JOHN LOCKE A: Locke, com Hobbes, descriu un estat de naturalesa on no hi ha govern. Com és aquest estat de naturalesa? Hi ha lleis en estat de naturalesa? Si és així, qui les fa complir? Segons Locke, les persones són propietàries o tenen dret a la propietat privada, en l’estat de naturalesa? En virtut de quina raó? L’estat de naturalesa de Locke es similar al de Hobbes en el punt de que la societat es crea en els dos per evitar l’estat de naturalesa. Però es molt diferent en la resta d’aspectes. En l’estat de naturalesa de Locke, les persones tenen dret a les seues propietats, entinen propietat com el dret a la vida, la llibertat y els seus bens. També els individus no tenen casi relació amb la resta de individus ja que cadascun actua per el seu benefici propi. Tenien en compte això, no pareix que hi hage la necessitat de eixir del estat de naturalesa, però al no hi haure lleis, ni un govern fort que faça compliries, es a dir, que aunque tu tingues dret a la teua propietat privada, no hi ha ningú que et garantisca el mantindre-la, provoca la necessitat de renunciar a algunes de les llibertats. De esta manera sorgix l’estat. B: Per què les persones volen abandonar l’estat de naturalesa? Què motiva la gent a decidir-se a minvar la seva llibertat? Com he dit en el exercici anterior, a priori ningú voldria eixir del estat de naturalesa ja que l'únic que passaria serie pedrer llibertats. Ara be, com havia dit, la gent decidix abandonar per garantir la seguretat de les seues propietats, es a dir que estan motivats a abandonar l’estat de naturalesa, per fer que la llei natural del dret a les propietats. Per això se elegix a uns jutges que se encarreguen de jutjar a qui incomplisquen les lleis i un govern que fa compliries. C: Compara les concepcions de Locke i Hobbes pel que fa a les lleis naturals. Tenim drets abans del pacte? Què diria cadascun dels autors? Les lleis naturals eren molt diferents en Locke y Hobbes. Mentres que les lleis naturals de Hobbes diuen que es un estat de guerra de tots contra tots on tots tenen dret a tot, que serie com si ningú tingueres dret a res, mentres que les lleis naturals de Locke diuen que l'esser humà actua de forma independent sense la necessitat de relacionar-se mes que per el seu únic profit on tens dret a les teues propietats (Vida, llibertat i bens) però no tens la garantia de mantindre'ls. En resum, per una banda, Hobbes diu que segons les lleis naturals ningú te dret a res, y que l’esser humà viu en el constant estat de guerra de tots contra tots, mentres que per l'altra banda tenim a Locke que pensa que l’esser humà es independent y que te drets sols a les seues propietats. D: Està justificat, segons l'opinió de Locke, desobeir el sobirà? Hi ha algun espai en la teoria de Locke per als objectors de consciència (persones que es neguen a obeir la llei per la seva consciència)? Si el sobirà promulga una llei dolenta, o castiga l’innocent, o viola les lleis naturals, es justifica la rebel·lió? Per què? Els individus entren en una societat per protegir les seves propietats. Per a això se instaura un poder polític, on la seva única legitimat es el consentiment dels individus. En el cas que el poder polític comence a intervenir en les propietats, ja siga amb lleis dolentes o amb castigar a un innocent, es a dir que actua amb violència amb els individus, no sols esta trencant la llei natural, sinó que també esta trencant el pacte amb els individus, es a dir que perd la seva legitimitat i fa que no puga queixar-se si els individus per defensar-se actuen amb violència també. La funció del estat es nomes la de mantindre l’autonomia de les persones y de mantindre les seues propietats, no la de dirigir la societat y a vegades el poder legislatiu o el poder polític transgredixen les llibertats, cosa que incomplix amb el pacte establert. Al sobirà incomplir el pacte, es sinònim de declarar la guerra als individus que per defensar-se, incomplixen les normes. Els motius per els quals l’estat pot incomplir poden ser: Per la seua ambició personal, per por a la societat, degut a que aquesta ja s’havia manifestat amb anterioritat, i en vez de tractar de solucionar les coses, a reprimit mes als individus (com per exemple el diumenge sagnant que va passar a Rússia el 1905, que una manifestació demanant justícia al tsar en vez de arribar a un acord, el tsar va enviar als kosaks a dissoldre la manifestació amb violència); per la neciesa del poder politic, per corrupció. Sempre que el poder polític faci un us arbitrari i o absolutista de la llei, els individus recuperarar la seua llibertat individual, es a dir que desobeiran al govern.
