La literatura VALENCIANA Presentado por: Edy Serbaneci La literatura catalana i valenciana, les arrels de la qual s'afonen en l'Edat mitjana, es presenta com un fenomen cultural i literari fascinant que ha evolucionat al llarg dels segles. En el segle X, el "Cançoner de Ripoll" emergeix com una fita històrica, un manuscrit que conté una mescla única de poesia lírica i composicions religioses en llengua catalana, proporcionant un testimoniatge valuós dels primers passos literaris en esta regió. Este període inicial no sols estableix les bases, sinó que també anticipa la rica florida literària que caracteritzarà a Catalunya i València en els segles esdevenidors. En el segle XII, el "Cançoner Marcabru" revela la presència primerenca de la poesia lírica catalana, influïda pels trobadors provençals. No obstant això, és en el segle XIII quan esta tradició es consolida i es manifesta amb força. En l'àmbit narratiu, Ramon Llull emergeix com una figura prominent amb obres com "Blanquerna", una novel·la didàctica que aborda temes filosòfics i ètics, i "Lliure de l'orde de cavalleria", que influeix en la literatura cavalleresca. El segle XIV és testimoni de la florida de la poesia cortesana. Guillem de Bergadà i Bernat de Ventadorn, inspirats en la tradició provençal, contribueixen a l'evolució de la lírica catalana. A més, el "Llibre dels Fets" de Jaume I, escrit a la fi del segle XIII, destaca com una obra històrica crucial que narra les gestes del rei Jaume I d'Aragó. A mitjan segle XIV, Ausiàs March, nascut a València, s'erigeix com una figura cim. La seua poesia, intensament introspectiva, aborda els matisos de l'amor i la melancolia. March es destaca amb obres com "Cants d'amor", on explora la complexitat de les relacions amoroses, i "Cants morals", una reflexió profunda sobre l'existència i la moral. La prosa també troba expressió amb Joanot Martorell, autor de "Tirant lo Blanc", una epopeia cavalleresca que es destaca per la seua complexitat estructural i narrativa. A la fi del segle XV, la impremta arriba a València, facilitant la difusió d'obres literàries i contribuint al desenvolupament de la literatura catalana. Joanot Martorell En el segle XVI, autors com Mossèn Fenollar van destacar per les seues obres dramàtiques, contribuint al desenvolupament del teatre en llengua valenciana. Este segle també va veure la publicació del "Diccionari de rims" de Francesc Ferrer, un esforç lexicogràfic que reflecteix la preocupació per la poesia i la mètrica. El Segle d'Or valencià, que abasta principalment el segle XVII, representa una època d'esplendor cultural a València, on la literatura aconsegueix un zenit de creativitat i producció. Durant este període, destaquen figures literàries notables que han deixat una petjada perdurable en la tradició valenciana. Francisco Brines, poeta barroc, es distingeix per la seua contribució a la lírica valenciana. La seua obra, caracteritzada per una profunda sensibilitat i una cuidada expressió, reflecteix l'estètica barroca i el seu enfocament en els aspectes emocionals i espirituals de l'existència. "Paraula sobre paraula" i "L'última costa" són algunes de les seues obres destacades. Vicent Tomàs i Martínez, també conegut com a Lo Rat Penat, va ser una figura clau en la poesia del Segle d'Or valencià. La seua producció abasta des de la poesia lírica fins a la sàtira i la comèdia. Les seues composicions reflecteixen la riquesa cultural i lingüística de la regió, i la seua participació en la societat literària Lo Rat Penat va contribuir a la promoció de la llengua valenciana. En l'àmbit teatral, destaca Juan Bautista *Diamante, autor de comèdies i lloes que van enriquir l'escena literària de l'època. La seua obra "Gaza sacrílega" és un exemple representatiu de la seua habilitat per a combinar elements còmics i dramàtics, abordant temes contemporanis i tradicionals. A més, el poeta i dramaturg Jeroni Pujades es va destacar amb obres com "El vilà en el seu racó" i "El més il·lustre Pal de fregar". Estos textos teatrals capturen la vida quotidiana i els conflictes socials de la València del Segle d'Or. El neoclassicisme, amb el seu èmfasi en la raó i la imitació dels models clàssics, va influir en la producció literària. La poesia de Vicent Garcia i Llopis és un exemple d'esta tendència, destacant pel seu estil elegant i l'aplicació dels principis neoclàssics. El teatre també es va veure afectat, amb autors com Vicent Ferrer i Mollà, qui va combinar elements neoclàssics amb la tradició popular. No obstant això, a la fi del segle XVIII, la literatura valenciana es va veure afectada per les tensions polítiques i la decadència econòmica. La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va tindre un impacte significatiu, i la derrota de València en 1707 en la Batalla d'Almansa va portar a la promulgació dels Decrets de Nova Planta, que van afectar l'autonomia valenciana i van tindre repercussions en la seua cultura i literatura. En el segle XIX, la literatura valenciana es va submergir en els corrents romàntics i nacionalistes. Autors com *Teodor Llorente, influït pel Romanticisme, van destacar en la poesia i l'assaig, explorant les emocions i la història regional. Llorente també va contribuir amb obres històriques que van llançar llum sobre la identitat valenciana. La literatura valenciana del període va abordar les complexitats d'una societat en canvi, des de les influències il·lustrades i neoclàssiques fins a les conseqüències polítiques i econòmiques que van modelar la regió. Este període va ser un temps d'adaptació i resistència, amb autors que van buscar noves formes d'expressió literària mentre preservaven la rica tradició cultural valenciana.