Universitat de Barcelona Interpretació, comentari i adaptació de Textos Grecs LLUCIÀ, El judici de les deesses. Secció 1. ΖΕΥΣ.- Ἑρμῆ, λαβὼν τουτὶ τὸ μῆλον ἄπιθι εἰς τὴν Φρυγίαν παρὰ τὸν Πριάμου παῖδα τὸν βουκόλον — νέμει δὲ τῆς Ἴδης ἐν τῷ Γαργάρῳ — καὶ λέγε πρὸς αὐτόν, ὅτι ‘ σέ, ὦ Πάρι, κελεύει ὁ Ζεύς, ἐπειδὴ καλός τε αὐτὸς εἶ καὶ σοφὸς τὰ ἐρωτικά, δικάσαι ταῖς θεαῖς, ἥτις αὐτῶν ἡ καλλίστη ἐστὶν τοῦ δὲ ἀγῶνος τὸ ἆθλον ἡ νικῶσα λαβέτω τὸ μῆλον.’ ὥρα δὲ ἤδη καὶ ὑμῖν αὐταῖς ἀπιέναι παρὰ τὸν δικαστὴν ἐγὼ γὰρ ἀπωθοῦμαι τὴν δίαιταν ἐπ᾽ ἴσης τε ὑμᾶς ἀγαπῶν, καὶ εἴ γε οἷὸν τε ἦν, ἡδέως ἂν ἁπάσας νενικηκυίας ἰδών. ἄλλως τε καὶ ἀνάγκη, μιᾷ τὸ καλλιστεῖον ἀποδόντα πάντως ἀπεχθάνεσθαι ταῖς πλείοσιν. διὰ ταῦτα αὐτὸς μὲν οὐκ ἐπιτήδειος ὑμῖν δικαστής, ὁ δὲ νεανίας οὗτος ὁ Φρὺξ ἐφ᾽ ὃν ἄπιτε βασιλικὸς μέν ἐστι καὶ Γανυμήδους τουτουὶ συγγενής, τὰ ἄλλα δὲ ἀφελὴς καὶ ὄρειος, κοὐκ ἄν τις αὐτὸν ἀπαξιώσειε τοιαύτης θέας. A. M. Harmon, Lucian. Works. Cambridge, MA. Harvard University Press. London. (1921) Aquest text ens introdueix perfectament a l’inici d’uns dels mites més importants de la mitologia grega: el judici de Paris, el qual seria el que desencadenaria la guerra de Troia. A més a més, el text ens ofereix diversos participis, imperatius i infinitius que ens seran útils per a reforçar la gramàtica; fins i tot, trobem un exemple d’ús d’un Aorist Optatiu (ἀπαξιώσειε) amb valor d’eventualitat, a causa de la partícula modal ἄν. Dit això, aquest text també ens permet parlar sobre l’obra d’on prové i de la seva importància notable dins dels textos de Llucià, puix que ens presenta una versió extensa i detallada de la història del judici (curiositats divertides i aspectes interessants com el perquè de la decisió de Zeus sobre Paris, o que les deesses es comprometessin a no prendre venjança independentment dels resultats, o com Paris – en aquest cas – examina a les deesses per separat). Per tant, considero que resulta una bona proposta de text per l’alumnat de Batxillerat, ja que no només servirà per a iniciar la temàtica de tot el que va comportar el conflicte de Troia, sinó que també serveix per a veure diversos aspectes verbals riques que poden ser no són gaires habituals en altres gèneres com la prosa o la poètica (com seria el cas dels imperatius).