Manifiesto en catal n

Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor
(SCARTD)
Ilm. Sr. D. Javier Castrodeza.
Director General d’Ordenació Professional.
CC/ Dr. Alfonso Moreno.
President del Consell Nacional d’Especialitats
La publicació de l’esborrany del PROYECTO DEL REAL DECRETO POR EL
QUE SE REGULA LA TRONCALIDAD PARA LA FORMACIÓN SANITARIA
ESPECIALIZADA EN CIENCIAS DE LA SALUD, ha generat entre els nostres
especialistes molta preocupació per les repercussions negatives del projecte en la
qualitat de formació dels nostres futurs anestesiòlegs.
La SCARTD, vol manifestar en relació a l’esmentada publicació, la nostra
disconformitat respecte al model de formació proposat per als futurs metges
especialistes.
Segons consta en l’esborrany, en l’apartat referent a la troncalitat, el comentari:
“El tercer aspecto que ha suscitado debate en la comunidad científica se
refiere a la repercusión de la troncalidad en la duración total del periodo
formativo. A este respecto, desde los más diversos sectores profesionales
se ha puesto de manifiesto que la incorporación de un periodo de
formación troncal común a varias especialidades no puede ir en detrimento
de la formación específica en la especialidad de que se trate por lo que
será inevitable que se incrementen sus periodos formativos”
Aniria a favor del nostre raonament, presentat i defensat per la nostra Societat
des de fa més de deu anys, en diferents fors (Ministerio de Sanidad, Ministerio de
Educación, Consejo Nacional de Especialidades en Ciencias de la Salud), sobre
la necessitat d’incrementar a 5 anys, la durada de la formació específica d’una
especialitat per a la que és absolutament necessari, atenent a les necessitats
formatives actuals i que òbviament, es veu reforçat si s’inclou, com s’exposa en
l’esmentat projecte de RD, la inclusió d’un període troncal comú de dos anys.
Aquest tema, creiem, és un consensos unànime entre tots els nostres
professionals, doncs l’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor, és una
especialitat molt extensa, que inclou des del preoperatori, al perioperatori
(intraquirúrgic i postquirúrgic inclosa l’atenció dels cuidats crítics postoperatoris),
així com l’atenció en el tractament del dolor agut i crònic.
Gràcies al programa de formació específic, en els darrers anys, s’han aconseguit
excel·lents avenços respecte a la qualitat i la seguretat en l’atenció al pacient,
avenços perfectament documentats.
A favor d’aquest increment en els anys de formació, Europa i els
anestesiòlegs espanyols recomanen un mínim de 5 anys de formació en
base a:
1. Europa recomana un mínim de 5 anys per a formar especialistes en
Anestesiologia i Reanimació (Education and training in Anaesthesia – Revised
guidelines by the European Board of Anaesthesiology, Reanimation and Intensive
Care. Section And Board Of Anaesthesiology, European Union of Medical
Specialists. European Journal of Anaesthesiology. 25(7):528-530, July 2008), per
a realitzar la tarea d’atendre al pacient de manera integral en el procés
quirúrgic, al pacient agudament greu i al pacient amb dolor de qualsevol
tipus. Aquesta recomanació de mínims, a l’actualitat l’acompleixen en
TOTS els països europeus, excepte Espanya, Lituània i Estònia.
2. Totes les organitzacions professionals i científiques espanyoles,
encapçalades per la SEDAR, demanen el compliment de les
recomanacions Europees i la prolongació de l’especialitat des de què les
recomanacions Europees es varen realitzar en ferm i d’obligat compliment
en el 2001.
Durant 10 anys les autoritats sanitàries i els anestesiòlegs espanyols
han treballat en diferents fórmules per adaptar la formació a les
necessitats i a les recomanacions.
1. Els diferents Ministeris, i els Consells Inter-territoriales del Sistema
Nacional de Salud han reconegut durant més de 10 anys aquesta
necessitat i es va arribar a treballar en un esborrany de nova especialitat
essent la seva aprovació aplaçada davant el projecte de Troncalitat ,que es
revisarien totes les especialitats (estructura, continguts, durades, etc.)
2. Els anestesiòlegs espanyols durant 4 anys han participat, a través de la
SEDAR i de la Comisión Nacional de la Especialidad en el projecte de
troncalitats i han acceptat participar en un tronc comú mèdic, tot i
renunciant al fet de que l’especialitat d’anestèsia compta amb continguts,
procediments i competències a adquirir molt diferents, i al fet de que gran
part dels continguts del tronc mèdic no estan inclosos en cap pla d’estudis
de cap país europeu. Aquesta participació es va condicionar sempre al
compromís del Ministerio d’allargar l’especialitat per a que es poguessin
incloure els continguts que recomana Europa i compensar la pèrdua de la
meitat del temps formatiu en adquirir coneixements i habilitats que no
estan recomanades, poden començar les rotacions específiques des del
segon any.
El Projecte del Real Decreto pel qual es regula la troncalitat per a la
formació sanitària especialitzada en Ciències de la Salut redueix
l’especialitat a 2 anys.
1. Aquest projecte, incompleix tots els compromisos amb Europa, els acords
adoptats en Consells Inter-territorials i els compromisos assumits en
l’elaboració del projecto de troncalitat amb la Comisión Nacional de la
Especiadad de Anestesia i amb la SEDAR doncs redueix a 2 anys la
formació específica en Anestesiologia i Reanimació.
2. En el projecte, el Ministeri inclou l’Anestesiologia i Reanimació en un tronc
en el que es dedicaran 2 anys a aprendre temes que no estan en els plans
d’estudi de l’Especialitat d’Anestèsia en Europa i deixa 2 anys per a que
s’inclogui el que els europeus aprenen en 5 anys.
3. A més, veta l’entrada dels anestesiòlegs a formacions complementàries en
àmbits en els que venien treballant i treballen els seus col·legues europeus
com Emergències i, por últim, bloqueja la possibilitat de crear àrees de
capacitació específica com Dolor i Cuidats Crítics per a que completin la
seva formació.
Per la qual cosa considerem s’hauria d’incloure l’Anestesiologia entre les
especialitats amb accés a la Medicina d’Urgències i Emergències, ja que és
l’especialitat que més freqüentment intervé en situacions crítiques i està més
àmpliament formada en tècniques específiques, essent com és actualment en
molts centres espanyols, l’especialitat responsable de l’atenció inicial al pacient
crític (Reanimació cardiopulmonar, atenció al pacient politraumatitzat, etc.).
En resum:
El Ministerio situa als pacients espanyols en una posició d’inferioritat
respecte a seus veïns europeus respecte a seguretat i qualitat en el procés
quirúrgic per què seran atesos per especialistes amb un 60-70% menys de
formació que els seus col·legues.
El Ministerio col·loca als anestesiòlogues espanyols en una posició de
franca inferioritat a l’hora de competir per llocs de treball en Europa, en un
moment en el que l’emigració de professionals és una sortida real.
Així la nostra proposta és: vehicular a través de la Sociedad Española de
Anestesiología (SEDAR) (com a ens representatiu de totes les societats
autonòmiques de l’especialitat, i la Comisión Nacional de la Especialidad,
l’elaboració d’un Plan de Formación Nacional que acompleixi tots els requisits
anteriorment exposats, per a garantir la futura formació dels especialistes i la
qualitat assistencial dels nostre pacients.
Atentament,
Dra. Mª Dolores Sintes Matheu
Presidenta de la Societat Catalana d’Anestesiologia,
Reanimació i Tractament del Dolor (SCARTD)
Barcelona, 14 de gener de 2013