ESPAIART 2023 Personatges: EVAN: RABÍ: SIMON: RICHIE: MALCOLM: EDDIE: PATRICE:- Patrick i que sigui l’Ilyed? Berta: KENDAL: ARCHIE: LUCY MIRIAM CLOE ELSA? MIKE PRÒLEG: Limbo. Limbo. EVAN GOLDMAN i ADAM GOLDMAN, dos bessons de dotze anys i mig de Barcelona, seuen al centre de l’escenari, mirant cap el fons. Estan envoltats per un semicercle de RABINS, vestits amb llargs abrics negres. Un RABI s’acosta als nois i diu: RABÍ 1 (recitant) KOH-AMAR HA’EL ADOSHEM BORE HASHAMAYIM VENOTEYHEM ROKA HA’ARETS .... Els altres RABIS diuen: RABINS (recitant) AMEN. RABÍ 2 (amb gran solemnitat) Segons la fe Jueva, quan un noi arriba als tretze anys, és cridat a ser un Home. Així ha sigut durant generacions. Un cop ets Bar Mitzvah, assumeixes totes les responsabilitats d’un adult. Estiguis preparat o no. RABINS (recitant, mirant fixament l’EVAN) AMEN. RABÍ 3 Tant se val els reptes que hagis d’encarar, els problemes en que et puguis trobar tens deu mil anys de historia jueva guiant-te cap el teu destí, així podràs dir, amb orgull i confiança ... EVAN I ADAM es giren i es dirigeixen al públic. Els rabins es treuen la capa i es transformen en nens “guays”. ESCENA 1: VIDA PERFECTE A POBLENOU EVAN: Em dic Evan Goldman. ADAM: Em dic Adam Goldman EVAN: Vivim al carrer Ramón Turró número 25. ADAM: A Poblenou, Barcelona. NOIA 1: Ei Evan, tindràs un fiestón segur, vindrem tooota la classe! NOIA 3: La meva mare diu que... (la noia 2 l'interromp) NOIA 2: He sentit que el pare d’en Martí ha contractat a l’Aitana per cantar uns temazos sobre el llibre sagrat. Farem que tremoli tota la sinagoga i que als rabins se'ls hi posin les barbes de punta!!! NOIA 3: Doncs la meva mare diu que... (el noi 4 l'interromp) NOI 1: Vindran tots cosins d’Anglaterra NOIA 3: La meva mare diu que... NOI 2: Els meus pares em compraran unes Jordan només per anar a la festa de l’Evan i l’Adam. Canvi radical de llum i d’energia, focus als dos nens al mig. EVAN: Realment, la nostra vida se’n acaba d’anar a la merda. ADAM: sí, els nostres pares s’acaben de divorciar. EVAN: Els nostres amics de Barcelona no saben que realment no farem aquí la festa del BarMitzvà. La festa més important per un jueu, és com el mundial de futbol per a una persona qualsevol. ADAM: Fer 13 anys és una gran merda! EVAN: És un malson, em surten pèls a llocs que no sabia ni que existien. ADAM: I em poso a plorar cada cop que veig que el meu pare no em truca. TOTS: FER 13 ANYS ÉS UNA GRAN MERDA! CANÇÓ 1: Tretze EVAN: ADAM: MIRA'NS BÉ: QUAN DE COP, LA MAMA PORTA BANYES SOM DOS NOIS, RES VA BÉ, TOT SON CRITS AL VOLTANT QUE VIUEN A POBLENOU, I JO QUÈ?, LA VIDA ÉS UN DESASTRE ENMIG DE LA CIUTAT. CREC QUE ESTIC MOLT ESTRESSAT, CREC QUE ESTIC PERDENT EL CAP TOT VA BÉ: A FUTBOL ANEM GUANYANT, SOM MOLT POPULARS, QUE MÉS PUC DEMANAR? ELS DOS: QUAN ESTEM A PUNT DE FER, ESTEM A PUNT DE FER, ESTEM A PUNT DE FER TOTS: TRETZE ANYS! NOIA 1: TOT ES DESMUNTA NOI 1: TRETZE ANYS! CAOS AL MEU VOLTANT Noia 2: AQUÍ TOT SÓN PEGUES TRETZE ANYS! Noi 2: I NO ET POTS AMAGAR TRETZE ANYS! Noia 3: COM SUPERAR-HO? TRETZE ANYS! EVAN: QUAN TOT S’HA CAPGIRAT TRETZE ANYS! NOI 3: COM PODRÉ FER-HO? TRETZE ANYS! ADAM: SI A MI NINGÚ EM FA CAS TRETZE ANYS! TOTS: EL BO I EL DOLENT EL QUE ÉS MÉS I EL QUE ÉS MENYS TOT FA POR, TOT ÉS ESTRANY I JO ESTIC AQUÍ FLIPANT! GRUP 1: ALS DOTZE ANYS, TOT EL QUE PER MI SEMBLAVA GENIAL, JA S’HA ANAT ENSORRANT. GRUP 2: ÉS FATAL, TOT EL QUE PER TU ABANS ERA UN JOC, ARA ÉS (MASSA) IMPORTANT NOI 2: NO ANEM BÉ NOIA 1: QUAN DE COP ET CRIDEN PER DUR EL CABELL LLARG NOIA 2: O PER DUR-LO MOLT BRUT TOTS: TU VAS FENT EVA: CADA OCASIÓ, ÉS UNA NOVA DISCUSSIÓ, I JA RES POT SER PITJOR QUAN ESTÀS A PUNT DE FER ESTÀS A PUNT DE FER OH DEU MEU, FARÉ TRETZE ANYS! NOIA 3: VULL UNA BICI TOTS: TRETZE ANYS NOIA 4: VULL MATAR AL MEU GERMÀ TOTS: TRETZE ANYS NOIA 5: JO VULL UN IPHONE TOTS: TRETZE ANYS NOIA 6: JO VULL UN WONDERBRA TOTS TRETZE ANYS! TRETZE ANYS! TRETZE ANYS! TRETZE ANYS! COM PUC TENIR-HO? VULL FER QUE EL QUE FAN ELS GRAN? COM PODRE FER-HO? CREUS QUE JA SÓC PROU GRAN? TOTS: COM ÉS QUE SENTO QUE EL MÓN EM MALTRACTA? I ELS MEUS AMICS NO ES COMPORTEN NORMAL. CREC QUE LA VIDA ALGUNS COPS SE M’ESCAPA I SEMPRE EM SENTO UN IDIOTA TOTAL. NOIA 4: COM PUC ANAR A FER UN INTERCANVI? NOI 4: COM PUC FER PER NO SEMBLAR ANORMAL? NOIA 3: COM PUC TENIR PASTA PER DIVENDRES? NOI 3: COM HO PUC FER PER NO FER GALLS? TOTS: JO VULL SALTAR, VULL BALLAR, VULL VOLAR GRUP 1 VULL SER MOLT RIC, GRUP 2 VULL BEURE ALCOHOL, GRUP 1 VULL SORTIR MOLT GRUP 2 VULL PORTAR ROBA GUAI! GRUP 1 VULL PORTAR UN PÍRCING AL NAS GRUP 2 VULL PORTAR EL CABELL LLARG TOTS PRO’ TOT EL QUE EM DIUEN ÉS NO, NI HO SOMIÏS! NO, TU QUE ET PENSES! NO,PERÒ NI EN BROMA! ENCARA ETS MASSA JOVE! NO, NI HO SOMIÏS! NO, TU QUE ET PENSES! NO, PERÒ NI EN BROMA! ENCARA ETS MASSA JOVE! NO, NI HO SOMIÏS! NO, TU QUE ET PENSES! NO, PERÒ NI EN BROMA! ENCARA ETS MASSA JOVE! GRUP 1 DEURES GRUP 2 FREGA GRUP 1 RECULL GRUP 2 NETEJA TOTS I SI CALLEU I HO FEU VOSALTRES? ESCENA: 2 CADAQUÉS EVAN: Alt Empordà, Cadaqués. No, de veritat. Els nostres pares s’han separat i la nostra vida ha quedat totalment destruïda. ADAM: Ara estem vivint en un poble en mig del no res, al cul de món, tan allunyat de tot... que hi ha més vaques que nens. PATRICK: A veure si ho entenc... La teva mare ha decidit venir a viure a Cadaqués, perquè laseva cosina viu aquí, no? ADAM (al públic): Almenys tenim algú amb qui parlar. El nostre veí Patrick i el seu germà Mike. PATRICK: Uau! Sembla que el divorci ha sigut desagradable. MIKE: (al públic) Porten dues setmanes aquí i encara que siguem molt diferents ens hem fet molt amics. EVA: Desagradable? El pare ens ha arruïnat la vida. Li va posar les banyes a la mare amb una hostessa, i ella es va tornar boja. Anava per casa arrencant el cap del pare de totes les fotos. MIKE: No! EVA: Amb les dents! PATRICK: No! Uf quin malrotllo tot plegat, però per sort heu acabat aquí amb nosaltres ADAM: Suposo... però demà comença l’escola i no coneixem a ningú a part de vosaltres, em fa una mica de por. PATRICK: Potser tampoc cal conèixer a ningú més. MIKE: Va deixar de ser tan amargat. EVAN: I necessitem fer amics ràpid per poder convidar a tothom al nostre Barmitzvà i que sigui LA MILLOR FESTA MAI FETA AQUÍ. Amb la millor pista de ball, la millor música... MIKE... Doncs aquí a Cadaqués tenim el: “the best” Casino. Que sempre està ple d’àvis. PATRICK: Ho sento, però les teves opcions són com la meva vida: limitades EVA: Com de limitades? MIKE: Bé, umm, d’acord. Allà hi ha una geleteria, el super està a la sortida i.. Ah! Hi ha una botiga d’animals! I ja està:) ADAM: Patrick, això no pot ser tot. Hi ha d’haver alguna cosa més a fer aquí. PATRICK: Es una merda, sobretot si vens de d’una ciutat gran. Però al final t’hi acostumaràs. EVAN: No crec PATRICK: Ja veuràs com sí... En Mike i jo hem de marxar que hem de passar per l’hort, ens veiem! Patrice somriu i se’n va. ADAM: Això va bé. Tenim dos amics que són fantàstics, com els amics de Poblenou. La mama ha despertat i s’ha desenganxat dels metges i de les pastilles. I jo... jo sé que encaixaré totalment aquí. Només he d’aconseguir que els més populars vinguin a lameva festa ... Sona el timbre de l’escola. ESCENA 3: ESCOLA Entren Berta amb el seu grup d’amigues amb motxilles i coses per anar a classe. BERTA: Uf crec que puc confirmar que ha estat el millor estiu de la meva vida. EVAN: (a Adam) com la Berta Sampson! És la delegada de classe i té vuit milions d’amics, i si li dona la gana, els hi pot fer bullying a tots. Si ella ve, tothom vindrà. Haig d’aconseguir ser amiga seva! CHARLOTTE: Doncs el meu ha estat el pitjor, em van enviar a Anglaterra i ni UN amic vaig fer, tots eren raros... LUCY: Com és que ha estat un estiu tan guay Berta? A mi ni m’has escrit, pensava que te mare t’havia castigat... (Per ella, trista) ni ella ni el Kendal m’han contestat a cap missatge... Entren discretament Patrick, Mike i Arlet, es queden amb l’EVAN i l’Adam observant la situació, el Patrick no pot evitar la cara de fàstic. BERTA: En Kenny arribarà en un minut. Ho hem de fer bé. Què teniu per mi? ELSA: S’ha passat l’estiu parlant amb el Kendall, mira si se li cau la baba. LUCY: Com? No m’has explicat res d’això... BERTA: (amb cara d’enamorada perduda) Ja, esque... ELSA: va digueu-ho, digues que només entraves al seu xat, eh... CHARLOTTE: Va, Berta, accepta-ho... BERTA: (veu que s’acosta en Kendall i es posa nerviosa de cop i volta) AAA!! Noies ja bé, que fem? LUCY: (Per ella) matar-nos... CHARLOTTE: Mira,. 1, 2, 3, som hi ... (fent d’animadores) ELSA: Doneu-me una K (mirant a públic) de keesticbojamentenamordadetu, Kendall. Totes: K!! CHARLOTTE: Doneu-me una E (mirant a públic) de esquenopucdormirsipensoambtú, Kendall. Totes: E!! ELSA: Doneu-me una N (mirant a públic) de nosesitincpapallonesomoltagana, Kendall. Totes: N!! CHARLOTTE: Doneu-me una altre N (mirant a públic) de nopucparardepensarentu, Kendall. Totes: N!! Berta: PROU!!! No funcionarà i mai podré fer-li un petó. CHARLOTTE: ecs jo encara no m’he fet cap petó LUCY: Millor, perquè els nois fan petons fatal. ELSA: sí, sí perquè volen posar la lleng... TOTES: ECS quin fàstic, callaaa!!! (entren els nois) MARC: bua que guapes estan les Jordan que portes, m’encanten. JOAN: Gràcies bro, vols jugar amb mi al FIFA després? MARTÍ: No, no, tinc millor plan... vols que mirem junts els millors gols de Messi? KENDALL: Ai, podeu deixar-vos de tonteries? MARTÍ: Ai, clar perdona, que aquí l’important i únic tema de conversa possible és.. JOAN: La Berta (li fa ganyotes per molestar-lo amb el que acaba de dir) MARC: Ufff és veritat, que pesat... KENDALL: Sí, però sou els meus amics i em vau prometre que m’ajudarieu a fer-me el primer petó amb la Berta. Berta: Necessito trobar un lloc per poder-nos fer el nostre primer petó! EVA: (A públic) Ja ho tinc!. Els ajudaré a trobar el lloc perfecte... ADAM: No, Evan, que segur que això acaba fatal... EVAN: Va, confia en mi... PATRICK: Jo passo de tot això. ARLET: Eh mou-te que vull veure lu guapo que està en Kendall jo també (amb cara d’enamorada perduda) MIKE: T’acompanyo, m’està pujant al cap tan de brilli brilli. ADAM: eh, jo també vinc, que passo de veure aquest ridícul. EVAN: (parlant més fort i fent veure que està parlant amb Adam) jajajajaj sí que ho recordo Adam, sí, sí que recordo el meu primer petó jajaja. BERTA: Qui és aquest? LUCY: És el nou, no cal fer-li cas Kendall: tu t’has fet un petó ja? EVAN: sí, veient una peli de terror, excusa perfecte per abraçar a algú mentre s’està cagant de por. ELSA: Una peli de terror!! Boníssima ide. Qui has dit que és aquest? EVA: Soc l’Eva Goldman i ell és l’Adam Goldman. (no veu l’ADAM) ADAAAM?? ADAM (torna) ei sí, jo soc el bessó d’aquest penjat, encatat, ens veiem a classe de mates. EVAN: SÍ, som de Barcelona, acabem d’arribar a aquí. KENDALL: Barcelona? Uau! Et diré ... Cervell! BERTA: Ei! Lucy et presento al cervell de Barcelona. Acaba detenir una idea genial per poder quedar divendres amb/ Lucy: recordes que divendres havíem dit d’anar a patinar? Berta: emm si però... (Kendall s’acosta a les noies) LUCY: (super patosa, enamorada) Kenny, uau, quina sort, precisament parlàvem de tu ... (en Kenny passa d’ella) Kenny (passant de la Lucy) uau Berta, estàs molt, em, molt... JOAN: Guapa, Kendall que sembla que se t’hagi travat la llengua tiu. Berta: He estat a punt de no posar-me això, però he pensat... No, Posa-t’ho! Jajajaja (riu nerviosa) LUCY: Ai, sí, jajajaja quin riure (ironia) Kenny: Jajaj brutal Nois: sisi brutal LUCY: Ai, Deu, no! El meu pitjor malson ELSA: Doncs anirem al cine no? CHARLOTTE: Yuhuuu! Peli de por! Nois: una peli de por? Quina por…. Noies: aaaa! Sí sí una peli de por! Kenny: d’acord (mira de canviar la veu a més greu) vull dir, d’acord Berta ens veiem a allà. LUCY No hi aniràs. Haviem quedat tu i jo divendres, recordes? BERTA No, no ho recordava, però podem fer-ho un altre dia, no? LUCY No, i no em facis quedar malament davant del públic, BERTA: Ai Lucy tranquil·la. LUCY: (agafant-la i portant-la fora de l'escenari) Està clar que tu I jo hem de parlar. LUCY i BERTA surten ELSA i Charlotte (xocant les mans) Uau, nen, som tan bones!!! ELSA: Ben fet, Cervell. Ens veiem quan comenci l’escola Kendall: sí, Visca el cervell. Tots: visca els nous!!! ESCENA 4:Les invitacions. EVAN: (al públic) Tot va genial amb la Berta i el Kendall, i això significa tothom vindrà a la festa ADAM: Evan, jo no les tinc totes (entra el Patrick) EVAN: Adam, pots deixar de portar-me la contrària? Per un dia ni que sigui? Em faries tan feliç... ADAM: Impossible, portar-te la contrària és la meva feina com a germà. EVAN: Va, calla una estona que hem de repartir les invitacions. PATRICK: Evan, espera. Abans de que les reparteixis . Si ells saben que jo hi vaig, no hi haurà festa. He intentat dir-t’ho aquest últim mes... m’odien. EVAN: Patrick, va. Què et fa pensar que t’odien? PATRICK: Van escriure “t’ odiem” a la meva taquilla. Mira... jo no llegeixo el que llegeixen ells, no miro el que ells miren, no compro on ells compren, i sobretot.... no penso com ells. Ni vosaltres tampoc. Creieu-me, hauríeu d’apartar-vos ADAM: Va, segur que exageres. PATRICK: que exagero? Si l’altre dia van dir que Palestina no era un país, sinó el nom d’una de les filles de les Kardashian. Entren nois i noies en 2 Grups. El Patrick es retira i intenta dissimular. BERTA: Ei! Son els nous!! ADAM: Ei nois, aquí teniu les invitacions a la nostra festa. EVAN reparteix les invitacions. CHARLOTTE: Un Bra ... què? LUCY: Com, es pronuncia això, què és un Barf Matzah? ADAM: Un Barnitzvà! EVAN: És una festa. Amb un DJ, menjar, piscina... de tot BERTA: Pot ser divertit. ELSA: Compta amb mi. KENDAL: Jo Hi seré. MARC: Bua, si hi ha bona música vinc JOAN: Sí, perquè l’última festa... Els nois: Un pal! LUCY veu a PATRICK amb una invitació LUCY: Un moment. Perdona... Vindrà el freak? EVA: Vols dir el Patrick? ELSA: Sí. Mira... si Déu hagués volgut que sortís de festa, amb rarets, m'hauria fet lletja!! CHARLOTTE: No comptis amb mi ADAM: A veure, què us passa amb el Patrick? BERTA: Passa que ell hi serà... LUCY: ... i nosaltres no. MARC: I si elles no hi van, nosaltres tampoc. JOAN: Entès? PATRICE: T’ho he advertit. Deixeu-ho... ADAM: Nois, esteu equivocats ... BERTA: Fica-t’ho al cap. És nosaltres.................. o ella. LUCY agafa la invitació del PATRICK i li torna a L’ADAM KENDALL: Tu mateix. Es queden tots gelats. EVAN I ADAM es miren, EVAN li fa que sí amb el cap, miren a públic ADAM pren una decisió – Dona la invitació a PATRICK. BERTA i els altres es giren disgustats i marxen, però en un atac de pànic d’EVAN i ADAM, ADAM agafa la invitació a PATRICK i l’estripa per la meitat. ELSA: (a tots) Què us he dit? Els nous són els millors! Un grup aplaudeix. PATRICK marxa humiliat i afectat per la traïció. ADAM: Merda, Patrick espera... BERTA: Jo vindré! KENDALL: Jo si tu vas, vaig. JOAN: Uff que pesat és... MARC: Per cert, com va el plan del cine? CHARLOTTE: Això, això EVAN : (dissimulant) emm... sí, sí, estic acabant de tancar una cosa. KENDALL: Perfecte, ja ens ho dius per telèfon. Marxen tots i entra l'Arlet i el Mike ESCENA 5:La moribunda ARLET: Quina festa? Oh, hola!. Ets el nou oi? EVAN: Si, hola. Soc l’Evan. Mike: Sí, ara és el més popular de l’institut ARLET: Sóc l’Arlet. Passo cada mati per casa teva mentre esperes l’autobús. Jo, vaig en el bus especial, per culpa de les crosses. Soc la més desgraciada i moribunda de l’escola EVAN: Quin rollo, em sap greu.... MIKE: Ni et rallis, és una exagerada. ARLET: Exagerada? Passa’t tu tot l’estiu a 40 graus amb un esquinç al peu. EVAN: Ah, és només un esquinç? L’Adam el molt patós se’n va fer un... Adam? Patrick? On han anat? MIKE: Crec que després de tot el número de telenovel·la han marxat... ARLET: Busques al Patrick? ARLET: Per què? Tens intenció de fer-li alguna cosa més, a part d'humiliar-la i públicament i arruïnar-li la vida? EVAN: Oh. Ho sabeu, no? ARLET: Sí. Mike: si ja està penjat al YouTube. Arlet: Però saps què...em sembla que et puc ajudar EVAN: De veritat? Seria increïble. Te’n deuré una. ARLET: Ah, sí? Doncs, podries fer una cosa per mi? Un tracte, o una cosa semblant. EVAN: Espera un moment. Quin tipus de tracte? ARLET: Un tracte petit. No és gran cosa. Vull ... una cita. MIKE: Sabia que aniries per aquí Arlet... EVAN: Ah. Molt bé. I hi ha algú en concret amb qui vulguis una cita? ARLET: El Kendall. EVAN: El Kendall? T’has begut l’enteniment? ARLET: Jo sé que ella m'estima en silenci. MIKE: Sí, clar. Arlet, és impossible que algú et pugui aconseguir que el Kendall vulgui sortir amb tu. ARLET: Entenc. Encara que es tracti del darrer desig d’una moribunda. No et vull pressionar... però de fet... no sé ni si arribaré a aquest Nadal, viu vull dir. Però no et preocupis per la pobra noia moribunda... MIKE: Que ningú es mor d’un esquinç! ARLET: Va, només hi ha una persona en aquesta escola que em pugui ajudar, i aquesta persona etstu EVA: D'acord, ho intentaré! (Marxa) ARLET: Sé que ho faràs. Mike: Evan, estàs perdut. Marxen tots menys l’Arlet ESCENA 6: PATRICK I ARLET Passa el Patrick mig plorant. Veu a l’Arlet i intenta passar de llarg. ARLET: Ei Patrick ... espera PATRICK: Ara no vull parlar, Arlet. ARLET: És sobre l’Adam. PATRICK: Especialment de l’Adam. ARLET: És que... El què ha fet, realment no ho volia fer. PATRICK: Ja, va estripar la meva invitació davant de tots els que m’odien, però va ser un acte involuntari, en realitat no ho volia fer. ARLET: És un bon noi. És nou. Ha comès un error. I penso que podem arribar a ser bons amics. PATRICK: Doncs bona sort. ARLET: Va. Dóna-li una altra oportunitat PATRICK: Una altra oportunitat? No, ho sento. He donat “una altra oportunitat” a tots els “Idiotes” d’aquesta ciutat. Creia que ell seria especial. “amics”? Si us plau .. ARLET: L’has entès malament, Patric. Ja veuràs. Marxen tots dos. Fosc. ESCENA: 7 – Pressió Evan i Adam es situen a la part del davant de l’escenari com si estiguessin dormint. Darrera seu en posició coral ens trobem els companys de classe. Com si fossin la personificació del que estan somiant. BERTA: Pst! Cervellets, espero que tot surti bé KENDALL: Bua, si anem a veure “La niña del pozo” guanyareu la posició de millors amics. MARC: Eh! I nosaltres què? MARTÍ: Si anem a la seva festa els hi podríem regalar una Play! JOAN: I ens passem les tardes jugant a casa seva. LUCY: Espero que tot surti fatal. ARLET: Una cita amb en Kendall! Que guay! PATRICK: No sabia que la gent de Poble nou era tan mala persona... ElSA: Com ens colarem al cine? Perquè som menors, no ens deixaran entrar. CHARLOTTE: Segur que la seva mare ens compra entrades per tots i colem per majors de 18 anys. MIKE: Nois, l’esteu liant molt... TOTS MENYS ADAM I EVAN: Els nous ho faran?/ Els nous ho aconseguiran?/ Els nous se’n sortiran? Va sortint el cor, es queden els dos germans ESCENA: 8 – Germans ADAM: ppst! Evan, estàs dormint? EVAN: És impossible dormir, no paro de tenir malsons i sentir veus... em sembla que tinc ansietat. ADAM: Creus que l’he cagat amb el Patrick? EVAN: Potser sí, però el que necessitem ara és que el nostre pla surti bé, per així poder tenir la millor festa. ADAM: No estàs veient fins on estem arribant per aconseguir una maleïda festa? EVAN: M’és igual, necessito saber com aconseguir les entrades pel cine! Em poso un bigoti postís i una gavardina? ADAM: Què dius? Fas pena... EVAN: Ja ho tinc! Fer pena! Això l’Arlet ho fa genial. La trucaré. EVA: Perquè ningú li diu no a una noia amb una malaltia terminal! Li has de dir que les entrades són el teu últim desig! Tu tens la cita, tenim les entrades, la Berta està contenta, jo tinc el crèdit, ningú es pot queixar, excepte tu que t’estàs morint, però, recorda, pinta-ho molt pitjor del que és i et garanteixo una llaaargaa vetllada amb la Berta! ARLET: Ho puc fer! EVA: Sé que pots EVA toca el timbre i s’amaga ARLET: Sra. Goldman, no vull molestar-la, però m'agradaria demanar-li una coseta ..... ARLET: I és clar, qui sap si aquest serà el meu darrer aniversari... viu, vull dir... ARLET: .... li pagaré les entrades amb els diners de les medicines del mes vinent ..... ARLET ..... i sap, jo sempre he sentit una simpatia especial pel poble jueu. ARLET: Sí! EVA: Sí! EVA I ARLET: A punt per al divendres, ningú es pot queixar? ARLET: Excepte tu que ets jueu i els jueus sempre us queixeu EVA: Es veritat, pero ja està! Ho tenim! Entra Berta amb totes les seves amigues BERTA: (a l’EVA) I bé? EVA: Fet! BERTA GLÒRIA AL CERVELL NOIES GLÒRIA AL CERVELL BERTA HO HA FET, ÉS UN CRACKÉS GENIAL EVA GOLDMAN NOIES EVA GOLDMAN GLÒRIA AL CERVELL EVA: Faig el que ningú més pot fer. Diguem, qui es pot queixar? BRETA GLÒRIA AL CERVELL NOIES GLÒRIA AL CERVELL EVA GLÒRIA AL CERVELL TOTES GLÒRIA AL CERVELL Marxen les noies, entren els nois. Kenny: buaaa cervellet pensava que no ho faries eh. Mike: ja t’ho havia dit que aquest cervellet tenia un bon cervell Kenny: Mentider, si em vas dir que et pensaves que no funcionaria. EVAN: Ah si Mike? Vas dir això? Mike: Bueno.... potser sí però ràpid he canviat d’opinió. (o no...) Evan: Si jo faig una promesa la faig per alguna cosa... Els NOIS surten. Entra la Patrice ESCENA 7: PRIMERS PROBLEMES EVA: Patrice. Espera PATRICE: No parlo amb tu EVA: Mira, anem tots al cinema divendres a la nit. Per què no vens? No pots estar enfadat amb mi per sempre. PATRICE: Que l’Arlet m’hagi demanat que et perdoni no vol dir que ho faci. I sincerament, per què hauria d’anar amb tu, enlloc? EVA: Perquè ja ho he espatllat prou i ho vull arreglar demanant-te que tornem a ser amigues PATRICE: Amigues EVA: Sí, amigues PATRICE: Hi pensaré. Però no et facis il·lusions. De fet.. ho dubto. És pràcticament segur, que et diré que no. ELLA marxa. EVA mira com marxa i es gira cap al públic, furtivament EVA: I tant que vindrà. Entra Lucy LUCY: Ei Eva, escoltem atentament, no pot sortir bé la cita d'aquests divendres. EVA: Perquè? LUCY: Perquè a mi m'agrada en Kenny i la Berta no ho sap i com a bona amiga no li puc dir. EVA: Doncs el problema és teu no meu. LUCY: Escoltem bé Eva Goldman, si la cita de la Berta i el Kenny surt bé m'asseguraré que ningú vingui a la teva festa. (marxa) EVA: Perfecte, he concertat una cita per la Berta amb el Kendall i pel Kendall amb l’Arlet... la mateixa nit, enel mateix lloc i a la mateixa hora i ara això. I la Lucy m’acaba d’amenaçar... Crec que tot anirà malament ESCENA 8: CINEMA EVA: (al públic) Divendres nit. The Bloodmaster. Ho he fet. Tothom és aquí, la Berta i en Kenny estan junts. L'Arlet i en Kenny estan junts. La Patrice està aquí, la Lucy està aquí mirant-me malament. Res pot sortir bé. Aquesta pel·lícula ..... és repugnant. Una moto-serra. Un fort cruixit. Un so terrorífic. Els NOIS reaccionen. Tots senten repulsió. I espereu perquè encara ha de passar el pitjor. Arlet intenta fer-li un petó a Kenny al mateix temps que també ho intenta la Berta.I En kendall s’ajup per agafar les crispetes, tot a càmera lenta. (Fosc i crits) BERTA: (veient que ha fet un petó a l’ARCHIE) Egggggggggggggggg!!!!!!!!!! ARLET: (donant-se compte d'amb qui s'ha fet un petó) Berta? BERTA: Arrgggggg!!!!!!! CHARLOTTE: Ei, Berta! T’has morrejat amb la coixa? LUCY: Déu meu. És fantàstic ARLET: (a la Berta) No ho entens. En Kenny i jo teníem una cita. Kendall: Què??? Perdona però a mi ningú m’havia explicat això TOTS: Què? ARLET: L’Evan ho va arreglar TOTS: Què? EVA: Què?!!! BERTA: (a l’EVA) Estàs acabada! Si algú d'aquesta ciutat se li acut anar a la teva festa de merda, se les haurà de veure amb mi. Tots marxen menys la Patrice i l'Arlet PATRICE: T’esperarem a fora. Gràcies, mama. (penja la trucada) Està bé, Arlet. La meva mare ens ve a buscar. EVA: Quin malson! Ara elles no seran mai amigues meves. PATRICE: Elles? Això és el que et preocupa, oi? Què elles no siguin les teves amigues. EVA: I ara què et passa a tu? PATRICE: Que què em passa? Em passa que em vas convidar i ni tan sols has parlat amb mi. (Marxen Patrice i Arlet) EVA: l’he liat M'he equivocat de veritat, he d'arreglar això amb la Patrice. ESCENA 9: DEMANAR PERDÓ ( A l'escola, tothom parlant en grupets. Entra la Eva i ningú li fa cas) EVA: Ei nois! EI Patrice, volia dir-te que... Ei Berta Jo... BERTA: Sí? EVA: Volia... Jo volia... PATRICE: Déu! No pots parlar des del cor? EVA: DIGUES QUE NO ENTENS EL QUE ET PASSA. PATRICE: QUE NO ET DEIXA DORMIR. EVA: DIGUES QUE SAPS QUE NO ETS PERFECTE. PATRICE: QUE SAPS QUE LI HAS FET MAL. EVA: DIGUES QUE NO SAPS ARREGLAR-HO. PATRICE QUE EL QUE VAS FER VA SER ABSURD. EVA: QUE ET SAP MOLT GREU I QUE L’ESTIMES. PATRICE: QUE EL QUE COMPARTÍEU ERA MÉS FORT DEL QUE HA PASSAT. EVA: (a la PATRICE) Ho sento. PATRICE: Encara t’odio. EVA: Perdonem, de veritat. Em vas dir fa sis setmanes que et tractaven malament i jo no et vaig fer cas. He sigut una molt mal amic. Perdonem PATRICE: Saps què? Ja he acabat. EVAN: De què? PATRICE: D'odiar-te EVAN: Ah, Gràcies. ARLET: Estàs bé? EVA: Des que vaig arribar, m’he portat com una boja i us he tornat bojos a tots. Només per tenir ... una cosa que en realitat, mai he volgut per mi mateix. Si vosaltres sou al meu Bat Mitzvah, serà el millor Bar Mitzvah del món. ARLET: Qui ho hauria de dir, la freaky, el coix i el desastre amb deliris de grandesa Tots tres riuen Cançó final o fer tipus parlaments?Falta escena de perdó??? EVA: (al públic) Tinc tretze anys, els meus pares s’han separat i he vingut de la ciutat més grandel món a un lloc que mai hagués pensat que seria casa meva. TOTS SI VAS CANVIANT, VAS CANVIANT PATRICE: (al públic) Tinc tretze anys i m'encanta ser la freaky! BERTA: Tinc tretze anys i m'he enamorat TOTS SI VAS CANVIANT, VAS CANVIANT... MIRIAM: A mi no m'agrada estudiar ELSA: He suspès mates. Però guanyaré el campionat TOTS SÓC UNA MICA MÉS FORT ARLET: Tinc tretze anys i m’han operat de la columna vertebral. Déu, dona pel sac. TOTS SI VAS CANVIANT LUCY: Els meus pares no m'entenen TOTS SI VAS CANVIANT CHARLOTTE: Tinc por de no agradar HE BUSCAT LES RESPOSTES DARRERA DEL LLIBRE ESPERANT QUE NO FOS MASSA TARD Mike : Els meus pares s’han separat LUcy CREC QUE AIXÒ ÉS UN EXAMEN QUE NO APROVARÉ Kendal BUSCO TANTES RESPOSTES QUE ENCARA NO SÉ Mike NECESSITO MENYS PRESSA TOTS NECESSITO MÉS TEMPS INTENTO ADAPTAR-ME INTENTO SEGUIR INTENTO SENTIR-ME SEGUR I VULL INTENTAR SER PER TU UN BON AMIC EVA: El meu nom és Eva Goldman. Visc al 24 Plains Drive, Appleton, Indiana. Tinc tretze anys. I estic començant. THE END