Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 Elvis Mallorquí INS Santa Coloma de Farners Centre d’Estudis Selvatans Quaderns de la Selva, 31 (2019) 227-248 228 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Elvis Mallorquí Tal com hem fet en els darrers anys, les pàgines dels Quaderns de la Selva s’obren a recollir els resums dels treballs de recerca de Batxillerat seleccionats en les dues mostres que organitzen els dos Centres de Recursos Pedagògics de la Selva, amb seu a Santa Coloma de Farners i a Blanes. La informació que reunim a continuació figura en els fulletons que es reparteixen als assistents a la inauguració i als webs dels respectius Serveis Educatius –des d’on es pot accedir al contingut sencer de cadascun dels treballs–, però hi hem afegit una pregunta inicial i unes paraules clau per tal d’identificar ràpidament el tema de recerca elegit. La finalitat és contribuir a difondre la recerca que es fa des dels instituts de la comarca a càrrec de joves estudiants que encara han d’iniciar la formació universitària i, a la vegada, deixar-ne constància escrita per tal que d’altres investigadors la coneguin i, si els és d’interès i d’utilitat, en puguin fer ús. 1. 7a Mostra de Treballs de Recerca de la Selva-II (Blanes, 2019)1 El Teatre de Blanes va acollir, el divendres 26 d’abril de 2019, a partir de dos quarts de cinc de la tarda, l’acte central de la Setena Mostra de Treballs de Recerca de Batxillerat, que organitza el Centre de Recursos Pedagògics de la Selva-II, amb seu a Blanes, i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Blanes. La Mostra consisteix en la selecció de quinze treballs de recerca dels instituts assignats a la zona educativa de la Selva-II on s’imparteix el batxillerat: els instituts Serrallarga, S’Agulla i Sa Palomera de Blanes, els instituts Rocagrossa i Ramon Coll Figura 1. Els alumnes de batxillerat seleccionats per a la 7a Mostra de Treballs de Recerca de la Selva-II a Blanes. 1 Podeu accedir a tota la informació relacionada amb la 7a edició de la Mostra de Treballs de Recerca a través de la web dels Serveis Educatius Selva-II, cf. https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019 [Consulta: setembre 2019] Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 229 i Rodés i el Col·legi de la Immaculada Concepció de Lloret de Mar, i els instituts de Tossa de Mar i de Vidreres. Per a seleccionar els treballs es valora la creativitat, la innovació i l’aplicació de diferents estratègies de recerca, però sobretot l’esforç esmerçat pels alumnes i pels seus professors tutors. En l’acte al Teatre de Blanes, després de la benvinguda adreçada per Pepa Celaya, directora del Centre de Recursos Pedagògics de la Selva-II, els estudiants seleccionats van presentar oralment i amb suport gràfic els seus treballs de recerca davant de tots els assistents durant unes tres hores. Al final de les presentacions, es van lliurar uns diplomes als alumnes seleccionats per la mostra i als professors que han tutoritzat els treballs. Va cloure l’acte l’inspector de zona del Departament d’Educació, Joaquim Costa. A continuació, es van fer les fotografies de tots els guardonats, els professors, els membres del Centre de Recursos i les autoritats assistents a l’acte. 1 Dissenyador dispensador de medicaments per a persones dependents Pau Amargant INS Vidreres Tutora: Mònica Mascort Com podem ajudar la gent gran a gestionar els seus medicaments? En els temps actuals, la gent gran i les seves famílies poden tenir grans dificultats a l’hora de gestionar la medicació i prendre-la correctament. Vaig veure personalment tots els problemes i preocupacions que això suposava i, a causa d’això, vaig decidir encarar el meu treball de recerca a solucionar la problemàtica utilitzant les noves tecnologies. El treball va consistir en el disseny i desenvolupament d’un dispositiu que, a partir d’un horari i una pàgina web, dispensi medicaments automàticament, registri si aquests són agafats i, en cas que no ho siguin, avisi els familiars de la persona gran. La memòria del treball explica les diverses fases que va haver-hi durant el desenvolupament del dispositiu. Inclou la recerca prèvia al treball, explicacions bàsiques de les diferents tecnologies utilitzades i una extensa descripció del procés de desenvolupament i del funcionament del dispositiu creat. Per tant, es tracta d’un treball que s’ha centrat en la part pràctica, desenvolupant un dispositiu físic, una pàgina web que permet configurar-lo i un sistema per rebre alertes. Paraules clau: noves tecnologies – pàgina web – medicació – gent gran Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-vidreres-pau-amargant-álvarez 230 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) 2 La Màgia de les Matemàtiques Carla Casals Elvis Mallorquí INS Vidreres Tutor: Carles Bosch Els mags són uns grans matemàtics? A partir de l’estada en un campus de màgia i ciència a la UdG, vaig descobrir la “matemàgia”. Les matemàtiques m’apassionen i la màgia sempre m’ha cridat l’atenció. Aquest va ser el punt de partida del treball de recerca. En el treball, he provat de mostrar de quantes maneres diferents es poden relacionar aquests dos aspectes, constatant que hi ha jocs de màgia basats en estadística, probabilitat, vectors, càlculs, etc. Per tal d’aprofundir més en el tema vaig posar-me en contacte amb en Sergio Belmonte, en Fernando Blasco i l’Artur Antúnez, tres professors aficionats en aquesta disciplina. A partir de tota la informació recollida, he creat el meu propi joc, que està explicat i detallat en el treball, juntament amb d’altres que ja existeixen. Paraules clau: matemàtiques – màgia – jocs – càlcul Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-vidreres-carla-casals-micó 3 La respiració dels peixos David Bartrès INS Tossa de Mar Tutora: Purificación Ortí Com s’ho fan els peixos per respirar sota l’aigua? El meu treball de recerca tracta sobre la respiració dels peixos. Per investigar aquest tema, m’he documentat amb múltiples fonts bibliogràfiques i he realitzat diferents experiments, com ara dissecar brànquies per observar la seva composició o fer submarinisme per presenciar el funcionament del mecanisme respiratori dels peixos. També he realitzat diferents entrevistes a investigadors com ara en Kike Ballesteros del CSIC de Blanes, i també a submarinistes i químics. Finalment, vaig realitzar pràctiques a la UdG per poder realitzar una electròlisi. Aquest treball ha resultat ser una experiència molt enriquidora. Paraules clau: peixos – respiració – brànquies – submarinisme – biologia Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-tossade-mar-david-bartrés-gordils Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 4 I conte contat, aquesta por ja s’ha acabat Maria Soriano Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 231 INS Rocagrossa (Lloret de Mar) Tutora: Maria Rojas Com podem fer fora les nostres pors? En aquest projecte de recerca he cercat les diferències i les relacions entre la ‘por’, les ‘fòbies’ i les ‘obsessions’, sense deixar de banda la part més important de la tasca, la pròpia superació de la meva por envers els gossos. Vaig plantejar-me una sèrie d’hipòtesis i la millor manera per a trobar-hi resposta va ser posar-me a prova jo mateixa. Després de tants anys patint pel meu trauma amb els gossos, fins al punt que no els podia ni tocar ni tan sols ser-hi a la vora, gràcies a diverses entrevistes a diversos especialistes, vaig poder començar a dur a terme una teràpia cognitiva i conductual al principi del meu treball. Així vaig anar arribant al meu objectiu proposat: poder tornar a tractar amb gossos sense cap mena d’entrebanc. Fou un procés molt llarg i dificultós, però a mesura que anava avançant aquesta tècnica, em sentia reconfortada i molt satisfeta. Amb aquest treball, vull ajudar i animar a totes aquelles persones que es puguin sentir identificades amb la meva història, a resoldre el que pateixen. Paraules clau: por – fòbia – obsessió – gossos – trauma – teràpia Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-rocagrossa-maria-soriano-cano 5 El dret a la intimitat i les noves tecnologies Fran Sáez INS Rocagrossa (Lloret de Mar) Tutor: Gunther Comerma Puc evitar que em vigilin a totes hores a través de les noves tecnologies? En l’actual societat de la informació, la vida de la població gira entorn de les innovacions tecnològiques que ofereixen diverses i útils funcionalitats per dur a terme les tasques necessàries i satisfer els desitjos particulars de cada persona. Però no tot el que es veu són trets positius. Amb l’aparició de les noves tecnologies de la informació i comunicació, i concretament d’internet i les xarxes socials, l’individu queda exposat a perills i amenaces que van en contra de la seva intimitat i privacitat. És en aquest moment que apareix el dret a la intimitat, que pretén protegir-la juntament amb els conceptes que formen part de la seva àrea de protecció. La hipòtesi que vaig realitzar a l’iniciar el meu treball és la següent: la informació personal de les persones queda al descobert en qualsevol moment. Amb aquest projecte vull estudiar quines són les característiques d’aquesta nova tecnologia que provoquen la possible vulneració d’aquest dret i quina és la solució necessària actualment i per a un futur no molt llunyà. Paraules clau: noves tecnologies – intimitat – drets – protecció Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-rocagrossa-fran-sáez-gonzález 232 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) 6 Propietats de l’alga autòctona en la cosmètica Laura Anaya Elvis Mallorquí INS Ramon Coll i Rodés (Lloret de Mar) Tutores: Samy Abad i Anna Domènech Podem utilitzar les algues de la costa per fer cosmètics? El meu treball de recerca es basa en l’aplicació de les propietats d’una alga autòctona per fer un producte cosmètic. Per poder-ho dur a terme, vaig haver d’investigar quines algues de la costa de Lloret de Mar podien ser útils per a fer un cosmètic. L’alga que vaig escollir va ser la Cystoseira mediterranea, per les seves propietats hidratants en aplicar-se a la pell. Després de tractar l’alga, vaig poder fer l’extracte i decidir la consistència del cosmètic, la més adequada perquè el producte fos efectiu. Vaig crear una fórmula farmacèutica des de zero seguint els percentatges estàndards per fer un gel, a partir del percentatge de la concentració de l’extracte d’alga que havia decidit. Finalment, vaig obtenir un gel daurat amb molt bona textura. Paraules clau: alga – cosmètica – farmàcia – hidratació – pell Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/insramon-coll-i-rodés-laura-anaya-molina 7 ‘Acephobia’, un malson real Marta Quellos INS Ramon Coll i Rodés (Lloret de Mar) Tutora: Eva Ruiz Es pot viure en el món actual sense sentir cap atracció sexual per ningú? Les persones asexuals són aquelles que no senten atracció sexual cap a ningú. La majoria de la gent desconeix de què es tracta realment l’asexualitat o en tenen una idea completament errònia, de manera que les persones asexuals viuen la seva vida diària en una societat que ni els coneix ni els entén. Pateixen discriminació i opressió constant, per molt que el món no en sigui conscient. El meu treball de recerca, dividit en tres parts, pretén oferir al lector una bona explicació d’aquesta orientació sexual i assegurar-li’n l’existència; demostrar que aquestes persones sí que estan discriminades, contràriament al que se sol creure, i descobrir quina n’és la causa principal; i finalment analitzar els diferents intents de visibilització que s’han intentat fer als llibres o a la televisió i concloure si representen correctament als asexuals o si, per contra, els perjudica encara més. Paraules clau: asexualitat – discriminació – visibilització – societat Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/insramon-coll-i-rodés-marta-quellos-olivé Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 8 Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 233 Meraki, realitats oposades Núria Perea Col·legi Immaculada Concepció (Lloret de Mar) Tutor: Mercè Comulada Com es creen els programes que veiem per la televisió? Meraki és un treball de recerca sobre la comunicació audiovisual. Dins d’aquest món tan ampli, m’he centrat en les productores i els programes de televisió. L’objectiu principal era aprendre com treballa una productora de televisió i aplicar tots els coneixements apresos a la idea d’un programa divulgatiu. Així, doncs, dins d’aquest treball s’hi poden trobar dues parts, una de teòrica que narra tots els conceptes relacionats amb la producció d’un programa de televisió, i una altra de pràctica, en la qual mostro el procés de desenvolupament de la idea de Meraki, el programa que he creat. La idea està explicada en un suport material, un dossier, i en un d’audiovisual, un teaser. Per fer aquest treball he tingut l’oportunitat de visitar diverses productores, així com també TV3 i RTVE, amb l’objectiu de recollir informació de primera mà. Paraules clau: televisió – producció – programa – teaser Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/colimmaculada-c-núria-perea-domènech 9 Robòtica: intel·ligència artificial Raúl García Col·legi Immaculada Concepció (Lloret de Mar) Tutor: Jordi Gibert Es pot crear un robot a casa? Aquest treball pretén mostrar el procés de construcció d’un robot que evita obstacles des de zero, basat en els conceptes descrits a la part teòrica. Una vegada ja amb la idea al cap, era hora de fer-ho realitat, el procés començà amb el disseny i impressió de peces 3D per a diferents components. Amb tot preparat vaig començar la construcció i el muntatge del xassís. Així doncs, va aparèixer Robi 2.0, però només físicament. Ara quedava la part més divertida però a la vegada més estressant, la programació. Després de pràcticament una setmana sencera treballant cada tarda sense parar, semblava que tot estava perdut, Robi no obria els ulls. Fins que un 6 de desembre vaig començar des de zero tot el procés, aquella mateixa tarda va néixer oficialment Robi 2.0 amb el qual vaig fer proves en tota mena de situacions per veure totes les seves limitacions. Paraules clau: robot – construcció – programació – intel·ligència artificial Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/colimmaculada-c-raúl-garcía-jaime 234 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) 10 Projecte Teodora. Construcció d’una guitarra elèctrica Enzo A. Poblete Elvis Mallorquí INS Serrallarga (Blanes) Tutor: Bàrbara Ardanuy Com es pot construir una guitarra elèctrica si no n’has fet mai cap? Aquest treball neix de les ganes de crear el meu propi instrument i de saber si, amb il·lusió, puc arribar a construir un instrument que sé tocar, però que no mai m’he plantejat si el sabria construir. També vull comprovar si puc reduir el cost de la guitarra i si puc preveure, coneixent els components de la guitarra, el seu futur so. Per aconseguir-ho, he fet la recerca de les parts de la guitarra i les he estudiat, a més de fer una comparació entre diferents models. Al final, n’he construït una. Finalment, he arribat a la conclusió que, darrera de tot treball, hi ha d’haver més que il·lusió. Paraules clau: guitarra elèctrica – construcció – disseny Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-serrallarga-enzo-alejandro-poblete-orellana 11 Ecos del pensament grec en física moderna: Plató i neoplatonisme als escrits físics teòrics Iker Pascual INS Serrallarga (Blanes) Tutor: Montserrat Nogueras Com és que els físics moderns recorren a la filosofia grega per explicar les seves recerques? Diverses generacions de físics del segle passat van exhibir, al marge de la seva tasca teòrica, un vessant filosòfic que van materialitzar en un conjunt d’escrits independents de caràcter místic. El llenguatge d’aquests textos és sovint farcit de referències conscients o inconscients a la filosofia grega, i, especialment, al pensament platònic i neoplatònic, com un ajut per explorar les implicacions filosòfiques dels models físics vigents. Més recentment, aquesta tendència s’ha reprès amb una voluntat més sistemàtica, en obres de caràcter divulgatiu. L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar aquesta vinculació entre la reflexió sobre la física i la filosofia grega, sobretot platònica i neoplatònica, assajada per uns científics que, conscients dels límits epistemològics de la ciència, s’expressen sovint en termes de ressò espiritual i defensen obertament, en alguns casos, la mística com a via digna de coneixement de la realitat. Paraules clau: filosofia – platonisme – neoplatonisme – física moderna – mística Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-serrallarga-iker-pascual-herrera Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 12 Sóc intel·ligent? Aleix Masbernat Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 235 INS S’Agulla (Blanes) Tutor: José Antonio Aledo Com són les intel·ligències que tots plegats tenim? El treball consisteix en la recerca de la definició d’intel·ligència. Per això indago en tres principals marcs teòrics de la intel·ligència que són: les intel·ligències múltiples, és a dir, les diferents intel·ligències que cooperen en el nostre dia a dia, la teoria bifactorial, una intel·ligència general amb habilitats especials, i la intel·ligència fluïda i cristal·litzada, o com funciona la intel·ligència al llarg de la nostra vida. També comparo el quocient d’intel·ligència (QI) amb la intel·ligència emocional i em baso en una enquesta de 190 persones per obtenir l’opinió de la població sobre diferents aspectes que envolten el concepte. Per acabar de perfilar la definició busco informació sobre la intel·ligència artificial o si la intel·ligència és innata i es pot heretar. Paraules clau: intel·ligència – teories – tests – enquestes Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-sagulla-aleix-masbernat-solves-godina 13 Causes de l’erosió de la platja de S’Abanell Alejandra Torrecilla INS S’Agulla (Blanes) Tutor: Albert Cebrià Com i per què s’erosiona la platja de s’Abanell? En aquest treball s’ha realitzat un estudi de l’evolució de la platja de s’Abanell i se n’han estudiat les causes de l’erosió. Per observar la seva evolució s’han emprat dues metodologies diferents: La primera, consistent a fer mapes a partir de dues imatges aèries d’anys diferents mitjançant el software ArcGis, s’ha utilitzat per estudiar l’evolució de la platja des de l’any 1956 fins a l’any 2006. S’han fet cinc mapes comparant els períodes 1956-1977, 1977-1986, 1986-2000, 2000-2006 i 19562006 per veure quan es va donar erosió o acreció i amb quina intensitat. La segona metodologia emprada consisteix a fer un estudi mitjançant fotografies de la platja, mesurant-ne l’amplada durant diferents dies de l’any amb el programa Image J. Aquesta metodologia ha estat utilitzada per estudiar l’evolució de la platja de s’Abanell des de 2009 fins a l’actualitat. Després de comparar les dues evolucions amb les actuacions antròpiques produïdes en anys similars, s’ha vist quines van ser les seves relacions. Al treball de camp s’ha utilitzat la metodologia que fan servir els investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) per estudiar el transport de sediments del riu Tordera. Ha consistit a estudiar un tram determinat del riu i recollir-ne mostres i dades. També s’ha estudiat la relació del transport de sediments amb les actuacions antròpiques i com ha evolucionat durant les últimes dècades. Actualment, la platja de s’Abanell pateix un augment de l’erosió per diferents actuacions antròpiques. Per això s’ha suggerit, per a no empitjorar la situació actual, evitar totes aquelles actuacions que afectin negativament la dinàmica del riu Tordera i/o la platja de s’Abanell. Paraules clau: platja – erosió – acreció – evolució temporal – regressió Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-sagulla-alejandra-torrecilla-domínguez 236 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) 14 Vegetarianisme: més enllà de l’alimentació Kristina Vassileva Elvis Mallorquí INS Sa Palomera (Blanes) Tutora: Ingrid Llapart La dieta vegetariana ajuda a reduir la contaminació del planeta? Partint de l’interès per l’alimentació saludable, els drets dels animals i la protecció del medi ambient, s’ha plantejat el vegetarianisme com a tema de recerca per contrastar les tres qüestions inicials. L’objectiu d’aquest treball de recerca és demostrar que la dieta vegetariana no és més cara que l’omnívora i que el vegetarianisme és un estil de vida sostenible i saludable que millora el benestar animal i redueix la contaminació. Després de realitzar una extensa recerca teòrica per contextualitzar i investigar sobre el tema, es duu a terme un estudi comparatiu de preus entre la dieta vegetariana i l’omnívora durant dues setmanes, el qual està acompanyat de vídeos diaris penjats a youtube. A més, s’ha realitzat dues entrevistes i una enquesta per comprovar la percepció social del vegetarianisme. Finalment, s’ha comprovat que aquest corrent no influeix significativament en l’economia personal i que, a més, millora el benestar animal. Paraules clau: vegetarianisme – dieta – drets dels animals – medi ambient Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-sapalomera-kristina-vassileva-trancheva 15 A new Beer is born Marina Andreu INS Sa Palomera Tutor: Cristina Soler És veritat que podem fer cervesa artesanal a casa nostra? A new beer is born és un treball de recerca escrit en anglès. El principal objectiu ha estat crear una cervesa artesana i comercialitzar-la, els beneficis de la qual han estat destinats a causes socials. El treball inclou una breu passada per la història de la cervesa artesana –incloent-hi el paper de la dona–, la distinció entre els principals estils de cervesa, una comparació entre el que és una cervesa artesana i una d’industrial, tant en la seva estructuració comercial com en el detall químic i distingible per al client. Per últim, també inclou, la creació d’una cervesa artesana amb una explicació de l’ús de cada ingredient i els passos seguits de forma detallada fins a la seva venda al públic. Paraules clau: cervesa artesana – creació – ingredients – comercialització Accés al treball: https://sites.google.com/xtec.cat/mostra-de-tdr-la-selva-ii-2019/participants/ins-sapalomera-marina-andreu-gonzález Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 237 2. 6a Mostra de Treballs de Recerca de la Selva-I (Santa Coloma de Farners, 2019)2 Com en les anteriors edicions, la Sisena Mostra de Treballs de Recerca de la Selva-I es va inaugurar el dissabte 9 de març de 2019 a la Casa de de la Paraula de Santa Coloma de Farners, en un acte que es va iniciar a les 11 h del matí. L’acte consisteix en l’exposició de vint plafons en què es resumeixen els vint treballs de recerca seleccionats pels professors dels instituts de la zona educativa de la Selva-I: l’institut Anton i Busquets de Sant Hilari Sacalm, l’institut Castell d’Estela d’Amer, l’institut Montsoriu d’Arbúcies, l’institut Rafael Campalans d’Anglès, l’institut de Santa Coloma de Farners i l’institut Vescomtat de Cabrera d’Hostalric. Després de la benvinguda a càrrec de l’alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, i de Pere Costa, responsable dels Serveis Educatius i de la Formació Permanent del Departament d’Educació als Serveis Territorials de Girona, es va donar la paraula a Claudi Mans Teixidó (Barcelona, 1948), el convidat d’enguany per a la conferència inaugural. El ponent, catedràtic emèrit del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, té una llarga trajectòria acadèmica i científica: antic degà de la Facultat de Química, president de la Divisió de Ciències, director acadèmic del centre de formació continuada Les Heures –actualment IL3UB– i antic delegat del rector per a la coordinació del Campus de l’Alimentació de Torribera-UB. A més, ha fet una enorme tasca de divulgació de la ciència a través de molts mitjans i, sobretot, amb llibres com La truita cremada (2005), Els secrets de les etiquetes (2007), La vaca esfèrica (2008), Sferificaciones y macarrones (2010), La Química de cada dia (2016). En la seva conferència (cf. Figura 2), que Figura 2. Claudi Mans pronunciant la conferència inaugural de la Mostra de Treballs de Recerca de la Selva-I. 2 Podeu accedir a tota la informació relacionada amb la 6a edició de la Mostra de Treballs de Recerca a través de la web dels Serveis Educatius Selva-I, cf. https://sites.google.com/view/mostratdr2019/inici [Consulta: setembre 2019]. 238 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Elvis Mallorquí Figura 2. Els alumnes de batxillerat seleccionats per a la 6a Mostra de Treballs de Recerca de la Selva-I a Santa Coloma de Farners. figura resumida més amunt, va exemplificar la voluntat i la capacitat de recerca inherents a l’ésser humà amb els precedents i l’elaboració de la Taula Periòdica dels Elements, ja que enguany n’és l’any internacional perquè fa cent cinquanta anys que Dimitri Mendeléiev en va crear la primera versió. A continuació els vint alumnes seleccionats per a la Sisena Mostra van presentar breument, en el seu ‘minut de glòria’, el contingut dels seus treballs de recerca. Tot seguit van rebre uns diplomes i uns petits obsequis, es van fer les fotografies de tots ells i es va iniciar la visita a la mostra, amb explicacions dels estudiants al davant del plafó del seu treball. L’acte es va cloure amb un aperitiu al jardí de la Casa de la Paraula. A partir d’ara, els plafons de la mostra s’exposaran als diferents instituts al llarg de tot l’any. Així podran inspirar nous treballs de recerca que podran ser seleccionats en les futures mostres. Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 1 Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 239 Reforma d’una torre noucentista, “El Bon Repòs” Laura Brugué INS Castell d’Estela (Amer) Tutors: Montserrat Planella – Miquel Jiménez Es pot adaptar una torre noucentista a les necessitats del segle XXI? El Noucentisme va ser un moviment cultural que es va desenvolupar a Catalunya durant els primers trenta anys del segle XX. La seva arquitectura va sorgir com a recerca d’un estil nacional que englobés el marc de la Catalunya ciutat. Tot i ser un moviment que va viure a l’ombra del Modernisme, avui dia sembla que comença a rebre el reconeixement que es mereix. El “Bon repòs”, situada en una petita població de la comarca de la Selva, Amer, és una de les nombroses torres noucentistes que es van construir en territori català abans que esclatés la Guerra Civil. Aquesta torre ha vist créixer diverses generacions de la meva família i actualment encara és un lloc de celebracions i trobades familiars. Amb aquest treball el meu objectiu era estudiar la història de la casa i plantejar una possible reforma que solucionés els problemes de construcció actuals i s’adaptés a les necessitats d’una família del segle XXI, sense deixar al marge l’estil noucentista que la fa tan especial. El meu treball de recerca busca, doncs, fer un homenatge al llegat de la meva família, així com al moviment artístic noucentista. Paraules clau: noucentisme – arquitectura – reforma – història – art Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/laura-brugué 2 El talc: un mineral molt present a la nostra vida Estela Cruz INS Castell d’Estela (Amer) Tutora: Margarita Cargol Podem canviar el món amb una cançó? El talc és un mineral conegut pel seu ús com a pólvores per la higiene dels nadons, però també el podem trobar en molts dels productes que utilitzem en el nostre dia a dia, com per exemple, els pneumàtics, el paper, els medicaments, la ceràmica, els cosmètics. Moltes d’aquestes aplicacions molt sovint són desconegudes. Per dur a terme el treball vaig cercar informació sobre el mineral per poder conèixer la seva història, la seva procedència i les seves propietats. Un cop vaig estar ben documentada, vaig visitar la mina de talc a cel obert de Trimouns, la més gran del món, situada als pirineus francesos. També vaig visitar la fàbrica de processament de talc, connectada amb la mina a través d’un telefèric que transporta el mineral en cistelles. Per concloure el meu treball vaig realitzar una enquesta, amb la qual vaig poder comprovar que la majoria de les persones enquestades desconeixien els seus múltiples usos i la seva presència en la majoria de productes i objectes que utilitzem diàriament Paraules clau: talc – història – mineria – aplicacions – usos Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/estela-cruz 240 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) 3 Elvis Mallorquí Fecundació in vitro: una esperança de vida Laura Llach INS Castell d’Estela (Amer) Tutora: Margarita Cargol Com la ciència està ajudant a tenir fills a parelles que no en podien tenir? La fecundació in vitro (FIV) és una tècnica de reproducció assistida que consisteix a posar en contacte, mitjançant tècniques de laboratori, els òvuls amb els espermatozoides i que té com a objectiu facilitar i aconseguir la fecundació. En els últims anys la reproducció assistida ha evolucionat molt, ja que la ciència està progressant a una velocitat vertiginosa. Actualment, tenir una edat avançada, gens portadors de malalties o espermatozoides de mala qualitat són reptes superats a l’hora de ser pares. Els anomenats ‘nens provetes’ han permès resoldre amb èxit casos que abans eren impossibles. Aquest treball m’ha permès conèixer de primera mà la tasca que fan els centres de reproducció assistida. Les tècniques utilitzades són molt avançades i a prop de casa tenim centres d’última generació que permeten obtenir unes taxes d’èxit molt elevades. Per acabar he de dir que el tema de la fecundació in vitro és delicat. Per aquest motiu, trobar testimonis que vulguin explicar la seva experiència és bastant difícil. Si la ciència continua avançant a aquest ritme, qui sap què ens depararà el futur. Paraules clau: fecundació – in vitro – ciència – reproducció assistida Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/laura-llach 4 Premsant records d’un poble. Documentació dels records orals de persones de la Cellera de Ter amb el diari provincial Los Sitios de Gerona dels anys 1943 al 1975 Berta Coll INS Rafael Campalans (Anglès) Tutora: Pere Parramon Què és més fiable, els records orals de la gent o el registre escrit en els diaris? Inicio aquest treball motivada per dues inquietuds: d’una banda, recuperar i preservar part de la memòria oral del meu poble en forma de records; de l’altra, esbrinar si la memòria oral recollida coincideix amb les publicacions del diari Los Sitios, tenint en compte que usualment es dóna per suposat que la constància escrita és més objectiva i, per tant, més idònia per confegir el relat que anomenem oficial. Parteixo de dues idees: primer, Los Sitios era una eina del règim franquista i, en conseqüència, mostrava la societat que li convenia; i, segon, els records sovint són enganyosos, errats o inventats. La metodologia de la part pràctica inclou tres activitats. A la primera recullo informació de caràcter oral, utilitzant diferents plataformes, com trobades individuals i reunions grupals, i l’escric en forma de records, tot seguint l’estil de l’obra literària I remember, de Joe Brainard; a la segona, faig una base de dades de notícies del diari Los Sitios, que es troba digitalitzat, relacionades amb la Cellera; a la tercera, comparo les dues fonts, o, per ser més precisos, intento documentar la font oral amb la constància escrita, perquè, de fet, prenc el contingut dels records com a base. Paraules clau: memòria oral – premsa escrita – records – objectivitat Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/berta-coll Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 5 Muntatge i creació d’una guitarra amb una impressora 3D Arnau Toledo Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 241 INS Rafael Campalans (Anglès) Tutora: Lourdes Rodríguez Es pot ‘imprimir’ una guitarra elèctrica en 3D? El món de les guitarres és un món complex, amb la seva història, els diferents tipus que existeixen, les seves parts. Però, a la vegada, un món que innova poc. L’objectiu d’aquest treball és innovar en aquest àmbit, creant una guitarra elèctrica amb el cos creat a partir d’una impressora 3D. El que s’ha realitzat per a poder dur a terme el projecte ha estat el següent procés. Primerament es va fer una recerca d’informació respecte d’ambdós àmbits, guitarra i impressió 3D. Un cop realitzada aquesta recerca es va començar la part pràctica, la més important. Aquesta part es va dividir en tres passos molt clars, la creació del disseny, el procés d’impressió i finalment el muntatge. Un cop realitzat aquest procediment, després d’alguns entrebancs pel camí, es va aconseguir el desitjat. És a dir, la creació de la guitarra elèctrica amb el cos imprès en tres dimensions. La realització d’aquest treball, doncs, obre les portes al món de la impressió en tres dimensions en l’àmbit musical. Paraules clau: guitarra elèctrica – impressió 3D – disseny – construcció - muntatge Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/arnau-toledo 6 Disseny i construcció d’un Drift Trike Pol Santané INS Rafael Campalans (Anglès) Tutores: M. Farners Lladó Es pot construir i millorar un Drift Trike, un tricicle per a descensos? El meu treball de recerca ha consistit a construir i dissenyar un Drift Trike, un tricicle usat per practicar descensos utilitzant la inèrcia de la baixada mentre derrapes. Per dissenyar i construir-lo primer ha calgut fer una gran recerca d’informació per definir un Drift Trike i per explicar-ne les modalitats, la història i l’actualitat d’aquest esport. Sobretot m’he fonamentat en les dues entrevistes fetes a l’Ion Sabaté, subcampió del món de Speed Trike –una modalitat– i al guanyador del mundial de Drift Trike Enric Alarcón. La part pràctica ha estat fer el disseny del tricicle bastant-me en les entrevistes, el reglament de competició i fer una comparació entre diferents tricicles per mirar quin és el més adequat. També he fet un registre de la construcció del tricicle i uns càlculs matemàtics de l’acceleració i la velocitat en la baixada amb el Trike, una tasca que pot servir de guia per a persones que volen iniciar-se en aquest món. Paraules clau: drift trike – construcció – disseny – esport – tecnologia Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/pol-santané 242 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) 7 Disseny d’un pulmó verd a l’Institut Montsoriu Anna Pelegrí Elvis Mallorquí INS Montsoriu (Arbúcies) Tutora: Roser Gómez Podem convertir el nostre institut en un ‘pulmó verd’? Aquest treball té com a objecte d’estudi elaborar el disseny d’un pulmó verd en base als beneficis de les plantes en la salut. El treball pretén veure la viabilitat d’un projecte d’aquestes característiques en un centre com és l’institut Montsoriu. Partint d’aquí, s’ha buscat molta informació sobre com fer un pulmó verd i s’han destacat les opcions més interessants. S’han seleccionat dotze espais diferents de l’institut on es podrien col· locar plantes. S’han descrit les característiques principals de com serien les instal·lacions a cadascun dels espais: tipus d’instal· lació, dimensions, material, sistema de reg, plantes i cost aproximat. Tot seguit s’han elegit sis de les zones i s’ha aprofundit més en cadascuna d’aquestes. El pressupost estimat es mou entre 6.000 i 7.000 €. És un preu que el centre no podria afrontar, així que s’han deixat de banda algunes de les possibilitats inicials i se n’han destacat d’altres. Totes aquelles instal·lacions amb reg manual i que, per tant, implicaven els serveis d’una empresa especialitzada, han estat descartades a causa de l’elevat cost i s’ha apostat per aquelles en les quals el muntatge i el reg podien ser efectuats per l’institut. En el cas d’un pressupost mínim es prioritzaria i s’aconsellaria una de les instal·lacions, que és la que es trobaria a la tercera planta. Així doncs, finalment s’ha vist que aquest no és un projecte senzill, sinó que comporta esforç econòmic i dedicació personal per a la instal·lació i el manteniment. Paraules clau: pulmó verd – disseny – instal·lació – paret vegetal – reg – plantes – purificació de l’aire Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/anna-pelegrí 8 Els Centres Especials de Treball Alba Navarro INS Montsoriu (Arbúcies) Tutor: Francesc Sala Quina és la tasca social que fan els Centres Especials de Treball? Aquest treball pretén analitzar els Centres Especials de Treball (CET) de forma general i de forma concreta el CET de l’Associació Montseny Guilleries (AMG) per a persones amb discapacitat intel·lectual. Així doncs, amb una recollida d’informació s’ha assolit els objectius marcats en un sentit global. Per altra banda, es desenvolupa un estudi sobre la independència socioeconòmica dels usuaris del CET de l’AMG. Per a la seva realització s’ha escollit una mostra significativa d’usuaris i s’ha efectuat un conjunt de taules on es recullen un seguit d’elements que es responen a partir de tres caràcters: sí, no i amb ajuda. Aquests han estat representats mitjançant gràfiques de sectors que han permès comprovar que, tot i que el CET de l’AMG permet desenvolupar els hàbits laborals a les persones amb discapacitats, no assegura la seva total independència socioeconòmica. El motiu és que els usuaris necessiten un suport, una ajuda, en moltes de les tasques que realitzen quotidianament. Paraules clau: centres especials de treball – discapacitats intel·lectuals – independència econòmica Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/alba-navarro Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 9 Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 243 Estudi comparatiu dels articles sobre El Procés de l’octubre de 2017 en la premsa nacional Mercè Donate INS Montsoriu (Arbúcies) Tutor: Antoni Torres Els diaris han estat ‘objectius’ en la descripció dels principals fets del Procés català? En aquest treball es comparen a nivell semàntic els articles publicats els dies 1, 10 i 27 d’octubre i els dos dies posteriors a cadascun, en diaris de diferent ideologia política: l’ABC, La Vanguardia, El País i l’Ara. Les dates corresponen a fets importants dins de l’anomenat Procés: el referèndum, la proclamació de la independència i posterior anul·lació dels efectes per part de Carles Puigdemont, i la proclamació de la independència feta per Carme Forcadell en nom del Parlament de Catalunya, respectivament. La recerca es va dur a terme diferenciant entre tres ideologies polítiques: contrari al moviment independentista, neutral i afí a l’independentisme. Amb aquesta classificació feta, es van assignar tres valors a cadascuna. Finalment, en van resultar taules per a cada diari que van permetre confirmar la hipòtesis principal: els diaris relaten els fets segons la seva ideologia. Com que va resultar ser certa, es van poder acomplir els objectius de la recerca: quantificar la subjectivitat dels quatre diaris i determinar quin és el diari més objectiu. D’aquesta manera, es va arribar a la conclusió que els diaris més subjectius eren l’Ara i l’ABC ja que, en aquest últim, hi predominaven les expressions contràries a l’independentisme i, de manera anàloga, a l’Ara hi predominava l’afinitat al moviment, però no tant com a l’ABC. També es va observar que els diaris El País i La Vanguardia eren els més objectius, perquè hi predominaven els valors neutres. Tot i així, es va determinar que La Vanguardia era el diari més objectiu. Paraules clau: objectivitat – periodisme – diaris – Procés – Catalunya – política Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/mercè-donate 10 Empremtes franquistes a les poblacions catalanes Alèxia Ribó INS Vescomtat de Cabrera (Hostalric) Tutora: Sònia Ramos Quines històries hi ha rere les empremtes del franquisme en terres catalanes? Aquest treball de recerca presenta les empremtes del franquisme que encara resten al territori català, estudiades a través de quatre localitats catalanes. Les poblacions treballades són Breda (la Selva), Sarrià de Ter (el Gironès), Olot (la Garrotxa) i, per últim, Tortosa (el Baix Ebre). Per a comprendre el significat dels vestigis, és important comprendre la història que hi ha al darrere i, per tant, la situació político-social de l’època. La recerca de la simbologia s’ha realitzat amb el propòsit de conèixer els símbols desconeguts per a mi, que es troben en localitats que havia visitat prèviament. Portar a terme la recerca m’ha permès conèixer el passat de les poblacions analitzades. En molts indrets, els monuments han causat conflictes que, en molts casos, han finalitzat substituint-los. Aquests fets, d’alguns dels quals desconeixia l’existència, els he exposat en una part del meu treball. El desenvolupament d’aquesta investigació significa haver pogut complir els objectius que m’havia plantejat des d’un inici just abans d’iniciar l’aventura cap a l’Espanya dels voltants del 1939. Ha estat el resultat d’esforç i recerca a través de les institucions municipals de les diferents localitats treballades i a través de documents originals de l’època. Paraules clau: franquisme – monuments – història – política – debat públic Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/alèxia-ribó 244 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) 11 Les noves cares de l’heroi al cinema del segle XXI Pau Coll Elvis Mallorquí INS Vescomtat de Cabrera (Hostalric) Tutor: Xavier Lluna Quins models d’heroi ens estan venent les pel·lícules del segle XXI? El monomite, el viatge d’un heroi en què supera totes les proves que se li plantegen, és un concepte de gran importància. Està molt inserit en el món cinematogràfic i és per això que hem decidit fer una recerca sobre tot el que suposa en l’esquema heroic del cinema. El projecte tracta aquest concepte, del seu creador, Joseph Campbell, en el seu llibre L’heroi de les mil cares, i totes les crítiques que ha rebut. També es parla de l’autor que va adaptar-lo com a orientació per a guionistes de cinema, Christopher Vogler, en el llibre El viatge de l’escriptor. D’altra banda es realitza una estricta anàlisi de tres pel·lícules del cinema del segle XXI, concretament són Gran Torino, El fill de Saül i Samaritan Girl. S’han triat tres films de diferents localitzacions del món, en concret, els Estats Units d’Amèrica, Hongria i Corea del Sud, per tal de maximitzar l’efecte de l’estudi. Totes tres inclouen herois i heroïnes que s’aparten de les convencions, per posar a prova el màxim possible el monomite i tot el que l’envolta. Finalment, es tracta la idea de l’heroi postmodernista ideada per Fredrich Jameson, la qual té molt d’impacte en diversos àmbits a partir de la dècada dels seixanta, especialment en el cinema. Paraules clau: films – herois – nous models – monomite Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/pau-coll 12 Espirals i hèlixs al nostre voltant Pau Canaleta INS Vescomtat de Cabrera (Hostalric) Tutora: Meritxell Gispert Vivim en un món ple d’espirals i d’hèlixs? Tots hem sentit alguna vegada la frase que les matemàtiques estan molt presents a la naturalesa. Però, què té de cert aquesta frase? Per tal de resoldre aquesta qüestió, s’ha realitzat una recerca dels diversos tipus d’espirals i d’hèlixs presents a la naturalesa i se n’ha analitzat la forma. Abans de realitzar la comparativa entre aquestes figures i la seva representació a la naturalesa, s’ha portat a terme una anàlisi de les diferents variacions possibles de cadascuna de les espirals i les hèlixs per a determinar les alteracions que cadascuna rep en modificar algun dels paràmetres dels quals depenen. Les espirals i les hèlixs comparades han estat escollides segons la seva abundància a la naturalesa. D’aquesta manera, s’han estudiat les espirals d’Arquímedes, logarítmica i de Durero, i les hèlixs cilíndrica i les còniques d’Arquímedes i logarítmiques. Cadascuna de les figures anteriorment mencionades ha estat representada mitjançant l’aplicació GeoGebra i comparada amb la seva pertinent representació a la naturalesa. Paraules clau: matemàtiques – espirals – hèlixs – naturalesa Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/pau-canaleta Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 13 Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 245 INS Vescomtat de Cabrera (Hostalric) Tutora: Laura Pujol Quina relació hi ha entre els sentits químics? Anna Muntal Els nostres sentits del gust i l’olfacte treballen junts o van per separat? Existeix alguna relació entre el sentit de l’olfacte i el sentit del gust? És el mateix parlar de gust que de sabor? Al llarg del treball descobrirem aquests enigmes entre altres. En la part teòrica s’ha fet una àmplia recerca sobre aspectes com l’anatomia, la fisiologia i l’etiologia dels sentits químics, és a dir, l’olfacte i el gust. Experimentalment s’ha volgut conèixer, mitjançant un estudi, quines capacitats té un grup de voluntaris amb disfunció olfactòria per a percebre i identificar els gustos i les olors respecte d’un grup control. A més a més, s’ha realitzat un segon estudi per comprovar que les capacitats olfactives d’un grup de fumadors són inferiors respecte de les d’un grup de no fumadors. Amb la finalitat de realitzar aquests dos estudis de la manera més adequada vaig contactar amb dos doctors especialitzats, els otorrinolaringòlegs Miquel Quer i Joaquim Mullol. La recerca que he portat a terme m’ha permès afirmar que el sentit de l’olfacte i del gust funcionen de manera diferent i que una pèrdua olfactiva influeix negativament en la detecció del sabor dels aliments, però no en el gust. Paraules clau: olfacte – gust – sabor – disfuncions – fisiologia – anatomia Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/anna-muntal 14 Anàlisi i comparació de l’explicació dels fets relacionats amb el procés independentista català del 20-S a l’1-O a les cadenes de televisió: TV3, Telecinco i TVE1 Gemma Masó INS Anton Busquets i Punset (Sant Hilari Sacalm) Tutores: Farners Ferragutcasas – Cristina Cunill Les televisions han estat Els diaris ‘objectives’ en la descripció dels principals fets del Procés català? Aquest treball de recerca tracta de l’anàlisi i la comparació de l’explicació a les cadenes TV3, Telecinco i TVE 1, dels fets del 20-S i l’1-O, tots dos relacionats amb el procés independentista català. Vaig escollir aquest tema, principalment, perquè en un futur voldria treballar en l’àmbit del periodisme i perquè actualment l’objectivitat de la informació que rebem i consumim és qüestionada i sotmesa a debat. Per aquest motiu, l’objectiu del treball és saber quina de les tres cadenes amb més audiència de tot l’Estat espanyol transmet una informació més objectiva. Això, vaig decidir lligar-ho amb un tema, també polèmic i generador de debats: el del procés independentista català. La metedologia d’aquest treball es va basar bàsicament a mirar cadascun dels programes informatius que emet cada cadena parant atenció a tots els mitjans utilitzats –imatges, vocabulari, etc.– i realitzar un buidatge de tota la informació explicada, per després poder marcar quins factors condicionen l’índex d’objectivitat de cada cadena, cosa que permet extreure les conclusions finals i saber quina és la cadena menys objectiva i, per contra, quina ho és més de totes tres. Paraules clau: periodisme – objectivitat – televisions – Procés – Catalunya – política Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/gemma-masó 246 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) 15 Estudi de la pila d’hidrogen Arnau Puig Elvis Mallorquí INS Anton Busquets i Punset (Sant Hilari Sacalm) Tutor: Ricard Madrià Podrem substituir el petroli per les piles d’hidrogen en el futur? Aquest treball mostra les característiques de les piles de combustible, també anomenades piles d’hidrogen, que són uns dispositius electroquímics molt estudiats actualment per tal d’aprofitar tot el seu potencial. La hipòtesi general plantejada és comprovar si aquest tipus de piles serien els substituts ideals dels combustibles fòssils. En el primer bloc s’analitzen els conceptes relacionats amb la pila d’hidrogen –característiques, origen, combustible, avantatges i inconvenients– per tal d’entendre’n la composició i el funcionament. En el segon bloc s’aprofita el coneixement adquirit a partir del bloc teòric anterior per construir una pila de combustible casolana. Amb aquesta pila i una pila fabricada industrialment –d’un kit de la maqueta d’un cotxe d’hidrogen– es realitzen una sèrie d’experiments amb l’objectiu d’observar quines són les condicions amb què la pila obté un millor rendiment. Aquests resultats es comparen amb els que és capaç d’obtenir un generador que usa combustible fòssil. Les conclusions obtingudes indiquen que les piles d’hidrogen no contaminen i poden ser una font d’energia renovable capaç de substituir el petroli. Per altra banda, el petroli, tot i contaminar molt, segueix essent l’opció més usada pel seu preu i la facilitat de producció, que són dos aspectes amb els quals la pila d’hidrogen actualment no pot competir. Paraules clau: pila d’hidrogen – energia – combustibles fòssils Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/arnau-puig 16 Lettres à Vinyoli Coral Prat INS Santa Coloma de Farners Tutor: Carme Soler Rere la poesia de Joan Vinyoli hi ha l’empenta d’una dona? Durant els anys 1950 Vinyoli va mantenir una estreta relació amb Françoise Boadella, una dona francesa casada amb Francesc Boadella, i establerta a París. Aquesta relació va fer que mantinguessin contacte per carta d’una forma continuada, i en francès. A través d’aquesta correspondència s’ha pogut descobrir una part de la vida del poeta, desconeguda fins ara, que té relació amb la creació d’El Callat i la influència de Françoise en Vinyoli com a poeta. També es pot descobrir Françoise, una dona molt moderna, forta i amb talent artístic, capaç d’apreciar els sentiments amagats del poeta dins de la seva poesia. Al llarg de la correspondència es pot veure la importància i el valor que dona a les seves creacions. Paraules clau: correspondència – Joan Vinyoli – poesia – creació Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/coral-prat Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2019 17 Descobrim un món dolç. Estudi de les gominoles Maria Carbó Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 247 INS Santa Coloma de Farners Tutora: Imma Compte Podem elaborar ‘gominoles’ millors que les venen al supermercat? L’objectiu d’aquest treball de recerca és crear ‘gominoles’ de manera casolana, sense cap tipus d’additiu i a casa. També és fer un estudi comparatiu de les ‘gominoles’ que jo mateixa he elaborat amb d’altres comercials similars que es poden trobar el supermercat. En la part teòrica del treball, he inclòs els conceptes bàsics de les llaminadures: què són, la seva història, la seva composició, etc. La part pràctica es basa en la creació de les ‘gominoles’ i la comparació amb les comercials. Per fer aquest estudi m’he fixat en les propietats físiques i amb les propietats perceptibles pels sentits. També he decidit aprofundir una mica més i realitzar un estudi sobre les diferències que presenten en les seves composicions. Per poder fer això, he realitzat un seguit de pràctiques als laboratoris de l’Institut. Me m’he adonat que les ‘gominoles’ casolanes i les comercials no presenten tantes diferències entre si com em pensava inicialment. Paraules clau: ‘gominoles’ – composició química – productes comercials Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/maria-carbó 18 Dona d’aigua. Llegendes de la Selva Lluc Tàssies INS Santa Coloma de Farners Tutor: Elvis Mallorquí Podem recollir i difondre els contes populars en forma de cançó? L’objectiu d’aquest projecte ha estat musicar diferents contes populars de la comarca de la Selva. Per fer-ho, primer vaig haver de buscar i trobar els contes de cada municipi. Els vaig trobar en recopilacions de rondalles de diferents municipis. D’aquestes recopilacions en va resultar una llista d’aproximadament cent cinquanta contes populars d’arreu de la comarca. Com que no era capaç de musicar tots els contes i no tots ells complien els requisits per a ser musicats, vaig haver de fer una selecció de vint-i-quatre contes. Els vaig classificar segons la classificació internacional d’Aarne-Thomson-Uther i vaig analitzar-hi les funcions que Propp atribueix als contes. Això em va permetre destacar els elements centrals de cada conte. Finalment, vaig musicar sis d’aquests contes en cinc cançons, i vaig fer una trama fictícia per unir-les. Així es poden poden reproduir a les escoles o en diferents concerts per fer reviure els contes entre els habitants de la Selva. Paraules clau: contes – musicar – cançons – històries – territori – la Selva Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/lluc-tàssies 248 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) 19 Disseny, contrucció i programació d’un braç robòtic i articulat de sis eixos Ricard Arbat Elvis Mallorquí INS Santa Coloma de Farners Tutor: Ignasi Català Es pot construir un braç articulat robòtic a casa? L’objectiu d’aquest projecte ha estat conceptualitzar, dissenyar, imprimir, muntar i programar un braç robòtic articulat de sis eixos. Per a aconseguir aquest propòsit, s’ha hagut d’aplicar i seguir el procés tecnològic durant el transcurs de tot el projecte. Els primers passos que es van seguir van ser produir diversos dissenys CAD per transformar les diferents idees inicials en un model digital funcional que representava el robot, i que permetia imprimir totes les seves diferents parts en 3D. Poder modelar i imprimir tota mena de peces permetia obtenir un feedback constant per tal de millorar els defectes de disseny que anaven apareixent durant la construcció. Un cop muntat tot l’esquelet del robot, es va cablejar i es van instal·lar tots els components electrònics. Finalment es va poder dur a terme tot el procés de programació fins a enllestir el braç. En resum, s’ha complert l’objectiu inicial, aconseguint desenvolupar un braç robòtic capaç d’agafar i desplaçar objectes petits mentre executa certs moviments coordinats. Paraules clau: robot – construcció – programació – intel·ligència artificial – impressió 3D Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/ricard-arbat 20 Els canvis de color de la fibra capil·lar Núria Batlle INS Santa Coloma de Farners Tutor: Emma Masó Per tenyir el cabell, és millor un tint natural o un de sintètic? L’objectiu principal de la recerca ha estat aconseguir un tint natural per fer canviar de color la fibra capil·lar. L’estudi es pot dividir en tres apartats diferents. El primer bloc introdueix el projecte fent un estudi teòric del cabell. El segon bloc conté dotze practiques experimentals i les seves corresponents conclusions. Finalment, es conclou el projecte amb un estudi sociològic. Un grup de pràctiques tenen l’objectiu de trobar una substància capaç de tenyir el cabell. Un altra apartat de pràctiques busca les diferències que hi ha entre els tints sintètics i els tints naturals per tal de fer-ne una comparació. Per finalitzar, es verifica l’efectivitat de l’aigua oxigenada. Els resultats ens mostren que el tint casolà no és efectiu. Tanmateix, amb els tints naturals comercials i els sintètics comercials s’obtenen quasi bé els mateixos resultats, tot i així els naturals són més saludables ja que no porten productes químics. Per últim, l’aigua oxigenada resulta ser el millor producte amb el qual es pot decolorar el cabell. Paraules clau: fibra capil·lar – cabell – tint natural – tint sintètic – química Accés al treball: https://sites.google.com/view/mostratdr2019/núria-batlle