Capoeira

I.
LA CAPOEIRA
ÍNDEX
LA CAPOEIRA
Introducció .......................................................................................... Pàg 2
1. Què és la capoeira? .............................................................................. Pàg 5
1.1 Significat de la paraula capoeira ...................................... ......Pàg 6
2.Historia/Origen de la Capoeira ............................................................. Pàg 7
3. Quilombos ..........................................................................................Pàg 18
3.1Origen ............................................................................... .......Pàg 19
3.2 El Quilombo de Palmares, RF ............................................... Pàg 20
3.3 Mapa dels Quilombos .......................................................... Pàg 23
4.Utilitat de la capoeira ........................................................................... Pàg 24
5.Tipus de capoeira ................................................................................ .Pàg 25
5.1 Capoeira regional .....................................................................Pàg 28
5.1.2 Mestre Bimba: Pare de la capoeira regional ....................Pàg 29
5.2 Capoeira angola ......................................................................Pàg 30
5.2.3 Mestre Pastinha: Pare de la capoeira angola ...................Pàg 34
5.3 Comparativa: Regional i Angola ..........................................Pàg 38
6. Vestimenta ...........................................................................................Pàg 40
7. Graduacions .........................................................................................Pàg 42
8.Batizados .............................................................................................. Pàg 48
9. Música, relacionada amb la capoeira ...................................................Pàg 49
9.1 Ordre musical .......................................................................... Pàg 53
9.2. Tipus de cançons ...................................................................Pàg 54
1
9.3 Instruments........................................................................Pàg 57
10. Qualitats físiques que desenvolupa la capoeira ...................................Pàg 63
11.Qualitats psicològiques que desenvolupa la capoeira ...........................Pàg 66
12. La roda .................................................................................................Pàg 68
12.1 Cops/Moviments de la capoeira ...............................................Pàg 69
13. Conclusions ..........................................................................................Pàg 73
14. Bibliografia .......................................................................................... Pàg 77
El meu treball anomenat la capoeira, pertany a l'àrea d'Educació Física i el meu respectiu tutor ha sigut en
Carlos professor d'educació física del centre I.E.S Cal·lipolis.
Vaig decidir fer el treball sobre la capoeira perquè vaig entrar en una associació brasilera anomenada ABADA
(Asociació Brasileña de Apoyo de Desarrollo del Arte Capoeira ). M'havien esmentat que al institut de Salou
hi feien capoeira des d'aquell moment vaig començar a interessar−me sobre aquest art i a mesura que anava
adquirint més coneixements sobre aquest més m'interessava.
Vaig decidir participar en aquesta activitat i en certa manera a poc a poc me he anat involucrant amb aquesta
cultura, la brasilera. El meu mestre ens va explicar d'on provenia la capoeira i perquè va sorgir, em va deixar
fascinat.
Vaig veure que era un art, un tipus de lluita, una dansa, però el que més em va interessar va ser la
espectacularitat i alhora l'eficàcia d'autodefensa que té la capoeira.
Un altre dels motius per el qual vaig fer aquest treball fou la mancança d'informació que hi havia això em
produïa una sensació de voler saber, d'investigar, de buscar−hi bé, per això vaig pensar que seria molt adequat
fer un treball de recerca sobre una tema difícil de trobar informació, si bé no era adequat era més emocionant
per a mi.
Un dels motius principals també va ser el poc coneixement de la capoeira en la societat, sobretot a Espanya.
La majoria de la gent desconeix totalment que és la capoeira i en poques ocasions algú et pot explicar el seu
origen.
També crec que podria ser interessant explicar quina metodologia he seguit per elaborar aquest treball.
Primer que tot vaig començar a fer una recerca de llibres el que va suposar bastant esforç ja que la majoria de
llibres que vaig trobar estaven escrits en llengües que jo desconeixia totalment ( portuguès, brasiler...). Encara
així vaig poder trobar un llibre en castellà A som do berimbau, que amb molts problemes el vaig poder
aconseguir.
També vaig començar a fer una recerca per la xarxa d'internet molt més útil que la que havia fet abans amb el
llibre, perquè a internet pots trobar diferents visions sobre la història, diferents tipus d'opinions, i poc a poc
vas traient conclusions i així poder donar la teva opinió, que ha intentar ser sempre la correcta ( mancança
d'informació en espanyol −català ).
Els meus professors de capoeira ( grup ABADA ) em van ajudar bastant ja que ells coneixen la capoeira
millor que ningú, ja que l'han practicat des de que eren infants.
2
Quan ja vaig tenir totes les fonts amb la informació necessària vaig elaborar un petit esborrany on vaig
ficar−hi les idees principals i vaig anar classificant la informació de més important a menys i així vaig anar
creant els apartats del treball.
Una vegada fets els punts més importants vaig començar a redactar i elaborar amb deteniment cada apartat. I
així vaig completar aquests procediments per poder fer aquest treball.
Crec que en la introducció seria necessari comentar la situació en que es troba la capoeira avui en dia. La
capoeira està experimentant en els últims anys un increment de participació molt important, a la gent li atrau
molt la idea de poder arribar a fer unes acrobàcies tan perfectes com els grans capoeiristes, a l'any 2004 milers
de persones al Brasil van començar a practicar capoeira, podem dir que la capoeira és un art de moda al Brasil
( per poder tenir una idea aproximada de el creixement que ha sofert la capoeira diré que el meu grup ABADA
fa classes a tots els estats brasilers, a més de 65 països i ja disposa de 30.000 afiliats ).
El que m'agradaria transmetre amb aquest treball és que la capoeira són acrobàcies i molt més, que és un joc
amb el teu cos, és arribar a l'harmonia del cos i l'ànima, és treure tot allò que tens dins, a més en aquest treball
presento una nova forma de practicar un tipus de lluita i a l'hora introduir−te en una antiga ( s.XVI) però
desconeguda nova cultura ( a Europa es comença a conèixer ara).
Vull donar a conèixer aquest estil de lluita, les seves característiques, la seva filosofia, donar a conèixer el seu
origen, perquè la practicaven, en que ajuda al organisme i la seva similitud amb un art marcial i afirmar que
ho és.
La manca d'informació ha sigut un gran problema ja que la capoeira va evolucionar de forma oral, amb la
paraula, per tant no hi ha una abundància d'escrits. A més he tingut que recórrer a llibres escrits en portuguès i
a través de traductors comprendre la seva informació. La llengua en el qual està la majoria d'informació també
ha suposat un gran impediment.
Com definim la capoeira. És un Art marcial? un Esport? un Ball? Acrobàcies? Lluita? Defensa personal?
Cultura? Sensacions?
El primer de tot és que molta gent descriu la capoeira com un simple ball per cridar l'atenció i exhibir−se, però
jo considero que és alguna cosa més, considero que la capoeira és un art marcial. Aquesta afirmació intentaré
argumentar−la a mesura que el treball es vagi desenvolupant.
Encara així crec que la capoeira no és de les arts marcials amb més eficàcia, ja que el Kick Boxing, Muay
Thai, Valetudo, etcètera et poden donar un rendiment òptim a l'hora de lluitar. Però la meva opinió és que la
capoeira va començar sent el resultat de les ganes de llibertat dels esclaus fusionada amb l'esperit lluitador de
l'esclau, però últimament la capoeira s'està visualitzant d'una altra forma, s'està fent servir com a exhibició
acrobàtica de gran flexibilitat per a impressionar als públics. Cada Mestre ensenya un tipus de capoeira, cada
mestre té les seves manies, i els resultats són ben diferents entre els alumnes d'un mestre o d'un altre.
Considero que la definició més objectiva que la capoeira pot tenir és la de que és un procés dinàmic constituït
per a dues persones regides per un ritme (normalment el berimbau) en el qual els dos individus mostren a la
gent que els rodeja ( roda ) la seva manera de jogar o participar en la capoeira, intenten lluitar amb la màxima
agilitat i flexibilitat i alhora intentar impressionar al seu contrincant.
Doncs hi han moltes teories sobre el significat d'aquesta paraula amb la relació amb la lluita capoeirana:
− Hi ha historiadors que diuen que va néixer a la llengua tupí. Kapu´era és "clareia"(clariana al matoll).
Terme què està relacionat amb el terreny de matolls on es feia lloc per al cultiu agrícola, també zona de
pràctica de capoeira per als esclaus (zones amagades).
3
− També hi ha un altra teoria que diu que la paraula capoeira prové de una llengua tupí−guaraní parlada per
molts pocs al Brasil al s.XVI i amb el mot de caa−pua−neira era com denominaven el nom d'una planta raça
de la regió interior, que fa referència a la lluita del capoeirista perquè els capoeiristes quan van estar marginats
a la ciutat doncs es van dedicar al robatori, aquests els practicaven en aquest arbust.
− Hi ha una tercera teoria que diu que les maltes els grups que estaven marginats a les ciutats de capoeristes,
es passaven moltes hores en els mercats de les ciutats pidolen gràcies a la capoeira i existeix un tipus de
cistella per portar als galls que es diu capoeira i van identificar amb gran simbolisme els moviments del gall
que feia per voler sortir de la gàbia, amb aquesta teoria veiem que es comparaven amb un gall amb ganes de
llibertat (escapar de la gàbia).
Per esbrinar sobre el naixement de la paraula capoeira he anat contrastant en diferents fonts i he vist que les de
més importància donaven com afirmativa l'opció de procedència de la llengua tupí encara que he cregut
imprescindible ficar altres teories, ja que la procedència no és exacta ( no hi ha documentació escrita amb una
única teoria veritable).
Hem de remuntar−nos al S.XVI, quan les grans potències d'aquest moment, Anglaterra, Espanya, Portugal, i
altres tantes intentaven colonitzar tot el món, hem refereixo a envair altres països per així posseir les riqueses
d'aquests, sotmetre a les persones a un règim autoritari i gairebé sempre lligat a un règim de forta repressió.
Ens centrarem en l'imperi de Portugal en el s.XVI, en aquest moment Portugal ja havia conquistat alguns
territoris, però és ara en el segle XVI quan Portugal comença a descobrir i colonialitzar. El nou rei va afavorir
a la classe mitjana portuguesa i amb això als mariners i comerciants els va subvencionar els pressupostos dels
diferents materials (això va ser un incentiu per desenvolupar la colonització).
El govern portuguès es va dividir en dues ideologies, uns volien dominar el Àfrica sub−sahariana, uns altres
volien conquistar les índies. Portugal va començar a conquistar el nord d'Àfrica, més tard també va començar
l'expansió per les índies.
Una vegada Portugal havia complert els seus objectius en les índies (mes o menys) va decidir arribar a les illes
Açores i Madeira, que més tard li farien de pont per arribar a la gran colònia del Brasil. I és aquí al Brasil on
vull centrar l'atenció ja que és aquí on va néixer la capoeira o si més no va néixer i es va desenvolupar amb
més intensitat.
Els portuguesos necessitaven mà d'obra, ja que el Brasil era un país amb grans plantacions i aquest tipus de
conreu necessiten molta mà d'obra, els portuguesos havien intentat d'esclavitzar als natius del Brasil ( només
arribar−hi) però van veure que els natius no aguantaven el ritme de vida d'un esclau. Per tant van començar a
traficar amb esclaus de l'Àfrica ( aguantaven millor el treball i les temperatures altes ).
El tràfic d'esclaus va durar 400 anys i va ser una caça de l'home blanc cap a l'home negre, els portuguesos i en
general tota la raça blanca classificava als negres d'animals. Uns 350.000 africans a l'any eren capturats a
l'Àfrica i solament una desena part arribava a la destinació corresponent (50 dies de viatges), ja que les
dolentes infrastructures dels navios negreiros i les males condicions del viatge feien que els esclaus no
arribessin al seu destí ja sigui per esgotament, falta de menjar, absència total d'higiene, epidèmies, etc.
4
5
Quan al s.XVI ( a finals ) arriben aquests navios a Brasil, plens d'africans ( destinats a treballar) procedents de
colònies com Angola, Congo, Guinea, fa que es ajuntin diferents cultures amb unes altres de ben diferents. Els
africans porten amb ells unes danses anomenades n'golo i batuque, el 'n golo majoritàriament procedia de la
colònia d'Angola ( va ser la més castigada per els portuguesos, era allí on es trobava el major nombre de
practicants. Altres regions d'Àfrica també van ser durament castigades pel tràfic d'esclaus com Moçambic,
Congo, etc. N'golo significa força i poder, encara que alhora també significa la dansa de la zebra. Què era la
dansa de la zebra?. Els nens angolenys quan arribaven a la seva pubertat, tenien que fer al seu poble un
coambat, el que demostrés més habilitat, flexibilitat, agilitat, era el que guanyava, i el que guanyava tenia el
privilegi de casar−se amb qui volgués i a més a més tenir una boda totalment gratis. Per l'altra part el batuque
6
era l'altre tipus de lluita portada a Brasil per els africans, consistia en lluitar amb un peu al terra i l'altre a l'aire,
el que més temps aguantés de peu guanyava i el guanyador era considerat el major guerrer del poble.
Al Brasil es van fer grans plantacions de canya de sucre que era molt productiva i els portuguesos obtenien
molts beneficis. La manera de obtenir més beneficis és explotant als treballadors i així ho feien, els esclaus
treballaven 18 hores al dia, eren maltractats per els senyors blancs i només rebien un menjar al dia. Durant el
poc temps lliure que tenien treien el coratge i l'esperit de llibertat que encara els quedava i practicaven
brincadeira de angola.
Els esclaus vivien en senzalas, era allí on dormien i on tenien els seu poc temps lliure. L'informació que he
pogut aconseguir diu que les primeres manifestacions de capoeira van sorgir en aquest lloc. Però, ¿com podien
inventar un tipus de lluita que es camuflés davant els seus senyors? Molt fàcil, els esclaus es van fixar en els
moviments de diferent animals de la selva ( micos, ximpanzés, lleons ) i van anar copiant els moviments
d'aquests animals, de fet el nom d'alguns cops de la capoeira rendeixen homenatge al animal en que es van
inspirar per imitar el cop. Exemple: Macaco: gir cap enrera amb una mà (moviment semblant a la forma de
saltar dels micos) amb aquests cops i afegint la malícia que veien als homes blancs quan colpejaven als
esclaus es va crear la capoeira com a lluita camuflada.
Els esclaus formaven un cercle ( roda ) , dos homes es situaven al centre exhibint el seu estil i els nous
coneixement que havien adquirit i a més a més aprofitaven i era la seva manera de ficar−se en forma per una
futura fugida o lluita contra els que vigilaven. S'anava progressivament pujant el nivell de la lluita ( l'intensitat
de la lluita sempre regida per els ritmes dels instruments) en aquells temps fets de manera molt rudimentària.
Aquesta lluita de esclaus només consistia en marcar els cops, mai s'arribaven a glopejar, això ho tenien
reservat pels homes blancs.
Quan es feien les rodes sonaven uns tambors i uns xiulets construïts per ells, i dos o tres capoerisites s'estaven
per la feina de vigilar si venia algú guarda, quan veien apropar−se al home blanc portuguès feien una senyal
als capoeiristes i radicalment canviaven de ritme i baixaven el nivell de agressivitat per a que els senyors no
sospitessin.
Els Africans havien portat la seva cultura al Brasil. Aquesta cultura era transmesa oralment, només es podia
conservar a través de la paraula.
Els esclaus quan creien oportú s'armaven amb les eines del camp i intentaven fugir camp a través ( grans
motins de fins i tot 50 persones ). Els que no tenien armament feien servir la lluita que havien practicat durant
tant de temps en els seus temps lliures, la capoeira. Era una lluita desequilibrada, armes convencionals
portugueses, contra el cos a cos brasiler; encara així molts esclaus aconseguien fugir.
Els que aconseguien fugir formaven com uns petits pobles anomenats Quilombos, el més gran va ser el de
Palmares.
En una noche cualquiera del año de 1597, cuarenta esclavos huyeron de un engenho en el sur de
Pernambuco. Hecho corriente. Esclavos huían todo el tiempo de todos los engenhos. El número es que
parecía excesivo: cuarenta de una vez. Fue también insólito lo que hicieron antes de optar por la fuga
colectiva: armados de guadañas, chuzos y mazos habían masacrado a la población libre de la hacienda. Ya
no podrían esconderse en los matos y breñas vecinos − serían cazados furiosamente hasta que, uno por uno,
7
tuviesen el destino de los amos y captores que habían ajusticiado.
De mañana, ciertamente, la noticia correría la Zona de la Mata − esa formidable galería verde que,
salpicada de cañaverales, a unos diez kilómetros del mar, lo acompaña sin nunca perderlo de vista. Tenían la
libertad y una noche para actuar.
El quilombo de Palmares sembla ser que va ser el més gran de la historia de la recerca de la llibertat per els
esclaus. Aquest Quilombo estava perfectament organitzat, ja sigui políticament com socialment hi existien
unes jerarquies. El Rey era Ganga−Zumbi, més conegut com Zumbi de Palmares, una de les llegendes més
importants de la capoeira. Zumbi va ser l'introductor de la capoeira als Quilombos com a mètode de defensa
en cas de futurs atacs.
Al llibre Zumbi on podem trobar detalladament tota historia, les anècdotes, la forma de vida del Quilombo,
etc.
Els esclaus no podien més d'aquella inhumana esclavització, necessitaven fugir i tornar a crear un tipus de
societat on ells s'hi trobessin bé.
Al llibre de Do Santos es veu clarament el sentiment que tenien els esclaus i les seves...intencions...de...fugir:
La fuga era la única manera de que recuperaran su humanidad − esta es la mejor respuesta que conozco
Els portuguesos es van donar compte de la creació d'aquests Quilombos ( torturaven als esclaus que atrapaven
i els obligaven a dir on estaven situats).
Als començaments del s.XVII la majoria de quilombos van ser trobats. Quan els portuguesos trobaven un
Quilombo el primer que feien era cremar−lo, després capturaven a tots els esclaus que hi vivien allí. Va ser en
aquest període quan Zumbi ( després de haver guanyat algunes expedicions portugueses amb només com
armament les mans i peus ) fou mort i torturat.
Els que van sobreviure van marxar a les ciutats. Allí es van crear les maltes grups que eren socialment
marginals. Aquestes maltes van començar a desarrollar la capoeira com a mètode per aconseguir diners,
ballaven en els carrers amb l'objectiu d'aconseguir diners. Això no va funcionar, la capoeira no donava diners
per tant els capoeiristes van ser contractats per màfies les quals els feien robar, assassinar, en conclusió els
capoeiristes van caure en un entorn amb moltes dificultats i criminalitat. Als pobles els capoeiristes eren
sinònim de lladres.
Els capoeiristes ( ja en un estatus social molt baix ) seran contractats per el Rey com a mercenaris i aniran a
lluitar en nom de Brasil a guerres com la de Paraguay. La capoeira va arribar a uns extrems de criminalitat i
les autoritats van declarar la capoeira il·legal, aquell que practiques capoeira seria sancionat amb sis mesos de
presó.
"Dos, Vadios e Capoeiras" −− Art. 402 − Fazer nas ruas e praças publicas exercidos de agilidade e destreza
corporal, conhecidos pela denominação de capoeiragem (andar em correrias, com armas, andar com
instrumentos capazes de produzir uma lesão corporal, provocando tumulto ou desordens, ameaçando pessoas
certas ou incertas, ou incultindo temor ou algum mal). Pena: Prisão celular de dois a seis meses.
Després d'aquesta llei la repressió va ser molt dura i la capoeira va estar molt a prop d'extingir−se. Però al
1937 va arribar el salvador, el Mestre Bimba va ser invitat per el governador d'aquells moments de Brasil, el
Mestre Bimba i els seus alumnes van fer una demostració, a la classe alta els va agradar i van oficicialitzar la
capoeira, considerat ara com un esport més.
8
Podem definir Quilombo com el resultat físic de la fugida dels esclaus, és a dir, el lloc on després de fugir els
esclaus anaven a viure i arrelar la seva cultura. Allí creaven una nova cultura ( arrelada a les seves creences ).
Allí també es practicava la capoeira per augmentar el potencial de lluita dels capoeiristes ( el Rey Zumbi del
Quilombo de Palmares va ser l'introductor de la capoeira als Quilombos ), la capoeira es va transformar en la
única eina per poder combatre als portuguesos.
Al 1600 la vigilància portuguesa als camps de concentració per a esclaus era màxima, els intents de fuga eren
quasi bé nuls. Però al 1624−1630 els Holandesos intenten controlar Pernambuco, això crearà una
intranquil·litat a la colònia portuguesa. Com a conseqüència els portuguesos debiliten la vigilància en les
residències dels esclaus.
En aquell moment la intensificació de intents de fugues va augmentar considerablement i cada cop són més
els que aconsegueixen escapar ( sobrepoblació d'esclaus, molt difícil de controlar). Un cop estaven en llibertat
es dirigien als Quilombos. Els primers Quilombos eren de difícil i s'havien creat uns signes per transmetre el
lloc exacte d'aquests pobles d'esclaus.
Després de molts anys resistint atacs ( incendis, emboscades, tec) va arribar el final dels Quilombos quan una
tropa contractada per la Corona Portuguesa i militarment molt superior als esclaus va acabar fins i tot amb el
Quilombo de Palmares el més gran construït mai.
El Quilombo de Palmares va ser el més important de tots els que han existit, es va dir Palmares perquè
abundava la palmera pindo, aquest Quilombo estava en una zona de difícil accés per als blancs. Era una molt
bona zona pesquera i per mantenir una agricultura ( els negres eren experts en cultius i fins i tot van arribar a
tenir excedents). S'ha registrat que en algunes ciutadelles van arribar a practicar la metal·lúrgia i la artesania,
això si, molt rudimentària.
Els blancs sabien que els negres cultivaven molt i amb gran quantitat, els principals cultius practicats per els
esclaus era mandioca, patata, canya de sucre, la fava, per tant els blancs atacaven en temps de recollir la
collita així si conquistaven el Quilombo tenien per menjar tot el que volien.
Les aldees o poblats que formaven els Quilombos es deien mocambos, en aquests poblats les cases estaven
fetes de palmeres i protegides per unes tanques de fusta.
Quan el Quilombo de Palmares va a arribar a la seva màxima expansió ( 20.000 habitants ), els blancs tenien
por de les emboscades que podien arribar a fer, així que els pactes dels blancs amb els Quilombos era una
cosa freqüent.
Fins i tot, els màxims dirigents d'un poble van arribar a pagar un tribut a els mocambos per no ser atacats, a
canvi de les armes o diners els negres no atacaven ni feien cap emboscada.
Els negres d'aquests poblats es van organitzar molt bé, sempre amb una base africana però introduint noves
formes i noves tradicions. Van ser molt jerarquitzats, la gent del poblat escollia al home que més poder de
lideratge tingués, el primer Rey elegit va ser Ganga−Zumbe, després de mort el seu net, Zumbi, va ser elegit i
va ser un dels reis més importants de la República de Palmares.
Les ciutats que componien el Quilombo de Palmares van ser: Mono, que va ser el centre polític i administratiu
d'aquesta regió, Subupira, camp de entrenament; Amaro, Andalaquituche, etc..
L'administració d'aquesta regió ( la del Quilombo) estava molt jerarquitzada, aquesta administració feia les
funcions d'un govern convencional, s'ocupava de repartir l'agricultura, de ficar uns impostos, etc.
Exèrcit i lluites
9
El exèrcit dels Quilombos estava dividit en comandant, general d'armes, oficials y soldats normals.
Majoritàriament la població era negra (esclaus) encara que també hi havia mulat, mamelucs, indis i també
blancs que generalment eren desertors, o també blancs que es trobaven mal tractats per els colonialitzadors.
Es calcula que la població d'aquest Quilombo va ser d'uns 20 a 30 mil persones, una xifra bastant alta per ser
un refugi.
Però els negres van introduir les fortificacions regulars, això va produir un gran espant als portuguesos que se
ho tenien que pensar dues vegades per atacar. Però el que més por els feia als portuguesos es que els negres
feien servir el tipus de guerra de guerrilles o de moviment, un tipus de guerra que consisteix en esperar al
enemic al teu terreny, el cual coneixes a la perfecció i així poder dominar la situació.
Actualment la capoeira ha adquirit diferents utilitats, la gent la practica la capoeira per alguna raó, en aquest
apartat intentarem esbrinar perquè la capoeira està tenint un èxit important en la joventut i quina utilitat es veu
en un art tan especial com la capoeira.
Actualment al Brasil i a països subdesenvolupats la capoeira té un paper fonamental en el sentit de que uneix
als nens de les fabeles i a més a més els treu de mal ambients i el temps que podrien passar robant o delinquint
el fan servir per practicar capoeira i poder ser millor que el seu amic/amiga. Fa que es sentin identificats amb
una comunitat
En els països que anomenem desenvolupats la capoeira és un reclam com a ritual de exhibicionisme i a més a
més la inseguretat que està causant la immigració i l'augment de la violència al carrer fa que la gent vulgui en
un moment adequat saber defensar−se, la capoeira és una opció.
La capoeira també pot ser un optimitzador de la flexibilitat, rapidesa, reflexes, agilitat, etc. Totes aquestes
qualitats el que fas amb la capoeira és desarrollar−les al màxim fins a punts extrems on pensaves que mai
podries arribar.
La capoeira és un art format per lluita, balls, cançons, etc. Això agrada molt a la gent ja que sense disposar
d'unes grans habilitats ni coneixements de cap tipus pots arribar a ser un bon capoeirista i arribar a poder fer
un espectacle bastant peculiar.
L'evolució que ha sofert la capoeira no ha sigut ni molt ni menys petita, des de el segle XVI que la capoeira va
començar s'ha anat modificant amb el transcurs del temps, sempre condicionada per el moment històric.
En els moments de guerra la capoeira era molt més agressiva i molt menys bonica per al espectador ( ja que
no existien).
En moments de crisis la capoeira tenia molta malícia, era ideal per poder robar a la gent i fins i tot agredir−la.
En moments de tranquil·litat social la capoeira és molt més bonica, amb una finalitat exhibicionista.
I la capoeira avui en dia ha evolucionat de tal manera que ha creat dues maneres diferents de practicar
capoeira. Encara que després aquest tipus depenent de la regió i del mestre que l'ensenyi varia bastant.
La capoeira està formada per la capoeira angola o tradicional, i la capoeira regional o contemporània, però
després també podem trobar diferents tipus de capoeira ja molt menys populars, practicades en determinats
llocs ( capoeira de rúa, capoeira ambiental, etc)
L'origen de la capoeira regional és molt més clar que el de la capoeira Angola, ja que la capoeira regional és
molt més moderna, per tant, hi ha més documentació escrita.
10
L'Origen de la capoeira regional ve del Batuque, una lluita que es feia els diumenges, al carnaval, el dos de
juliol de cada any, al barri de Largo de Piedade. Aquesta lluita consistia en que quan es feia un senyal, els
combatentents (sempre dos) unien les cames fortament, protegint els seus òrgans sexuals. Un podia pegar amb
les dues cames al adversari, però sempre mantenint−se al aire, el que queia al terra perdia. Els jugadors
intentaven pegar amb una cama i equilibrar−se amb l'altra.
Aquestes lluites sempre acabaven amb la intervenció de la policia i amb ferits ja que es creaven conflictes al
carrer, això i altres punts que ara mateix no venen a terme van fer desaparèixer el Batuque i donar lloc a la
capoeira Regional.
Així va néixer la capoeira regional, aquesta capoeira era temuda al principi per els capoeiristes que
practicaven un altre tipus de capoeira fins al punt en que si hi havia una roda al carrer i un
capoeirà−regionalista entrava i demostrava que sabia capoeira regional la roda es parava.
La capoeira era criticada per els capoeiristes angolenys, en els següents punts:
− Desobediència als tocs de l'orquestra
−Gingado mal estructurat.
− Falta de cops de vista
− Cops violents e inoportuns
− Allunyament excessiu entre jugadors.
− Musculatura en tensió
Després d'aquestes crítiques Bimba va decidir deixar d'assistir a les rodes de carrer i va començar a difondre la
capoeira regional en les seves acadèmies fent que ara sigui el tipus de capoeira més practica.
La gent que no entén de capoeira preferirà veure una roda de capoeira regional que una angolenya ja que la
regional va estar dissenyada per Bimba, molt més creatiu i exhibicionista que Pastinha, el creador de
l'angolenya.
La capoeira regional és la més practicada avui en dia, ja que és la més espectacular i clarament la que és
considerada un esport, ja que aquesta capoeira no s'ensenya per lluitar sinó per exhibicions.
La capoeira regional és la que veurem als carrers de diferents països, incloent Brasil, encara així la capoeira
Angola encara li fa ombra..
Característiques:
La capoeira regional és una capoeira més ràpida, moviments més àgil, alts, més tombarella i més
espectacularitat.
La capoeira regional segueix uns tocs del berimbaus molt més ràpid i s'acompanya amb més instruments.
S'exercita la flexibilitat i l'agilitat però sobretot els reflexes.
És la capoeira més nova que existeix, no te arrels històriques
11
És criticada per introduir moviments procedents del ju−jitsu.
Avui en dia es practica com a defensa personal
Conclusió: a la majoria de acadèmies del món s'ensenya aquest tipus de capoeira, encara així els mestres més
vells no son partidaris ja que veuen aquesta capoeira com a desarrelada de la historia vertadera de la capoeira.
La capoeira regional va ser creada i desenvolupada per el Mestre Bimba, aquest home bautisat com a Manoel
dos Reis Machado va néixer al1899 al barri de Engenho Velho, de Salvador de Bahia. Amb menys de dotze
anys Bimba va aprendre la capoeira de Angola, amb un africà anomenat Bentinho, capità de la companyia
Bahia de Navegació (Bimba va treball allí fins als 27anys). Més tard va començar a donar classes de capoeira
a la capitania de ports a Bahia, va estar fins a 10 anys. Més tard els estudiants universitaris de Bahi es van
començar a interessar per la capoeira. Això va contribuir a la creació de una nova metodologia d'ensenyança.
Universitaris i gent de classe mitja alta comencen a practicar capoeira amb Bimba. Això i el pas de molts
estrangers per les seves acadèmies va fer una nova capoeira amb l'objectiu de fer veure que la capoeira podia
ser una lluita, així va incorporar aquest tipus de capoeira els cops traumatitzants y desequilibrants del Batuque
a la capoeira. Aquest nou tipus de capoeira va ser anomenada Lucha Regional Bahiana ja que es practicava a
Salvador de Bahía. Més tard es va anomenar Regional perquè es va estendre per tota la regió.
El mestre bimba a 1932 va inaugurar la seva Acadèmia − Escola de Capoiera Regional no Engenho de Brotas
a Salvador de Bahi i al 1937 Bimba va ser convidat per el Governador de Bahi, el General Juracy Magalhaes,
per fer una demostració de Capoeira amb els seus alumnes al palau del govern. Després de la presentació va
rebre el registre de la seva acadèmia a la Secretaria de Educació, Salut i Astènica Pública de Salvador Bahía.
Aquest pas va significar molt per a la capoeira, va ser el principi del alliberament, ja que la capoeira fins
aleshores havia estat vista com a que la gent que la practicava eren delinqüents i degut a les baralles que hi
havien, però aquest nou registre significava que el govern començava a veure aquesta capoeira com un esport.
Al 1939 Bimba comença a donar classes de capoiera al Cuartel del Centro de Preparación de Oficiales de la
Reserva del Ejercito a Salvador (CPOR), on va treballar durant 3 anys.
En 1942 Bimbava fundar la segona acadèmia de Terreiro de Jesús.
En 1953 Bimba va fer una exhibició al president Getulio Vargas.
En 1973 Bimba es va mudar a Goiania i al febrer de 1975 va morir al hospital de la universitat de Goiana
després de sofrir un derrame cerebral.
Les acadèmies del mestre bimba van estar tancades durant 7 dies com a mostra de dol.
12
L'origen de la capoeira Angola és difícil d'esbrinar ja que no es va deixar cap document escrit ni res, encara
això es sap que es practicava a Angola, encara que amb diferències estilístiques.
Aquest desconcert origina que cada mestre sigui la seva pròpia teoria sobre l'origen d'aquesta capoeira tan
tradicional.
L'origen de la capoeira angolenya el trobem a Brasil, les seves arrels estàn en la regió d'Angola al África,
concretament a la illa de Lubago, van ser els esclaus d'aquesta regió que van transportar aquest tipus de
capoeira, no coneguda amb aquest nom sino amb el nom de N'golo (imitació de animals de sexe masculí que
intentava atraure a la femella lluitant amb un altre mascle) encara que també era un ritual on els homes de la
tribu tenien que destacar.
Teoria de Mestre Jao Pequeno, sobre l'origen de la capoeira angola
L'origen de la capoeira angola és l'aglutinament de diferents rituals tant brasilers com africans, encara que
per el Mestre Camisa també té molt a veure la lluita que es practicava a l'Illa de Cabo verde anomenada
BAÇULA que tenia una certa versemblança amb la capeoira angolenya
Teoria de Mestre Camisa, sobre l'origen de la capoeira angola
La capoeira angola té unes característiques que fan destacar−la a simple vista, la capoeira angola és molt
menys espectacular que la capoeira regional, a continuació veurem en que consisteix aquest model tradicional
de la capoeira.
Característiques:
− La capoeira angola és molt més lenta que qualsevol altra, és a dir, els tocs de berimbau són molt més suaus i
més lents.
− El capoeirista s'adapta a la música, i les seves acrobàcies disminueixen de velocitat.
13
− S'exercita molt més la força i l'ha flexibilitat, ja que quan més lent vas més flexible tens que ser perquè s'han
de realitzar uns moviments lents però amb més perfecció.
− El capoeirista que pràctica aquest tipus de capoeira intenta combinar moviments expressius i que enllacin en
certa manera als del seu company
− El capoeirista intenta amb moviments d'animals salvatges causar confusió i sensació de cert perill al seu
contrincant, ja que els moviments són desconcertadors.
− Els practicants de la capoeira regional diuen que la capoeira angola no serveix per lluitar però que si per
demostrar l'art i els moviments de la capoeira.
Conclusió: aquesta rama de la capoeira serà menys espectacular encara que més dificultosa, a més a més el
joc es relentitzarà i els moviments portaran una mica de malícia. Es pot diferenciar clarament perquè els
jugadors passen quasi tota l'estona tocant la màxima part del seu cos al terra.
Vicente Ferreira Pastinha vaa néixer el 5 d'abril del 1889 a Salvador (Brasil). Va ser fill d'espanyols
concretament fill de José Señor Pastinha i Raimunda Dos Santos Negro. El Mestre Pastinha va dir que ell
havia après capoeira gràcies a Mestre Benedict també conegut com El Africano Viejo. Pastinha va començar a
entrenar amb 10 anys, diàriament. Més tard quan Pastinha havia après capoeira, va
estar a l'exèrcit Brasiler, concretament a l'exèrcit de Mar, s'hi va estar 8 anys.
Pastinha, filòsof de la capoeira angola.
Pastinha va ser constructor, pintor i encarregat d'una fàbrica de joguines, però el que veritat l'omplia era
ensenyar el gran art, l'art de la capoeira.
Ell sabia la importància de la capoeira, això es veu clarament en la frase que ell mateix va dir:
La capoeira es el padre y madre de todas las luchas de Brasil.
Va ensenyar clandestinament durant temps a tocar els instruments i a ensenyar els moviments de la capoeira,
però va ser al 1910 quan va sortir de la marina i es va
dedicar a ser professor de capoeira, el seu primer alumne va ser un dels millors capoeiristes de Bahia.
14
La primera acadèmia de Pastinha va estar situada a Largo de Cruzeiro.
Volia que la capoeira es difongués però sempre assumint una veritat a l'hora de parlar sobre la capoeira: "no
va a decir que la capoeira es lo que ella no es , ni va a contar lo que no escuchó nadie hablar, entonces,
no va a contar aquello que no puede contar. No es todo el mundo el que va a abrir la boca y decir yo
conozco la capoeira, la capoeira es eso. Ni todos mientan, ni todos pueden abrir la boca para cantar lo
que es la capoeira
Ell va contribuir a donar a la capoeira una imatge de art marcial molt lluitadora i difícil de vèncer, ell pensava
que si arribaves al nivell màxim de la capoeira, era molt difícil de que algú et pogués vèncer.
Se'l considera el guardià de la capoeira Angola, perquè aquest home va ser fotografiat, pintat, va escriure un
llibre, va gravar un disc, tot això per fer perdurar aquesta lluita brasilera.
Després de que la seva acadèmia estigués en funcionament la gent va pensar que era hora de remorejar−la,
Pastinha va estar d'acord, però quan van acabar les obres al local, el mestre ja no va tornar, havia mort, va
morir al barri de Pelourinho al any 1981.
El mestre Pastinha físicament era de pell fosca, de una estatura mitjana, prim i amb un bigoti.
Diuen que era un home gentil, benhumorat, i responsable.
Podem dir que va ser el pare de la capoeira Angola, ell va ser el màxim filòsof d'aquesta modalitat a més a
més feia poemes y componia cançons relacionades amb temes capoeiristics.
Exemple:
"É, mas grande es Dios.
É, mas grande es Dios, pequeño yo soy.
Lo que yo tengo fue Dios quien me lo dio,
lo que yo tengo fue Dios quien me lo dio,
En la roda de capoeira,
Grande y pequeño soy yo."
Quan va morir Pastinha va deixar molt ben marcada la seva opinió en el llibre que va escriure, va anomenar a
la capoeira vadiaçao referint−se a la capoeira com un joc (criticava les lluites del carrer que es feien amb la
capoeira), també va deixar clara la seva opinió de que la capoeira és només per als que la porten a la sang,
aquest grup de gent per ell eren els Africans Brasilers era així com anomenava a la gent que ell creia que
podria aprendre una bona capoeira angolenya. Pastinha va morir als 92 anys.
15
Capoeira Angola Capoeira Regional
Original −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−
Descaracteritzada
Tradicional −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−Moderna
Joc baix −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−Joc alt
Joc lent −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− Joc ràpid
Maliciosa −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− sense
picardia
Amb religiositat −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− No religiosa
Integrada a la cultura del negre −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−Expressió de la dominació blanca
Practicada per marginats socials −−−−−−−−−−−−−−− Practicada per gente mig−privilegiada
Necessita molta força de cames −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− Necessari flexibilitat i agilitat
Comentari
He elegit aquesta gràfica perquè crec que descriu perfectament el que volia donar a entendre, volia fer veure a
la gent que llegeixi aquest treball que la capoeira té moltes varietats i que cadascuna d'elles és molt diferent,
per tant, per un capoeirista seria bàsic saber diferenciar clarament quin tipus de capoeira està visualitzant.
Resumint les característiques dels dos tipus de capoeira més importants podem treure aquesta resumida
comparativa i podem deduir que la capoeira Angola és la més antiga, la tradicional, la que van fundar els
esclaus als principis de la capoeira. Traiem com a conclusió que la capoeira regional és una capoeira més
moderna que s'està utilitzant en els últims anys perquè és més espectacular i així crida més l'atenció, això
interessa per poder difondre−la encara que no sigui la capoeira original.
Comparativa gràfica
Capoeira Angola:
16
Capoeira Regional:
El primer que direm es que cada grup de capoeira té la seva vestimenta pròpia, és a dir, el escut del seu grup,
però generalment la vestimenta es uniforme (pantalons blancs + samarreta blanca ). Però això per entrenar,
però en les competicions la vestimenta té que ser d'una manera característica.
17
• Es obligatori en les competicions el portar pantalons blancs que arribin fins al turmell.
• S'ha de portar el cinturó que indica el teu nivell de capoeira
• Prohibit portar al pantaló butxaques
• S'ha de portar el escut del teu grup estampat a la samarreta, pot ser sense mànigues
• En les competicions individual no es requereix la corda
• No es pot portar sabates ni mitjons.
18
Principalment i el més important és que les graduacions a la capoeira venen donades per les troques o cordas,
que traduït al català voldrà dir cinturó o corda.
Com és una corda?: una corda és mes o menys de uns 10 mm de amplària i uns 3 mts de llarg.
Per a què serveix una corda?: serveix per a classificar als practicants i així poder distingir els diferents nivells
en una competició, a més a més, és una forma de aclarir la jerarquia dins d'un grup. Encara que els
psicologocapoeiristas pensen que l'ús de les cordes fa que els alumnes es motivin i fiquin més ganes alhora de
practicar per així poder pujar de nivell.
Simbologia de les cordes?: Les cordes simbolitzen els esclaus, ja que com s'han vist en molts dibuixos de
l'època en que els esclaus buscaven la llibertat, els negres feien servir les cordes per a que no se'ls caiguessin
els pantalons mentre lluitaven. Encara que també hi ha que diuen que són per respecte als Orixás (una mena
de Déus Brasilers), això fa que vegem clarament la relació de la capoeira amb la religió.
La forma més popular al Brasil de ficar el color a les seves cordes en la graduació ( forma d'evaluar d'alguna
manera el nivell del practicant ) jerarquitzada del grup és amb els colors de la bandera del Brasil (vegeu en
fotografia)
Però, que vol dir ficar els colors de les cordes de la bandera de Brasil?, quin color és el més important?
Cada color de la bandera brasilera té un significat que és el següent.
− Verd: les monumentals matas del país (lloc on treballaven els esclaus)
− Groc: l'or que hi va haver al Brasil
− Blau: és un retrat del cel tan blau que hi ha al Brasil
19
− Blanc: perquè hi hagi pau a les ciutats brasileres
− Estrelles: identificació dels estats
−<<Ordem e Progresso>>: el lema del poble
Però el que ens interessa és la graduació que correspon als alumnes (mostraré les graduacions més comuns per
els grups al Brasil).
• Corda Crudo: L'alumne no està familiaritzat amb la capoeira, simbolitza la introducció del alumne a
una nova cultura, la cultura de la capoeira.
• Corda Verda: color del principiant que ja es comporta de forma activa. Període on l'alumne
s'interessa per les acrobàcies.
• Corda Groga: els entrenaments en aquesta etapa van destinats a preparar al capoeirista per a que
pugui afrontar situacions difícils que li sorgiran posteriorment. Ja es comporta com a monitor.
• Blava: comença una etapa on aprendrà com educar físicament als altres alumnes. Comença a dominar
tots els aspectes, música, instruments, acrobàcies, etc.
• Blanca: és el nivell més elevat, simbolitza l'experiència i la saviesa, la pau i la forma de consciència i
aprenentatge global.
Hi han altres tipus de graduacions
La següent graduació és del grup ABADA, del qual formo part des de fa 2 anys.
És una graduació molt específica, concretament és dels grups de capoeira que més cordes té. És molt difícil
arribar−hi a les més altes ja que tens que portar des de l'infància practicant la capoeira, a més a més el
problema del temps tambè és important ja que no pots avançar de cinturó amb un termini menor a un any, s'ha
de veure bè l'evolució ( cambiarem de corda als batizados ).
Les cordes del grup ABADA tenen una cosa que és bastant característica, als extrems de les cordes es fan uns
nusos simbolitzant la força.
La forma de graduar del grup ABADA es pot trobar en qualsevol dels seus prospectes informatius i sinó
consultant moltes de les pàgines webs que hi té. Ex: www.abada−barcelona.com
Iniciante
Cuerda Cruda
Alumno
20
Cuerda Cruda/Amarilla − Transformación.
Cuerda Amarilla − El Oro − Significa la valoración del aprendizaje.
Cuerda Amarilla/Naranja − Transformación.
Cuerda Naranja − El Sol − El despertar para el aprendizaje.
Cuerda Naranja/Azul − Transformación.
21
Alumno Graduado
Cuerda Azul−El Mar − La inmensidad del camiño a recorrer
Cuerda Azul/Verde − Transformación
22
Cuerda Verde− La Floresta − A solidificacion del aprendizaje
Cuerda Verde/Purpura − Transformación
Instructor
23
Cuerda Purpura − Reflexion de la continuidad en la capoeira.
Cuerda Purpura/Marrón − Transformaciín
Profesor
24
Cuerda Marrón − El color que caracteriza el estilo. El camaleón.
Cuerda Marrón/Roja − Transformación.
Sub−Maestro
25
Cuerda Roja − El Rubi − La piedra que simboliza la justicia.
Maestro
Cuerda Roja/Blanca − Transformación.
Gran−Maestro
26
Cuerda Blanca − El Diamante − Es el más duro y resistente mineral. Es en el que todo el sistema se
sostene y preserva sus ideales.
Hem pogut observar la gran quantitat de nivells que hi ha, recordar que la
blanca només la té una persona: el Mestre Camisa, fundador de ABADA
Què és un batizado?
Diguéssim que el batizado és la teva primera experiència oficial amb el món de la capoeira. Té un significat
simbòlic, després de estar un temps entrenant ( 1 any ) el grup organitza un esdeveniment on es fan
exhibicions, entrega de cordas, etc. Aquest és el primer contacte teu amb el món de la capoeira.
En els batizados es reuneix gent de tots els llocs, uns venen a conèixer a gent relacionada amb el món de la
capoeira, uns altres augmentar de nivell, cadascú amb la seva finalitat però el que realment és important que
tothom i va a divertir−se i a exhibir−se el màxim de bè.
Podria arribar a dir que la música és un dels factors que més influeix en la capoeira, ja que la música de la
capoeira marca el compàs dels jugadors, el ritme al qual es tenen que adaptar, el nivell d'agressivitat que s'ha
de fer servir, els tipus de moviments, el tipus de capoeira, el to de la celebració, etc.
És a dir, un expert en capoeira, només apropant−se a una roda i escoltar els tocs del berimbau (l'instrument
més important dins el món de la capoeira) podria saber totes aquestes coses que hem determinat.
El mestre Pantera ens descriu la música en el món de la capoeira amb aquestes paraules.
O ritmo é a batida do coração na capoeira e a música é a alma. A música pode tornar um jogo rapido e
agressivo ou chamar os capoeiristas para mostrarem suas abilidades no jogo ou faze−los relembrarem da velha
sabedoria. Sem música a capoeira fica incompleta
Traducció:
L'alma de la capoeira és el ritme i el compàs de la música. Amb la música podem esbrinar si es un joc rapid o
agressiu i el tipus de capoeira per a que els capoeiristes mostrin les seves habilitats en el joc i demostrar la
seva saviesa. La capoeira sense música és incompleta.
27
Les primeres manifestacions musicals no van ser registrades, per tant no podem saber amb exactitud quan van
ser. La major part dels historiadors no s'atreveixen en certa manera a dir quan van ser construïts els primers
cants capoeiristes.
Cap teoria afirma amb certesa el moment en que els primitius van començar a fer art per mitjà de sons.
Els esclaus feien servir la música en un sentit religiós, considerant els sons de la música un regal dels reus per
matar l'avorriment
La dansa amb contacte amb la música assumien un caràcter ritual, per mitjà del qual es podia donar la
benvinguda allò desconegut, i podien donar gràcies per la seva vida, la seva cultura, etc.
Al principi la música de la capoeira es basava amb alguna cosa que fes de pandero, cops de mans i cops de
peus, més tard les seves ritmades van començar a fer servir els sons de diferents cops de fusta , al principi
cops molt simples més tard més complexes, les teories diuen que d'aquí van començar a sortir els instruments
de fusta.
A més els sons de la naturalesa van marcar molt a l'esclau capoeirista, volien a més a més d'imitar els
moviments dels animals salvatges també poder reproduir els seus sons el més semblant possible. Però la
indústria melòdica dels instruments encara no havia desenvolupat, per tant, els esclaus van començar a imitar
els sorolls dels animals amb la gola, en forma de crits, juntament amb cops de mans i peus, aquest estil va
estar vigent durant bastants anys.
Després de uns quants anys intentant millorar aquest sons, van començar a desarrollar instruments de tota
classe amb tot tipus de materials, així van aconseguir unes melodies molt característiques de la capoeira, on el
berimbau, els pandeiros, el caxixi, i molts més instruments són característics, la música va ser un dels
elements que va ajudar a ocultar la part de lluita de la capoeira davant dels portuguesos.
Quan es realitzaven les rodes es plenaven de sons, era una festa de ritmes i cants breus, on la sensibilitat es
manifesta lliurement. La lluita/ball va acompanyat de una dansa i uns cants.
La música és essencial a la capoeira, és l'arrel i el cos de l'art, la melodia prové del berimbau, atabaque,
ganzás, agogos, panderetes, tot és un so i un moviment respectiu.
A més els la lletra dels cants és molt important, ja que conta anècdotes, històries dels grans capoeiristes
(Zumbi), consells per als capoeiristas, trossos de filosofia capoeiristas, etc.
Quin és l'ordre musical que s'ha de seguir en una roda?
S'ha de començar a cantar sense cap control i a tocar els instruments com cadascú vulgui? Doncs la resposta
és no, a la capoeira hi ha un ordre molt rigorós referint−nos a la música, s'han de seguir uns passos que són els
següents.
• El primer pas, el mestre de la roda comença a tocar el berimbau sense cap acompanyament, ni de tipus
musical ni vocal, toca el berimbau amb un toc qualsevol, això si, sempre animat i característic d'aquell
mestre.
• Després de que el mestre hagi tocat tots els altres instruments es fiquen en funcionament, ja siguin els
berimbaus restants o tots els instruments de percussió.
• El mestre segueix tocant el berimbau i alhora comença a cantar una ladinha.
• El mestre i el coro (sense deixar de tocar els instruments) canten una entrada o chula
• Quan acaben la entrada el mestre i el coro comencen los corridos
• Quan el mestre dona una senyal la música i los corridos acaben.
28
Les cançons més conegudes per a la capoeira són ladainhas, chula y corridos, per això definirem cadascuna:
• Ladainhas: la ladainhas només la canta el mestre, quan a la roda no hi ha contacte físic entre els
capoeiristes, la ladainhas només preparen el que serà una roda. La lletra de la ladainha serveix per recordar
als capoeiristes el passat dur de la capoeira, els consells del mestre i la filosofia de l'antiga capoeira.
Ejemplo de Ladainhas, Casca de Coco por el mestre Bigodinho
Ô casca de coco
Colega casca de coco
Quero ver caxuleta
Colega casca de coco
Quero ver caxuleta
Eta eta quero ver caxuleta
Colega Indererê
Quem bate panderio é homem
Quem bate palma é mulher
Vou lhe dizer uma coisa
Vou lhe dizer uma coisa
Você pode acreditar
Todas Maria são santa
Tem a natureza má
De um nó esconde a ponta
Pra você não desatar
Camaradinho, é hora é hora
2− Chula: és aquí a la chula quan comença el joc físic i els capoeiristes es basen en el joc, la música ara passa
a un segon pla encara que els capoeiristes tenen que estar atents al ritme cantat per ells canviar també el estil
de joc, no es pot cantar una chula angolenya i que els capoeiristes facin joc alt i ràpid, no seria estètic i
demostraria els pocs coneixements dels jugadors.
Ejemplo de Chula, Vailá Menino por el mestre Cinzento
Vai lá menino
Faz a brincadeira
Mostra pra esse povo
O que é a capoeira
Vai lá menino
Faz a brincadeira
Mostra pra esse povo
O que é a capoeira
Capoeira é arte
Capoeira é dança
Capoeira também é
Brincadeira de criança
Vai lá menino...
No toque da regional
29
É malandragem a roda inteira
No toque do berimbau
Tem a noite inteir Vai lá menino...
• Corrido: es comença a cantar quan ja hem acabat la chula, participen tots els membres de la roda amb
estrofes curtes ( quasi sempre 4 estrofes ) d'aquestes quatre estrofes sempre es repeteix una ( s'anomena
quadra ). Aquestes cançons tenen un to poètic i expliquen coses personals de l'autor.
Sempre el coro cantarà la quadra, les altres estrofes dependrà del autor, potser tota la cançó porta coro o
només en una estrofa.
Exemple de Corrido, Canarinho per el mestre Cinzano
Olha aí meu canarinho
Curió me chamou
Meu canarinho
Curió me chamou
Êêê canarinho, canarinho
Curió me chamou
El Berimbau
Podem definir el Berimbau com l'instrument més important de la cultura de la capoeira i el instrument que té
la funció més important, porta el ritme en tot moment i és el centre dels altres instruments, fa de guia als
cantants, als jugadors,
etc.
La llegenda conta historia d'un jove que estava en un riu bevent aigua, i de sobte un home li va donar un cop
de bastó al cap i el va matar. Diuen que aquell home mort el seu cos es va convertir en la fusta del berimbau,
els seus braços i les seves cames en la corda del berimbau, el seu cap en caixa de ressonància i la seva alma
amb la música sentimental que es fa amb aquest instrument.
El Berimbau és un instrument de percussió ( corda percudida ) de la família dels cordòfons i d'origen Africà.
Gràcies a la samba, el candomblè o la capoeira aquest instrument avui en dia és molt conegut als països on els
esclaus africans van depositar les seves arrels.
El berimbau també es pot conèixer per el nom de Uricungo, Bucumbunga, Arco Musical, Gunga, etc.
30
Hi ha 3 tipus de berimbau, cadascun rep un nom segons el to del so, si és greu o agut ( vegeu més abaix)
El nom de berimbau té origen en el material del instrument, està fet d'un tipus de fusta anomenada beriba (
1'50 de llarg, 20 cm d'ample)
La caixa de ressò és una carbassa buida, pintada i ben treballada perquè el só sigui perfecte
Com es toca el berimbau?
El Berimbau es toca amb una vareta de fusta damunt la corda o filferro ( molt sovint es fan servir els filferros
de les rodes dels cotxes) amb una petita cistella de mimbre amb semilles dins. L'agafem entre els dits i amb la
palma de la mà, així podrem mantenir una moneda prop de la corda, i produirem un so molt característic i
diferent que pertany al berimbau.
Diferents utilitats del berimbau
− A Cuba el berimbau s'anomena burumbumba, en aquest país fan servir al berimbau com a instrument per
comunicar−se amb els esperits, com si fos un instrument de contacte amb el altre món.
− Es diu que a l'Àfrica fa molts anys els nois dels poblats quan van començar a construir els berimbaus feien
servir aquests instruments per a portar els animals i poder controlar−los millor.
− I la funció més coneguda del berimbau (que va començar al Brasil colonial) és la de acompanyar narracions,
cants, balls, etc. És a dir representa molt bé algunes cultures ja que el berimbau ha estat fonamental per arrelar
més la cultura i caracteritzar−la amb un so.
Diferents tipus de berimbaus:
−Berimbau Gunga: és el més greu, fa de contrabaix.
31
− Berimbau de centro: marca el tema central de la cançó i és el normal
−Berimbau Viola: és el so més agut, equival a la guitarra/solo de rock.
El pandeiro
32
Aquest instrument és origen hindú, va ser introduït al Brasil per els colonitzadors, els portuguesos, que el
feien servir per acompanyar les seves oracions religioses.
El pandeiro acompanya al so del caxixi. Quan es toca el pandeiro els jugadors poden començar a exhibir els
seus floreios o variants.
L'atabaque
L'atabaque és un instrument oriental molt antic, va ser utilitzat com a mitjà de comunicació, va ser molt
conegut al continent africà. Quan els africans van arribar a Brasil es van quedar impressionats en veure que els
portuguesos també tenien l'atabaque i de millor qualitat i millor só. És un gran instrument de percussió i
mesura aproximadament 120cm.
Agogô
Aquest instrument és d'origen purament Africà, la seva funció majorment és
acompanyar al berimbau i al atabaque, encara que no ho sembli és un instrument bastant difícil de tocar, el seu
so es fluix però constant, un excel·lent acompanyant del berimbau.
Reco−Reco
Encara que no és un dels instruments més importants el reco−reco crea una base semblant a la d'una caixa
occidental, en molts llocs on hi vegem una roda potser que no hi estigui el reco reco ja que és un instrument
molt característic de Brasil i a més fins i tot al Brasil és difícil de trobar.
Fins aquí hem pogut veure la varietat instrumental que caracteritza a la capoeira, això no vol dir que no hi
hagin altres instruments però els més importants són aquests i els més típics. En una roda tradicional quasi
sempre hi veurem.
• Un berimbau (tamany mitjà)
• Dos atabaques
33
• Dos pandeiros
• Un agogó
• Un reco−reco
Considero la capoeira un dels esports més complets i on es practica tot tipus d'exercici i es desenvolupa tot
tipus de qualitat física.
Però en realitat quines són les qualitat que més practiquem realitzant una activitat tan completa com es la
capoeira?
1−Resistència Aeròbica. La capoeira et permet mantenir durant un llarg període de temps una activitat física
realitzada en condicions aeròbiques, és a dir, utilitzant directament el oxigen de l'aire. Aquest tipus de
resistència es pot trobar en un joc de Angola.
2− Resistència Muscular. Es la qualitat que permet a l'atleta mantenir el major temps possible una activitat
física en condicions anaerobiques, això és, amb oxigen de l'aire als pulmons. Aquest tipus de resistència la
podem trobar en la capoeira en una joc Regional ( capoeira amb diferents ritmes que defineixen un cert tipus
de joc).
3− Resistència Muscular Localitzada. Es la qualitat que permet a una persona realitzar moviments continus i
d'intensitat. Aquesta qualitat abarca esforços continus. Al ritme Angola podem desarrollar aquesta qualitat.
4− Flexibilitat. Qualitat física que desenvolupa l'amplitud dels moviments de les diferents parts del cos. Depèn
de la mobilitat articular i la elasticitat muscular. En la capoeira sigui quin sigui el tipus d'exercici la flexibilitat
és importantíssima i molt necessària.
5− Velocitat de reacció. Es la velocitat en la qual un atleta respon a un estímul. En la capoeira cada moviment
fas servir aquest tipus de velocitat.
6−Velocitat de trasllat. És la capacitat màxima d'un atleta per traslladar−se de un punt cap un altre.
7−Velocitat dels membres. És la capacitat de moure els membres tan superiors com inferior els més rapid
possible. La capoeira un tipus de lluita i un tipus d'art, fa que els tres tipus de velocitat siguin molt importants
fins i tot essencials per al capoeirista. Principalment en ritmes com Angola, São Bento, Regional, etc.
8−Força dinàmica. És la força dels músculs del cos en moviment. Aquest tipus de força es desenvolupa en el
moviment ginga ( moviment bàsic de la capoeira).
9− Força estàtica. Aquesta força s'explica produint calor, però sense que existeixi una producció de treball.
Aquesta qualitat la podem trobar quan fem un parado de manos o amb domini de cos
10− Força explosiva. Aquesta força es produeix quan exercim un màxim d'energia en un acte explosiu
(potència muscular). Aquest tipus de força la trobem en el moment d'executar patades en especial cops de
patada lineals i en salts.
11− Agilitat. Explicaré l'agilitat com la major velocitat de moviments realitzats en el mínim de temps
possible. Està directament relacionada amb la flexibilitat i
agilitat, qualitats molt importants per a la capoeira. Trobem l'agilitat a l'hora de brincar, esquivar, defensar o
contraatacar
12 − Equilibri dinàmic. És l'equilibri que aconseguim en un moviment, està directament lligat amb la ginga
34
dins la capoeira.
13 − Equilibri estàtic. És l'equilibri aconseguit dins d'una determinada posició. Dins la capoeira aquest
equilibri el trobem amb paradas de manos i moviments congelats.
14 − Equilibri recuperat. És la recuperació del equilibri en qualsevol posició. Aquest tipus d'equilibri és molt
important a la capoeira per unir un moviment amb un altre.
15 − Coordinació. És la qualitat física que permet al home assumir la consciència i la execució en la
realització de una seqüència de moviments amb un màxim d'eficàcia. Una qualitat important quan estàs al mig
del joc.
16 − Ritme. És una activitat física que està lligada amb el sistema nerviós. El capoeirista té un alt nivell de
sensibilitat rítmica. Aquesta activitat es desenvolupa a instruments musicals i obeeixen al ritme marcat per els
instruments.
17 − Relaxació diferencial. És la qualitat física que permet la relaxació de grups musculars. En el moment en
que el capoeirista practica la ginga, es troba una relaxació, està amb una armoní amb el seu cos, encara així
amb tensió per rebre diferents cops.
La capoeira també està sent un recurs per a la gent que té problemes psicològics ja que és un esport molt
familiar en el qual comparteixes una cultura amb altra gent, és un esport complet on hi ha activitat física, cops,
música, balls, etc.
Per això podem destacar aquestes qualitats psicològiques que requereix la capoeira o que desenvolupa fins a
un punt òptim.
1− Atenció. El practicant de la capoeira necessàriament guanya aquesta qualitat, ja que requereix una
aplicació cuidadosa del esperit, estudi i al mateix temps sensibilitat, ja que la capoeira hem de recordar que és
una lluita amagada baix la forma d'una dansa.
2− Creativitat. L'individu adquireix una gran creativitat i rapidesa mental tant per el costat artístic com per el
costat físic.
3− Persistència. La capoeira és un esport de gran dificultat i molt exigent, és necessari per a la persona que
practiqui aquest esport molta dedicació i persistència. Sense aquesta qualitat és difícil arribar lluny en el món
de la capoeira.
• Capacitat d'iniciativa. Per a que la capoeira es classifiqui com un art−lluita és necessari que el capoeirista
distingeixi els moments de joc i diversió amb els moments que requereixen tota la seva atenció i serietat.
• Auto control. Dins d'una roda de capoeira tens que tenir el teu propi control, aquest control tant físic com
psicològic és fonamental per dur a terme un art marcial.
6− Valor. És una qualitat que si el capoeirista no té, en poc temps l'adquireix.
7− Seguretat. Després de molta dedicació el capoeirista adquireix una confiança plena en el seu cos tan física
com mental.
8− Cooperació i sentit de pertànyer algun grup. La capoeira no és només arribar a una roda jugar fer−ho bé i
marxar cap a casa, no. La capoeira és un art i t'has de sentir dins d'aquest art, dins d'un grup determinat dins
d'una societat dins la teva societat.
35
11− Disciplina i respecte. En les societat de cultura oral, com les africanes, els llaços entre les generacions són
indispensables per a la supervivència del grup i dels individus, els més vells del grup són símbol de saviesa i
d'experiència, i són imprescindibles en l'educació dels més joves.
La roda és el lloc on es juga/practica la capoeira, la roda està formada per els capoeirisites que participen en
aquell moment en aquell acte, en una part de la roda ( es com un cercle ovalat ) hi han els instruments (
berimbau, agogo, pandeiros, atabaques, reco−reco) i generalment on hi són els instruments hi són els mestres,
contramestres, etc. Després en les altres parts de la roda hi han participants desitjosos de començar una
jornada de pura capoeira, però quin procediment hi ha abans de que un capoeirista entri dins la roda?.
Al començament dos capoerisites es fiquen ajupits al terra abaix del berimbau donant−se les mans, els altres
membres de la roda comencen a cantar i a picar de mans, els capoeiristes de abaix del berimbau surten al mig
de la roda, els seus companys intenten transmetre'ls el màxim de força, llavors per que no hi hagi un caos es
segueixen unes normes, és a dir, el participant que vol entrar−hi a jugar té que anar al home que està tocant el
berimbau principal ( mestre ) tocar el terra i fer una senyal religiosa ( una creu que va del front al centre del
pit i després a les extremitats dels ombros) com diríem a l'església santiguar−se, després, el capoeirista té que
ficar la mà dins la roda indicant amb la part exterior de la mà a quin capoeirista vol fer fora, generalment es fa
fora al que porta més temps jugant i el pròxim al que l'altre no ha salvat i així successivament, aquestes
normes es van crear per que hi hagués un ordre i perquè tothom jugués amb les mateixes possibilitats.
Dins d'aquesta roda els membres hi juguen a diferents ritmes i amb diferents estils però l'objectiu és intentar
ser més àgil, més espectacular i més eficaç que el teu oponent, això sí sempre s'ha de mantenir la mirada als
ulls del teu contrincant, mai podràs fer un cop sense mirar−lo.
La capoeira és una lluita/ball que contè molts tipus de cops i posseeix una gran varietat de moviments, anem a
veure−hi els més importants.
− Desplaçament: primer que tot una de les coses més importants és el desplaçament ja que per juntar tots els
moviments i per esquivar necessitarem desplaçar−nos amb rapidesa, agilitat i flexibilitat.
− Ginga: aquest és el pas més característic e important de la capoeira. La ginga és un moviment de balança del
cos, el qual fa crear una confusió al oponent ja que no saps per on sortirá el teu contrincant i a més fa que et
posicionis al terreny, que guanyis visibilitat i estabilitat. La ginga és un moviment lliure és a dir, cadascú té la
seva manera de gingar però sempre dins d'uns esquemes. Els braços es col·loquen per protegir la cara, i els
peus es van movent de manera que et permeti en qualsevol moment treure tot tipus de cop, la ginga fa que
sempre estiguis en posició per poder donar−hi un cop.
− Negativa: podríem definir la negativa com la ginga però al terra, aquest moviment ensenya a recuperar−te
ràpid a l'hora de caure i poder dissimular−lo, a més de agafar experiència en moviments de terra.
− Aú: amb català el que diríem és fer una roda, aquest moviment serveix per desplaçar−te, preparar l'atac o
executar una defensa.
− Cocorinha: és un moviment per esquivar patades laterals o circulars, no serveix per esquivar cops de patada
frontals. Consisteix a ficar−se de cuclilles i protegir−te el cap amb una mà.
− Resistència: aquest moviment també serveix per esquivar patades, consisteix en recolzar el pes en les cames
mentre estàs prop del terra, una mà flexionada al terra i l'altra protegint els ulls.
− Queda de quatro: el capoeirista queda amb les mans flexionades al terra amb el cos de cap avall. Serveix per
tornar a una posició de gringa després d'haver rebut un cop.
36
− Esquiva: com el seu nom serveix per esquivar cops horitzontals, molt eficaç i molt utilitzat aquest
moviment.
− Cabeçada: és un moviment d'atac que consisteix en donar un cop de cap a la panxa del teu adversari mentre
ell està fent una aú o queda de quatro.
− Rasteira: El cos es dóna suport sobre les mans i un peu, i la cama lliure inicia un moviment en semicercle
intentant escombrar al contrincant. La maniobra prossegueix fins a completar un gir.
• Armada: Gir complet sobre una cama buscant amb l'altra el cap del contrincant, mentre s'està
aparentment d'esquena a ell.
− Rabo de arraia: Moviment consistent en aproximar−se al contrincant, llançar−se al sòl recolzant−se en les
mans i projectar un dels peus en direcció al rostre de l'adversari.
− Parafuso: moviment que es realitza a l'aire, la seva finalitat és desequilibrar al adversari.
− Media luna: Consisteix a moure la cama més retardada cap a avant formant un arc i tornant a la posició
inicial. Per a mantenir l'equilibri mou els teus braços en sentit contrari.
− Bençao: És una tècnica molt comuna en capoeira. Una vegada iniciada la ginga, el capoeirista dóna un pas
avant, aixeca cap a si la cama que es troba més retardada i la llança cap al pit de l'adversari en un moviment
ràpid.
• Martelo: Tècnica molt comuna en la forma regional de capoeira. El capoeira descendeix al sòl,
donant−se suport amb les mans, executant un gir sobre el peu de la cama que es troba davant,
arrossegant la cama de darrere, fins a tornar a la posició inicial. Requereix molta pràctica.
•
Després de veure tots aquests moviments que té la capoeira puc treure unes conclusions.
Primer que tot comentar la gran varietat que hi ha de cops ( no els he ficat tos perquè crec que tant de nom
aburriría ) he cregut convenient ficar uns quants per mes o menys fer−nos una idea de quin tipus de cops fa
servir.
L'execució de la majoria dels cops de la capoeira són d'una dificultat elevada ja que has d'estar en molt bona
forma física ( agilitat, resistència, flexibilitat )
Com hem dit en altres apartats la capoeira copiava moviments dels animals i afegia la malícia de l'home blanc,
per tant no ens tenim que oblidar de que la capoeira pot tenir cops molt perillosos.
37
Com a conclusió final del meu treball de recerca, concluiria dient que la capoeira és i ha sigut un estil de lluita
i que no té res a veure amb un ball tradicional, amb la funció de divertir a la gent o impressionar−la ni res per
el estil.
En els diferents apartats del meu treball he anat esmentant raons de pes i totalment documentades en les quals
queda clar que la capoeira té que ser acceptada com un art marcial.
Segons aquest treball podem afirmar que la capoeira és un art marcial, és a dir, que és un sistema o una
tècnica de lluita personal amb el propòsit d'atac o defensa, sigui mitjançant la utilització d'elements materials
o simplement l'ús del cos humà.
Després d'haver definit art marcial ens centrarem en els punts que he esmentat en el treball, els quals ens
donen informació documentada sobre el paral·lelisme entre capoeira i art marcial.
En el apartat històric d'aquest treball he explicat que els esclaus africo−brasilenys que treballaven per als
portuguesos al Brasil van desarrollar la capoeira no per exhibir−se ni per divertir, sinó per intentar escapar
dels maltractaments dels seus senyor i per poder fugir de la mala vida que tenien. Per això van incloure dins
de les seves pràctiques cops mortals, molt ben estudiants i practicats per els esclaus.
Així descriu els cops de la capoeira el escriptor alemany Rugendas "Los negros tienen otra diversión guerrera
mas, mucho mas violenta, la capoeira: dos campeones se precipitan uno contra el otro, procurando dar con
la cabeza en el pecho del adversario que desean derribar. El ataqué se evita con saltos de lado y paradas
igualmente hábiles; però, lanzándose uno contra el otro mas o menos como cabras, lo que les hace chocar
fuertemente cabeza contra cabeza, y que hace que la diversión normalmente degenere en pelea y que los
golpes mortales, cuchillas y todo eso entren en juego, ensangrentándolo."
Amb les paraules d'aquest escriptor ja ens podem fer una mínima idea de la violència i agressivitat que tenia la
capoeira.
En l'apartat de tipus de capoeira comentem que la capoeira regional té alguns moviments/cops que pertanyen
al jujitsu. El jujitsu és un art marcial origen coreà, el qual comprèn una sèrie de tècniques de combat. Dins
d'aquestes tècniques podem nombrar algunes com són projeccions, immobilitzacions, estocades, puntades i
estrangulament de cordes.
A més molts de mestres de la capoeira practiquen jujitsu per complementar les seves tècniques amb les de la
capoeira. La introducció del jujitsu a una de les modalitats de capoeira com és la regional ha sigut molt
criticada per els mestres més antics y sobretot per els practicants de la capoeira angola ja que diuen que si la
capoeira es comença a mesclar amb altres tipus de arts marcials ja no serà capoeira i que la seva màgia
desapareixerà
Els diferents llibres de la capoeira elaborats a sud Amèrica ens defineixen la capoeira com; un art marcial
origen africà però transformat i camuflat al Brasil. Quan els autors de llibres de la capoeira ens diuen que és
un art marcial origen africà ens ho podem creure ja que crec que és necessari documentar−te moltíssim per
escriure un llibre que tracti d'un tema, a més la majoria dels llibres coincideixen en aquesta definició de la
capoeira, que al mateix temps m'ha ajudat molt a poder treure unes conclusions, ja que he vist que per fer un
treball d'investigació t'has de documentar moltíssim i llegir molt sobre el tema tractat, per tant dedueixo que
per escriure un llibre encara tens que documentar−te més.
En l'apartat de les competicions he escrit que l'objectiu d'aquestes és deixar KO al teu oponent, és a dir, que no
pugui continuar lluitant (per diferents motius). Encara així també existeix la contradicció de que les acrobàcies
són importants en les competicions, que ens vol dir això? Interpreto aquesta ambigüetat com realment el que
és la capoeira, vull dir que els jutges valoren tan els cops donats com el tipus d'acrobàcia. Si la capoeira fos un
38
ball tradicional no es valorarien els tipus de cops, sinó només el tipus d'exhibició.
Com he explicat en la part de Mestre Bimba la capoeira va sofrir molts canvis importants durant els anys en
que aquest gran mestre va viure. Algú ens podria dir que si es considerada esport oficial no pot ser art marcial,
ja que per exemple el Muay Thai o el Aero Box no són considerats esports sinó tipus de lluita, molt bé llavors
es quan direm que la capoeira es va introduir com a esport ja que els capdavanters en l'organització de la
capoeira al Brasil van decidir que es valoraria la creativitat, la flexibilitat, la dificultat de les acrobàcies i no
pas els cops, per tant la part d'art marcial que té la capoeira va ser rebutjada.
No em d'oblidar que la capoeira va estar dissenyada per fer mal i en cas extrem per matar ( hi han cops de la
capoeira angolenya que poden arribar a ser mortals, vegeu en l'apartat cops/moviments ) i que fins i tot els
esclaus dels Quilombos van arribar a vèncer a expedicions portugueses dotades d'armament convencional amb
el simple ús de la capoeira ( llegenda de Zumbi ).
En aquest apartat esmentaré totes les meves fonts que he fet servir per poder completar aquest treball, no ha
sigut un treball fàcil, ja que hem de recordar l'origen ( oral ) de la capoeira i la poca documentació sobre ella,
per tant per completar aquest treball he fet servir el següent:
Enciclopedies:
• Encarta 2000
• Gran Larousse Universal
Llibres:
• A som do Berimbau de Martín J. Pedro vaig decidir comprar aquest llibre perquè vaig veure que era el
més complet i sobretot el més importat que estava escrit en casetllà!.
• Zumbi de Rufino Dos Santos
• El quilombo de Palmares de Benjamin Péret
• A Herença de Mestre Bimba de Angelo A. Decanio Filho
Tambè he recurrit cercar informació en internet que encara que amb algunes dificultats he pogut contrastar
diferents informacions, i a més he trobat diferents fotografíes.
− www.google.es
• www.lycos.es
• http://www.mdkcoapa.com/Capoeira/Hoy.htm
− http://www.angelfire.com/rnb/vidamarcial/
• www.tdx.cesca.es
• http://somaie.vilabol.uol.com.br/qualeesp.html
• http://www.capoeiracdp.com/
L'informació oral transmitida per gent brasilera tambè m'has servit molt, ja que han afegit al treball una mica
de sensibilitat i en ocasions un tó anecdótic.
39
40
http://copacabana.dlsi.ua.es/es/index.php
Traductor de portugués−espanyol.
Tant l'utilització de la url: http://www.capoeiracdp.com/
com el llibre A som do Berimbau han sigut útils per
extreure origen de la paraula capoeira.
Informació extreta de la enciclopèdia encarta: colonització
Portugal i mobilització colonial ( s.XVI )
Xifres extretes de la enciclopèdia Encarta
Vaixells on es transportaven en condicions extremes els esclaus
Foto de un navío negreiro: embarcacions de transport
d'esclaus
Diferents ètnies africanes
Noms de les tradicions de
la url: http://www.ikuska.com/Africa/hitoprincip.htm
ball origen Africà, combina la lluita amb la diversió
Fotografia que ens permet veure al maltractament
al qual estaven sotmesos els esclaus
Informació extreta del llibre: A som do Berimbau
Retrat de les primeres manifestacions de la capoeira
Significa amb llengua tupí: aquell que ve del bosc
www.tdx.cesca.es
Així descriu Joe Rufino Dos Santos al seu llibre Zumbi
La visió dels esclaus davant la fugida.
Do Santos ens descriu el objectiu de les fugues
dels esclaus.
Zumbi: una de les llegendes de la capoeira, lluites documentades
41
on ell i els capoeiristes guanyen a expedicions portugueses i holandeses estratègia de selva
http://orbita.starmedia.com/~miltambores/Historia/
Guerra de Quilombos, ventatja portuguesa
ja que posseïen armament convencional
Traducció de la llei en contra de la capoeira: "Dos, Vagos y Capoeiras" −− Art. 402 − Practicar als carrers o
places públiques exercicis d'agilitat i destresa corporal, coneguts amb la denominació de capoeiragem (portar
armes, lluitar o crear desordre, amenaçant a persones. Pena: Prisión celular de dos a seis meses.
Informació de la guerra Holandesa: www.artehistoria.com/historia
http://www.angelfire.com/rnb/vidamarcial/
Informació del Quilombo de Palmares del llibre de
Benjamin Péret El quilombo de Palmares
Mapa dels diferents Quilombos que va
haver−hi a Brasil ( gran quantitat )
http://usuarios.lycos.es/imperatriz/studies.html
Informació del llibre A som do Berimbau
Biografia de Bimba; extreta de diferents llibres,
el principal A Herença de Mestre Bimba de Angelo A. Decanio Filho
i pàgines web ( barreja )
Retrat de Mestre Bimba
http://somaie.vilabol.uol.com.br/qualeesp.html
Fotografia del mestre Jao Pequeno
http://somaie.vilabol.uol.com.br/qualeesp.html
Fotografia de Mestre Camisa ( creador del grup ABADA)
Cançó feta per Pastinha, font: A som do Berimbau
Pastinha va tenir molta importància en la música
relacionada amb la capoeira
Retrat de Pastinha
42
Clarament es veu un joc més baix molt representatiu de la capoeira Angola
Observem una capoeira més agressiva, amb un joc de patades alt, deduïm que ens referim a capoeira Regional
Amb una samarreta (variada), un pantaló (blanc), i una corda (el teu nivell) ja en tenim prou, aquest tratge
ens pot sortir per uns 45€ tot inclós.
Pàgina oficial de l'Asosiació descendent de pantera
http://www.capoeiracdp.com/
Guía musical, font oral: professor Tico
Cançó extreta de: http://members.tripod.com/~cuica/musicas.htm
Chula extreta de: http://espanol.geocities.com/gca_ucn/musica.html
Fotografíes extretes de www.google.es
Nom del tipus de qualitats físiques extret de la
url: http://www.deportedigital.galeon.com/entrena/capacidades.htm
Nom de els noms de les qualitats psicològiques
Extret de la url: http://www.mdkcoapa.com/Capoeira/Hoy.htm
Fotografía del moviment Media Lua
Definició de art marcial extreta de En las artes marciales y en la vida
de Bermudez Arancibia, German
de l'editorial Kier
Definició de Rugendas extreta de
la url: http://www.capoeirabahiana.com/
Un exemple d'aquesta definició la podem trobar
al llibre de Camille Adorno A Arte da Capoeira
Aquestes son les URL's que més he visitat
Necessàries per buscar noms en Brasiler, fotografíes,
dades de la història, etc.
73
Introducció
Què és la capoeira?
43
Història/Origen
Què és un Quilombo?
Origen dels Quilombos
Mapa dels Quilombos
El Quilombo de Palmares, una república federal
Utilitat de la capoeira
Significat de la paraula capoeira
Història/Origen
Història/Origen
Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Origen
Història/Origen
Història/Origen
Conclusió
Història/Origen
El Quilombo de Palmares, una república federal
Tipus de capoeira
Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Origen
Tipus de capoeira: Capoeira Angola/En què consisteix?
Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Mestre Pastinha
Tipus de capoeira: Capoeira Regional/Mestre Bimba
Tipus de capoeira: Capoeira Regional/En què consisteix?
Tipus de capoeira: Capoeira Regional/Origen
Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Mestre Pastinha
Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Mestre Pastinha
Tipus de capoeira: Comparativa Regional i Angola
Vestimenta
44
Graduacions
Graduacions
Vestimenta/Graduacions
Vestimenta/Graduacions
Batizado/Què és?
Instruments
Història/Origen de la capoeira
Història/Origen
Conclusió
Història/Origen
Història/Origen
El Quilombo de Palmares, una república federal
Tipus de capoeira: Capoeira Regional/Origen
Tipus de capoeira: Capoeira Regional/Mestre Bimba
Tipus de capoeira: Capoeira Angola/Mestre Pastinha
Tipus de capoeira: Comparativa Regional i Angola
Música, relació amb la capoeira
Música, relació amb la capoeira
Música, relació amb la capoeira
Ordre musical en la roda
Diferents tipus de cançons
Diferents tipus de cançons
Diferents tipus de cançons
Instruments
Instruments
Instruments
45
Instruments
Instruments
Qualitats físiques que desenvolupa la capoeira
Qualitats físiques que desenvolupa la capoeira
Qualitats físiques que desenvolupa la capoeira
Qualitats psicològiques que desenvolupa la capoeira
Qualitats psicològiques que desenvolupa la capoeira
La roda
Cops/Moviments de la capoeira
Cops/Moviments de la capoeira
Cops/Moviments de la capoeira
Introducció
Introducció
Conclusió
Conclusió
Vestimenta
Cops/Moviments de la capoeira
Història/Origen
Bibliografia
Bibliografia
46