Llistat-de-Locucions-Adverbials-Frases-Fetes-i-Barbarismes-Mes-Frequents

1
locucions 1
LOCUCIONS ADVERBIALS
A bacs: morts de riure; amb
moltes presses.
A balquena: en grans quantitats.
A barrisc: sense mesura, a ull.
A bastament: en quantitat
suficient.
A bastança: en quantitat suficient.
A bell doll: rajant sense parar.
A bell ull: a ull, sense mesurar.
A besllum: a contrallum.
A betzef: en abundància.
A boca de fosc: entrant la nit.
A bocadents: de cara a terra.
A bocons: gitat mirant a terra.
A bon compte: segons allò que
hom pot jutjar.
A bon dret: amb justícia; carregat
de raó.
A bondó: en abundància.
A boqueta de nit: quan comença
a fosquejar.
A borbolls: precipitadament, mig
nugant-se la veu.
A borbollades: tumultuosament i
amb intermitències.
A borbollons: tumultuosament i
amb intermitències.
A bordolls: tumultuosament.
A bots i barrals: fer un gran
xàfec.
A cabassos: en abundància.
A cada moment: amb una gran
freqüència.
A capgirells: donant tombs de
manera irregular.
A caramull: en abundància.
A carretades: en abundància.
A carta cabal: amb coneixement.
A cau d’orella: en veu baixa.
A cavall: anar en vehicle.
A cegues: amb desconeixement
d’una cosa, sense tenir-ne
informació.
A coll: sobre la regió veïna al coll,
els muscles i l’esquena.
A collibè: assegut sobre l’espatla.
A colp calent: a l’acte, de
seguida.
A compte: com a part d’una
quantitat a pagar.
A contracor: vencent un
sentiment de repugnància, de
mala gana.
A contrapèl: en direcció contrària
a la natural.
A cop calent: a l’acte, de seguida.
A còpia de: emprant insistentment
un mitjà.
A cor què vols: amb satisfacció
completa.
A corre-cuita: Amb moltes
presses.
A corrua feta: sense parar.
A cuita-corrents: amb moltes
presses.
A dalt: a la part superior.
A degolla: sense donar quarter.
A deshora: fora de temps, a una
hora intempestiva, fora d’hora.
A destemps: fora de temps.
A devora: prop.
A dojo: en abundància.
A doll:en abundància.
A dreta llei: d’acord amb la llei.
A dretcient: expressament.
A dretes: expressament; ben fet,
correctament.
A dues llums: a l’hora foscant o a
l’hora de punta del dia.
A empentes i redolons: amb
entrebancs i dificultats.
A escar: a preu fet.
A escara: a preu fet.
A escarada: a preu fet.
A escruix: d’acord amb el preu
invariable d’un arrendament.
A espentes i redolons: amb
entrebancs i dificultats.
A espentes: de pressa i amb
descortesia.
A estall: a preu fet.
A falta de: mancat, no tenint.
A flotons: de manera tumultuosa i
discontínua.
A forfollons: tumultuosament i
amb intermitències.
A fosques: sense llum.
A frec: molt a la vora.
A furt: de manera encoberta.
A gatameu: posant els peus i les
mans a terra.
A gavadals: en abundància, en
gran quantitat.
A genollons: caminant amb els
genolls.
A gosades: certament, en veritat.
A grans trets: sense mirar en
detalls.
A gratcients: amb intenció.
A gust: Volenterosament, amb
satisfacció.
A hora foscant: a l’hora del
crepuscle.
A hora horada: en el darrer
moment.
A hores d’ara: en els moments
actuals, ara mateix.
A l’abandó: en estat d’abandó.
A l’albir de: a la lliure voluntat de.
A l’empèl: damunt d’un animal
però sense sella.
A l’encop: alhora.
A l’engròs: en grans quantitats.
A l’entorn: pels voltants.
A l’escapça: sense saber allò que
es desitjava saber.
A l’esgarriada: en dispersió.
A l’esquerra: a la banda de la
sinistra.
A l’horabaixa: a la posta del sol.
A l’inrevés: amb sentit oposat.
A l’instant: Immediatament.
A l’orsa: contra la direcció del
vent.
A l’uf: en abundància.
A la babalà: de qualsevol manera.
A la baldor: en gran quantitat.
A la bestreta: per endavant.
A la biorxa: malament, al revés
del que voldríem.
A la darreria: cap a la fi.
A la deriva: sense govern, endut
pel vent o pel corrent.
A la dreta: cap a la part de la
dreta.
A la dula: sense control de ningú.
A la força: contra voluntat.
A la gatzoneta: arrossegant les
cames de manera que les
natges toquen els talons.
A la impensada: inesperadament.
A la llarga: a la fi, passat molt de
temps.
A la matinada: a trenc d’alba.
A la menuda: al detall (venda).
A la mercé de: a l’arbitri, a la
discreció d’algú.
A la millor: amb més sort.
A la percaça de: a la caça de, en
cerca de.
A la primeria: al començament.
A la quinta forca:molt lluny.
A la regalada: amb molta
satisfacció a tot plaer.
A la tarda: durant la tarda.
A la valenta: amb gran voluntat i
esforç, bravament.
A la vesprada: durant la
vesprada.
A la vora: prop de.
A la xirinxina: seient cama ací
cama allà sobre les espatles
d’algú.
A les acaballes: en els darrers
momets.
A les envistes: prop d’un lloc
determinat.
A les fosques: sense llum.
A les palpentes: ajudant-se de les
mans per avançar en lloc fosc.
A les portes de: molt a prop.
A lloure: lliurement, sense cap
subjecció.
A mal borràs (anar): anar
malament, decaure.
A males penes: amb dificultats.
A mans besades: amb molt de
gust, amb bona disposició.
A mans juntes: pregant molt.
A mans salves: sense cap risc.
A mansalva: a manta, sense cap
risc; amb les mans plenes.
A manta: en abundància.
A mata-degolla: extremadament
enemistats.
A meravella: molt bé.
A més: encara més.
A més a més: indica que un cosa
succeeix a una altra.
A més córrer: corrent el més
ràpidament possible.
A mig aire: a mitja alçària.
A mitges: no completament.
A mitjan: cap a la meitat.
A muntó: molt.
A palades: en abundància.
A palpes: ajudant-se de les mans
per avançar en un lloc fosc.
A pams: amb molta cura.
A patolls: atropelladament.
A penes: gairebé no.
A peu coix: coixejant.
A peu de gat: cautelosament
A peu dret: dempeus.
A peu pla: al mateix nivell.
A peu: caminant.
A plec de braços: en braços.
A pler: amb voluntat, de gust.
A pleret: lentament.
A plom: verticalment.
A poc a poc: lentament.
A poc a poquet: lentament.
A pols: fent força amb el braç
sense recolzar-se enlloc.
A poqueta nit: en arribar la nit.
A posta: amb intenció deliberada.
A propòsit: adequat a l’assumpte,
al cas que es tracta.
A punt: en el moment oportú,
preparat.
A punta de dia: a l’inici del dia.
A raig fet: rajant sense parar.
A rajaploma: parlar o escriure tal
com ix.
A rampells: de manera
capritxosa.
A rampellades: de manera
capritxosa,impensadament.
A ras de: al mateix nivell de.
A recules: avançant cap arrere.
A redós: a recer, a l’abric.
A remà: fora de lloc.
A repèl: a desgana.
A reveure: adéu, fins una altra
vista.
A rodolons: rodolant.
A ròssec: arrossegant.
A rossegons: arrossegant-se per
terra.
A senalles: en abundància.
A sobre: damunt.
A son lloure: a gust seu, al seu
caprici.
A sota: a la part de davall
d’alguna cosa.
A tall de: a manera de.
A tatx: separant un tros d’una
fruita per a poder-la tastar.
A terminis: a temps.
A tocar: molt prop.
A tomb: a propòsit.
A tomballons: rodant.
A tort: sense raó.
A tort i a dret: sense reflexió,
sens mirar si és amb raó o
sense.
A tort i a través: de qualsevol
manera.
A tot arreu: per totes bandes.
A tot córrer: corrent tan
ràpidament com siga possible.
A tot drap: molt de pressa,
contínuament.
A tot estirar: com a màxim.
A tot estrop: a gran velocitat;
(usar una cosa) contínuament.
A totes passades: siga com siga.
A través de: d’una punta a l’altra,
per dins.
A trenc d’alba: a primera hora del
dia.
A trompons: en abundància.
A trossos i a mossos: de
qualsevol manera.
A ull nu: a primera vista.
A ull: sense comptar ni mesurar.
A ulls clucs: admetent allò que
hom afirma sense valorar-ne
l’autenticitat.
A ulls de: segons la manera de
veure d’algú.
A ultrança: més enllà de tot límit.
A vegades: de manera no massa
freqüent.
A vessar: eixir-se’n
A vista d’ocell: vist des de dalt;
amb vista de linx.
Abans d’ahir: el dia anterior a
ahir.
Abans de tot: en primer lloc.
Abans que res: abans que cap
altra cosa.
Ací caic, ací m’alce: anar fent.
Afluixar els cordons: gastar
diners.
Afluixar la llengua: parlar
indegudament.
Al be: assegut als muscles.
2
frases fetes 1
FRASES FETES
Abaixar veles: cedir (en una
discussió, en una baralla...)
Abocar el cabàs: dir-ho tot.
Abocar pel broc gros: parlar clar.
Acabar en punta: acabar
malament.
Afluixar els cordons: pagar,
gastar diners.
Afluixar la llengua: parlar
indegudament.
Afluixar la mosca: pagar a
desgrat.
Agafar la paella pel mànec:
poder fer i desfer a voluntat
Agafar els trastets: anar-se’n.
Agafar-se a braç partit: barallarse.
Alçar el cap: eixir de la pobresa,
recuperar-se.
Alçar la llebre: descobrir un
assumpte.
Alçar la mà: amenaçar de pegar a
algú.
Amagar l’ou: dissimular.
Anar a mal borràs: anar molt
malament.
Anar a pams: amb molta cura.
Anar a preu fet: afanyar-se.
Anar a raig: gastar en excés.
Anar a raure a un lloc: fer cap.
Anar amb set pams d’ulls: posar
molta atenció.
Anar calent: resultar apallissat.
Anar com un Adam: mal vestit.
Anar de bracet: agafar pel braç.
Anar de bòlit: atrafegar-se, actuar
precipitadament.
Anar de borina: anar de festa.
Anar de cos: evacuar.
Anar de gairell: anar de costat.
Anar de gorra: anar sense pagar.
Anar de poc: faltar poc.
Anar en punt d’onze: vestit
sense que falte cap detall.
Anar fent: subsistir sense massa
progressos.
Anar lluny d’osques: equivocarse.
Anar pengim-penjam: vestir
sense gens de cura.
Anar-se’n a la francesa: no dir ni
adéu.
Anar-se’n en orri: fracassar, anar
malament.
Anar-se’n la mà: passar-se’n de
ratlla.
Arribar a vènit: realització plena.
Arribar i moldre: enllestir
ràpidament una cosa.
Arrufar-se el melic: acovardir-se
Badar les pedres: fer molta calor.
Baixar de l’hort: no saber de què
es tracta.
Ballar amb un peu: saltar
d’alegria.
Ballar l’aigua (a algú): afalagar,
seduir.
Ballar-la grassa: tindre molts
diners.
Besar el peus: humiliar-se.
Beure’s el cervell: perdre el
domini de si mateix.
Beure’s l’enteniment: fer
insensateses
Bufar i fer ampolles: fer fàcilment
una cosa.
Buscar les cosquerelles:
provocar.
Buscar les puces: importunar.
Buscar raons: provocar.
Buidar el pap: dir tot el que cal.
Calfar cadires: xafardejar.
Cantar la canya: renyar.
Caure del niu: perdre la
innocència.
Caure l’ànima als peus:
desanimar-se.
Caure les ales del cor:
descoratjar-se.
Caure sempre de potes: eixir ben
parat.
Clavar mossegada: aprofitar
l’avinentesa.
Conéixer d’una hora: malpensar.
Contar sopars de duro: contar
grandeses.
Córrer la brama:córrer la veu.
Costar un argue: ser treballós.
Cremar-se els ulls: treballar en
una cosa que fa malbé la vista
(cosir..)
Deixar algú blau: astorat,
esbalaït.
Deixar pelat: sense diners.
Deixar-se caure: comparéixer.
Dir-s’ho tot: sincerar-se.
Donar ales: encoratjar.
Donar calda: adular.
Donar carabassa: dir no a algú
que ha demanat la mà d’una
xica.
Donar cent i ratlla: superar algú.
Donar garses per perdius: fer
passar una cosa per una altra.
Donar peixet: donar confiances.
Donar un mal pas: infringir la llei.
Donar-se a conéixer: llevar-se la
careta.
Dormir amb l’orella dreta: vigilar.
Dormir com un peix: dormir
profundament.
Dormir de memòria: dormir
panxa per amunt.
Eixir-se de mare: Inundar (un riu),
exaltar-se.
Embolicar la troca: complicar.
Engolir-se el cullerot: mostrar-se
orgullós.
Ensenyar l’orella: no saber
dissimular.
Escampar la boira (el poll): anarse’n, marxar per distraure’s.
Escurar la butxaca: llevar-li els
diners a algú.
Esperar que ploga: atardar-se.
Estar a l’aguait: vigilar.
Estar a la lluna: no saber, ignorar
una cosa.
Estar a mata-degolla: estar
barallats, renyits.
Estar a tot i a totes: estar decidit
a tot.
Estar al cap (duna cosa) : saber
completament una cosa
Estar al cas: atendre.
Estar begut de galtes: prim.
Estar com a cal sogre: seure ben
còmode.
Estar com un cep: ebri.
Estar com un gànguil: prim.
Estar de: tenir afecte, tenir
interés.
Estar de bona lluna: estar de bon
humor.
Estar de frutis: estar de mal
humor.
Estar de mala lluna: malhumorat.
Estar de pega: no tindre sort.
Estar en punxes: impacientar-se.
Estar fet una coca: estar molt
malalt o esgotat.
Estar fins al capdamunt: estar
cansat d’algú o d’alguna cosa.
Estar fora de to: perdre la
contenció.
Estar gat: estar borratxo.
Estar peix: no saber res d’un
tema.
Estar per: estar en lloc d’algú.
Estar pet: embriac.
Estar que peta: estar massa gros.
Estar si cau no cau: perillar.
Estar tou: satisfet.
Estar trencat de color: estar
malalt.
Estar-se de: prescindir-ne,
renunciar a, abstenir-se de.
Estirar els ossos: jeure.
Faltar un bull (a algú): tindre poc
de trellat.
Fer aigües: amenaçar ruïna.
Fer anys i panys: fer molt de
temps.
Fer bon paper: se amable.
Fer bona gavella: avindre’s.
Fer bondat: comportar-se bé,
especialment un infant.
Fer bones miques: entendre’s,
simpatitzar.
Fer calaix: tindre bons ingressos.
Fer campana: no assistir a
classe.
Fer cap: comparéixer, arribar a
destinació.
Fer cara de pomes agres: estar
enfadat.
Fer casa: guanyar i estalviar.
Fer cisa: estafar.
Fer com qui sent ploure: obrar
sense fer cas del que hom li
diu.
Fer córrer les tisores: criticar.
Fer costat: ajudar algú.
Fer creu i ratlla: oblidar o
perdonar alguna cosa; no
voler-ne saber res més.
Fer curt: resultar errat per defecte
de càlcul.
Fer denteta: fer enveja.
Fer (de) dissabte: fer neteja.
Fer eixir els cabells bancs: fer
passar penes.
Fer el borinot: remugar en veu
baixa.
Fer el cor fort: sobreposar-se a
les adversitats.
Fer el desentés: no donar-se per
al·ludit.
Fer el fet: obtindre el resultat
desitjat.
Fer el mandra: tindre peresa.
Fer el manta: gandulejar.
Fer el paparra: aprofitar-se’n.
Fer el paperot: fingir.
Fer el pes: convéncer, satisfer.
Fer el plat (d’una cosa): donar
una gran importància a un
tema.
Fer el préssec: deixar-se enredar.
Fer els ulls grossos: ser
permissiu.
Fer embuts: no parlar clar.
Fer entrada de cavall sicilià:
començar alguna cosa amb
gran arrancada i no acabar-la.
Fer escarafalls: manifestar
desaprovació.
Fer fallida (un comerç): cessar
de fer els seus pagaments.
Fer feredat: horroritzar, fer por.
Fer figa: fallar alguna cosa.
Fer fila: tindre un aspecte ridícul.
Fer fira: divertir-se.
Fer forat: menjar molt; afectar.
Fer girar el cervell: marejar,
trastocar.
Fer i desfer: manar, regir.
Fer l’agost: (en un negoci)
guanyar-hi molt.
Fer l’aleta: festejar una dona.
Fer l’ànec: estar a les acaballes,
morir, ofegar-se.
Fer l’efecte: semblar per la
impressió que produeix.
Fer l’enze: fer el desentés.
Fer l’esquena a algú: ajudar un
altre a progressar
Fer l’orni: no donar-se per al·ludit.
Fer l’ull viu: espavilar-se.
Fer l’ullet: fer un senyal tancant
l’ull.
Fer la creu: no voler saber res
més.
Fer la gara-gara: afalagar.
Fer la ganyota: morir-se.
Fer la guitza (a algú): molestarlo, destorbar-lo d’allò que vol
fer, importunar.
Fer la mà: Molestar.
Fer la murga: amoïnar, molestar.
Fer la papallona: ser inconstant.
Fer la pilota: adular.
Fer la rateta: reflectir llum amb un
espill.
Fer la visita del metge: estar poc
de temps.
Fer la viu-viu: anar tirant.
Fer llufa: fallir.
Fer marrada: fer camí pegant una
volta.
Fer mans i mànegues: esforçarse molt a aconseguir alguna
cosa.
Fer malves: morir.
Fer miques (una cosa): trencarla en fragments menuts.
Fer nosa: obstruir, dificultar.
Fer nyic-nyic: molestar amb
insistència.
Fer pam i pipa: burlar-se.
Fer patxoca: fer goig.
Fer peça: agradar.
Fer pits i llonzes: esforçar-se
molt.
Fer planxa: equivocar-se.
Fer plat (d’una cosa): donar
importància.
Fer racó: fer guanys il·lícits.
Fer safareig: dir-ho a tothom.
Fer salat: arribar tard.
Fer tentines: caminar vacil·lant.
Fer un barret: fer una xerrada.
Fer un bisbe: dir dos persones
alhora les mateixes paraules.
Fer un jaç: fer un nyap, un
desastre.
Fer un pensament: decidir-se.
Fer un riu: orinar.
Fer volar coloms: il·lusionar-se.
Fer xixines: destrossar.
3
frases fetes 2
Fer-la bona: fer un disbarat, fer-la
grossa.
Fer-li una cara nova: apallissar
algú
Fer-ne cinc cèntims: resumir.
Fer-ne un gra massa: excedir-se.
Fer-se amb algú: tractar-s’hi.
Fer-se el minso: aparentar
mansuetud.
Fer-se escàpol: escapar-se.
Fer-se seu: guanyar-se la voluntat
d’algú.
Fer-se’n creus (d’una cosa):
admirar-se, estranyar-se.
Ficar cullerada: intervenir sense
ser demanat.
Ficar el rem: enganyar-se.
Ficar la banya: entossudir-se.
Filar prim: pensar de manera
subtil.
Fregar pels morros: retraure
alguna cosa.
Gastar fums: resumeir,
fatxendejar.
Girar cua: anar-se’n.
Girar full: canviar de tema, eludir
una qüestió.
Guanyar la joia: tindre sort.
Guanyar-se les garrofes:
guanyar-se la vida.
Haver begut oli: no tindre ja
remei.
Haver inventat la sopa d’all:
presumir d’intel·ligent.
Haver xafat merda: tindre sort.
Haver-hi gat amagat: haver-hi
intenció oculta.
Haver-hi mar de fons: haver-hi
desavinences.
Haver-hi més dies que
llonganisses: sobrar temps
per fer alguna cosa.
Haver-hi roba estesa: hi ha algú
que no ha d’escoltar.
Haver-ne vist de verdes i de
madures: haver passat per
situacions difícils.
Haver-n’hi per a llogar cadires:
ser alguna cosa curiosa, digna
de presenciar.
Haver-se-les amb algú: discutir,
barallar-se.
Hi ha roba estesa: convé callar.
Jugar-s’hi el coll: assegurar
plenament alguna cosa.
Jugar-se la camisa: arriscar-ho
tot.
Lladrar la lluna: intentar
inútilment convèncer.
Lligar-se bé les espardenyes:
agarrar coratge, prendre
precaucions.
Mantindre a ratlla: parar els
peus.
Matar el cuc: menjar una mica.
Menjar-se la partida: endevinar
les intencions.
Mossegar-se la llengua: callar.
Moure tabola: divertir-se.
No arribar als talons: no poderse comparar.
No arribar la sang al riu: no ser
greu.
No badar boca: no dir res.
No cabre a la pell: sentir-se molt
satisfet.
No deixar-ho florir (alguna
cosa): gastar-la prompte.
No eixir els comptes: obtenir un
resultat inferior a l’esperat.
No encendre borrall: no
comprendre res.
No estar catòlic: no trobar-se bé
de salut.
No fer ni fred ni calor (una cosa
a algú): ser-li indiferent.
No fer-ne un brot: no fer gens de
faena.
No haver ni rei ni roc: no haverhi autoritat.
No haver-hi res a dir: reconéixer
la veritat.
No menjar per no cagar: ser un
garrepa, gasiu.
No mirar a la cara: tindre aversió.
No mirar cap ni cara: no tenir
respecte a ningú.
No parar en torreta: no
descansar.
No poder dir ni fava: quedar-se
sense alé.
No poder pair: tindre entravessat.
No saber avindre’s: no fer lliga,
estranyar-se’n molt.
No saber el que es pesca:
ignorar.
No tenir ni cap ni peus: estar
una cosa mal feta.
No tenir retop: ésser irrebatible,
no tenir rèplica possible.
No tindre nom: ser inaudit ( un
fet, una cosa, una persona).
No tindre pilota a l’olla: no tindre
recursos econòmics.
No tindre retop: irrebaible.
No tindre un clau: no tindre
diners.
No tindre sang a l’ull: no tindre
compassió.
No tindre trellat: no tindre sentit.
No tocar la camisa a la pell:
tindre por.
No traure res a carregador: no
ficar-se res a la butxaca.
Omplir el pap: menjar.
Pagar a tocatoni: pagar al
comptat.
Pagar els plats trencats: rebre
sense culpa.
Pagar la festa: ser víctima de la
diversió dels altres.
Parar esment: fixar-se.
Parlar foradat: dir incoherències.
Partir pel mig: dividir.
Passar a pèl i repèl: enganyar.
Passar de taca d’oli: excedir-se.
Passar l’estona: entretindre’s.
Passar pel sedàs: analitzar amb
detall.
Passar per l’adreçador: haver de
fer alguna cosa vulgues o no,
fer seguir una vida recta.
Pegar la cabotada: estar d’acord.
Pensar amb els peus: pensar
poc i de mala manera.
Pesar figues: fer becaines.
Perdre bous i esquelles: quedarse sense res.
Perdre el senderi: perdre el
domini de si mateix.
Perdre l’esma/esme: descoratjarse.
Perdre l’oremus: embogir, perdre
el domini de si mateix.
Pesar figues: fer becaines,
adormir-se.
Picar l’ham: deixar-se enganyar.
Picar-se les crestes: barallar-se.
Ploure a bots i barrals: ploure
molt.
Portar una bona gepa: tindre
molts deutes.
Posar en dansa: posar en curs
d’acció.
Posar fil a la agulla: posar-se a
fer una tasca.
Posar-se a to: acordar-se; referse.
Posar-se pedres al fetge:
preocupar-se.
Posar-se tou: sentir satisfacció i
demostrar-ho.
Prendre-s’ho a la valenta:
interpretar desfavorablement.
Pujar a cavall: esclavitzar
dominar.
Pujar al cap: marejar.
Quedar a la lluna de València:
frustrar-se un desig.
Quedar-se en els ossos:
aprimar-se.
Quedar-se escurat: arruïnar-se
Rascar-se la butxaca: pagar.
Reblar el clau: insistir.
Remenar les cireres: decidir.
Rentar-se les mans:
desentendre’s.
Saber comptar: mirar pels propis
interessos.
Seguir la veta: complaure.
Semblar gat escorxat: ser
magre, prim.
Sentir ploure: desoir,
desentendre’s.
Ser al cap del carrer: concloure
una discussió.
Ser bufar i fer ampolles: ser fàcil
de fer.
Ser clot i fava: ser el centre.
Ser coix de l’ala: ser poc
intel·ligent.
Ser com la cera: ser dòcil.
Ser com posar oli al cresol: un
remei molt bo.
Ser cul i camisa: avindre’s.
Ser curt de gambals: tindre poca
intel·ligència.
Ser d’antiga soca: ser molt vell.
Ser de bona dent: ser menjador.
Ser de bona fusta: tindre bon cor.
Ser de l’olla: ser dels qui manen.
Ser de mala mort: ser de baixa
qualitat.
Ser de sucre: ser molt delicat.
Ser el capità manaies: voler
dirigir-ho tot.
Ser figues d’un altre paner:
tractar-se d’una altra qüestió.
Ser flors i violes: anar tot molt
bé, resultar fàcil.
Ser foc d’encenalls: ser de poca
importància.
Ser huits i nous: sense valor.
Ser l’ase dels colps: rebre les
conseqüències.
Ser a la balança: estar a punt de
resoldre’s.
Ser la mare dels ous: ser la
causa.
Ser prou: bastar.
Ser quatre gats: ser pocs.
Ser un cama-roja: no preocuparse.
Ser un cap de suro: neci.
Ser un cap gros: ser un sabut.
Ser un clau (per a algú): ser una
pena forta.
Ser (algú) un colador: beure en
excés.
Ser un neula: tindre poc caràcter.
Ser un pegat en un banc: no
escaure-hi
Ser un poca-solta: ser un
insensat, sense seny, ni trellat.
Ser un ull de poll: ser
insuportable.
Ser una aranya: traure benefici
de tot.
Ser una espasa: que destaca en
alguna activitat.
Somiar perdius: viure als núvols.
Somiar truites: creure que
quelcom és possible quan no
ho és, fantasiar.
Suar el sagí: suar molt.
Suar la cansalada: fatigar-se.
Suar la carcanada: suar molt.
Tallar el bacallà (l’abadejo):
manar, dirigir.
Tancar amb pany i clau: guardar.
Tindre barra: ser un
pocavergonya.
Tindre bona barra: menjar molt.
Tindre bona garra: ser
caminador.
Tindre cara i ulls: tindre seny.
Tindre corda: voler continuar fent
una cosa.
Tindre corretja: tindre paciència.
Tindre el cap a carrerons: estar
confús.
Tindre el coll moll: ser bona
persona.
Tindre el pit carregat: estar
refredat.
Tindre la mà foradada: ser
malgastador.
Tindre la paella pel mànec: Ser
l’amo del ball.
Tindre les mans lliures: poder fer
i desfer.
Tindre mà esquerra: saber fer les
coses amb diplomàcia.
Tindre nas: ser perspicaç, d’una
visió mental aguda.
Tindre una flor al cul: viure
còmodament.
Tindre una retirada: assemblarse.
Tirar de veta: gastar molt,
balafiar.
Tirar el dau: decidir-se.
Tirar el lleu: fer un gran esforç.
Tirar pel dret: actuar
resoludament.
Tirar per terra: menysprear.
Tirar-s’ho a l’esquena: no
preocupar-se.
Tocar campanes: perdre el cap,
no tindre el coneixement molt
clar.
Tocar de peus a terra: ser
realista.
Tocar el crostó: apallissar.
Tocar el dos: anar-se’n.
Tocar el pirandó: anar-se’n.
Tocar el tendre: afectar.
Tocar ferro: ser supersticiós,
previndre`s contra la mala
sort.
Tocar l’arpa: robar.
Tocar la pera: molestar.
Tocar mare: tornar al punt de
partida.
Tocar totes les tecles: ocupar-se
de moltes coses.
Tornar la pilota a joc:
puntualitzar.
Tornar-se de tots colors:
sufocar-se.
4
frases fetes 3
Tractar a baqueta: tractar amb
rigor.
Traure de polleguera: traure de
les caselles.
Treballar com un ase: treballar
molt.
Trobar l’enfilador: trobar el quid.
Untar les mans: Subornar.
Untar les rodes: subornar.
Veure el llautó: revelar-se allò
que hi ha sota l’aparença.
Vindre a esment: acudir el
pensament.
Vindre a tall: ser oportú.
Vindre com l’anell al dit: ser
oportú.
Vindre de l’hort: no saber de què
es tracta.
Voler fondre’s: avergonyir-se.
Voler la mare i els pardalets:
voler-ho tot.
Vore’s verd (algú): trobar-se en
dificultats, en situació difícil.
5
barbarismes 1
CASTELLANISMES I BARBARISMES MÉS FREQÜENTS
abaratar abaratir
abarcar abastar, comprendre
abarrotar barrotar
abatir abatre, atuir, aterrar
abertura obertura, respirall
abobat encantat, parat
abollar abonyegar, abonyar
abort avortament
abotxornar sufocar, asfixiar,
avergonyir
abrotxar cordar, botonar
abutxear esbroncar
acantilat penya-segat, espadat,
precipici, cingle
acarrejar ocasionar, comportar,
causar
acàs (si) si de cas
acaudalat acabalat, adinerat
acera voravia, vorera
aclarar aclarir, esbrinar, escatir
aclaració aclariment
acometida escomesa || presa
(de corrent)
aconteixement esdeveniment, fet
acoplament acoblament
acosar encalçar, empaitar
acostumbrar acostumar
acovardar acovardir
acreedor creditor
acunyar encunyar
acuse de recibo justificant o
acusament de recepció
adecentar endegar, agençar,
acondiciar
adelantar avançar, anticipar
ademés a més, a més a més
adiestrar ensinistrar
admitir admetre
adoléixer patir, pecar
adoquí llamborda, pedra
afan Afany, deler
afanar-se afanyar-se
afear blasmar, retreure, enlletgir
afrenta afront, greuge
agalles coratge, molt de valor, pit,
ànim
agasajo afalac, compliment
agatxar-se ajupir-se, abaixar-se
agobiar aclaparar, atabalar,
afeixugar
agotar esgotar, exhaurir
agrad gust, grat
agravar agreujar
agraviar agreujar, ofendre
agravio greuge
agüero auguri, averany
aguileny aguilenc
agujetes fiblades, punxades,
agulletes
ahínco deler, afany
ahorrar estalviar
aiguar aigualir
alabar lloar
alardejar vanar-se, gallejar
albedrío albir, arbitri
albornós barnús
alboroto esvalot, cridòria
alcançar assolir, arribar, abastar
aldaba argolla, pernet, pica porta
aleació aliatge (m.) , lliga
alentar encoratjar, animar
alevosia perfídia, traïdoria
alinyar amanir, adobar
alfarer terrissaire, gerrer, oller
alfombra catifa, estora, tapís
alicaigut alacaigut, decaigut,
abatut, desanimat
aliento alé, ànim
alinyar amanir, adobar
aliviar alleujar || alleugerir
almeja c.loïssa, copinya
almorrana morena
alpiste escaiola
alquiler lloguer
alquitrà quitrà
alrededors voltants, rodalia
altillo entresolat, mansarda,
golfes, sostremort
alumbrat enllumenat,
enllumenatge
allunitzar allunar
amaestrar ensinistrar
amamantar alletar, lactar
amanéixer (subs.) alba, albada
amanéixer (v.) Llostrejar, clarejar
amansar amansir
amapola rosella
àmbar ambre
ambos ambdós, tots dos
ameno amé, plaent
amerissar amarar
amilanar-se acovardir, acoquinar,
intimidar, aclaparar
aminorar minorar, minvar,
disminuir
amodorrar-se ensopir-se
amoldar emmotllar
amordassat emmordassat
amortiguar esmorteir
amparo empara
ampolla bambolla, bufa
amurallar emmurallar
ancla àncora
andami bastida
andén andana, moll
àngul angle
angustia angoixa, angúnia
anidar niar, niuar
ansiar cobejar, delerar, ansiejar
antebraç avantbraç
anticipo avanç, acompte,
bestreta
antifàs careta, màscara
antojar-se antullar-se, tenir un
rampell
anyadir afegir
apacible plàcida, tranquil·la
apaciguar apaivagar
apanyo adob, arranjament
aparato aparell, aparat,
dispositiu
aparatós espectacular
apariència aparença
apego afecció, inclinació
apenar afligir
apenes a penes, amb prou
faenes quasi no, gairebé no
apercibir apercebre, prevenir
apissonadora piconadora
aplaçar ajornar, diferir (aplaçar =
donar un lloc de treball)
aplastant rotunda, indiscutible,
aclaparadora
aplastar esclafar, aixafar
aplauso aplaudiment
apoiar ajudar ,donar suport,
recolzar
apolillar-se arnar-se, corcar-se
apremiar apressar, constrényer
apresar detindre, capturar,
arrestar
apressuradament
apressadament
apretar prémer, pitjar, tibar,
estrényer, comprimir, cenyir
apurar esgotar, exhaurir, afligir
apuro dificultat, embolic, embull
aquestos aquests, estos
armonia harmonia
àrbit àrbitre
arboleda arbreda
arcén voravia lateral, voral,
vorera
arcilla argila
aro cèrcol, segment, argolla,
rodell
arrabal raval
arraigar arrelar
arranque arrancada, embranzida
arrastrar arrossegar
arrebatar arrabassar, arravatar
arrecif escull, baix
arreglo adob, arranjament, pegot
arremetida arremesa
arrepentir-se penedir-se
arrojar traure, vomitar, boçar
arroio rierol, calçada
arrollar atropellar
artesonat enteixinat, tegellar
artilugi artefacte, giny
artimanya artifici, trampa, parany
asador ast
asat rostit
asco fàstic
assediar assetjar
assedio setge
aseo netedat, condícia
asombrós estrany, sorprenent
asqua brasa
assafata cambrera, assistenta
assamblea assemblea
assiento seient, assentament
assomar traure el cap, apuntar,
aguaitar, guaitar
assombrar astorar, admirar
asustar espantar, atemorir,
estamordir, esglaiar
astilla estella
astiller drassana
atadura lligament, lligam
atareat aqueferat, enfaenat
atascar encallar, embussar
ataüt taüt
ataviar-se abillar-se
atemorisar atemorir
aterrat aterrit, atemorit, espantat
aterrissar aterrar, prendre terra
atestiguar testificar, testimoniar
atiborrar embotir, atapeir,
atibacar
atolondrat atabalat, esvalotat
atornillar cargolar, caragolar
atragantar-se entravessar-se,
atràs retard, endarreriment,
subdesenvolupament
atravessar travessar, creuar
atril faristol
atzavatxe atzabeja
aullar udolar
aunar unir, ajuntar-se
avalanxa allau
avantposar anteposar
avaro avar, avariciós, gasiu,
mesquí
avasallar dominar, sotmetre
averiguar esbrinar, escatir
avestruç estruç
avorréixer avorrir
babosa llimac
bactèria bacteri
badén gual, corregall
bahia badia
balsa rai
bandeja safata, platera, plata
bandido bandit, bandoler
banquillo banqueta
barco embarcació, vaixell, nau
barquillo neula
barruntar sospitar, malpensar
bàrtuls estris, trastets, equip
bassura fem, escombraries
batir batre, remenar, trinxar
bedel bidell
berberecho catxell, escopinya
biombo paravent, mampara
bisagra frontissa
bisco guenyo, guerxo
bisiesto bixest (any de traspàs)
bisuteria bijuteria
bobada bajanada
bobo babau
bocacalle cantonada,
embocadura
bocadillo entrepà, sandvitx
bocina botzina
bócio goll
bolso bossa, moneder, sac de
mà
bombilla bombeta
bonito bonítol
boquete esvoranc
botiquí farmaciola
botxorn xafogor, vergonya,
deshonor
bucejar capbussar-se
buhardilla golfa, mansarda
buitre voltor
bulto embalum, paquet
búsqueda recerca, cerca
busso bus, escafandrer
bussó bústia, boca
cabestrillo cabestrell
cadera maluc, flanc
calentar calfar, escalfar, caldejar
calentura febre
calificar qualificar
calitat qualitat
càmara cambra, sala, càmera
camarí cambril
camarot cabina
camilla (taula) tendur, taula amb
faldes, taula amb braser
camilla llitera, baiard
caminata caminada
candau cadenat
candelabro canelobre
cansanci cansament, cansera
cantitat quantitat
canyeria canonada
caradura tenir barra, barrut
carajillo cigaló, rebentat, tocat
caréixer mancar, faltar, freturar
carinyo afecte, estimació
cartelera cartellera
cascarràbies rondinaire,
remugador, pudent,
mastegatatxes, malgeni
casi quasi
catarata cascada. saltant
catastre cadastre
catxivatxe andròmina, endergues
catxondo divertit, graciós, calent
caudal cabal {quantitat}
cautiu captiu
cebo esquer, enceb
celofà cel·lofana
celós gelós
barbarismes 2
6
celosia gelosia, ventalla
cerradura pany
cerrajero manyà, serraller
cerrojo pany, forrellat, tanca
césped gespa
cetro ceptre
cierre tancament, tanca, fermall
ciervo cérvol
cigüenya cigonya
cimentar fonamentar
cinzell cisell
ciudatà ciutadà
claretat claredat
claro clariana, clapa
coaligar-se coalitzar-se
cofradia confraria
coixera coixesa, coixària
colilla burilla, punta de cigar
col·lisionar col·lidir
coletilla afegitó
colgador penjador, penja-robes
colmar curullar
colmena arna, rusc
colmo curull, allò que no hi ha
columpi gronxador, agrunsadora
compadéixer compadir
companyerisme companyonia
complexe complex
composar compondre,
composar= imposar
arbitràriament a algú una
multa o contribució
compostura endreç, agençament
comunment comunament
concejal regidor, edil, conseller
condó comdó, preservatiu
condolència condolença, condol
conllevar comportar
connexionar connectar
cono con
conta compte
convulsionar convulsar
conxa closca, valva, petxina
copla cobla
copo floc, borrall, volva
corassonada pressentiment,
corada
corba revolt, revolta
cordillera serralada
cordura seny
corpinyo cosset
corriment esllavissada, solsida
corsé cotilla
corseteria cotilleria
costra crosta
cotejar acarar, comparar,
confrontar
cotidià quotidià
cotilla tafaner, xafarder
coto vedat, devesa
cotxino porc, brut
creència creença
criader viver, planter, almàixera
crio criatura
croar raucar
crusar creuar, travessar
cruse encreuament, cruïlla
cuartel caserna, quarter
cuarto cambra, habitació
cuba bóta, vaixell
cubilet gobelet, pot, potet
cubito glaçó
cuerno corn, banya
cuero cuir, cuiro
cuidadós acurat, curós,
primmirat
culebra colobra, serp
culpabilitzar culpar
cumpleanys aniversari, natalici
cuna bressol
cunya tascó, falca
cupo quota, part, contingent
curiosejar tafanejar
curva revolta || Corba
cutxilla ganiveta, tallant
danyí danyós
de par en par de bat a bat
debacle desfeta
debatir debatre
decà, decano degà
decepcionar decebre, defraudar
decimonònic vuitcentista
decodificador descodificador
dehesa devesa
delantal davantal
demés (els) els altres, la resta
deparar proporcionar, fornir,
procurar
derramament vessada,
vessament
derramar vessar, abocar
derretir fondre
derribar derrocar, enderrocar,
abatre
derrotxar malgastar, malbaratar
desaforat desmesurat, contra llei
desavenència desavinença
desasseat descurat,
desendreçat, descuidat,
desagençat
desagraviar desagreujar
desahogo alleujament
desahuciar desnonar, acomiadar,
desdonar
desarme desarmament
desarrollar desenvolupar
descaro barra
descollar Sobresortir || Excel·lir
descuidar descurar, negligir ||
distraure
desde luego sens dubte, és clar,
per descomptat
desditxa dissort
desempenyar {un paper} exercir,
fer
desenfadat desimbolt,
desembarassat
desetxable d’un sol ús, d’ús limitat
desetxar rebutjar, refusar,
excloure
desfalléixer defallir
desfile desfilada
desganyitar-se esgargamellar-se
desguassar desballestar, desbastar
deslís relliscada
deslumbrar enlluernar
desmadrar-se descontrolar-se
desmoronar-se esllavisar-se,
ensorrar-se
despampanant espatarrant,
desconcertant
despedida acomiadament, comiat
m.
despedir acomiadar, despatxar
despegue enlairament, arrancada
despejar aclarir, desembarassar
|| aïllar {una incògnita}
despensa rebost
despido comiat || acomiadament
despilfarrar malversar, balafiar
despreci menyspreu, desdeny
desprovist desproveït, mancat
destino destí {sort} || destinació
{lloc} || càrrec, lloc de treball
destornillador tornavís,
descaragolador
desvanéixer evanir, esborrar
detentar detenir, tenir
deuda deute
dintel llinda
disfrutar gaudir, fruir, passars’ho bé || tenir
dispondre disposar
distingo distinguo
ditxa sort, felicicitat
ditxo dita, sentència
ditxós feliç, venturós, benaurat
divisar entreveure, albirar
donar a la fuga fugar, pegar a
fugir
donar-se compte adonar-se
dormiló dormilega
drogadicte drogoadicte
eje eix
empanyar entelar
empenyar-se entestar-se,
obstinar-se, aferrar-se ||
endeutar-se
emplear usar
en ves de en lloc de
ecaréixer encarir || recomanar
encarinyar-se afeccionar-se
encendedor encenedor
encimera damuntera, cuina
encastada
encina alzina
enchufe endoll || amiguisme
enfado enuig
enfermetat malaltia
engorròs enutjós, molest
engrassar greixar, untar || adobar
enmienda esmena
enrecordar(-se) recordar(-se)
enredo embolic, tripijoc
ensaladera enciamera
ensaladilla ensalada, amanida
ensalçar enaltir, exalçar
ensenada badia, cala
ensimismat abstret, consirós,
entotsolat
enterar-se assabentar-se, saber,
adonar-se
entranyar comportar
envio tramesa
equis ics, xeis
escalofrio calfred, esgarrifança
escany escó, escon
escaparate aparador
escollo escull
escomençar començar, iniciar
esguinç esquinç
eslabó baula, anella
esmeralda maragda, esmaragda
esmerar-se mirar-s’hi, aplicar-se
espuma bromera, escuma
esquàlid prim, escanyolit,
desnerit
estallar rebentar, esclafar
estància estança, habitació ||
estada, sojorn
estera estora
estorní estornell
estrellar-se estavellar-se
estreméixer estremir, escruixir
estribo estrep
esvanéixer esvair, defallir,
esvanir
exprimidor espremedora
extendre estendre
extraditar extradir.
extranger estranger
extrany estrany
fallar (sentència) sentenciar,
dictar o pronunciar sentència
fallo error, errada || sentència
fardo fardell, paquet
farol fanal, faró, || mentida
favoréixer afavorir
favorit preferit
fetxa data
fehacient fefaent
felpa pelfa
fi i al cap (al) al cap i a la fi, al
capdavall
fiambre carn freda || cadàver
fiambrera carmanyola,
portaviandes
financiar finançar
finiquito finiment, quitament, (de
la quitança, (de la ) liquidació
fleco serell
fletar (un vaixell) noliejar
fletxasso amor sobtat
floréixer florir
formateig formatació
frambuessa gerd, gerdó
frescura (cara) barra, gosadia,
atreviment
fresó maduixot, fraga
frioler fredolic, fredolec, fredeluc
front a enfront de, davant
fronterís fronterer
fulla {de paper} full, foli m.
fundició foneria || fosa
gafe mala sort, malastruc
galardonar guardonar
galgo llebrer
ganader ramader
ganància guany, lucre m.
garabato gargot
garantitzar garantir
gasto despesa
gatell, gatillo gallet
gavilà esparver
gaviota gavina
gemelos bessons || binocles ||
botons dels punys
glaciar gelera, glacera
golossines llepolies,
llaminadures
gordo gras, obés
gorgorito refilet
gotero degotador
grajea dragea, píndola || confit
grave greu
grieta esquerda, clivella, escletxa
grifo aixeta, broc
guardabarros parafang
guarida cau, amagatall || aixopluc
guasson burleta
guirnalda garlanda
hacienda hisenda
halagar afalagar
hardware maquinari
hassanya proesa, gesta, feta
hasta fins (a)
hiedra heura
hiel fel
hinxa seguidor, aficionat
hipo singlot
hojaldre pasta de full
hombrera musclera
hongo fong, bolet
hospedar albergar, allotjar, acollir
hossico morro, musell
hostigar assotar, calcigar ||
fuetejar
hueco buit || esponjós, flonjo
huella empremta, petja, rastre
huerfano orfe
huésped hoste
humillar humiliar
húngar hongarés
hutxa guardiola, vidriola
icono icona
iman imant || imam
barbarismes 3
7
immediacions rodalies, voltants
impar imparell, senar
imprenta impremta
inalàmbric sense fil
incautar-se apoderar-se
inclús fins i tot, àdhuc
inconfundible inconfusible
incurrir incórrer
infundir infondre
inginier enginyer
ingle engonal
inhalàmbric sense fil
injertar empeltar
inscribir inscriure
insertar inserir
interrumpir interrompre
invernader hivernacle
invernal hivernal
inverosímil inversemblant
iraquí iraquià
israelí israelià
jabalí senglar
jalea gelea
jaleo rebombori, avalot, escàndol
jaque escac
jarabe xarop
jarra pitxer
jaula gàbia
jefatura prefectura, direcció
jinete genet
juanete galindó
junt a al costat de. prop de,
juntament amb
juntar ajuntar
jusgat jutjat
laçarillo pigall, gos guia
lacra xacra, tara
ladera aiguavés, vessant
lago llac
laguna llacuna, estany
làmpara làmpada, bombeta, llum
lanxa llanxa
lavanderia bugaderia
leal lleial
lealtat lleialtat
lejia lleixiu
lentilla lent de contacte, lentícula
ligero lleuger
lija, paper de paper de vidre,
paper d’escata
lijar escatar, polir
limosna almoina
limiaparabrises eixugaparabrises
lio embolic
llaga nafra, ferida
llama flama
llamatiu cridaner
llanto plor, plany
llargar amollar, afluixar
llastimar malmetre
llavero clauer
lletrero cartell, rètol
lliberar alliberar
llinterna llanterna
lograr aconseguir
luego després, aviat, prompte
lujo luxe
luto condol
lutxa lluita, brega, baralla
maceta test, cossiol
madera fusta
madriguera cau, lludriguera
mailing publitramesa
maillot mallot
malograr malmetre, espatllar
manantial deu, font, ullal,
brollador
manar rajar, brollar
mançanilla camamil·la,
camamilla
manecilla maneta, busca
manga màniga, mànega
manivela maneta
mansana bloc de cases, illa
manteca sagí, saïm, llard
manteleria joc/parament de taula
marica o maricon doneta,
marieta
marimatxo Gallimarsot
mariposa papallona, palometa
màrmol marbre
marxitar-se emmusteir-se,
pansir-se, marcir-se
màstil pal, arbre
matarife matador, escorxador
medir mesurar, amidar, fer
mejillons clòtxines, musclos
melenut cabellut
mella osca, senyal
mella, fer marcar || crebantar
membrillo codony, codonyat
menatge parament de taula
mendic captaire, mendicant,
pidolaire, captador
mendruc rosegó, tros,bocí, crostó
menguar minvar
mengano en tal
mengua minva
menos (por lo) almenys, si més
no
menospreci menyspreu
mentira mentida
menut (a) sovint
menyique menovell, dit menut
merengue merenga
merlussa lluç || mona, pet
mermar minvar
messeta altiplà, pla
metxer encenedor || blener || broc
|| mistera
miga molla, mica
milloria millora
mimbre vímet, vim
minusvalia discapacitat,
minusvalidesa
mirilla espieta, reixeta || mira
mirlo merla
mixte mixt
modals maneres, formes
modorra ensopiment
moldures motlures
moll (matalàs) molla, resort
monasteri monestir
monedero portamonedes
moscardó borinot
movilitzar mobilitzar
muleta crossa
munyeca puny, canell, monyica
musgo verdet, molsa
muslo cuixa
nàcar nacre
nada menos ni menys ni més
nalga natja
navaixa navalla
naviera naviliera
navio navili
neumonia pneumònia
ni molt menys ni de bon tros,
amb molta diferència
nitxo nínxol
nisprer nesprer
nòria sénia, sínia
nòvia núvia, || xicota, promesa
novillo jònec
nòvio nuvi || promés, xicot
número {quantitat} nombre
nutrir nodrir
obispat bisbat
oblea neula, hòstia
ocurrir ocórrer, passar, tenir lloc
ofertar oferir, traure a concurs
office recuina
oïdo oïda || orella
ójala tant de bo!
ojo! Compte!, atenció! Alerta!
olfat olfacte
olvidar oblidar
ombligo melic, llombrígol
oràcul oracle
ordenyar munyir
orfelinat orfenat
orilla vora || marge, riba
otear atalaiar
otonyal tardoral
otorgar atorgar
ovillo cabdell
pajarita llacet, corbata de llaç
palco llotja, tribuna
palillo escuradents || boixet
panal bresca
panel plafó, panell
pantorrilla tou de la cama,
panxell
panyals bolquers
panyo drap
paper de lija paper de vidre,
d’escata
papilla farinetes
par parell || par
parabien enhorabona
paracaides paracaigudes
parader localització || parador
paradògic paradoxal
paraigües paraigua (sing.)
paraís paradís
pararraios parallamps
pareat apariat
paro atur, aturada
pàrpad parpella, parpall
pàrraf paràgraf
parrilla graella
part (mèdic) informe, comunicat
parxe pedaç
pasmosa sorprenent,
esbalaïdora, espaterrant,
espatarrant
passacalle passacarrer, cercavila
passillo passadís, corredor
pata pota, cama, petge
patada potada, puntelló
paulatinament gradualment, de
mica en mica, a poc a poc
pato ànec
pavo titot, tito, gall dindi, polit.
Paó
pavor por, pànic, paor, paüra,
feredat, basarda
peató vianant, transeünt
peatonal de vianants
peca piga
pedido comanda
pegar apegar, enganxar || escaure
pegar foc calar foc
pegatina adhesiu
pelear barallar-se
peluqueria perruqueria, barberia
penalti penal
pepino cogombre
percanç percaç, contratemps,
soscaire
percatar-se adonar-se
permanéixer quedar-se, romandre
permitir permetre
pertenéixer pertànyer
pescadilla llucet, llúcera
pessadilla malson
pesunya peüngla, peülla
petroler petrolier
petxuga pit
pimentó pebre roig, pebre, pebrot
pitar xiular
pitillo cigarret
pito xiulet
plaç termini, terme
plagat ple, farcit, atapeït, reblit,
cafit
pleit plet
plusvalia plusvàlua
polac polonés
polea politja
polilla arna
pómez, pedra pedra tosca
poc més o menys si fa no fa
porcelana porcellana
postre postres
postrimeries acaballes,
darreries
prenda penyora || peça, vestit ||
joia
prendar-se corprendre’s,
enamorar-se
préstam préstec
pretenir pretendre
prevaléixer prevaler, prevaldre
primar destacar,sobresortir
probar provar, emprovar, tastar
prògim proïsme
promedi (o promig) mitjana f.
prompte (de) de sobte
prorrumpir prorrompre
proscribir proscriure
proveedor proveïdor
provist preveït
pulgada polzada
pulgar polze, dit gros
quartel caserna || quarter
quarto habitació, cambra
gairebé quasi, gairebé
quatrillissos quadrigèmins
quatrimestre quadrimestre
quebrantar infringir, violar
querida amistançada
querido amant
quico dacsa torrada
quiebra fallida, crac
quilat o quilate quirat
quintal quintar
radere, raere darrere
ràfaga ràfega || ratxa
ràfting descens en bot
raís de (a) arran de, per motiu de
raro estrany, rar
rascacels gratacels
rasgo tret, detall, gest, traç
raspa rapa || espina (de peix)
rato estona, moment || fum, niu
reaci rebec, renitent, refractari
reanudar reprendre
real reial {de rei} || real {de
realitat}
reanudar reprendre
rebatir rebatre
rebeldia rebel·lia
rebossant a caramull, pletòric
rebossar vessar
rebuscar recercar, resseguir
recaïda recaiguda
recapacitar repensar, meditar
recaudar recaptar
receta recepta
recibo rebut
recibidor rebedor, vestíbul
recluir recloure
reconeixible recognoscible
recorte retall, retallada
barbarismes 4
8
recurrir recórrer
red xarxa || filat || ret
redada batuda, agafada,
pescada
rembolso reembors,
reembossament
redondejar arredonir
reemplaç reemplaçament, lleva
reflejar (o reflexar) reflectir
refrendar referendar, ratificar
refunfunyar remugar, rondinar
registrar (un local) escorcollar
rehén ostatge, reena, rehena
rehusar refusar, rebutjar
relicari reliquiari
rellenar farcir
remanent romanent
rematxar reblar
remediar remeiar
remendar adobar, apariar
remendo adob, apedaçament
remitir remetre, trametre
rencor rancor
renta renda
rentabilitat rendibilitat
rentista rendista
reparo objecció, però,
inconvenient
reparto repartiment
repent (de) de sobte, de colp, tot
d’una
repissa lleixa
reposteria rebosteria
resbalar relliscar
respaldo respatler
resto resta, residu || els altres
retaguàrdia rereguarda, ressaga
reto repte
retràs retard, endarreriment
retrete comuna, wàter, lavabo
retxassar rebutjar, refusar
revaloritzar revalorar
revanxa revenja
reventó rebentada
revoltijo revoltim, poti-poti
rípio falca || reble, reblum
rissa riure m., rialla f.
rite ritu
rizar arissar
rizo ris, rus
rodaja rodanxa
rompeolas escullera
ropero rober, guarda-robes
rosaleda roserar
ròtul rètol
ruego prec
sabiduria saviesa
sable sabre
saborejar assaborir
sabrós saborós
saltamontes llagostí, llagosta
salvo estalvi, estort
sangria sagnia
sàrcia xàrcia
scànner escàner
secar assecar
segurs (companyia)
assegurances
seïsme sisme
sello segell, timbre
semilla llavor, grana
seno si || sina
senyalar assenyalar
seqüestrar segrestar
sequia sequera
ser que (a no) llevat que, tret
que, a menys que
serio seriós
serio (en) de veres, de debò,
seriosament
sesgat esbiaixat
seta bolet
sha xa
sillín selló, seient
sin embargo tanmateix
slalom eslàlom
sobac aixella
sobresalient excel·lent
sofoco sufocació
solomillo rellomello, rellom, filet,
bistec
solventar solucionar, resoldre
sombra ombra
sonido so
sonrís somrís || somriure
sopòncio batistot, desmai,
sobrecor
sossegar assossegar
sospetxa sospita
sótan soterrani
sponsor patrocinador, mecenes
sublevar-se insurgir-se
sudar suar
sueldo sou, jornal
supondre suposar
supost suposat || supòsit
supost (per) per descomptat, és
clar, evidentment
surdo esquerrà
susto esglai, espant, ensurt
sustraend || subtrahent
sustraure sostraure
sutano en tal
tabic envà, mampara
taburet tamboret, escambell
taco renec, paraulada, grolleria
tal para qual l’un per l’altre
tal que (con) amb la condició que
taladrar perforar, barrinar, trepar
taladre perforadora, filaberquí
talant tarannà
tallo tija, tronc, tany, brot
tamany grandària
tambalejar trontollar, trontollejar
tantejar temptejar
taquilla armariet
tarea tasca
telaranya teranyina
tendinitis tendonitis
tenedor forquilla, forqueta
tenir que haver de
tentació temptació
terciopelo vellut
terraplén terraplé
terremoto terratrèmol
testic testimoni
tildar titlar
tilde titla, titlla
timat estafat, enganyat
tinglado cobert || tripijoc.
paradeta
títul títol
tobillo turmell
toldo tendal, vela
tomillo timó, farigola
tonellada tona
tonteria bajanada, beneiteria
torneu torneig
tornillo caragol, vis
tortilla truita
tortada pa torrat
tortícolis torticoli
trage vestit
traicionar trair
transfons rerefons
trastienda rebotiga
tregua treva
trifulca trifulga
trillissos trigèmins, bessons de 3
tuberia canonada
ugier uixer, ordenança
umbral llindar
unyero unglera
usufructe usdefruit
vale val
valiós valuós
valla tanca
vanguàrdia avantguarda
vano (en) debades, en va,
inútilment
varis (varios) alguns, diversos,
diferents
varonil Baronívol, viril
vejiga bufeta, veixiga
venda bena
vendatge embenat(ge)
vendímia verema
veneno verí, metzina
ventanal finestral
veraneant estiuejant
verbena vetlada, revetla
verdugo botxí
verduler verdulaire
verja reixat, reixa, tanca
verosímil versemblant
vertent vessant
vèrtic vertigen
víbora escurçó, vibra
vid cep
vinajeres setrilleres
virutes encenalls
vistasso ullada
volteretes tombarelles, volantins
xabacà ordinari, xaró
xapusser barroer, graponer
xarco bassal, toll
xasco desengany, decepció
xatarra ferralla, ferro vell
xilló cridaner, llampant
xiringuito barracó, quiosquet
xiripa xamba, sort
xistar piular
xiste acudit, facècia
xollo ganga, ocasió
xumbera palera,
zancadilla traveta
zanja rasa, vall, fossat
zar tzar
zumbador brunzidor
zurdo esquerrà
9
frases fetes CASTELLÀ-VALENCIÀ 1
FRASES CASTELLÀ-VALENCIÀ
A cada puerco le llega su San Martín: Qui la
fa, la paga
A otro perro con ese hueso: Demà
m’afaitaràs
A perro flaco todo son pulgas: Caldera vella,
bony o forat
A rey muerto, rey puesto: Bon vent i barca
nova
A tontas y a locas: A tort i a dret
A trancas y barrancas: A espentes i redolons
Andar con dimes i diretes: Estar sempre amb
raons
Apaga y vámonos: Bona nit, cresol
Arrimar el hombro: Donar un colp de mà
Aún no asamos y ya pringamos: No feu
Pasqua abans de Rams
Como Pedro por su casa: Sense dir ni ase ni
bèstia
Con su pan se lo coma: Bon profit i faça
Darse prisa: Donar-se aire
De tal palo tal astilla: Si el pare és músic, el fill
és ballador
Donde hay patrón no manda marinero: Qui
és amo governa
Echar aceite al fuego: Enverinar el vesper
El cuento de nunca acabar: La cançó de
l’enfadós
En todas partes cuecen habas: Cada casa és
un món
Estar a partir un piñón: Ser la corda i el poal
Estar al cabo de la calle: Saber de quin mal
s’ha de morir
Estar loco de alegría: No cabre a la pell de
goig
Estar más loco que un cencerro: Estar com
un llum
Estar pagado de sí mismo: Engolir-se el
cullerot
Hablar claro: Abocar una cosa pel broc gros
Hacer aspavientos: Fer escarafalls
Írsele a uno el santo al cielo: Perdre l’oremus
Juntársele a uno el cielo con la tierra:
Trobar-se entre dos focs
Llegar y besar el santo: Arribar i moldre
Lo cortés no quita lo valiente: Ben dit, tot es
pot dir / Una cosa no exclou l’altra
Matarlas callando: Tirar la pedra i amagar la
mà
Meter cizaña:Enverinar el vesper
Miel sobre hojuelas: Encara millor
Obrar a la chita callando: Fer la seua
Pájaro de cuenta: Bona peça
Poner el dedo en la llaga: Tocar el viu
Ponerse moños: Pujar-li els fums al cap
Quien a buen árbol se arrima, buena sombra
le cobija: Qui té padrins, el bategen
Quien mucho abarca poco aprieta: Qui tot ho
vol, tot ho perd
Rizar el rizo: Filar encara més prim
Ser cosa de alquilar balcones: Haver-hi per a
llogar cadires
Ser de rancio abolengo: Ser d’antiga soca
Ser harina de otro costal: Això són figues
d’un altre paner
Ser mano de santo: Ser com posar oli en un
cresol
Ser más tieso que el palo de una escoba:
Anar dret com un fus
Ser un cabezón: Ser del morro fort
Ser un cantamañanas: Ser un tarambana
Ser un malgastador: Tindre la mà foradada
Ser un pardillo: Portar llana al clatell
Si te he visto, no me acuerdo: De desagraïts
el món està ple
Tener buenas piernas: Tindre bona garra
Tener buenas tragaderas: Tindre bona barra
Tener el demonio en el cuerpo: Haver mamat
llet de cabra
Tener miedo hasta de sus sombra: No tocar
la camisa la pell
Tener ojeriza: Ficar el dit a l’ull
Tengamos la fiesta en paz: Tranquil·litat i
bons aliments
Tomar el aire: Escampar la boira
10
barbarismes 5
MOTS NORMATIUS
A la percaça de
a l’encop / alhora
a muntó
a part de..
a penes
a soles
a vegades, de vegades
abaratir
abarrotar
abraçar
aclarir
aconseguir
acoquinar
adés adés / molt sovint
afartar(-se)
afonar / enfonsar
afrontar / enfrontar
agilitar, agilitzar
aglomeració
així, aixina (col·loquial)
ajut / ajuda
al meu entendre
alabar, alabança
alleugerar, alleugerir
amé, -na
anorac
anou / nou
ànsia
antany
apetir
apreciar
arremetre (escometre
atacant)
arreu / per tot arreu /
pertot arreu
ataüllar / albirar /
amidar a ull
atrapar
avantdit
bancarrota
bastar
borrec, -ga
brillar
brisa
bullici, bullícia
burro, burrada
buscar
cabrejar-se
calçada, carretera
calçat, calcer
caldo / brou / suc
calfar / escalfar
carantoina
cartó / cartró
claredat
confort
conglomerat
coqueta
corn
cultiu, cultivar
damunt, a més
de forma que
defensar, defendre
depòsit / dipòsit
derruir, enderrocar
descomptat (per)
desdejunar-se
desgast
desplaçar(-se)
destruir
diferenciació
disminució
dispost, -a
distar
divorç, divorci
duració, durada
eina / aïna
empenta, espenta
empleat
emportar-se
emprendre /
mamprendre
emprenedor
encallar
encenedor / mistera
encisar / enxisar
enllumenat /
il·luminació
ensomni, somni
entranyable
escaló
esclarir
escodrinyar
estant / prestatge
estar en voga
estral, destral
estrella, estrela
estropellat
extraviar-se
faç
fanfarró
fatxada / façana
febre, febra
fer falta (caldre)
feredat (horror intensa)
fix, -a
frondós
fulgor, fulgurant
gabinet (cambra
d’estudi)
gallard
gamberro
grossor / grossària
guapo
guarnir
guirigall
hui dia, hui en dia
igualtat
infinitat / infinitud
infrastructura
ingent
innombrable /
innumerable
ivori / vori
labor
leri-leri
liberal / lliberal
llanxa (embarcació)
lucre
magazín, revista
manejar, manegar
mentrestant
mer, mera
mitat / meitat
modelatge
morbo
I
DOBLETS
multa
nadala, villancet
nadiu / natiu
natura, naturalesa
nino -a
obsessionar, obsedir
octau / huité / vuité
orde / ordre
panell
pediatre, -a
pèl-roig, -roja
pestanya
pintallavis
plana, pàgina
plata
pobletà , -ana
porqueria
posada, hostal
prestar
pròxim / proper
psiquiatre, -a
punyeter
raça
ramell
ratxa (bona / mala)
recinte
recordar
rejovenir
replà / replanell
replé, -na
replet, -ta
replegar / arreplegar
requerir
revelar
roí / roín
saciar
salvaguardar
salvatjada / salvatgeria
serietat, seriositat
sobresalt
soledat, solitud
sols, solament
solter
somiar, somniar
suburbi
succeir
supervivent,
sobrevivent
tercermundisme
terminar
terrina, pot
tírria, mania
topetar
torneig
tothora
transplantament /
transplantació
transcurs
trast / traster
trasplantament /
trasplantació
tremend, tremebund
trifulga
trucar, trucada,
telefonada
vague, -a
vanitós
victorejar
vil·la (casa luxosa)
vomitar, boçar
xarxa / xàrcia
xarcuteria
xato
11
locucions 2
Al (o de) biaix: formant diagonal.
Al braç: sostingut amb els braços.
Al caient de: a l’hora de caure.
Al cap darrer: després de tot.
Al cap i a l’últim: en definitiva,
després de tot.
Al cap i a la fi: en definitiva.
Al capdamunt: en la part més
alta.
Al capdavall: a la fi; en definitiva.
Al capdavant: al davant de tots.
Al capvespre: quan comença a
fer-se de nit.
Al damunt: a sobre.
Al davant: indica preeminència.
Al dedins de: a l’interior de.
Al defora: a la part de fora.
Al dessota: davall.
Al detall: en quantitats menudes.
Al gairó: de costat, obliquament.
Al matí: abans del migdia.
Al mig del carrer (quedar-se):
arruïnar-se.
Al present: en l’actualitat.
Al punt dolç: al millor moment.
Al ras: a la intempèrie.
Al rovell de l’ou: al millor lloc.
Al sa i al pla: sense pretensions.
Al tall: que ve a tomb.
Al voltant: per la rodalia.
Alçar el cap: eixir de la pobresa.
Alçar la mà: amenaçar de pegar a
algú.
Als afores: als voltants d’una
població.
Als voltants: per la rodalia.
Amb bon / mal peu: començar de
manera bona / dolenta.
Amb escreix: de sobra, afegint
quelcom més.
Amb peus de plom:
cautelosament.
Amb prou feines: difícilment, a
penes.
Amb quatre esgarrapades:
precipitadament.
Amb recança: amb pena.
Amb tots els ets i els uts: amb
tot detall.
Amb un girant d’ulls: en un
moment.
Amb un no res: sense el més
mínim esforç.
Amb una esgarrapada:
precipitadament.
Amb vista a: pensant en; amb la
intenció de.
Amunt i avall: alternativament en
una direcció i en l’oposada.
Ara com ara: mentre no canvien
les coses.
Ara i adés: sivint.
Ara per ara: en este moment.
Arran de: arran, com a
conseqüència.
Ausades: certament, en veritat.
Barba a barba: cara a cara.
Barres a pit (anar): estar capbaix.
Barret en mà: amb tota cortesia i
amabilitat.
Barrim-barram: amb un moviment
atropellat, trafegós, sense
miraments.
Ben bé: molt bé.
Ben segur: ben cert.
Beure’s el cervell: perdre el
domini de si mateix.
Bona cosa de: molta quantitat.
Bona nit cresol: consumació d’un
fet.
Cama ací cama allà: a cavall
d’algú.
Cames ajudeu-me: corrents.
Cames en valguen: corrents.
Cap a dins: cap a la part interior.
Cap a fora: cap a la part exterior.
Cap a l’esquerra: cap a la banda
esquerra.
Cap a la dreta: cap a la banda
dreta.
Cap al davant: cap a la banda de
davant.
Cap al tard: a entrada de fosc, a
l’acabament del dia.
Cap amunt: en direcció
ascendent.
Cap cot: trist, capficat.
Cap per cap: tant per tant.
Clar i net: sense subterfugis.
Clar i ras: sense embuts.
Com més aviat / prompte millor:
tan prompte com es puga.
Com si res: dissimuladament.
Com un bunyol dins mel: de
manera escaient.
Comptat i debatut: en definitiva.
Cosa de no dir: sobre manera,
molt.
Costa amunt: (venir) a repèl,
sense tenir-ne ganes.
D’ací i d’allà: de totes bandes.
D’afegitó: a més a més.
D’aleshores ençà: des de llavors
fins ara.
D’allí estant: des d’allí.
D’allò més bé: a les mil
meravelles.
D’allò més: en una gran quantitat,
molt.
D’amagat: sense que ho sabera
ningú.
D’amagatons: d’amagat.
D’amagatotis: ocultament.
D’antuvi: des del primer moment.
D’ara endavant: a partir d’ara.
D’arrapa i fuig: de pressa i sense
miraments, de qualsevol
manera.
D’arròs: sense pagar.
D’ençà: des que.
D’entrada: De primer moment.
D’escreix: més del just.
D’esme: de manera instintiva,
maquinalment.
D’espai: a poc a poc.
D’esquitllada: incidentalment.
D’esquitllèbit: de biaix,
obliquament, de costat.
D’esquitllentes: amb cautela,
burlant la vigilància, sense ser
vist.
D’estranquis: d’amagat.
D’hora: prompte.
D’un pèl: de poc.
D’un plegat: en resum, en
definitiva.
D’una vegada: a un mateix temps,
sense fer esperar més.
Daixo-daixo: a poc a poc (al
caminar)
Dalt de tot: en posició més
elevada.
Damunt davall: d’una manera
desordenada.
Dat i beneït: donar per fet.
De baldraga: gratuïtament,
pagant altri
De bursada: d’un colp, sense
perseverància.
De calent en calent: sense deixar
que es refrede.
De cap a peus: des de principi
fins a la fi.
De costum: ordinàriament.
De baix en baix: en secret.
De baixa: en decadència.
De bat a bat: completament obert.
De bell antuvi: abans de tota altra
cosa.
De bell començ: des del principi.
De bell nou: de nou, una altra
vegada.
De biaix: obliquament.
De bocadents: de cara a terra.
De bocaterrosa: de boca a terra.
De bocons: gitat mirant a terra.
De bon cor: de bona gana.
De bon grat: de bona gana.
De bon matí: a primera hora del
matí.
De bona gana: amb molt de gust,
volenterosament.
De bracet: agafat del braç.
De bursada: sense
perseverància.
De cap: directament; sense
pensar-s’ho gens; de
memòria.
De cap a cap: completament, d’un
extrem a l’altre.
De cap a peus: completament.
De cap i de nou: de nou, per
segona vegada.
De cap manera: impossible.
De cara: a favor.
De colp descuit: de sorpresa.
De colp i resposta: sobtadament.
De colp i volta: inesperadament.
De colp sobte: sobtadament,
d’improvís.
De continent: immediatament.
De cop i volta: inesperadament.
De cop sobte: inesperadament.
De cor a pensa: per impuls del
cor.
De cor: de memòria; amb
sinceritat.
De corcoll: (amb els verbs caure i
anar) d’una manera llastimosa,
atabaladament.
De correguda: de pressa i
corrents.
De costum: ordinàriament.
De cua d’ull: mirant amb les
ninetes girades cap a un
costat.
De dalt a baix: de la prt superior a
la inferior; tot.
De dalt estant: des de dalt.
De debò: de veritat.
De dret: segons la llei.
De dret en dret: mirar de fit a fit,
fixament.
De ferm: sense afluixar,
intensament.
De filis: de bon humor.
De fit a fit: mirant fixament.
De fluix: sense reflexió.
De franc: gratuïtament, sense
pagar.
De front: al costat del front.
De futris: de mal humor.
De gaidó: de costat, obliquament.
De gairell: de biaix, obliquament.
De genollons: agenollat.
De gom a gom: completament
ple.
De grat o per força: tant si vols
com si no vol.
De gust: amb apariència.
De jorn: a les primeres hores del
dia, aviat de matí.
De llampada: ràpidament, en un
instant.
De llis: fàcilment, sense
subterfugis.
De mà de mestre: molt ben fet.
De mal cor: amb mala voluntat.
De mal grat: amb mala voluntat;
per la força.
De mala gana: a desgrat.
De mancomú: de manera
mancomunada, d’acord, units
a un fi.
De mantinent: de seguida.
De memòria: sabut de cap.
De mentida: fals.
De més: en excés, massa.
De mica en mica: gradualment.
De moment: ara per ara.
De nassos: caigut de cara a terra.
De nou: recentment.
De nyigui-nyogui: fet de
qualsevol manera, de
construcció inconscient.
De pa i figa: de poca importància.
De panxa enlaire: girat cara cap
amunt.
De paper d’estrassa: fals.
De Pasqua a Rams: de tard en
tard.
De passada: sense aturar-s’hi
gaire.
De per riure: sense que siga
veritat, per fer ganes de
broma.
De pla: sense grans formalitats,
sense subterfugis.
De primer antuvi: abans que altra
cosa.
De primer: d’entrada;
primerament.
De puntetes: sigil·losament.
De pura pensa: instintivament.
De qualsevol manera: amb
indiferència.
De quatre grapes: posant peus i
mans a terra.
De rebot: venir de topar.
De retop: venint de topar, com a
conseqüència.
De retruc: venir de topar.
De reüll: de cua d’ull.
De seguida: immediatament.
De sobines: gitat boca amunt.
De sobte: inesperadament.
De soca-rel: del tot, íntegrament.
De sol a sol: des que ix el sol fins
que es pon.
De sotamà: d’amagat.
De tant en tant: una vegada cada
un cop de temps.
De tard en tard: una vegada cada
molt de temps.
De tos: d’esquena (caure)
De tot cor: amb interés.
De tota manera: Siga com vulga.
De totes passades: de totes les
maneres.
De trascantó: d’una manera
imprevista, inesperada de
sobte.
De valent: molt.
12
locucions 3
De vegades: en algunes
ocasions.
De veres: de veritat.
De via estreta: de poca
importància.
De vint-i-un botons: vestir
elegantment.
De xamba: per sort.
Des de sempre: des d’antic.
Dotzena de frare: conjunt de
tretze.
En acabant: immediatament
després.
En acabat: immediatament
després.
En amunt: un poc més de.
En bona fe: segons la veritat.
En carn i ossos: en persona.
En cas de: suposant que
s’esdevinga.
En conill: sense roba.
En dejú: sense haver menjat res.
En diferit: que es transmet per
ràdio o TV després d’haver
estat enregistrat.
En doina: en desordre, en
moviment, en enrenou.
En endemig: durant aquest
temps.
En exclusiva: en situació de
privilegi del qual ningú mes se
n’aprofita.
En ferm: amb condicions fermes.
En l’endemig: entretant.
En orri (o en orris): (anar) en
desordre, fora de lloc, en
renou; en gran abundància.
En renou: en desordre.
En saó: al seu punt.
En sec: sense pensar-s’hi;
bruscament.
En sopols: a pols.
En tant que: en la mesura que.
En un bell en sec: de colp i volta.
En un dir Jesús: en un moment.
En un girar d’ulls: en un temps
mínim.
En un no res: en un moment.
En un punt: en un instant.
En un tancar i obrir d’ulls: en un
espai de temps imperceptible.
En un tres i no res: en un
moment, mol de pressa.
En va: inútilment, sense eficàcia.
En vista de: tenint de compte.
En vistes de: considerant-ho tot.
Ençà i enllà: a un costat i a un
altre.
Enjorn: prompte., a primera hora
del dia.
Entre cap i coll: a la base del
crani.
Entre dos llustres: moment del
crepuscle en què a penes hi
ha claror de dia.
Espai: lentament.
Ex cathedra: infal·liblement.
Fet i fet: al capdavall, al cap i a la
fi.
Fet i passat: idèntic, exacte.
Fil per randa: amb tots els detalls.
Fins i tot: completament.
Fluix d’armilla: amb pocs diners o
sense.
Fora de combat: vençut.
Fora mida: extraordinàriament
gran.
Fort d’armilla: amb molts diners.
Frec a frec: gairebé tocant.
Gens ni mica / miqueta: en
absolut.
Grosso modo: aproximadament.
Hui dia / hui en dia: actualment.
I ara!: vinga!.
L’any xeix: mai.
La setmana dels tres dijous:
mai.
Mal que bé: després de tot.
Més i més: en progressió creixent.
Més o menys: aproximadament.
Més que més: sobretot, amb més
motiu.
Mig figa mig raïm: ni una cosa ni
l’altra.
Mig mig: no del tot.
Muts i a la gàbia: a callar.
Ni als mils: mai.
Ni de bon tros: ni de molt.
Ni de lluny: sense cap
probabilitat.
Ni fa ni fum: no tindre cap
importància.
Ni fred ni calor: ser indiferent
alguna cosa.
Ni gens ni mica / miqueta: no
gens en absolut.
No gaire: no molt.
No gens: cap quantitat.
No mai en ma vida: cap vegada.
On brama la tonyina: molt lluny.
Pel broc gros: sense mirament ni
mesura. (sin tapujos).
Pel cap alt: no més de, a tot
estirar, com a màxim.
Pel cap baix: almenys, si més no.
Pel que fa a: en allò que fa
referència.
Pels volts: per les rodalies.
Per damunt damunt: molt
superficialment.
Per endavant: Anticipadament.
Per esguard de: en consideració
a
Per força: contra la seua voluntat.
Per menunt: detalladament.
Per mitjà de: allò que serveix per
a aconseguir alguna cosa.
Per sempre: sense límit.
Per sobre: per damunt damunt.
Per ventura: per atzar.
Pertot arreu: per totes bandes.
Pit a pit: cara a cara,
aferrissadament.
Poca cosa: una quantitat xicoteta
d’alguna cosa.
Punt per punt: amb tots els
detalls.
Qui-sap-lo/ la/ els/: en gran
quantitat.
Sa i estalvi: escapat d’un perill
sense cap dany.
Sense cap ni peus: sense cap
raó, sense cap motiu raonable.
Sense closca: a mig fer.
Sense embuts: sincerament.
Sense esme: abatut
Sense més ni més:
inconsideradament.
Sense mesura: sense moderació,
d’una manera excessiva.
Sense mida: extraordinàriament
gran.
Sense ordre ni concert: sense
cap raó.
Sense pena ni glòria: sense
haver despertat cap interés.
Sense solta ni volta: sense cap
gràcia, sense raó.
Set senalles, catorze anses:
multiplicar.
Si de cas: si tal cosa s’esdevé.
Si escau: si és procedent.
Si fa no fa: més o menys,
aproximadament.
Si més no: com a mínim,
almenys.
Sobre manera: molt, amb gran
intensitat.
Tal dia farà un any: sense
importància.
Tard o d’hora: sense fallar, més
prompte o més tard.
Tocat i posat: primmirat.
Tot d’un plegat: tot d’una.
Tot d’una: d’improvís,
sobtadament.
Tot i això: sense excloure això.
Tot seguit: immediatament.
Tota vegada que: sempre, cada
vegada.
Tothora: sempre.
Ultra mesura: excessivament,
moltíssim, massa.
Un bri: un poc, una polseta.
Un grapat: allò que cap en la mà
tancada.
Un munt: molts, una gran
quantitat.
Un muntó: un munt, una gran
quantitat.
Un ramat de: gran quantitat.
Un tros de quòniam: (ser) una
persona molt beneitona.
Un xic: un poquet.
Una garbera de: una quantitat
d’alguna cosa.
Xano-xano: lentament.
Xau-xau: a poc a poc; així així, ni
bé ni malament.
Xino-xano: caminant a poc a poc.