PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ BLOC 1: APRENENTATGE HUMÀ I PRÀCTIQUES EDUCATIVES QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ? La Psicologia de l’Educació és la disciplina que estudia els processos de canvi comportamental que es produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en practiques educatives. processos apresos gràcies a pràctiques educatives i també els factors dels canvis comportamentals que m’ajuden a millorar, com per exemple la motivació. processos de canvi educatiu. diferents contextos. aporten dades per fer q les análisis d les psicología d leducacio siguin més profundes. La Psicologia de l’Educació: Objecte d’estudi processos de canvi comportamental que es produeixen en les persones com a conseqüència de la participació en situacions o activitats educatives. La psicología de leducació és la disciplina pont de carácter aplicat. El seu objecte d’estudi són els processos de canvi comportamental (conducta física i psicológica o cognitiva) que es produeixen en les persones com a conseqüència de la participació en situacions o activitats educatives. Dimensions: Dimensió teòrica o explicativa: Contribueix a l'elaboració d'una teoria que permeti comprendre i explicar millor aquests processos. Elabora sistemes conceptuals, teories, per descriure els processos de canvi. Dimensió tecnològica o projectiva: Contribueix a millorar el disseny i planificació d'aquests processos. Els coneixements procedimentals com el disseny d'activitats d'aprenentatge, procediments d'avaluació i selecció de materials. Elabora dissenys, estratègies, plans i procediments vinculats als diversos elements de les situacions educatives per orientar-los en una direcció determinada. Dimensió tècnica o pràctica: Contribueix a generar instruments per a la intervenció directa en processos educatius. Coneixements de naturalesa instrumental orientats a la intervenció directa sobre els processos educatius. Intervé en les situacions educatives concretes per millorar-les. QUÈ SÓN ELS PROCESSOS DE CANVI EDUCATIU? Els processos de canvi educatiu: sabers culturals diversos en diferents contextos, i es vinculen a processos de desenvolupament, aprenentatge i socialització. l’ajuda intencional (més o menys sistemàtica i planificada) d’altres persones. canvis comportamentals relativament amplis i estables. Els factors de les situacions educatives que es relacionen amb els procesos de canvi educatiu son: Intrapsicológicas: dels alumnes como la motivació,la capacidat Intel.lectual, experiencies o coneixements previs. Interpsicológicas: Relacions que s’estableixen entre el professor i l’alumno, i caracteristiques del profesor, com els métodes d’ensenyar Tradicionalment, el principal àmbit d’intervenció professional dels psicòlegs de l’educació ha estat la Psicologia escolar A l’actualitat: - intervenen en àmbits i pràctiques educatives cada cop més diversos - treballen cada cop més en xarxa amb d’altres professionals. La psicología de l’educació abarca qualsevol context educatiu. Una branca seria la psicología de la instrucció. La de la instrucció està centrada en l'aprenentatge dins l'àmbit escolar, i la de la educació doncs en l'aprenentatge en general. La psicología escolar seria més en làmbit laboral, aprofundint, on tot el seu focus es centra en ajudar als agents escolars (profes) a desenvolupar estrategias específiques. La psico d leducació ajuda a elaborar estrategias educatives Evolució històrica de la psicologia escolar ◦ Acumulació de funcions ◦ Diferents models d’intervenció psicoeducativa a l’escola Models d’intervenció Dimensions que diferencien un model “educatiu” d’un model “clínic-assistencial” d’intervenció Dimensions que separen un model “educatiu” d’un model “clínic-assistencial” d’intervenció són: • Focus en les pràctiques educatives (vs. l’alumne/a) • Finalitat preventiva i enriquidora (vs. correctiva) • Intervenció indirecta (vs. directa) • Relació col·laborativa amb els agents educatius (vs. jeràrquica i directiva) practiques educatives en un moment determinat depenen del (macro) context social, històric i cultural. ecología de l’aprenentatge, amb noves necessitats educatives i canvis en els escenaris educatius Àmbits professionals LES PRÀCTQUES EDUCATIVES ◦ són pràctiques socials orientades a asegurar l’aprenentatge de sabers culturals diversos - Processos de socialització ◦ tenen tres elements bàsics: aprenent, agent educatiu, saber cultural ◦ són diverses i es donen en diversos contextos, i es relacionen entre elles Aquesta caracterització suposa: pament psicològic com un procés “mediat”. Una concepció bidireccional de les relacions entre desenvolupament i aprenentatge. Les diferents pràctiques educatives varíen i es defineixen en funció d’algunes dimensions: organització i control social, diferenciació i institucionalització...). saber cultural. Les diferents pràctiques educatives varien i es defineixen en funció d’algunes dimensions: a. les característiques dels seus elements bàsics (nucli: aprenent, agent educatiu, saber cultural). b. De tipus social/institucional (abast, organització i control social, diferenciació...) Les pràctiques educatives escolars són un tipus particular de practiques educatives, l’objectiu de les quals és assegurar l’adquisició de sabers culturals rellevants i complexos, que demanen un suport específic per ser apresos. En canvi, desde la familia també seduca però en altres àmbits. Algunes característiques distintives de les pràctiques educatives escolars són: -mental” de l’aprenentatge, concretes de les diferents practiques educatives en un moment determinat depenen del (macro) context social, històric i cultural. està generant una nova ecología de l’aprenentatge, amb noves necessitats educatives i canvis en els escenaris educatius. Condicions dels contextos o experiències educatives per esdevenir (bons) contextos de desenvolupament (Bronfenbrenner) – Educació formal/educació no formal/educació informal Educación formal: específicamente diseñadas para asumir unos objetivos concretos de instrucción que están reglados (escolarización). Hay una clara intencionalidad, un proceso organizado, planificado y sistemático. Educación no formal: Tienen un objetivo de instrucción, pero al margen del sistema educativo (de tiempo libre, escuelas de adultos) hay una clara intencionalidad y un proceso organizado, más o menos planificado y sistemático. Educación informal: Se producen de forma indiferenciada y subordinada a otros objetivos y procesos sociales, donde la función educativa no es dominante (actividades en familia) No hay intencionalidad, ni un proceso organizado, planificado y sistemático. Les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament Les pràctiques educatives es donen en els diferents (micro)contextos en els què les persones creixen i es desenvolupen Autors com Bronfenbrenner, destaquen la importancia de la interconnexió entre aquests (micro)contextos interpersonals, i també amb d’altres contextos Teoria ecològica de Bronfenbrenner: microsistema / mesosistema / exosistema / macrosistema: el desenvolupament de la persona depèn dels diferents contextos en els quals està immersa, participant-hi directa o indirectament. relacions interpersonals que la persona en desenvolupament experimenta en un entron determinat (llar, escola), amb característiques físiques i materials particulars. e els diferents microsistemes (entre la família i la escola) a: Situacions externes al subjetcte ( on no hi participa directament) que afecten al microsistema (ex. la feina dels pares, les relacions familiars del mestre). culturales que deterimenen els trets característics de les institucions. (lleis,estat) No tots els contextos es poden considerar com a potencials de desenvolupament (Bronfenbrenner, 1985). Dues condicions: • Possibilitat d’observació i participació en patrons d’activitat conjunta cada cop més complexos amb la guia d’un expert. • Possibilitat de que el nen pugui realitzar de forma independent les activitats apreses amb ajuda. Les pràctiques educatives en la societat de la informació • L’organització, relacions i característiques concretes de les diferents pràctiques educatives en un momento determinat depenen del context social, històric i cultural • Aquest context és, actualment, el que s’anomena “Societat de la Informació” • L’actual “Societat de la Informació” està generant una nova ecologia de l’aprenentatge, amb noves necessitats educatives i canvis en els escenaris educatius Algunes de les característiques de la Societat de la informació, rellevants per a l’aprenentatge i les pràctiques educatives són: • L’abundància d’informació • El canvi accelerat • La major complexitat, interdependència i imprevisibilitat en les activitats i relacions • La disminució d’espais i temps per a la reflexió i l’abstracció • La facilitació de la comunicació i l'homogeneïtzació cultural • Les desigualtats en l’accés i els usos de les tecnologies digitals Es donen canvis profunds en les necessitats i escenaris d’educació i aprenentatge: • Quan, on i amb qui aprenem - en totes les etapes de la vida, en diferents escenaris i agents educatius • Què i per a què aprenem - Cal aprendre competències que permetin seguir aprenent de manera continuada. • Com aprenem - A través de les tecnologies digitals, l’ús de diferents llenguatges, sobretot el visual, i la participació en comunitats d’interès i pràctica. Des de la nostra perspectiva teòrica: • les pràctiques educatives són determinants per a la construcció de la ment humana • com a psicòlegs, cal conèixer les condicions que potencien pràctiques educatives de qualitat, i emprar aquest coneixement en la nostra intervenció profesional MÉS CONTINGUTS DEL BLOC 1: - Psicologia de la Instrucció: es limita als procesos d’ensenyament i aprenentatge institucionalitzats i formals. – Psicologia escolar: Àmbit professional de la PE escolar. Practiques y estratègies d’intervenció dels psicòlegs escolars. – Intervenció psicoeducativa: Orientada a mejorar la enseñanza y el aprendizaje en los centros escolares: da respuesta a los problemas cotidianos de la práctica educativa escolar. – Models d’intervenció en psicologia escolar: model assistencial/individual(/clínic) i model educacional d’intervenció Cercano a la concepción de PE como campo de aplicación de la Psicologia en la educación. El objetivo de la intervención es el sujeto. La escuela se interpreta como el espacio físico donde se lleva a cabo la intervención. – EAP: Equipos de asesoramiento y orientación psicopedagoga. Son servicios educativos de psicólogos, pedagogos y asistentes sociales que dan asesoramiento y orientaciones, que actúan en una zona determinada geográfica. Un equipo multidisciplinar de psicopedagos a los centros educativos no universitarios: profesores alumnos y familias. – Funcions dels EAPs: El objetivo de la intervención son los procesos de enseñanza y aprendizaje, por tanto, la institución educativa. Engloban conocimientos y estrategias sobre los procesos de enseñanza y aprendizaje, conocimientos de los procesos que intervienen, formación en la identificación de las dificultades de aprendizaje. El profesional tiene un rol colaborador. – Naturalesa social de l’educació: Educar suposa la participació de l’apranent i la presencia d’algú que enseña (intermediari cultural). – Pràctiques educatives: Son practiques socials orientades a asegurar l’aprenentatge de sabers culturals diversos (herència cultural). Son practiques encaminades a assegurar la socializació i la individualització de l’aprenent. Sistemes organitzats d’activitats i relacions interpersonals, emmarcats en un escenari físic en el que participen les persones en desenvolupament. Les practiques educatives fan possible que els nens observin, practiquin i s’incorporin a rols, activitats i relacions progressivament més complexos. – Línia natural del desenvolupament/línia social i cultural del desenvolupament (Vygostki): La línea natural del desenvolupament: Consiste en la herencia biológica. La línea cultural del desenvolupament: Consiste en la herencia cultural (los aprendizajes se pueden transmitir y reinterpretar.) Esta es la responsable de la aparición de los procesos psicológicos superiores. (Lenguaje) Processos psicològics elementals/processos psicològics superiors als altres animals superiors i es corresponen amb la linia natural del desenvolupament. t humans, es desnvolupen en els infants a partir de la incorporació de la cultura. Les interaccions socials i les formes de mediació semiòtica son la unitat d’analisi. Relacions entre desenvolupament, socialització/individualització: L’aprenentatge aprenentatge, és una part cultura, educació, imprescindible pel desenvolupament de l’individu, la cultura d’una societat determina el tipus d’educació que rebem i el tipus d’educació que rebem ens porta a tenir uns procesos educatius que són els que serveixen per desenvolupar-nos socialment i individualment. ologia consisteix: aprenentatge creixent amb el pas del temps, importància d’aprofitar els recursos per aprendre, obligació de satisfer noves necessitats d’aprenentatge i personalització creixent de l’aprenentatge. — aprendre a l’ample de la vida informalització de l’aprenentatge: El concepte aprendre a l’ample de la vida fa referència a l’aprenentatge amb el pas del temps, a partir de les experiències. Tenim la tendència d’estar informats i aprendre mes al llarg del temps. BLOC 2: ELS PROCESSOS DE CANVI COM A CONSEQÜÈNCIA PARTICIPACIÓ EN EDUCATIVES Perspectiva constructivista d’orientació sociocultural • Principis fonamentals sobre l’aprenentatge i la cognició • Caracterització de l’aprenentatge • Caracterització de la influència educativa DE LA SITUACIONS Carácter social d l’aprenentatge es dona amb interacció amb un altre. Amb el carácter socialitzador, el q aprenem és allò propi d la nostra pròpia cultura. El caràcter constructiu de la ment humana Comporta: coneixement i l’aprenentatge no són el resultat d’una lectura DIRECTA de l’experiència, sinó el resultat de l‘activitat mental constructiva, a partir de la qual interpretem l’experiència (procés associatiu i constructiu). el coneixement i l’aprenentatge depenen fortament d’allò que aporta la persona ctivitat mental és constructiva implica que la persona actua sobre la realitat de manera activa i transformadora, ja sigui físicament o mentalment, utilitzant les representacions que ja té disponibles. També implica que té una disposició (interés, ganes…) favorable per aprendre, i algú que l’ajudi. En l’aprenentatge, la persona que aprèn té un paper molt important. El procés mental constructiu el realitza principalment una persona, tot i que en un primer moment interactua amb altres persones, i després es més individual (intra/interpsíquic) - Aprenentatges associatius implícits / veiem a altres que atribueixen coneixements d’una determinada manera. Ex: valores Aprenentatges constructius processos conscients que requereixen un activitat mental específica. Requereixen un major nivell de consciencia .Som subjectes actius que posem en joc procesos d’anàlisis i establim relacions. Ex: pensament crític L’origen social i cultural de la ment humana Comporta: superiors estan mediats semiòticament (mediats per signes i sistemes de signes d’origen i naturalesa social i cultural) instint, reflexos, intuició, atenció, percepció (Vigotski -> Llei de doble formació) - Naixem amb uns processos psicològics elementals (memòria, atenció, percepció...) semblants a - Desenvolupem uns processos psicològics superiors (propis del realitzen en interacció amb els altres - Aquest processos psicològics superiors es desenvolupen gràcies a l’aprenentatge d’instruments simbòlics -> depenen de la cultura i societat i permet representar la realitat (llenguatge oral, escrit, números, senyals, mapes..) simbòlics sempre requereixen un aprenentatge més o menys conscient i del suport d’una persona que els utilitza (ja que no es podem deduir per nosaltres mateixos) El desenvolupament psicològic com un procés d’apropiació personal dels sabers i instruments culturals. L’aprenentatge d’aquests sabers i instruments és, doncs, decisiu per al desenvolupament. No ens desenvolupem de la mateixa manera, el que cadascú aprèn ho fa a través de les experiències prèvies que ha tingut i ho integra a la seva ment Ens desenvolupem a partir dels sabers culturals Les pràctiques educatives són elements clau per al desenvolupament psicològic de les persones actuen com a pont entre la cultura i l’aprenentatge dels sabers i instruments culturals necessaris per al desenvolupament S’amplien els esquemes de coneixement, es fan més complexos a través de la interacció amb els altres La relació entre la persona i els sabers i instruments culturals s’articula a través de la seva participació en diferents (micro)contextos • Determinades característiques dels contextos, i de les relacions entre contextos, determinen la seva capacitat per promoure millor l’aprenentatge i el desenvolupament • La unitat mínima d’anàlisi dels processos de canvi educatiu és el “triangle interactiu”, format per les relacions mútues entre l’aprenent, l’agent educatiu i els sabers culturals objecte d’ensenyament i aprenentatge - - Observar només que fa un nen, no m’aportarà totes les dades. Observar en una situació concreta, sí - Sempre analitzen des de la interactivitat • La cognició i l’aprenentatge humans: ⁻ depenen fortament del context (institucional i situacional) ⁻ són fonamentalment “distribuïts”, tant entre persones com amb els artefactes simbòlics que “mèdien” l’activitat L’APRENENTAGE Des del punt de vista interpsicològic: L’aprenentatge constructiu implica un procés de participació guiada en activitats i contextos que comporten l’ús de determinats coneixements, i d’interiorització i apropiació personal d’aquests coneixements. Opacitat: si no hi ha algú al nostre costat, no podem arribar a l’aprenentatge cultural òptim desitjat • Els processos de participació guiada: ⁻ proporcionen a l’aprenent ponts entre el seu coneixement previ i el nou coneixement, necessari per afrontar la situació ⁻ ofereixen a l’aprenent una estructura de conjunt per al desenvolupament de l’activitat o la realització de la tasca ⁻ fan intervenir de manera activa tant l’aprenent com l’agent educatiu ⁻ inclouen formes molt diverses de guia per part de l’agent educatiu, tant implícites com explícites ⁻ impliquen un traspàs progressiu del control cap a l’aprenent, afavorint la seva autonomia ⁻ es basen en la intersubjectivitat - l’esforç per compartir significats, cada cop més rics i més amplis, sobre objectes, situacions, activitats i intencions- Des del punt de vista intrapsicològic: L’aprenentatge constructiu comporta un doble procés, d’elaboració de significats i d’atribució de sentit o elaboració de significats --> poder internalitzar aspectes o atribució de sentit --> capacitat d’atribuir el sentit de lo que aprenem Aquest doble procés passa per l’establiment de relacions substantives i no arbitràries entre els coneixements previs i interessos de la persona i els nous continguts • En funció de com siguin les relacions entre els coneixements previs i els nous continguts, l’aprenentatge pot ser més o menys significatiu. L’aprenentatge serà més significatiu si es pot establir ponts amb els coneixements previs En funció de com siguin aquestes relacions, l’aprenentatge pot ser més o menys significatiu: Aprenentatge (altament) significatiu • comporta la modificació mútua entre “esquemes de coneixement” i nou contingut • és més resistent a l’oblit i és més funcional • suposa un procés d’equilibri -desequilibri- reequilibri • suposa una regulació cada cop més conscient i autònoma del propi aprenentatge, és funcional Per a que es pugui donar un aprenentatge (altament) significatiu, calen certes condicions (Ausubel, Novak i Hanesian, 1978): Relatives al material • Significativitat lògica: El contingut que els alumnes aprenen ha de tenir una lògica i una coherència interna (estructura lògica i conceptual explícita). • Significativitat psicològica: Els alumnes han de poder posar en relació el material d’aprenentatge nou amb esquemes de coneixement que siguin pertinents i rellevants (vocabulari i terminologia adaptats a l’aprenent). Relatives a l’aprenent • Disposició favorable. Els alumnes han d’estar disposats a revisar els seus esquemes de coneixement relatius als continguts d’aprenentatge i modificar-los (Recerca de significat i sentit del que s'aprèn). LA INFLUÈNCIA EDUCATIVA • Ensenyar (influència educativa) procés d’ajuda a la construcció de significats i l’atribució de sentit que fa l’aprenent: però ajuda imprescindible • L’ajuda més eficaç és la que segueix el principi d’ajust de l’ajuda L’ajuda ajustada: - és diversa - té en compte i parteix de l’estat inicial de l’aprenent - planteja reptes i dóna instruments per abordar-los - és sensible i contingent als avenços dels aprenents - promou l’autonomia de l’aprenent sobre el conjunt de l’activitat (resolució tècnica de la tasca, determinació estratègica dels objectius, finalitats i sentit de l’activitat) - crea Zones de Desenvolupament Pròxim en la interacció entre l’agent educatiu i l’aprenent... afavorint la interiorització i apropiació d’allò aprés mitjançant processos de “bastida” (“scaffolding- “andamiaje”) Metàfora de la bastida: Tipus complex d’actuació d’ajuda, fonamentat en la ZDP. Estructura o sistematització gradual de tasques o activitats que els adults dissenyen per facilitar l’aprenentatge als infants. Destaca el caràcter canviant i transitori de l’ajuda educativa. Procés de construcció progressiva de sistemes de significats compartits El professor ha de: • Connectar amb les representacions inicials que els alumnes tenen del contingut. • Controlar incomprensions i malentesos, per tal que els alumnes modifiquin les seves representacions inicials per d’altres més riques i complexes. Es dona un procés continu de negociació de significats entre professor i alumnes gràcies a l’ús del llenguatge: estratègies discursives. El professor ofereix ajudes ajustades per aconseguir que l'alumne construeixi un sistema de significats més ric i complex. Procés de traspàs progressiu del control i la responsabilitat en l’aprenentatge del professor al alumnes Procés pel qual els recolzaments i ajuts a l’aprenentatge de l’alumne per part del professor van evolucionant i modificant-se en la línia de promoure una actuació cada cop més autònoma i autorregulada. • Els recolzaments i ajuts proporcionats pel professor van retirant-se o es substitueixen per uns altres que impliquen tipus i graus d’ajut menors, per tal que l’alumne assumeixi, un control cada cop major sobre el seu procés d’aprenentatge. • El professor promou la independència i autonomia de l'alumne en la realització de les tasques, oferint-li ajudes que evolucionen i es modifiquen en funció de l’actuació de l’alumne.