Terra Baixa Guia de lectura
Anuncio
Terra Baixa Guia de lectura 1. Estudia l’estructura d’un local teatral. Mirau d’aclarir a què s’apliquen els mots següents: - Platea: Planta baixa, generalment voltada de llotges, on hi ha una sèrie de files paral·leles de cadires o butaques per als espectadors. - Llotja: Galeria oberta formada per columnes o pilars que sostenen arcades, situada donant a una o a dues de les façanes d'un edifici. - General: Part del teatre que no es correspon amb el galliner. - Galliner: El pis més alt d’una sala d’espectacles. - Teló: Tela gran pintada, de l’amplària de l’escenari, la qual es pot baixar i pujar per tal de tapar o destapar l’escenari. - Coverol: Forat on s'amaga l'apuntador, proveït d’una coberta que té forma de mig hemisferi. - Bateries: conjunt d’aparells, de màquines, de dispositius, etc., similars dispostas l’un al costat de l’altre i generalment connectats de manera que se sumin llurs accions. - Bastidor: Qualsevol de les teles pintades fixades en una armadura de fuestes i llistons, que es posen a dreta i esquerra de l’escenari formant part d’una decoració teatral. - Bambolina: Qualsevol de les bandes de tela o de paper pintades que, penjades del sostre d’un escenari, formen la part superiror d’una decoració figurant un sostre, branques pontades, el cerl, etc. - Trapa: Porta que tanca una obertura practicada en un sostre o trespol; la mateixa obertura. - Tramoia: Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per fer transformacions escèniques, figurar aparicions, etc. - Decorat: Conjunt d’elements pictòrics, plàstics, arquitectònics, etc., que figuren el lloc de l’acció en una representació de teatre, en una filmació, etc. 2. Dibuxa esquemàticament l’escenari de Terra baica d’acord amb l’acotació inicial de l’acte primer. Tingues en compte que dreta i esquerra són les de l’espectador. 3. Fes un vocabulari amb les paraules i locucions que aprens (mínim vint). Nou vocabulari Garbellar: passar gra, sorra, etc, pel garbell. Esclofollar: llevar la casca al blat de moro, llegums... Empolainar-se: vestir-se elegantment. Barb: tipus de peix Minyó: noi, adolescent, jove, pàrvul. Babau: dócil,crèdul, que no desconfia. Noves locucions Fer les tafaneres: xafardejar. Us l’espenyeu: us quedeu amb les ganes. Riure amb candidès: riure ingènuament. Fer peça: estar-li bé, interessar-se. En bona refè: de debò, sincerament. Fer cap al Sant sunyé: anar-se’n a dormir. Ja ens lleurà: ja tindrem temps. Rabadà: ajudant de pastor. Galindaina: adorn de poc valor. Gatzara: cridòria, brogit. Glever: terreny sense arbres ni arbusts. Reboll: espècie de roure. Trescar: fer via, afanyar-se. Jaça: lloc de muntanya tancat amb reixats de fusta on hi és el bestiar. Concorxa: Tracte, maquinació entre dues persones o més, encaminat a mal fi. Brètol: persona sense escrúpuls, capaç de qualsevol malícia. Xup: trist. Trapasser: entremaliat, embolicador. Esperretellar: cure’l a un foc de terra que crema viu. Tolit: impossibilitat per paràlisi del cos. Amoixar: acariciar. Urc: orgull. Golut: que menja molt. Tripijoc: embolic, enrenou. Rebufos: paraules de menyspreu. Reclosa: presa d’aigua. Clenxinar-se: pentinar-se. Treure l’aigua clara: solucionar qualque cosa. Si fa no fa: més o menys. Catar-les clares: dir la veritat. 4. Apunta els castellanismes de l’obra. Intenta esbrimar si Guimerà disposava de bons diccionaris per trobar-hi alternatives? Per què? Al menos (almenys), embustero (mentider), sèrio (seriós), lo (això), atolondradament (esvalotadament), bueno (bo), letxuguino (taujà), currutaco (festejador), daran (donaran), los (els), quarto (habitació), ditxosa (venturosa), carinyo (afecte), iglésia (esgésia), cego (cec), ditxos (dites), apoiar-se (recolzar-se), trompasso (trompada), despreci (menyspreu), És clar que Guimerà no disposava de bons diccionaris, simplement pel fet de la utilizació de tants de castellanismes ja es pot veure. Però això es degut a que el català passava una època molt pobre de creació literària perquè no era llengua oficial de l’estat i havia passat un moment crític de prohibició de l’escritura en català. Això produeix que Guimerà es trobi amb moltes errades que, ni tal vegada, el sospitava que pugessin ser-ho. Malgrat aquests inconvenients, tots els inconvenients que va tenir, són insuficients per decidir que Terra baixa és l’obra més representativa del Renaixement. Pompeu fabra va fer un excelent treball amb el primer diccionari “unitari”. A partir d’aquests intel.lectuals, es va iniciar una normativització. 5. Els personatges usen el llenguatge que els és propi? Quins trets fan que es pugui afirmar que fan servir el registre col.loquial? Els personatges de Terra baixa usen el llenguatge col.loquial amb alguns dialectismes (cana, trapasser), amb castellanismes propis del parlar d’aquell temps (embustero, apoiar-se...), expressions, diàlegs construïts a base de frases curtes i inacabades, admiracions, diminutius (minyoneta), metàfores (Marta tenia els ulls vermells com un perdigó), interrogacions, locucions i frases fetes (treure l’aigua clara, si fa no fa...) i refranys (fés favors a bèsties que t’ho pagaran a coces!). 6. Fes un resum de tota l’obra de forma esquemàtica: La unitat de l’espai es única a tota l’obra (El molí) exceptuant l’escena del casament (Escena XI de l’acte 1) que hi són a l’ermita Acte Escena Acte 1 Escena I Acte 1 Escena II Acte 1 Escena III Acte 1 Escena IV Acte 1 Escena V Acte 1 Escena VI Acte 1 Escena VII Acte1 Escena VIII Resum de la trama argumental Personatges Temps Les perdigones entren a tafanejar sobre el casament de Marta La Nuri arriba de l’ermita i anuncia que Tomàs havia anat a cercar a Manelic i que veu a Tià dient-li a la Marta que sempre serà seu. Les perdigones continuen la xafarderia amb laNuri i els dos germans sobre el casament. Apareix Marta i els fa fora a tots. Marta plorant se’n penedeix de la situació. Sent ràbia contra ella mateixa. Tomàs descriu en Manelic com un ximplot. Xeixa fa saber que Tià vol casar la Marta per salvar les seves propietats. Presentació triomfal del Manelic. Conta a tothom com “aconsegueix a la Marta” i la història de les tres bruixes. Arriba Sebastià i fa sortir a Marta. Ella es queda a la taula amagan la cara amb les mans. Mentres tothom xafardeja. Marta suplica a Sebastià que no la obligui a casar-s`hi amb Manelic. Ell se sent satisfet de l’antipatia d’ella davant Manelic, fins i tot, li fa oi. Xeixa, Pepa i Antònia Xeixa, Pepa, Nuri i Antònia Caient la tarda Caient la tarda Xeixa, Pepa, Nuri, Josep, Nando i Antònia Caient el vespre Marta Caient el vespre Nuri, Tomàs, Xeixa, Pepa, Caient el Antònia vespre Manelic, Nuri, Tomàs, Xeixa, Pepa, Antònia, Josep, Nando, Perruca, homes i dones Sebastià, Manelic, Nuri, Tomàs, Xeixa, Pepa, Antònia, Josep, Nando, Perruca, Marta i Mossèn Sebastià i Marta Comença a fer-se fosc Vespre Vespre Acte1 Escena IX Acte1 Escena X Acte1 Escena XI Acte 1 Escena XII Acte 2 Escena I Acte 2 Escena II Acte 2 Escena III Acte 2 Escena IV Acte 2 Escena V Acte 2 Escena VI Acte 2 Escena VII Tothom surt en confusió cridant i es Sebastià, Manelic, Nuri, dirigeixen cap a l’ermita. Tomàs, Xeixa, Pepa, Antònia, Josep, Nando, Perruca, Marta i Mossèn Xeixa es revel.la i diu tota la veritat Sebastià, Tomàs i Xeixa dobre les escapades de Sebastià per trobar-se a la nit amb la Marta. Se sent tocar la campana del Sebastià, Xeixa, Tomàs i casament. En Tomàs i en Xeixa no Mossèn han pogut evitar-ho. Manelic li conta a Marta la lluita Marta, Manelic Mossèn amb el llop. Ella comença a eliminar el seu odi pel pobre pastor i comença a sentir afecte per ell. Manelic s’adorm dient “el llop no vindrà” quan tots sabem que el llop ja hi és Nuri i Manelic es mostren afectuosos. Ella mostra la seva la seva ingenuitat xerrant amb ell. Marta o pot evitar la seva gelosia i fa a Nuri fora. Manelic es mostra sarcàstic i l’acompanya. Marta plora i sent ràbia envers Sebastià. Ara s’adona que Manelic la estima veritablement. Nuri xerrant amb Manelic li recorda a ella quan va conéixer a Sebastià. Marta plora i se sent desgraciada. Li conta a Tomàs el seu passat obscur i com el Sebastià la va agafar per força a canvi del moliner pel seu padastre. Les perdigones tornen al molí i els dos germans amb l’excusa del blat per moldre. Tomàs conta la història de Sant Miquel per criticar les perdigones i la seva malícia. Manelic s’enfronta amb els/les perdigons/nes. Vol conéixer què hi ha darrere els comentaris i burles. Manelic se sent abatut. Marta treu fora als tafaners. Vespre Vespre Vespre/Nit Nit Nuri i Manelic 10 dies més tard... Al matí Manelic, Marta i Nuri Al matí Marta Al matí Tomàs i Marta Al matí Tomàs, Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca Al matí Pepa, Antònia, Josep, Al matí Nando, Perruca i Manelic Marta, Pepa, Antònia, Josep, Nando, Perruca i Manelic Mig dia Acte 2 Escena VIII Acte 2 Escena IX Acte 2 Escena X Acte 3 Escena I Acte 3 Escena II Acte 3 Escena III Acte 3 Escena IV Acte 3 Escena V Acte 3 Escena VI Acte 3 Escena VII Acte 3 Escena VIII Acte 3 Escena IX Acte 3 Escena X Acte 3 Escena XI Lluiten Manelic i Marta. Ella com boja li demana la mort. Li talla al braç amb una ganiveta. Ella està satisfeta. Marta i Manelic volen fugir però apareix Sebastià. Lluita entre Manelic i Sebastià per Marta. La gent fa fora a Manelic. Sebastià agafa a Marta possessivamen. Sebastià vol que vigilin a Manelic perquè ha dit que el mataria. Josep, Nando i Perruca ho escolten pero per por, fan com si no. Marta está descansant. Pepa parla de la venjança de Manelic. Ells diuen que no saben res. Arriba Sebastià i vol fer sortir a Marta. Cap dels homes gosen plantar cara a Sebastià. Arriba el majordomo i fa que Sebastià marxi cap a la masia on l’espera el pare de la seva promesa. Nuri espantada arriba al molí i cerca Manelic per tot arreu. Marta s’aixeca del llit per l’arribada de Nuri. Vol anar-se’n amb Manelic. Nuri vol ajudar a Marta a que fugi i se li ocorr un pla per la seva fugida. Marta surt al escoltar la rialla de Nuri. L’espera se li fa eterna. Marta, al obrir la porta, es troba amb el Sebastià que impideix que fugi. Apareix Manelic i lluita amb Sebastià sense ningú que s’interposi. Manelic el mata. Tots queden bocabadats al veure el cadàver de l’amo. Manelic i Marta fugen de la terra baixa Marta, Manelic Mig dia Marta, Manelic, Sebastià i Mig dia Mossèn Marta, Manelic, Sebastià, Tarda Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca Josep, Nando i Perruca Un parell d’hores més tard... Cap al tard Josep, Nando, Perruca, Pepa i Antònia Cap al tard Sebastià, Josep, Nando, Perruca, Pepa i Antònia Enfosquintse Sebastià i Mossèn Enfosquintse Nuri, Josep, Nando, Perruca, Pepa i Antònia Nuri i Marta Enfosquintse Nit Marta i Nuri Nit Marta Nit Marta i Sebastià Nit Manelic, Marta i Sebastià Nit Manelic, Sebastia, Marta, Nit Josep, Nando, Perruca, altres 7. Classifica els personatges en principals i secundaris. Indica els que fan de protagonistea i d’antagonista. Personatges principals Manelic Marta Sebastià Protagonista Manelic i Marta Personatges secundaris Nuri Xeixa Tomàs Mossèn Perdigons Antagonista Sebastià 8. Feis una descripció de cada un dels personatges de l'obra: filiació, caràcter, edat, paper dins la trama... Valorau la versemblança i el relleu psicològic. Us pot ajudar el fet de posar el nom del tipus de relació que mantenen entre ells, representada per cada fletxa (submissió, amor, amistat, compassió, enfrontament, utilització, respecte, possessió...). Manelic -> amor -> Marta -> enfrontament -> Sebastià -> amistat -> Nuri -> menyspreu -> Perdigons Marta -> amistat -> Nuri -> submissió -> Sebastià Sebastià ->utilització -> Manelic i Pubilla -> possessió -> Marta Nuri -> amor/amistat -> Manelic -> amistat -> Marta Perdigons -> respecte i submissió -> Sebastià Tomàs -> compassiò -> Marta i Manelic -> respecte -> Sebastià Xeixa -> amor -> Marta -> enfrontament -> Sebastià Mossèn -> submissió/respecte -> Sebastià Manelic: És originari de la terra alta. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquilitat, a la terra baixa, tot el contrari, per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la terra alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la terra baixa cambien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. Durant el primer acte és una persona innocent i també salvatge, degut a que durant tota la sevavida ha estat vivint a la muntanya fent-se càrrec de ramats. A l'escena XII en concret en Manelic està molt content pel casament i acaba enfadant-se per la llum que es veu, que posteriorment descubrirà que era en Sebastià. En Manelic es discriminat pel fet de no ser d'allà mateix de on so´n tots els altres. Lluita per un amor que no li és correspòs, ell és un simple pastor d'ànima pura i simple, encara que es deixa dur pels sentiments. En Manelic és un personatge que es podria considerar paral·lel al personatge de l'Àgata de l'obra La filla del mar, també d'Àngel Guimerà. Com l'Àgata, ha estat enganyat en un festeig on l'altre persona no l'estimava i l'utilitzava per tapar un altre festeig que no hauria estat ben vist. Com l'Àgata, és innocent i està ple d'ilusió per la nova etapa que comença en la seva vida; com ella, és un personatge diferent dels altres, marginat, però que al final s'acaba guanyant el cor de l'altre persona. Tots dos anhelen tornar als seus orígens I acaben matant a un altre personatge de l'obra. Precisament d'aquesta última similitud prové la que és pràcticament l'única diferencia entre ells dos. L'Àgata acaba matant el seu estimat, per la qual cosa ella també s'acabasuïcidant i l'obra té un final fatalístic. En l'extrem oposat, en Manelic mata el seu contrincant, el seu enemic, i conseqüentment se'n torna amb la Marta a la terra alta, sent aquest un final feliç. Marta: A la escena XII del primer acte na Marta comença molt trista perque creu que el Manelic sap el que té planetjat en Sebastià. Però això va cambiant al llarg de l'escena a causa de que poc a poc la Marta va descubrintla inocencia del Manelic i per això acaba enamorant-se. És encara bastant jove. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a parar per casualitat a la terra baixa d'en Sebastià, i són acollits pel poble, començant a treballar al molí. Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens, però en Sebastià se n'enamora. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dócil per una part, i agresiva per l'altre. Quan acepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, però ella també ha estat engaynada sense saber-ho pel Sebastià. Els seus sentiments respecte en Manelic cambien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fàstic , mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al d'en Sebastià, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la terra alta. Es podria establir una relació paral·lela del personatge de la Marta amb el personatge del Pere Mártir a La filla del mar. Tots dos estimen a una persona que els correspon però que, per determinades circumstàncies no s'hi poden casar. És per això que tots dos han de començar un festeig amb una altra persona que no estimen, però que van estimant a poc a poc al llarg de l'obra, fins a arribar a un punt que ja noestimen l'altre. Algunes de les diferencies són que la Marta és enganyada pel que estimava, mentre que en La filla del mar en Pere Màrtir controla totes les accions, i per suposat el fet que l'obra acabi amb un final feliç en terra baixa, a diferencia de l'altre obra on en Pere Màrtir mor assassinat per l'Àgata. Psicologicament la Marta és un personatge inestable, al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. La Marta és una peça fonamental del triangle amorós de l'obra. Sebastià: És l'amo de toto. Deu tenir uns quaranta i pico d'anys. El poder el converteix en una persona egoísta i falsa que pensa solament per ell mateix. Es fa respectar pel caràcter que imposta. Estima a Marta des de que ella va arribar de nene a la granja, però no s'hi pot casar per què està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti una dot generosa. D'aquesta manera, busca algú de fora del poble que no hagi sentit parlar del seu festeig amb Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Així troba a Manelic i comença aquí un triangle amorós, en la qual Marta variarà els seus sentiments i en Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós i volent recuperar pel preu que sigui l'amor de Marta. Tomàs: És l'ermità del poble i el personatge de més edat de l'obra que casa a Marta i Manelic, i no sap res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima a Manelic, se'l sent com un fill, i per aizò sent molta ràbia quan s'adona de lenredada de la qual se'n sent part culpable per no haver-se'n adonat abans. És innocent i savi, de molt coneixement. És una persona que sap escoltar i entendre els altres. Nuri: Germana petita dels Perdigons. Té un caràcter similar al de la Marta i és per aizò que la seva amistat és molt gran. Marta l'estima molt i li fa de germana gran. És una persona bona i innocent, que veiem com canvia també el caràcter al llarg de l'obra, adonant-se de la realitat de la terra baixa, despertant, i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burles fàcils dels grans i al mateix temps representa l'única persona decent del poble. Mossèn: És l'aliat d'en Sebastià. Li diuen així perqué havia estudiat per ser mossèn, però en la realitat no ho és. És el majordom d'en Sebastià, totalment obedient a ell. No es pot dir massa del seu caràcter per la escassetat d'intervencions. Xeixa: És el moliner i deu tenir una edat més avançada que el Sebastià. Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar. És una persona de molt bona qualitat moral i que està enamorat de la Marta tal com insinua en la rpimera part de l'obra. També és gairebé l'única persona que planta cara al Sebastà, marxant del poble. Pubilla: És la promesa del Sebastià i l'hereva que necessita per poder pagar tots els seus deutes. També és una víctima més utilitzada pel Sebastià per tal d'afavorir-se ell mateix. Devia ser una joveneta. Perdigons: Dins d'aques grupo hi podríem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antònia i el Perrca. Els seus caràcters són similars. En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D'això ells no se n'adonen fins al final de l'obra, durant la qual només fan que criticar ei fer cas a l'amo, tot i sabent que és un tirà. 9. Explica el procés de canvi d'actitud de Marta envers MAnelic. Per quines etapes passa? Els sentiments de Marta envers Manelic canvien al llarg de l'obra. Es poden diferenciar diferents etapes: -Negació (acte 1): ella l'odia perquè pensa que està confabulat amb Sebastià i, fins i tot sent oi per la seva persona. -Petita estima (acte 2): Ella se n'adona que ell la estima sincerament. Canvia i sent gelosia davant la Nuri. Sent afecte cap a ell reflectit quan ell se'n va i ella no vol això. -Passió amorosa (acte 3): Marta només vol estar amb en Manelic, amor correspós. Quan ell torna i se'n van junts i es presuposa que viuen feliços. 10. Què dóna profunditat humana a la trama: les actituds fixes del Sebastià i Manelic o el món intern turmentat i en evolució de la Marta? Clarament, el que dóna profunditat humana a la trama és el món intern turmentat i en evolució de la Marta que al llarg de l'obra passa per diverses etapes molt diferents fins a adonar-se'n dels seus errors i fins que troba l'amor de MAnelic i dexa de turmentar-se. Aquest món turmentat de MArta ho veim reflexat en tots els seus monòlegs de l'obra: -Monòleg 1 (Acte 1): Plora i se'n penedeix de la situació. Sent ràbia contra ella mateixa. -Monòleg 2 (Acte 2): Plora i sent ràbia envers el Sebastià. Ara se n'adona que Manelic la estima de veritat. El fet que Manelic parli d'aqueixa manera amb la Nuri li recorda quan va conèixer a Sebastià. -Monòleg 3 (Acte 3): Espera el senyal de la Nuri per poder fugir i mentre queda pensativa. 11. Trobes qualque paral.lelisme entre algun dels protagoniestes i algun aspecte biogràfic d'Àngel Guimerà? Guimerà, nascut a les illes Canàries, arribà a Catalunya quan tenia 8 anys i sense conèixer-ne la llengua. Una característica de la seva obra és que molts dels seus personatges viuen en llocs que els són estranys i són fills d'altres cultures, d'altres peïsos i, per tant són en part rebutjats i se senten mestissos. La marta era borda i recollida com a desamparada. L'expereiència amorosa de Guimerà també va influir en la configuració dels seus personatges. Guimerà se sentia diferent i marginat i això ho reflexa defensant als éssers marginats de les seves obres, perquè s'hi identifica amb ells. Amb la seva vida adulta no se li coneix cap relació sentimental. En contrapartida, els personatges femenins de les seves obres, en aquest cas la Mart, són caracteritzats de manera molt subtil i intensament idealitzats. Mentres els seus pares vivien junts sense haver-hi consumat el seu amor, ell va ser vícitma de xafarderia com Manelic i Marta, per altres motius. Una altra característica de les seves obres és la idealització de la dona, una característica dels escritors romàntics: Tothom està enamorat de Marta. 12. Al llarg de l'obra hi ha un procés d'identificació de l'hereu Sebastià amb el llop. Comença a k0escena VI de l'acte 1. Ves resseguint-lo i anota les paraules dels personatges en què es produeix. Comenta'l breument. Si Sebastià és el llop, qui són la Marta i el Manelic.? En quina mesura el combat amb el llop pot esdevenir simbòlic? A l'escena VI de l'acte 1 el Manelic ja comenta: Ai, Tomàs, sense jo, el llop! a la derrera escena de l'acte 1, Manelic l conta a Marta una batalla que va tenir amb un llop on el va aconseguir matar després d'una forta lluita. A l'escena XII de l'acte 1 lo darrer que diu Manelic és: Tot dorm a la jaça; i el llop no vindrà, no vindrà... no vin... (adormint-se) Al final de l'obra Manelic exclama: He mort el llop! He mort el llop! Tota l'obra està plena de premonicions i simboloigia. El símbol més clar a destacar que apareix a l'obra és el símbol del llop. En Manelic és la persona que fa emprar aquest símbol. Al principi conta històries de com ell a la muntanya anava a la caça del llop perquè aquest es menjava les ovelles. Si el Sebastià és el llop com a signe de cosa dolenta, un personatge animal amb maldat. Des de sempre el llop representa maldat i egoísme, és el dolent dels contes com el de Caputxeta vermella que acaba mort, també. El que més destaca però és el final de l'obra quan Manelic mata en Sebastià, aleshores pronuncia: "Fora tothom! Aparteu's-e! He mort el llop! He mort el llop!" D'aquesta manera és com vol dir que ha matat en Sebastià, ell era l'autèntic llop que es menjava les seves ovelles i era malvat. Parlava de manera metafòrica. Al final de l'obra l'ovella (Marta) és lliberada i el gos o el pastor (Manelic) mata el llop (Sebastià). També el Manelic simbolitza un gos quan quedava darrera la porta de l'habitació de la MArta per dormir. La sang que el Manelic té la moneda que li va donar el Sebastià també pot simbolitzar la lluita final. 13. Hi ha qualque raó especial per la qual al moliner li diuen Xeixa? Hi ha un tipus de blat de molta qualitat que es diu blat xeixa. Això pot simbolitzar la bona qualitat moral de Xeixa. 14. En les obres de Guimerà hi ha una íntima relació entre l'ésser marginat i la idealització de l'amor. Els personatges busquen l'amor per arribar a una plena realització social i individual. Explica com cadascun dels tres personatges principals s'esforcen a aconseguir l'amor i en quina mesura es poden identificar, si és possible, amb el prototipus d'heroi romàntic i per què? Sebastià vol aconseguir l'amor, o mñes bé el plaer sexual, amb la Marta ja que la té com una possessió per a ell i creu que li perteneix i moltes vegades abusa d'ella. Es pot identificar amb l'heroi romàntic ja que el seu destí és tràgic i el seu final acaba amb la seva mort. Marta primer es sent sola i está amb Sebastià i el deixa fer el deixa fer el que ell vol. Quan arriba Manelic i troba l'amor que ella necessita, demostra a Manelic el seu amor enfrontant-se amb Sebastia i anant-se amb ell a Terra Alta. Es pot identifcar amb l'heroi romàntic ja que s'enfronta a la societat del moment i pateix lluites i revoltes envers els que tenen més poder. Manelic s'esforça per aconseguir l'amr de Marta protegint-la i fins i tot matant al Manelic Demostra el seu amor oferint a la Marta tot el que té, com els doblers que havia guanyat a la Terra Alta. Es pot identificar emb l'eroi romàntic en què és el personatge protagonista, és un individu enfrontat amb la societat o a un poder injust contra el qual mena una lluita desigual. 15. Completa per oposició la següent graella i defineix després en què consisteix el mite de la terra alta creat per Àngel Guimerà. Quina influència exerceix sobre la terra baixa? TERRA BAIXA Torre de Babel Ciutat Pla Societat d'esclaus S'utilitza l'autoritat en benefici propi Massa corrompuda Homes = llops Món prosaic L'ésser marginat és cobejat no per amor, sinó per desig sexual TERRA ALTA Arcàdia Ruralia Muntanyes Homes lliures S'utilitza l'autoritat en benefici de tots Individu pur Ovelles/Pastors Món ideal L'ésser marginat és cobejat per amor Guimerà crea una Arcàdia, món ideal, en la Catalunya pagesívola. La terra alta apareix com un paradís, completament idealitzat, i per això Manelic s'endurà a Marta al cim de les muntanyes, arran del cel des d'on gGuimerà pretenia projectar les qualitats "incorreptibles" de la terra alta sobre la societat atrafegada i egoísta de la terra baixa. Guimerà busca un mite que situa en la terra alta, d'on prové Manelic, que es troba emb les passions i les enveges de la terra baixa. L'obra Terra baixa presenta d'una manera evident una simbologia bàsica que consisteix a contrastar i enfrontar una Terra Alta pura amb una Terra Baixa degenerada. És a dir, que la gent de la Terra Alta és generosa, noble i forta, (tot naturalesa), mentre que la societat de la Terra Baixa está corrompuda. 16. Digues quin és el subgènere teatral de l'obra i justifica la resposta. Terra baixa pertany al subgènere teatral del drama. Els conflictes són greus, pero de mesura humana. La finalitat és commoure. Els personatges són extrets de la vida quotidiana i s'engronten a la realitat social i al moment històric. El final es trágic (encara que la mort sigui del dolent, Manelic i Marta se'n van de la terra baixa deixant la gent de sempre, per exemple la Nuri els anyorarà) 17. Divideix la trama de l'obra en plantejament, nus i desenllaç. Mira si cada una d'aquestes parts corresponen a un acte. Plantejament (Acte1): Presentació del conflicte. Explica els moments anteriors al casament i la situació en què es troben Marta i Manelic (tot dos depenen de Sebastià). Nus (Acte2): Conseqüències del conflicte. Es desenvolupa el nucli i arribem al gran detonant: Manelic descobreix la veritat de Marta amb Sebastià, s'omple d'ira i assegura que matarà el seu amo i fugirà amb la seba esposa cap a les muntanyes. Desenllaç (Acte3): Comprèn el moment des del moment en què Manelic es revolta fins al moment en què mata a Sebastià i fuig amb Marta. 18. Cerca mostres de cultura popular (cançons, històries, etc.) i comenta quina funció tenen. Tomàs conta a una escena una paràbola de Sant Miquel on queda exemplificada la malícia de les Perdigones. Això vol dir que la xafarderia és en certa manera dolenta. Xeixa canta una cançó al començament de l'obra (a la vora del mar hi ha una donzella...) on es refereix a la Marta, el seu amor impossible. Una altra mostra de cultura popular és el refrany "fés favor a bèsties que t'ho pagaran a coces!" 19. El gènere teatral té, a més del diàleg, altres elements. Fes una exposició d'aquests elemtns, amb exemples extrets del text sempre que pugis. Podràs trobar informació en el llibre Llengua i Literatura I. EDEBÉ. Text Actor-Personatge Escenificació Consta del text principal (els diàlegs dels personatges), que es divideix en actes, i els actes en es cenes, i el text acotat (acariment de l'autor per a representar correctament l'obra) Per aclarir: 1. La entrada/surtida d'un personatge a l'escena 2. La posició del personatge que parla 3. La data, lloc... on ocorr l'ació 4. L'actitud o to de veu del personatge 5. La gestualitat 6. La vestimenta del personatge L'actor es comunica mijtançant el diàleg (entre dos interlocutors), el monòleg (el personatge habla amb si mateix) o l'apart (discurs del personatge adreçat a si mateix amb la complicitat del públic). Formada per l'escenografia (tractament dels decorats, la il.luminació, el so...) l'atrezzo (objectes decoratius, vestuari...), el marc escènic (lloc en què es produeix l'escenindicació) i la posada en escena (direcció i muntatge de l'escenificació). Exemples extrets de l'obra: -Acotacions: 1. La entrada/surtida d'un personatge a l'escena: Mossèn, que se'n va. Nuri, que va fent una samarra de punt mitjà. 2. La posició del personatge que parla: (asseient-se la Nuri també), (alçant-se i passetjan-se neguitós) 3.La data, lloc... on ocorr l'ació: És el matí. La mateiza decoració que l'acte anterior. des de fora, s'anirà fent fosc. 4. L'actitud o to de veu del personatge: (contenta del que l'hi hagi dit), (amb molt d'interés), (molt abatut) 5. La gestualitat: (rient conmogut), (bufant a terra) -Monòlegs: Marta: No sé perquè tinc de plorar d'aquesta manera! Tants d'anys que no ploro aixís! ...Si jo em pensava que ja ni en sabi!... Marta (plorant): Sí; diu que sempre plegats, sempre, i jo sé que espera el Sebastià per a dir-li tot i anarse'n! I que he patit aquests dies aquí dintre! I el sebastià, el mal home, perquè ara sí que ho veig que no ha sigut tota la vida un mal home... 20. A més del conflicte Manelic-Sebastià, hi ha altres enfrontaments amo-treballador? Per què? Fins a quin punt l'obrua se situa en aquest aspectee en la tradició romàntica o en la realista? En realitat tots els pagesos tenen conflictes amb el Sebastià, perquè és molt dolent i no es preocupa per ells. Els treballadors haurien de tenir vacances, treballar menys hores, guanyar més dotbers, viure millor... Però el Sebastià no permet això que fa que tots estiguin en contra d'ell, encara que cap gossa enfrontar-se amb ell excepte Manelic, Marta i Xeixa. Conflicte Xeixa-Sebastià: Xeixa no està d'acord amb el que li volen fer al Manelic i s'enfronta amb Sebastia perquè coneix tota la veritat. Tomàs està de la seva part pero no pot fer res, en canvi, Xeixa decideix no formar part. Conflicte Marta-Sebastià: Marta era la seva estimada però s'enamora del Manelic perquè es casa amb ell i s'adona que ell l'estima de veritat sense cap interés (amor pur), mentres que Sebastià és un tirà. Sebastià la tracta com un objecte seu i ella ja no vol res més amb ell. Conflicte Manelic-Sebastià: Ell se sent enganyat quan se'n adona de que el casament era una estratègia per el benefici propi del Sebastià. Se sent humillat i actua com actuaria un animal criat a la natura, de manera salvatge... Matant-lo perquè suposa un obstacle per la realització del seu amor. 21. Manelic no ha combatut i matat l'home, sinó l'amo, el propietari. Què creus que significa aquesta puntualització? Per una part, Manelic ha matat a l'amo de tot, ell ha estat l'únic que s'ha revel.lat contra la persona que tothom guardava el màxim respecte i submussió a pesar de la ràbia que li tenien, que per covardia, no ho van fer. Per l'altra banda, Sebastià com a home, Manelic mor a Sebastià que és l'obstacle de la seva relació amorosa amb Marta. El triangle amorós termina amb el final feliç de Marta i Manelic. 22. El final és revolucionari des d'un punt de vista social o sols representa un acte de legítima defensa davant el tirà? Raona la resposta. Es pot pensar que es un acte revolucionari si ho fes pel tractament que Sebastia té amb ell, encara que hagi matat l'amo. Però és clar que si no hagués estat ell la vícitma d'aqueix engany, no hagués matat a Sebastià. Es pot dir ,llavors, que es tracta dun acte de legítima defensa davant el tirà que ha atemptat amb la seva relació amb Marta i que ha intentat llevar-li el que més estimava. És a dir, essent Sebastià l'amo de tot, Manelic el mata principalment per amor. 23. A quina etapa de l'evolució literària de l'autor situaries aquesta obra? Assenyala els elements romàntics i els realistes. Quins predominen? Aquesta obra pertany a la Segona Etapa com a dramaturg, que és l'etapa més madura com a dramaturg i és l'eix de la gran trilogia (Maria Rosa, anterior i La filla del mar, posterior). Elements romàntics: -Visió idealitzada del món i dels homes. -Els personatges representen idees (bondat, maldat, egoísme, innocencia...). -Els sentiments son abrandats i el que es pretén és mostrar-nos uns conflictes passionals. Elements realistes: -Acció situada a la Catalunya contemporània amb una presència de problemes socials de l'època. -Personatges extrets de la vida quotidiana amb condició modesta. -Sentiments i conflictes passionals abundants. -Utilització de la prosa i un llenguatge molt co..loquial. Els elements romàntics són els que perduren en el drama realista de Guimerà (2ª etapa) de la tragèdia romàntica de Guimerà (1ª etapa). Per tant, si Terra baixa pertany a la 2ª etapa com a dramaturg, predominaran els elements realistes.
