Teoría evolutiva de Lamarck

Lamarck, Jean Baptiste Pierre Antoine de Monet
va ser naturalista francès, creador de la primera teoria
evolucionista o transformista de les espècies animals i
vegetals, en la qual explicava els mecanismes evolutius.
Va ser el primer en utilitzar la paraula “biologia” en 1802,
per referir-se a les ciències de la vida
La raó de crear una nova teoria evolutiva va ser la
necessitat de trobar un criteri de classificació de les
espècies vives. En aquell moment convivien altres
teories, com el fixisme i catastrofisme, acceptades
per la societat.




Els essers vius tenen tendència al seu perfeccionament, que els permet
adaptar-se als ambients més diversos.
La funció crea l’òrgan: les diverses espècies es transformen i
evolucionen condicionades pel medi natural que provoca adaptacions
contínues en els éssers vius que, d’aquesta manera, es veuen obligats a
modificar els seus òrgans per adaptar-se a les noves situacions.
Lleis de l’ús i desús dels òrgans: els canvis de l’ambient creen
necessitats en el organismes per adaptar-se a les noves condicions de
vida. Això origina un augment o una disminució de l’ús d’alguns òrgans,
cosa que implica que es desenvolupin i que finament experimentin una
modificació.
Herència dels càracters adquirits: per tal que els caràctes perdurin i
creixin en les generaions posteriors, han de ser hereditaris.

Lamarck va utilitzar aquest exemple per explicar la seva teoria, ja
que la girafa era un animal que s’havia descobert feia poc i que
causava sensació a la seva època.
Lamarck suposava que les girafes procedien d’avantpassats
semblants als antílops, que a causa de la sequera van tenir que
canviar la seva dieta i es van veure forçats a menjar fulles dels
arbres. Quan el menjar accessible es va acabar només van quedar
les fulles situades amb més altura. Els esforços per arribar a les
fulles els obligaven a estirar el coll i com a conseqüència, el coll i les
potes es devien anant desenvolupant progressivament. Aquesta
característica la devien heretar els seu descendents que també
estiraven el coll per poder menjar i a mesura que passava el temps,
aquests animals esdevenien assemblar-se més a les jirafes actuals.
 Actualment es considera, que la teoria evolutiva de Lamarck, a
banda del seu valor com a primer esbós d’una concepció
evolucionista seriosa en biologia, és errònia, ja que no es dóna el
cas de l’herència dels caràcters adquirits.
No perquè un ésser viu adquireixi determinats hàbits o peculiaritats
físiques, les adquireix la seva descendència.