Subido por subidondeadrenalina

La Carchófa

Anuncio
La Carchófa
Ram, cataplan, cataplan, plan, plan, plan, plan… se ou el tambor que ya ix del
carrer de San Róc, entrant en la plasa, después d’haber cumplit la seua misió, obrint
marcha a la prosesó, qu’el seguix per tot el póble.
La plasa presenta un aspécte fantástic y grandiós. Cuatre focos voltaics, al cuatre
ánguls d’ella, la iluminen destacanse, el Castell de fócs artifisials. A les plantes d’ell,
mils d’animetes que s’apiñen molt mes de lo qu’están conforme va entránt la prosesó.
Un verdader formiguer humá… un ¡ah!... que atroná l’espay en sa gritería.
Damunt de la tómbola la orquesta ya está prepará. Chunt a ella el cór de veus…
El infantillo que té que cantar el himne, fa un momento está dins de la Carchófa en la
careta més blanca qu’el trachet d’ánchel que li han posat, tan temblorós y emosionat
está al vore tanta chent, que espera el ouírlo com si d’éll vinguera la salvasió del póble.
Un mutisme solemne tallá les últimes paraules del chove. La imache del Cristo la
teníen enfront d’ells. Dotse sayons y dos parelles de Guardia sivil rendixen honors a una
part y atra. Chunts en ells els vinticuatre hómens qu’es turnen per a portar l’anda; raere
el cléro parroquial y les Autoritats, y per últim la música del póble, la que estruja el
públic buscan puesto més próp pera ouir el himne. Les nótes de la orquesta trencá el
silénsi que reinaba en tota la plasa. La carchófa s’obrí formant una estréla, aparegué en
ella el ánchelet que ans ham vist dins d’ella. Un cuchicheo se ou en tota la plasa, fent
callar les póque veus que se ouen. Sis o sét mil ánimes com una asóles, es llatix el cór y
están pendents del acte. La meua ploma se resistix ha escriure este momento tan
grandiós com inimitable en atres póbles . La veu d’un borracho interrumpí este mutismo
en un ronquit afónic com despertant de la coto-catalepsia-alcohólica, pero la aufegaren
en seguida mil protéstes.
En una veu anchelical y tremolosa, per la emosió, entoná el infantillo unint en la
flauta.
Les últimes paraules del himne se ouiren com si li les dedicaren a éll. Sea… sea
tu felicidad… Com per encant se tancá la carchófa. Les campanes trenquen el silénsi en
sa veu metálica. La música entoná la marcha real. Seguidament se dispará una traca en
colors desde ú dels balcons del Achuntament a la veleta del campanar. Cuant doná el tró
final, un ¡¡Viva el Cristo de Silla!!... corechat per atre ¡¡vivaaaa!!... eixit de tots els córs,
anunciá el final de la festa.
Descargar