionar quin paper juguem en la reproducció d’aquest sistema:
l’educació que promovem ens connecta amb el territori o ens separa d’ell? Estem reforçant valors
de consum, creixement i productivitat, deixem que es puguin imaginar altres formes de viure?
Seria important poder incorporar maneres per poder educar en visibilitzar la relació entre el
territori i la comunitat, ajudant les persones a reconèixer-se com a part d’un ecosistema viu.
1
Lorena Anguita Mirabete,
Violències, prevencions i acció socioeducativa
REPTE 1 Despullament de territoris, cossos i terres
És important combinar teoria i pràctica, és a dir, d'una banda, desenvolupar en la societat una
visió crítica i intervencions orientades a la igualtat, fomentar el diàleg i el fet de compartir
experiències, organitzar debats, tallers i activitats en grup. D’altra banda en el que comentava com
a part “pràctica” posar en marxa activitats en què la gent pugui participar activament per tractar
temes com la justícia social, la igualtat de gènere, la diversitat cultural i el respecte pel medi
ambient. Fer-ho amb metodologies dinàmiques i treball en equip per fomentar la implicació de
tothom.
Des del feminisme indígena, Lorena Cabnal desenvolupa el concepte de cos-territori, que
estableix una connexió entre l’explotació de la terra i la violència sobre els cossos de les dones i
les comunitats. Això ens fa veure que el colonialisme, el capitalisme i el patriarcat no actuen per
separat, sinó que actuen alhora per controlar tant els territoris com els cossos. Aquesta violència
també es veu en el cas de Berta Cáceres, que va ser perseguida per defensar la seva terra: durant
anys va rebre amenaces, assetjament i criminalització, fins que finalment va ser assassinada per
oposar-se a un projecte hidroelèctric, al “progrés”. La seva lluita ens planteja preguntes
fonamentals per a la nostra tasca com educadors/es: com podem protegir les persones amb qui
treballem de les violències estructurals i acompanyar processos de resistència sense exposar
encara més les persones vulnerables? Incorporar la perspectiva del cos-territori en la nostra
pràctica és molt necessari i implica entendre aquestes connexions i crear estratègies concretes de
suport, com crear xarxes de seguretat i autocura per a les persones que defensen el territori, oferir
espais d’escolta i sanació per a dones i col·lectius afectats per la violència, i incloure una mirada
antiracista i antipatriarcal en els nostres projectes educatius.
Una de les lliçons més poderoses de Berta Cáceres és que la resistència no es fa de manera
solitària. El seu treball estava assentat en la comunitat i va construir aliances tant a escala local
com internacional per protegir el territori Lenca.Això ens ensenya que tot i que sovint en la nostra
tasca, ens centrem només a treballar amb casos individuals sense veure el conjunt del problema,
si volem generar un canvi real, hem de connectar-nos amb altres lluites. És a dir col·laborar amb
moviments que defensen el territori, col·lectius feministes comunitaris i iniciatives que promouen
una economia més justa i una alimentació més sostenible. D’aquesta manera, deixem enrere un
enfocament purament assistencial, no només ajuda persones individualment, sinó també
contribuint a crear xarxes de resistència i transformació social.
2
Lorena Anguita Mirabete,
Violències, prevencions i acció socioeducativa
REPTE 1 Despullament de territoris, cossos i terres
El sistema en què vivim ens vol allunyar de la terra, trencar els vincles amb la comunitat i
convertir la vida en una mercaderia. Però com a educadors socials, podem fer-hi front si vinculem
la nostra feina amb les lluites per la defensa del territori i una vida digna. Inspirant-nos en el
pensament d’Ailton Krenak i Lorena Cabnal, així com en el llegat de Berta Cáceres, podem crear
pràctiques educatives que trenquin amb la manera de fer del sistema capitalista i colonial. Això
implica reconnectar amb el territori, entendre com el cos i l’opressió estan relacionats i treballar
en col·lectiu per construir formes de vida alternatives i més justes.
6. Inclogueu una breu descripció dels assumptes que heu discutit en la conversa i integreu
les preguntes que hagueu desenvolupat en la conversa.
En la nostra conversa hem reflexionat sobre la consciència social respecte a situacions
d’injustícia, especialment en el cas de les tribus indígenes i les persones defensores de la terra i
dels drets humans.Ens hem preguntat fins a quin punt la nostra societat és còmplice d’aquestes
injustícies al no actuar, i com podem trencar amb aquesta dinàmica de desconnexió i silenci.
Intentant contestar a aquesta pregunta ens hem adonat que la societat es divideix en tres grans
grups: aquells que coneixen aquestes problemàtiques, però decideixen ignorar-les perquè no
influeixen en els seus dia a dia, i es troben més còmodes en aquesta postura, aquells que intenten
visibilitzar-les i actuar-hi, i finalment, aquells que ni tan sols són conscients de la seva existència
per desinformació o indiferència.
Arran d'aquí hem pensat en el fet de si realment se’ns fan visibles aquestes causes o si aquesta
visibilitat arriba només després d’assassinats o accions extremes. Casos com el de Berta Cáceres
o Laura Cabnal ens mostren com la defensa de la terra, del territori i dels drets humans pot costar
la vida a qui s’hi implica, mentre els interessos econòmics i polítics intenten silenciar aquestes
lluites.
Un cop som conscients que existeix aquesta violència estructural ens preguntem què podem fer
per combatre-la i donar suport als moviments que busquen aquest canvi. Una conclusió a la que
arribem és la necessitat de fer soroll. Utilitzant els recursos que tenim a l’abast, com les xarxes
socials i els mitjans de comunicació, per visibilitzar les injustícies i generar pressió.
Dins d’aquest context, també hem analitzat com és el paper de la dona en les lluites descolonials
i socials. Arribem a la conclusió del fet que ens trobem amb un sistema que no només les oprimeix
per raons econòmiques, sinó també per raons de gènere, situant-les en una posició de doble
vulnerabilitat. La manca de recursos econòmics es tradueix en una manca de poder social, fent
3
Lorena Anguita Mirabete,
Violències, prevencions i acció socioeducativa
REPTE 1 Despullament de territoris, cossos i terres
que les dones, especialment en comunitats indígenes i rurals, tinguin menys possibilitats de
decidir i lluitar per canvis estructurals.
D’altra banda, ens hem qüestionat fins a quin punt el sistema capitalista ha fomentat una societat
cada cop més individualista, on l’egoisme i la recerca del benefici propi passen per davant del
sentiment de comunitat. Això respon a perquè molts líders polítics i empresarials prioritzen els
seus interessos econòmics per sobre del benestar del seu poble, perpetuant la desigualtat. Ens
endinsem en una cultura de competitivitat extrema, on es busca ser el més ric, el més conegut, el
més.Això porta moltes persones a renunciar a la seva identitat i als seus valors per aconseguir
poder i riquesa.
Davant d’aquesta realitat, ens plantegem si la rebel·lió contra el poder pot suposar un canvi real.
Sabem que les estructures de poder estan ben protegides i que els sectors més privilegiats
s’uneixen per silenciar les veus dissidents. Això fa que la classe treballadora i els moviments
socials hagin de lluitar amb moltes més dificultats per fer-se escoltar. Tot i això, creiem que és
essencial no perdre l’esperit de resistència. La lluita, per molt petita que sembli, erosiona el
sistema amb el temps, guanya força i pot arribar a generar grans transformacions. El canvi
comença amb petits gestos, en petits espais, però és precisament així com les revolucions creixen
i es fan imparables.
Com a educadores socials, aquesta reflexió ens va portar a fer-nos més preguntes. Quin és el
nostre paper en aquest context? Com podem contribuir a despertar consciències?
Primerament amb la missió de visibilitzar tornem a un punt dels que hem parlat abans, s’ha de
donar a conèixer realitats sovint invisibilitzades, “fer soroll” . A través de l’educació social,
podem ajudar a fer que les persones comprenguin les causes d’aquestes injustícies i desenvolupin
una mirada crítica cap al món que les envolta. Comptem amb eines com les xarxes socials o els
mitjans de comunicació que fan més fàcil augmentar l'abast del nostre missatge, contrarestant
discursos de desinformació i manipulació. La nostra tasca pot incloure la creació de campanyes
de sensibilització, l’ús de narratives visuals impactants i la promoció de continguts que generin
debat i consciència crítica.
També s’hauria de començar a educar en valors de comunitat i solidaritat tant mitjançant tallers,
com xerrades. Davant d’una societat cada cop més individualista, és essencial recuperar el sentit
de comunitat i col·lectivitat. Això implica fomentar valors com l’empatia, la cooperació i la
responsabilitat social. Hem d’ajudar a fer que les persones entenguin que els problemes socials
4
Lorena Anguita Mirabete,
Violències, prevencions i acció socioeducativa
REPTE 1 Despullament de territoris, cossos i terres
no són qüestions individuals, sinó estructurals, i que la seva participació pot marcar la diferència,
perquè deixin de mirar cap a un altra banda, retornat el sentit de pertinença al grup i a la comunitat.
Així mateix generar espais de diàleg, no pas xerrades o espais on els informem sinó llocs on les
persones puguin compartir experiències, dubtes i inquietuds. Amb dinàmiques participatives
o grups de discussió, podem ajudar que les persones es preguntin quin és el seu paper en aquestes
problemàtiques i què poden fer per contribuir a la transformació social.
Per últim a més a més de conscienciar i fer reflexionar (encara que és una part essencial) cal
passar a l’acció. S’han d’impulsar iniciatives com grups de suport, projectes comunitaris, tallers
de formació o activitats de mobilització social. Fomentar la participació en moviments socials,
ONG o plataformes de defensa dels drets humans per traslladar la presa de consciència a un
compromís real.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
-
« Berta
Cáceres,
crimen
político »
-
Le
Monde
diplomatique
en
español.
(s. f.). https://mondiplo.com/berta-caceres-crimen-politico
-
Casa de las Américas La_Habana_Cuba. (2021, 9 noviembre). Ochy Curiel. Aportes del
feminismo
decolonial
antirracista
en
la
lucha
anticolonial [Vídeo].
YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=goVI7La-urA
-
DW Pía Castro. (2019, 9 octubre). Lorena Cabnal: sanar de la violencia [Vídeo].
YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=U3zVvCafBrs
-
Itacat Ràdio. (2019, 2 junio). ¿Qué es la teoría decolonial? | Con Ramón
Grosfoguel [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=1d6Mn8plgX8
-
Krenak, A., & lvarez, R. (2021). Ideas para postergar el fin del mundo / Ailton Krenak ;
traduccion: Rodrigo lvarez. Prometeo Libros.
-
Mòdul 1. Introducció conceptual al fenomen de la violència I
-
Mòdul 2. Introducció conceptual a la violència II
-
Totes les fonts mencionades dins de l’arxiu documental.
5
0
