JOAN FUSTER, L’ASSAIG I DICCIONARI PER A OCIOSOS
POSSIBLES QÜESTIONS D’EXAMEN
Respecte del context històric i literari propi de l’obra i a la ubicació de l’obra en la trajectòria de l’autor:
1-En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?
Possible resposta. Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos en 1964. En aquesta època el règim
franquista comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també sobre les
llengües de l’estat. Això permet, entre altres, la creació d’una mínima infraestructura editorial (revistes,
premis, editorials) que anirà ampliant-se al llarg dels anys 60 i 70.
D’altra banda, Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres que havien suscitat molta
polèmica: El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era, malgrat l’edat, un
dels principals assagistes de la literatura catalana.
2-Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/a i digues algunes característiques de l’etapa o bloc (o
diferències respecte a altres etapes).
3-Quines característiques generals presenta l’assaig en el context d’escriptura de l’obra? [mínim 4
característiques. Es poden considerar com a característiques els diferents subgèneres, models o corrents
propis del període, les influències d’altres autors, els temes tractats o les novetats formals. Es poden citar obres
concretes representatives de les diferents característiques].
4-Quins altres assagistes destaquen en el context d’escriptura de l’obra? [mínim 2 autors/es] Aporta algunes
dades sobre l’escriptura [títols destacats i/o característiques bàsiques] d’aquests altres autors o autores.
Respecte del context anterior o posterior al context propi de cada obra
5-Com evoluciona el gènere (l’assaig) amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra? Quines
característiques presenta? Autors o autores?
6-Quins altres assagistes destaquen en el gènere amb posterioritat al context d’aquesta obra? [mínim 2
autors/es] Aporta algunes dades sobre l’escriptura d’aquests altres autors o autores [títols destacats i/o
característiques bàsiques].
Possible resposta. L’obra assagística de Joan Fuster representa un punt d’inflexió per al conreu d’aquest
gènere en la literatura catalana, i la seua tria contribueix a normalitzar-lo. Gairebé coetani destaca Joan
Francesc Mira, amb un assaig en clau també cultural i identitària. A partir dels 90, trobem altres
assagistes que, sovint en forma de dietari o del blog, continuen reflexionant sobre el país, la cultura i la
societat, com ara Enric Sòria. La veu de les dones s’ha fet visible sobretot en la premsa, a recer de l’obra
de Capmany, i ha incorporat el discurs feminista; és el cas de Montserrat Roig.
Respecte del contingut i la temàtica d’un fragment donat
7-Quina és la tesi que defensa Fuster en el fragment?
8-Quins trets estilístics de Fuster hi reconeixes?
9-Digues una característica o recurs que presenta l’estil de Fuster en aquest fragment i explica la seua funció
o finalitat. Quines altres característiques d’estil destaquen en Diccionari per a ociosos? [mínim 3
característiques o recursos].
10-És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta. [Cal dir correctament sí o no i sempre argumentar
per què amb les característiques de l’aforisme i de les diferències d’aquest amb les entrades que no són un
aforisme].
0
