Separació d'indicadors per cromatografia en capa fina

ANÀLISI INSTRUMENTAL
1-feb-2000
Pràctica 2: Separació d’indicadors per cromatofrafía en capa fina.
Tema: Cromatografía en capa plana
OBJECTIU
Separar una barreja de fenolftaleïna, metil taronja i vermell de metilè per cromatografia sobre
paper utilitzant hidròxid de sodi com a dissolvent.
FONAMENT TEÒRIC
La diferent velocitat de migració dels pigments que volem separar per la fase estacionària és
la propietat que farem servir per fer aquesta separació cromatogràfica en capa plana.
La capa plana té una coberta de material porós que és la fase estacionària. El vidre sobre el
què es troba fixada aquesta fase estacionària és el suport de la fase estacionària.
L’hidròxid de sodi 0,1 M és la fase mòbil, capaç de recollir els indicadors sense interaccionar
amb ells.
MATERIAL









Regla.
Cambra cromatogràfica.
Placa cromatogràfica.
Bàscula analítica.
3 vassos de precipitats de 250 ml.
Espàtula.
Proveta de 100 ml.
3 ampolles.
3 capil·lars.
REACTIUS
 Hidròxid de sodi 0,1N. (NaOH).
Corrosiu C
R35: Provoca cremadures greus.
S26: En cas de contacte amb els ulls, rentar amb aigua abundant i anar al metge.
S36/37/39: Fer servir indumentaria i guants adeqüats i protecció per als ulls/la cara.
1
S45: En cas d’accident o malestar, acudir al metge (si es possible, mostrar-li l’etiqueta).
 Alcohol etílic. Etanol.(C2H6O).
Fàcilment inflamable, F
R11: Fàcilment inflamable.
S7: Mantingueu el recipient ben tancat.
S16: Protegiu de fonts d’ignició. No fumeu.



Fenolftaleína (C20H14O4).
Vermell de metilè.( C15H15N3O2). Àcid p-dimetilaminoazobencenocarboxílic.
Metil taronja. (C14H14N3NaO3S). Heliantina B. Taronja dorat. Tropaeolina D. p(pdimetilaminofenilazo)benceno sulfonato de sodio.
R10: Inflamable.
S24/25: Cal evitar-ne el contacte amb els ulls i la pell.
MÈTODE
Diagrama per fer la cromatografia:
Es col·loca el NaOH 0,1 N a la
cambra cromatogràfica
30 minuts
Posar la placa cromatogràfica
a la cambra i tapar-la.
Fer una línia a uns 3 cm de costat a
costat de la placa cromatogràfica
amb un llapis gruix que no faci
malbé la superficie
Posar una minúscula gota de cada indicador a la línia
traçada deixant uns 2 cm de gota a gota i posant, a
més, gotes de mostra (barreja dels tres indicadors) a
la mateixa distància.
Quan el front de l’eluent ha
recorregut uns 15 cm, treure
el paper i marcar amb llapis.
Fer els càlculs i
observacions pertinents
2
RESULTATS I CÀLCULS
Dades experimentals:
Distància recorreguda per la fenolftaleïna
Distància recorreguda pel vermell de metilè
Distància recorreguda pel metil taronja
Distància recorreguda per a la mostra 1 (fenolftaleïna)
Distància recorreguda per a la mostra 1 (vermell de metilè)
Distància recorreguda per a la mostra 1 (metil taronja)
Distància recorreguda per a la mostra 2 (fenolftaleïna)
Distància recorreguda per a la mostra 2 (vermell de metilè)
Distància recorreguda per a la mostra 2 (metil taronja)
Distància recorreguda pel solvent
5,5 cm
10,5 cm
11,5 cm
6 cm
10,5 cm
11,5 cm
5,5 cm
10,5 cm
11,5 cm
12 cm
Factor de retard:
Rf= DSOLUT
DSOLVENT
Taula de resultats (dades de la cromatografía)
Solut
Fenolftaleïna mostra 1
Fenolftaleïna mostra 2
Vermell de metilè mostra 1
Vermell de metilè mostra 2
Metil taronja mostra 1
Metil taronja mostra 2
Factor de retard
Rf = 6/12 = 0,5
Rf = 5,5/12 = 0,458
Rf = 10,5/12 = 0,875
Rf = 10,5/12 = 0,875
Rf = 11,5/12 = 0,958
Rf = 11,5/12 = 0,958
Les taques, que no eren nítides, han estat mesurades des de la seva meitat. La taca de vermell
i la taca de taronja estan tocant-se i son difuses.
Com que les taques de taronja de metil i de vermell de metilè no estàven prou ben separades,
no podem parlar d’una bona selectivitat. La eficàcia tampoc era adequada, ja que les taques no
eren clares, eren difuses. Com que la selectivitat i la eficàcia no son bones, podem parlar d’una
baixa resolució.
OBSERVACIONS
1.
2.
3.
4.
Ha estat un mètode molt més ràpid que la cromatografia en columna oberta (pràctica 1).
El tamany de les taques no ha estat decissiu per tenir més qualitat de separació, ja que els
altres cromatogrames s’havien fet amb taques molt més grans que les del nostre grup i
han obtingut aproximadament els mateixos resultats.
Encara que no podem aplicar molts dels càlculs, hem vist com es separen els components
i es poden diferenciar, al menys, els tres que composen les mostres.
La taca de fenolftaleïna es veu quan la placa s’asseca.
3