Suports documentals

HISTÒRIA DEL LLIBRE
Els suports documentals a l’Antiguitat
A tall d’introducció
El suport físic i la forma del nostre llibre no ha estat idèntics al llarg
dels segles.
Alguns entesos diuen que vivim el trànsit cap a una societat ‘sense
paper’. Tot i que aquesta afirmació seria discutible, el que potser no
ho és tant és el fet que el llibre imprès canviarà o conviurà amb
d’altres ‘conceptes’ de llibre: el llibre electrònic?
La història ens permet de saber que les dones i els homes han usat
diversos suports per enregistrar i difondre informació. Alguns
d’aquests han tingut més èxit que d’altres.
Aquests suports més exitosos i rendibles han estat per aquest ordre:
papir, pergamí i paper. Però n’hi ha hagut d’altres que no convidria
oblidar. Observa’ls:
Organitzant els suports
Si els agrupéssim d’acord amb el seu origen podríem distingir suports
d’origen mineral, vegetal i animal.
Entre els primers caldria situar les pedres, l’argila, les peces de
terrissa.
L’epigrafia és, potser, el millor exemple de l’ús de la pedra com a
suport escriptori.
El fang va ser la matèria predilecta dels pobles mesopotàmics per
escriure i formar els primers dipòsits documentals de la història de la
humanitat.
Aquí tens un exemple de les tauletes d’argila amb escriptura
cuneïforme. No cal dir que la seva fragilitat era el seu major enemic.
Els pobles grecs van ‘reciclar’ les peces de terrissa per escriure.
Aquestes peces anomenades ‘ostraca’ se solien usar a l’antiga Atenes
per anotar el nom de la persona que es decidia allunyar o apartar del
poder polític i fer-lo fora de la polis.
També hi ha testimonis de l’ús de certs metalls com a suport
escriptori, com el plom o el bronze.
Dins de l’origen vegetal, al marge del papir i el paper, que veurem
després en profunditat, caldria situar les fulles de palma.
Si observes la imatge, el tipus de suport determina la forma del llibre.
Aquesta és una idea que cal tenir molt present.
Per acabar aquest breu repàs, els suports d’origen animal. El més
conegut: el pergamí, però n’hi ha d’altres, com els ossos d’animal.
Interessa, però,
segona imatge.
Es combina la fusta i la cera, i és un
antecedent del nostre llibre en forma de
còdex. Es tracta d’un llibre romà que
servia per fer anotacions, prendre
apunts, fer operacions aritmètiques...
Les ‘fulles’ de fusta recobertes de cera
permetien la reescriptura.
de
retenir
la
EL PAPIR
El papir és el suport escriptori per excel·lència de l’Antiguitat. Fou
usat per tots els pobles de la Mediterrània fins al segle X dC.,
encara que en aquestes dates ja havia caigut en desús.
És una planta aquàtica cultivada en el delta del Nil. Egipte va ser el
seu principal centre productor i en va exercir un cert monopoli.
Sobre el seu procés de fabricació consulta.
La fulla de papir era fràgil, no podia doblegar-se i només podia usarse per una sola cara.
Tenia avantatges en relació amb les tauletes d’argila, com la
possibilitat de contenir il·lustracions. D’aquí que el primer llibre
il·lustrat a la història sigui l’egipci.
EL PERGAMÍ
Sorgeix com a resultat del perfeccionament del tractament del cuir
a partir del segle II dC. Pèrgam era el centre productor i
probablement va sorgir per pal·liar la manca de papir provinent
d’Egipte.
El tractament de la pell per transformar-la en un suport apte per
escriure és llarg i costós. Per conèixer-lo consulta
La seva generalització va modificar l’escriptura i la lectura. La pell
suporta l’escriptura per les dues cares. Permet la utilització de la
ploma d’oca, que ofereix més possibilitats que el càlam. Els folis de
pergamí es poden doblegar i cosir i així afavoreixen el sorgiment del
còdex, precursor dels nostres llibres.
És més resistent que el papir, al qual va substituir a partir del segle
IV dC.
Abans del XIII la fabricació del pergamí era una tasca exclusiva
dels monestirs. Després se secularitzà i van néixer gremis
especialitzats en els diferents processos que intervenien.
EL PAPER
És una invenció dels xinesos en el s.II dC. resultat de la seva recerca
d’una seda més barata.
El paper és introduït pels àrabs a Europa a través de la Península,
que havien après dels xinesos la tècnica de la seva fabricació.
En el segle XIII Itàlia començà a fabricar-lo, i posteriorment es
convertí en el primer centre productor. A partir del segle XV serà el
suport escriptori predominant.
L’ús generalitzat del paper va afavorir un abaratiment del llibre
manuscrit i propicià la seva difusió.
El millor material era la fibra del lli. Un cop descomposada per
maceració, rentada i aixafada, la fibra dóna una polpa que, un cop
afegits aigua i almidó, produeix pasta de paper.
Per saber més…
sobre la història i la fabricació del paper pots consultar:
Breve historia del papel
Historia del papel
Evolució cronològica dels principals suports
documentals
Per saber més…
Aquí teniu dos recursos molt recomanables:
L’aventure des escritures és una exposició virtual feta per la
Biblioteca Nacional de París.
Breve historia de la escritura: soportes, materiales, técnicas. És
un article molt clarificador sobre el tema que heu treballat.
HISTÒRIA DEL LLIBRE
Les formes del llibre antic
La forma del llibre antic ve determinada pel seu
suport escriptori
Indubtablement les característiques del papir van
decisivament en l’adopció de la forma cilíndrica del llibre.
influir
El rotlle de papir o de cuir solia tenir una llargada entre 8 i 10
metres i la disposició del text es feia en columnes.
El tipus de lectura estava determinat per la forma del llibre i la
manca de paginació. Dos aspectes que no facilitaven la localització
dels fragments d’interès, i que obligaven a una lectura
‘memoritzadora’ del text.
El rotlle era molt fràgil. Per protegir-lo es lligava amb la lora i calia
guardar-lo en teques. S’enrotllava a l’entorn de l’umbilicus i duia un
titulus o index que l’identificava.
Aquest conjunt de termes propis del llibre en forma de rotlle els
pots ubicar en la següent il·lustració.
Del rotlle al còdex
Les tauletes de cera, que ja coneixes, usades per prendre notes i
en l’àmbit domèstic van ser l’antecedent del còdex.
L’aparició del còdex va lligada al procés de substitució del papir pel
pergamí com a suport escriptori, tot i que hi ha exemples de
còdexs fets amb papir.
El còdex rendibilitza la superfície escriptòria i és molt menys
vulnerable que el rotlle.
A pesar dels evidents avantatges quant a manejabilitat,
portabilitat i economia d’espai, el rotlle era percebut pels erudits
romans com un símbol de superioritat cultural. En conseqüència, el
còdex es va vincular inicialment a sectors socials modestos i a usos
culturals que no tenien a veure amb l’erudició.
Per què acostuma a assenyalar-se l’estreta
relació entre l’adopció del còdex i l’extensió
social del Cristianisme?
Perquè els primers cristians procedien de grups socials amb escassa
formació i on el pes de la tradició cultural era menor, alhora que eren
sabedors de la simbologia associada al rotlle. (El còdex era vist com
el llibre dels pobres.)
Perquè es va voler manifestar una distinció enfront del format dels
textos sagrats jueus i de la literatura profana grecollatina.
Perquè l’aprenentatge de la religió cristina es basava en un
coneixement precís de les escriptures, i el còdex no dificultava la
necessària relectura del text.
Perquè era fàcil d’amagar. (No perdem de vista el temps de
persecució que van viure els cristians.)
I després dels cristians...
Diversos professionals, com els del dret, per exemple, requerien
localitzar passatges i fragments i reproduir-los amb exactitud, tant
per al desenvolupament de la seva activitat com per a l’estudi.
El còdex garantia molt més que el rotlle una consulta àgil i ràpida,
així com la inclusió de comentaris en els marges de les pàgines.
Activitats
•
A partir del que has llegit i consultat en aquests dos mòduls assenyala i
argumenta les condicions més importants que determinen l’èxit
històric d’un suport escriptori.
•
Busca, si et cal, en qualsevol diccionari o enciclopèdia el terme
‘palimpsest’. En relació amb un dels principals suports escriptoris que
has vist, què posa en evidència?