Acentuación en valenciano: Guía completa

L’ACCENTUACIÓ GRÀFICA
L’accent gràfic és el signe escrit sobre una lletra vocal amb què s’indica la síl·laba tònica del mot:
Accent gràfic agut o tancat ( ´ ) sobre les vocals i (camí), u (útil), e tancada (església) i o tancada (córrer).
Accent gràfic greu o obert ( ` ) sobre la a (allà), la e oberta (modèstia) i la o oberta (història).
Gràficament s’accentuen les paraules següents:
.- Paraules agudes acabades en a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in:
germà, tornaré, Novetlè, allí, cantó, això, tabú, matalàs(-af), burgès, avís, calmós, arròs, obús, entén, Berlín.
.- Paraules planes que no acaben en cap de les dotze terminacions anteriors:
exàmens, cèrvol, telèfon, príncep, concórrer, rònec, rústic.
.- Totes les esdrúixoles com al castellà: llàgrima, esglèsia, ciència, península, fórmula, colònia, música.
L’ACCENTUACIÓ DE LA E:
Accent agut (é) en la immensa majoria de mots aguts: peroné, ximpanzé, jaqué, clixé;
substantivats pagaré, abonaré, els compostos rebé, gairebé, també, abecé; adverbis després, només;
noms i adjectius derivats que acaben en –essos: excés, ingrés, progrés,llevat de xerès, interès i espès
en terminacions verbals com ara: vindré, vingué, vinguéreu,vingués, vinguéssiu i
terceres persones del singular Present d’Indicatiu i segones del singular Imperfet dels compostos de tenir i venir:
reté, manté, revé, prevé, dels verbs acabats en -endre: encén, entén, estén, pretén,
amb excepcions: entès, encès, vuitè, serè, il·lès, Irlandès, obès, burgès, comprèn, reprèn, cortès, morè
Accent greu (è) en la immensa majoria de mots plans i esdrúixols: ètic, rètol, rèptil, anèmic, rèmora,
tènue, aèria, inèrcia, existència, espècie, acadèmia, mètode, histèria, èmbol, apèndix, tècnic, epidèmia, sèmola.
amb les excepcions: cérvol, déntol, préssec, feréstec, església, els Infinitius ésser, néixer, créixer, péixer, prémer,
témer i esprémer i les formes del verb ésser, érem i éreu.
L’ACCENTUACIÓ DE LA O:
Accent agut (ó) en la immensa majoria de mots aguts: bessó, peó, passió, elecció, sabó, sarró
taló, baró, reunió, educació, injecció, boirós, adipós, generós, angulós,cendrós, calabós, dubtós, amb aquestes
excepcions: terròs, arròs, això, allò, repòs, espòs, açò, però, cartabò, ressò, debò, rebò, retrò, i els compostos
passats del verb cloure inclòs, exclòs, reclòs, conclòs, enclòs.
Accent greu (ò) en la immensa majoria de mots plans i esdrúxiols: memòria, mòbil, dòcil, idònia,
diòcesi, fòssil, atònit, pròdig, sarcòfag, mòdul, neòfit, incògnit, pròleg, sòlid, mòdica, harmònia, pòlissa,
atòmica, bòbila, còpia, mortuòria, idònia, amb les excepcions estómac, furóncol, fórmula, pólvora, tómbola,
tórtora, Infinitius córrer i compostos, recórrer, ocórrer i les formes del verb ésser; fórem, fóra, fóssim, fóssiu
1
1
DIVERGÈNCIES AMB LA SÍL·LABA TÒNICA DEL VALENCIÀ AL CASTELLÀ
MOTS AGUTS
Ampit, avar, cautxú, celtiber, ciclop, criquet, elit, eriçó, esperit, flascó, fluor, handicap,
hoquei, humit, iber, interval, oboé, oceà, perit, però, pivot, policrom, poliglot, quetxup, quilogram,
radar, sandvitx, soviet, timpà, tiquet, weber, xandall, xassís, xiclet, zenit.
.- acabats en trop: filantrop, misantrop
.- acabats en bol: futbol, handbol, voleibol.
.- topònims.
els Carpats, el Tibet, Biarritz, Zurích, Munic.
.- antropònims: Borís, Raimon, Nobel.
MOTS PLANS
Acne, adecua, aeròlit, aeròstat, alvèol, auriga, austrìac, bantu, biotop, cardíac, císter,
conclave, dentifrici, dinamo, dòlman (guerrera), estèrnum, etìop, exegeta (biògraf),fagòcit, guru, karate, letargia,
libic, medul·la, megàlit, misil, monòlit, omòplat, paraplegia, prènsil, púding, cuadriga, quilolitre, rèptil,
rupia, sinergia, tèrmit, tetraplegia, tèxtil, torticoli, tulipa, vertigen, víking, zulu
.- acabats en sufixos:
fagòcit, osmosi, tal·lòfit, mimesi, aeròlit, magnetòfon, policíac, termòstat, atmosfera.
.- verbs:
crèixer.
.- topònims:
Eufrates, Honolulu, Kiev, Mali, Marràqueix, Ucraïna, Tàrent.
.- antropònims:
Agamèmnon, Arquimedes, Èdip, Èol, Èsquil, Jason, Telèmac, Txèjhov, Ìgor.
MOTS ESDRUÍXOLS
Aurèola, diòptria, èczema, énema, gàmeta, isòbara, olimpíada, mètopa, pàtxuli, període, pneumònia.
.- acabats amb sufixes:
electròlisi, diàstasi, atelèctasi, elèctrode, maciòspora, hipodermòclasi, antropofàgia.
.- topònims:
Etiòpia, Hèlisinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Míkonos, Sàhara, Tàrraco, Bàsora, Úmbria.
.- antropònims:
Àtila, Dàmocles, Èsquines, Pèricles, Pràxiteles, Próserpina.
APOSTROFACIÓ ARTICLES, PREPOCISIONS I CONTRACCIONS:
S’apostrofa EL i LA, davant vocal o H muda (l’ànec, l’harmònia), i davant de xifres que comencen
per vocal (l’1 de mars, l’11ª porta).
Excepcions a l’apostrofació de l’article La:
.- Davant i o u àtones: la història, la universitat, la humanitat, la intransigència, la uniò.
.- Davant dels noms de lletra: la essa, la efa, la ela, la ema, la hac, la ena.
.- En casos de confusió: la ira (lira de Neró), la Haia (Laia, xica).
.- Per convenció: la una (hora), la host ( hueste).
.- Davant de paraules que comencen pel prefix de negació a-: la asimetria, la amorfa.
Excepcions a l’apostrofació d’articles masculins o femenins El i La:
.- Davant i o u consonàntiques: la ionosfera, el iot.
.- Davant de essa líquida: el stop.
.- Davant de hac aspirada: el hall.
.- No s’apostrofen les sigles que es lletregen, però sí, d’acord amb les regles generals aquelles que es lligen
com qualsevol altra paraula: la EGB, l’OTAN, l’ONU, la UEFA.
Apostrofació de la PREPOSICIÓ De:
.- Davant de vocal o hac muda, excepte davant de i o u consonàntiques: .- Fa una alçada d’uns dos metres.
.- Estrangerismes que comencen per hac aspirada, perden aquest so quan s’adapten , per la qual cosa,
l’article i la preposició segueixen les normes generals d’apostrofació: d’hoquei, l’handicap, d’handbol,
l’haixis, l’hàmster.
Contraccions d’article El o Els amb les preposicions A, DE i PER i la partícula Ca:
al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals, es pot apostrofar l’Article si la paraula seguent comença per vocal,
prevalent sobre aquest aplec:
.- Anna és del barri, però viu a l’hort amb els seus iaios.
No farem la contracció quan l’article forma part d’una expressió escrita en cursiva, negreta o entre cometes,
però sí que apostrofarem els noms comercials que tinguen article, reben el mateix tractament:
.- La directora d’El Periòdico, l’empleat d’El Corte Inglés.
L’ARTICLE, PRESÈNCIA-ABSÈNCIA D’ARTICLES ALS TOPÒNIMS:
El Canadà, els Estats Units d’Amèrica, l’Equador, el Perú, el Brasil, el Paraguai, l’Uruguai, l’Argentina,
la Xina, el Japó, les Filipines, l’Ìndia, el Marroc, el Senegal, el Sudan, el Caire,
el Piemont, el Tirol, el Llenguadoc, la Corunya, les Balears, les Canàries.
Els topònims que ja el portaven, amb minúscula (també preposició a, de, per)la Vila Joiosa, la Meca, l’Alguer.
Apostrofació davant paraules en cursiva o entre cometes:
.- És un redactor d’El Temps;´.- L“afició” per aquell equip donostiarra era per tot arreu de l’estat espanyol.
No apostrofarem davant de mots usats metalingüísticament.- El overbooking ací s’anomena sobrereserva.
Davant topònims no catalanitzats l’article s’escriu en majúscules, la preposició de s’apostrofa i no es
contrau amb l’article:
.-La història d’El Álamo és molt coneguda.
La preposició de, s’apostrofa i les PREP a i per, no es contrauen amb articles en majúscules inicials que
formen part de títols, noms d’entitats: .-Treballa a El Corte Inglés; .-Vaig a vore una obra d’Els Joglars, t’en vens?
Dies de la setmana com adverbis de temps (dins una setmana abans o després que s’anuncia)
Dissabte aniré/ vaig anar al cinema ( parlem dilluns, dimarts o dimecres abans o després de tal dissabte, sense article)
El dissabte 29 de març me n’aniré de viatje fins al balneari (fora de tal marc temporal, amb article)
Davant infinitius amb valor verbal, sense article: .- Desconéixer la veritat no t’eximirà de culpa.
llevat de casos amb infinitius substantivats: l’esmorzar, el dinar, el berenar, el sopar, el beure, el sopar,el riure.
VALENCIÀ SENSE L’ARTICLE I EL CASTELLÀ EL CONSERVA i dp A L’INREVÉS.
...no badar boca........... no abrir la boca
...de tots colors.............de todos los colores
...en totes direccions.....en todas las direcciones
...en oblit.......................en el olvido.
...arria veles...................arría las velas.
...desfer camí.............desandar el camino
...a cura de .................al cuidado de
...parar taula................poner la mesa
...Tots Sants................Todos los Santos.
...conste en l’acta...........conste en acta
...no dóna a l’abast...........no da abasto
...com l’anell al dit..........como anillo al dedo
...no alça el cap................no levanta cabeza
...pel bon camí.................por buen camino
...està en el cartell............está en cartel
...sembrar la zitzània.......sembrar cizaña
...segons el costum...........según costumbre
...caigut en el descrèdit...ha caído endescrédito
...entrar en els detalls........entrar en detalles
...a la destra i la sinistra...a diestro y siniestro
...està a la disposició de....a disposición de
...cobrir les despeses......cubrir gastos
...en les despeses...............reparar gastos
...demà al migdia............mañana a mediodia
...a la mercé dels vents......a merced de los
...els nostres objectius....nuestros objetivos
...a la meitat de la funció...en mitad de la
...no està en la nòmina....no està en nómina
...segons l’opinió...............según opinión
...pasta de les dents.........pasta de dientes
...està al punt.....................en su punto
...al punt de caramel.......a punto de caramelo
...posada al punt................puesta a punto
...al més tardar................a más tardar
..per a les postres..............de postre
...a les palpentes.............a tientas
...tots a l’una......................todos a una
...l’un i els altres.............a unos y a otros
...a(l’)un costat (si ve nom).a uno y otro lado
...van venir els pares, les mares, els xiquets i els professors (enumeracions amb articles)
L’ARTICLE NEUTRE ( lo xiquet, lo pare illes Balears, Lo Morant, Lo Vincle, tot lo dia)
a lo grande .........................................................a cor què vols, regaladament
a lo hecho, pecho.................................................una vegada fet, ja està fet
a lo largo de.........................................................al llarg de, durant
a lo largo y lo ancho ...........................................al llarg i a l’ample, de cap a cap
a lo lejos.............................................................. a la llunyania
a lo loco...............................................................a la babalà, com un boig
a lo mejor.............................................................potser, probablement, tal volta
a lo sumo ............................................................ a tot estirar, com a màxim
con lo puesto........................................................amb la camisa a l’esquena
de lo contrario.....................................................altrament, si no, d’altra manera
de lo lindo............................................................d’allò més bé
en lo referente a................................................. pel que fa a, quant a
en lo sucesivo......................................................en avant, més avant, d’ara endavant
es lo de menos.....................................................(això) no té importància, (això) rai
es lo mismo..........................................................tant fa, és el mateix
lo cortés no quita lo valiente...............................una cosa no exclou l’altra
lo demás..............................................................la resta, les altres coses
lo más mínimo................................................... .gens ni miqueta
lo mismo da........................................................ és igual
lo mejor de lo mejor........................................... el bo i millor
lo mejor es enemigo de lo bueno.........................val més poc i bo que molt i dolent
lo que son las cosas............................................ ves per on
mejorando lo presente...................................... amb tots els respectes
por lo civil...........................................................pel jutjat
por lo cual.......................................................... per això, per la qual cosa
por lo demás........................................................a part d’això
por lo general..................................................... generalment, en general
por lo menos........................................................almenys, si més no
por lo pronto.......................................................primerament, d’antuvi, de moment
por lo tanto........................................................ .per tant, doncs
por lo visto........................................................ .segons sembla, pel que es veu
todo lo contrario................................................ al contrari
todo lo más........................................................ .a tot estirar, com a màxim
todo lo posible................................................... tots els possibles.
GUIONET.
El guionet ( – ) és el signe ortogràfic que s’usa per a unir mots originàriament diferents, com ara:
.- davant dels pronoms febles en posició enclítica quan adopten les formes plenes i elidides: escriu-la, s’alçà.
.- en els numerals compostos per a unir les desenes i les unitat i les unitats i les centenes: vint-i-un, dos-centes
.- en els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-es, sud-oest.
.- amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un substantiu: pacte de no-agressió, el no-res.
.- en els compostos repetitius i expressius: nap-buf, a corre-cuita, tam-tam, xino-xano, barliqui-barloqui.
.- en els compostos abans-d’ahir, adéu-siau, qui-sap-lo, despús-ahir, després-dinar, dellà-ahir, despús-demà.
.- en els manlleus no assimilats: boogie-woogie, disc-jockey, fox-terrier, gin-tonic, jet-set, music-hall, new-look
plum-cake, prêt-à-poter, self-service, tie-breack, walkie-talkie.
.- en els compostor formats per dos mots en què concórreguen les següents característiques:
quan el segon element comenza amb r, s, x, i el primer acabe en vocal: boca-rugat, para-sol, para-xocs, poca-roba.
O bé que l’aplec dels dos elements puga dificultar-ne la lectura adequada: bell-lloc, cap-roig, cor-dur, nyic-i-nayc
DIFGTONGS:
Grup fònic que combina dins de la mateixa sil·laba una vocal qualsevol que funciona com a nucli sil·làbic i una i o
una u, que funcionen com a semivocal o com a semiconsonant. La i i la u semivocals al darrere de la vocal nuclear: ai-re, caure. La u semiconsonant quan es troba davant de la vocal nuclear: qua-tre, llen-gua.
Diftongs creixents, formants per una semiconsonant precedida per una g o q, i seguida de vocal nuclear: UA: guany,
qua-tre UI: lin-güís-ti-ca, o-bli-qui-tat.
UE: qües-ti-ó, un-güent UO: quò-rum, quo-ta.
Diftongs decreixents, formats els formats per una vocal nuclear seguida d’una semivocal.
AI ai-re, mai
AU
cau-re, pau
EI
rei-na, re-mei
EU
he-reu, veu-re II mii-asi, no-vii
IU es-tiu, viu-re OI
boi-ra, he-roi
OU
cou-re, remou UI
buit, cui-na,
UU duu, lluu.
Les vocals i i u, també poden funcionar com a semiconsonant quan es troben a començament de mot seguides d’una
vocal o bé entre dues vocals. En aquests casos formen sil·laba amb la vocal següent:
Iam-be, io-gurt, hie-na, hui; bo-ia, cre-ua.
La combinació de vocals iu no forma diftong en alguns mots d’origen culte, com ara Màrius, nònius, Pius, aquàrium,
càmbium, còdium, cosmàrium, critèrium, harmònium, ilium, isquium, mèdium, oídium, òmnium, pandemònium, plasmòdium,
pòdium, presìdium, simpòsium, solàrium, sudatòrium, terràrium, velàrium i vivàrium.
En aquelles coincidències de dues vocals la segona de les quals no és ni una u ni una i, cada vocal pertany a una
síl·laba diferent: di-a-ble, su-or, te-a-tre, ri-a-lla, cri-a-da, vi-o-lí, po-e-ta, pi-e-tat, cu-ri-ós, pi-a-no, i-di-o-ta, pi-o-let, bes-ti-esa, te-ò-ric, ma-ni-à-tic, si-tu-ar, fi-an-ça, cru-el, llu-ent.
En un conjunt de tres vocals no separades per consonants, la del mig és una u o una i, aquesta forma un diftong am la
vocal anterior: rei-al, dei-a, veu-a-ssa, peu-às, joi-a, treu-en.
Darrere una q o una g, una u, forma un diftong amb la vocal següent: quant, qual, quatre, quota, equador,
Pasqua, igual, guany, guant, aigua, llengua, aguantar.
A principi de paraula la i forma també un diftong amb la vocal següent: ionosfera, ianqui, iarda, iogurt.
DIÈRESI:
La dièresi, és un signe gràfic ( ¨ ), que s’utilitza per a les funcions següents:
.- Per a indicar que hem de pronunciar la u dels conjunts qüe, qüi, güe, güi: qüestió, pingüí, aigües, aqüífer.
.- Per a indicar que la i o u sobre la qual col·loquem la dièresi són una vocal, és a dir, que aquesta i o
aquesta u no formen diftong amb la vocal anterior o següent: raïm, veïna, països, peüc, taüt, conduït.
Cal recordar que quan puguem, col·locarem un accent sobre la i o la u, i solament quan no ho puguem fer
perquè ens ho impedeixen les regles d’accentuació, utilitzarem la dièresi, per la qual cosa, accentuarem veí,
però posarem la dièresi en veïna, ja que no podem accentuar una paraula plana acabada en vocal.
.- Ens trobarem altres casos en què la i o la u que porten la dièresi seran també vocals, però la vocal tònica
de la paraula serà una altra (en contra de la i o la u amb la dièresi i també vocal tònica del mot):
agraïment
aïllar
amoïnar
apaïsar
arruïnar
atapeïment
ataüllar
atuïment (aturdir)
decaïment
diürètic
ensaïmada
esfereïdor
esmorteïdor
genuïnament
intuïció
posseïdor
suïcida
traïdor
veïnat
viduïtat.
I els cultismes derivats amb sufixos –tat, -al, -itat, -itzar...:
Continu
continuïtat.
Déu
deïforme.
Europeu
europeïtat.
Espontani
espontaneïtat.
Fluid
fluïdesa.
Heroic
heroïcitat
Homogeni
homogeneïtat.
Laic
laïcitat.
.- Encara que l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir, no duen dièresi
(traduir, traduint, traduiré, traduiria), alerta amb els infinitius ( i la conjugació sencera) de verbs com aïllar,
aïrar-se, amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar, suïcidar...que sí que duen dièresi, pero no en la terminació.
DIVERGÈNCIES DE VOCALS AMB EL CASTELLÀ A / E / I / 0 / U
Afaitar.
Avaluar.
Latrina.
Sarbatana
Ambaixada.
Avenç (avance)
Maragda.
Sardenya.
Arravatar.
Avaria.
Picaporta.
Rancor
Assassí.
Davantal
Posa.
Titla
Atorgar.
Extraversió.
Sanefa.
Triade.
Albercoc
Ebenista.
Empordà.
Eruga.
Gramenet.
Malencolia.
Orgue.
Sacerdotessa
Telesella
Alcasser
Efeminat.
Envair.
Estendart.
Honestedat.
Meravella
Ráfega.
Seguent.
Vernís.
Ametista.
Emmidonar.
Enyorar.
Esternudar.
Javelina.
Metre.
Resplendor.
Seguretat.
Disfressar.
Assemblea.
Càmera.
Emmordassar
Emparar.
Espàrrec.
Escaparata
Ferm.
Gelea.(jalea
Laudo
Litre.
Monestir.
Orfe
Revenja(revanch Santedat.
Sergent.
Tàlem
Ambiguitat.
Contenidor.
Eclipsi.
Infermera.
Nucli.
Sobirania.
Antiguitat.
Declivi.
Galió
Làctia. (lácteo)
Ordinador.
Tunis.
Arri.
Disimboltura
Hisenda
Línia.
Penis.
Vàlua.
Ciment.
Diabetis.
Indicible.
Mantenidor.
Quítxua
Crani
Aixovar.
Avorrir-se
Bruíxola.
Coberts: (cubiertos).
Croada.
Empordà.
Esdruíxol.
Fonament.
Hongarés.
Monyó.
Podrir.
Rétol.
Romania.
Sospir.
Tòlit.
Assortir.(surtir)
Bordell.
Calorós.
Complir.
Descobrir
Escàndol.
Estoig.
Furóncol.
Joan
Nodrir.
Polir.
Retolador.
Rossinyol.
Tamboret.
Tomba.
Atordir.
Botifarra
Capítol.
Colobra.
Discorrer.
Escodrinyar.
Estora.
Governament.
Joglar
Ordir.
Polsar.
Rigorós
Rostir. (rustidera)
Temorós.(temeroso)
Torbar.Torí (Turín)
Atorrollar
Bordeus.
Cartolina.
Cónsol.
Durador.
Escopir.
Estrafolari.
Gropa.
Joguet.
Pèndol.
Pota.Polvoritzar.
Robí
Sofrir.
Tenidoria.(teneduría)
Torró.
Atribolar.
Borriana.
Cobrir.
Conservadorisme.
Embotit.
Escrúpol.
Expenedoria
Hongria.
Joventut.
Ploma.
Regidoria
Romanés.
Sorgir.
Títol.
Triompf.
Ateneu.
Correu.
Focus.
Muntar.
Sèrum.
Tipus.
Bufetada.
Cuirassa.
Fórum.
Pireu (Pireo)
Subornar.
Tramuntana.
Butlletí
Escull.
Globus
Pompeu
Sufocar.
Trofeu.
Butxaca.(bolsillo)
Estèrnum
Liceu
Porus.
Supèrbia.(soberbia)
Turmentar.
Cacau.
Fetus.
Muntanya.
Ritu
Suportar.
Contemporània.
Dipòsit.
Infatuar-se.
Mode
Simultàniament
PARAULES AMB GRAFIES J i G I i DÍGRAFS TJ, TG.
Escrivim J davant les vocals a, o, u: jaqueta, passejar, bajoca, jove, dejuni, justícia.
S’escriu G davant de les vocals e, i: gel, mengem, veges, àgil, enginyer, girar.
Per raons etimològiques, excepcionalment, s’escriu J, davant de e: Jehovà, jerarquia, Jericó, jeroglìfic,
Jeroni, jersei, Jerusalem, jesuïta, Jesús, jet, majestat i derivats, verbs Imperfets d’Indicatiu jaure i ajaure: jeia,
ajéiem, davant els grups –ecc i –ect en: dejecció, injecció, interjecció, objecció, projecció, adejectiu, objecte,
subjecte, trajecte, injectar, projectil, subjectiu, com a derivats.
Escrivim el dígraf TJ intervocàlicament sempre davant de les vocals a, o, u: allotjar, assetjar,
avantajar, desitjar, encoratjar, ensitjar, ensutjar, enutjar, espitjar, estotjar, formatjar, homenatjar, jutjar,
petjar, pitjar, rebutjar, remitjar, sotjar, trepitjar, utratjar, viatjar; botja, corretja, ferritja,
lletja,llotja, mitjà, natja, pitjor, politja, sitja (silo).
Escrivim el dígraf TG intervocàlicament davant de les vocals e, i: abordatge, adobatge, aliatge,
ameratge, ancoratge, arbitratge, aterratge, avantatge, bagatge, boscatge, camuflatge, carruatge, companatge,
coratge, curtmetratge, doblatge, dragatge, embalatge, embenatge, engranatge, esclavatge, espionatge,
fitxatge, formatge, garatge, imatge, llargmetratge, muntatge, paisatge, salvatge,viatge; fetge, heretge,
metge, petge, setge, col·lotge, ferotge, fotgera, jutge, rellotge i sutge.
FONEMA VELAR OCLUSIU SORD /K/, REPRESENTAT PER GRAFIES C, Q, QU,G,K:
Davant de vocals a, o, u, s’escriu c: casa, Alcoi, peculiar i s’escriu qu, davant vocals e, i: paquet,
querella, enquesta, quimera, màquina, enquitranar.
Al diftong s’escriu q davant la vocal u, quan esta forma diftong amb la vocal següent:
conseqüència, obliqüitat, quadro, quotidià i escrivim c davant de la vocal u quan no forma diftong amb la
vocal següent: conspicua, cua, evacuar, innòcua.
Davant de consonant, s’escriu c davant d’una altra c o davant de t, s, i z: accés, acció, actriu, cactus,
dacsa, sacseig, èczema.
S’escriu g davant d’una altra g o davant de les grafies d, m i n: suggerir, amigdal, maragda, magma
sagnar, signar, magnitud, fragmentar.
Excepcions amb c: anècdota, aràcnid, dracma, estrícnina, francmaçó, pícnic i tècnic.
A fi de mot, en agudes en què el fonema /k/ està precedit de vocal, s’escriu c: batec, pessic, caduc.
Excepcions: s’escriuen amb g algunes paraules agudes com ara buldog, estrateg, gag, grog (beguda), mag,
Mucilag, nurag, reg, tuareg, ustilaginals (fong) zag-zag, demagog, pedagog.
A fi de mot en paraules agudes en què el fonema /k/està precedit d’una altra consonant o en les planes quan va precedit de vocal, s’escriu g o c, segons la grafia que presenten els derivats:
Fang
fangar.
Llarg
allargar.
Sang
sangonós.
Cartílag
cartilaginós.
Càstig
castigar.
Nàufrag
naufragar.
Pródig
prodigar....................................... però:
Arc
arcada.
Blanc
blancor.
Calc
calcar.
Porc
porcatera.
Estòmac
estomacal.
Fàrmac
farmacologia.
Líric
lírica.
Pràctic
practicar.
Excepcions: alguns mots plans: ànec però aneguet, aràbic però aràbiga, càrrec però càrrega, espàrrec però
esparreguera, fàstic però fastigós, ferèstec però feréstega, llòbrec però llòbrega, mànec però mànega,
préssec però presseguer, ròssec però rossegar i la primera persona del present Indicatiu de molts verbs com ara:
bec però bega, beguí, beguera; dec però dega, deguí, deguera; dic però diga, diguí, diguera; trac però traga,
traguí, traguera.
La grafia k només s’utilitza per a representar certs mots provinents d’altres llegues o en derivats de
noms propis: kafkià, kàiser, kantisme, kurd, Kovacevic.
REPRESENTACIÓ DEL FONEMA /G/ AMB LES GRAFIES G i GU:
El fonema velar oclusiu sonor /g/ es pot representar per mitjà de les grafies g, davant les vocals:
a, o, u o quan va seguida de les consonants líquides l o r: garatge, vaga, govern, cogombre, guardó, gust,
glop, aglà (bellota), groc, agre.
Es representa amb gu davant de les vocals e, i: guerra, ceguetat, guitarra, seguir.
LA GRAFIA X, fonema palatal fricatiu sord, s’escriu:
A principi de paraula en alguns topònims i antropònims: Xàbia, Xàtiva, Xeresa, Xúquer, Xavier.
Darrere de i o u: aixeta, això, bruixot, coixí, calaix, dibuix, disbauxa, rauxa.
El grup fonemàtic /ks/
es representa amb la grafia x, en les posicions: entre vocals: fixar, sexual.
Entre vocal i consonant sorda: ambidextre, excedent, explosió, extens.
A fi de mot darrere de vocal: annex, apèndix, índex, prefix.
A fi de mot darrere de consonant en certs mots: esfinx, larinx i linx.
El grup fonemàtic /gz/ es produeix per sonorització de /ks/ en els grups inicials ex- i inex- seguits
de vocal, h o consonant sonora davant de vocal: exagerar, exercici, existir, exòtic i també
davant de h seguida de vocal: exhalar, exhaurir, exhibició, exhilarant, exhortar, exhumar, inexhaurible.
davant de consonant sonora: exdiputat, exgovernador, exjugador, exmandatari.
LES GRAFIES M, N i MP:
A fi de sil·laba utilitzem la grafia m: davant de b, p i m: bomba, camperol, comprar, immigrant,
Excepcions: benmereixent, benparlat, benpensant, enmig, entorpeu, granment, tanmateix.
Davant de f: amfiteatre, àmfora, circumferència, nimfa, triomf, amb les excepcions
darrere del prefix con-: confecció, confederació, confiar, conformar;
darrere del prefix en-: enfaenat, enfocar, enfront, enfundar;
darrere del prefix in-: infant, infeliç, infidel, inflació.
en els mots anfós, benfactor, benfer, fanfara (fanfàrria), fanfarró, gonfanó( pendon, estandarte)
semprenflor, unflar.
A fi de síl·laba s’utilitza la grafia n, davant de v: convent, envestir, minvar, recanvi, amb les
excepcions: centumvir, circumval·lació, circumveí, circumvolució, duumvir, septemvir, tramvia, triumvir.
L’aplec mp es conserva per raons etimològiques en una sèrie de mots: assumpció, assumpte, atemptar, compte, exempció, irredempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, temps, temptar.
LES GRAFIES R i RR el fonema alveolar vibrant pot ser múltiple o simple(r o rr):
S’escriu r: a començament de mot: rabosa, reblanir, ritual, rossinyol i també
obrint la síl·laba quan l’anterior acaba en consonant: conrear, enrere, Enric, folrar.
S’escriu rr entre vocals: barranc, esquerra, narració, terra, amb excepcions darrere de prefixos:
arítmia, antiràbic, autoretrat, birectangle, contrarestar, eradicar, estereoradiant, extraradi, fotoresistència,
infraroig, microruptor, monorefrigent, multiracial, neorealisme, ortoròmbic, preromà, pseudoràbia,
quadrireactor, radioreceptor, semiregular, suprarenal, teleradiografia, termoresistent, trireactor, vicerector.
i també les paraules compostes separades amb guionet: barba-ros, cua-roja, malva-rosa.
LES GRAFIES D i T EN POSICIÓ FINAL.
S’escriu d la consonant final de la síl·laba ad- seguida de consonant, en posició inicial de mot:
addicció, adjudicar, admissió, advers, amb les excepcions: atlant, atlàntic, atles, atleta i atmosfera
S’escriu t en mots aguts en què el fonema / t /, precedit de vocal: blat, llet, humit, bruixot, pelut,
excepcions: àcid, alcaid, almud, anhídrid, centígrad, fluid, fred, retrògrad, sud, Alfred, Conrad, David,
Madrid, Sigfrid, Valladolid, gratitud, magnitud, mansuetud, quietud, sol·licitud.
Segons la grafia que presenten els derivats:
rotunditat
rotund
àlgid
algidesa
estúpid
estupidesa
verd
verdós
asfaltar
asfalt
fortor
fort
creditor
crèdit
LES GRAFIES B i V.
S’escriu B davant de l i r: bleda, bloc, obligació, poble, bressol, marbre, pobresa
darrere de m: ambient, embotit, símbol, tomba, embenar, ambició, amb aquestes excepcions:
centumvir, circumval·lació, circumveí, circumvolució, duumvir, septemvir, tramvia i triumvir.
En aquells mots en què alterna amb p en paraules de la mateixa família:
cabut
cap
cubeta
cup
llobató
llop
saber
S’escriu v darrere de n: canviar, convenir, convertir, invent, minvar,
o en aquells mots en què alterna amb u en paraules de la mateixa família:
blava
blau
escriva
escriure
hereva
hereu
tova
i en les desinències de l’Imperfect d’Ind Iª: cantava, cantaves, cantava, cantávem, cantàveu, cantaven.
sap.
tou.
LES GRAFIES B i P EN POSICIÓ FINAL.
A principi de paraula s’escriuen amb b les síl·labes absent, abstenir-se, obcecació, obstacle,
subclasse, substantiu, amb les excepcions: apnea, apte, aptitud, optar, opció, òptica, òptim, optometra.
A principi de paraula s’escriu amb p la síl·laba capblanc, capçal, capdavanter, cappont, amb les
excepcions: cabdal, cabdell, cabdill.
En posició medial s’escriu p davant de les grafies c, s, n i t: egipci, àpside, hipnòtic, repte;
i escrivim b davant de d: cobdicia, hebdomadari, molibdé, rabdologia, amb excepcions com ara:
dissabte, dubte i sobte.
En paraules agudes en què el fonema /p/ està precedit de vocal, s’escriu normalment p: antilop,
cep, galop, grup, amb les excepcions: adob, aljub, baobab, bub-bub, carib, club, efeb, esnob, incub, pub,
tub, videoclub, zub-zub.
En paraules agudes en què el fonema /p/ està precedit d’una altra consonant o en les planes quan va
precedit de vocal, s’escriu b o p segons la grafia que presenten els derivats:
calb
calbesa
destorb
destorbar
àrab
arabesc
xenòfob
xenòfobia.
Camp
camperol
llamp
llampec
pòlip
poliper.
GEMINACIÓ L·L, DÍGRAFS TL I TLL.
S’escriuen amb el dígraf L·L els fonemes alveolars laterals següents.
.- mots començats amb els prefixos següents: mil-sil-gal-il-al-col: al·lé, col·legi, gal·li, il·licità, mil·lenari, síl·laba.
.- mots acabats en: -el·la, -il·la, -il·lar: vacil·lar, pupil·la, parcel·la.
.- mots cultes emparentats amb mots popular que duen LL: pel·lícula pell; cristal·lí cristal; axil·la
axella.
S’escriuen amb el dígraf –TL- els mots següents: ametla, batle, butla, espatla, guatla, motle, motlura Novetlè, rotle,
rutla, titla,vetla.
I quan tal fonema palatal lateral és geminat, es representa amb el dígraf –TLL- : bitllet, butlletí, butllofa, escletlla, espitllera,
esquitllada, ratlla, resquitllada, rotllo, rutlla, tritlleig i els verbs: enrotllar, espitllar, espitllerar, esquitllar-se, estritllar-se,
resquitllar, ratllar i rotllar.
PARAULES AMB ESSA SONORA QUE EN SINGULAR NO DUEN ESSA FINAL (-ISIS, cast)
análisi
cirrosi
dosi
gènesi
metàstasi
paràlisi
simposi
apocalpsi
clorosi
èmfasi
hipnosi
neurosi
parèntesi
síntesi
apoteosi
crisi
esclerosi
hipòfisi
oasi
perífrasi
tesi
artrosi
diàlisi
èxtasi
hipòtesi
osmosi
pròtesi
tisi
catequesi
dièresi
fibrosi
metamorfosi
paràfrasi
psicosi
tuberculosi
PARAULES AMB “m”.Betlem, emprenta, imam, imprenta, Jerusalem, premsa, Samsó, somriure.
PARAULES AMB “mp”.
assumpte
assumpció
impromptu (musical)
metempsicosi
prompte redemptor
símptoma
temptar
temptejar (tantear)
atemptat
palimpsest
sumptuari
compte
peremptori
sumptuós
exempció
presumpte
temptació
exempt
presumpció
PARAULES AMB “mn”: Agamèmnon, mnemotècnic, somnàmbul, somni, somniar o somiar…
PARAULES AMB “mm”, davant m, f, b, p ( -enmig I tanmateix)
comminar
emmalaltir
emmidonar
Emma
emmetzinar
emmagatzemar
immune immòbil
gamma
súmmum.
emmarcar
immersió
emmirallar
immoble
emmerdar
immadur
PARAULES AMB “nn”
Anna
connectar
innat
tarannà(talante)
annalista
decenni
innocent
trienni
annals
enneasíl·lab
innocu
tripinnat
annex
Anníbal
ennovar(enterarse)
innovar
mannà
bienni
ennuvolar
mil·lenni
arròs
carrossa
gessamí hissar
massís
safareig
sèquia
Xerès
barnús
cassola
invalidesa
montsó
salpar
sòcol
bus
cervesa
camussa
disfressa
mordassa
sanefa
tapís
panís
sarbatana
tros
PARAULES AMB “S” o “SS”
alcàsser
canyís
drassana esbós
masmorra
pretensiós
Sardenya
Tunis
alferes
capatàs
gaseta
massapà
sabata
sentinella
vernís
PARAULES AMB “Z”: (a principi de mot, zebra, zinc; intervocàlic: aranzelari, alzinar, esmorzar)
alzina(encina)
bronze
zèfir(céfiro)
atzembla(mula acémila
donzella
zel(celo, dedicación)
atzerola(fruit sorolla)
pinzell
zenit
benzina
senzill
zinc
botzina
ximpanzé
zebra
zitzània (cizaña)
[ S [ ESSA SORDA ( gossa, sí ) consonant FRICATIVA ALVEOLAR : S + SS+ Ç+SC (escena, casa).
ESCRIUREM
EXCEPCIONS.
Els sous, els sastres.
S: començament de paraules (sabó),
darrere de consonants (intensitat),
al final de paraula (farinós),
Els ous, els astres.
S: intervocálica darrere del prefixos:a+simetría
ante+sala
anti+social
bi+secció
contra+secció
entre+sol
mono+sil.làbic
pre+socràtic
sobre+sortir
ultra+sò
uni+sexual
vice+secretaria
Ç: davant a+o+u, (glaçar),
final de paraula (capaç),
mai a començament de paraula (-ço= és)
C: davant de e+i (espècie, convèncer)
-SS: intervocálica massa, emissió, tossir
mai
en
contacte
amb
consonants,
llevat
de
qualssevol
(plural)
i compost : transsexual, transsiberià, transsumpte
Z: en castellà+francés+italià+valencià= C ó Ç
Cent: ciento, cento; cirera cereza.
paraules: cabàs, capatàs, carrossa, danssa, llapis, disfressa,
gaspatxo, sabata, simbomba, tassa.
topònims: Andalusia, Sardenya, Córcega, Eivissa,
Saragossa, Alcàsser, Ademús, Suïssa.
-SS: femenins acabats amb sufix essa:
marqués (sufix -a), burgués-a
comte(ssa), jutge(ssa)
, metge (ssa)
príncep (sa), bell(esa), vell(esa),
Compostos de -gressor, -gressió, -missor,
-missió, -pressor, -pressió.
Amb sufixos –issim, -issima, -issims, -issimes
Ç: sufixos: -ança, -ença.
No són derivats: cansa, dansa, pausa, pensa,defensa.
C: sufixos –ància, ència.
[Z [ : essa sonora (maison=houses=casa) consonant fricativa alveolar q no existeix
al castellà, encara que insconscientement sí, quan diem: deshielo, rasgar, desde, mismo.
[ Z [ començament de paraula: zodíac
derivats compostos de fons: enfonsar; dins: endinsar
enmig de paraula i darrere de consonant: onze
trans: tràsit, transitar transacció,transigir
vocals a+e+i + [S [+ vocal: sempre entre vocals: visitar
reduït nombre de mots d’origen
grec: amazona, azalea, azot, àzim, bizantí, ozó. Compostos de
rizo:
rizotònic
esquizo: esquizofrènic Nazarí, Ezequiel, nazisme
PARAULES PATRIMONIALS I CULTISMES NO EVOLUCIONATS o PSEUDODERIVATS.
Mot patrimonial
cultisme
Mot patrimonial
cultisme
Boca
Cònsol, consolat
Fémur
Fur
Home
Moc
Mostela
Ortiga
Plom
Porgar
Títol
bucal
consular
femoral
foral
humanisme
mucosa
mustèlids
urticària
plumbi
expurgar
titulació, titular
cervell
dolç
fondre
furòncol
jove
món
nodrir
pèndol
ploma
sorgir
volcà
cerebel
dulcificar, edulcorar
fusió
furunculosi
juvenil
mundial
nutrició, nutrient
pendular
plumífer
insurgent
vulcanisme.
Avet
Berbena (herba)
Calb
Corb (adjectiu)
Deure
Fava
Lliure
Núvol
Llengua
S’ESCRIUEN AMB V
abietàcies
verbenàcies
calvicie
curvatura, curvilini
dèbit
fabàcies
liberal
nebulós, nebulositat
lingüística.
avortar
berruga
cervell
corb (substantiu)
escriure
llavi
moure
provar
aborció, abortiu
verrucària, verrucós
cerebral
còrvids
escriba
labial
automòbil, mòbil
probable, probatori
Advocat.
Alcova.
Almadrava.
Almívar.
Anvers.
Arravatar.
Arrova.
Avall/Amunt
Avarca.
Avet.
Avi.
Avorrir.
Avortar.
Bava.
Bevem.
Canvi.
Caravel.la.
Cascavell.
Cavalcada.
Cavall.
Cervell.
Civada.
Covard.
Còrdova.
Crivellar.
Gavardina.
Devem.
Gavarra.
Endivia.
Gavatx.
Envestir.
Gleva.
Espavilar.
Govern.
Escovilló.
Gravar.
Escrivim.
l’Havana.
Esteve.
Haver.
Esvelt.
Javelina.
Fava.
Llavi.
Galvana.(pereza) Núvol.
Gavany.(gaban) Pavellò.
Prevere.(presbítero)Taverna.
Provar.
Tovera.
Raval.
Travar
Rave. (rábano) Trèvol.
Rivet.
Vaixell.
Savi.
Vedell
Savina.
Vermell.
Savoià.
Vernís.
Serva.(serba)
Vesuvi.
Sever.(severo). Voga(remar,bogar)
Sivella
Volta(bóveda)
Tàvec.
S’ESCRIUEN AMB B
Alaba.
Baf.
Baró.
Basc.
Beina.(vaina)
Bena.
Bivac.
Berruga.
Bolcar.
Besllum.(vislumbre) Calb.
Biga.
Comboi (convoy)
Biscaia.
Corb.
Debanar.
Desimbolt.
Móbil.
Nerbión.
Oblidar.
Paborde.
Rebentar.
Rebolcar.
Saba.(savia)
Trobador.
S’ESCRIUEN AMB H ó SENSE H
ahir.
conhort
(consuelo).
exhaurir , esgotar( agotar, apurar)
filharmónica
ham.
(anzuelo)
Hannibal.
Hasdrúbal.
harmònia.
harpia
Helena
hendecasílab
Hermenegildo.
hissar
(izar)
hivern.
hivernacle.
hològraf
subhasta.
subtrahend.
abillar
arpa
benaurat
braman
cacauet
coet
exuberant
malaurat
Munic
orfe.
orxata
os
ostatge
ou
Ester
Rin
truà
Zuric
(harpa)
(bienaventurado, dichoso)
(brahman, bracmán)
(cohete)
(malaventurado, infeliz)
(huérfano)
(horchata)
(hueso)
(rehén)
(huevo)
(Esther)
(rio Rhin)
(truhán)
Judit (Judith)
SóN MASCULINES:
Els afores.
Un afront
Un anell.
(sortija)
Un avantatge
Un allargador.
El bacteri
El batent (aldaba).
El cataplasma.
El carrer.
El càrcer.
El compte. (la cuenta)
El contrallum.
El corrent..
El costum
El deute
El dot.
El dubte.
Un escafandre
Un espinac
Un estratagema
Un estruç.
El front.
El full.
Un interviu
Un interrogant.
El llegum
El lleixiu.
El núvol.
El ret.(redecilla del cabello)
El mart. (marta) El senyal.
El malt.
El sotsobre.
Un ordre.
El solitari (tènia)
El pebre.
Els tèrmits
El pendent
El titella. (marioneta)
El radiocasset. El tovalló (servilleta)
El rancor (m. o f) El torticoli
El regle.
SóN FEMENINES.
Una àgape.
L’acné
Una allau
Una amargor
Una anàlisi
Una andana.
Una aroma.
Una àncora
Una au
Una apoteosi.
Les alicates
La ballestrinca.
La botija..
La calor
La crep
La cel·lofana.
La dent
La desfilada,cercavila
La destrossa.
La disfressa
La dita
Una empenya
L’entesa (acuerdo)
Una escalopa
Una escaparata.
L’esperma. (m y f)
Una esplendor.
Una espremedora
L’ estovalles (mantel)
Una estrada.
Una estrena (estreno)
La frescor
La gènesi
La picaporta.
L’hematies.
La potinga
La icona
Les postres
La imperdible
La psicoanàlisi
Les incisives
La reguera (reguero)
La letargia
La remor
La marató.
La resta.
La marjal.
La sabata
La matuta(matute,contrab)La síncope.
La megatona
La síndrome
La merenga
La sucrera
La mona
La suor
La nespra
Les tallarines
Una olor
La teulada
Una oïda.
La tomaca.
L’orenga.
La verdor
Les xinxes
.
MOTS DE DOBLE TERMINACIÓ MASCULINA I FEMENINA===CASTELLÀ MASCULÍ.
agrest
agresta
calent
calenta
comú
comuna
cortés
cortesa
covard
covarda
dependent
dependenta
dolç
dolça
estudiant
estudianta
ferm
ferma
fix
fixa
fort
forta
gris
grisa
magrebí
magrebina
marroquí
marroquina
pobre
pobra
psiquiatre
psiquiatra
roí
roïna
trist
trista
valent
valenta
verd
verda
bípede
bípeda
viking
víking (rude/ruda)
MOTS D’OFICIS, CÀRRECS I LLOCS DE TREBALL FEMENINS I MASCULINS.
advocat
bidell
carter
dibuixant
físic
metge
oficial
sergent
vidu
advocada (advocadessa)
bidella
cartera
dibuixanta
física
metgessa
oficiala
sergenta
vidua.
ajudant
capatàs
cònsol
doctor
jutge
ministre
pediatre
síndic
(princesa, marquesa, burguesa)
ajudanta
capatassa
cònsol i consolessa
doctora
jutgessa
ministra
pediatra
síndica
auxiliar
cap
edil
fiscal
grum (botones)
maniquí
pilot
terapeuta
bus
(buzo)
conferenciant
fabricant
gerent
intèrpret
model
representant
xef
Hostessa (azafata)
Hostessa (azafata de feria)
Auxiliar de neteja domèstica
auxiliar de vol (tb femení)
auxiliar, ajudant tb femení
auxiliar doméstic
MOTS INVARIABLES EN SINGULAR I PLURAL
Els dies de la setmana: el dilluns / els dilluns; el dimarts / els dimarts (menys dissabte i diumenge,plurals)
Alguns mots aguts: ananàs, fons, plebs, pols, temps, tos, urbs.
Alguns noms no aguts: àlies, atles, alferes, bíceps, bórees, càries, galimaties, glotis, herpes, judes, llapis, mecenes,
messes (mies), pàncrees, pelvis, piscolabis
Els noms acabats en –us: altocúmulus, anus, arquetipus, cactus, cirrostratrus, estratocúmulus, fetus, picus, focus,
genotipus, globus, hiatus, humus, lapsus, nimbus, òmnibus, plus, porus, prototipus, pus, sinus, tètanus, tipus,
Alguns mots compostos: comptagotes, milhomes (arrancapinos), obrellaunes, penja-robes, portamonedas, salvavides,
trencaclosques (rompecabezas), paracaigudes
Els pluralia tantum o mots solament amb plural: les acaballes, els afores, les alicates, les arres, les beceroles (abecé),
les bermudes, els calçotets, els diners, les enagües, les escombreries, els estalvis, les exèquies, les farinetes, les golfes (cambra,
desván, buhardilla), els pantalons, les pessigolles, les pinces, les postres, els queviures, les setrilleres, els sostenidors, les
tallarines, les tenalles, les tisores, les vitualles.
Singularia tantum, mots amb forma de singular, amb plurals figurats, o metafòrics: cel, gent, botànica
Nom dels colors següents invariables pel que fa al nombre: beix, blaugrana, rosa
Substantius en aposició al costat d’un altre i agafen ocasionalment un valor adjectiu, en singular:
.-Les elèctriques són sectors clau en l’esctructura econòmica mundial.
Pel que fa al nom de dinasties o sagues familiars, la norma és mantenir invariable el cognom en singular:
.- Els Borbó regnen a Espanya des del segle XVIII
DIVERGÈNCIES DE NOMBRE RESPECTE DEL CASTELLÀ, SINGULAR-PLURAL I LOCUCIONS:
Blancaneu
bona vesprada
calçapeu
gelosia
gratacel
rodalia
parabrisa
portaequipatge
portaploma
trencaglaç
Blancanieves
buenas tardes
calzapiés
celos
rascacielos
cercanías
parabrisas
portaequipajes
portaplumas
rompehielos.
bona nit
bon dia
eixugaparabrisa
guardabosc
llevaneu
parafang
paraigua
portalàmpada
Rambla, la
buenas noches
buenos dias
limpiaparabrisas
guardabosques
quitanieves
guardabarros
paraguas
portalámparas
Ramblas, las
Ajedrez
Dinero
Mantel
Papilla
Postre
escacs
diners
estovalles
farinetes
postres
Per l’aire
Prou broma
Caixa del canvi del
Cara de circumstància
Amb escreix
Cura intensiva
Do de comandament
Amb aquesta
A esquena de tots
Caure d’esquena
Moll de l’os
Mà a l’obra
Mal de queixal
Davant del nas
Any de neu
Ni en somni
D’alta volada
por los aires
basta de bromas
caja de cambios del coche
cara de circunstancias
con creces
cuidados intensivos
dotes de mando
con esas
a espaldas de todos
caer de espaldas
hasta los huesos
manos a la obra
dolor de muelas
delante de las narices
año de nieves
ni en sueños
de altos vuelos
com un àngel
cavall de cursa
evasió de capital
dir a la clara
demanen compte
mai no ve sola
cap mena de dubte
ho fa tot d’amagat
como los ángeles
caballo de carreras
evasión de capitales
decir a las claras todas
pidan cuentas
nunca vienen solas
clase de dudas
lo hace todo a escondidas
a tota hora
escapat de la mà
ja me la pagarà
fica el nas
aquest Nadal
viu de renda
té vista
a todas horas
se le ha ido de las manos
ya me las pagarán
mete las narices
estas Navidades
vive de rentas
tiene vistas
Camps a través
A les escoltes
Toquen a morts
Papers mullats
A peus junts
Ha donat proves de
Perdé els sentits
campo a través
a la escucha
tocan a muerto
papel mojado
a pie juntillas
ha dado prueba de
perdió el sentido
entesos
muntanyes russes
ulls del damunt
en paus
en peus fins
les sangs calentes
últimes voluntats
entendido
montaña rusa
ojo de encima
en paz
en pie hasta
le hierve la sangre
última voluntad
PARAULES AMB DOBLE GÉNERE I SIGNIFICAT:
ALBOR
masculí: peix (alburno)
Femení: blancor o lllum de l’alba
CANAL
masculí: “estic al Canal de la Mànega”.
femení: “hem de buidar la canal de la teulada al pou, o no es plenarà”, (canalón, canalera)
CANALLA
masculí: malvat
femení: mainada de xiquets
CASSET
masculí: magnetófon, aparell
femení: la cinta o suport de so
CLAU
masculí: “no claves el clau de gaidó, ...fotre un clau”....,
femení: “la clau de la porta del pou està dins del pany”
CLÍMAX
masculí: gradació, moment culminant al sexe, esports, etc.
femení: etapa final, figura retòrica
CÓLERA
masculí: “la malaltia ha evolucionat en epidemia del cólera”.
femení: la cólera dels déus, ràbia
COMA
masculí: quadre clínic greu
femení: altres sentits: signe de puntuació, depressió muntanyenca, cola d’un astre...
CREMALLERA masculí: ferrocarril que puja a Montserrat o al Monte Igueldo.
femení: altres sentits, com ara la del pantaló
DELTA
masculí: d’un riu
femení: lletra grega
EDITORIAL masculí: “l’article d’opinió “d’un frustrat polisero”, article amb fons
femení: “aquesta editorial “no és Planeta”
FI
masculí: “el fi justifica els mitjans”, objectius.
femení: “això és la fi dels campions”, acabament
FULL
masculí: “escriu al full el teu nom”
femení: “la fulla de la figuera cau en octubre o novembre”
GUIA
masculí: persona,.
femení: llibre
LEVITA
masculí: persona, tarjeta de visita
femení: peça de vestir
LLUM
masculí: “encén els llums que no em veig gens, cap ni mica”.
femení: “amb la llum del carrer em veig prou”
ORD(R)E
masculí: “posa la taula en orde, que no trobe ni l’esborrador”
femení: “aquesta és una ordre clárament injusta, orde dels templaris”....
PALETA
masculí: ofici
femení: eina
PLANETA
masculí: astre
femení: destí d’una persona (hados)
POLS
masculí: “tens el pols una mica accelerat”
femení: “tinc la casa plena de la pols que m’arriba des de l’obra d’enfront”
PUDOR
masculí: “...vergonya?, eixe no sap qué és el pudor!!
femení: “..quina pudor et fan les aixelles !!. pudentor suprema (hedor)
SALUT
masculí: “no m’ha fet cap salut la molt antipàtica !!”
femení: “de salut? Bé gràcies”.
SON
masculí:(sueño), “dormint vaig tenir un mal son, o molt fastigós”.
femení: (ganas) “tinc molta gana d’adormir-me, tinc molta son”.
TERRA
masculí: “tens la moral (per, al, en) terra”
femení: “aquesta és la meua terra”
VALL
masculí: “ farem un vall per a ficar els cables d’antena fins a la cambra de dins”, fossat (foso)
femení: “A la Vall de Lagüart trobaràs el Barranc de l’Infern i a la Vall de Gallinera la”.......
VESSANT
masculí: “el vessant del pou replega molta aigua”; metaforicament, faceta o aspecte.
femení: “la vessant del Gran Alacant és molt empinada”.(Vertiente)
VOCAL
masculí: membre de la junta
femení: lletra
DOBLETS VERBALS (PAREGUT SIGNIFICANT).
ABAIXAR
BAIXAR
de nivell (abaixar el cap), metaf, TRAN
baixar el calaix de l’armari.
INTR
ABíS
AVIS
ACLARIR
(despejar, aclarar)
CLARIFICAR (clarificar d’un líquid parts)
profunditat
del verb avisar.
ACLARIR
ESCLARIR
ACOMPLIR
fer una obligació, tenir lloc, ADORMIR
succeir.
COMPLIR
desempenyar (complisc DORMIR
anys),
(aclarar el día)
(esclarecer)
(adormecer) “ m’està adormint la tele”.
(acto de dormir) “ja estaves dormida?”.
ALLIBERAR fer q algú esdevinga en lliure.
LLIURAR
entregar un informe, premi
ANOMENAR (nombrar) donar nom a una persona
NOMENAR
(nominar) designat cap al càrrec...
APARENTAR semblar per l’aspecte ( major)
APARENÇAR semblar, fer creure el que no és.
APUJAR
ASSENYALAR senyalitzar una cosa, indicar-la
SENYALAR
ficar-li un senyal
ASSEMBLAR-SE pareixer-se, pronominal sols...
SEMBLAR
(parecer), “Em sembla que no t’estime”.
ASSEURE
SEURE
(asentarse la sopa en el estómago)
(sentarse)” senta’t a taula ja, redell!!”
(elevar)”apuja el nen fins al llit” i metaf TR
PUJAR
(subir) puja ací (
INTR
BACA
VACA
BALL
VALL
“dansem a la plaça del poble”.
la vall de Laguart, el vall pel cable
BASTA
VASTA
(suficiente)
ampla
BENA
VENA
al turmell per un enguix
de la sang
BELLESA
VELLESA
fermosor
iaia
BEURE
un líquid
VEURE
amb els ulls
del cotxe.
la que dona la llet.
COMPONDRE una pesa musical, formar
part.
COMPOSAR
posar multes, contribució,
renyar
COMPLIMENTAR
(cumplimentar).Complimenta l’orde
EMPLENAR
(rellenar).”Emplene la
multa”.
CONTEMPLAR veure
CREUAR
ENCREUAR
DESTINACIÓ laboral
DESTÍ
(destino final)
PREVEURE
travesar una via, riu, mar
disposar coses formant creu
DOBLAR
fer doble (doblar la guàrdia)
DOBLEGAR
fer q una part es doblegue
sota altra
NOMBRE
NÚMERO
.-d’aspirants
.-4, 1er, 5ª
LLISTA
LLISTAT
POSAR
PONDRE
(disponer)
(lista)
.- de l’ordinador
fer que una cosa siga al lloc on no era
ous un ocell o un astre passant l’horitzó
PLANAR
PLANEJAR
sostenir-se en l’aire un ocell,
fer els plans d’alguna cosa.
TERME
RENYIR
RENYAR
(término) “ El terme d’Elx és TRÀNSIT.
més gran.”
TERMINI
crèdit (plazo).- Pagant-ho a TRÀFIC
tèrmini 6 m.
rompre l’amistat i tracte personal INTR
adreçar a algú, un inferior per falta TR
moviment de vehicles.
d’armes, de drogues, de xicones.
MOTS DISTINTS HOMÒGRAFS .PARAULES AMB L’ACCENT DIACRÍTIC.
Bé, Béns: adverbi, conjunció i possessions.
Bóta, bótes: recipient de vi.
Déu, déus: divinitat i derivats (adéu)
Cóp, cóps: floc de neu.
Cós: taurí, (arena o plaça).
Dóna, dónes: verb donar.
És; verb ser.
Féu: verb fer pretèrit imperfet i derivats:desféu.
Fóra: verb ser.
Jóc, jócs: lloc de dormir aus, anar a jóc (a dormir)
Mà: part terminal del braç i derivats contramà.
Més: quantitatiu.
Mèu, mèus: del gat, miol,
Mòlt, mòlta, mòlts, mòlts: verb moldre.
Món: conjunt de tot el que existeix: rodamón.
Móra, móres: fruit.
Mòssa: senyal, incisió, tall (muesca)
Nét, néta, néts, nétes: fill d’un fill i besnét.
Nós: plural majestàtic.
Ós, óssos: animal.
Pèl, pèls: filaments sota la pell (contrapèl)
Pòrca: faixa de terra.
Què: pronom relatiu i interrogatiu tònic.
Rés: acció de resar.
Ròssa, ròsses: borrico, ase vell i prim.
Sà: amb salut.
Sé: verb saber.
Séc: senyal en roba.
Sèu: greix, sòlid.
Sí, sís: afirmació.
Sóc: present del verb ser.
Sòl, sòls: superficie per caminar i derivats subsòl
Són: verb ser.
Té: verb tenir.
Tòs: bescoll.
Ús: acció d’usar una cosa.
Véns, vénen: verb venir i derivats revéns.
Vés: verb anar.
Véu: pretèrit perfet verb veure.
Vós: tractament.
Be, bens: lletra, cria de l’ovella, corder.
Bota, botes: verb botar, calçat.
Deu: verb deure, numeral 10.
Cop, cops: colp.
Cos: del delicte, organisme, policial
Dona, dones: sexe femení.
Es: pronom reflexiu.
Feu: verb fer Present, domini feudal.
Fora: adverbi de lloc, contrari de dins.
Joc, jocs: acció de jugar.
Ma: possessiu, meua.
Mes: de l’any, conjunció però, possessiu, verb.
Meu, meus: possessiu tònic.
Molt, molta, molts, moltes: quantitatiu.
Mon: possessiu: meu.
Mora, mores: àrab.
Mossa: xicona.
Net, neta, nets, netes: adjectiu no brut, rentat.
Nos: pronom personal feble.
Os, ossos: de l’esquelet.
Pel, pels: per+el (contracció de preposició+article)
Porca: femella del porc.
Que:pronom relatiu-preposició, exclamatiu, conjunció
Res: pronom: alguna cosa, cap génere.
Rossa, rosses: color del cabell clars (rubia).
Sa: possessiu.
Se: pronom reflexiu.
Sec: mancat d’humitat, verb seure.
Seu: possessiu, verb seure, catedral.
Si: condicional, reflexiu, nota musical, lloc (seno)
Soc: calçat de fusta.
Sol: present soler, nota, astre, sense companyia.
Son: acte de dormir, gana de dormir, possessiu.
Te: pronom feble, infussió, lletra.
Tos: acció de tossir, possessiu.
Us: pronom feble.
Vens, venen: verb vendre.
Ves: verb veure.
Veu: present verb veure.
Vos: pronom feble.
BARBARISMES:
Abandó, abandonament: abandono. Abans: antes. Abastar, abraçar, comprendre: abarcar.
Abatre: abatir.
Abellidor: apetecible.
Absència: ausència.
Abscisa: abcisa.
Abogenyadura, bony: abolladura.
Abortament: abort.
Abusador, aprofitat: abusón.
Acabdillar, capitanejar: acaudillar.
Acatxar-se, ajupir-se, abaixar-se: agachar-se.
Acarament: careig, confrontació.
Accelerar: acelerar.
Acceptar: aceptar.
Accesible: arribar a ell. Acidesa: acides.
Aclariment: explicació. Aclarirse: despejado.
Aclarir, clarejar, diluir: aclarar.
Aclaridor, esclaridor: aclarador.
Aclaparar-se:agobiar-se.
Aclaparar: abrumar.
Aconseguiment: logro. Acompte, avançament, a la bestreta, paga i senyal: anticipo.
Acontentar: contentar. Acostumar: acostumbrarAcovardir, acoquinar, abatre, intimidar: acobardar, amilanar, apabullar.
Actriu: actris.
Acudit: xiste
Addicció: adicción
Adhúc: incluso.
Adorn, adornament: adorno.
Admetre: admitir.
Adéu: adiós.
Adinerat, acabalat: acaudalat.Adonar-se: donar-se compte, percatar-se.
Adobar, femar: abonar. Adreça: direcció
Advocat, advocacia: abogat, abogacia.
A escar, a preu fet: a destajo
Aeri: aéreo.
Afaitar: afeitar.
Afalagador: halagador. Afany: afàn.
Afamat: hambrient, famèlic
Afalac: halago.
Afavorir: favoréixer.
Afanyar-s,apresar-se:apresurar-se.
Afeccionats:aficionado.
Afecte, estima: carinyo. Afegir: anyadir.
Afermar, garantir: afiançaAforament: aforo.
Afligir: apenar.
Agafador: asidero.
Agenollar-se:arrodillar-seAguilenc: aguileny.
Agulla de cap: alfiler.
Aguait: acetxo.
Agreujar: agravar.
Aillar: aislar.
Aigualir: aiguar.
Aixella, axil·la:axila.
Aixeta:grifo
Aixovar: ajuar.
Ajornar: aplaçar, diferir.Ajuntar: juntar, al costat dAjustat, fort: apretat. Amanir: alinyar.
Amarar: amerisar.
Amaratge: amerisatge.
Ambaixada: ambaixada.Ambre: àmbar.
Amé: ameno.
Amerat: mojado
A més a més: ademés. Ametla: almendra
Amortir, esmortir: amortiguar.
Amortidor,esmortidor: amortiguador.
Ampit : antepecho, pretil. Amuntegar, apilotar-se: amontonar, agolpar.se.
Anada i tornada: ida i tornada.Àncora: ancla.
Andana: andén.
Ànec: pato.
Anell: sortija.
Anelles: anillas.
Angle: àngul.
Angúnia, angoixa, aclaparament, enuig: agobio, angústia.
Ànima: alma.
Animar, encoratjar: alentar.
Annex: anexe.
Antigüitat: antigüitat.
Anyell, corder, xai: corder Anus: ano.
Alacantí: alicantí.
Aladró, seitó: boqueró. Al·leluia: haleluya
Alambí: alambique
Alberg: albergue.
Albergina: berenjena.
Albereda: alameda.
Albirar: vislumbrar.
Alçaprem: palanca
Alé, ànim: aliento.
Alemany: alemà.
Alenar: alentar.
Alentir:retardar, moderar
Alerta,atenció,compte:ojAleshores, llavors:entoncesAlguna cosa, res, un poc, una miqueta: algun. Algutzir: alguacil.
Almirall: almirante.
Almoina: llimosna.
Aliatge: aleació.
Alié, estrany: ajeno.
Alimentari, alimentós: alimenti
Algerí: argelí.
Allau: avalantxa.
Alliberar, salvar: librar. Alleujar, alleugerir: aliviarAlleugerir, alleugerament: al
Allotjat, albegar, hostatjar: hospedar
Altell, golfes, dalt, entresolat: altillo.
Alternar: turnar.
Alternança: alternància. Altiplà, meseta: altiplaniciAlvocat: aguacate.
Al voltant: alrededor.
A palpes:a tientes.
Aparador: escaparate. Aparença: apariència. Aparell: aparato, pompa. Apegar, enganxar: pegar.Apèndix: apéndice.
A posta, expressament: adrede.Aplec: reunión.
Aplaudiment: aplauso. Aprenetatge:aprendizaje. Apressat: presurat.
Aquarterar: acuartelar. Àrab: àrabe
Apropiar-se, apoderar-se: aduenyar-se..
Aranyò: endrino.
Argila: arcilla.
Argot: jerga.
Arracada:pendiente,
Al peu de la lletra: a rajatabla.Aranja: pomelo.
Artell: nudillo.
Arran de: a raís de...
Arranjar: arreglar.
Arranjament: arreglo. Arrapar:arañar.
Arrabassar: robar.
Arravatar: arrebato.
Arraupir-se: arropar-se. Arrels, raïls: raíces
Arrelar:arraigar.
Arrelament: arraigo.
Arrecerat: cobijado.
Arribar, allargar, asolir, atrapar, aconseguir, copsar: alcançar.
Arrissat: rizado.
Arriscar: arriesgar.
Arrossegar: arrastrar
Atabalar: atolondrado. Atansar-se: acercarse.
Aterrar: aterrissar.
Atés que: como que
Artícle: artícul. .
Atorgar: otorgar.
Atraco:atracament.
Atrafegat: atareat.
Atribuir, imputar: atxacarAtropellar: arrollar. Atrotinat: atolondrat.
Atur, aturada: paro.
Atzucac: cul-de-sac.
Asil: asilo.
Assaborir:saborejar.
Assatjar: ensaiar.
Assetjar: sitiar.
Assabentar,informar,saber,adonar-se:enterar-se. Assecar,eixugar:secar
Assedegada: sedienta Assegurança: segur.
Assentar-se: sentarse.
Assenyalar:señalar.
Asserenar:serenar.
Assolir,aconseguir:lograr..Assortir:surtir,facilitar.
Assumpte, matèria: asunt .Atestar, testificar:atestiguar.Au, tira, vés: anda!!!.Avanç, progrés: adelanto. Avançar: adelantar.
Avançament:adelantamentAvant, endavant: adelante.Avantatge:ventaja
Avantbraç: antebraç.
Avantguarda:vanguardia.
Avantpassat:antepasat. Avantprojecte: anteprojecte.Avaluar: evaluar.
Avaria: averia.
Averany, auguri, presagi: agüe
Avesat: acostumbrado. Avi, iaio: abuelo.
Àvia, iaia: abuela..
Avinguda, crescuda: avenida.
Badia: bahia.
Baf: vaho.
Baga, baula, anella: eslavó, llaç. Bagatela, quincalla: baratija.Bagul: baúl.
Baieta de fregar, pal de fregar: fregona.
Baixada, baixa, devanada: baixó.
Bajanada: tontería
Baladre: adelfa.
Balena, barnilla: ballenaBambolla: ampolla, botella. Ban, bàndol: bando, facció, partit.
Banya: cuerno.
Baralla: baraja.
Barnús: albornoz
Barata:trocar, canviar. Barretja: mescla.
Barra, cara, rostre: jeta. Barret, capell :sombrero.Baptisme: bautisme.
Bassa, barca: balsa.
Bassal: xarco
Bàsquet: balonsest.
Batalló,escamot:pelotó. Batlle: alcalde.
Batre: batir.
Batut: batido.
Batuda: redada.
Bé, bó,d’acord:bien, buenoBec:pico,pic,muntò,escaig
Bena-es: venda-s
Benvinguda: bienvenida. Beina: vaina.
Bes, besada: beso.
Bescoll: pescuezo.
Besuc: besugo.
Bessons,binocles, botons de puny: mellissos.
Besllum:vislumbra.
Bestiola: bitxo.
Bestreta: anticip
Betum: betun.
Bidell: bedel.
Bijuteria: bisuteria.
Bisbe: obispo.
Bitza: coz.
Bixest: bisiesto.
Bo, tiquet: bono.
Bòbila: tejar, ladrillo.
Boç: bozal.
Boig: loco.
Boirina, boirim: neblina Boira: niebla.
Bolet: seta, hongo.
Bòlit: toña, de cràneo.
Bon: bono.
Boníssim: bueníssim.
Bon matí, dia, vespra nit: buenasss.
Bony, protuberància, paquet: bulto.
Bombeta: bombilla.
Bossa, necesser:bolso màBolquer: pañal.
Borm: moquillo.
Bordell: burdel, lupanar
Borsa: bolsa, saca
Borsari: bursàtil.
Bordura: rivete.
Botonar, cordar: abrotxarBotxí: verdugo.
Boxa, boxeig: boxeo.
Bramul: bramido, mugidoBranqueta: ramilla.
Brasiler: brasileny
Bresca: panal.
Brega, baralla: bronca. Bresquilla, prèsec: melocotó.Bressol: cuna.
Brètol: canalla, rufián. Brillantor, lluentor: brillo
Broquet: boquilla.
Brodar: bordar.
Brou: caldo.
Brossa, fem: basura.
Brot, tija, lluc: tallo.
Bruixola: brújula.
Brunzit: zumbido.
Brull: requesó.
Brusa: blusa.
Buata: guata.
Buc, vaixell: buque.
Budell: tripas.
Bufar: soplar.
Bufador: soplete.
Bufet: aparador .
Bufeta: vejiga.
Bufit: soplido
Bugada: colada.
Bugaderia: llavanderia. Buit: huec.
Bureta: pipeta.
Burilles: colillas.
Bus: busso.
Busca-raons: polèmic, discusidor
Bustia: bussó.
Butà: butano.
Butaca: silló.
Butxaca:bolsillo.
Cabal: caudal, caudales Cabirol: corzo
Cabina: camarote.
Cadafal: cadalso, patibulo, tumulto, tablado.
Cadascú: cada qual.
Cadastre: catastro.
Cadell: cachorro, ovillo Cadenat: candao.
Cal: hai que, hi ha que.
Calfacadires: pesao,
Calfred: escalofrio.
Calç: cals.
Calçotets: cançonsillos. Calfador,calefactor:calentador.
Calfar, escalfar: calentar.Calmar, apaivagar: apaciguar
Camamilla: manzanilla. Cambrer:camarero.
Campaneta: campanilla. Campió: campeó.
Camp obert-ras:descampaCamus: chato, romo. Canellera:muñequera.
Canonada:tubería,canyeriaCantó,cantonada:esquina.Canyella:canela,osbraçCaire: cariz,rumb, sesgo Cansament, fatiga: cansansi,
Cariota: cairota, El Cairo.Catxirulo, catxerulo, milotxa: cometa, birlocha. Cap, caporal: extremo,jef Capçalera: cabecera, membrete
Captivar: cautivar.
Cap de setmana: fi de setCapitost: cabecilla.
Capolar: tronxar.
Caram: caramba
Carcer, presó: cárcel.
Car: puix, ja que, porque.Caragol, vis: tornillo.
Caragolar, collar: atornillarCarrall: sarro dental.
Càrrega: carga.
Carreu: sillar
Carreró, atzucac: callejónCarretó: carretilla.
Cartellera: cartelera.
Cartoixa: cartuja.
Carmanyola, portaviandes: fiambrera. Carrasca, alzina: encina.
Cascada, cataracta: catarata, d’ul
Caserna, quarter: cuartel.Casella: casilla.
Casolà: hogareny.
Cassola: olla.
Castissisme: casticismo.
Catifa, estora: alfombra-illCavalcar: cabalgar.
Cavalcada: cabalgada. Causar, comportar, ocasionar: acarrear.
Cec: cego.
Cendrer: cenicero
Cendrosa, ventafocs: cenicienta.
Cens: censo.
Cel·la: celda.
Cessament, destitució, comiat: cesse.
Cercle: círcul.
Cèrcol: aro.
Cercavila: pasacalles.
Cerimonia: ceremonia. Cinquantenari: cinquentenario.
Cistella,cistell:cesta.
Cicatriu: cicatris.
Cigaló, rebentat:carajilloCigne: cisne.
Cigonya: ciguenya.
Ciutadà: ciudadà.
Clatell:bescoll.
Clauer: llavero
Claveguera: alcantarilla. Clavegueram: alcantarillatClavilla: clavija
Claredat, claror: claritat. Clarió, guix:tissa.
Clau, ullal: clave, colmillo.Clor: cloro.
Clot, sot: batxe.
Clivella, esquerda, badall: grieta.
Clivellar-se, esquerdar-se, talar-se:agrietar-se.
Cloure: tancar
Cloissa:almeja .
Closca,escorça:caparazón Clòxina:concha, pechina.Cobejar: codiciar.
Cobla: copla.
Cobrament: cobro.
Coca, pastis: tarta.
Códex: códice.
Codi: codic, código.
Codony: membrillo
Cognom: apellit.
Cogombre: pepino.
Colom: paloma.
Comandament: mando. Comanda,encàrrec: pedido
Combatre: combatir.
Comte: conde.
Comiar, acomiadament: despido.
Comunicar: comulgar.
Companatge, carn freda:fiambre.
Compte, el:pagar la cuenta
Companyonia:companyerisme.
Compareixença:comparecencia.
Compromís,destret,dificultat:aprieto.
Composar, “influenciar”: multa
Compondre:composar
Complagut, satisfet: complascut.
Concloure: concluir.
Concís,escarit:escueto
Concordança:concordancia Concórrer: concurrir. Con: cono
Condicionar, endreçar: acondicionar.
Confirmar, avalar: refrendar.
Confondre: confundir. Confrontar, afrontar: lindar Condol: duelo
Cònsol: cònsul.
Contribuent:contribuyent.Contino: continuo
Conte,rondalla,xafarderia,romanços,històries, bola: cue
Contingent: cupo, excedentContista, rondallaire, romancer, farsant, mentider: cuentista.
Contracte:contrat.
Contraban: contrabando.Colobra: culebra.
Colla, banda: pandilla. Corcó, corc: carcoma. Corba,revolta:curva.
Corxera:corchea.
Corredor,passadís:pasillo. Corrioles: polcas.
Cosir: acribillar.
Cosset: corpinyo.
Cossiol, test: maceta.
Cotilla: corsé.
Coure: cobre.
Creditor, digne, mereixidor: acreedor.
Cresol: crisol .
Creuar, travessar, encreuar: crusar.
Cridaner: llamatiu.
Crim: crimen Crisi:crisis.
Cristall, vidre: vidrio.
Croada: cruzada
Crossa: muleta.
Cruïlla,encreuament:cruseCurset: curso.
Cruiximent, adoloriment, puntxades: agulletes. Cua: cola, pegament.
Cuiro: cuero
Cuc: gusano.
Curaisat, blindat:acorassatCuixa: muslo.
Cura,compte,atenció,alerta: cuidado.
Curós, acurat: cuidadós.
Dada: dato.
Daina: gamo.
Damnatge:damnificamen Data: fecha
Davantal: delantal
Daurat: dorat.
Davanter : delanter.
D’acord: de acuerdo.
Debades, gratis, de franc: de balde.
Debatre: debatir.
Debò:de veras, en verdadDe baixa: de capa caiguda.Decebre: defraudar.
Deceni: decenio.
Decòr-um: decorar
Deesa: diosa.
Degà: decano.
Degotador: gotero.
Delectar,delitar:deleitar.
Dentifrici: dentrífic
Derrocar, enderrocar, derruir, demolir: destruir. Desafiament: desafio.
Desar: guardar.
Desarmament: desarmar. Descaragolar: destornillarDesacatament, desobediència, transgresió: desacato Desbaratat:dislocar
Desbordar, sobreeixir: rebassar.
Desbravar: desbravarse. Desbotonar, descordar: desabotonar
Desembaràs, desimvoltura: desparpajo.
Desembarassar, buidar, espavilar-se, aclarir-se:despejar.
Desembre: diciembre.
Desembarcador: desembarcadero.
Desenvolupar, desenrrotllar: desarrotllar.
Desmantellar:desmantelar.Dessembosar:desatascarDesemborsar,desembossar: desembolsar.Desesperació,desesper:desespero.
Desfici:desazón.
Desfilada: desfile.
Desgavell, desori: desbarajuste.
Desgrat: desagrado.
Desguàs, desaigüe:desagüeDesfogar-se, esbravar-se: desahogar-se.
Desnonament: deshauci De sobte: de prompte, de repent
Desori, en renou, tràfec, atrafegament: ajetreo. Despenjar: descolgar. Despesa: gasto Despit: despecho.
Desproveït: desprovist. Després: después.
Desterrament, exili: desterroDestrellatat: estrellado. Deure: deber.
Dessuadora: sudadera
Devesa: dehesa.
Desvergonyiment, barra:Desfatxatés, descaro.
Desviament, desviació: desvio.
Detindre, mantindre: detentarDeute: adeudar.
Dilapidar, malbaratar, malgastar: derrotxar, despilfarrar.
Disbarat: disparate .
Disc: disco.
Difondre: difundir.
Dijous, dilluns, dimarts: dijoussos, dillunssos, dimarsos.
Diftong: diptong.
Disgust: enfado.
Disseminar,escampar: desperdigar
Discòrrer: discurrir.
Distingir: distinguir.
Dissipar, esvair, desmaiar-se: desvaneixer-se
Distinció, vistositat, presència: empaque.
Dita, la: el ditxo.
Durador: duradero
Doblegar: doblar camisa Dofí: delfí (hereu rei, sí) Dol: luto.
Doll, a raig:achorro, caño Domàs:damasco, tela. Doncs: pues.
Donyet: duende.
Dors: dorso.
Dosi: dosis.
Dotorejar, tafanejar, xafardejar: fisgar, husmejar.Dragea,píndoles, pastilles: grageas.
Drassanes:atarassana,astilleros
Drecera, atall: atajo sendaDuana: aduana.
Duc: búho.
Dubtar: dudar.
Durador: duradero
Eben, banús: ébano.
Eclipsi: eclipse.
Egua: yegua
Eivissa: ibiza
Eix: eje
Eixam: enjambre
Eixugar, amerar, xopar, absorvir: empapar.
Els altres: els demés.
Embarbussament: trabalenguas
Embargament, confiscació: Incautació
Embragatge: embrague. Embolic: lío.
Embossar, obstruïr-se: atascar
Emetre: emitir.
Emmagatzemar: almacenEmpedrat: adoquinat.. Empedreir: empedernido, insensible.
Empeltar: injertar.
Empenta: empuje
Empenya: empeine.
Empenyorar: empenyar. Emperadriu: emperatriu
Emplenar: omplir.
Emprenta, petjada:huellaEmprar, usar, col·locar, gastar: emplear.
En: amb
Encabrir-se: corvetear Encara que: aunque.
Encarcarat:almidonat, tes Encàrrec, missatge, avís: recado.
Encartonat: acartonat. Encastat: empotrat.
Encasquetat: encasquillarEncens: incienso
Encert: acierto.
Encertar: acertar.
Encenedor, mistera: encenedor, metxero.
Encisam, amanida: ensalada
Encisar: hechizar. .
Enconxar, embautar, encoixinar: acolxar.
En comptes, en lloc de: en ves de.
Encontre, trobada: encuentro.Encunyar: acunyar. Encruix: cruixir la seda Endevina:adivinar
Endarrerir-se:retrasarse
Endevinalla:adivinanza. Endevinar: adivinar.
Endresar, ordenar, condicionar, netejar: assear. Endormiscar, ensopir: adormec
Endoll, influències: enxufe Endolcir: endulzar.
Enfitar,embafar:empalagaEnfilall: sarta.
Enfront de: front a
Enginy, talent: ingenio. Enginyer: ingenier
Enginyós: ingeniós.
Engonal: ingle.
Engrandir: agrandar.
Engolint: engullendo
Engronsar, gronxar: columpiar.
Enlairar-se: despegar
Enllaç: enlace
Enlluernar: deslumbrar. Enllumenat: alumbrat. Enllustrador: limpiabotas. Ennuvolar: nuvolar. Enuig: enojo
En un no res: en un tris. Enrabiada: berrintxe. Ensabonar: donar coba. Ensinistrat: amaestrat. Entetelats:empanyats
Enterrament, soterrar: enterro.
Enterbolir:enturbiar
Entesa: enteniment
Entorn,voltant,rodalies: inmediacions.
Entravessar, travessar: atravessar.
Entrepà:bocadillo,bocata.
Entresol: entresuelo.
Entropessar, ensopegar: tropesar
.
Entossudir-se,obstinar-,insistir:empenyar-se.
Envà: tabique,barandat. Envair: invadir.
Enveja: envidia.
Envernissar: barnitzar.Endarrerir-se,retardar-se:atrasa
Erroni: erroneo.
Esbravat: desbravado. Esbrinar: adivinar.
Esbarjo: recreo.
Esberlar: astillar,
Esborrany, esborrador: borrador.Esbós:esbosso Esbroncar: abroncar.
Escacs: ajedrez, jaque. Escaiola: alpiste.
Escàndol: escàndalo.
Escanyolit: enclenque. Escardalenc: flac.
Escates:escames.
Escarafalls:reprobació
Escassetat, escassesa: escasés.
Escanyapobres: desplumador, usurero
Escau: q cau pel pes.
Escatar: lijar, passar pel paper de vidre.
Escapada, fuita, fuga, escapatòria: escape.
Escletxa: rendija
Esclafir, esclatar, rebentar: estallar, aplastar.
Escó: escanyo.
Escodrinyar:escudrinyar Escolar:monaguillo.
Escometre, emprendre, envestir: acometer.
Escorta:escolta
Escorxador:matadero
Escopinya:berberecho
Escorcoll:escudriñar,registrar,catxejar.
Escull:arrecife,escollo
Escullera:rompeoles
Escurar:fregar.
Escurabutxaques:.tragaperras.
Escuradents:palillo.
Esdevenirdre’s:aconteixer
Esdeviniment:aconteiximentEnganxines:pegatina Esglèsia:iglésia
Esguard:comparar,mirar. Esguitar: salpicar.
Esmena: enmienda.
Esmicolar: fer miquetes. Esmorzar:armorzar
Esmussar:fer dentera.
Esmussats: chatos.
Esllomar: deslomar-se. Espantall: pallasso, mamarratxo. Esparver:galviánEspantaocells: espantapájaros.
Esparoguidor:porigós,miedoEspecejament:despieceEspiell, espiera:mirador Espúria:impura
Esplanada: sense X.
Espontaniespontáneo.
Esport:deport,esbarjo Espremuts:esprimido
Esquarterar:desquartisa.Estafar:timar.
Establir-se, arrelar-se: afincar-se, fer raïls.
Estalviar: alforrar.
Estànça,estada:estancia
Estant,prestatge:estanteriEstavellar: estrellar.
Estella: astilla.
Esternum: esternón.
Estima: apreci.
Estiuejar:veraneja.
Estoig: estuche .
Estona: rato.
Estora:estera,alfombra Estossec: atac de tos
Estovalles, tovalles:mantelEstovar,reblanir:blandarEstupidesa:estupides. Estranger: sense X.
Estrenes: aguinaldo.
Estrényer, prémer: apreta Estreps: estribo.
Estretir: encojer.
Estris,fòtils: bàrtulos.
Estrus: avestruç
Esvara: resbaladizo
Espurneig, centelleig, llampec: destello.
Esquella:campana
Esquerrà:zurdo
Esquer: cebo.
Esquerp: arisc.
Esquinçar: rasgar.
Etíop: etíope.
Excepció,reserva:salvetat Excloure: excluir.
Excel·lent: sobresaliente.
Excedir-se, passar de la ratlla:
desmadrar-se.
Excomunicar: excomulgarExhaurir, esgotar: agotar Exercir, ocupar, desempenyorar alguna cosa de
valor: desempenyar
Extraordinari, espaterrant, sensacional: despampanante.
Fada: hada.
Façana :faxada
Fallada,errada:fallo.
Fallida: quiebra,suspensió Fanfarró, perdonavides: xulo.
Fanfarronada, fanal, catxa (jocs de baralla): farol.Falca: muletilla, cunya. Falòrnia, falsedat: cuento,infundi, monserga.
Far: faro.
Faristol: atril.
Faltar, no tindre: carèixeFarmaciola: botiquín . Fascicle: fascicul.
Fàstic: asco.
Fastiguejar: asquejar. Fastigós: asquerós.
Faula: fábula.
Fava, ximple: atontat.
Febre: fiebre, calentura. Feixuc-ga: torpe
Feltre: fieltro.
Fem: basura
Fesomia: fisionomia.
Fer l’ullet: guinyar l’ull. Fera: fiera.
Ferèstec: salvatge
Feridor: heridor, hiriente Ferm: firme.
Fermesa: firmeza.
Ferralla: xatarra.
Ferri: férreu.
Fesol: judía, habichuela Festa,tabola,barrila:juerga
Feu: feudo.
Fester, bromista, tabolaire, divertit: juerguista. Fiador: segur
Ficar, posar:posar-se roig.
Ficar-se el nas, o cullerada, immiscir-se:inmiscuir-seFilferro, fil d’aram: alambre.
Fins: hasta
Finançar: financiar.
Finestreta: ventanilla
Finestrall: ventana.
Finor: finura.
Fita: Mojón, meta.
Fix: fixe.
Fixar-se: fijar-se.
Flam: flan
Flasco:frasco .
Flaurar: oler
Floc, serrell: fleco.
Fluidessa: fluides.
Focus: foco
Foli,full: folio.
Folre: forro.
Fonamental: fundamental.Fondre, dissoldre: fundirFoneria: fundició ( de fosa)Fongs: hongos.
Fons, profunditat: fondo.
Font, deu, brollador: manantial.
Forà: foràni.
.
Fòra: fuera.
Foraviar: desencaminar. Forjar: fraguar.
Fòrum, for: foro.
Forqueta: teneor.
Forrellat:cerrojo
Fòtil:útil,bártulo.
Fragatí: de Fraga
Frau: fraude.
Fre: freno.
Fregallós, fregall:estropall
Fregant: roçant.
Fregar: frotar.
Frontissa: bissagra.
Fruita: fruta.
Fuet, tralla: làtigo.
Fulla, navalla d’afaitar: cutxilla. .
Fullet: folleto.
Fumerals: chimenea
Fusta: madera
Furó: huró.
Furgadents: palillo.
Futur, avenir: pervindre.
Gàbia: jaula.
Ganya, coratge: agalla.
Gavines: gaviotes
Genet: jinete
Gest, moviment: ademà.
Gir, caire, aspecte:giro.
Gos guia:lassarillo.
Gleva: coágulo.
Graniç: granizo.
Gratacels: rascacielos
Greuge, ofensa: agravio.
Guany,lucre: ganancia.
Guix, clarió: yeso, tissa
Gabial: pajarera
Galindó: juanete.
Ganivet: ganivet, cutxillo Ganga: ocasió: xollo
Garantir:garantitzar.
Garlandes: guirnaldas. Galvana: pereza.
Gamarús: autillo, alucán.
Gebre, rosada: escartxa,rocio.Gelea: jalea.
Gelosia: cels.
Génere: género.
Geniva: encia.
Gerra-o, pitxer: jarra-o. Gerd, gerdó:frambuesa Gespa: céspet.
Gesta, feta: hassanya. Gel·laba: xilaba.
Gimnàs: gimnasi.
Gimnàstica: gimnasia.
Gola, gorga(riu): gargantaGolafre, fartaner:tragane.Goma d’apegar: pegamentGots: godos,
Gosar,gosadia: osar,osadiaGlacera: glaciar.
Glaçò: hielo.
Globus: globo.
Gradeta: gradilla.
Gradualment, progressivament, a poc a poc: paulatinament
Granota: mono de trabajoGranissat: granizado. Gras, gros, gruixut, grossa la, : gordo, el gordo de N.
Greix, gruix: grassa.
Gresca, sarau, bullicia, tabola:fiesta, baralla, bulla.Greu: grave.
Gripau: sapo.
Groller:grosser
Gropa: grupa.
Gual:vado, badén.
Guardiola, vidriola: hutxa Guardó: galardó.
Guaret: barbetxo.
Guerxo, guenyo: bisco.
Guitza: coz.
Gust, plaer: agrado.
Gustós, saborós: sabrós. Guspira, espurna: xispa.
Habitatge, vivenda: viviendaHarmònica: armónicaHelicoïdal: helicoidal
Heroi: heroe.
Hipótesi: hipótesis.
Hisenda: hacienda.
Heretar: heredar
Hereu: heredero
Hivernacle: invernader. Hivernal: invernal.
Hongarès: húngar.
Honradesa:honrades
Hostessa:assafata,huésped.Humiliar: humillar.
Idoni: idóneo.
Il·lès: ileso.
Illa, poma: isla,BºmansanaImam: imà àrab.
Imant: imà.
Imparell: impar.
Impermeable: xubasquer Imprecar: invocar
Imprés: imprimit.
Impressió, premonició, presentiment: corassonada.Impol·lut:net, sense taca Inconfusible: inconfundible.
Inesborrable: inborrable Inform, comunicat: part. Inesgotable: inagotable. Inajornable: inaplaçable. Incisives: incisius.
Incloure: incluir.
Inclós: incluït.
Increbantable: inquebrantable.Incómode:incómodo
Incòrrer: incurrir.
Indestructible, inviolable,irrompible: inquebrantableÍndex: índice.
Indi: indio.
Indubtable: indudable. Infermera: enfermera. Influx: influxe.
Infringir, rompre, transgredir, trencar: quebrantar.
Infondre: infundir.
Inoblidable: inolvidable. Inquilí, llogater:inquilinoInscriure: inscribir.
Inserir: insertar.
Insignificança: insignificanciaInstantani: instantàneu.Institutriu: institutriç. Interrompre: interrumpir.Israelià: israelí
Intricat, espés, embolicat: intrincat
Inversemblant: inverosímilIrremeiable: irremediable .Isard: rebeco.
Jaspiat: jaspeat.
Jou: iugo.
Juny: junio
Jaure: yacer.
Joia: alhaja.
Jutjat: jusgat.
Lacai: lacaio.
Lacti: làcteo.
Línia: línea.
Liquidació: finiquito
Lucidesa: lucidesa.
Luxe: luxe.
Llacet, corbata de llacet: pajarita.
Llar: hogar.
Llast: lastre.
Llebrer: galgo.
Lleialtat: lealtat.
Llevataps, tirabuixó: sacacorchos.
Llesca, tallada: rebanada Llest: listo.
Lliurar: donar, adjudicar Lloc: lugar, puesto.
Llom: lomo.
Lloro: loro.
Llum, bombeta, làmpada, llàntia: làmpara.
Jolivert-julivert: peregil. Jovenívol: juvenil.
Jugada, malifeta: trastada, jugarreta.
Jupetí: chaleco/chupet
Joventut: juventut.
Juliol: julio.
Lentícula, lent de contacte: llentilla.Legat: legado Letàrgia: letargo.
Límit, extrem: tope.
Literatura: lliteratura. Litre: litro.
Luxós: lujós.
Llac: lago.
Llacuna: laguna.
Llamborda, pedra: adoquíLlanxa: lantxa.
Llanda: lata, tostón
Llavis: labios.
Llavors, sements:entonces, pepites.
Lleixiu: legía
Llentilla: lenteja.
Lletrejar: deletrejar
Llepafils:provatot, escrupolósLlèpol: golós.
Llepolies: chuches,golosina
Lleu: leve.
Lli: lino.
Llit, mare, via, camí: cauce
Llotja: palco
Lloguer: alquiler
Llindar: umbral
Llur: de ellos, ellas
Lluç, lucio: merluça.
Llucet: pescadilla.
Lluentó: brillantina.
Lluitar: lutxar.
Maduixa, maduixot: fressaMag: mago.
Magatzem:almacén
Maig: maio.
Mainadera: ninyera.
Malaltia: enfermetat.
Malbaratar: malgastar. Malaltissa: malaltosa. Malnom, motiu: apodo. Mala sort: mala pata.
Malson:pesadilla
Maluc,costat.cadera.
Manaire: mandon
Mandonguilla: albóndiga.Mànega:manguera,manga man
Maneres,formes: modals. Maneta: manivela.
Manganés:Manganes
Manifassejar..:mangonejarManlleu,prèstec:prèstam
Mannà: maná.
Mansuetut: mansedumbre.Mantega:mantequilla Manyà, serraller: cerrajerManyopla:manopla.
Maquineta: sacapuntas. Maragda: esmeralda.
Marcits:marcits
Marbre: marmol
Marmessor:albacea.
Màrqueting:mercadotecniaMart:mart,matraz
Martingala,manifasseria: xanxullo.
Masclisme: matxisme.
Massís: mazizo
Mat: i escac, mate.
Matalaf: colchón.
Matinar: madrugar.
Matoll: matorral.
Matuta:estraperlo.
Matriu:matriz.
Matxo: mascle.
Maxil.lar: mandíbula.
Mèdic:metge, certificat.
Metzinoses: verinoses
Medicastre: mata-sans. Medul.la: médula.
Melic: ombligo.
Melsa:bazo.
Melmelada:mermelada Melindroso: mimoso
Mentideres:mentirosas. Menys:menos.
Menyscabar:menoscaba
Menyspreu:menospreci. Menysprear: menysprearMeravella: maravilla.
Merlet: almena
Mesurar: medir.
Mesura,mida,amidament:medida
Metre:metro
Metzinoses: verinoses. Meu, miol: maullit.
Minsa:exiguo.
Microones: microondes. Migranya, mal de cap: jaqueca.
Mig,mitjà,medi:meitat, ambient
Minorar: aminorar.
Minvar: merma, menguarMinusvalidesa:minusvalia Mim:mimo.
Milió: milló.
Millora: milloria.
Miolar:maullar.
Miop: miope.
Miratge: espejisme.
Missatge: mensatge.
Mitjana: promedi, promig. Mitjançar: mediar.
Mitger: medio, medianeroMite: mito.
Mixt: mixte.
Moblar: amoblar.
Moixò: pardal.
Model: modelo.
Molsa: musgo
Molèstia,destorb,nosa: engorro
Moll, roger: salmonete . Molla: miga de pa , tova. Mon: mundillo.
Mona, mico, simi, granota de treball: mono.
Moneder,portamonedes: moneder.
Monstre: monstruo.
Motxilla: motxila.
Moralitat,moral:moraleja
Mortaldat: mortandat. Mostra: muestra.
Mugró: pezón.
Muntó, pila, munt:montóMunyir: ordenyar.
Murmuri: murmull.
Murmurar:sussurrar. Museu: museo.
Musclera: hombrera.
Muscle: hombro.
Musclos: mejillones
Mussell: hocico, morro. Mutu: mutuo.
Nacre: nàcar.
Natja, anca: nalga.
Nespra: níspero.
Nit de Nadal: notxebona.
Nosa: donar la guitza
Nadalenc, nadala: navideny, villancico
Natalici, aniversari: cumpleanys.
Naturalment, és clar:claroNap-buf, nan: enano. Navilier: navier
Navili: navio.
Net: llímpio.
Netejar: llimpiar, assear. Neula: barquillo.
Niló: nailon.
Nodrid: nutrir.
Niar, nidificar: anidar. Nit de cap d’any: notxevella.
No cal dir-ho, és clar, per descomptat, sens dubte, certament: desde luego. Nolietjar: fletar.
Noguera, noguer: nogal. Nombrar: nombrar.
Novell, principiant, aprenent: novato.
Nombre: número VI,
Nomenament:nombrament
Novaiorqués: neoyorquinoNo obstant això: sin embargo,nogensmenys...
Obertura: apertura.
Objecció: reparo.
Oferir, presentar: deparar Òliba: lechuza.
Ombrel.la: sombrilla.
Ometre: omitir.
Ordinador:ordenador
Ordinari: xabacà.
Orquídia: orquídea.
Orquestra: orquesta.
Obrellaunes: obridor.
Ocórrer: ocurrir.
Oïda: de oído, sentido.
Olfacte: olfat.
Ona, onada: ola
Ombra: sombra
Oposat: opuesto.
Opuscle: opúlscul
Oracle: oràcul.
Ordir, tramar: urdir, tejerOrfe: huèrfano
Òrgan: orgue, piano
Ostatge: rehén, rehena. Ostentació, fer gala: alardejar.Ossi: òsseo
Paella: sarten.
Padrina: madrina.
Pagà: pagano.
Pagament: pago.
Panderola: cucaratxa
Pantà: pantano.
Panxell:pantorrilla
Panxacontenta: satisfet. Pal: poste, màstil.
Palplantat: com un pal a terra, s
Paparra:garrapata.
Paper de vidre: lija.
Paperera:papelera.
Par: parell.
Paracaiguda: paracaïgude
Parador: parader
Paradís: paraís..
Paradoxal: paradojico. Paràgraf: pàrraf.
Parallamps:pararaios.
Parament: menaje.
Para-sol, ombrel·la:sombrilla Paravent: biombo. Parpallejar: parpadear. Parpella, la : parpado, el.
Parq: parque.
Pastís: pastel.
Patracol: mamotreto,tocho Peça: prenda.
Pedaç, pegat: parxe.
Peixateria: pescadería. Péixer: pacer .
Pelfa, apelfat: felpa.
Pèl-roig: pelirrojo.
Penedir-se: arrepentir-se.
Penjar: colgar.
Penja-robes: perchero. Penya-segat, espadar: acantilado.
Percibir: percebre.
Periode: periodo.
Pernill,cuixal:jamón.
Permetre:permitir.
Persignar: santiguar.
Pertànyer:perteneixer.
Pertinença: pertenencia. Pertorbar:perturbar.
Pessebre: pesebre.
Petjar:pisar,trepitjar
Petoner:besucón
Peülla: pezuña .
Piga, taca: peca, lunar. Pinyol: os.
Pinso: pienso
Píndoles:píldoras.
Picaporta:badajo,aldaba Picar, triturar, insistir: matxacar.
Piular: xistar.
Piqué: choque.
Pit: petxuga
Pinta, batidor: peine.
Pitet: babero.
Pitxer, gerro: florer.
Pispa, lladre: quinqui.
Pla: plan, plano.
Planer, franc: campetxanoPlanura, plana: llanura.Planol: plano.
Plantofles: pantuflas.
Planygut: quejicoso,lamentPlatja: plaia.Plet: pleit. Pledejar:pleitejar.
Ploma: pluma.
Plor: llanto.
Ploramorts,ploracossos,planyivola:plañidera
Plusvàlua: plusvalia.
Poca-roba:pobre,indigentPoca-solta: destrellatat.
Pocavergonya, pocapena, desvergonyit: sinverguenza, cantamañanas
Pocatraça:malapata, atropellaplats,bucéfalo.
Porquera:pocilga
Poliol:poleo
Polsós:polvoriento.
Polvorera: polvera d banyPolvores de talc: polvos de
Polze: pulgar.
Politja: polea.
Poltre: potro.
Polit: gran.
Pólvores: polvos.
Pomell: racimo.
Podre: poner ovar els ausPonx: ponche.
Porc, bacó: cerdo.
Porc senglar:jabalí.
Pòrca: porció
Poruc: miedoso
Posseïdor: poseedor.
Pota: pata.
Pot ser: quissà.
Proppassat, passat: darrer Rec: ruego
Prefectura,direcció:jefaturPrestatge;estante
Préssec: melocotón.
Presa: toma de contacte. Prémer: apretar.
Prinmirat, teclós: quisquilloso.
Programari: sofware.
Projecte: proiecte.
Prop de:alrrededor de. Propietària, mestressa, ama: duenya-o.
Proveïdor: proveedor.
Provist: proveït.
Pruna:ciruela
Punxegut:puntiagut
Puntilla: randa, punta
Pupil·la: pupila.
Qualsevol: qualquier, -a Qualificar: calificar.
Qualificació: calificador. Qualitat: calitat.
Quallar: cuajar.
Quantitat: cantitat.
Quarto, cambra: cuarto Quasi: casi.
Quelcom:alguna cosa
Queilxal: mola.
Quirat: quilat.
Quintar: quintal.
Quist: quiste.
QSL:justificantrecepció Quitrà: alquitrà.
Quota, part, contingent: cupo
Quotidià: cotidiá.
Rabassut: achaparrado Ramader: ganader
Ramaderia: ganaderia. Rampell: arrebato.
Rancima: rencor.
Rang: rango.
Rar, estrany: raro.
Rasclet: rastrillo.
Rastell: bordillo.
Rasa, vall: zanja
Raspall,raspallet: cepill, de les dents.
Ratera: ratonera.
Ratio: ratio, nº total.
Ratllar, esborrar: tatxar.
Rauc: croada.
Realitzar: fer.
Rebatre:rebatir.
Rebé: requetebién.
Rebedor:recibidor.
Rebonbori, xivarri, enrenou, gresca: jaleo
Rebentada: reventó.
Rebentat:carajillo
Rebut:recibo.
Rebutjar, refusar:desetxarReblar: rematxar.
Revoltons: bobadilla.
Recaptació: recaudació. Recaptar: recaudar
Recaudo: avío, recaudo
Recepta: receta
Recordar-se:enrecordar-seRecloure: recluir
Recolze: recodo.
Recolzament, confirmar, donar, fundar, basar: apoiar-se.
Recompte:recuento.
Recórrer: recurrir.
Rector, capellà: cura.
Refusar: rehusar.
Reflectir: reflejar
Refrany: refran.
Regadiu: regadio.
Regle: regla.
Regidor: concejal
Regna: rienda.
Regnar: reinar.
Regolfar: retrocedir
Reis: reixos.
Relaxar: relajar.
Reial: real.
Reialesa: realesa
Reixa, tanca: cerca.
Reixeta: rejilla.
Refrigeri:tentenpié,piscolabis.
Remei: remedio.
Remetre:remitir.
Remugants:rumiante.
Renda: renta.
Rendible:rentable
Rent,llevat:llevadura
Repartiment: reparto
Reptar: retar.
Repte: reto.
Reprendre: reemprendre, reanudar.
Rereguarda:retaguardia.
Resoldre: sanjar
Ressò:resonancia
Respir: respiro.
Resta, restant, deixalles: resto.
Restrenyiment:estrenyimenRespatler: respaldo
Retallada:recorte.
Retard: retràs, atràs
Rétol: rotul, cartell.
Retolador: retulador.
Retret: retrete, reproche Retrò: eco, rebumbo
Retrocedir: retroceder. Revenja: revanxa.
Revers, reves: envés.
Revetla: verbena
Rialles: risses, carcajada. Riallós: risueño.
Riell, rail, carril, guia: riel.
Ridiculesa: ridiculés.
Rinxolar: roncar.
Riota: hazmerreir.
Ritu: rito.
Rivet: rivete
Robatori: robo
Romaní, romer: romero
Rombe: rombo.
Rovell: iema.
Rober: ropero.
Rodalies: alrededors, voltants, cercanias
Rom: ron, romo
Romandre, rondar, estar,quedar: permanéixer. Rondinaire:gruñón,cascarràbies.
Roure: roble
Ros: rubio.
Rosegó: mendrugo.
Rosella: amapola.
Rude: rudo.
Ruixat: xaparró.
Rumbe: rombo.
Saba: savia.
Safata: bandeja.
Sagrament: sacramento Salamartí, llagostí : saltamontes
Salmonete: mollet.
Salnitre: salitre.
Salut, salutació: saludo. Salconduit: salvoconducteSalze: sauce.
Sagnar: sangrar.
Samfaina: pisto.
Sarraïn: sarraceno.
Sarró: zurrón.
Sarsuela: zarzuela.
Saviesa: sabiduria.
Sec: surco, pliegue.
Segell: sello.
Senyor: don.
Senyora: donya.
Serena: relente.
Serum: suero.
Seient:assiento
Sergent: sargento.
Segrest: secuestro.
Setsències: enterat.
Seu: sede.
Segellar: sellar.
Segell: sello.
Seguici: séquito
Seguidor,aficionat:hintxa.Senar,imparell:non.
Sènia: noria.
Sensefonaments:infundat.Senzilleza:senzillés
Seny,trellat, enteniment: sensatesa, cordura.
Séquia: acequia.
Seriós: sério. Seriosament, de veritat de veres: en sério.
Sèrum: suero.
Serradures:serrín
Serrell,serrellet:flequillo Serrallada:.cordillera. Serrellera,crin:cabellera
Sesta,migdiada, becada:siesta.
Seure: sentar.
Si,sinus,sina:sen.
Siboc:chotacabras.
Singlot: hipo.
Síndria, meló d’aigua: sandia
Sinistre: siniestro.
Sivella: hebilla.
So: sonit.
Sobirà:soberano
Socarrar:xamuscar
Sofraja:corva,jarrete
Sola: suela.
Solca: surca
Sonall: sonajero.
Somoure:remoguda
Somniatruites: soñandor.Somriure:sonrissa.
Sotsobre: zozobra.
Sobines: boca amunt.
Suborn: suborn.
Sobresalt,esglai:susto. Sobreseure:sobreseir.
Socors: socorro.
Solidesa:solidés
Solucionar, resoldre: solventar.
Sort que: menys mal que.
Sorna: retintin.
Sorprenent: assombrós. Sospitar: sospetxar.
Sostenidor: sostén.
Soterrani: sótano.
Sobtat: repentí..
Soroll: roío
Sou: sueldo.
Sud-africà, sud-americà. Succedani:sucedani.
Succés: sucés.
Subministrament:suministro. Subtil: sutil.
Sud: sur
Summum: colmo.
Supèrbia: sobérbia.
Suposat: supost.
Suport, respatlla: respaldo, soporte.Suro: corxo. Sutja: hollín.
Tabac: tabaco.
Tabola: jarana, jaleo
Taca: mancha
Tacto: tacte.
Tal: fulà.
Tal en tal: mengano.
Tall: cortado.
Tallat: cortado.
Tamboret:taburete
Tanca: valla
Tancament:cierre,encierroTasca: tarea.
Tastaolletes: inconstante. Tastavins: catavinos.
Tarja:placarectangular
Tarannà: talante.
Taulell: baldosa, ladrillo Tauleta: mesilla.
Tauler: tabler.
Tauró: tiburó
Taüt: ataut.
Tàpera: alcaparra.
Tastaolletes: inconstant. Taranyina:telaranya.
Taronjada: naranjada.
Taral·lirot:fantotxe,
Tardoral,tardorenca, autumnal: otoñal.
Tardor: otonyo.
Taverna,celler,bodega:bodega, de nau, avió.
Taxa,/got: tassa
Tempesta: tormenta.
Tempir: bona plutja filtrada.
Templat: temperat.
Temptació:tentació.
Tendal: toldo.
Tendur: mesa camilla. Tendresa: ternura.
Telefonar:telefonear.
Telefonada, crida:llamadaTermini: plazo
Terratrèmol: terremoto. Terreny: terreno.
Terrisser: alfarer.
Terròs: terró
Tenacitat: tessó.
Testarrut: testarudo.
Testificar: atestiguar.
Testimoni:testigo.
Text: texto, texte.
Tiburó: tauró.
Timó,tomello,farigola:tomillo.
Timpà: tímpano.
Titlar: tildar, tatxar..
Tipus: tipo.
Tigeta: astilla.
Titot, gall d’india: pavo.
Titol: títul
To: tono.
Tocat,sonat:xiflat
Tomaca-ta:tomate.
Tomba: tumba
Tom, volum: tomo.
Tona: tonelada.
Tonyina: atun.
Toll,bassar,basseta:charco
Tornavís,descaragolador:destornillador
Torrada: tostada.
Torn: turno
Tornada: estribillo.
Tórtora. Tórtola.
Torxa: antorxa.
Tou delamà:iemadeldedoTovallola,tovalla:toalla. Tovalló,torcaboques:servillet
Tragí, tràfec: tejemaneje Trava,entrebanc:cortapissTrau: ojal.
Trepar:taladrar
Trepant: taladre.
Travessa: quiniela.
Trametre: enviar.
Tramús: altramuz
Tranquil, plàcid, suau: apacible.
Traveta:zancadilla.
Trànsit: tràfic.
Traidoira: alevosia.
Traïr, traïció:traicionar. Truita:trucha,tortilla.
Transbordament:transbordTranscòrrer:transcurrir.Transmetre:transmitir. Traslladar:trasladar
Traspaperar-se:traspapelarse
Trasplantament: trasplant Tractar: tratar.
Trenc:pliegue,grieta.
Tremolor: temblor
Tresor: tesoro.
Tret, tir, ferida: rasgo,balassoTreva: treua.
Triangle:triangul.
Triompf: triunfo.
Troballa:hallazgo, encuent
Tron: trono.
Trontollar:tambalejar. Tsar: zar
Tub: tubo.
Turmell: tobill
Udolar: aüllar.
Ufanós: ufano.
Ultratje: ultraje.
Ullal: colmillo.
Ullada: ojeada, vistasso Ulleres: gafes
Untar, empastifar, enllefiscar: embadurnar.
Unça: onza.
Usdefruit: usufructe.
Ús, col·locació: mpleo.
Ultrapassar,excedir: rebassar.
Ungla: uña
Unglera: unyero.
Urbà: urbano.
Urpes: garras
Vaga: huelga.
Vaixell, nau: buc.
Vaixella: vajilla.
Ve: uve.
Vedat: coto.
Vedella: ternera.
Ventall, palmito: abanico Ventafocs: criada,cenicientaVentrada:camada.
Vergonyós:vergonzoso. Verí: veneno
Vernís:barniz
Vérbola, parola: làbia. Vetesifils: tenda
Vessants: vertiente
Val: val.
Vehicle: vehicul.
Veral: andurrial.
Versemblant: verosímil.
Vessar,abocar:derramar
Vàlua: valía, valor
Venda: venda.
Verema:vendimia
Vertígen: vértigo.
Vessament: derrame
Vesc: muerdago.
Vestit: traje.
Ventafocs:cinderella.
Vistiplau:Vistobueno.
Vitrall: vidrera.
Viver,planter:criader
Vorera,voravia, rajola, empedrat: acera, valdosa Volta: bóveda.
Xafogor, vergonya, rubor: botxorno.
Xamfrà: chaflán
Xanca: zancos
Xaruc, caduc, chocho.
Xarxa: ret.
Xibeca: lechuza.
Ximenera:ximeneia,llar
Xisclar: chillar.
Xoc: choque.
Xuplar,xuclar,llepar,chupar.
Vianant, transeünt: peatónVimet: mimbre.
Voral, vorera d’emergència: arcén.
Volum: volúmen.
Volves: flocs de neu
Xafarderia: chisme
Xalar: regodear-se
Xarrameca: habladuries..Xarreta: palique.
Xeic: jeque.
Xerés: Jerez.
Xiulet(xiular, xiulit): pitoXinés: chino.
Xòfera: conductora.
Xiuxiuejar: cutxitxejar.
Xupló: xupet.
Zel: cel
Xamba: chiripa.
Xarop: jarabe.
Xerricar: chirriar.
Xisme: chafarderia.
Xot: choto.
CONSTRUCCIÓNS INCORRECTES.
A aquestes alçades: a hores d’ara.
A aquestes altures: tant avançat com. A base de: a força de, fonaments.
A canvi:en canvi.
A cos de rei: a cor que vols, com un rei, un prìncep, un cardenal.
A falta de: quan falta.
A gust: de gust.
A l’alçada de: a l’altura de.
A l’espera: esperant a l’aguait.
A la força: per força.
A lo millor: potser, a la millor.
A mida, medida que: a mesura que, com més.... més
A mitjans de: a mitjan.
A nivell de:per, en l’àmbit, camp de.
A no ser que: si no és que, si no. A plaços: a terminis.
A que no!: vols jugarte que...
.
A que sí! : que et jugues que....! . A rajatabla: al peu de la lletra.
A simple vista: a ull nu, a primera vista. A tope: de gom a gom.
Abaix firmant: sota signat, sota escrit
Acabar amb: destruir, posar fi.
Acabar per+ Infinitiu: al final, a l’últim, finalment.
Acàs,si, per si:per si de cas, si de cas, per si cas.
Acte, en l’: a l’acte, al moment mateix.
Adonar-se de que:adonar-se que.
Ahir nit: ahir a la nit, anit.
Al fi i al cap: al cap i a la fi.
Al caure la nit: a poqueta nit, a boca fosc, en fer-se de nit.Al fil de:al caient deAl front de: al capdavant de, al davant de.
Al+ Infinitiu, en + Infinitiu o bé ús Adverbi quan.Al respecte: pel que fa al cas, en aquest sentit, respecte a això, sobre això
Al temps que: alhora que.
Alçar ampolles: alçar polseguera, tocar el voraviu.
Algun que altre:algun, uns quants, diversosAmb tal que: amb que, sempre queAnar: fer-li el pes, alguna cosa a algú.
Andades tornar a les: tornar-hi.
Anarse’n a l’exili: exilar-se.
Així que: sols amb valor temporal.
Apretaracórrer:engegar-se, arrancar.
Ascos, donar: fer venir ois.
Atenció, posar: parar atenció, esment.
Atràs, marxa:marcha enrere.
Atrevir-se amb: atrevir-se a fer alguna. Avissor, ull: ull viu, alerta.
Auto de processament: acte de processam. Avui per avui: ara per ara,de moment,ara com ara,mentre no canvien les coses.
Baixar-se: baixar.
Balde, de: gratis, debades, de francBandeja, servir en: donar fet, donar pastat.
Base, en: segons, d’acord amb.
Bassa, ficar: ficar-hi cullerada. Boca amunt, de: de sobines.
Boca avall, de: de boca terrosa.
Boca de jarro: a boca de canó.
Boca, a pedir de: a cor què vols.
Brete, estar en un: tenir mala peça al teler, trobar-se en un destret.
Brotxe d’or: coronament, brillantor.
Cal i una altra d’arena, una de: una de freda i una altra de calenta.
Callar-se: callar.
Capa caida o capa caiguda, de: a mal borràs.Capses, estar a les: estar a l’escapça.Cara a: de cara a.
Cara, posar bona o mala: fer bona o mala cara.Carregar-se una cosa: fer malbé, espatllar.Carrillos, a dos: a boca plena.
Cas de, cas que: en cas de, en cas que, si de cas, per si cas.
Cas, venir al: fer al cas.
Casc urbà: barri, nucli urbà.
Casilles, eixir de: eixir de polleguera, de fogó.
Casualitat, donar la: ser el cas.
Caure’s: caure.
Col·lació, traure a: portar a col·lació
Conforme: estar d’acord.
Contempla: preveu.
Com a motl: a tot estirar, pel cap alt.
Com abans: com més aviat.
Com no: naturalment, i tant que síCom per a: per a.
Compte, donar-se: adonar-se remarcar. Con tal que: amb que.
Córrer a càrrec: anar al càrrec.
Curtit, estar: estar avesat.
De l’ordre de:aproximadament, si fa Degut a: verb si, conjunció causal no.
De cara a: amb intenció de, mirant a, amb vista a , pensant en.
De mal en pitjor: com més va pitjor.
De no+Infinitiu si+Verb conjugat.
De par en par: de bat a bat.
Degut a: a causa de, perquè, ja que
De quan en quan: de tant en tant, ara i adés, adesiara.
Demés, els: els altres, la resta, tots els altres.
Des de que: des que.
Desperdici, no tenir: haver-n’hi per a sucar-hi pa, per a llogar-hi cadires.
Desternillar-se de risa: rebentar-se, pixar-se o trencar-se de riure.
Des de l’acció: amb l’acció.
Deure de+Infinitiu, Deure+Infinitiu:estar a punt.
Dia després, el, el dia següent: l’endemà
Diestro i siniestro, a: a tort i a dret.
Doble fil, arma de:arma de doble tall.Donar-se compte: adonar-se, remarcar.
Donat que: atés que, com que, ja que.
Dos, els: tots dos, ambdós.
Dret, no hi ha: no s’hi val.
De ves en quant: de tant en tant.
Donar començament : iniciar.
Donat per acabat: acabar, concloure
Entrenen: s’entretenen.
En base a: basant-se en, d’acord amb, partint de, sobre, segons, conforme a.
En viu: en directe.
En comparació: en comparació amb
En funció de: segons, d’acord amb, en qualitat de, com a.
En ocasions: a vegades, a voltes.
En ordre a: per, a fi de, per tal de.
Entresijos, tenir molts: tenir amagatalls, dificultats o trencacolls.
Ésser o ser nòvios o nuvis: festejar.En quant a: quant a, pel que fa a pel que fa referència a, pel que es refereix a, tocant a.
Es va procedir a publicar: es va publicar. Es veu condicionat: està condicionat.Està clar? : és clar?, ho has comprés
Esternillar-se: trencar-se de riure, pixar-se de la risa.
Follon, armar: moure brega, gatzara
Grima, donar o dar: fer feredat, esgarrifar, fer llàstima, fer feresa o basard Haver-hi que+Infinitiu: haver de, caldre.
Hiel, traure la:traure el fetge per la boca. Hombro, mirar per damunt de: mirar de dalt a baix. fer menció: mencionar
Horcajades, a: cama ací, cama allà.
I pico: i tants i escaig.
Importància, donar-se: fer-se veure.
Indio, fer l’: fer el poca-solta, fer l’ase.
Interin, en el: en l’endemig, interim.Luego, desde:sens dubte, i tant.
Jota, ni: ni un borrall.
Juerga, anar de:anar de bòrnia, xalar-se.
Junt a: tocant a, al costat de, juntament. Jugar un paper: tenir, representar fer un paper.
Lance, de: de segona mà, de vell, venturer.Luego, hasta: fins després.
Major, al per: a l’engrós.
Mans a l’obra, posar-se:posar fil a l’agulla Marxa, posar en: engegar.
Mella, fer: fer efecte; tacar.
Menor, al per: a la menuda.
Menos mal: encara sort.
Menos, ni molt: ni de molt, ni de bon tros.
Menos, per lo: almenys, si més no.
Menut, a: sovint.
Menys, ser lo de: rai!!
Menys, ni molt:ni de bon tros, ni de molt, ni broma.ni siquiera:Ni tan sols: Mesa i mantel, a pan i cutxillo: a cor que vols.
Nada menos: ni més ni menys, justament. Ojalà: tan de bó.
Pagar el pato: pagar els plats trencats.
Pago de, en: per paga de.
Papilla, fer: esclafar, desfer, fer pols, fer xixines
Par en par, de: de bat a bat.
Par, sin o sense: sense parió.
Parlar en plata: parlar clar,clar i net.
Passo, de: de passada.
Passar per l’aro:passar per la pedra Pata, mala: poca solta, mala sort.
Pato, pagar el: pagar els plats trencats. Pel contrari: per contra, en canvi, al contrari.
Pel matí: al matí, de matí.
Pel migdia: al migdia.
Pel moment: de moment, per ara.
Pel qual( consecutiu ), per la qual cosa.
Pelo, al: com l’anell al dit,a tomb.
Pelota o pelotilla, fer la pelotilla: fer la garagara.
Pepino, no (me)importa un: tant se m’en dóna.
Per a que: perquè, per a què.
Per altra part: d’altra banda, altrament, d’altra part, endemés.
Pegar un clau: Fotre un clau.
Per davant: al davant.
Per la matinada: a la matinada, de matinada.
Per la nit: a la nit,de nit.
Per la vesprada: a la vesprada, de vesprada.
Per lo qual: de manera que (naturalment)Per lo demés: fora d’això, a part d’això, llevat d’això, a part, a banda d’això.
Per lo que: de manera que (consecutiu) Per suposat: per descomptat, no cal dir, jo ho crec, sens dubte, és clar, i tant.
Per tot arreu, per totes parts: pertot arreu, pertot, arreu, a tot arreu.
Per últim: finalment, per acabar, a l’últim.
Perilla, de: com l’anell al dit.
Peu, de: plantar dempeus, dret. Pico, i: i escaig, i escadús.
Pipa, passar-s’ho: passar-s’ho d’allò més bé, passar-s’ho bomba.
Pisca, ni: gens ni mica, ni gota.
Pisto, donar-se: fer-s’hi veure.
Pitos i flautes, entre: entre naps i cols.
Plan, en de:amb ganes de, en actitud
Plassos, a : a pagues, aterminis.
Plumero, veure’s el: ensenyar l’orella.
Poc més o menos: poc més o menys, si fa no fa, mica més, mica menys.
Poder amb: poder + Infinitiu (poder guanyar...)
Por doquier: onsevullga.
Por, estar de: ser fabulós.
Pormenor, al: a la menuda.
Portar+ Gerundi: fa...que, des que... que, o bé fer una frase amb que...
Posar de relleu: posar en relleu.
Posar la taula: parar la taula.
Posar mitjos: posar mitjans.
Postre, a la: a la fi.
Precedent, sentar un: establir un precedent.Prendre, de totes: de totes les qualitats o virtuts.
Precisar-se, ser precís: caldre, fer falta, demanar, requerir, necessitar (bé quan equival a tenir precissió)
Pret-à-porter: roba de confecció, roba feta.Primo, fer el: fer el préssec.
Primos entre sí: nombres primers entre si.
Prompte: de sobte, d’improvís.
Promte, per de: de moment.
Pujar-se: pujar.
Punt i final: punt final
Quan abans: com més aviat millor.
Quan el/la:durant, de l’època de,
Quan menys: si més no, no si més, pel cap baix, tirant curt, com a mínim.
Quan més...més: com més...més.
Quan no: més encara.
Quat a: pel que fa, pel que es refereix a, pel que fa referència a.
Quant menys: com menys.
Quant més: com més.
Quita i pon, de: llevadís.
Quite, estar al: estar amatent.
Raís de, a: arran de, per motiu de.
Rajatabla,a:irremisiblement, de/a sec
Rape, al: arran, al zero.
Recibo, no se de : no poder-ho acceptar.... Recién casats: novençans, nuvis,
Recién nascut: nadó, nou nat.
Redanyos, no tenir: ser un poruc.
Reganyadents, a: a contracor.
Relleu, posar de: posar en relleu.
Repent, de: de sobte, de colp, tot d’una. Retxasso, de: de retop.
Retxistar, sense: sense dir un piu.
Retxupete, de: d’allò més bó.
Rienda suelta, a: a lloure.
Rissa, de: de riure.
Rodilles, de: agenollat, de genollons.
Sabendes,sabiendas,a:a posta, a cient.
Saber un rato: saber-ne un niu.
Salvo buen fin: a les resultes.
Salvo, a: estalvi, estort.
Seguida, en: de seguida.
Sempre i quan: sempre que.
Sens fi, un: una infinitat.
Sense saber com ni quant:sense saber com i per què. Sense xistar: sense dir ni un piu.Sentat, donat per: donar per fet.
Ser el colmo: ser el summum.
Ser el acabóse: ser del que no hi ha.
Ser d’esperar:esperem,Déuvulga que.
Ser de preveure: ser previsible.
Ser precís: caldre, és necessari.
Ser de suposar: suposar, confiar.
Ser que, a no: llevat que, tret que, a menys que.Sério, en: de veritat, de veres, de debò, seriosament.
Sesgo, al: de biaix.
Setmana, fi de: cap de setmana.
Si mal no: si no...malament.
Siniestro, a diestro i: a tort i a dret.
Sobre tot: sobretot.
Sol, lluir el: fer sol.
Soltar-se a: llançar-se a, posar-se a.
Sopeton, de: de sobte.
Supost, per: per descomptat, evidentment, és clar.
Supuesto, en el: suposat que, donat que, en el supòsit que.
Supuesto, per: no cal dir, és clar, i tant que sí
Tajada, traure: traure profit.
Tal i com: tal com.
Tal i qual: tal i tal, tal i tal altre.
Tal per a qual: l’un per l’altre.
Talant, de bon: de bona lluna, de filis.
Talant,de mal:de mala lluna,de frutis.
Tanto!,estar al:alerta, a l’aguait, no badem!, ves! Tenir que: haver de+INF, caldre, fer falta, ésser necessari, convenir
Tarro, estar malament del: estar com un llum, estar malament del cap, faltar-li un bull.Tenir coneiximent: conéixer
Tope, posar: posar ratlla.
Tot el contrari: tot al contrari.
Tragar, mal: mal pas, mal afer, maltret.
Tragar, no poder: no poder dragar, ni cru, ni cuit.
Trance, a tot: siga com siga.
Traste, donar al: trabucar.
Trasllum,traslús, al:de besllum, a contraclaror.Tris, de un: d´un pèl.
Tris, en un: en un no res, a punt de.
Trobar culpable: declarar culpable.
Ve a corroborar: corrobora.
Venir+Gerundi verb en Indicatiu o bé fa temps que, des de...que.
Vera, a la: a la vora de, al costat de.
Ves de, en: en lloc, de, en compte de.
Vis a vis: enfront, cara a cara.
Vista, hasta la : a reveure.
Viva la virgen, ser un: ser un baliga –balaga, un taral·lirot.
Volandes, en:enlaire, en un tres i no res.
Xistar, sense: sense dir ni piu.
Xita callando: a la quieta,dissimuladamentXorro, a: a doll, a dojo, a raig.
ADVERBIS DE QUANTITAT i LOCUCIONS:
Massa: .- El meu amic és tremend (massa); passa tota la setmana de festa.
.- (El que t’han dit ja és massa).Sembla mentida el que t’han dit.
Llevat que (a menys que) tret que
ni de bon tros (ni molt menys) no serà tant (ja serà menys)
No tenir importància, gens (ser lo de menys)trobar a faltar(tirar de menys) sort/encara que (menys mal que)
ADVERBIS DE TEMPS i LOCUCIONS:
Mentre, amb caràcter conjuntiu: .- Mentre (mentres) tu planxes la roba, jo pararé taula(valor temporal)
Mentrestant amb caràcter pròpiament adverbial, independent de la proposició anterior( valor temporal)
.- Vés al mercat, que mentrestant jo faré el dinar amb la thermomix.
Mentres que tu.....(valor opositiu) .- Jo vaig al mercat mentres que tu vas al metge.
Al final de, a la fi de (a finals de) a mitjan ( a mitjans de) de tant en tant ( de quant en quant )
al començament de, a la primera (a primers de )
de seguida, tot seguit (acte seguit)
ara com ara (mentre no canvien les coses),
ara per ara (en aquest moment si més no) (avui per avui)
ADVERBIS D’AFIRMACIÓ:
L’adverbi si, exigeix la conjunció que per a unir-se al verb ( en castellà elidim-la)
.- El meu amic sí que duu la tarjeta de crèdit damunt (sí trae)
Adjectiu clar amb valor adverbial, equival a clarament: .- Ho has deixat molt clar. I també reforçant:
.- És clar que vindrà, no patisques! ( ¡Claro que vendrá, no padezcas!).- És cert que m’estimes?; és clar que sí!!
ADVERBIS DE NEGACIÓ
Usem no en Oracions que expressen temença amb témer o tenir por, si el verb Subordinat és Subjuntiu
.- Tenia por que no fera un mal pas, atesa la vida que portava. Or de comparació.- És més espavilat que no sembla.
En Oracions temporals, introduïdes amb les locucions abans que i fins que:
.- No començaré a preparar el sopar fins que no arribes.
No, valor negatiu o positiu, res, gens, mai, enlloc, en ma/la vida, ni un, ni l’un ni l’altre, tampoc:
.- Ningú no ho diria. Ha fet quaranta anys i sembla que en tinga vint-i-tres.
Oracions amb sense, no admeten el reforç de no, perquè sense ja dóna prou sentit negatiu a la frase, no doble negació
.- Aboliran les llibertats sense que ningú (no) els ho impedisca.
Pas reforça o matissa la negació:
.- M’agrada més anar al teatre que no pas al cinema.(gens en absolut)
.- Has vist Pere aquest matí?. No, no l’he vist pas.
.- No em podia pas imaginar el que acabaria succeint entre nosaltres.
ADVERBIS QUE PROVENEN D’ADJECTIUS:
.- Parla més baix que no vull que ens senten/dalt (lloc), avall/a dalt (moviment)
.- Parla més fort, que no et sent.
.- Aquesta vegada ha jugat brut.
.- Hem de treballar durament/ de valent (dur)
.- Cal comprar a bon preu (barat)
.- Jo conduïsc malament (fatal).
.- Ha anat de dret a la tomba (dret a la tomba)
.- De primer fes açò i després allò (primer fes)
.- No patisques, de segur que vindrà ( segur que)
.- Camina tot dret (recte)
.- Naturalment (natural) home, que et pensaves
LOCUCIONS ADVERBIALS, de manera, temps, lloc, afirmació, negació, dubte, quantitat; i FRASES FETES.
A bacs: morts de riure; amb presses.
A balquena: en grans quantitats
A bastament, bastança: quantitat suficient.
A bell doll, a doll,a dojo:sense parar(a chorro,porrillo)A betzef, a bondó, a cabassos, a carretades, a manta: en abundància.
A boca de fosc, a boqueta de nit, a poqueta nit,: entrant la nit (anocheciendo A bocadents, a bocons: gitat de cara a terra.
A bon comptes: segons allò q hom pot jutjar.A bon dret: carregat de raó, justament. A bell ull:a ull sense mesurar(a ojo)
A borbollons, a borbollades, a bordolls, a forfollons: tumultuosament, amb intermitències.
A bomb i platerets: a bombo
A cau d’orella : a veu baixa ( en secreto). A cavall: anar en un vehicle.
A cegues: (a ciegas)
A colp calent: a l’acte, de seguida.
A amagatons, d’amagotis, d’amagat: de sotamà (disimuladamente).
A coll:sobre la regió del bescoll(pescuezo) A collibè:assegut sobre les espatles i l’esquena.A compte: com part d’un pagament.
A contracor: a regañadientes,de mala gana).A contrapèl: en direcció contrària, natural. A còpia de:emprant continu un mitjà.
A cor que vols, a cos de rei, a la regalada: amb gran satisfacció (a lo grande, a placer)
A dalt: a la part superior
A cuita corrents, a corre corrents, a corre cuita: amb moltes presses i corruixes (corriendo). A degolla:sense donar quarter
A deshora, a destemps: fora de temps.
A desgrat de, a despit:a pesar de, de mala gana
A devora: de prop.
A dreta llei: d’acord amb la llei.
A dretcient, a dretes: deliberadament; ben fet.
A dues llums:al’hora foscant,pta dia.
A escar, a escara, a escarada, a estall: a preu fet. A excepció de:
A espentes i redolons, rodant i regalant: amb dificultats, a trancas i barrancas.
Afluixar la bossa, els
cordons:
A espentes: de pressa i amb descortesia, A falta de: mancat, no tenint.
A fosques, a les fosques:sense llum o clarorA frec: molt a la vora.
A gatameu: peus i les mans a terra
A genollons: caminant amb els genolls.
A glopades: de golpe, a borbotons, atropelladamente.
A grans trets: sense mirar en detalls.
A grapats: a puñados, en quantitat gran.
A gratcient: amb intenció.
A gust: amb satisfacció.
A hora foscant: a l’hora del crepuscle.
A hora horada: en darrer moment.
A hores d’ara:en els moments actuals (hasta ahora A la curta, a la llarga: passat poc temps, passat molt de temps.
A l’abast: dar a basto,en situació de ser obtinguda per algú.
A l’abandó:en estat d’abandó
A l’empel: damunt d’un animal sense sella.A l’encop: alhora.
A l’engròs: vendre en grans quantitats (al por mayor).
Abaix, a sota: (debajo)
A l’entorn: pels voltants. A l’escapça: sense saber allò que es desitjava saber
A l’esgarriada: en dispersió.
A l’esquerra:a la banda sinistra
Al final de, a la fi:a finales
de
A l’horabaixa: a la posta del sol.
A l’inrevés: amb sentit oposat
A l’instant:immediatament
Altrament: d’altra manera (sino).
Això de banda:apart d’això(por lo demàs
A la babalà, a la bona de Déu: de qualsevol manera, sense trellat, ni reflexionar-hi, a tontas i a locas
A la primera:a primers de.
A la bestreta: per endavant, anticipadament.
A la darreria: cap a la fi.
A la deriva: sense govern, al vent.
A la dreta: al costat destre.
A la força:per nassos,a la fuerza
A la gatzoneta: arrossegant les cames.
A la llarga: ( a la larga ).
A la llunyania: llunyanament,a lo lejos
Al matí, al migdia, a la tarda, a la vespra,al vespre, a la vesprada, a la nit, a la matinada. A la millor: amb més sort.
A la impensada: inesperadament.
A la menuda: venda al detall.
A la mercé de: a l’arbitri, a la discreció d’algú
A la valenta: apassionadament, amb esforç.A la vora: (junto a)
A la xirinxina: seient cama ací, cama allà, sobre les espatlles d’algú.
A les acaballes, a palpes: en els darrers moments
A les envistes: prop d’un lloc determinat. A les fosques: sense llum ( a oscuras)
A les palpentes, palpa, palpes,a palp: ajudant-se de les mans per a avançar en lloc fosc. A lloure: lliurement, sense cap subjecció.
A mata degolla: sense donar quarter a l’eneA mal borràs: anar malament, decaure.
A males penes: amb dificultats.
A mans besades: amb molt de gust.
A mitjan: (a mitjans), de manera incompleta.
A mitges: no completament
A mans salves, a mansalva: sense cap risc.A meravella: molt bé.
A més a més: una cosa succeeis a una altra.
A més còrrer:corrent el más ràpidament posA més: encara més.
A més que: encara més (además)
A mig aire: a mitja alçària.
A mos redó: (con las manos)
Anar de bòlit: ir de culo.
A muntó: molt.
Anar de vint-i –un botó:
A poc a poc, a espai: lentament
A la francesa: anar-se’n sense dir ni adéu. A pams, palpentes: amb mota cura.
A penes, males: gairebé no.
A peu coix: coixejant.
A peu dret: dempeus.
A peu plà: al mateix nivell.
A peu: caminant.
A plec de braços: en braços.
A plaer: amb voluntat de gust.
A pleret, a poc a poc, a poc a poquet:lentament. A plom: verticaltment.
A pols: fent força amb el braç sense recol
A posta: amb intenció deliberada.
A propòsit: adequat a l’assumpte,cas.
A prova de bombes:
A punt: en el moment oportú, preparat.
A punta de dia: a l’inici del dia.
A quin sant:
A raig fet: rajant sense parar.
A raja ploma: tal com ix.
A recules: avançant cap arrere.
A remà: fora de lloc.
A repèl: a desgana.
A redòs: (a cobijo) .
A reveure: adéu, fins una altra vista.
A redolons, a tomballons: redolant, rodant.
A rossegons:arrosegant-se per terra, repta
A saber: pot ser.
A senalles: en abundància.
A simple vista:
A sobre, al damunt: damunt.
A son lloure: a gust seu, al seu caprici.
A tall de: de manera que.
A termini: a crèdit ( a plazos)
A tocar: mot prop.
A tort i a dret, a tort: sense reflexió, sens mirar si és amb raó o sense, a la destra i la sinistra.
A tot arreu: per totes bandes.
A tort i a través, a trossos i mossos: de qualsevol manera, mal fet.
A tot drap: molt de pressa.
A tot córrer: corrent tan ràpidament com siga possible. A tothora: sempre, continuament
A tot estirar: com a màxim, pel cap alt.
A totes passades:siga com siga.
A través de: d’una punta a l’altra, per din
A trenc d’alba: aclarejant (amanecer).
A ultrança: més enllà de tot límit.
A ull nu: a primera vista.
A ull: sense comptar ni mesurar.
A ulls clucs:admetent allò que hom afirma sense valorar-ne l’autenticitat, amb els ulls tancats.
A ulls de: segons la manera de veure d’algú.
A vegades: a voltes, de vegades.
A vista d’ocell: vist des de dalt, vista de l
Abans d’ahir: el dia anterior a ahir.
Abans de tot: en primer lloc.
Abans que res: abans que cap altra cosa.
Al be: assegut als muscles.
Al braç: sostingut amb els braços.
Al caient de : a l’hora de caure.
Al cap darrer: després de tot.
Al cap i a l’últim:en definitiva,després de tot.
Al cap i a la fi:en definitiva(al fin y al ca
Al capdamunt: para arriba
Al capadvall: (para abajo).
Al capdavant: davant de tots.
Al capvespre: quan comença a fer-se de nit.
Al cap de poc: ( al momento)
Al comptat: en efectiu (al contado).
Al començament: al inicio.
Al darrere: (detrás)
Al davant: indica preeminència.
Al dedins de: a l’interior de.
Al defora: a la part de fora.
Al dessota: davall.
Al detall: en quantitats menudes.
Al gairó, al gaidó:de costat, obliquament. Al present: en l’actualitat.
Al remat: desprès de tot.
Al sa i al pla: sense pretensions.
Al tall: que ve a tomb.
Al voltant: per la rodalia.
Alçar el cap:eixir de la pobresa
Alçar el vol desaparèixer d’un lloc, enlaira
remontar
Alçar la mà: amenaçar de pegar a algú.
Allargar la mà: tener la mano tendida,rebre o demanar
Als afores, als voltants:als voltants (a las afueras) Allargar més els peus que els llençols: excedir-se,gastarAixò raig : (es lo de menos).
Així així: mitjanament.
Amb bon, mal peu: començar de bones, malesAmb escreix: de sobra, (con creces)
Amb la condició que, només que: con tal que)
Amb peus de plom: cautelosament.
Amb prou feines: difícilment, a penes.
Amb un girant d’ulls: en un moment.
Amb una esgarrapada quatre espargades: precipitadament.
Almenys: si més no (por lo menos)
Amb un no res: sense el més mínim esforç.Amb el benentés que:amb la condició qu
Amb vista a: pensant en, amb la intenció de.
Apressar-se: darse prisa.
Ara i adés, adesiara: sovint, de seguida.
Ara com ara: mentre les coses no canvien.
Ara per ara: si més no, en aquest instant (avui per avui)Ara mateix: (ahora mismo)
Arran de: a raíz, a partir, en base a.
Acabar com el rosari de l’aurora:
Acabar la corda (sin más que hablar).
Acabar de fer el pes (no me acaba de gustar)
Anar alerta:
Anar a rebolcons.
Anar de buït:
Anar a parar:
Anar de bòlit ( a lo q salga, de culo)
Anar en cós de camisa.
Anar amb el cor en la mà (con sinceridad) Anar a rossec (ir a rastras)
Anar a escarada: (ir a destajo).
Anar en punt d’onze: (ir recto)
Arribar a l’ànima.
Arribar a les mans.
Arribar lluny
Arribar al cap damunt.
Arribar i poar....i moldre ( llegar i besar el santo)
Ballar l’aigua: afalagar.
Ballar pel cap: rondar por la cabeza.
Ben dit, tot està ben dit:lo cortés no quita lo valienteBen segur: seguro(bien seguro, bien sûr).
Beure a morro:
Beure més que una esponja.
Besar els peus: humiliar-se.
Bona cosa: molta quantitat.
Ben bé: molt bé.
Beure a galet o a raig ( a gallo)
Beure’s l’entendiment.
Bona nit cresol: apaga y vàmonos.
Caçar al vol:agrarrar alguna cosa,entendre de seguit Cada casa és un món:en todas partes cuecenCap ací,cap allà:para aquí, para allá)
Cama ací, cama allà: a cavall d’algú.
Cames ajudeu-me, cames em valguen:corrents.Cama-sega: cansado (patitieso).
Cap amunt, cap avall, cap a dins, cap endins, cap enfora, cap a fora, cap a l’esquerra, a la dreta, al davant, cap arrere, cap al tard:
Cap d’any: frase feta sustantiva.
Cap de setmana: frase feta sustantiva.
Cap per cap: tant per tant.
Cap cot: trist, capficat.
Campe qui puga: frase feta sustantiva.
Cop d’ull: frase feta sustantiva.
Caure bé:: queda empressont.
Caure de cul: pegarse un batacazo.
Caure del burro: salir del error
Com a cal sogre: como Pedro por su casa.
Com més aviat: tan prompte com es puga. Comptat i debatut: en definitiva, en res
Costa amunt: venir a repèl.
Costar un ull de la cara: un preu molt car. Com el rosari de l’aurora(acabar mal)
D’aci i d’allà: .
D’allí estant
D’amagat: ocultament
D’arrapa i fuig: de qualsevol manera.
D’antuvi, de primer antuvi: ara com ara, primerament, des del primer moment, abans que altra cosa.
D’ara endavant:a partir d’ara, en avant(en lo sucesivoD’ençà:des que.
D’esme:instintivament, maquinalment
D’espai: a poc a poc.
D’esquitllada: incidentalment.
D’esquitllèbit:debiaix,obliquament,de costat
D’esquitllentes: burlant la vigilància, esvarant.
D’un plegat: en resum, en definitiva.
D’això d’això: a poc a poc caminar.
Dalt de tot: en posició més elevada.
De baix en baix: en secret.
De baixa: en decadència.
De baixa mà: basto, vulgar.De bat a bat: obert, (de par en par)
De bell antuvi: abans de tota altra cosa.
De bell començ: des del principi.
De bell nou: de nou.
De bell en sec: en un bell en sec, de sobte
De bocadents, de bocaterrosa: de cara a terra.
De bon cor, de bon grat: de bona gana, amb gust.
De repica’m el colze; de padre y muy señor mio
De bon matí: a primera hora del matí.De bona gana:amb molt de gust, volenterosam
De, del bracet: agafat pel barç
De bursada: sense perseverància.
De cap a cap:completament (de punta a pu
De cap a peus, de dalt a baix: tot mirant.
De cap i de nou:de nou,per segona vegada.
De cap manera:impossible(de ninguna forma)
De cara a...: a favor.
De colp descuit, de colp i volta, de colp i resposta, de colp sobte, de sobte, tot d’una: de sorpresa, sobtadament. (inesperadamente).
De conya: (de broma).
De cor a pensa: per impuls del cor.
De cor: de memòria, amb sinceritat.
De corcoll: amb verbs caure i anar: d’una manera llastimera, atabaladament.
De correguda: de pressa i corrents.
De costum: ordinàriament.
De cua d’ull: mirant amb les ninetes girades.
De debò: de veritat, de veres.
De dret en dret, de fit a fit:fixament (de hito en hitoDe forn estant:
De ferm: sense afluixar, intensament
De fluix: sense reflexió.
De franc: de bades, gratuïtament, sense pagar.
De front: al costat del front.
De frutis: de mal humor.
De gaidó, de gairell, de biaix: de costat, obliquament (de lado). (a las buenas o a las malas)
De genollons: agenollat.
De gom a gom: tot plé (de bote en bote, a tope)
De grat o per força: tant si vols com si n
De gust: amb apetència.
Deixar pelat:
De jorn: a les primeres hores del dia, enjo
De llampada: ràpidament.
Demanar-li la lluna en un cove:(pedir peras al olm De mal cor: amb mala voluntat.
De mal grat:amb mala voluntat;per la forçaDe mala gana: a desgrat.
De mancomú:de manera mancomunada,d’acor
De matinent: de seguida.
De memòria: sabut de cap.
De moment: ara per ara (de momento).
De matí, de vesprada, de bon matí.
De nassos: caigut cara a terra.
De nou: recentment.
De panxa enlaire: gitat cara cap amunt.
De Pasqua a Rams: de tard en tard.
De passada:sense aturar-s’hi gaire(de prisa
De pla: sense grans formalitats.
De pa i figa: panfígol
De pèl: estar en un tris.(por los pelos)
De primer: d’entrada, primerament.
De puntetes: sigil·ladament (a gotas)
De pura pensa: instintivament.
De qualsevol manera: amb indiferència. De quatre grapes: posant peus i mans a terra.
De raspalló: lateralment, fugaç
De retop: de retruc, topar (indirectamente). De reüll : de cua d’ull (de reojo).
De retruc: després de topar.
De sobines: ajagut de cara amunt.
De seguida, tot seguit: immediatament,acte seguit.
De soca-rel, de soca i arrel: del tot, integrament (de pura cepa)
De sotamà: d’amagat (bajo mano).
De tant en tant: una vegada cada un poc (de cuando en cuando, de quant en quant).
De tard en tard:una vegada cada molt de tem
De tot cor: amb interés.
De totes passades: (de todas maneras)
De tòs: cap arrere, d’esquena.
De transcantó: d’una manera imprevista, inesperat.De valent: molt, amb intensitat.
Déu meu:
De vegades: en algunes ocasions.
De vora a vora: d’un costat a l’altre.
De xamba: per sort.
De o del braçet: agafat de l’avantbraç.
Des de sempre: des d’antic (de tota la vida)
Del dit al fet: (del dicho al hecho).
Demanar la lluna en un cove: demanar la lluna.
Donar ales: animar.
Donar duros a quatre pessetes:
En absolut: en absoluto.
En acabant:inmediatamente después,quan finalitze Encara millor: miel sobre hojuelas.
En cas de: suposant que s’esdevinga.
En conill, en cuirs: nus, sense roba (en cueros).
En cos de camisa: ir en mangas de camis
En comptes de:en lugar de, en sustitución. En diferit: que es transmet per ràdio o tv. En dejú: sense haver menjat, desmaiat (en ayunas
En doina: en desorden.
En exclusiva: en situació de previlegi del qual ningú més se n’aprofita.
Ençà i enllà: de aquí u allá.
En efecte: ( en efecto).
En ferm: amb condicions fermes.
Enguany: este año.
En general: (por lo gral, gralmente).
En l’endemig: entretant.
En orris,en renou: en desordre, a granel, en gros. En ma vida: mai (en la vida, nunca).
En sec: sense pensar-s’hi, bruscament.
En saó: (en sazón, en plenitud)
En sopols: en un instant.
En un alé, en un arrap: ràpidament
En un dir Jesús: en un moment.
En un girar d’ulls: en un temps mínim.
En un (tres i) no res: Tot seguit, en segu
En un punt: en un instant.
En un tancar i obrir d’ulls:en un espai de temps curtEn va: inútilment, sense eficàcia.
Entre cap i coll: a la base del crani.
Entre dos llustres: moment del crepuscle en que a penes hi ha claror del dia.
En vista de, en vistes de: tenint de compte. Enviar a escampar boira: que se’n vaja.
En virtud de:
Enterrar-se en vida:
Espai: lentament.
Esser d’antiga soca: ser de ra
abolengo.
És millor que:(mejor así)
Estar a l’aguait: al acecho, atento.
Estar al caure, si cau no cau, en un punt: (al caer)
Estar de: tenir afecte, tenir interés.
Estar escaldat: Eixir-ne mal parat.
Estar com una gàbia, estar boig: estar tocat de l’
Escampar el poll, anar a fer la mà, a prendre la fresca
Estar en descobert: con el culo al aire.
Estar per: estar en lloc d’algú.
Estar fet una coca : malalt o engossat
Estar al cas, a l’aguait: atendre, romandre alerta.
Estar-se de:prescindir-ne renunciar a, abstenir-se Estar trencat de color: engrogueit per malalt.
Estirar-se els cabells: arrepentirse, desesperarse.Eixir amb les mans netes: sense el que volia aconseguir Ex cathedra: infal·liblement
Faltar un bull: no haver bullit prou, manca trellat. Fer aigües: amenaçar roïna
Fer acte de presència:
Fer aigües o fer figa:
Fer anys:
Fer calaix:
Fer camí:
Fer cara de bon any, bona cara: bona collita, aspecte saFer com que sent ploure:
Fer colp: dar el golpe, fer impressió.
Fer el cor fort:sobreposar-se a les adversitats.Fer costat: ajudar a algú.
Fer cua:
Fer creu i ratlla: oblidar, no voler saber res d’algú.
Fer estralls:
Fer eixir els cabells verds: fer passar penes, fer passar penalitats, provar la paciència.
Fer escarafalls: hacer aspavientos
Fer el pes: convencer(no acabar de gustar) Fer el préssec: deixar-se enredar.
Fer el salt: ser adultero.
Fer el paperot:
Fer fallida : quebrar una empresa.
Fer falta:
Fer fàstic:
Fer feredat: horroritzar, provocar horror. Fer i desfer: Fer la guitza : fer la punyeta.
Fer l’agost: hacer el agosto.
Fer l’efecte: semblar per la impressió que produeix Fer passar amb raons: evasives, despistar. Fer l’orni: no donar-se per al·ludit.
Fer l’ullet:
Fer malicia:
Fer més mal que una pedregada:
Fer morros:
Fer-ne un gra massa: exedir-se (exagerar) Fer pagar la festa:
Fer ràbia:
Fer-se el desentés: no donar-se per al·lud
Fer-se amb algú: tractar-s’hi.
Fer-se fonedis: desaparèixer (fer-se el loco)
Fer sorolla:
Fer un sol que bada les pedres: cae un sol de justicia .Fer un racó: fer costat, hacer un lado.
Fer xixinet :destrossar.
Fet i fet: al capdavall, al cap i a la fi .
Fet i passat: sense pararse.
Fet un mar de llàgrimes:
Fer un sol que talba: molt de sol.
Ficar la cullerada: ficar el nas.
Ficar el rem: enganyar-se.
Fins i tot: además, incluso.
Fil per randa : detalladament, amb pèls i senyals, Filar encara més prim: rizar el rizo.
Fill de gat, gatet, de palla borda, raïm agre; si el pare és músic, el fill ballaor: de tal palo tal astilla. Fit a fit: fixament, amb la vista f
Fora mida: extraordinariament gran.
Frec a frec: gairebé.
Gens ni mica, miqueta: en absolut(lo más mínimo Gent jove, pa blanet:
Gràcies a : frase feta prepositiva.
I tant, i ara: vinga ( vamos, y tanto).
Mai de la vida : (nunca jamás).
Mata morta: sense caràcter
Mig mig: no del tot.
Grosso modo: aproximadamente.
Mal que bé: després de tot.
Malgrat que: frase feta conjuntiva.
Més i més: en progressió creixent.
Més o menys:
Més aïna, més prompte, més tost, més aviat: amb preferència a , més que.
Ni de bon tros: ni de molt (ni mucho menosNi fred ni calor: ser indiferent alguna cosa.
Ni gens ni mica, miqueta: no gens en ab
No fer-ne un brot :(no vender una escoba) No deixar florir una cosa:
No feu Pasqua abans de Rams: aún no asamos y ya pring
No gaire: no molt.
No gens, no pas: en cap quantitat.
No poder pair : tindre atravesat.
No fer-se amb algú: no poder convèncer-lo, ni amics.
No fóra cas que:( mejor así)
No mai en ma vida: cap vegada, (nunca más).No tenir ni cap ni peus: estar una cosa mal feta. No badar boca: no abrir la boca.
No dir ni fava.
No tindre un clau: no tenir diners.
No tindre prou mans: no poder abarcar.
No tenir retop: esser irrebatible, no tenir réplica.
No tocar pilota: no encertar-ne una.
No cabre a la pell: no caber de contento, exterioritzar-ho
No cal dir-ho: (ni que decir tiene)
No poder dir ni fava: no poder con su alma, tener los huesos molidos.
No tenir importància: (ser lo de menos).
No serà tant: (ya será menos)
Nuar gossos amb llonganisses:
La resta : les altres coses ( lo demás).
Olora que alimenta: huele que alimenta.
Llevat que (a menys que, salvo )
Lligar-se les espardenyes: encorajinar-se.
On brama la cavalla-la tonyina: expulsar a algú violentament, per insuportable.
Parlar pels descosits, per les butxaques: (hablar por los codos)
Passar de taca d’oli: excedir-se.
Passar per l’adreçador: ver alguna cosa vulgues o no.
Passar la nit del lloro:
Parlar amb els ulls: fer-se entendre amb la mirada. Passar la mà per la cara: adelantarlo.
Parlar entre dents: no entendre’s,inintel·ligiblement Pam a pam: (palmo a palmo)
Parar l’orella: prestar atenció.
Pel cap alt: no més que a tot estirar,como máximo. Pensar a fer:
Perdre l’enteniment: embojar-se (alocarse
Pel cap baix: en allò que fa referència (como mínim Pel que fa a: quant a ( en lo referente a). Pensat i fet: ràpidament, sense reflexió
Pels volts: per les rodalies.
Per això: per la qual cosa ( por lo cual)
Per damunt damunt: molt superficialm
Per descomptat: (por descontado)
Per força: contra la seua voluntat.
Per menut: detalladament.
Per mitjà de: allò que serveix per a aconseguir alguna cosa.Per l’endret, pel revés:
Per sempre: sense límit.
Per sobre: per damunt damunt.
Per tal com: Per tant: per conseqüent (por lo tanto)Per ventura: per atzar.
Pertot arreu: per totes les bandes, en tots llocs.
Picar en ferro:
Pixar molt alt:
Prendre-s’ho a la valenta: interpretar mal.
Pot ser, probablement, tal volta: a lo mejorPosar fil a l’agulla: posar-se a fer una ta
Posar els punts sobre les is: dir coses a la clara
Posat que: (suponiendo que).
Portar com un cagalló per sèquia:
Punt per punt: amb tots els detalls.
Pujar al cavall: dominar.
Puja ací:
Punt d’honor:
Quant a: en cuanto a.
Quedar-se per vestir sants:
Qui la fa la paga: lo cortés no quita lo valiente.
Qui-sap-lo/la/els/les: en gran quantitats.
Qui et diu que:
Rascar-se la butxaca: rascarse el bolsil,gastar diners.Regular: ordinariament ( por lo regular)
Sa i estalvi: escapat d’un perill sense dany.
Sense embust: parlar sincerament, sense embuts. Sens dubte: (sin duda).
Sense cap ni volta: ( sin pies ni cabeza).
Sense més ni més: inconsideradament, sense motius Sense trellat ni forrellat: sense
Sense mida: extraordinariament gran.
Sense pena ni glòria: sense haver despertat interés.
Sense solta ni volta: sense cap gràcia(sin ton ni son)Segons sembla: pel que es veu, (por lo visto) Ser al cap del carrer: concloure la disc
Ser huits i nous i cartes que no casen: cosa sense valor. Ser més llarg que un dia sense pa:
Ser més vell que anar a peu:
Ser carn i ungla:
Ser un neula:
Ser una aranya: traure benefici de tot.
Ser un cap de suro: Ser un mal de cap:
Ser el que no hi ha:
Ser un llepaculs:
Ser un tocacampanes: ser un cantamañan
Ser un ull de poll: ser insoportable, molesta.
Si de cas, si acàs: si tal cosa s’esdevé.
Si escau: si és procedent.
Si fa no fa: més o menys, aproximadament ( si si, o si no)
Si més no, si molt convé: ( sin embargo)
Són figues d’altre paner: ser harina de otro costal Sort, encara que: menos mal que
Suar la carnsalada, la carcanada. su
Tal volta: tal vegada (tal vez).
Tallar claus: trobar-se molt irritat.
Tallant del tros: Tan bon punt:
Tallar l’abadejo o el bacallar: partir el bacalao, poder de decisió.
Tant fa: és el mateix ( da lo mismo).
Tan de bó, de veres: (en verdad)
Tapar un forat: tapar un agujero.
Tard o d’hora: sense fallar, més prompte
Terra empàssa’m: tierra tràgame.
Tindre bona barra :menjar molt.
Tindre una retirada:
Tindre les mans de fang: sobornado, implicarse.
Tirar de veta :gastar massa.
Tirar el lleu: fer un gran esforç.
Tot al llarg de: (a lo largo de )
Tot d’un plegat: tot d’una.
Trobar a faltar: (tirar de menys)
Tot seguit,en abant:immediatament(seguidamente) Tota vegada que: sempre, cada vegada.
Tothora: sempre.
Traure de polleguera: sacar de quicio, emprenyar. Traure foc pels queixals: enrabietar, irritar.
Traure la cara:
Traure les ungles:preparar-se per arrapar,defensar-se.Traure el fetge per la boca:
Traure el nas: tafanejar, usmejar
Traure la son per les orelles:
Trencar de riure: riure amb grans contorsions.
Tret de ....: a excepció de .
Ultra mesura: exesivament, motíssim, massa.
Un munt, un muntó: molts, una gran quantitat.
Un xic, un poc, una miqueta: un poquet.
Un bri: un poc, una polsera.
Un grapat: allò que cap en la mà tancada
Untar les mans: subornar.
Un tros de quòniam: ser una persona molt beneito
Una garbera de: una quantitat d’alguna cosa.
Venir en repèl: malamente, con repugancia.
Veure el llautó: revelar-se allò que hi ha sota l’aparença (verse el plumero).
Xino-xano, xau-xau, a xano-xano: caminant a poc a poca, lentament, així així, ni bé ni malament.
FRAS
FRASES FETES
ACABAR .- acabar com el rosari de l’aurora.
.- acabar la corda (sin más que hablar).
.- acabar de fer el pes (no me acaba de gustar).
ARRIBAR.- arribar a l’ànima.
.- arribar a les mans.
.- arribar lluny.
.- arribar al cap damunt.
.- arribar i poar....i moldre ( llegar i besar el santo)
FER
.- fer acte de presencia.
.- fer aigües o fer figa.
.- fer anys.
.- fer bona cara.
.- fer calaix.
.- fer camí.
.- fer com que sent ploure.
.- fer costat.
.- fer cua.
.- fer el paperot (disimular)
.- fer estralls
.- fer falta.
.- fer fallida (suspensión de pagos)
.- fer i desfer.
.- fer fàstic.
.- fer la guitza.
.- fer l’ullet.
.- fer més mal que una pedregada.
.- fer morros.
.- fer ràbia.
.- fer-se fonedís (hacerse el loco).
.- fer-ne un gra massa (exagerar).
LOCUCIONS SENSE VERBS.
SUSTANTIVES
.- cop d’ull.
.- cap d’any.
ANAR .- anar alerta
.- anar a rebolcons.
.- anar de buït.
.- anar a parar.
- anar de bòlit ( a lo q salga, de culo)
.- anar en cós de camisa.
.- anar amb el cor en la mà (con sinceridad)
.- anar a rossec (ir a rastras)
.- anar a escarada: (ir a destajo).
BEURE .- beure a galet o a raig ( a gallo).
.- beure a morro.
.- beure més que una esponja.
.- beure’s l’entendiment.
CAURE
.- caure bé.
.- caure de cul.
.- caure del burro.
TRAURE .- traure de polleguera (sacar de quicio).
.- traure la cara.
.- traure les ungles
.- traure el fetge per la boca.
.- traure el nas (tafanejar, usmejar, lleponejar).
.- traure la son de les orelles.
SER
.- ser figues d’altre paner.
.- ser més llarg que un dia sense pa.
.- ser més vell que anar a peu, (que “l’orellà”)
.- ser un cap de suro.
.- ser un mal de cap. .- ser el que no hi ha.
.- ser un llepaculs.
.- ser el summum.
.- ser un tocacollons.
ALTRES .- donar duros a cuatre pessetes.
.- nuar gossos amb llonganisses
- pixar molt alt. . - ballar l’aigua:afalagar
.- quedar-se per a vestir sants.
.- enterrar-se en vida.
.- portar com a cagalló per sèquia.
.- llevat que (a menys que, salvo)
.- besar els peus: humiliar-se.
ADJECTIVES
.- fet un mar de llàgrimes.
.- a prova de bombes.
.- punt d’honor.
.- cap de setmana.
INTERJECTIVES
.- tan debò. de veres (en verdad)
.- a quin sant.
.- déu meu.
.- puja ací.
.- campe qui puga.
PREPOSITIVES
.- en virtud de.
.- gràcies a.
.- a excepció de.
.- de cara a .
.- quant a.
CONJUNTIVES
.- posat que. .- per tal com.
.- malgrat que.
.- amb la condició que, només que (Con tal que)
DETERMINANTS
.- això n’obstant.
DEFINITS:
El, la, els, les.
DEMOSTRATIUS:
Aquest, aqueix, aquell. Este, eixe, aquell. Açò(astò), això, allò
Ací (aquí), aquí(ahí), allí(allà), Demostratius de Lloc.
POSSESSIUS:
Meu, teu, seu, meues, teues, seues.
Llur, llurs, posseidors plurals: seu, seua, seus, seues.
Cal evitar l’ús abusiu dels possessius per sobrecàrrega: davant de peces
de roba, parts del cos, la pròpia casa i parts d’un tot:
.- He perdut la (meua) jaqueta.- Les (seues) mans se li amararen de suor.- M’en vaig a (ma) casa.
L’adjectiu PROPI amb valor possessiu reforçant un altre, remarca, però no és necessari.
.- La meua pròpia cosina em va enganyar;
Propi no és igual al MATEIX:
.- Ha vingut el (propi) mateix regidor a parlar amb mi (o el regidor en persona).
NUMERALS, divergències amb el castellà:
.- Donde comen dos comen tres
Allà on menja un mengen dos.
.- Se han quedado con dos palmos de narices
Ha quedat amb un pam de nas.
.- Esto lo hago yo en dos patadas
Això ho faig jo amb una esgarrapada.
.- Te lo explico en dos palabras
T’ho explique en quatre paraules.
.- El teatro està a dos pasos de aquí
El teatre està a quatre passes d’ací.
.- Ferrero tiene que enfrentarse al número uno del mundo …al millor jugador….
.- El actual nº 1 del tenis es mallorquín
....l’actual campió mundial del motociclisme……
.- millor usar formes estàndard q no latines cultismes...
Sisé, seté, huité per sext, sèptim, octa
MULTIPLICATIUS.
Doble invariable masc i fem; triple i quintuple variable i invariables quan van formats per (x) elements masculins o femenins,
amb valor de tantes vegades:
.- Ha pres una dosi tripla d’amfetamines; Té una col·lecció de seguells quíntupla que la teua
.- La triple Alianza ( alianza composta de tres parts o components distints)
COL·LECTIUS ESPECÍFICS. Períodes d’anys amb dues nn: bienni, trienni, sexenni, decenni.
QUANTITATIUS.
Res (nada) sense sustantiu: no tinc res que dir
Ni Mica (nada)
Cap (ninguna);comptable
Gens (muy poco, incontable)No te gens de gana
Poc (poco);
Prou (suficientemente); limit
Bastant (nombre regular, masc i plural)
Gaire ( casi, millor que Molt o Massa)
Molt (considerable, oposat a POC)
Massa (excesivo)oracions afirmatives.
Com més (cuanto más)
Tan prompte com (cuanto antes)
Quant, Quantes, Loc quantitatives- Art indef. (sols valor quantit).- D’ací a uns quants dies t’arribarà el correu
Tens prou diners?; No en tinc gaires.
INDEFINITS
ALGUN, ALGUNA, alguns, algunes, com a Adjectiu Pronoms en frases afirmatives, amb substantius.- Alguna
(d’elles) et portarà a casa.
Cal evitar l’ús d’algun amb valor de quantitatiu equivalent a un poc, una mica:
.- Encara queda una mica, un poc (algun) de temps perquè isca el sol.
En frases interrogatives, cal usar cap o res:.- M’has portat res de la fira?; .- Teniu cap problema?
Com equivalent del plural alguns hi ha les locucions: n’hi ha que, hi ha qui...:
.- Hi ha qui diu que enguany el preu de les creïlles es mantindrà.
Interferències de locucions castellanes amb l’indefinit ALGUN, cal evitar la traducció literal:
.- El meu espòs ha vingut alguna vegada (alguna que otra vez) al despatx, perquè m’estima massa.
ALGÚ: Det indef. q funciona com a Pron sense substantiu, fa referència a persones sempre sense valor metafòric.- Algú
vindrà per dir-te què has de fer.
És un castellanisme la sustantivització del mot ALGÚ per a indicar una pesona d’una certa importancia
.- Des que és important (alguien)¸ ja no dina amb nosaltres.
D’ALTRES, acompanyat de l’indefinit UN...
Quan està en correlació amb pronom feble en.-Use aquestes eines perquè no en trobe d’altres (altres eines)
Quan equival a alguns, algunes, altres: Uns diuen que sí, d’altres (alguns altres) diuen que no.
Quan l’indefinit castellà equivalent (otro) precedeix un numeral, en català cal usar més:
.- Hi ha algú esperant fora; sí encara queden dos alumnes més (otros dos alumnos).
CADA: indefinit amb valor emfàtic, emprarem un, una, uns, unes:
.- Eres un cas, fas unes coses (haces cada cosa)..- Te unes eixides (tiene cada ocurrencia)
CADASCÚ, CADA U: pron que es refereixen a persones i no tenen femení, designant a tota
persona distributivament sense cap limitació:
.- En aquest país cadascú (pronom) diu la seua; .- Han de parlar cadascun (adjectiu)dels assistents.
CAP: indefinit per a frases negatives, interrogatives, condicionals en lloc d’algun, acompanyant substantius
comptables: Si coneixeu cap profesor que vulga fer classes particulars m’ho dieu.
.- Avui no s’ha matriculat cap alumne; Que teniu cap caramel per donar-me?.- Vols cap cosa, res?
MATEIX, MATEIXA, MATEIXOS, MATEIXES: No es poden usar per evitar repeticions, per a la qual cosa usarem
possessius, demostratius, o pronoms febles:
.- Abans d’aparéixer la pel·lícula tothom en parlava (parlava de la mateixa o d’ella (pronom personal)
Concordança amb el substantiu que determina quan va davant i invariable quan va darrere:
.- La mateixa profesora et farà la prova de nivell; La profesora mateix et farà la prova de nivell..
NINGÚ: Pron que no anirà acompanyant cap substantiu en frases interrogatives i condicional pot tenir el valor d’algú,
encara que aquest ús és més literari o metafòric.
.-Hi ha ningú esperant?. Si ningú ve a buscar-me, me n’he anat a casa
Davant verbs pot anar reforçat amb l’adverbi no: .-Ningú no ha de venir demà perquè hi ha vaga.
.- Cap de vosaltres (ningú de vosaltres) no vindrà demà.
També pot substantivar-se sobre una pesona sense gens d’importància: .- Eixe tio és un ningú.
QUALSEVOL, QUALSSEVOL: Plural q no es nota fonèticament:
Qualssevol que siguen els teus problemes, no m’interessen;.- Qualsevol dia em lie la manta al coll !!!!
TAL:amb valor demostratiu, s’ha d’evitar en registres més formals:
.-No conexia aquest llibre (tal libro)
TOT I MIG: invariables en masculí davant de topònims, pero flexionarem l’indefinit TOT davant de topònims amb
article: .- He recorregut tota la Marina Baixa amb bicicleta.
.- Tot Alacant va participar en la manifestació;.- Mig Novelda no ha assistit al pregó que va fer l’alcalde.
VARIS: Solament correcte quan és un adjectiu qualificatiu equivalent a variat:
.- Abans Maria sempre portava jupetins de color varis;
Com a sinònim de diversos, vàries és un castellanisme, evitable amb aquestes formes
.- Tenim algunes/diverses/unes (vàries) preguntes que volem que ens contestes.
CONJUNCIONS COPULATIVES:
I: no es transforma en e: .- Ferràn vindrà ara mateix i intentarà portar-nos els discos.
Així com: tb copulatiu però cal no abusar-ne perquè és principalment distributiu(de la mateixa manera)
.- Així com els grecs van conquerir el sud d’Itàlia, els romans van conquerir posteriorment Grècia.
CONJUNCIONS DISJUNTIVES: La conjunció O, no es transforma mai en U davant d’un mot acomençat per O
.- No sé si avisar Pere o Òscar.
CONJUNCIONS ADVERSATIVES:
Sinó, conjunció distinta del grup si conjunció condicional, i la negació no:
.- No solament era bon amic, sinó també bona gent. .- Si no véns ja voràs.
No obstant això: o això n’obstant, no pot prescindir del mot això, perque expressa quina cosa és la que obsta,
expressada al CD. .- Has fet molt bé l’exàmen, no obstant això, és dificil la beca.
Encara que pot no apareixer això si existeix el CD, expressat:
.- No obstant els meus dubtes, vaig confiar en ella.
CONJUNCIONS CONSECUTIVES:
Doncs: expressa conseqüencia o conclusió, no causa o motiu (perquè, ja que, car, puix que)
.-Estava malalta, doncs no ha vingut a classe. .- No ha vingut a classe perquè (doncs) estava malalta.
CONJUNCIONS COMPLETIVES.
No s’ha d’ometre la conjunció, que quan introdueix oracions depenents d’un verb que expressa petició, propòsit o
desig que una cosa s’esdevinga:
.- M’agradaria que ( ) anares al supermercat. .- Espere que ( ) vingues amb bones notícies.
Tampoc, s’ha d’ometre la conjunció que darrere l’adverbi afirmatiu sí:
.- Recorda que sí que ( ) l’espera, el regal.
Introduir infinitius en certes construccions amb preposició a, sino, que:
.- No tinc res (que) a dir. .- Aquest tema deixa molt (que) a desitjar.
Com no conjunció completiva: .- Ara veureu que (com) tot era veritat.
CONJUNCIONS TEMPORALS.
Només no conjuncions temporal davant verbs en infinitiu o present de subjuntiu:
.- Així que (només) vam eixir ens vam trobar Josep.
.- No et preocupes que de seguida (només) vinga Pere del gimnàs, li ho diré. (quan/ en)
Segons /conforme no són una conjunció temporal amb valor de progressivitat com al castellà.
.- A mesura que (segons, conforme) passen els dies vaig recuperant l’autoestima.
Tampoc en tant que és una conjunció temporal:
.- No us mogueu fins que (en tant que) no arriben els vostres pares.
CONJUNCIONS CAUSALS:
. - Atés que/ com que (donat que) no hi ha consens, no podem aprovar-ho.
.- A causa del/ gràcies a/ per culpa de (degut a) tan mal temps, no hem eixit.(degut correcte si és Part+Verb )
Sí és correcta com a participi del verb deure:
.- El seu problema és degut a la seua falta de caràcter
CONJUNCIONS FINALS.
Perqué no te valor de finalitat:.- Obri la finestra, perquè/ per tal que/a fi de que (per a qué) el veja.
CONJUNCIONS CONDICIONALS:
A o de sense sentit condicional ni com+subjuntiu./ SI
.- Si no haguera sigut per tú (a no ser per tú) no hauria arribat a temps.
.- Si no s’afanya no arribarem a temps (com no s’afanye).
.- Si pot ser (a poder ser, a ser possible) vull que acabem la faena dimecres.
.- Si no és que/ llevat que/ tret que (a no ser que) proposes altra alternativa.
.- No firmaran el pla de pau, si no és que el Govern de Bush s’hi compromet.
.- T’ho compraré sempre (i quant) que acabes els deures.
.- Amb la condició que/ a fi que (amb tal que) calle, sóc capaç de cantar.
.- Si no fas el dinar, avui no menjaràs. ( com no faces el dinar )
CONJUNCIONS COM A CONNECTORS O MARCADORS.
Iniciadores d’ordre:
abans que res
abans de tot
cal considerar
d’entrada
d’un cantó
d’un costat
de bell principi
de bon començament
de bon principi
inicialment
el primer punt que
en un primer moment
per començar
prèviament
primer de tot
Temporals o que avancen:
abans
abans de gaire
a continuació
a deshora
a destemps
ahir
al cap de poca estona
al capvespre
aleshores
al marge de
al mateix temps
al matí
al migdia
al present
a l’instant
a la vesprada
a les acaballes
amb freqüència
antany
anteriorment
apartir d’aleshores
a trenc d’alba
a vegades
a voltes
ben sovint
com més aviat millor
d’aleshores ençà
de bon matí/ de matí
de dia/ de dies
d’hora
de moment
de nit/ de nits
des d’aleshores
després
despús-ahir-anit-demà
de tant en tant
demà /demà passat
demà passat l’altre
dins de poc
en aquell moment
en (l)/endemig
endavant
en un no res
encara
enguany
entretant
fa dies/poc/temps
freqüentment
immediatament ja
jamai
l’endemà/passat/l’altre
mentre més
mentrestant
més amunt
sovint
per endavant
per tant
quan
seguidament
sempre
sovint
suara
tan bon punt
tot/d’una/el dia/seguit/sovint
tothora
Continuatives:
ádhuc
aixì com/així com també aixì mateix
amb tot això
a més/ a més a més
com també/tampoc
de l’altra
de fet
de la mateixa manera
efectivament
encara/ -menys/-més
en segon/tercer lloc
i / / i fins i tot
igualment
i també
//... i tot
ni /ni tan/ sols/ solament o
no res menys
Finals o d’acabament:
a fi i efecte de
a la fi que/de
així doncs
a l´últim
comptat i debatut
de cara que
en definitiva
en fi
en poques paraules
en últim/darrer lloc
finalment
la finalitat del qual
per concloure
per fi
per tant //per tal que/de
Insistents o d’introducció d’un nou tema o disgressió:
a propòsit (de)
aixì i tot
alhora
ara bé
ara que hi pense/-m
ara que ho dius/diem
d’antuvi
d’arribada
d’una banda
de bell antuvi
de primer
de primer moment
en un primer lloc en una 1ª instància
primerament
adés
adesiara
a hora baixa
a hores d’ara
alhora
al foscant de la nit
al més aviat possible
a més a més
a la nit
al vespre
a més d’això
a mitja vesprada anit /passada
a punta de dia
ara/ mateix
aviat
d’ara en avant/endavant
dejorn
de matinet
de seguida
de sol a sol
de tard en tard
de vegades
d’una banda
en acabat
endemés
en molt poc de temps
ensems
en segon lloc
fins que
havent acabat
llavors
mai/de la vida/més
més avall
més tard/d’hora molt
per continu
poc abans
sense tardar
simultàniament
tan aviat com
tard
una vegada
una volta
al seu torn
altrament
d’això
d’altra banda
de més a més
desprès
en realitat
és més
més encara/enllà/que més/
sobretot
ultra això
amb l’objectiu/la intenció que/de
doncs
en conclusió
en resum
en suma
per/ per a
per acabar
perquè+subjuntiu)
per últim
amb tot
d’altra banda
amb la finalitat que
de cara que
dit entre paréntesis
encara més
en referència a
en relació amb
és a dir
especialment
en altres paraules
és important destacar
no obstant això
pel que fa/-al cas
per exemple
perquè
per tal que
quant a
que
referent a això
si més no
sobre això
sobretot
tot i això
Localitzadores :
anteriorment
com deia/com s’ha dit abans/ adés/més amunt
en aquest apartat
en aquest capítol
en aquesta secció
en el capítol anterior/ següent
en el paràgraf anterior/ següent
en l’apartat anterior/següent
reprenent el tema tornant a
Reformulatives parafràstiques:
ço és
dit d’una altra manera
dit de forma/manera més simple dit en altres paraules/termes
dit més fàcil
efectivament
en altres paraules/termes
en efecte
és a dir
o sia
per dir-ho aixì
val a dir
vull dir
Reformatives no parafràstiques:
a dir veritat
si hem de ser francs
és a saber
a manera de resum
dit en
en poques paraules
(dit) en una paraula
(dit) en quatre paraules
dit en poques paraules breument
succintament
en dues paraules
en quatre ratlles
sumàriament
vol dir-se que
en quatre mots
en conclusió
en definitiva
en fi
en resum
en síntesi
en suma
a fi de comptes
al capdavall
comptat i debatut
al cap i a la fi
fet i fet
al cap i a l’últim a la fí considerat tot
en darrer terme
ben mirat
després de tot
tot ben garbellat
Enumeratives o generalitzadores:
a curt/llarg termini
a grans trets
a la llarga/curta
a primera vista
d’alguna manera
en conjunt
en general
en part
en termes generals
etcétera
i aixì
i alguna cosa mési tants d’altres
i la llista encara es podria ampliar
per posar només uns pocs exemples.
Afirmatives:
ben cert
ben segur
clàrament
com tothom sap
certament
efectivament
en efecte
evidentmenet
fins i tot
indubtablement
justament no cal dir
no cal sinó
per descomptat
sens dubte
óbviament
Adversitaves o negatives:
a desgrat/ a despit/ a part/ a pesar d’això
així i tot
això a part/ de banda/ no obstant/ sí
al contrari
al revés
altament
amb tot / i això/ i que
ans
ara/ ara bé
baldament
bé que
ben al contrari
contràriament
coste el que coste
després que
de cap/tota manera
de totes maneres/passades
diferentment
en canvi
en oposició
en tot cas
encara que
fins i tot així
fora d’això
i això que
mai no
mal que
malgrat això
mentre que
mes/ més aviat
no obstant això
nogensmenys
o bé
o si no
per bé que
per contra
per contrapartida
per descomptat
per més que
però/ ....però
si/ si bé /
si bé és cert que
si és cert que
siga com vulga
sinò/ sinò que
tampoc
tanmateix
tant sí com no
tot i així
tot i això
tot i que
Opinió:
al meu parer
citant un altre
com a exemple
com ara
concretament
com diu
de tota manera
després de tot
des del meu punt de vista
en concret
en la pràctica
en particular
és el cas
és una bona mostra
n’és un exemple per/-posar un exemple
per part meua
segons la meua opinió
tal com ho veig
Explicatives:
a l’entorn de
aixì/així que
això és
ara/ara bé
certament
com/com ara
com a exemple
d’altra banda
de més a més
dit d’una altra manera
efectivament
en altres paraules
en altres termes
en efecte
en particular
en el cas concret de
en relació amb
i a més a més
és a dir
la idea central és
pel que fa a
quant a
per exemple
n’és un bon exemple
respecta a/de
sobre el tema de
tal com s’ha dit
també
un bon exemple d’aixó és
un altre punt important és
una bona mostra
Atenuants de la continuitat, introdueixen excepcions també:
a l’enfora de
a penes
almenys
descomptant
enfora de
en la mesura que
exceptuant
igual que
llevat de
ni tan sols
n’és una excepció
salvant
segons/segons com
sense que
si més no
també
tampoc
tret de
Causals de la continuitat:
a base de
a causa que/de
al cap i a la fi
al capdavall
car
com/ com que
considerat tot
després de tot
efectivament
en virtut de
havent esguard que
ja que
perquè (+INDICAT)
puix/ puix que
Condicionals:
a condició que/de
admetent que
en el supòsit que
fora que
mentre que
només que
si/ si de/ per cas
si és així que
Consecutives:
a consequència de
aixì/-doncs/-és que
consegüentment
cosa que
de(tal)manera que
doncs....doncs
és per això que
fins al punt que
per aquesta raó
per consegüent
a fi de comptes
a raó de
comptat i debatut
en darrer terme
fet i fet
per/ per causa/culpa de
que/ vist que
a força de
atés que
com siga que
en definitiva
finalment
per raó que
a la fi
ben mirat
considerant que
en efecte
gràcies a
per tal com
concedint que
imaginant que
posat que
si mai
donat cas que
mai que
posat cas que
sols que
en cas que/de
llevat que
sempre que
tret que
això implica que
d’això es
en aquest cas
llavors
per tant
això suposat
després que
en conseqüència
per això
sent així
aleshores
de forma que
essent aixì
per aquest fet/motiu
Emfàtiques:
cal insistir
fins/fins i tot
cal tornar a
i encara
el més important és
la idea central és
encara més
tal com s’ha dit
és més
vull ressaltar
Jerarquitzatives:
abans que res
no solament.... .............
principalment
en segon lloc
sinò que a més
sobretot
menys.... que
per damunt de
més ...que
preferentment
primer de tot
Modals:
així/així com/ mateix
tal com
com/ com si
tan com
de tal manera que
tant com
igual que
igualment
Opositives:
així i tot
en canvi
per bé que
al contrari
encara que
per contra
amb tot
i no
però
ara bé
malgrat que/tot
sinó
ara....ara
d’una banda..de l’altra
menys que
o...o
sia....sia
com menys....menys/més
entre que ...i que entre ...i
menys del que mig...mig
per un cantó...per l’altre
tan/tant-a.....com tant-a més/menys
Comparatives o de paral·lisme:
adés...ara
així....com
com més ...menys/mésd’altra banda
l’una...l’altra
més del que/més.. que
ni....ni
no sols...sinó també
quant-a més/menys
que no/ que no pas
tant més....com més
de tota manera
mentre que
tanmateix
tot i que
Rectificatives:
això n’obstant
en realitat
realment
això si
en veritat
sinó/ sinó que
altrament
més aviat
tot i que
amb tot i que
n’obstant això
de fet
però
Espacials:
a dins
a la dreta
a sota
al damunt
als afores
avall
cap al darrere
a dintre
a la vora
a tocant
al darrere
amunt
avant
cal al davant
a fora
a les envistes
ací
al davant
aquí
baix
cap allà
a l’entorn
a prop
al capdamunt
al voltant
arrere
cap a baix
cap amunt
a l’esquerra
a sobre
al capdavall
allà/ allí
arreu
cap a dalt
cap ací
cap avall
d’ací estant
davall
de prop/estant
endarrere
enllà
lluny
cap endins
dalt
davant
dessobre
endavant
enlloc
onsevulga
cap enfora
daltabaix
de baix/dalt/dins/
dessota
endins
enrere
onsevulla
d’ací (i) d’allà
damunt
fora estant
dins /dintre
enfora
entremig
pertot/pertot arreu
d’allà estant
darrere
de lluny/ estant
ençà
enlaire
fora
prop/ sobre/sota.
PREPOSICIONS i CLASIFICACIONS
Nexe o categoria gramatical que expressa amb partícules i sense significat la relació entre un element sintàctic
qualsevol i el seu complement, no poden anar dos preposicions febles juntes: .- En lloc d’a París.
TÒNIQUES (FORTES)
Contra, entre, envers, vers (hacia),
malgrat (a pesar de), segons, sobre, sense
( sens), ultra, , fins (direcció).
COMPOSTES
Per a,
Cap a, des de, fins a
En oracions amb dos verbs introduits per dos preposicions febles, usarem la del 1er verb, do del 2n:
.- Jo ni en renuncie (a), ni em desentenc del meu càrrec. – Jo ni en renuncie al meu càrrec ni me’n desentenc.
Però
correcte amb verbs de moviment: .- Puge i baixe del tren en 5 minuts/ .- Puge al tren i en baixe.
SIMPLES
ÀTONES (FEBLES)
A, amb, de, en, per
és
LOCUCIONS PREPOSITIVES: Aplecs de paraules que tot i no ser prep, hi actuen com a tals.
AMB DE O SENSE.
Dalt,
PROCEDENTS
D’ADVERBIS.
PROCEDENTS
GERUNDI
PARTICIPI
LOCUCIONS
PREPOSITIVES
damunt,
dar
rer
e
davant, dins (dintre), dessota,
sobre, sota, davall,
vora
SEMPRE DUEN DE.
NO DUEN DE.
Abans de , arran de,
Com, com a,
després de, enfora de, enfront
de, entorn de, enmig de, fora (pel que fa a), en tant que, en
de (excepte), lluny de, prop de quant.
DE Durant, mitjançant (=amb), no obstant, llevat de (excepto a), dret a, tret a, tocant a, salvat o salvant.
I
A causa de (= degut a), per causa de, a raó de, a favor de, a desgrat de, a despit de, a excepció de, a
fi de, per tal de, a força de, a còpia de, a partir de, a través de, al costat de, al peu de, amb vista a,
d’acord amb, de dret a, de llarg a llarg de, per part de, per culpa de, en contra de, en esguard de (en
comparació de), en lloc de (en comptes de), en virtud de, en vista de, per amor de, per mitjà de, per
tal de, per tal que.
PREPOSICIÓ AMB:
Indica companyia, contacte, mitjà, mitjans de locomoció, de transport, instrument, mode:
.- Ve amb uns amics
.- Vaig amb autobús i tornaré amb el tren.
Expressions incorrectes:
Acabar amb amb el sentit d’acabar, donar, posar fi, destruir, desfer, eliminar, matar, suprimir)
.- Els atemptat del mes de setembre van posar fi (van acabar amb) l’esperança de pau.
Fer-se + amb en el sentit de: aconseguir, haver, atrapar)
.- Franco va aconseguir (es va fer amb) el poder mitjançant un colp d’estat.
Verb somiar o somniar és transitiu, doncs no duu cap preposició .- Somnie (amb, en) uns dies al Carib.
Enfasitzant alguna cosa, com en castellà.- Tan (Amb el) bon temps com fa i jo no puc anar a la platja.
Poder amb : poder + infinitiu o de vegades sortir-se’n)
.- No se si s’en sortiran (podran amb tot).
.- Dubte que pugues (amb) portar totes les maletes, jo t’hi ajude
.- (Amb càrrec) A càrrec dels presupostos del departament. .- Farem vaga amb vista a pressionar més(cara a)
.- En comparació de, per comparació a, per comparança a la teua dona....(en comparació amb).
.- Deixa córrer els diners, que ho faig de grat (fer amb agrat).- Hi ha gent que naix (amb) en bona estrella.
.- A (amb exclusió de) exclusió de tres, tots duien el berenar.- En (Amb ) relació amb el que parlàrem ahir
.- Respecte a la teua petició, encara no sé res (amb respecte a)
PREPOSICIÓ A:
CD no va introduït per preposició A, ni per persona ni cosa:.- He vist (a) ton pare.- He vist els discos.
Pronoms personals forts .-Ell m’ha vist a mi.
Davant indefinits: tothom, ningú. Locucions fixades: a casa, a muntanya, a palau, a classe, a taula.
S’usa en Complements Circumstancials Lloc, davant noms propis: .- Anem a Banyeres de Mariola.
Davant articles definits: .- pugem al terrat. Davant articles interrogatius: .- A quina hora vindràs?.
Davant un C.I: telefona a ta mare o a Pep? Amb C.C.manera:.- Menja a la francesa, a poc a poc.
Expressions de dates, no s’anteposa A al dia)
.- Alacant (a) un d’abril de l’any 2008.
Si existix reciprocitat:.-Estimeu-vos els uns als altres
.- CD desplaçat: .- A Joan li encanta.
Gal·licisme usar A com obligació amb infinitius
.- Temes que s’han de (a) tractar en la reunió:.
Expressions incorrectes:
Que incorrecte entre A i Res / quelcom / alguna cosa + infinitiu.- No tenim res (que)a veure tú i jo.
CN d’energia o sistema.-Aquesta cuina és de (a) gas
.- Una embarcació de (a) vela, de vapor.
Ús incorrecte de A en frases comparatives
.- El preu d’aquest moble és menor (al) seu valor
.- Preferisc tenir el cotxe al garatge (a haver) que haver de deixar-lo al carrer.
.- Preferisc xopar-me (a) que amprar-li-lo.
.- Aquesta pel·lícula és igual (a) que l’altra
A amb valor condicional davant d’infinitiu, incorrecte
.- Si es jutja pel que sembla, ell és l’assassi (a jutjar)
.- Si no acabes els deures, no eixiràs (a no ser que+ verb INF).- Fa soroll de (a) buit
.- Sembla que s’ho prenga (a) de broma, però...
.- De (a) ciència certa no ho sé.
.- Sóc de poble, i amb (a) molta honra.
.- Ja t’ho he passat en (a) net.
.- Ho faré tan de (a) pressa com sàpia.
.- La xiqueta ja sap anar de (a) quatre peus.
.- Veritat que (a que) sembla mentida?.
.- (a que sí!) Qué et jugues que et guanye?
.- Demà aniré (al) a cal o a la consulta del metge.
.- L’Altet és molt diferent (a) de Torrellano.
.- Menjavem castanyes entorn del (al) foc.
.- Ha tingut sort: ha escapat de (a) la mort.
.- Hem vingut a fi de vendre la casa (a l’objecte de)
.- Sempre té por (a) de caure malalt.
.- Sap traure profit (a) de les adversitats.
.- Passar en net (a net) el treball.
.- Fa gust de maduixa (a maduixa).
.- Compte corrent en descobert ( al descobert
.- Han de fer-ho per força (a la força, a base de collons.
.- Molt diferent de(a) com jo em pensava.
.- S’ha estavellat un avió de (
a) reacció.
.- M’agrada cuinar amb l’olla (a) de pressió.
.- Conduir un vehicle de (a) motor sense ...
.- M’he comprat una camisa de ratlles (a)
.- M’abruma la teua aroma de (a) gessamí.
.- Aquest pernill té gust de (a) ranci, socarrat.
.- Acabarà la prestació social a mitjan (mitjans)mes
.- Note una pudor de (a) taronges podrides....
.- Ha canviat d’opinió a força (a base de) d’insistir-li.
.- He preparat un arròs a base de marisc.
.- El govern prendrà una decisió tenint en compte (en base a) als informes rebuts. .- Fes cas dels (al) majors.
.- Això és irrellevant en l’àmbit local (a nivell de).
.- L’incident ocorregué arran que un xic (a rel)
.- Referent a això, no hi diré res més (al respecte de)
.-Segons les últimes investigacions (a la llum de).
.- Han perdut el partit perquè(degut a) han jugat malament. .-L’ajornament és degut/ a causa del temps
.- Costa al voltant de, si fa no fa, de vora (de l’ordre)
.- D’aci a, després de (dins de, dintre de)
.- Tocant a la porta (junt a) està la clau dels llums.
.- Vindrà, n’obstant això(no obstant)
.- Contra, enfront de (versus) eixos arguments no podem fer res.
PREPOSICIONS FINS + CAP
FINS A + CAP A
Davant adverbis (allà, demà, quan)
Davant de qualsevol nom
Davant demostratius (aquest, aquell)
Davant d’articles determinants I indeterminants.
Davant conjunción (que)
Davant numerals com a adjectius.
(ull= cal evitar pac’a sa casa)
Davant infinitius.
Cap :davant adverbis acabats en Allí, Ací i demostratius reforçats Aquest, Aquell.
Fins: Si no cap la preposició A, en la frase original, serà sempre Fins.
Fins a: Valor espacial (figurat també) .- No sé fin a quin punt creure’t maca!
.- S’avaluarà fins als tres punts. (temporal també).
PREPOSICIÓ EN:
S’usa en C.C.Lloc (figurats, no físics), davant d’indefinits i definits .- busqueu-ho en l’annex
Indica el període de temps en què es realitza l’acció:.- Ho rectificaràs en llegir-ho, en un tres i no res.
Expressions incorrectes:
.- Demana tanda ja, que vinc de (en) seguida.
.- No plores, que ho ha dit de (en) broma.
.- Ho ha decidit de (en) conformitat amb totes les opinions. .- Tenen dos hotels de (en) propietat.
.- No m’agrada el lluç amb salsa (en).
.- Va pel (estar en)camí de fer-se milionària.
.- Ja som tots: seguem a (en) taula.
.- No em veig amb (en) cor de reptar-lo.
.- (en) Quant a l’augment de sou, tenen raó
.- Ha obrat de (en) complicitat amb son pare.
.- T’ha avantatjat (en) de molt poc.
.- Aneu amb (en) compte per la carretera.
Davant certs adjectius es tendeix a formar inecessariament locucions prepositives :
.- Posa’l (en) a brut/net/cru/fred/redó-ona/excés.
.- El meu amic beu massa (en excés).
.- Si fem una anàlisi freda de la situació (en fred).
.- D’acord(en base a)amb els informes tot va bé.
En+Infinitiu, valor causal antes del verb pral:.- en no saber)
.- Com que no sabíem res d’ell, telefonàrem.
.- Pel que fa (en quant a ) al meu sou, vull fer una protesta.
.- Per a un millor (en ares de) resultat, es va decidir. .- Preferisc carn en comptes (en ves de) de peix.
.- Es reuniren urgentment per ( en ordre a) analitzar l’enquesta..- Me’n vaig ,en vista de(a)la teua cara.
A/ EN
EXPRESSIONS DE LLOC:
Expressions de lloc on hi ha o on passa alguna cosa amb EN:
.- He llegit aquest comentari en la premsa. .-En el Postiguet, hi ha una casa que fa raconet....
Lloc figurat amb la preposició En: .- En la pàgina cinc del llibre hi ha una referència cabalística
Expressions davant article determinat (el, la, els, les) quan el nucli nominal és un lloc físic, s’usa A:
.- Ens veurem a la Biblioteca de Geografia i Història.
Davant dels topònims: .- A Alcoi, hi ha un museu arqueològic molt interessant, el Camili Visedo.
En les expressions a casa, a taula, a missa, a classe. .- Seré a casa de la teua amiga tota la nit.
Davant interrogatius Quin, quina, quins, quines:
.- A quines hores vas venir anit?
EXPRESSIONS DE TEMPS:
Topònims amb valor temporal o històric no espacial amb la preposició En:
.- En la Grècia clàsica les dones no tenien un paper social actiu, no com avui per sort per als submissos.
Per indicar el segle es pot usar Al o En el:.- Al segle / en el S. XX, va nàixer l’amor cibernètic.
Any precedit de l’article El, preposició En, o l’any.- El / l’any/ en 1978 vaig vore el primer mundial
Messos amb Per o A seguits de l’article, El..- Pel maig / a l’agost me n’aniria amb tú a les termes
Dia, part amb A o De:.- Demà de (pel) matí passaré per tú .- Quedem per a demà a (per) la nit?.
En amb indefinit:
.- En un lloc de la Mantxa, del nom del qual no puc enrecodar-me.
En amb demostratiu: .- En aquesta taula et vaig besar, te’n recordes?
En amb relatiu:
.- En quina cosa estaves pensant per a deixar-te-la allà damunt?.
A + artícle definit (lloc real)
En + artícle definit (lloc figurat)
En + artícle indefinit (un-una)
A + topónims
A +expressions fixes : a classe, a casa, a taula, a cuina.
En + indefinit (quin-a: .- Quina casa.
+ demostratiu
.- En esta casa.
+ relatius
.- En quina casa.
PREPOSICIÓ DE
Indica procedència, punt de partida, causa, origen: .- Vénen del mercat de Baver.
Indica matèria, autor, espècie, contingut davant un C.N,: .- Vull un sac d’arròs llarg.
Indica la relació de propietat, possessió o pertinença: .- dóna’m el jersei del nen;
De amb sentit partitiu o adjectiu qual referit a nom sobreentés o substituït pel PRON En, introduïda per De. .- Vols
taronges?. En tinc unes de ( ) motl sucoses.
.- Si no t’agrada aquest menjar, malament, perquè no n’hi ha d’altre.
De davant noms anticipats o repetits en frases enfàtiques en que hi ha duplicació
per mitjà del PRON En: .- (de) carnisseries com la del meu germà, ja no en queden.
Si s’ometen Verb+ Pron, també cal mantenir la PREP De, davant l’ADJ qual, substituïnt el nom
.- Tenen dos fills petits i un ( ) de més gran que jo (fill se sobreentén)
.- És veritat que tens discos dels anys 80?. Sí que en tinc però no de tan antics (discos se sobreentén).
Alguns ADJ requereixen l’ús de PREP De per a adquirir la categoria d’ADV
.- De primer cal considerar tots els inconvenients possibles. .- De segur que aprovaràs els exàmens.
S’apostrofa però no es contrau amb l’article davant de paraules en cursiva o entre cometes:
.- Es un article d’El Temps.
Però no s’apostrofa en els usos metalingüístics de la cursiva i les cometes.
.- El mot sivella en castellà rep el nom de hebilla.
Davant de topònims no catalanitzats, l’article, s’escriu amb MAJ, la PREP de s’apostrofa i no es contrau amb l’article:
.- La història d’El Àl7amo és molt coneguda.
Davant de topònims catalanitzats article en minúscula i fent les contraccions que calguen:
.- Viu a la Marina Alta. Viu a Calp;
.- Vinc tots els dies del Campello.
Davant articles que formen part de títols: noms d’entitats:
.- Hem vist una obra d’Els Joglars;
.- Treballa en El Corte Inglés.
Correcte posar-se de cara a , pesar un quilo de més.
Expressions incorrectes Castellanismes:
.- Ha posat en (de) relleu la magnitud de la trama
.- És un treball per (d’) encàrrec.
.- Jo que (de) tú no ho faria. .- Si jo fora ell (d’ell) sí que ho hauria venut. (De davant pronom personal fort)
.- Li donà diverses punyalades fins que va morir (le dio de puñaladas, indicant qualitat indeterminada)).
Omissió indeguda De en oracions negatives interrogatives o condicionals, per a unir Res amb
adjectiu Qual):.- Aquesta persona no té res ( ) d’especial.
.- Si coneixes res ( ) de nou m’ho dius.
Utilització sobrerament copiant la sintaxi castellana
.- Acaben aquest assumpte (d’) una vegada per totes.
.- Prou ( de) farsa! Hem acabat.
.- Pel museu han passat vora mil visites (de l’ordre de).
De per a introduir àpats del dia)
.- Qué hi ha per a (de) dinar.
Al cap De en lloc de A + article).- Al cap de tres (a les) minuts de ser al museu ja n’estaba hipnotitzat per la seua
aroma. .- Vam engegar el microones i al cap d’un minut ja havíem escalfat el café.
Verb trans CD – preposició.- Ho sent, però no entenc (de) en bolets..- Necessite (d’) algú que ho sàpia.
Davant infinitu amb valor condicional no usar De.- Si ho haguera sabut no ho hauria fet (d’haver-ho sabut).
.- Hem rebut el vostre escrit amb data (de) huit de novembre de 2000. .- Riure de gust.
.- Aquesta moto és diferent de (diferent a) l’altra.
.- Aquest afer escapa del (al) control polític.
.- Vull fer esment de tots ( a tots) els meus amics.
.- Tinc por de la foscor (a la foscor)
.- La cuina fa olor de peig.
Energia i mecanismes:
.- Aquesta cuina és de gas.
.- S’ha estavellat un avió de reacció.
Complements del nom:
.- M’he comprat una camisa de (a) ratlles.
.- Menjar de gust una paella
.- Traure profit de tu.
.- Discursos entorn de la política.
.- M’he comprat una embarcació de vela.
.- No m’agrada cuinar amb l’olla de pressió.
.- Aquest pernill té gust de (a) ranci.
PREPOSICIÓ PER
Indica la causa, el motiu,intenció, el mitjà, la ruta i l’ordre:
.- Per culpa teua, l’he agafat pels cabells. .- Vam parlar amb ella per convencer-la (amb la intenció).
.- S’ha de fer un comunicat múltiple per internet.- Ha fet un sacrifici per mantindre’s a l’aliniació titular
.- Has de passar per la tenda/botiga i comprar-te l’uniform.
Introdueix els predicatius i els complements agents veu passiva.
.- La cantant va ser estafada pel seu representant (C. Ag).
Precedeix un infinitiu darrere d’un verb d’acció voluntària:.- Ballem per divertir-nos.
Indica el temps per messos i èpoques de l’any:: .- Aniré a veure’t per maig, per Nadal.
Expressions incorrectes:
Cal evitar la pronunciació col·loquial (p’a)
.- No tinc temps p’a pensar.
.- (pel matí) al matí / de matí (molt més prompte)
.- (per la nit) a la nit / de nit (molt més tard)
.- Els paguen a tant (per) l’hora.
.- Un clima nociu (per) a certes plantes.
.- Ella, (pel )al contrari, va poder arribar.
.- (pel) De moment, no li ho digues.
.- Dorm tranquil, que en tinc (per) a dotzenes.
.- El cotxe no l’atropellà (per) d’un pèl.
.- Ens fan anar sempre d’ací (per) d’allà.
.- Durant (quant a) la Guerra no teníem ni oli.
.- A causa de/ per culpa de/ en pro de/ en favor de/ per amor de (per mor de).
Restricció voluntaria de l’acció.
Amb una perífrasi d’obligació quan l’oració principal és una passiva sense Subjecte explícit o canvi d’agent entre el
verb principal i l’infinitiu:
.- Cal que respongueu totes les preguntes per a aprovar l’exàmen.
.- És venen glaçons de gel per a combatre la calor.
Dependència de l’infinitiu.
.- He reunit uns pocs diners per fer un viatge (depen de reunir, amb la intenció).
.- He reunit uns pocs diners per a fer un viatge (depen de diners, destinats a).
Infinitiu d’expectativa amb preposició Per (sense) complementa un substantiu.
.- Afanyat que encara hi ha tres factures per (sense) fer. .- Tinc tres filles per (sense) casar.
PREPOSICIÓ PER A :
Indica finalitat, objecte o destinació també davant l’adverbi :serem amics per a sempre.
Introdueix C.I: .- Han fet el regal per a mi (C.I)
Expressions d’opinió .- Per a mi aquesta és l’opció més rendible (opinió).
Destinació: .- esta carta és per a Josep (destinada)..- Té una entrada per a assistir a la conferència .
Per a + verb: quan aquest va darrere d’un verb d’acció No voluntària (= para) .- no val per a res.
Complements amb preposició PER A als verbs:
.- d’instrument (servir + fer servir + servir-se + usar + valer-se + aprofitar + preparar).
.- d’existència (ser + estar + existir + haver-hi).
.- d’obligaciò ( caldre + necesitar + convenir + haver-se de + fer falta).
Termini fix referit al futur .- Falten dos dies per a les vacances; .- Feu els eixercicis per a demà.
Per + Infinitiu, indica voluntarietat (amb verb): parafrasejant: perquè+ voler + infinitiu. (por castellà)
.- Verb Subjuntiu: agent animat que fa per desig o voluntat.
.- Verb Plé, amb contingut (ser, estar, existir)..- Vaig eixir per relaxar-me.
Per a+ Infinitu (Sujecte o Adjectiu),.
.- Verb subjuntiu, no agent o inanimat.
.- Verbs buïts de contingut.
.- Les claus que serveixen per a obrir les portes. .-Vaig eixir a compar-me un gelat per a relaxar-me.
.- Perífrasis d’obligació anula la voluntarietat: per a.
(para castellà)
PREPOSICIÓ COM A: valor semàntic en qualitat de
COM: davant article determinat i indeterminat; davant demostratius/ Adv comparatiu (= igual que).
.- M’el van presentar com un gran escriptor(com a gran escriptor que és, en qualitat del gran escriptor que és.
PREPOSICIÓ PER A QUÈ: .- preposicions: per a quina cosa .- Per a què vols la tassa? (para qué?).
.- sols oracions interrogatives, per a què final: perquè. (para que)
PER QUÈ:
.- pronom relatiu (el/s qual/s, le/s qual/s)S’ignoren les causes per què (per les quals)
.- pronom interrogatiu (per+quin motiu) .- Per què no has vingut?.(por qué)
PERQUÈ:
.- conjunció causal (ja què).- S’ignoren les causes perquè va morir. (porque)
.- conjunció final (a fi de què) .-Si porte pa és perquè te’l menges. (para que)
.- substantiu (motiu).- No ha vingut i encara no sé el perquè. (porqué)
COINCIDENCIA DE DUES PREPOSICIONS FEBLES: A, AMB, DE, EN, PER, PER A:
Cal evitar la coincidència de dues preposicions febles:
.- En comptes (d’als) d’atendre els teus nebots, el que has de fer, és fer cas els teus fills.
.- Anirem a París en comptes de London. (d’anar a , d’a London)
Anar a per o enviar a per com anar o enviar algú, castellanismes incorrectes.
.-Van enviar-me a buscar pa(a per pa).- Vaig a comprar (a pel)el periòdic.-El segon (d’a bord) de bord
COORDINACIÓ DE TERMES QUE VAN AMB PREPOSICIONS DIFERENTS.
Cal evitar la coordinació de termes que van amb preposicions diferents, però no amb verbs de moviment com parelles
de significat diferent:
.- Ells no renuncien a tractar aquest assumpte ni se’n desentenen.
(.- Ells no renuncien ni es desentenen de tractar: renunciar a o desentendre’s de)
.- Puja i baixa del tren tres vegades al dia...- Puja al tren i en baixa tres vegades al dia.
USOS INCORRECTES D’ALTRES PREPOSICIÓNS O LOCUCIONS PREPOSITIVES.
.- Els guanys d’aquest mes seran de vora/ al voltant/ si fa no fa/ prop de (de l’ordre de)dos milions d’euros.
.- Si portes demà el documents d’ací a (dintre) quinze dies tindràs el certificat.
.- Hi ha uns cireres tocant (junt) a la porta.
.- No obstant ( ) les dificultats/ això, ho farem.
.- Sempre planteja el problema tolerància enfront de / contra (versus) la nostra llengua materna.
.- Visqueren sota /davall (baix adverbi adjectiu, nom) la seua tirania.
.- Els papers els tenim guardats amb (baix) clau.
.- Des del (baix el) meu punt de vista, això és absurd
.- L’anul·lació de la reserva ha estat deguda (ser+participi+a) al mal oratge.
.- L’anul·lació de la reserva deguda al mal oratge, ha sigut la causa definitiva de fer-nos enrere.
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS:
A/EN/DE/AMB.
Davant d’infinitus: a/en: Cal tenir en compte que utilizarem la preposició EN davant INFINITIU quan expressen
movilitat tal com eixir, arribar, entrar.... . Normalment és quan en castellà diem “al + infinitiu”
Davant conjuncions i CD : CAP: no posem preposició davant que i complement directe.
.- m’amenaçà amb que em matariaincorrectem’amenaçà que em mataria.- m’amenaçà amb matar-me  incorrecte 
m’amenaçà de matar-me
Cal anar amb compte amb els complements directes que són persones o un ésser animat !!
.- Lluís ha vist ma mare   correcte
- Lluís ha vist a ma mare   incorrecte
.- He matriculat el meu fill en un curs d’informàtica   correcte. .- He matricular al meu fill en un curs d’informàtica  
A, amb, de i en, soles o com a final d'una locució, s'ha de tenir en compte que la segona i la quarta no poden anar
davant d'infinitiu i, per tant, es canvien per les que sí que hi poden anar (a i de, segons el verb) i que totes quatre cauen davant
la conjunció que (a vegades, però, s'ha de posar un mot que no hi desdigui pel significat entre la preposició i la conjunció per a
evitar una construcció estranya o forçada).
.- Tenim molt d'interès a complir els nostres compromisos [i no pas en complir] .- Si que triguen a arribar [i no pas en arribar].
.- La proposta concreta consisteix a incorporar el concepte de videoclip a la difusió [i no pas en incorporar].
.- Aquesta entitat ja fa prou d'oferir [o oferint] aquests avantatges [i no pas amb oferir].
.- Compte, però, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs [i no pas amb demanar].
.- En cas que aquesta acció no es dugui a terme, haurem de pensar una solució [i no pas de que]
.- Us ho diem amb l'esperança que aquesta lamentable situació no es torni a produir [i no pas de que].
.- No hi ha maneres que funcioni [i no pas de que].
.-La major part d'usuaris coincideixen a dir que no hi poden establir connexió [i no pas en que ni que].
.-La van informar que [o del fet que] els problemes de connexió provenien de la companyia telefònica [i no pas de que].
.-Alguns estudiants es queixen que la cooperativa vengui el programari més car [i no pas de que].
.-Es posa molt d'èmfasi a aconseguir que facin les pràctiques amb eines que hi ha al mercat [i no pas en que ni que].
.- Partim, doncs, de la suposició que disposen d'uns coneixements mínims [i no pas de que ni que].
PRONOMS PERSONALS FORTS:
Substituixen al nom, o proposicions i sintagmes, per a no
repertir-los: jo, mi, tu, el, us, (partícules tòniques que fan de subjectes o complements verbals,
substituint la persona gramatical del discurs)
TRACTAMENT PERSONAL FORMAL: Vosté o Vos al llenguatge administratiu i comercial,
.- Aprofite per saludar-vos.
PRONOMS PERSONALS FORTS DE 3ª PERSONA NO REFERITS A PERSONES:
Es pot suprimir o podem repetir el nom:
.- Cal exposar els avantatges de la situació perquè són (ells) la clau per aconseguir els nostres objectius.
Si la preposició DE precedeix els pronoms ell, ella, ells, elles, referits a persones, es poden evitar fent
servir el pronom EN:
.- Sobre les indemnitzacions pendentes, ja veurem qui se n’ocupa (d’elles).
Quan altres prep A, EN, AMB, precedeixen el pron pers fort, es pot recòrrer al pronom HI.
.- Té molts diners i hi confia (en ells) per viure de renda.
En alguns casos es poden evitar els pron forts per mitjà d’un pronom de relatiu precedit d’una
d’aquestes mateixes preposicions:
.- Han enmagatzemat tres tones més de blat a què podem recórrer si cal (a elles)
PRONOM SI: Referit tant a coses com a persones, amb caràcter Reflexiu.
.- Joan només s’ocupa de si mateix (també d’ell mateix, perquè és persona).
.- La circumstància en si mateix no és roïna (.-en ella mateix, perquè és inanimat, no persona)
.- Res no passa per si mateix d’una manera aleatòria (antecedent pronom neutre).
.- Parlen millor entre ells (sentit recíproc no reflexiu, millor entre si)
PRONOMS FEBLES :o àtons, són partícules no accentuades que representen algun complement
o estan integrant al verb i es pronuncien (mai son subjectes a l’oració).
Van darrere del verb en imperatiu, infinitiu o gerundi (alça’t, alçar-se, alçant-se).
Van davant del verb en la resta de temps (s’alça, s’ha alçat, s’alçava, s’alçà) sense guionet
En perífrasis verbals (conjunt de forma en temps personal i altra en infinitiu o gerundi), podem
elegir: (m’el va donar o va donar-me’l) però no en ambdues posicions, pleonasme: em va donar-lo.
PRONOM SE: es manté quan el verb comenza per S (+ a, e i, o ,u ) o C (+e+i)
.- No se sabia que habia desaparegut/ Se situa sempre davant/ Demà se celebrarà la festivitat de Tots Sants.
COMBINACIÓ DE PRONOMS CI singular LI + CD determinant EL, LA:
.- Jo l’hi dono, la hi, els hi, les hi (català estàndart)
.- Jo l’il done, li la, li’ls, li les
(valencià tradicional)
REMARQUES A LA SINTAXI DELS PRONOMS FEBLES.
.- CD com infinitiu substituïm per EN: .- Encara no sap escriure (no en sap)
.- La combinació ho+hi = l’hi:.-Has portar tot allò al rebost? Sí, ja l’hi he portat.
.- Combinació de pronoms LI, ELS amb EM, ENS, ET, US, ES: .- Us ha presentat a l’amic?. Us hi ha presentat?.
Única ocasió que el CD està davant del CI.
COMBINACIÓ BINARIA DE PRONOMS FEBLES (ORDRE DE COLOCACIÓ)
REFLEXIU
SE
COMP.INDIRECT. CD+ATRIB+PRED. N CC(prep. DE)
ME, ENS, EM 1ª
EL, LA
EN
TE, ET, US 2ª
ELS, LES
Vindre de,
ELS, LI , ELS,-LOS 3ª HO, -LOS (+difton)
Traure de.
Singular
Plural
Singular
CD
CI
Plural
CD
CI
CC.
Hi, (se catellà)
Posar en
Anar a
DAVANT DEL VERB
DARRERE DEL VERB
Comença en
vocal o
hac+vocal
Acaba en
consonant o
au, eu, iu, ou
Comença
en
consonant
Primera persona
Segona persona
Primera persona
Segona persona
M’
T’
ENS
US
masculí
femení
masculí
femení
masculí
femení
masculí
femení
L’
L’
LI
EL
LA
LI
-LO
-LA
-LI
‘L
-LA
-LI
ELS
LES
ELS
ELS
LES
ELS
-LOS
-LES
-LOS
‘LS
-LES
‘LS
Singular
Reflexiu
Plural
Impersonal
S’
EM
ET
ENS
US
-ME
-TE
-NOS
-VOS
Acaba en
vocal
ES
-SE
‘M
‘T
‘NS
-US
‘S
Singular
+ DE
N’
EN
-NE
‘N
+ CC
HI
HI
-HI
-HI
HO
HO
-HO
Pronoms
adverbials
Plural
Singular
Plural
Pronom neutre
-HO
QUADRE DE COMBINACIONS BINÀRIES DELS PRONOMS FEBLES.
ME
NOS
TE
Darrere
SE
se’m
se m’
-se’m
Davant
se’ns
te’ns
Darrere
-se’ns
-te’ns
-vos-ens
-us-ens
Davant
se’t
se t’
-se’t
ens el
ens l’
-nos-el
‘ns-el
ens els
te’l
te l’
-te’l
us el
us l’
-vos-el
-us-el
us els
li’l
li l’
-li’l
-nos-els
‘ns-els
ens la
ens l’
-nos-la
‘ns-la
ens les
-te’ls
-vos-els
-us-els
us la
us l’
-vos-la
-us-la
us les
-li’ls
-vos-les
-us-les
us li
-li-les
-los-les
‘ls-les
li ho
els ho
-li-ho
-los-ho
‘ls-ho
Davant
Darrere
VOS
EL
ELS
LA
LES
LI
HO
Davant
Darrere
Davant
ME
NOS
TE
te’m
te m’
-te’m
Darrere
se us
-se-us
se’l
me’l
se l’
me l’
-se’ls -me’l
Davant
se’ls
me’ls
Darrere
-se’ls
-me’ls
Davant
Darrere
se la
se l’
-se-la
me la
me l’
-me-la
Davant
se le
me les
Darrere
-tes-les
Davant
-se-les -me-les- -nos-les
‘ns-les
se li
me li
ens li
Darrere
-se-li
-me-li
-te-li
Davant
s’ho
m’ho
-nos-li
‘nos-li
ens ho
Darrere
-s’ho
-m’ho
-nos-ho
‘ns-ho
-t’ho
te’ls
te la
te’l
-te-la
te les
te li
t’ho
VOS
us em
us m’
-vos-em
-us-em
us ens
-vos-li
-us-li
us ho
-vos-ho
-us-ho
LI
ELS
els el
els l’
-los-el
‘ls-el
els els
li’ls
li la
li l’
-li-la
li les
-los-els
‘ls-els
els la
els l’
-los-la
‘ls-la
els les
LE
LA
LES
NE
NE
HI
Davant
Darrere
se’n
se n’
-se’n
me’n
me n’
-me’n
Davant
S’hi
M’hi
Darrere
-si’hi
-m’hi
ens en
ens n’
-nos-en
‘ns-en
Ens hi
te’n
te n’
-te’n
-nos hi
‘ns-hi
-t’hi
T’hi
us en
us n’
-vos-en
-us-en
Us hi
li’n
li n’
-li’n
-vos-hi
-us-hi
-li-hi
Li hi
els en
els n’
-los-en
‘ls-en
Els hi
l’en
el n’
-l’en
la’n
la n’
-la’n
les en
les n’
-les-en
L’hi
La hi
Les hi
n’hi
-los-hi
‘ls-hi
-l’hi
-la-hi
-les hi
-n’hi
OMISSIÓ O SUBSTITUCIÓ INDEGUDA DEL PRONOM ADVERBIAL HI:
Ús abusiu dels pronoms personals forts en comptes de HI:
.- Lluïsa festeja amb Pau i prompte s’hi casarà ( es casarà amb ell).
Pronom personal forts no referits a persones són incorrectes:
.- Sembla un bon assumpte: m’agradaria participar-hi (en ell).
Us incorrecte de LI (només reemplaça persones):
.- Que hi (li) farem; Aquesta història no et convé. No hi (li) dones més voltes.
Omissió del pronom HI, quan substituiex C. Preposicionals o C.C, que completen el sentir de verbs
com ara vengar-se a, renunciar a, participar en: .- Podeu anar al convit: hi pot assistir tothom; us hi esperem.
.- Em negue a seguir les seues ordres: sempre em negaré (m’hi negaré)..- Col·labora-hi amb nosaltres.
Omissió de HI en el verb haver-hi en verbs de percepció (veure, sentir, etc)
.- L’any passat hi ( ) va haver un gran terratrèmol.
.- Amb les noves ulleres hi ( ) veig molt pitjor.
.- Parla més alt perquè no hi ( ) sent res.
LOCUCIONS DEL PRONOM FEBLE HI AMB ALGUNS VERBS:
.- No hay derecho a que me hagan eso.................................No s’hi val que em façen això.
.- No le gusta dar su parecer................................................No li agrada dir-hi la seua davant de tots.
.- Ahora no caigo en lo que me dices...................................Ara ni hi caic en el que em dius.
.- Venga, espabilad.............................................................. Som-hi ! espavileu !
.- Nos jugamos el cuello...................................................... Ens hi va el cap.
.- Qué te juegas?................................................................. Qué t’hi jugues?
.- No importa, lo velverà a intentar.....................................No hi fa res, ho tornaré a intentar.
.- De ese asunto, ni hablar del peluquín..............................D’aquest assumpte, ni pensar-hi
.- Està dispuesto a dejarse el pellejo...................................Està disposat a deixar-hi la pell.
.- No le gusta el cielo nublado: no se acaba de acostumbrar...No li agrada el cel ennuvolat: no s’hi acaba d’acostumar.
.- Han intentat convéncer-lo de la conveniència d'estudiar Análisi Química, però no s'hi decideix.
PRESÈNCIA INDEGUDA DE EN O HI:
Pleonasme, quan el complement que poden respresentat EN ó Hi, estàn expressats explícitament
en la frase aquest pronoms hi sobren. .- (N’hi ha) Hi ha molta gent a l’estadi,
encara que es pot solucionar el pleonasme, inserint una coma entre el verb i el complement:
.- No vull anar-hi, a ta casa.
El pronom relatiu EL QUAL precedit de preposició DE ja representa el mateix que el pron. feble EN
.- És un tema del qual (n’ ) hauriem de tornar a parlar,
.- L'amenaçaren a tancar-lo sense jutjar-lo,sense respectar-ne la presumpció d'innocència
.- Luís cree que es un valor bursátil, pero no se decide. Lluís creu que és un valor borsari, però no n'està segur.
Com també amb el pronom HI: .- És un tema al qual ens (hi) tornarem a referir.
Com tampoc amb pronoms relatius ON + HI: .- Era un lloc ON (hi) anàrem tots.
OMISSIÓ O SUBSTITUCIÓ INDEGUDA DEL PRONOM EN PER ALTRE PRONOM:
Ús d’un pronom personal fort en comptes de EN:
.- Mon pare estava molt malalt i ningú no (es) se’n podia fer càrrec (d’ell).
Li en comptes de EN amb el verb dir:
.- Aquest director, cap, capatàs o com EN (li) vulguen dir.
Omissió de EN quan substitueix el CD indeterminat.
.- Abans tenia molts amics, però ara EN ( ) tinc més.
Omissió de EN quan substitueix complements preposicionals o C.C amb DE:
.- Us podeu burlar De Pere, però burleu-vos-EN amb gràcia.
.- Ha anat a Barna i no ( ) EN torna fins la setmana que ve (en = de Barcelona).
Omissió de En al verb anar-se’n:
.- Quin dia us EN ( ) vau anar.
LOCUCIONS(frases lexicalitzades, fossilitzades)
.- Aunque no tenía razón, se pasó de rosca................. En va fer un gra massa, encara que no tenia raó.
.- De eso, mi primo sabe la tira....................................D’això, el meu cosí en sap un niu.
.- Estoy hasta la coronilla de mi jefe........................... N’estic fins al capdamunt del meu cap..
.- Estoy hasta las narices de su actitud.........................N’estic fins al coll, de la seua actitud.
REPETICIÓ DE PRONOMS:
Pleonasme correcte quan el complement inicia l’oració, és a l’esquerra del verb, cal referir-s’hi
una altra vegada amb el pronom feble.
.- A Joan LI han comprat una moto,
però si dp de l’element anticipat no ve el verb, sinò el subjecte o un incís, cal fer-hi una pausa amb una coma:
.- El meu bolígraf, ningú no L’ha vist.
.- Aquells discos, tampoc no ELS tinc.
Pleonasme incorrecte si el complement no inicia l’oració, amb els pronoms febles de 3ª persona:
.- (Li) vaig dir a Anna que éra el meu capritx, que tenia raó,
però sí amb pronoms febles de 1ª y 2ª persona: .- Ens diuen a nosaltres que HI anem.
i també amb verbs que demanen aquesta repetició, perquè passa o ocorre una cosa:
.- Li ha passat a tothom.- No li ha semblat correcte a ella
En frases de relatiu no és correcte el pleonasme junt al pronom feble que representa per segona
vegada l’antecedent del pronom relatiu:
.- Unes coses de les quals ja (en) discutiren els grecs, tornen hui a ser tema de debat.
REGLES PRACTIQUES D’ESCRIPTURA:
Apostrof, tan cap a la dreta com es puga.
Te’n vas (t’en vas). Te n’has anat (t’en has anat o te’n has anat).
Se te’l menja (se t’el menja, se’t el menja).
El pronom HO es reemplaça per L’, davant del pronom adverbial HI.
Davant del jutjat demanarà que l’escolten = L`hi demanarà.
Combinació de EL + EN = L’EN no es pot més a la dreta perque ens donaria LE
pronom inexistent al valencià: (le’n trau o le n’ha tret).
Tampoc regles general d’apostrofació les combinacions SE + US ni LA + HI.
No se us donaran més prediccions fins demà.
No portaran la previsió de despeses al registre; no la hi portaran.
ORACIONS DE RELATIU
PROPOSICIONS ADJECTIVES: Introduïdes per un pronom que fa referència a l’antecedent
o adverbi relatiu QUE+ QUÈ+ QUI+ ON+ EL QUAL i variants enllaçant oracions, encara que no totes les que porten QUE són
oracions de relatiu, sino que pot ser una conjunció que uneix oracions.
ADJECTIVES ESPECIFICATIVES:
Equivalen a un adjectiu qualificatiu (C.N) Delimiten quantitativament l’extensió del referent.
No són substituibles per els quals:
.- Els aspirants que estaven preparats, van aprovar (només els preparats, no els quals)
ADJECTIVES EXPLICATIVES:
Equivalen a adjectius, noms en aposició entre cometes o pauses, donant qualitat de l’antecedent.
.- Els aspirants, que estaven preparats, van aprovar (tots els aspirants estaven preparats)
SUSTANTIVES:
No tenen antecedent explícit en l’oració principal, són el subjecte.
.- Qui et voldrà bé, et farà plorar.
.- Els qui arriben tard podran seure ací.
FUNCIONS I USOS DELS PRONOMS RELATIUS.
QUE: relatiu àton invariable, referit tant a persones com a coses amb funcions:
SUBjecte: Els estudiants, que (aquells que) se’n van anar de viatge, n’han tornat cansats
(en una oració adjectiva explicativa, entre comes el pronom que= els estudiants= serà el subjecte);
.- Els estudiants (els quals) se’n van anar de viatge han tornat molt cansats(Or. Adj especificativa, incorr)
CD: El RGC, que van aprovar ahir és poc innovador (que = el RGC= CD).
CCT: aprovarem el dia que estudiem (que = el dia = CCT).
Substituir per el, la, els, les que = aquell/s que (allò que)+ aquella/es que ( mal =el o la qual)
.-Escolta el que et dic (bé = allò que).
Denuncia aquell cotxe i el que hi ha davant (bé = aquell que)
QUÈ: relatiu tònic, s’usa quan el relatiu va precedit d’una preposició i referit per a coses.
Amb accent gràfic obert (`).
Es pot substituir pel relatiu variable el qual+ la qual+ els quals+ les quals.
.- La sala en què ens reunim (aparéix després d’una preposició = per el qual, la qual, els quals, les quals).
.- El carrer per el que vas al castell no és bo (mal) (bé pel qual, o per què, o per on).
.- És un agent del que molts no parlen gens bé (mal, bé del qual, o de què)
ON: relatiu adverbial de lloc
Es pot substituir per en què, a què, en el qual, al qual i variants.
.- El poble (antecedent) on viuen els meus pares, té aeroport internacional.
.- La sala on ens reunim (en què: en la qual)
Millor ON que A ON, per més lloc en el qual, repós i moviment, en què
Sense antecedent: .- On hi ha diners, hi ha poder, vici i capritxos.
QUI: relatiu personal.
Referit a persones sempre amb o sense antecedents :
Precedit de preposició o sense ella :
Substituible per: el qual:
.- Qui ha dit això és un covard
.- He enviat una carta al Lluïs a qui m’estime molt.
.- Les persones en qui confiava.
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS Relatius compostos variables.
Més usat a la llengua culta que no pas a la col·loquial:
.- Vam trobar un pastor que (el qual) ens mostrà la drecera.
Cal usar el compost darrere de la majoria de les PREP. tòniques i les locucions prepositives:
.- És un tema sobre el qual (què) no tinc res a dir.
RELATIU POSSESSIU: CUYO
Antecedent o nom q complementem + de + relatiu composat (el qual/s, la qual/s), concertant en gènere i nombre amb
l’antecedent:
.-És una gasolinera a l’entrada de la qual hi ha un rètol molt gran
LES FORMES DE RELATIU LA QUAL COSA, I això, COSA QUE, FET QUE= lo cual
.-Vingué tard, cosa que/ la qual cosa/ i això/ fet que va compliar la resolució del conflicte.
Antes de lo cual : abans d’això; por lo que :de manera que; sin lo cual, si no, sense això.
COMBINACIÓ PREP + ART. DETERMINAT + QUE:
.- Correcta quan equival a prep+aquell, aquella, aquells, aquelles que:
El bolígraf amb el (que) qual/aquell que has dibuixat el plànol s’ha quedat sense tinta.
.- Incorrecta quan equival a la preposició +el qual, la qual, etc.
DUPLICACIONS INCORRECTES DE REL+PRON FEBLE (pleonasme)
.- És una ciutat on (hi) viuen molts bascs.
.- Vam escriure al xiq a qui (li) havíem demanat les entrades del futbol la setmana passada.
PRONOMS INTERROGATIUS: introduïxen frases interrogatives, pregunten per persones o coses, de manera directa amb el
símbol ? al final, i tb de manera indirecta amb accent obert (`) +entonació – símbol:
QUI: Pronom invariable = quina persona o quines persones, podent encapçalar.- Quí ha vingut?
QUÈ: Pron interrogatiu invariable que equival a quina cosa: .- Què vols? No sé què dius.
QUIN: Adj, referit a sustantius, preguntant sobre persones o coses:
.- Quin cotxe és aquest? .- No sé de quina xica em parles.
Pron, quan el substantiu se sobreentén: .- T’he posat uns discos perquè tries quin t’agrada
En castellà acompanya un nom amb la forma QUÉ
COM: Adv = de quina manera: .- (Què) Com estàs? .- Hola (què tal?) com va?
QUANT- QUANTS: Adj Quant: quina quantitat de .. quin nombre de...- Quanta gent ha vingut?
QUAN: Adv, equival en quin moment ..... en quina época....-Quan vindrà Josep?
ON: Adv, que equival a quin lloc....en quin lloc..., però sense la preposició a: .- On vas?
PRONOMS EXCLAMATIUS, per a frases admiratives que porten el símbol !!al final i altra entonació.
Mateixes formes dels adjectius interrogatius: quin +flexió; Adv Interr: com, on, quant + flexió;
Adverbi quantitatiu que sense ser acompanyat per cap substantiu, i sense accentuar com els pronoms:
.- Quina (que) calor que fa! .- Quanta gent et saluda! .- On s’ha vist tant desvergonyit! .- Mira com parla!
.- Que gran que és la marineria!
VERBS INTRANSITIUS (sense CD, distints als castellans que sí porten CD)
Avortar: .- l’exèrcit avortà el colp d’Estat... L’exèrcit va fer avortar el colp d’Estat.
Callar: .- les bombes no callaran el poble....Les bombes no faran callar el poble.
Caminar.- He caminat quatre quilòmetres....He fet / recorregut quatre quilòmetres.
Córrer: .- Diumenge que ve correrem la maratò...Diumenge que ve correrem en la marató.
Desdejunar-se, esmorzar, dinar, berenar i sopar:
.- Hem dinat olleta de carn........................Per a dinar hem menjat olleta de carn.
.- He sopat una cuixa de pollastre al forn....He sopat amb una cuixa de pollastre al forn.
VERBS TRANSITIUS (amb CD, distints als castellns que no porten CD)
Acabar: .- Quan acabaràs amb aquella història?..Quan acabaràs aquella història?.
Abdicar: .-El rei ha abdicat del càrrec...........El rei ha abdicat el càrrec.
Apropiar-se: .-Es van apropiar de tot el patrimoni dels seus pares.
.- Es van apropiar tot el patrimoni dels seus pares.
Carregar: .- Sempre carrega amb totes les conseqüències..
.- Sempre carrega totes les conseqüències.
Continuar: .-Hem de continuar amb el nostre treball. .- Hem de continuar el nostre treball.
Córrer: transitiu si equival a recórrer, travessar:
.- La notícia ha corregut per tot el poble com la pòlvora...- La notícia ha corregut tot el poble com la
Delegar: .- El director ha delegat en un secretari per resoldre aquesta quëstió.
.- El director ha delegat un secretari per resoldre aquesta qüestió.
Donar: .- Heu de donar de menjar al qui té fam....- Heu de donar menjar al qui té fam.
Encertar: .- L’alumne va encertar amb la solució...- L’alumne va encertar la solució.
Entrenar: .- Lasarte entrena en la Real....-Lasarte entrena la Reial Societat.
Faltar: .- Falta per acabar el tema 69....- Falta acabar el tema 69.
Obsequiar: .-L’he obsequiat amb un llibre antic...- L’he obsequiat un llibre antic.
Parlar: .- Parla en anglès molt fluïdament.....- Parla l’anglès molt fluïdament.
Quedar-se: .- Quede’s amb el canvi.....- Quede’s el canvi. .- Ha quedat invàlid.
Somiar: .- De petit somiava a ser model....- De petit somiava ser model.
Tirar i estirar: .- El cavall tira del carro amb força....- El cavall tira el carro amb força.
Verbs d’emoció (preocupar, interesar, CD, amb EL no li: .- li espanta presentar-se a eixa oposició.
.- L’espanta presentar-se a eixa oposició, per por de no donar-ne una dretes altra volta, com ahir....
VERBS TRANSITIUS-INTRANSITIUS.
Complir: Tr.- El meu amic sempre compleix amb les seues obligacions.
.- El meu amic sempre compleix les seues obligacions.
Dimitir TR : .- Ha dimitit del càrrec; .- Ha dimitit el càrrec de director.
Cessar: Intransitiu quan significa deixar de fer, dimitir un càrrec:
.- El president ha cessat l’entrenador...- L’entrenador ha cessat en el càrrec per raons personals.
Informar: Intransitiu quan es fa un inform per raó d’un càrrec:
.- L’advocat ha informat les apel·lacions......- L’advocat ha informat sobre les apel·lacions.
Recórrer: Intransitiu quan es tracta d’interposar un recurs:
.- Ha recorregut la sentència......- Ha recorregut contra la sentència.
VERBS NO PRONOMINALS.
Albergar: .- El representant s’albergà en un hotel luxós:.- El representant albergà en un hotel luxós.
Anar: .- S’ha anat de passeig......- Ha anat de passeig. (Sí pronominal per moviment: .- Anar-se’n a..)
Baixar: ..- Es baixaren del cotxe en marxa.......- Baixaren del cotxe en marxa.
Callar: .- Calla’t !! .......- Calla!!!!!.
Caure: .- Es caigué del cavall perquè estava marejat....- Caigué del cavall perquè estava mar.
Coneixer: .- Es coneix el pais, com si hi haguera viscut allà....- Coneix el pais com si haguera anat).
Coure: .- La paella s’ha cuit massa.....- La paella ha cuit massa.
Demanar: .- Si vols el disc, demana-te’l.......- Si vols el disc demana’l.
Estar: .- Has d’estar-te quiet!........- Has d’estar quiet!!! (Sí pronominal si viu .- Estar-se a Elx vivint)
Fer: .- No et faces el saberut, que ja et conneixem....-No faces el saberut que ja et coneixem.
Fumar: .- Es fuma sis paquets diaris de negre......- Fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Marxar: .- Es va marxar sense acomiadar-se.....-Va marxar sense despedir-se.
Olorar: .- Jo m’olore que ací algú amaga alguna cosa....-Jo olore que ací algú amaga alguna
Passar: No pronoms quan parla de transcòrrer el temps: .- Una setmana passa volant.
No pronominal quan s’ocupa el temps en alguna activitat: .- Passa el dia llegint novel·les d’adventures
No pron quan cessa o es dissipa alguna cosa:.- Seu fins que se’t passe el mal de cap....- Seu fins que et passe
No pronominal quan es tracta de transportar-se d’un lloc: .- Ja passaré per ta casa jo mateix.
No pronominal passar de la ratlla: .- Aquesta vegada has passat de la ratlla.
Prendre: .- Els meus amics sempre es prenen vodka amb taronja.
.- Els meus amics sempre prenen vodka amb taronja.
Quedar: .-S’ha quedat geperut a causa de l’edat.....- Ha quedat geperut a causa de l’edat.
Tp quan indica l’estat civil en què es troba una persona: .- S’ha quedat vidu....- Ha quedat vidu.
Riure: .- La meua cosina sempre està rient-se....- La meua cosina sempre està rient.
Però quan aquest verb significa burlar-se d’algú, o menysprear, es fa servir amb el pronom reflexiu.
.- Sempre es riu de tothom.
Saber: .- El meu germà no se sap la lliçó d’història..- El meu germà no sap la lliçò d’història.
Saltar: .- T’has saltat una pàgina.....- Has saltat una pàgina. Torna a començar.
Témer: .- Em tem que enguany no podré estiuejar a la platja....- Tem que enguany no podrè
Venir: .- A veure si us veniu prompte a casa......- A veure si veniu prompte a casa.
VERBS PRONOMINALS:
Pensar-se: .- Què penses que volia dir-nos el teu oncle?....- Què et penses que volia dir-nos?
Aprimar-se, engreixar-se:
.- Enguany has aconseguit aprimar moltíssim..........- Enguany has aconseguit aprimar-te moltíssim.
Entrenar-se
.-Els futbolistes han d’entrenar tots els dies...-Els futbolistes han d’entrenar-se tots els dies.
Assentar-se: pronominal conjugant-lo en el sentit de caure bé, algún aliment:
.- No se m’ha assentat bé el sopar; .- Els clans cavernaris, es van assentar al voltant de la cova Bolomor.
Desdejunar-se, Menjar-se, beure’s:
.- Avui no he desdejunat abans d’anar a la faena....- Avui no m`he desdejunat abans d’anar a la
.- Cal menjar fruita;.- S’ha menjat un pa sencer per a berenar....- Beu-te la llet, collons..-.
Imaginar-se (suposar).- Ja m’imagine el que t’ha contat.
USOS DELS TEMPS VERBALS CONCORDANÇA. SER I ESTAR.
ORACIONS TEMPORALS DE FUTUR : Introduïdes amb els adverbis QUAN, AIXÍ QUE, A PENES o altres
locucions temporals semblants, en Present Subjuntiu o Futur ( en castellà sols amb Present Subjunctiu .- Cuando termine esta
lección, descansaré .- Quan acabe / acabaré aquesta lliçó descansaré.
ORACIONS CONDICIONALS: Oració subordinada introduïda per la conjunció SI, conjugada amb el Pretérit
Imperfet del Subj i la 2ª oració amb el Condicional, clar.
.- Si vingueres prompte, aniríem al teatre.
Oració subordinada introduïda per SI, conjugada en Present d’Indicatiu (major grau de probabilitat), i la 2ª part en futur:
.- Si el candidat guanyara les eleccions aconseguiria (aconseguirà) el somni de la seua vida.
.- Si el candidat guanya les eleccions aconseguirà el somni de la seua vida.
ORACIONS DE DUBTE: Oracions subord amb adverbi de dubte en mode indicatiu (Cast Subj):
.- Seguramente llegue a media noche. .- Potser arribarà a mitjanit.
En oracions subordinades de dubte, introduïdes per la conjunció que, cal usar el subjunctiu:
.- Potser que siga jo el teu soci ideal.
ORACIONS DE CONFIANÇA: Els verbs confiar o esperar, en el sentit de tenir esperança, exigeixen en valencià l’ús
de temps verbals del mode indicatiu (Futur o Condicional, quan en Castellà Indicatiu o Subjunctiu).- Espere que guanyarà
(gane)les oposicions..- Confie que em concediran (en que me concedan) el t
ORACIONS DE TEMOR: Oracions Subordinades Afirmatives depenents de verbs de temor usarem el futur o
pretérit Imperfet del subjuntiu (amb l’adverbi de negació NO, en Castellà Pretérit Imperfet Subj
.- Temo que llueva mañana: .- Tem que plourà/ no ploga demà.
Oracions subordinades negatives, amb l’ús del Futur, només:
.- Tinc por que no aprovaré l’examen. (tengo miedo de que no apruebe el examen).
Acció expressada pel verb pral, referida al passat, el verb de l’oració subordinada, pot anar en CONDicional o Pretérit
Imperfet del subjunctiu introduït per la partícula NO:
.- Tenia por que arribaria/ no arribara tard. (tenía miedo de que llegase tarde).
ORACIÓ DE DESIG: ( ojalá que....: tant de bó: .- Tant de bó que vingueres (vingues)
CONCORDANÇA ENTRE EL SUBJECTE I EL VERB.
SUBJECTE NOM COL·LECTIU SINGULAR NO DETERMINAT: gent, colla, equip, concorda amb el verb.
.- La gent ha de ser més responsable .- La Colla s’ha desfet.- L`equip ha perdut.
.- L’equip es desplaçarà a València on jugaràn un partit decisori ( si continua el text i s’omet el subjecte)
SUBJECTE NOM COL·LECTIU DETERMINAT: nom col·lectiu determinat:
.- Un sector dels delegats sindicals ha abandonat (han abandonat) l’assemblea.
.- La majoria dels meus alumnes estudia molt (estudien molt).
HAVER-HI SEMPRE EN SINGULAR: encara que el seu complement vaja en plural.
.- Hi ha molts xiquets a l’escola (hi han), però Hi han parlat el capità, l’entrenador i el director esportiu.
Amb dos o més subjectes, en singular amb conjuncions, el verb en singular si els precedeix .
.- Vindrà a veure’m el meu cosí o la meua cosina, encara no ho sé.
SER I ESTAR PER A EXPRESSAR LOCALITZACIONS I PRESÈNCIA PUNTUAL O ARRIBAR
LOCALITZACIONS PRESÈNCIA PUNTUAL O ARRIBADA. SER
.- On son les claus?
.- Ja som a València.
.- Joan és al parc.
Designació de lloc expressada en relació amb altres objectes: ESTAR
.- El castell està al cim del turó.
L’objecte es troba en un lloc amb una concreta intencionalitat.
.- Les tomaques han d’estar al sol perquè s’assequen.
.- L’ocell estava a la gàbia perquè no s’envolara.
EXPRESSAR PERMANÈNCIA HABITUAL O UN TEMPS, ROMANDRE. ESTAR
.- Vaig estar una setmana al balneari romà per amor.
.- Hi estarem dos dies i després tornarem a casa.
EXPRESSAR RESIDÈNCIA EN UN LLOC (RESIDIR) O PERTINENÇA A ENTITAT. ESTAR
.- El meu germà que està a París, hi ha vingut de vacances.
.- Ferràn està a Roma gràcies a una beca Erasmus.
SER I ESTAR PER A EXPRESSAR QUALITAT O ESTATS.
QUALITATS DEFINITÒRIES, IDENTITAT O PERTINENÇA A UN CONJUNT I VEU EN PASSIVA. SER
.- Aquest llibre és molt bó.
.- L’aigua és incolora.
.- L’esparver és un ocell.
.- Les seues idees van ser censurades.
QUALITATS TRANSITÒRIES O PERMANÈNCIA EN UN ESTAT (tb castellà Estar)
.- Núria està malalta.
.- El xiquet està content des d’ahir.
.- La botiga estarà tancada quinze dies.
.- Qualitat accidental amb SER: .- La camisa era bruta/ .- La via és tancada.
.- Qualitat tansitòria: .- La taula estava bruta/ La porta està tancada.
QUALITATS MOLT ESTABLES DÙN OBJECTE ANIMAT, no transitòries.
.- No li esmentes res de son pare. No recordes que és mort?
.- Com és possible que Isabel siga fadrina, amb tant de fermosa que és?
.- Quan el va sentir pitar, el xiquet va cridar: El ninot és mou !!!
FORMES NO PERSONALS DEL VERBS
INFINITIU, INCORRECCIONS:
No pot fer-se servir sols directament sense cap altre verb davant (independent o d’introducció)
.- Sobre el conflicte palestinoisraelià cal ( ) recordar que la nova cimera de pau a L’Altet...
Amb proposicions d’obligació de vegades s’anteposa a l’infinitu la preposició A, amb verbs com ara: destacar, o
altres de semblants incorrectament:
.- Cal/convé (A) destacar la baixa acceptació popular en la cursa de formula Un a València.
Infinitu no pot tenir valor d’imperatiu: .- Tancar la porta....- Tanqueu la porta;.- Calleu!
Infinitu amb valor de condicional amb DE o AL+Infinitiu incorrecte, per SI + Verb:
.- ( De no venir ) Si no véns prompte no podrem anar al cinema.
.- ( A no ser) Si no haguera sigut pel meu germà no hauria arribat tan lluny.
Article davant del infinitiu, també incorrecte (sustantivatització incorrecta)
.- Sempre he pensat que (el) fumar no és tan dolent com diuen, el fet de fumar, l’acció de fumar.
.- Hem de preparar el sopar abans de les nou; Avui l’esmorzar estava riquíssim (sustantivat sí).
GERUNDI, INCORRECCIONS:
El gerundi de posterioritat és incorrecte perque, sols, expresa una acció simultània o anterior:
.- Em vaig dutxar, sonant el telèfon: .-Dutxan-me ha sonat el telèfon....-Havent fet els deures, me’n vaig anar a.
.- El futbolista va xutar (marcant) i va marcar un gol. .- Vaig fer els deures, gitant-me.
Gerundi copulatiu incorrecte sense un matís de posterioritat:
.- El conreu de l’oli és molt antic (essent) i és la base de l’economia mediterrània.
Gerundi especificatiu, com adjectiu, és incorrecte, pq té un valor explicatiu (Adverbial)
.- Una ciutat molt moderna però (conservant) que conserva les restes del passat.
.- Han publicat en el DOGV, el decret (aprovant) que aprova l’eutanasia.
Tot + gerundi reforça la idea de simultaneïtat: .- Llegia els llibres tot passejant pel carrer.
Però incorrecte si el gerundi expressa acció anterior al verb pral:.- (tot ) havent sopat, ens n’anàrem.
PARTICIPI, INCORRECCIONS:
Té una forma invariable en les formes compostes del verb, no cal fer la concordància
.- He acompanyat ma mare a la perruqueria.
Cal fer concordar el participi amb el CD representat pels pronoms el, la, els, les, en.
.- Has acompanyat ta mare a la perruqueria?. Sí, l’he acompanyada.
.- Han deixat els mobles al garatge? No encara no els han deixat-hi.
Pronom EN també pot substituir el Subjecte, recomanable fer la concordància:
.- Ha arribat una moto; solament n’ha arribada una.
PERÍFRASI VERBAL D’INFINITIU: OBLIGACIÓ:
Haver de + infinitiu:.- He d’anar tots els dies a cal metge....- Has de contestar el qüestionari.
Caldre que + infinitiu: .- No cal que siga demà. Si vols, ens veurem despús-demà.
Caldre + infinitiu: amb valor impersonal en frase negatives, condicionals i interrogatives.
.- Si cal ajudar,ajudarem...- No cal omplir els qüestionaris.
Haver-se de + infinitiu o amb Ser necessari +infinitiu:
.- És necessari prendre una determinació abans que acabe la setmana.
.- S’ha de prendre una determinació abans que acabe la setmana.
Incorrectes: Tenir que + Inf initiu/ Haver-hi que+Infinitiu / Ser precís + Infinitiu.
PERÍFRASI VERBAL D‘INFINITIU: PROBABILITAT
Deure + Infinitiu / Segurament + verb Indicatiu/ és probable que + verb Subjuntiu:
.- Deu ser que / segurament / probablement/ es troba malament, perque no fa bona cara.
.- (serien) Devien ser les cinc de la matinada quan tornares.
.- Estan molt enfadats. Què els deu haver (haurà) passat?.
.- No se finalment qué ocorrerà. Pot ser que ataquen / pot ser atacaran (igual) l’Iraq.
PERÍFRASI VERBAL D’INFINITIU: PROCEDÈNCIA, CCT, CAUSALITAT.
En + Infinitiu: per Oracions temporals que expressen procedència o quasi simultàneitat amb el verb principal:
En eixir de classe anirem al cinema.
.- Quan eixia / en el moment d’eixir /eixint de classe em vaig trobar Joaquim.
.-
Al + Infinitiu introdueix CCT en oracions amb verb principal en passat.
.- A l’eixir de classe en vaig trobar Joaquim.
Si EN+Infinitiu expressa precedència i també causalitat: millor perquè / ja que / com que + verb.
.- (En veure’ns) Com que ens han vist arribar, se n’han anat.
.- Hem decidit tancar la botiga perquè tenim(en tenir) moltes pèrdues.
PERÍFRASI VERBAL D’INFINITU: INMINÈNCIA O FUTUR INMEDIAT:
Anar +a + Infinitiu: en el context general de passat:
.- Quan vau entrar anava a preparar el sopar.
.- (Vaig a pensar un desig (no hi ha desplaçament)...- Vaig a obrir la finestra perquè entre l’aire (desplaça)
En contextos de present i de futur, substituïble per altres expressions com ara Verb en Futur o en present seguit
d’ara, tot seguit o la perífrasi està / estava a punt de + Infinitiu:
.- Ara parlarem en valencià (Anem a parlar en valencià)
.- On aniràs diumenge? (On vas a anar diumenge )
.- Els palestins i els israelians es reuniran el mes que ve a Berlin.( van a reunir-se el mes que ve a Berlín).
.- Saps arribar a ma casa?. És clar que sí, per descomptat que me’n recorde!..-(...no me voy a acordar)
.- Si vol ser actor què hi farem!. ..- Si quiere ser actor !què le vamos a hacer!
.- A veure, jo qué he fet per a merèixer això? ..- ( Vamos a ver, ¿qué he hecho yo para merecer esto?).
.- Hem d’arribar puntuals, no fóra cas que ens bonegaren...-( Tenemos que llegar puntuales, no vaya a ser
ALTRES PERÍFRASIS INCORRECTES D’INFINITIU.
Acabar per+ infinitiu: Culminació d’una acció dp d’un procés més o menys llarg (valor resolutiu)
.- El reu després de l’interrogatori, al final / finalment va (acabar per) parlar.
Ser de + Infinitiu: necessitat de realitzar una acció.
.- Cal esperar (és d’esperar) que aproven les oposicions.
Soltar-se a +Infinitiu: superació d’un obstacle que impedia la realització d’una acció.
.- La xiqueta ja (s’ha soltat)ha començat a caminar.
Estar per: pendent de realització: .PERÍFRASIS VERBALS DE GERUNDI, INCORRECCIONS:
Venir+ Gerundi: Sentit de continuitat en el temps (del passat cap al present), sentit figurat.
.- Des de l’any passat que t’ho dic/ t’ho estic dient (t’ho vinc dient).
.- Des de l’estiu passat el govern està mantenint/ manté (ve mantenint) aquesta postura.
No es Gerundi si el verb venir té el seu sentit habitual de desplaçament i concideix casualment amb el Gerundi, no
es tracta de cap perífrasi i per tant, és correcte:
.- El meu germanet ve corrent cap a mi (desplaçament).
Venir + gerundi: sent o essent, + participi passat( moviment)
.- El control de seguretat el fa regularment la mateixa empresa (ve fent-lo).
Portar + espressió temporal+ Gerundi: límits temporals duratiu, és incorrecta:
.- Fa cinc anys que estudie filosofia grega (porte cinc anys estudiant)
.- Fa quinze anys que visc enganyant-me a mi mateix, i enganyant-la a ella també, que és pitjor.
PERÍFRASIS DE PARTICIPI:
Tenir + participi: amb valor perifràstic poc genuí, preferible amb altres construccions:
.- T’he dit moltes vegades que pares taula a les huit. (Et tinc dit que pares taula a les huit).
DERIVATS VERBS SENSE PREFIX
Verbs que deriven de noms, amb sufixos q expressen idees de posar en acció, fer una acció:
-ar: fum: fumar; moble: moblar; telèfon: telefonar;
-ejar: braç: bracejar; parpella: parpellar; festa: festejar;
-egar: pedra: pedregar; llamp: llampegar; mà: manegar:
-itzar, -ificar: hospital: hospitalitzar; estrat: estraficar.
Verbs que deriven d’adjectius, amb sufixos que expressen idees de fer tornar, tenir tendència a:
-ar: alegre: alegrar; bull: buidar; fix: fixar.
-ejar: blanc: blanquejar; clar: clarejar; lluent: lluentejar.
-ír: espés: espessir; agre: agrir; estret: estretir.
-itzar:mòbil: mobilitzar; suau: suavitzar.
Verb que deriven d’altres verbs, amb sufixos que expressen idees d’intensitat o freqüencia:
-ejar: ploure: plovisquejar.
-issar: esquerdar: esquerdissar.
-assar: allargar: allargassar.
VERBS DERIVATS MITJANÇANT PREFIXOS I SUFIXOS.
Verbs que deriven de noms, prefixos que expressen la idea de posar en contacte, posar en l’interior:
a- : cara: acarar; dolor: adolorir; bony: abonyegar.
en- : boira: emboirar; gola: engolir; pols: empolsegar.
Amb prefixos que expressen la idea de trencament, exclusió, pèrdua, canvi:
Es-, des-: tripa: estripar; por: espaordir; fil: esfilegar.
re- : colze: recolzar...
Trans- : vas: trasvasar.
entre- : llaç: entrellaçar.
Verbs que deriven d’adjectius, amb prefixos que expressen la idea de fer tornar, tenir tendència a:
a- : pla: aplanar; segur: assegurar; feble: afeblir;
es- : tou: estovar; groc: esgrogueir-se.
en- : cec: encegar; blanc: emblanquinar; negre: ennegrir.
re-: nou: renovellar; jove: rejovenir.
es- : paciència: despacientar.
PREFIXOS ASPECTUALS, ANTÒNIMS:
Prefixos que expressen la idea de negació, sense, contrari:
a-:
amoral, anormal, asimètric
anti- : anticonstitucional, anticongelant.
in-:
inútil, improductiu, il·legal, irreal, illetrat.
contra- :contraindicació, contrarreforma.
des-: de-, dis- : deslligar, deformar, disculpar.
no- :
no-intervenció, no bel·ligerant.
Localització espacial o temporal, amb la idea de davant de, abans de:Ante-: antesala. avantprojecte
Amb la idea de al voltant de: circum - :
circumval·lació.
Amb la idea de entrar, dins de:
entre-: entresol. inter- : interplanetari. Intra-: intravenós.
Amb la idea de d’un lloc a un altre:
trans- : transportar.
tras- : trasplantar.
Amb la idea de cap a dins: in- :
incloure, infiltrar.
Amb la idea de cap a fora: ex- :
excloure.
Amb la idea de anterioritat: pre- :
preromà.
Amb la idea de posterioritat, després de:
post- : postdata.
Amb la idea de al damunt de, més que:
sobre-: sobrehumà super-: supermercat supra-: suprarenal
Amb la idea de davall de:
sota-:sotabarba.sub-:submarí.infra-:infraroig. (no infrarroig)
Amb la idea de proximitat: prop- :
proppassat.
Amb la idea de més enllà de: ultra- :
ultratomba.
Noms referents a càrrecs: amb la idea de que fou:
ex-: expresident
Amb la idea de immediatament inferior a, substitut de: sots-: sotsdelegat. sub-: subsecretari vice-: vicedirector.
QUANTIFICACIÓ O MANERA amb la idea de falsedat: pseudo-: pseudoprofeta
Amb la idea de confluència,
con-:consubstancial.
Amb la idea de repetició duplicació:
bes-: bescanvi re-: repoblar. bi-: binocles.
Amb la idea de determinar-ne la quantitat:
per-: perdurar quasi-: quasidelicte.
Amb la idea de manera:
ben-: benestar mal-: malbaratar.
Amb la idea de a favor de,
pro-: proàrab.
Amb la idea d’un mateix,
auto-: autobiografia.
Amb la idea de nou, recent,
neo-: neologisme nou-: nounat
Amb la idea de la meitat parcialment,
semi-: semicercle.
Amb la idea de molts, més d’un:
multi-: multinacional. poli-:polivalent.
Amb la idea de més de:
hiper-: hipermercat.
Amb la idea de menys de,
hipo-: hipoglucèmia.
Amb la idea de més gran,
macro-: macroeconomia.
Amb la idea de més menut,
micro-: microorganisme.
Amb la idea de al costat de,
juxta-: juxtaposar.
Amb la idea de quasi, similar a,
para-: paramilitar.
INFINITIU
Simple: haver
Compost: haver hagut
INFINITIU
SIMPLE:parlar.I
CO
INDICATIU
PLURAR:haver
parlat
Present
INDICATIU
Jo he / haig
Present
Tu has
Jo
Ellparle
ha
Tu
Nosparles
hem/havem
Ell
Vosparla
heu / haveu
Nos
parlem
Ells han
GERUNDI
Simple: havent
Compost: havent hagut
GERUNDI
SIMPLE: parlant.
PLURAR:havent
arlat
Perfet
Jo he hagut
Perfet
Tu has hagut
JoEllhehaparlat
hagut
Tu
hashem
parlat
Nos
hagut
Ell
haheu
parlat
Vos
hagut
Nos
Ellshem
han parlat
hagut
PARTICIPI
Singular: hagut, haguda.
Plural: haguts,hagudes
PARTICIPI
SINGULAR:parlat,parlada.
SUBJUNTIU
PLURAR:parlats,
parlades.
Present
SUBJUNTIU
Jo haja
Present
Tu hages
Jo parle
Ell haja
Tu Nos
parles
hàgem
Ell Vos
parlehàgeu
NosElls
parlem
hagen
INFINITIU
Simple: ser
GERUNDI
Simple: essent/sent
Compost: havent estat
PARTICIPI
Singular: estat, estades.
Plural: estats, estades
INDICATIU
Perfet
Jo he estat
Tu has estat
Ell ha estat
Nos hem estat
Vos heu estat
Ells han estat
SUBJUNTIU
Present
Jo siga
Tu sigues
Ell siga
Nos siguem
Vos sigueu
Ells siguen
Compost: haver estat
Present
Jo sóc
Tu ets
Ell és
Nos som
Vos sou
Ells són
INFINITIU
Simple:témer IICONJ
Compost: haver temut
INDICATIU
Present
Jo tem
Tu tems
Ell tem
Nosaltres temem
Vosaltres temeu
Ells temen
Imperfet
Jo temia
Tu temies
Ell temia
Nos temíem
Vos temíeu
Elss temien
Passat
Jo temí
Tu temeres
Ell temé
Nos temérem
Vos teméreu
Ells temeren
Passat perifràstic
Jo vaig témer
Tu vas témer
Ell va témer
Nos vam témer
Vos vau témer
Ells van témer
Futur
Jo temeré
Tu temeràs
Ell temerà
Nos temerem
INFINITIU
Vos
temereu
Simple:sentirIII
CONJ
Ells
temeran
Compost: haver sentit
Condicional
INDICATIU
Jo
temeria
Present
Tu
temeries
Jo sent
Ell
temeria
Tu
Nossents
temeríem
Ell
Vossent
temeríeu
Nos
sentim
Ell temerin
Vos sentiu
GERUNDI
Simple: tement
Compost: havent temut
Perfet
Jo he temut
Tu has temut
Ell ha temut
Nos hem temut
Vos heu temut
Ells han temut
Plusquamperfet
Jo havia temut
Tu havies temut
Ell havia temut
Nos havíem temut
Vos havíeu temut
Ells havien temut
Passat anterior
Jo haguí temut
Tu haguereres temut
Ell hagué temut
Nos haguérem temut
Vos haguéreu temut
Ells hagueren temut
Passat anterior perif
Jo vaig haver temut
Tu vas haver temut
Ell va haver temut
Nos vam haver temut
Vos vau haver temut
Ells van haver temut
Futur compost
Jo hauré temut
Tu hauràs temut
Ell haurà temut
Nos haurem temut
GERUNDI
Vos
haureu temut
Simple:
sentint
Ells
hauran
temut
Compost: havent
sentit
Condicional
compost
Jo hauria temut
Perfet
Tu
hauries temut
Jo hauria
he sentit
Ell
temut
Tu has
sentittemut
Nos
hauríem
Ell ha
sentittemut
Vos
hauríeu
Nos
hem
sentit
Ells haurien
temut
Vos heu sentit
PARTICIPI
Singular: temut, temuda
Plural: temuts, temudes.
SUBJUNTIU
Present
Jo tema
Tu temes
Ell tema
Nos temem
Vos temeu
Ells temen
Perfet
Jo haja temut
Tu hages temut
El haja temut
Nos hàgem temut
Vos hàgeu temut
Ells hagen temut
Imperfet
Jo temés/ temera
Tu temesses/temeres
Ell temés/ temera
Nos teméssem/temérem
Vos temésseu/ teméreu
Ells temessen/temeren
Plusquamperfet
Jo hagués/haguera temut
Tu haguesses/-eres temut
Ell hagués/haguera temut
Nos haguéssem/rem tem
Vos haguésseu/reu temut
Ells haguessen/ren temut
Perfet perifràstic
Jo vaja témer
Tu vages témer
Ell vaja témer
Nos vàgem témer
PARTICIPI
Vos
vàgeu témer
Singular:
Ells
vagen sentit,
témer. sentida
Plural: sentits, sentides.
IMPERATIU
SUBJUNTIU
Present
Tem
tu
Jo senta
Tema
ell
Tu sentes
Temem
nosaltres
Ell senta
Temeu
vosaltres
Nos sentim
Temen
Vos sentiu
INFINITIU
Simple:batreII CONJ
Compost: haver batut
GERUNDI
Simple: batent
Compost: havent batut
INDICATIU
Present
Perfet
Jo bat
Jo he batut
Tu bats
Tu has batut
Ell bat
Ell ha batut
Nos batem
Nos hem batut
Vos bateu
Vos heu batut
Ells baten
Ells han batut
Imperfet
Plusquamperfet
Jo batia
Jo havia batut
Tu baties
Tu havies batut
Ell batia
Ell havia batut
Nos batíem
Nos havíem batut
Vos batíeu
Vos havíeu batut
Ells batien
Ells havien batut
Passat
Passat anterior
Jo batí
Jo haguí batut
Tu bateres
Tu hagueres batut
Ell baté
Ell hagué batut
Nos batérem
Nos haguérem batut
Vos batéreu
Vos haguéreu batut
Ells bateren
Ells hagueren batut
Passat perfet perifra Passat anterior perif
Jo vaig batre
Jo vaig haver batut
Tus vas batre
Tu vas haver batut
Ell va batre
Ells va haver batut
Nos vam batre
Nos vam haver batut
Vos vau batre
Vos vau haver batut
Ells van batre
Ells van haver batut
Futur
Futur compost
Jo batré
Jo hauré batut
Tu batràs
Tu hauràs batut
Ell batrà
Ell haurà batut
Nos batrem
Nos haurem batut
INFINITIU
Vos
batreu
VosGERUNDI
haureu batut
Simple:patir
Ells
batran III C incoa EllsSimple:
hauran patint
batut
Compost: haver patit
Compost: havent
patit
Condicional
Condicional
compost
INDICATIU
Jo batria
Jo hauria
batut
Present
Tu
batries
Tu Perfet
hauries batut
Jo patesc/
he patit
Ell
batria patisc
Ell Jo
hauria
batut
Tu
has patit
Nospateixes/
batríem patixes
NosTuhauríem
batut
Ell
ha patitbatut
Vospateix/
batríeupatix
VosEll
hauríeu
Nos
patim
hem batut
patit
Ells batrien
EllsNos
haurien
Vos patiu
Vos heu patit
PARTICIPI
Singular: batut, batuda
Plural: batuts, batudes.
SUBJUNTIU
Present
Jo bata
Tu bates
Ell bata
Nos batem
Vos bateu
Ells baten
Perfet
Jo haja batut
Tu hages batut
Ell haja batut
Nos hàgem batut
Vos hàgeu batut
Ells hagen batut
Imperfet
Jo batés/batera
Tu batesses/ bateres
Ell batés/ batera
Nos batéssem/batérem
Vos batésseu/ batéreu
Ells batessen/bateren
Plusquamperfet
Jo hagués/guera batut
Tu haguesses/res batut
Ell hagués/guera batut
Nos haguéssem/rem ba
Vos haguésseu/reu bat
Ells haguessen/ren bat
Perfet perifràstic
Jo vaja batre
Tu vages batre
Ell vaja batre
Nos vàgem batre
PARTICIPI
Vos vàgem
batre
Singular:
Ells vagen
batrepatit, patida
Plural: patits, patides
Imperatiu
SUBJUNTIU
Bat tu Present
Jo patesca/ patisca
Bata ell
patesques/patisques
BatemTu
nosaltres
Ell
patesca/patisca
Bateu vosaltres
Nos
Baten ells. patim
Vos patiu