Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 45 Joaquim Llorenç Vila Pilar Llorenç Latorre Alaquàs: alcaldes i regidors (1812-2012) Amb l’article que presentem es vol tornar a la memòria dels alaquasers i alaquaseres, la figura dels homes i dones que al llarg dels darrers anys han dedicat i dediquen part de la seua vida a la gestió municipal des de la institució que ens representa a tots. Certament, sempre no ha estat així ja que, tant al poble com a l’Ajuntament, s’han alternat persones i ideologies; no obstant això, entre tots s’ha configurat l’Alaquàs democràtic del què hui gaudim. L’any 2012 semblava que era l’ocasió única; es complien dos-cents anys del fet que un grup de ciutadans de tots els Regnes de les Espanyes tingueren la lucidesa suficient per albirar, malgrat les diferències d’origen i d’ideologia, que les persones són lliures i poden i deuen decidir, no només sobre les normes que volen donar-se per a la convivència comuna, sinó també sobre aquells que els han de representar en les decisions col·lectives. Amb aquesta intencionalitat elaboraren la Constitució de 1812. Han estat tres anys de treball durant els quals, els autors, municipalistes convençuts, han consultat l’abundosa, encara que malauradament incompleta, documentació de El Archivo Manfredi, La Casa de Alaquàs i els Libros de Reales Decretos custodiats a l’Arxiu del Regne de València (a partir d’ara ARV). També s’han consultat, a l’Arxiu de la Diputació de València, les actes conservades sobre les Eleccions Municipals i a Corts i els expedients sobre els triatges de quintos. Finalment s’han revisat els llibres d’actes del Plenari Permanent de l’Ajuntament d’Alaquàs des de 1936 fins avui, dipositats a la secretaria municipal de l’Ajuntament de la nostra vila. Es volia proporcionar als lectors una informació profitosa i funcional dels alcaldes i regidors alaquasers durant els darrers dos-cents anys. Tot i que l’objectiu d’aquesta recerca s’ha aconseguit només en part, per manca de docu- 45 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 46 mentació, es va valorar que sí valia la pena que quedara constància del que s’havia trobat. A més a més, no solament havia de saber-se quines eren, en un any determinat, les persones de la Corporació, també quin era el context en el que viviren i la problemàtica que afrontaren. Per això, junt als noms de les persones, s’han inclós alguns fets que, com a petites pinzellades temporals, creguem que han tingut influència en la vida i la història de tots i ens situen en Alaquàs, València o el món. L’INICI REVOLUCIONARI Para el gobierno interior de los pueblos habrá ayuntamientos compuestos de alcalde o alcaldes, los regidores y el procurador síndico y presididos por el jefe político donde lo hubiere, y en su defecto por el alcalde o el primer nombrado entre estos, si hubiere dos. Constitució de 1812. Artícle 309. Com a conseqüència de la pèrdua dels Furs, a València, es configura l’organització municipal a la mesura borbònica. En aquesta organització d’estructura piramidal, la màxima autoritat per a impartir justícia la tenia el Corregidor el qual exercia la jurisdicció sobre el Corregimiento, que abarcava una ampla zona de territori amb diverses poblacions. Per delegació del Corregidor, un Alcalde Mayor tenia assignats grups de pobles on ostentava l’autoritat. Finalment estaven els Alcaldes ordinarios que, conjuntament amb els Concejales conformaven el Consejo Municipal, encarregat d’organitzar la vida comunal i impartir justícia. L’ideari de la Revolució Francesa va ser la fita que marca el final de l’antiga organització i fa aflorar la nova manera de concebre i gestionar la vida nacional, municipal i ciutadana. La nova classe benestant, unida als intel·lectuals d’ideologia liberal i il·lustrada, van anar remenant les bases i principis de l’Antic Règim, creant un cos doctrinal i ideològic, que acabarà clevillant el model tradicional. Finalment aconseguiran allò que desitjaven: el poder polític, ja que l’econòmic ja el tenien. El “nou model” ha de posar els representats populars per sobre de qualsevol autoritat, fins i tot la reial, que també ha de sotmetre’s a les lleis sorgides de les Corts, representació de la ciutadania i de les quals emana tot el poder i l’autoritat. Aquestos principis bàsics són els que van inspirar els pares de la Constitució de 1812. 46 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 47 SANCIÓ I DEROGACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ: 1812-1814 La Junta Central, davant la crítica situació nacional, havia proposat, en 1808, al Consejo de Regencia, la convocatòria d’eleccions a Corts del Regne. Les eleccions però, no seran convocades fins 1810. Les causes d’aquestos dos anys de retard venen marcades pel desacord sobre quin havia de ser el sistema de convocatòria. Bàsicament hi havia dues tendències: una, a proposta dels “jovellanistes”, convocar-les d’acord amb el sistema medieval de les tres branques i l’altra, que proposaven els “dotzeanyistes”, a la manera francesa d’Assemblea de Càmera Única. Finalment el Consell de Regència, amb la urgència de tenir les tropes napoleòniques invadint el territori, va realitzar la convocatòria per Càmera Única. Els constituents van ser convocats de la totalitat dels regnes peninsulars i ultramarins urgentment a Cadis, però encara que pertanyien a les tres branques històriques: noblesa, clero i ciutats lliures, participaren en les sessions gaditanes “com un sol cos”, el dels ciutadans als quals les Corts representaven. Després de moltes dificultats, el 19 de març de 1812, dia de sant Josep, va ser proclamada La Constitucion Política de la Monarquía Española, de caire liberal-progresista tot i seguint el model francés. No obstant això, la del 12, per la gran quantitat de clergues que en participaren, no feia separació, com la francesa, entre l’esglèsia i l’estat, i així la Constitució comença: En el nombre de Dios Todopoderoso, Padre, Hijo y Espíritu Santo, Autor y Supremo Legislador de la Sociedad. Sancionada la Constitució, els diputats, conscients de la importància d’organitzar la vida municipal, començaren ràpidament la tasca legislativa, convocant eleccions i regularitzant les competències dels alcaldes i regidors constitucionals així com altres punts de la vida social. Tota una novetat legislativa. 47 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 48 Portada i primera pàgina de la Constitució de 1812. Al Llibre de Reales Acuerdos de 1812 de l’ARV queda constància de moltes ordres relacionades amb l’organització dels municipis. Aquestos són només uns exemples:1 Orden de la Regencia sobre formación de Ayuntamientos. Insc. 126 Orden de la Regencia dejando expeditos a los pueblos para que nombren sus alcaldes ordinarios. Insc. 140. Orden de las Cortes para que los Eccos. (Eclesiàstics) tengan voz y voto en las elecciones de Ayuntamientos. Pàgina 197v. Malgrat l’abundosa legislació municipalista, no hem trobat cap referència al nostre poble als Llibres de Reials Decrets de l’ARV durant el bienni 1812-1814. Sí que se’n troba en la documentació de la “Casa de Alaquàs” abans de 1812. L’únic document de 1812 és un acta d’emfiteusi per la qual els alaquasers juren fidelitat al senyor i es comprometen a obeir-lo i pagar-li tots els rentos que pertoquen. També consultàrem l’Arxiu de l’Exèrcit a València, però no guarda documentació de l’època. Finalment es va consultar telefònicament a l’Arxiu de l’Exèrcit de Guadalajara, on sí estan els llistats de quintos des de Carles III. La persona que ens va informar ens digué que havíem de dir el el nom del soldat i l’any que va fer la mili i mirarien si estava o no, altra possibilitat no hi havia de moment. Com que nosaltres el que necessitàvem eren els noms dels alcaldes i regidors, renunciàrem a aquesta font d’informació. 1 48 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 49 Orden de la Regencia con el Decreto de las Cortes sobre la jurisdicción de Alcaldes. Pàgina 298. Orden de la Regencia sobre las competencias entre los Alcaldes de Ayuntamientos y Jueces de Primera Instancia. Insc. 411 En 1813 el govern vol celebrar el primer any constitucional: Orden de la Regencia con el Decreto de las Cortes para que se haga un aniversario por la publicación de la Constitución, Tedeums, salvas y demás. Pàgina 304 Calia esborrar tot allò que recordara l’antic règim i el intruso francés: Orden de la Regencia con el Decreto de las Cortes para que todos los franceses y los que estén sujetos a Napoleón salgan del Reyno en los términos que se proponen. Insc.159 Orden de la Regencia con Decreto de las Cortes para que los Ayuntamientos procedan, sin causar perjuicio a demoler los signos de vasallaje. Insc. 229. Manifiesto de las Cortes sobre las intenciones de Bonaparte. Pàg. 315v. Insc.71B Els càstics físics eren signe de servilisme i per tant havien de suprimir-se, ja que els ciutadans esdevenien lliures i mereixedors de respecte: Orden de la Regencia con Decreto de las Cortes aboliendo la pena de azotes. Insc. 508. Orden de la Regencia con Decreto de las Cortes prohiviendo (sic) la corrección de azotes en todas las enseñanzas. Insc. 384. DE CADIS A MADRID En 1813 les Corts Constitucionals es traslladen a Madrid i continuen la tasca legislativa: Orden de la Regencia con Decreto de las Cortes sobre la renovación de Ayuntamientos. Inscrip. 17. Semblava que s’havia aconseguit soterrar l’absolutisme. A partir d’ara, tothom deixaria de ser súbdito per esdevenir ciudadano. El rei no serà el subi- 49 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 50 rà sinó un mandatari que ostenta l’autoritat per delegació de les Corts, a les quals està subjecte. Però la guerra sol ser calamitosa per a l’economia i per a la de postguerra, pitjor. La població en general i els llauradors en particular, tant de temps sotmesos al jou del senyor o dels cacics, no notaven massa milloria econòmica en els avanços constitucionals. Aquesta decepció i les intrigues de la noblesa de sang que vol recuperar els seus antics privilegis, propicien que Ferran VII torne al territori nacional. El 22 de març de 1814 el rei desembarca al Grau de València i recolçat pels conservadors s’autoproclama rei. Al palau de Cervelló, on s’allotjava, signa el conegut com Decret Reial de València de 4 de maig de 1814. La Constitució és derogada i amb ella els avanços constitucionals. Aquestos fets també queden reflectits al Llibre de Reials Acords de l’ARV per a l’any 1814: Bando del Comandante General de esta provincia (València) con inserta de los Decretos de S.M. aboliendo la Constitución. Insc. 203. Real Orden con los ejemplares declarando nula y de ningún valor la Constitución. Insc. 163B-208. Cédula de Su Magestad aboliendo los Ayuntamientos Constitucionales. Insc. 178B-396. Cédula de S.M. para que continúen los Ayuntamientos y Jueces de Primera Instancia con el nombre de Corregidores y Alcaldes Mayores. Insc. 174B-303 2. Tal com estaven organitzats els Ajuntaments durant l’absolutisme. Però sobretot havia de suprimir-se l’organisme fonamental creat per tal d’articular els territoris provincials: les Diputacions. Real Orden suprimiendo las Diputaciones Provinciales. Insc.171B-280. Lògicament, el rei vol assabentar-se, a través dels Ajuntaments, del que ha passat en cada poble durant els dos anys constitucionals i així poder castigar els sediciosos civils i eclesiàstics: Al llarg dels anys 1814 a 1819 del Llibre de Reials Decrets de l’ARV només hi apareixen nomenaments reials d’alcaldes majors, cap d’alcaldes ordinaris. Tal vegada perquè la Regència dóna llibertat -dejando expeditos los pueblos- per a que nomenen els alcaldes ordinaris. 2 50 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 51 Orden para que los Ayuntamientos remitan a los Intendentes un resumen de los sucesos ocurridos en sus territorios en la pasada guerra. Pàgina 338. Inscr.155B-508 de l’any 1815. Orden del Consejo sobre circulares sobre la vigilancia de los partidarios de Bonaparte y sobre la introducción de papeles sediciosos. Pàgina 334. Insc.97B-439 de 1815. Orden del Consejo sobre haber predicado el Canónigo Don Luís Fira alabando al rey intruso: Josep Bonaparte, conegut com Pepe Botella. Pàgina 373. Insc.122B-539 de 1816. Amb la tornada del rei i l’abolició constitucional, s’instaurarà novament l’absolutisme fins la seua mort en setembre de 1833. Només hi haurà un petit parèntesi, el Trienni Liberal, entre 1820 i 1823. UNA CREACIÓ CONSTITUCIONAL: LES DIPUTACIONS La Constitució de 1812, articles 324 a 337, contemplava les Diputaciones Provinciales per al benefici i racionalització dels pobles i províncies. Les ordres per a posar en funcionament les Diputacions, va esdevenir una tasca d’allò més ràpida, malgrat que les autoritats municipals, acostumades a un sistema absolutista i caciquil, es mostraven reticents en posarse a funcionar. Hi ha una circular de 7 gener de 1813 del Jefe Político 3 de la Diputació valenciana per la qual es comunicava al degà de l’Audiència Territorial de València que aquesta institució havia començat a funcionar. La primera sessió efectiva de la que es té constància documental a València es va realitzar l’1 de març de 1814, un any després de la proclamació constitucional i dos mesos abans de la derogació per Ferran VII. Es té notícia d’aquest fet, per documents posteriors, tot i que els llibres d’actes i molta documentació dels pobles ha desaparegut. Entre les funcions de la Diputació estava la de coordinar el llistat de mozos que cada província havia d’aportar al conjunt de l’estat. 3 Jefe Político: Cap de la Diputació i antecedent del governador civil. En 1813 va haver dos Jefes Políticos constitucionals: PATIÑO, VICENTE I VALDEMOROS, MATEO: Libro de Reales Acuerdos p. 301v. ARV. 51 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 52 Els Ajuntaments realitzaven el sorteig i selecció dels quintos 4 que anualment havien de sevir al rey. Per a nosaltres, el valor d’aquesta documentació rau en que el procés de selecció dels futurs soldats formava part d’un conjunt documental que anualment es remetia a Diputació. Un dels documents era l’acta de constitució de la comissió que havia de sortejar els insaculats. La importància del document es centra en que hi consten els noms de l’alcalde i els regidors.5 En 1822 hi ha una nota de Diputació, tramesa als Ajuntaments, d’un Decret de les Corts Espanyoles de 8 de juny on se’ls comunica que a la província de València li corresponien aportar 245 soldats per al reemplaç d’aquell any. Al Decret es marca la quantitat de soldats que li pertoquen a cada poble. Alaquàs, d’acord amb el nombre d’habitants, 335, n’aportarà cinc soldats. No trobàrem l’acta de la composició municipal d’aquell any ni tampoc qui eren aquells afortunats alaquasers. Alaquàs té 335 homes. Li correspon aportar un soldat. 52 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 53 No és d’extranyar que no consten els noms dels soldats, ja que en una altra nota de Diputació del mateix any, avisa que Alaquàs no ha pagado la contribución por quintos, és a dir, que els soldats que ens corresponia per cota, o no es van presentar -el profuguisme era corrent- o no s’havia realitzat el sorteig. En conseqüència, a l’Ajuntament li pertocava pagar en compensació doscientos reales de vellón. En 1820, amb el nou periode constitucional, hi va haver un gran moviment legislatiu: es publica novament la Constitució, entren en funcionament les Diputacions del año 14 6 i la Reial Ordre convocant eleccions a alcaldes i ajuntaments constitucionals. També en la documentació de La Casa d’Alaquàs de l’ARV 7 hi ha una carta del marqués adreçada l’alcalde per tal que intimide a los arrendadores para que paguen 64 libras, no consta el seu nom però sí trobem el de l’agutzil Manuel Muños (sic). El 1824 havien de celebrar-se eleccions, però una Ordre del Consejo del Reino les suspén. Ara seran nomenats els alcaldes per designació reial. El 31 de Juliol de 1826 es celebra a València l’últim Auto de fe de la Inquisició. La víctima és el mestre Cayetano Ripoll, que mor penjat a la forca. TRIENNI 1827-1829. Composició municipal:8 Alcalde: Pascual Alfonso. Regidors primer i segon: José Mestre i José Martínez. Síndic Procurador General: José González. Síndic “Personero”: Joaquín Peris. Diputat 1er. José Mestre. Diputat 2n. Miguel Forment. “Quintos-Quinta” és el nom amb el qual es designava el conjunt d’homes que havien de “servir” al rei i que funcionava des de Carles III. Es sortejava anualment un de cada cinc “mossos” entre 19 i 20 anys aptes per a l’exèrcit. Les actes anuals dels quintos alaquasers, les de les eleccions municipals a alcaldes i regidos i les d’eleccions a Corts es troben dipositades a l’Arxiu de la Diputació de València. 5 En 1822 la documentació d’Alaquàs està classificada al Partit judicial de Montcada. Després passarà al de Catarroja i finalment a les eleccions de 1848-49 a Torrent. Durant el Trienni Liberal València passà a tindre 4 províncies: Alacant, Castelló, València i Xàtiva. 6 ARV. Reales acuerdos p. 14v i 15; insc.15-141 i 18-169 i p. 16. Ins 18-169. 7 Caixa 3 Expedient 101. 8 PÉREZ MARTÍNEZ, Mª. TERESA: «Las Vicisitudes...» Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Alaquàs, 1984. 4 53 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 54 ANY 1830. Només hem trobat un rebut en el qual l’administrador dels Manfredi pagava a l’Ajuntament la contribució por bienes inmuebles de La Casa d’Alaquàs. Està signat per l’alcalde: José Forriol. DE 1830 A 1834 no hem trobat a l’ARV cap document relatiu a alcaldes i regidors, només una referència de 1833, any de la mort de Ferran VII. En la documentació de La Casa d’Alaquàs, caixa 14, exp. 387 hi ha un rebut com a que Victoriano Barberà cobra com maestro de primeras letras. Recordem que era també secretari de l’Ajuntament. Al rebut no consta el nom de l’alcalde. El 15 de juliol de 1834 és suprimida definitivament la Inquisició que era un dels objectius dels constituents de 1812. Els bens inquisitorials passen a l’estat. A l’any 1820 havia hagut una Reial ordre en la qual es suprimia, però no es va dur a termini fins 1834. ANY 1835. Al rebut de Cuota fija que paga el marqués aquest any consta com a alcalde Miguel Palop. No consten regidors. ANY 1836. En el rebut de cobrament de l’impost de patrimoni del marqués de la Casta y Manfredi, apareix com a signant José Forriol. Per documentació semblant és de suposar que José seria l’alcalde, però no tenim la certesa. ANY 1837. Nova Constitució. Convocatòria d’eleccions a Corts el 22 de setembre. L’any 1837, per les diferències entre moderats i progressistes, la reina Regent/Governadora Mª Cristina es veu obligada a signar la Constitució i abolir l’Estatut Reial. Ferran VII ha mort i Isabel II és menor d’edat. La Constitució de 1837 és bàsicament la de 1812 derogada per Ferran VII, però amb les modificacions del canvi de circumstàncies històriques. És abolit el règim senyorial. La noblesa perd la jurisdicció sobre el territori, però conserva la propietat sobre les terres. A l’ARV, caixa 14, exp. 386 hi ha el rebut per contribución a la guerra del marqués, signat per l’alcalde Manuel Martínez. BIENNI 1838-1939. Alaquàs pertany al Partit Judicial de Montcada. El resultat de les eleccions municipals conforma el nou Ajuntament. Alcalde: José Martínez Sanz. Regidors: José Portalés, Vicente García,9 Miguel Usedo. 54 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 55 Regidor Síndic10 i Procurador del Común de vecinos de esta Villa: Francisco Ferrer. També de 1838 a l’ARV, caixa 3, exp. 101 de La casa de Alaquàs hi ha un rebut sobre impuesto de guerra. L’alcalde que signa és José Martínez Sanz. ANY 1840. Es convoquen eleccions. L’Ajuntament presenta la següent composició: Alcalde: Vicente Lerma. Regidors: Francisco Gil Ruíz, Pascual Portalés, José Tárrega, Vicente Sena, Francisco Martínez Guzmán, Francisco Guillem i José Coll. Síndic Procurador del Comú de veíns d’aquesta Vila: Manuel Portalés. UN INCIDENT MUNICIPAL EN 1840 El 3 de novembre de 1840 s’inicia reclamació per la denúncia de dos alaquasers al Jefe Político de la Provincia de Valencia per tal de manifestar les irregularitats i arbitrarietats comeses al poble per l’alcalde i un dels regidors, en les darreres eleccions a Corts. El Jefe político n’ordena la destitució. Mentre se soluciona l’incident, l’Ajuntament estarà format per: Alcalde: José Martínez Sanz, que ja ho era en 1839. Regidors: Francisco Gil Ruíz, Vicente García Besó, Francisco Martínez Guzmán, José Tárrega, Vicente Sena, Manuel Portalés i Francisco Guillem. Regidor síndic: José Coll. Hem transcrit la documentació de “l’incident”, com testimoniatge de la vida política municipal de l’època. S’hi nomenen personatges ben coneguts, per José Ramón SÁNCHIS ALFONSO i José ROYO MARTÍNEZ en Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Alaquàs, 1993, p. 77 escriuen, «que a Alaquàs hi havia en 1837 cinc persones amb rendes líquides majors de 1500 rals, i per tant amb dret a ser electors i elegibles», són: Vicent García, Vicente Lerma, Miguel Palop, Francisco Portalés i Francisco Gil. Vicente García apareix com a regidor d’Alaquàs en 1839 i Vicente Lerma és l’alcalde en 1840. 10 El Regidor Síndic era nomenat pel Jefe Polític Provincial. La seua funció era representar i defensar els ciutadans, el “Comú”, dels abusos del poder. 9 55 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 56 tant la lectura resulta força emocionant. En la transcripció s’ha respectat l’ortografia del document. COMUNICACIÓ DEL VEÏNS AL CAP POLÍTIC DE VALÈNCIA. ES DENUNCIA L’ALCALDE I UN CONSELLER.11 M.I.S Los vecinos del pueblo de Alacuas que suscriben elevan su voz a VS. en justa reclamacion de medidas indispensables que deben adoptarse en el Pueblo i que de lo contrario verian con dolor desaparecer por la intriga y la infamia este digno Pueblo de mayor suerte del mapa Nacional: Con afecto, Sora. (Señoría) el Pueblo de Alacuas presenta en el dia la posición más triste por la cadena de tropelías é infamias cometidas por el partido que con tanta glor(i)a acaba de des(ti)nar la Nacion al poder. Una reseña idea convencera hasta la evidencia á VS. del as(un)to de la proposición indicada. El Ayuntamiento actual, es elegido por el soborno y la perfidia tanto por conducir los votos antes de la eleccion á la taberna con el objeto de alagarles como por la seduccion que mugeres de la pandilla servil presentaban al pueblo entregando las papeletas á los incautos… basta decir á esto que hasta una muger votó por su marido prescindiendo de la circunstancia que estaba sirviendo (y) excluido en su consecuencia por las ley. Consecuencia de esta arbitrariedad é ilegalidad á costado bien cara a los que profesando ideas verdaderamente libres no pudieron evitar estos trastornos. Así es que carga concejil puede asegurarse á pesado solo sobre los del partido progresista, … (il.legible)… y no como se quisiera sino que empeñado en que habia de hacer el servicio de bagage 12 Juan Cardona Comandante que era entonces de la milicia no permitió que le sustituyese su criado llegando al extremo de encarcelarle por capricho; de aquí mil tiros asertados contra la puerta de la casa de este entre los que uno hirió gravemente a su criado. De aquí también haber sumido al pueblo en un estado de servilismo tal que es un delito a su entender proferir expresiones liberales. Con estos hombres al frente imposible es Sora. (Senyoría) que el pueblo de Alacuas coayube en lo mas minimo á llevar adelante la gran empresa que la Nación se ha propuesto consolidar, pero afortunadamente encuentran en VS. una autoridad qual hace tiempo necesitaba la Provincia y creen con fundamento pondra de su parte cuanto sea necesario para tan alto obgeto en cuya atención Suplican á VS. se sirva tener a bien deponer al Alcalde actual Vicente Conseller era el nom tradicional dels regidors. MOLINER, MARIA: “Bagaje”: Animales o carros que proporcionan los pueblos para conducir el equipaje militar como obligación del municipio, pero mediante retribución. 11 12 56 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 57 Lerma 13 y Regidor cuarto (era tercer) Pascual Portalés elementos contrarios a nuestras instituciones y causantes de cuanto ocurra en el Pueblo, substituyéndoles al primero por José Martínez i Sanz Alcalde que fue del pasado año 39, y por el Regidor á Vicente Montalt que también fue regidor. Por ser conforme a Justicia y Gracia que espera conseguir... Data i signatura de Francisco Martínes i Juan Cardona. DAVANT LA DENÚNCIA, EL CAP POLÍTIC PASSA A RECAPTAR INFORMACIÓ. Al marge esquerre del document apareix una nota de Morant que diu: 2ª Sección. Valencia 7 noviembre 1840. Pidan informes reservados sobre la conducta é ideas del Alcalde i Regidor 3º de Alacuas, Vicente Lerma y Pascual Portalés al cura párroco; Francisco Guillem Teniente de la Milicia; Vicente Besó mayor contribuyente de este pueblo; y al cura parroco de Aldaya. E.C.P.Y. Morant. EL RECTOR D’ALAQUÀS JOSÉ FORA I RIOS INFORMA: En contestación al oficio de V.I. de 7 del presente en el q se sirve disponer q le informe sobre el desempeño de los cargos q observan el Alcalde y Rº 3º Vicente Lerma y Pascual Portalés, cuales son sus ideas y todo lo demás q se me ofrezca y parezca Digo: que es publico y notorio q este Alcalde es un retrogrado tenaz y como tal hizo cuantos esfuerzos estuvieron a su alcance para Vicente Lerma era una de les cinc persones que a les eleccions a Corts de l’any 1837 tenen una renda líquida anual superior a 1.500 rals. 13 57 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 58 ganar la votada para las últimas Cortes. Fue instando y seduciendo á todos los sectores de este pueblo y logró seducir a todos menos cinco y se me aseguró que se presentó en los pueblos de Aldaya y Chirivella en compañía de su amigo Vicente Ortí diputado provincial y otros a solicitar votos desacreditando a los progresistas. Se constituyó (presentó) en la Sala Capitular de Torrente y allí fue seduciendo a cuantos conocia y les acompañaba a la mesa de los retrógrados. Luego que consiguió la alcaldía no reparó en declararse enemigo de los progresistas. Habiendo venido una demanda de bagages se presentó en casa del Comandante de Nacionales 14 y le dijo que fuera (vol dir “hiciera”) el bagage, el comandante le contestó q luego iria su criado con el carro le dijo el alcalde que era de su gusto que fuera él y no el criado y dijo el Comandante que no podia dejar su casa y que tenia su criado para cumplir y sin otra cosa le mandó a la carcel (al Comandant) y así se efectuo. Ha recargado a los que votaron por el progreso con todas las cargas concegiles q ha podido entregandoles las libretas de cobranzas por cargo pero esto no les ha exonerado de lo demas de modo q se ha verificado cumplir con tres cargas á una vez. En las primeras sesiones que tuvo en el Ayuntamiento resolvieron el quitarle la comandancia y así lo verificaron (dues paraules il·legibles)… el supuesto q es un patriota puro que estubo dos años preso escapo del Despotismo y siempre ha estado dispuesto para perseguir á los enemigos de la libertad haciendo particulares servicios y después q le han quitado la Comandancia cuenta ya siete trabucazos tirados a sus puertas y en uno de ellos hirieron malamente a su criado y por una 8ª parte de (il·legible) no le dejaron en su sitio pero aun no se han aberiguado los autores y a buen seguro que no seran progresistas. Todo esto ha sucedido en este año de manera que á imitación del Alcalde á todos les parece estar autorizados para perseguir y destruir a los liberales. Indicaba si este pueblo se ha pronunciado, si se ha hecho la mas minima demostración. Tampoco hay lapida de (il·legible) ni me consta se haya hecho mencion en ninguna sesión del Ayuntamiento. Del Regidor 3º Pascual Portales digo: Que es íntimo e inseparable del Alcalde y que lo animan los mismos sentimientos siendo un panigerista de sus actos. Es cuanto me parece poder informar a VI. sobre los extremos que abraza su oficio. Dios guarde ... 14 L’actual Guàrdia Civil. 58 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 59 Signatura del rector d’Alaquàs. EL RECTOR D’ALDAIA JUAN BAUTISTA ESCRIHUELA INFORMA: MYS Al oficio que V.S. se sirve dirigirme con fecha 7 de los corrientes, informando digo: que Vicente Lerma alcalde de Alacuas es sujeto tenido de publico y notorio en estos contornos por un panigirista acerrimo del Sr. Martines de la Rosa 15 y tan tenazmente empeñado en acreditar las doctrinas del odioso programa de este diplomatico que no ha tenido embarazo en avanzar (decir) delante de algunos patriotas esta proposición Desengañense VV. si la España ha de ser feliz esta felicidad ha de venir de Martinez de la Rosa. Dicho alcalde en la administración de su cargo consiguiente siempre en sus ideas ha ostentado ciertas deferencias a los antiprogresistas al paso que rigor con algunos patriotas que en las últimas elecciones a Cortes siguieron y viven por el progreso. Respe(c)to a Pascual Portales i regidor 4º del mismo Alaquas, aunque le conosco personalmente, nada mas me consta que (se) adhiere conocidamente a las ideas del mencionado alcalde, y que ambos se profesan una mutua amistad. Lo que tengo el honor de elevar al conocimiento de V.S para los fines que a V.S. mejor parezcan Signatura del rector d’Aldaia. 15 A la mort de Fernando VII, Mª Cristina nomena provisionalment cap de govern el conservador Martínez de la Rosa. 59 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 60 EL TINENT DE LA MILÍCIA JUAN FRANCISCO GUILLEM INFORMA: MYS A consecuencia del oficio que VS se sirve dirigirme con fecha 7 del actual que recibí hoy para que le preste a VS informe a cerca de la conducta que en el desempeño de sus encargos observan el Alcalde y Regidor 4º de esta Villa Vicente Lerma y Pascual Portales cuales sean sus ydeas y con todo lo demás que se me ofresca y paresca debo hacer presente a VS que según la vos pública son sujetos que desempeñan sus destinos con la honradez que les caracteriza y siempre han sido sus ideas liberales y amantes del actual Gobierno Constitucional como que esto parece acreditado el estar ejerciendo estos destinos sin que pueda yo citar a VS hechos particular alguno en confianza por estar pocos años en esta y no tratar con dichos sugetos. Espero que con lo espresado me dará V.S. por cumplido. Signatura de Juan Francisco Guillem. Tinent de la milícia. VICENTE BESÒ, MAJOR CONTRIBUENT D’ALAQUÀS, INFORMA: MYS En razon á que estoy relacionado con vinculos de parentesco y mi familia con las de Vicente Lerma y Pascual Portalés, y tambien á que no sé leer ni escribir para prestar con la reserva que V.S. exige el informe que aparece en cuanto á aquellos en su oficio se y del acuerdo, espero atento lo dicho se servirá relevarme de la confianza que me dispensa en el mismo. Informe de Vicente Besó. De mano agena significa que signa un altra persona. 60 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 61 Vistos els informes emesos per les autoritats, el Jefe Político remet la nota següent. No consta a qui va adreçada. És de suposar que al tinent de la milícia d’Alaquàs. Valencia 13 Nov. 1840. Vistos los informes dados a este Gobº. (Governador) Politico á consecuencia de la queja producida al mismo contra el Alcde. y Regidor 4º.de Alacuas Victe. Lerma y Pascual Portales se suspende á los dos de sus encargos por ahora y hasta tanto que esta Jefatura con mayores conocimientos pueda resolver lo conveniente. Se encarga la jurisdiccion del indicado pueblo al Regidor 1º el cual debe inmedte. hacerse cargo de ella dando conocimiento de quedar en posesion. Comunique esta dicision al Alcde. y Regidor suspensos y al Ayuntamiento, Comte.(Comandante) para su conocimiento y efectos correspondientes. E. G. P. Y. L’Ajuntament comunica a Diputació haver executat l’ordre del cap polític, però tot seguit, el mestre d’escola i secretari de l’Ajuntament, Victoriano Barberà, en nom dels dimisionaris, escriu al governador polític. M. Yllº. Sr. El Ayuntamiento Constitucional de la Villa de Alacuás con el debido respeto ante VS. expone y dice: Que habiendo suspendido de sus respectivas funciones al Alcalde Vicente Lerma y al Regidor tercero Pascual Portalés, ambos de este Ayuntamiento; como así lo previno V.S. en su oficio del 13 del actual; esta ocurrencia ha sido para esta Corporación un trastorno de grande consideración por haber faltado los dos individuos mas hacendados de bienes, y de luces para el desempeño de cada una de sus funciones en particular; pudiendo decir a V.S. que el Lerma y el Portalés son bien conocidos por todo este vecindario por su honradez, por su opinión a las Leyes é instrucciones vigentes; y dos sujetos de los mayores contribuyentes que existen en la actualidad en esta Villa; y al presente se han hecho mas conocidos de este vecindario por lo bien que se han portado en el desempeño de sus respectivos destinos en este Ayuntamiento; ahora pues el Alcalde en particular, como encargado de la administración de Justicia de esta misma; la ha administrado á cuantos se la han pedido sin valerse de advitrariedades, ejecutándola con la Ley en mano y ademas reduciendo con sus buenas intenciones á aquel, que por cualquier motivo se introdujese por senda contraria a la Ley, usando siempre de buenas lecciones, y nunca ha exigido multas a su capricho, sino siempre arreglandose a lo presente en la Ley; lo prueba que en el discurso de diez meses y medio que ha estado de su cargo la jurisdicción de esta Villa, no se ha presentado ninguno en Juicio de conciliación ante él; que este no haya terminado el litigio, a 61 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 62 costa de sus consejos á reglados a la Ley sin que pueda decir ninguno que este Alcalde por tales operaciones, haya exigido una cantidad que la demarcada por la Ley. M.Y.S. esta corporación puede decir que la mayor parte de este vecindario se halla sin saber que le pasa sin mas motivo que la separación de estos individuos del cuerpo del Ayuntamiento; mucho puede exponer esta Corporación acerca de los dos sujetos de que se trata pero seria molestar la bondad de V.S. nada mas dice que dé V.S. muchisimo trabajo al hombre que se le agracia con el titulo de Alcalde de Pueblo; donde el hacer que se egecute la Ley es el mayor agrabio que les puede hacer; por estar estos muy lejos de saber que es Ley y de Suppcª A VS... allí proviene que informen mal de los Alcaldes, y por tanto= Sppca. (Suplica) A V.S.rendidamente mande vuelvan el Alcalde Vicente Lerma y el Pascual Portalés Regidor tercero de este Ayuntamiento, al desempeño de sus respectivos destinos en esta Corporación; salvando poder este Ayuntamiento acerca de los perjuicios que en este asunto les puede sobrevenir. Gracia y favor que espera conseguir... Signatura de José Coll, síndic i Victoriano Barberá, secretari, que signa por los S.S que no saben escribir. Davant aquesta nova informació, el 1r dia de desembre de 1840, el diputat demana nous informes als alcaldes de Xirivella, Aldaia i el comandant de les milícies nacionals. INFORME DE L’ALCALDE D’ALAQUÀS JOSÉ SANCHIS: Habiendo formado los conocimientos oportunos con la correspondiente reserva de sujetos de toda providad y decididos defensores de la causa de la Patria y del progreso legal de la libertad, acerca de la conducta que en el desempeño de sus encargos han observado el Alcalde y el Regidor 3º de Alacuas Vicente Lerma y Pascual Portalés; de cuales sean sus ideas, y demas que pudiere ilustrar á Vs. en el expediente de que nos hace merito en su oficio de 1º del corriente, que no llegó a mis manos hasta la noche del 4. Debo decir a Vs. Que Vicente Lerma y Pascual Portalés han desempeñado exactamente sus dtnos (destinos) en cargos municipales: Que siempre se les ha tenido por hombres liberales de buena conducta y amantes de la Reyna; sin que por consiguiente hayan pertenecido nunca al partido del absolutismo ni con hechos, ni con dichos, ni con voluntariedades de clase alguna; y que son sujetos dignos de toda consideración. 62 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 63 Final de l’informe i signatura de l’alcalde José Sánchis. L’ALCALDE DE XIRIVELLA VICENTE CASASUS INFORMA: Alcaldía Constitucional del Lugar de Chirivella. En contestación al oficio de VS. de 1º de los corrientes, después de tomados los conocimientos oportunos, debo manifestar que Vicente Lerma y Pascual Portalés, Alcalde el 1º y Regidor 3º el segundo del Ayuntamiento de Alacuas, son sujetos de conocida providad y buen credito, y de buenas ideas según su porte exterior, sin que a mi me conste que en el desempeño de sus encargos se hayan separado de sus deberes. Por el mismo conducto he recibido un priego (sic)de esta Superior Jefatura dirigido según la carpeta al Comandante de la Milicia nacional de este pueblo de Chirivella, sobre lo que me ha parecido indicar a VS. que como en este Pueblo se esta formando el nuevo Ayuntamiento según las ultimas ordenes, todavia no existe Comandante de la Milicia. Signatura de Pablo Casaban que signa per l’alcalde: Vicente Casasús que no sabe escribir. 63 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 64 EL CAP DE LES MILÍCIES NACIONALS D’ALDAIA LUÍS PASCUAL BORNAY INFORMA: Contestando al oficio de VS. de 1º del corriente que recibí en la noche del 4, debo decir a VS.: Vicente Lerma y Pascual Portalés, aquel Alcalde y este Regidor 3º de Alacuás han demostrado bien y fielmente sus dtos. (distintos) encargos: que son sujetos de buena conducta, sin que hayan sido voluntarios realistas: que se mantuvieron fieles a la causa de la libertad en tiempos del absolutismo y mientras han durado las facciones; y que son amantes de nuestra Reyna Dª. Isabel 2ª. y de las actuales instituciones. Según que asi me ha resultado de los conocimientos que con la debida reserva fue tomado sobre el particular de sujetos que son de toda providad, decididos patriotas celosos del bien público y del progreso legal. Dios gue. á Vs. m. a. Aldàia 7 de diciembre de 1840. Signatura del cap de les milícies nacionals d’Aldaia: Luís Pascual Bornay. TAMBÉ ELS IMPLICATS VICENTE LERMA I PASCUAL PORTALÉS, 1840, PRESENTEN DOCUMENT EXCULPATORI: EL 5 DE DESEMBRE DE Exmo. Sor. Vicente Lerma Alcalde y Pascual Portalés Regidor Tercero del Ayuntamiento Constitucional de la villa de Alacuás a V.E. con el debido respeto espone: Que en el dia Trece de Nove.(novembre) proximo pasado recibieron un oficio del antecesor de V.E. en que se les suspendia de sus respectivos destinos, el primero por las arbitrariedades y el segundo por la conducta que observan en el desempeño de sus encargos. Los exponentes creen que la medida no puede tener origen sino en algun mal informe o calumnia levantada contra ellos por sus émulos tal vez llevados de espiritu de partido ó de otra pasión menos digna, ó por alguno de los que se encuentran por desgracia en las Pueblos que no pueden sufrir se les haga mar- 64 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 65 char por el sendero de la Ley; por que de lo contrario ninguna persona sensata y onrrada puede acriminar en lo mas minimo á los exponentes que estan prontos á desmentir cualquiera imputacion y á poner en claro su conducta por todos aquellos medios que V.E. estimare y no temer que su honor y delicadeza sufra la menor nota= Por tanto Suppcan. á V.E. se sirva levantar la suspensión que les impuso el antecesor de V.E. para que puedan continuar en el desempeño de sus encargos, dictando al efecto la providencia que se estime. Así lo esperan de la notoria justificación de V.E.... Signatura de l’alcalde Vicente Lerma, que signa pels dos. Davant tota aquesta informació, el Jefe Superior Político envia ofici ordenant que siguen reintegrats a les funcions municipals. Qui els va condemnar i qui els exculpa són persones diferents. L’Ajuntament Constitucional es reuneix i retorna el Vicent i el Pascual als seus càrrecs. Del 7 de novembre de 1839 a l’11 de desembre de 1840 han passat 24 dies. Tot un model de gestió burocràtica per a l’època. Durant els temps en que van estar expedientats, l’alcalde va ser José Sanchis. Després, en tornar els encausats a la gestió municipal es repeteix la composició de 1839. A partir de l’any 1841 Alaquàs deixa de pertànyer al districte judicial de Montcada i passa a Catarroja i en 1848, a Torrent. 65 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 66 BIENNI 1841-1842. El rebut de contribució que paga el marqués por cuota fija anual està signat per: Alcalde: Vicente Palop. Regidor 4t. Vicente Alòs. Síndic Procurador: Mariano “Gelz” (abreviatura de González (?) menor. ANY 1843. A l’ARV, caixa 3, expedient 101 de la Casa d’Alaquàs hi ha un rebut de la Contribución de cuota fija. El rebut està signat per l’alcalde: Bautista Lerma i el regidor 2n. Vicente Alòs. Por los señores que no saben escribir signa el Secretari, Victoriano Barberá. QUATRIENNI 1844-1847. 1844 és any d’eleccions. En la mateixa caixa de 1843 de l’ARV hi ha un document sobre l’impost de bens mobles que paga el marqués. Està signat per l’alcalde: Pascual Alfonso. També hi ha un rebut per Contribución de cuota fija. Està signat per: El Alcalde Constitucional Pascual Alfonso i altres regidors: Regidor 3r. Pedro García Regidor 5è Francisco Ferrer y Catalá Síndic: José Coll. El 3 de maig de 1844 és declarada major d’edat Isabel II. La Reina Mª Cristina s’exilia a França i comença la regència d’Espartero. Es proclama la Constitució moderada de 1845, que concedirà major poder al rei i als conservadors. Inici del text Constitucional de 1845. Reina Isabel II. 66 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 67 Es reorganitzen Ajuntaments i Diputacions. Se sanciona una nova Llei electoral on la reina pot nomenar directament l’alcalde. El governador civil passa a ser també president de la Diputació. Es crea la Guardia Civil que substituirà la Milicia Nacional. BIENNI 1846-47. Un rebut de la contribució del marqués per bens immobles guardat a l’ARV, caixa 3, expedient 101, està signat per: l’Alcalde: Vicente Sena 1r. Tinent Francisco Guillem. Secretari: Victoriano Barberà. Es convoquen eleccions per a 1848. QUATRIENNI 1848-1851. Alcalde: Pascual Portalés. Tinents: Francisco Portalés Tárrega, Vicente Garcia Besó, José Portalés Tárrega i José Medina. Les eleccions municipals es convocaven cada quatre anys i a la meitat de la legislatura es renovava una tercera part de regidors; l’alcalde podia romandre durant tota la legislatura o de vegades, més. El llistat d’elegits es trametia el cap polític que, en nom del rei, nomenava l’alcalde. El procés electoral durava tres dies. Transcrivim, pel seu interés testimonial, les actes de constitució de la mesa i dels tres dies de votacions de 1848. Cal recordar que només podien ser electors i elegibles els homes que pagaven a partir d’una determinada quantitat de “contribució”. Provincia de Valencia. Partido de Torrente. Villa de Alacuás. Acta de elección de Ayuntamento. Vicente Sena, Alcalde Constitucional de la Villa de Alacuás= Certifico: Que el acta de eleccion de Ayuntamiento para el bienio entrante, que comprende los años de 1848 y 1849 es la que a la letra copio= En la Villa de Alacuás en el dia primero de noviembre de mil ochocientos cuarenta y siete, reunida la Junta Electora, para la eleccion de Ayuntamiento en la Sala Capitular local designado 67 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 68 al efecto con anterioridad siendo las nueve de la mañana el Señor Alcalde Vicente Sena anunció que iba a proceder al nombramiento de la mesa que al efecto se asociaba a los dos electores Vicente Alos y Victorino Barberá que se hallaban presentes en dicho sitio señalado para el efecto. Acto continuo se procedio á la eleccion de cuatro secretarios escrutadores, y el Señor Presidente recibió las papeletas, que fueron depositadas en una urna de todos los electores que se presentaron hasta las diez de la mañana, en cuya hora anunció, que los electores que no se habian presentado habian perdido el derecho de votar la mesa. En seguida principió el escrutinio leyendo uno de los asociados las papeletas por no saber el Señor Presidente las cuales dieron el resultado siguiente: Pascual Alfonso mayor 16 nueve votos .................9 votos Victorino Barberá nueve votos..............................9 votos Y estando presente Pascual Alfonso mayor y Victorino Barberá los dos quedaron elegidos Secretarios escrutadores , y en unión del Señor Presidente nombraron para completar el número á Vicente Lerma (Alcalde en 1840) i D. Juan Bautista Sena que tambien estaban presentes. Quemadas las papeletas en presencia de los electores quedó constituida la mesa a las diez y media. Se procedió enseguida á la elección de Concejales estando preparadas y rubricadas de antemano, como se dispone en la Ley y teniendo a la vista la lista de los electores. Los que de estos se presentaron escribieron dentro del local y a la vista de la mesa, unos por si y otros valiendose de otros electores los nombres de los candidatos y entregaron las papeletas al Señor Presidente quien las depositó en la urna delante de los mismos votantes cuyos nombres se escribieron en una lista numerada. Dadas las dos de la tarde se comenzó el escrutinio leyendo uno de los secretarios escrutadores en alta voz los nombres inteligibles anulando los que no lo eran y los que estaban repetidos o excedían del numero prefijado cuya lectura la efectuó dicho Secretario Escrutador, por no saber el Señor Presidente. Cerciorados los secretarios contadores del contenido de las papeletas, y confrontando el número de estas con los de los votantes anotados en la lista, anunció el mismo Secretario de orden del Señor Presidente el siguiente resultado: Pascual Portalés veinte y dos votos ........................22 votos Francisco Portalés y Tárrega veinte y dos votos .....22 idem. Fins l’aparició del segon cognom, el matern, si el pare i el fill tenien el mateix nom el pare era “el major” i el fill “el menor”. Ací tenim el cas de Pascual Alfonso “el mayor” que vol dir que el seu fill també era Pascual Alfonso. 16 68 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 69 Vicente García i Besó veinte y dos votos ................22 idem. José Portalés y Alfonso veinte y un votos ..............21 idem. José Medina veinte y un votos................................21 idem. José Coll mayor un voto ............................................1 idem. Vicente Borrell ............................................................1 idem. Quedando a presencia del público todas las papeletas se dio por terminado el acto de dicho dia dos, en la parte exterior del edificio donde se celebra la elección la lista nominal de todos los electores, que en el dia anterior concurrieron a votar, y el resumen de todos los votos que cada candidato obtuvo; se continuó a dicho hora la votación en la misma forma que en el espresado dia anterior y verificado el escrutinio dio el resultado siguiente: Pascual Portales seis votos.......................................6 votos. Francisco Portalés y Tárrega cuatro votos.................4 idem. José Portalés cuatro votos.........................................4 idem. José Medina cuatro votos..........................................4 idem. Vicente Garcia y Besó cuatro votos ...........................4 idem. Pablo Garcia tres votos ..............................................3 idem. Vicente Medina dos votos .........................................2 idem. José Coll mayor dos votos.........................................2 idem. Vicente Borrell dos votos ...........................................2 idem. Paulino Montalt dos votos .........................................2 idem. Pedro Martí mayor dos votos ....................................2 idem. Quemadas a presencia del publico las papeletas se dio por terminado el acto de este dia. Fijadas antes de las nueve de la mañana del dia siguiente tres del actual la lista nominal de todos los electores que en el dia anterior acudieron a votar y el resumen de todos los votos que cada candidato obtuvo, se continuó a dicha hora la votación en la misma forma que el espresado dia anterior y verificado el escrutinio dio el siguiente resultado. Pascual Portalés cuatro votos ...................................4 votos. Francisco Portalés y Tárrega cuatro votos .................4 idem. José Portales cuatro votos.........................................4 idem. José Medina cuatro votos..........................................4 idem. Vicente Garcia i Besó tres votos................................3 idem. Vicente Borrell un voto...............................................1 idem. Quemada a presencia del público las papeletas se dio por terminado el acto de este dia y por terminadas o concluidas las elecciones. En fe de todo lo cual firmamos esta acta en dia tres de noviembre de mil ochocientos cuarenta y siete.= El Alcalde presidente no sabe escribir.=El Secretario escrutador 69 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 70 Pascual Alfonso=el secretario escrutador Vicente Lerma=el secretario escrutador Bautista Suñer= el secretario escrutador Victorino Barberá= En la villa de Alacuás a los cuatro días del mes de noviembre de mil ochocien cuarenta y siete, siendo las diez de la mañana se reunieron ante el Ayuntamiento pleno el Presidente y secretarios escrutadores que abajo firman para hacer el resumen general de votos emitidos en los tres días anteriores. Por el secretario escrutador Victorino Barberá se leyó el acta anterior y verifico el resumen de los votos el mismo Secretario de orden del Señor Presidente anunció el siguiente resultado Concejales. Pascual Portalés Tárrega treinta y dos votos ..........32 votos. Francisco Portalés y Tarrega treinta votos ...............30 idem. Vicente Garcia y Besó veinte y nueve votos ...........29 idem. José Portalés Tárrega veinte y nueve votos............29 idem. José Medina veinte y nueve votos ..........................29 idem. Ademas han tenido votos Vicente Borrel cuatro votos........................................4 idem. José Coll mayor tres votos ........................................3 idem. Pablo Garcia ...............................................................3 idem. Vicente Medina dos votos .........................................2 idem. Paulino Montalt dos votos .........................................2 idem. Pedro Martí mayor dos votos ....................................2 idem. Siendo el numero de electores de este Distrito Municipal noventa y dos; han tomado parte en la votación treinta y tres. Y en cumplimiento que lo que la ley previene firmamos dicho dia esta acta que quedará original en el archivo del Ayuntamiento, debiéndose sacar una copia de ella para remitir a su tiempo al Señor Jefe Politico. El Alcalde Presidente=no sabe firmar=El Secretario escrutador=Pascual Alfonso=El Secretario escrutador=Vicente Lerma=El Secretario escrutador=Bautista Suñer=El Secretario escrutador=Victorino Barberá. Es copia del original que queda en el archivo del Ayuntamiento de esta Villa. Y para que conste firmamos la presente en esta Villa de Alacuas a los doce días del mes de noviembre de mil ochocientos cuarenta y siete. El Alcalde Presidente. No sabe firmar. 70 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 71 Les signatures dels escrutadors. El 19 de desembre de 1850 naix a Alaquàs el metge Faustí Barberá Martí. TRIENNI 1852-1854. Alcalde: Francisco Ferrrer. Regidors: Salvador García, Paulino Montalt, Francisco Martínez, Francisco Besó, Francisco Gil, José Cosme i Francisco Guillem. No consten els segons cognoms A Alaquàs hi ha una epidèmia de cólera morbo. En 1855 es posa en funcionament el ferrocarril València-Xàtiva, que suposa un gran benefici per a l’Horta de València i Alaquàs. El marqués de la Casta i Manfredi va cobrar indemnització per haver-se-li expropiat terres en Massanassa. ANY 1856. Es proclama la Constitució progresista de 1856. Només ens consta el nom de l’alcalde: Pascual Alfonso Ferrandis/Fernández, perquè signa les actes de les eleccions de l’any 1857. ANY 1857. Es convoquen eleccions municipals per al 1858. Pertoquen 8 regidors entre el quals cal triar l’alcalde. Resulten elegits: Francisco Guillem, Francisco Portalés Tárrega, Francisco Alfonso, Salvador García, Mariano Gil, José Portalés, Paulino Montalt, Vicente García i Paulino Montalt. 71 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 72 Llista nominal dels Regidors 1857. L’acta del resultat es tramet al governador civil el qual notifica el 13 de març que es nomene alcalde D. Francisco Portalés Tárrega; tinent, Mariano Gil i regidor síndic Francisco Guillem. 72 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 73 El governador ordena que es nomene alcalde a Francisco Portalés i tinent a Mariano Gil. ANY 1858. Any de renovació dels regidors. La renovació es fa per sorteig, d’acord amb l’artícle 60 de la Llei Municipal. Com que eren huit regidors, se’n renovaren tres. A l’acta de l’1 de juliol de 1858 s’especifica que han de continuar: Francisco Portalés Tárrega, Mariano Gil, Francisco Alfonso, Vicente García, Salvador García i Francisco Guillem. Han d’eixir: José Portalés Alfonso i Paulino Montalt. L’ajuntament queda constituit així: Alcalde: Francisco Portalés Tárrega. Regidors: Mariano Gil, Francisco Alfonso, Vicente García i Salvador García. Síndic: Francisco Guillem. No consta els dos que falten. BIENNI 1859-1860. L’ajuntament ja s’ha renovat. 73 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 74 Alcalde: Francisco Portalés Tárrega. Regidors: Vicente Palop, Francisco Guillem, Francisco Alfonso, Vicente García, Salvador García, Ramón García, Francisco Sena, Vicente Barberá i Vicente Medina. Regidor Síndic: Pascual Alfonso. Al 1860 es convoquen eleccions. SEXENNI 1861-1866. Durant el sexenni següent canvia mínimament la composició municipal. Les comunicacions de l’Ajuntament ja no van adreçades al Jefe Político sinó al Señor Gobernador Civil de la Provincia de Valencia. Composició municipal després de les eleccions de 1861: Alcalde: Pascual Alfonso. Regidors: Vicente Medina, Mariano Planells, Vicente Palop, Ramón García, Francisco Sena, Vicente Barberá, José Portalés, Francisco Gil i José Medina. Regidor síndic: Miguel Alfonso. Vicente Alós havia estat elegit regidor, però amb posterioritat a l’elecció va ser nomenat jutge de pau, amb la qual cosa va haver de renunciar a la regidoria. Per acord del plenari de 22 de març de 1861, les sessions se celebraran dissabte per la vesprada. BIENNI 1864-65. A l’any 1865 hi ha dos nous regidors que substitueixen els renovats. L’acta de 14 de febrer de 1865 constata la corporació definitiva nomenada. Alcalde: Vicente Medina. Primer i segon tinent: Pascual Alfonso i Vicente García. Regidors: Francisco Guillem, regidor 1er; Estevan Vila, regidor 2n; Salvador García, regidor 3er; Paulino Montalt, regidor 4rt; Francisco Martínez, regidor 5è; Ramón Sena, regidor 6è; Miguel Medina, regidor 7è; Tomás Martínez, regidor 8è. Regidor síndic: Francisco Aguilar. 74 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 75 En 1865 nova epidemia de còlera mòrbid a Alaquàs. ANY 1868. La Revolució de Setembre: La Gloriosa. S’inicia el Sexenni liberal. El govern és provisional i també ho és la composició dels Ajuntaments. La situació romandrà fins que s’aprove la Constitució. Malgrat les dificultats de tot tipus, els ideals de La Gloriosa van avançant amb el rebuig conservador. El govern provisional de La Gloriosa en 1868. L’ambient de tensió al carrer era tan evident que el governador es va veure obligat a publicar, el 20 d’octubre, un bàndol per tal de tranquil·litzar la població. Amb el temor que els fets violents esdevingueren en desordre general, insta els valencians a parar la violència i tornar al treball “com havien fet els alcoians”. En Alaquàs, com en cada poble, es crea una Junta Provisional Revolucionària. El cinc d’octubre de 1868 i durant el mateix acte, es realitza en la sala de sessions davant don Joaquín Giménez Porta, sotsdelegat de la Junta Superior 75 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 76 Revolucionaria de la Junta Provincial de València, el cesament de la Junta Provisional Revolucionaria i la presa de possessió del nou Ajuntament constituit d’acord amb la nova legislació. CESAMENT DE LA JUNTA PROVISIONAL D’ALAQUÀS. Estava constituïda per: President: Miguel Alfonso Ferrandis. Vicepresidents primer i segon: José Peiró Martí i Francisco Aguilar Serrador. Vocals: Salvador García Lerma, José Besó Portalés, Mariano Planells Cubells, Vicente Palop Guzmán, Miguel Palop Guzmán, Francisco Gil Soriano, José Martínez Ferrer, Luís Medina García i Francisco Alfonso Ferrandis. Secretari de l’Ajuntament: Manuel Valls. PRESA DE POSSESSIÓ DE L’AJUNTAMENT CONSTITUCIONAL: 1869-1871. Alcalde: Francisco Portalés Tárrega. Primer i segon tinents: Mariano Planells Navarro i Vicente Palop Guzmán. Regidors: Francisco Guillem Calatrava, José Serrano Torrente, Manuel Martinez Ferrer, Salvador Vila Peyró,17 Rafael Martínez Besó, Ramón García Besó, Mariano Serra Serrano, Miguel Serrada Martinez. Regidor síndic: Salvador García Lerma. Secretari provisional de l’Ajuntament: José Martínez Marzo. Aquesta composició, romandrà sense canvis fins que en 1871 es tornen a convocar eleccions. En 1871 es produeix un canvi de monarca. El nou rey és Amadeu de Savoia. També és assassinat el General Prim. El 6 de juny es proclama la Constitució liberal de 1869 que declara la República Federal i el sufragi universal, entenent sufragi universal només per al vot masculí. En tots els documents de la Casa d’Alaquàs i en la resta d’actes del segle XIX apareix sempre el cognom “Peyró” escrit amb “y”. 17 76 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 77 Primera pàgina de la Constitució liberal de 1868. TRIENNI 1873-1875. L’11 de febrer, Amadeu I de Savoia abdica i es proclama l’11 de febrer de 1873 la Primera República federal i cantonal. Hi ha nova Constitució, la de 1873. En febrer del 1874 el general Pavia dóna un cop d’estat i deroga la República Federal. Comença la República del 1874 unitària i autoritària. El 29 de desembre de 1874 el general Arsenio Martínez Campos proclama, en Sagunt, al Rei Alfons XII, exiliat a França. Restauració dels Borbons en 1875. 77 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 78 En 1875 el regidor d’Alaquàs Luís Medina García demana la dimissió perquè desde que fue elegido en mil ochocientos setenta y tres tiene abandonadas las tierras per la qual cosa no pot pagar els impostos. L’Ajuntament sol·licita un dictamen a Diputació per si és o no legal aquesta dimissió. L’informe diu que està dins la legalitat; tot seguit li és admesa la renúncia. Es convoquen eleccions municipals per a l’any 1876. ANY 1876. Nova Constitució. Després de les eleccións l’Ajuntament queda així: Alcalde/President de la Junta: Salvador García. Primer i segon tinent: Vicente Palop i José Besó. Regidors: Vicente Portalés, Miguel Medina, Luís Medina García, Vicente García. Regidor síndic: Miguel Alfonso. BIENNI 1877-1779. Proclamació de la Constitució moderada de 1876. Primera pàgina del Projecte per a la Constitució de 1876. 78 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 79 A Alaquàs es dóna un cas curiós: l’alcalde i el primer tinent són el notari i el metge del poble. Alcalde: Constantino Sapena y Sarrión. Primer i segon tinent: Manuel Vilar Algobiá i Paulino Gil Soriano. Regidors: Ramón Alfonso, Mariano Planells, Manuel Cosme, Francisco Besó i Luís Medina García. Que l’alcalde siga el notari i el metge el primer tinent, no agrada massa als alaquasers. Per això, el 14 de desembre de 1879 un grup de propietarios y vecinos de Alaquàs... guiados solo por el deseo de que los preceptos legales sean por todos respetados denuncien la incompatibilitat amb el càrrec d’alcalde i primer tinent, perquè el primero es el notario del pueblo i la ley especial del notariado, en su artículo 16 establece, que el ejercicio del cargo de notario es incompatible con cualquier otro que lleve aneja jurisdicción y con todo empleo público… el depositario de la fé pública no debe intervenir en ninguna clase de funciones, que puedan menoscabar su independencia y privarle de su prestigio. Respecto al segundo alcalde D. Manuel Vilar, no se hallan menos espresadas en la ley sus causas de incompatibilidad. El párrafo 3º del artículo 43 de la mencionada ley municipal dice que en ningun caso puede ser concejal, el que desempeña funciones públicas retribuidas de los fondos municipales. Por todo ello Suplican a V.S. se sirva separar de los cargos de alcalde y primer teniente del Ayuntamiento del pueblo de Alacuás á D. Constantino Sapena y á D. Manuel Vilar, nombrando quien los sustituya con arreglo á lo dispuesto en el artº 46 de la ley municipal. Así lo esperan los esponentes, de la reconocida justificación de V.E. Alacuás 14 de Diciembre 1878. No consta signatura. Exmo.Sr. Gobernador civil de esta Provincia La situació era realment irregular i el governador, que ho sabia, remet el document a una comissió per tal que dictamine i li propose com resoldre el conflicte. El dictamen permetrà allargar el procés. L’informe que emet el comissionat, especifica que malgrat que el Alcalde y el Teniente Alcalde se encuentran comprendidos en las disposiciones legales vigentes… el que 79 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 80 escribe entiende que no ha lugar a proceder en el asunto, mientras no se prueben clara y terminantemente los mencionados estremos... La ironia rau en que calia justificar que l’alcalde era el notari i el primer tinent el metge, quan havien estat nomenats pel mateix governador. Vam escorcollar, sense èxit, en l’arxiu per veure com se va solucionar el cas, però en desembre del 1878 es convocaven eleccions per a renovar els Ajuntaments el 1879. Amb l’informe de la comissió se’ls va donar una eixida sense que haveren de dimitir. A l’any 1880 ja no formen part de la corporació. ANY 1880. Després de les eleccions han canviat totalment les persones que conformen l’Ajuntament. Alcalde: Luís Medina García. Regidors: Paulino Gil, Ramón García, Francisco Aguilar, Tomás Ferrer, Miguel Llácer i Vicente Portalés. Lluís Medina García va ser qui signa les Ordenanzas Municipales de Policía urbana y rural de 1879 que van ser aprovades pel governador per Decret de 8 d’abril de 1880.18 ANY 1881. Alcalde: Luís Medina García. Regidors: Manuel Vilar, Paulino Gil Soriano, Francisco Aguilar, Miguel Llácer, Tomás Ferrer, Vicente Portalés i Ramón Peiró. Es convoquen eleccions a Corts per al 1882. Els dos polítics més representatius són: el conservador Cánovas del Castillo i el liberal Práxedes Mateo Sagasta. Acordaran establir un torn en el govern. Hi ha una calma política ficticia, però que permet el progrés econòmic. 18 LLORENÇ VILA, JOAQUIM: Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Alaquàs, 1986. 80 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 81 ANY 1882. El torn és per a Sagasta. I com a resultat de les eleccions: Alcalde Miguel Medina Peiró. Regidors: Luís Medina García, Vicente Palop, Ramón Peiró, Francisco Aguilar, Tomás Ferrer, Miguel Llácer, Vicente Portalés i Francisco Gil. TRIENNI 1883-1886. El 1883 es convoquen eleccions per al 1884. D’acord amb el pacte guanyarà Cànovas. L’Ajuntament el conformen: Alcalde: Ramón García Lerma. Regidors: Miguel Medina Peiró, Francisco Gil, José Guillem, Pascual Andrés, Miguel Palop, Juan Martínez, Salvador García i Vicente Palop. L’epidèmia de còlera mòrbid de 1885 a Alaquàs va ser una de les més destructives. BIENNI 1887-1888. Eleccions municipals. Renovació de regidors. Alcalde: Luís Medina García. Regidors: Paulino Gil Soriano, Ramón Peiró Vilanova, Ramón Alfonso Portalés, José Martí Palop, Paulino Montalt Portalés, Miguel Montoso Boscá, Francisco Guillem Fluixá i Salvador Planells Cubells. BIENNI 1889-1890. Renovació de tres regidors. A l’acta només consten els tres que entren a la corporació. Alcalde: Luís Medina García. Primer Tinent: Ramón Alfonso Portalés. Segons l’acta d’escrutini: Electores de este Colegio según el censo .................180. Electores que han votado según las listas numeradas llevadas por los interventores....................70. També d’acord amb l’acta, ...en cumplimiento de lo preceptuado en el artículo 89 de la ley se consigna que no hubo protestas ni reclamaciones sobre la votación ni el escrutinio. 81 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 82 Els tres regidors entrants són: Ramón García Lerma que obté 40 vots; Pascual Andrés Alfonso, que també n’aconsegueix 40 i Vicente Palop Sancho amb 30 vots. BIENNI 1891-1893. Guerra a Cuba i Filipines. En 1891 es renoven tres regidors. El nou Ajuntament romandrà fins el 1893. Alcalde: Salvador García Martínez. Regidors: Vicente Gil Prósper, Vicente Aguilar Montalt, Benito Montalt Martínez i Vicente Palop Sancho. Regidor síndic Tomás Gil Lerma Regidor interventor Manuel Cosme Navarro. Malgrat la guerra a ultramar, es realitzaren eleccions municipals l’any 1893, però no hem trobat documentació. BIENNI 1894-1896. L’acta de les eleccions de 1897 per a renovar quatre regidors, està signada per Miguel Palop Portalés, la qual cosa vol dir que era l’alcalde, com a mínim, durant el bienni 1894-1896. No ha quedat constància dels regidors. BIENNI 1897-1898. De 1897 tenim les llistes d’escrutini de regidors, però no està l’acta on el governador nomena l’alcalde. Es triava normalment qui havia obtingut més vots. Per això aventurem: Alcalde: Miguel Palop Portalés. Regidors: José Medina Portalés, Vicente Montalt Portalés, Vicente Palop Sancho, Benito Montalt Martínez, José Montalt Portalés, Francisco Besó García i Salvador Palop Palop. BIENNI 1899-1900. Alcalde: Benito Montalt Martínez.19 Regidors: Francisco Besó Marcos; Emilio Gil Lerma; Salvador Palop Sobre Benito Montalt Martínez podeu llegir: TARÍN I LÓPEZ, RAMÓN: «La séquia de Benàger i els sistemes de reg de l’Horta d’Alaquàs». Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Alaquàs, 1998, p. 91. Els besnets de Benito Montalt Martínez, Benet Burriel Martínez i Antonio Monzó Ferrandis, em conten que en la tradició oral familiar ha quedat que, éssent Batlle “el iaio Benito” va dur l’electricitat al poble, els tramvies i una cosa 19 82 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 83 Palop; José Vento García i Francisco Alfonso Sena. Regidors: Francisco Besó Ramos; Salvador Palop Palop; José Medina Portalés. Regidor síndic: Francisco Alonso Sena. ANY 1901. Alcalde: Vicente Palop Sancho. Primer i segon tinents: Benito Montalt Martínez i José Vento García. BIENNI 1902-1903. El 17 de maig Alfons XIII és proclamat rey. Alcalde: Salvador García Salabert. Primer i segon tinents: Daniel Pallardó Andreu i Francisco Besó Ramos. Regidors: Salvador Palop Palop; Blas Catalá Palop; Francisco Besó García; Salvador Planells Cubells. Regidor síndic: Emilio Gil Lerma. TRIENNI 1904-1906. Alcalde: Sebastián Alòs Prósper. Primer i segon tinents: Francisco Besó García i Daniel Pallardó Andreu. Regidors: Joaquín Vento Peiró; Vicente Palop Sánchez; Ramón Peiró Portalés i Salvador Planells Cubells. Regidor síndic: Blas Catalá Palop. ANY 1907. Alcalde: Miguel Palop Portalés. Regidors: Francisco Sanz, Joaquín Vento, Francisco Forment, Ramón Peiró i José Sanz. BIENI 1908-1909. Alcalde: Salvador García Martínez. Primer tinent: Miguel Palop Portalés. Regidors: Joaquín Vento Peiró, Francisco Sena Medina, Francisco Forment, Ramón Peiró Portalés, José Sanz, Francisco Alfonso, José Guillem i Pascual Andrés. En 1909 és l’Exposició Regional a València. que encara que semble baladí va tindre molt de ressó popular, va posar “els botadors” del Carrer Major. Els “botadors” eren unes plataformes de pedra arrenglerades de banda a banda del carrer i a la distància d’un poc més d’una passa. Per passar a l’altra banda del carrer calía botar d’una pedra a l’altra, d’ahí allò de “botadors”, per a que quan plovia, no s’embrutaren de fang els ciutadans. Benito Montalt té dedicat un carrer al barri de l’Ave Maria. 83 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 84 BIENNI 1910-1911. Alcalde: Francisco Sena Medina. Primer i segon tinent: José María Palop Guillem i Francisco Alonso Serra. Regidors: Salvador Vento Peiró, Mariano Martínez Ros, Francisco Barberá García, Ramón Peiró Portalés, Francisco Besó Ramón i Daniel Pallardó Andreu. Regidor síndic: Miguel Forment Soria. A l’any 1910, el cometa Halley es fa visible. Es diu que impactarà sobre la Terra i va a “acabar-se el món”. El 30 d’octubre 1910 nàix a Oriola, el poeta Miguel Hernández. ANY 1912. Alcalde: Miguel Forment Soria. Primer i segon tinent: José María Palop Guillem i Francisco Sena Medina. Regidors: Francisco Barberá García, José María Guillem, José Ferrando Peiró, Francisco Martínez i Vicente Palop Sancho. Primer centenari de la Constitució de 1812. No ens consta que es celebrara. BIENNI 1913-1914. En 1914 s’inicia la Primera Guerra Mundial. Com que la documentació està molt deteriorada, l’Arxiu de la Diputació ha decidit que no es pot consultar fins que es restaure. ANY 1915. Alcalde: José María Palop Guillem. Regidors: José María Guillem, Salvador Vento Peiró, José Ferrando Peiró, Francisco Martínez, Salvador Ferrer Martínez i José Sena. ANY 1916. Alcalde: José María Palop Guillem. Regidors: Salvador Vento Peiró, José Barberá, Miguel Medina, Salvador Ferrer Martínez, José Ferrando Peiró, Terensio Palop i José Sena. Regidor síndic: Francisco Martínez. 84 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 85 ANY 1917. Alcalde: José María Palop Guillem. Regidors: Terencio Palop Montoro, Miguel Medina, Salvador Ferrer Martínez i José Sanz. En l’acta d’elecció de regidors apareixen, sense cap explicació, els noms d’ex regidors: Miguel Palop, Pascual Andrés i José Medina. Revolució bolxevic a Rússia. A València vaga general de ferroviaris que després s’exten a tot l’estat. TRIENNI 1918-1920. Any d’eleccions. Alcalde: Joaquín Vento Peiró. Regidors: José Barberá García, Pedro Laborda, Salvador Tárrega, Miguel Montoro Medina, Miguel Medina Portalés, Terencio Palop Montoro, Miguel Palop i Pascual Gil. El 1918 acaba la Primera Gran Guerra. Epidèmia de “la cucaratxa” que a Europa era coneguda com “grip assiàtica” o “grip espanyola”. A Alaquàs ataca la malaltia amb virulència. BIENNI 1921-1922. Alcalde: Joaquín Vento Peiró. Regidors: Pedro Laborda, Salvador Tárrega, Pascual Gil, José Ferrando Peiró, Miguel Martí, Francisco Catalá Tárrega, Miguel Palop, José María Guillem i José Sanz. ANY 1923. En acta de 7 de gener apareix la següent composició municipal: Alcalde: Francisco Sena Medina. Regidors: Miguel Forment, José Ferrando Peiró, Macario García, José Peiró, Pascual Medina i Francisco Catalá. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA: 1923-1930 ANY 1923. Hi ha dos moments: abans i després del 13 de setembre. Les actes de 2 i 16 de març, quan encara no s’ha instaurat la Dictadura, l’Ajuntament el formen: 85 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 86 Alcalde: Sebastián Alòs. Regidors: Blas Català, Miguel Tárrega, Francisco Forment, Francisco Montalt i Luís Planells. El 13 setembre el rey encomana formar govern a Primo de Rivera. No hi haurà eleccions municipals fins 1930. Els alcaldes i regidors els nomena el governador entre els components de la Unión Patriótica, partit conservador. En l’acta de 24 de setembre ja signa com alcalde José Sánchis Almiñano. QUINQUENNI 1924 A 1929. Alcalde: José Sánchis Almiñano. Regidors: Sebastián Alós Martínez; -en alguns documents Sebastià consta com alcalde- Blas Català, Francisco Montalt, Pascual Andrés, Francisco Palop, Luís Planells Ferrer, Domingo Medina Cubells i Francisco Forment. ANY 1928. José Sanchis Almiñano abandona l’alcaldia. El substituèix José Jimeno.20 El 24 d’octubre de 1929 és el “dijous negre” que marca l’inici de la “Gran depressió” i la posterior caiguda de la Borsa de Wall Street que conduirà a la crisi econòmica mundial. BIENNI 1930-31. El 28 de gener 1930, Primo de Rivera abandona el poder. Alfonso XIII nomena el general Dámaso Berenguer i comença la Dictablanda. En gener del 1931 és alcalde José Gimeno. És de suposar que la resta de la corporació municipal continuaria. 20 FERRER, JESÚS I SORIANO, JOSÉ MARÍA: «Els anys de la República a Alaquàs (1931-1936)». Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Alaquàs, 2011, p. 43 i ss. 86 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 87 ANY 1931. LA SEGONA REPÚBLICA: CONSTITUCIÓ DE 1931. Es convoquen eleccions municipals per al diumenge 12 d’abril. Les guanyen els republicans. El 14 d’abril, el Govern Provisional proclama la Segona República. L’expedient d’autorització del col·legi Madre Josefa Campos conté una certificació de buena conducta a favor de Josefa Campos Talamantes de data 24 de setembre de 1931. Signa com alcalde Francisco Palop Guillem, que a setembre del 31 ho seria amb caràcter accidental o signaria en representació, però que formava part de la corporació. És nomenat primer alcalde de la República: Máximo Martí Boscá. Dels regidors només tenim: Francisco Gil i Francisco Forment Martínez.20 ANY 1933. Al Boletín Oficial de la Provincia de Valencia número extraordinari del 3 d’abril de 1933 està la convocatòria d’eleccions municipals, són les primeres en les quals voten les dones. La caixa corresponent a les eleccions del 33 només conserva la documentació completa de Cerdà, un poblet de la Costera. De la resta de pobles no hi ha res, potser la documentació es quedaria en cada poble. D’Alaquàs no hem trobat documentació. L’Alcalde és: Francisco Forment Martínez, que ha substituit Màxim Martí Boscà.20 Sis mesos després de la convocatòria d’eleccions, que no s’havien posat en marxa, la Gaceta de Madrid, publica amb data de 21 d’octubre de 1933, un Decret del Ministeri de la Governació ...aplazando hasta la fecha que oportunamente se designe las elecciones generales de Ayuntamientos. (pàgina 532). Aquestes eleccions del 33 no es convocaran definitivament fins 1936. ANY 1935. Només tenim: Alcalde: Francisco Forment. Regidor: Pascual Cervera Requeni 87 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 88 LA GUERRA CIVIL: 1936-1939 A partir de 1936 s’han consultat els Llibres d’Actes del Plenari i de la Permanent de l’Ajuntament d’Alaquàs, que es conserven a l’Arxiu de la Secretaria Municipal. Es convoquen eleccions generals. Guanya el Front Popular. A la primera acta del Plenari tota la corporació es dol per la destrucció de l’arxiu municipal que ha estat cremat por unos individuos forasteros. Es comença un nou llibre. El primer nom que apareix com alcalde és Pascual Cervera Requeni. Amb el cop d’estat del 18 de juliol es crea una Comissió Gestora Provisional. A l’acta de constitució hi apareix com alcalde provisional de la Gestora: Virgilio Besó. El 4 de novembre de 1936 es forma una nova Gestora sota la presidència d’Antonio Martí Mateu. També estan: Máximo Martí Barberá; Máximo Martí Boscá; Emilio Sánchis; Miguel Bonet i Vicente Santaperpetua Nacher. Máximo Martí es nomenat depositario de fondos municipales, con carácter accidental, por encontrarse el anterior en el frente de combate (Teruel). El 10 de desembre de 1937 es formen les comissions informatives municipals.21 El 17 de desembre és nomenat alcalde: Vicente Santaperpétua Nacher. ANY 1937. En la sessió extraordinària de 22 de febrer pren possessió el Consell Municipal definitiu. L’acta la transcrivim: Sesión extraordinària del dia 22 de febrero Acta de toma de posesión del Consejo Municipal En la Villa de Alaquàs á veintidós de febrero de mil novecientos treinta y siete. Ante D. Enrique Martí Mateu como Presidente de la Gestora y D. Máximo El fet ja ha estat estudiat per MARTÍNEZ GUIRAO, MATÍAS: «Una visión de Alaquàs durante la Guerra Civil». Quaderns d’Investigació d’Alaquas. Alaquàs, 1991. 21 88 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 89 Martí Boscá, como Depositario de los fondos municipales convoca al nuevo Consejo Municipal para la toma de posesión de dicho Consejo. Nombrando los nuevos cargos por votación los cuales se expresan al margen. No siendo otro el objeto de la presente reunión se levanta la sesión siendo las dieciocho horas.” Signatura dels consellers. Els càrrecs són: President: Enrique Martí Menau. Vice-Presidet: Jesús Cervera Sáez. Dipositari: Ricardo Campos Serra. Consellers: José Martí Espelleta, José Peiró Martí, Francisco Besó García, Baltasar García Serrano, Mariano Casabán Brisa, Juan Martínez García i Ricardo Campos Serra, d’Esquerra Republicana22 que renuncia al puesto perquè l’Institut Ripoll on treballa se ha trasladado a otra provincia. Com que Ricardo era també el dipositari municipal, en 10 de juliol del 1938 es nomena substitut provisional Ernesto Martí Medina. 22 En l’acta de 10 de juliol de 1938 diu que Ricardo pertany al partit Unión Republicana Nacional. 89 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 90 ANY 1938. En l’acta de 9 de gener, per a l’aprovació dels pressupostos ordinaris de 1938 es pot llegir al marge: Señores concurrentes Alcalde Presidente: Enrique Martí Menau. Tenientes: Jesús Cervera Saez i Ernesto Martí Medina. Consejeros: José Martí Espelleta; Ricardo Campos Serra; Emilio Catalá Boltes i Francisco Besó García. Síndico: Mariano Casaban Brisa. ANY 1939. La sessió del 27 de gener està presidida pel Vice-President Jesús Cervera Saez. A l’acta es llig: Por la Presidencia y después de dar conocimiento de las causas que han motivado para hacerse cargo de la Alcaldía explica en la situación en que ha quedado el Consejo y servicios a cargo del mismo a consecuencia de la movilización últimamente decretada por el Ministerio de Defensa Nacional puesto que alcanza al Presidente, Enrique Martí Menau, Consejeros José Martí Espelleta y Emilio Catalá Boltes, estando también movilizado el vigilante nocturno y sepulturero Vicente Carot Portalés y los Consejeros percatados de la importancia que tiene este extremo tras deliberación razonada y con el fin de que no se paralicen los servicios y mientras se resuelve definitivamente la situación militar de los movilizados se adopta por unanimidad los siguientes acuerdos....” És l’última acta republicana. El primer dia del mes d’abril de 1939 acaba la Guerra Civil. L’AJUNTAMENT DURANT EL FRANQUISME 27 ABRIL 1939. Primera acta del periode franquista. L’acta diu: Acta de Constitución Provisional de la Comisión Gestora de Alacuás. En Alacuas partido judicial de Torrente provincia de Valencia a veintitrés de Abril de mil novecientos treinta y nueve Año de la Victoria. D. Casto Pérez de Arévalo Alferez del Cuerpo Jurídico Militar, en nombre del Excm. Señor General Jefe del Cuerpo de Ejercito de Galicia nombró la Comisión Gestora Provisional de esta localidad formándola los siguientes 90 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 91 señores: Alcalde-Presidente: D. Ramón Besó Peiró, 1er. Teniente Alcalde: D. José María Planells Ferrer; 2º. Teniente Alcalde: D. Elías Gonzalez Catalá, Concejal Síndico: D. Juan Portalés Medina. Concejal Depositario D. José Palop Palop. Concejales D. Miguel Montoro Sena, D. Vicente Alós Tormo, Don Vicente Alós Haro y Don José Martí Tárrega. Secretario Provisional Don Fermín Villarroya Bayo. Estos nombramientos tienen carácter provisional y solo subsistirán hasta que por las Autoridades que designe el Ministerio del Interior se proceda a la constitución definitiva de dichas corporaciones... Si se produjera alguna vacante, se pondrá inmediatamente en conocimiento de la Auditoria de Guerra del Ejército de Ocupación, radicante en Madrid. Presentes los mencionados señores Juran por su honor desempeñar fielmente sus respectivas funciones con celo, austeridad y energía, inspirándose en las normas de la España Nacional y del Generalísimo Franco, nuestro glorioso Caudillo, realizando su cometido con la máxima rapidez que la acertada resolución de cada caso exija… Y para que conste, firman conmigo la presente después de quedar enterados de su contenido, aceptando y agradeciendo su nombramiento que les permitecooperar con el mayor entusiasmo el resurgir de España. Signatures que apareixen a l’acta. 91 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 92 A les 11 de la nit del mateix 27 d’abril, es reuneix la Gestora per a, entre d’altres temes: designar els components de les comissions municipals; nomenar l’agutzil provisional José María Alós Tormo; ordenar que desapareguen todos los anuncios y propaganda roja que existe en las paredes de los edificios… i nomenar secretari provisional D. Ramón Peiró Sánchis. L’1 de setembre de 1939 Alemània invadeix Polònia i davant la negativa a retirar-se, els aliats li declaren la guerra. Comença la Segona Guerra Mundial. ANY 1940-1942. El 6 de febrer del 40 cesa la Gestora provisional i es constitueix la definitiva. Havia estat nomenat alcalde Elias González Catalá, però hallándose impedido físicamente no puede desempeñar el cargo de Alcalde Presidente para que ha sido designado, por lo que se acuerda devolver al Gobierno Civil su credencial... Finalment la Corporació queda de la següent manera: Alcalde-President: José María Planells Ferrer. Primer i segon tinents: José Martí Tárrega i Vicente Alós Tormo. Vocals gestors: Vicente Alós Haro i José María Montoro Medina. Síndic: Juan Portalés Medina. Dipositari: Francisco Montalt Peiró. A l’acta de l’1 de desembre apareix un nou regidor: Ramón Gil. En 1941 davant la manca de productes bàsics com l’arròs, el blat, el sucre, les creïlles, la carn o el tabac, comença el fenòmen que es coneix com l’època del racionament i l’estraperlo. El 28 de març 1942 mor Miguel Hernàndez a la presó d’Alacant. BIENNI 1943-44. El 18 d’octubre de 1943 es nomena una nova gestora municipal aprobada por el Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación a propuesta del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia. Alcalde: José Alós Haro. Primer tinent i dipositari dels caudals municipals: José María Palop Palop. Segon tinent: José Soriano Portalés. 92 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 93 Gestors: José Martínez Peiró, Elíes Forment Ferrer, Macario García Palop, Francisco Forment Martínez, José Sancho Santamaría i Jesús Ros Medina. Procurador síndic: Macario García Palop. ANY 1945. Se publica La Ley de Bases de Régimen Local per a la gestió i administració dels municipis. D’acord amb aquesta llei, l’Ajuntament ha d’estar format per representants elegits entre els tres terços següents: Terç Familiar, que el formen caps de familia. Terç Sindical, els representants dels sindicats verticals del poble. Terç Entitats, en representació de les entitats econòmiques, culturals i professionals del poble. PRESA DE POSSESSIÓ DE LA NOVA GESTORA. Al Plenari de 12 de maig de 1945, l’alcalde fa menció de les obres públiques que ha realitzat, entre elles la reconstrucción del Calvario, andenes a ambos lados de la carretera de Torrente a la Villa –la Fillola- terminando en el convento de las Oblatas del Redentor, aseo de la Casa Consistorial y Matadero Público, compra de los terrenos destinados para las Viviendas Protegidas y renovación de la red de tuberías... Dirige calurosos elogios a la figura valiente del Mundo Excmo. Sr D. Francisco Franco que nos ha librado de la tremenda catástrofe que ha asolado la Humanidad, terminando estos párrafos con un vibrante ¡Arriba España! ¡Viva Franco! Renuncien al càrrec: Hilario Forment Martínes perquè està malalt i Vicente Alós Alfonso que dice que sintiéndolo mucho no puede aceptar el cargo por impedírselo sus muchísimas ocupaciones... L’Ajuntament queda configurat així: Alcalde: Francisco Alós Haro. Tenientes alcaldes: Eusebio Tárrega Ros i José Palop Palop. Gestores: José María Sancho Santamaría; José Ruiz Martí; Francisco Planells Martínez i Miguel Cubells Martínez, no tomando posesión los gestores Hilario Forment Martínez –damunt del “Martínez” posa “Ros”– i Vicente Alòs Alfonso. En l’acta del 16 de juliol de 1945 sí consta Jose María Palop Palop que no apareix a l’acta del 12 de maig. 93 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 94 El 7 i el 9 d’agost de 1945, els Estats Units de Nordamèrica llancen les primeres bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. Acaba de facte la Segona Guerra Mundial. ANY 1949. NOU AJUNTAMENT Acta de 6 de Febrer de 1949. Constitució del Nuevo Ayuntamiento d’acord amb la Ley de Bases de Régimen Local de diecisiete de julio de mil novecientos cuarenta y cinco i les normes de 21 de enero de 1949. Regidors elegits pels tres terços que marca la llei: Pel de Representació Familiar: José María Palop Palop, Salvador Montoro Forriol i Juan García García. Pel de Representació Sindical: Francisco Planells Martínez, Miguel Montoro Sena i Eusebio Tárrega Ros. Pel d’Entitats Econòmiques, Culturals o Professionals: José Segura Pallardó, Paulino Montalt Alfonso i Miguel Ferrer March. Els càrrecs són: Alcalde-Presidente: José María Palop Palop. Primera i segona tenència: Eusebio Tárrega Ros i Francisco Planells Martínez. Regidors: Salvador Montoro Forriol, Juan García García, José Segura Pallardó, Paulino Montalt Alfonso i Miguel Ferrer March. Dipositari dels fons municipals: Miguel Montoro Sena. El 31 de març es nomenen les comissions municipals que són diferents a les del període anterior: Hisenda. Siendo nombrados para formar parte de los mismos, D. Miguel Montoro presidente, y como vocales don Miguel Ferrer y D. José Segura Foment. Siendo nombrados para esta Comisión, presidente D. Eusebio Tárrega y vocales los Sres García y Montalt. Governació. Será Presidente D. José Legua y vocales García y Montalt. Educació i Sanitat. Presidente D. Francisco Planells y vocales Miguel Montoro y Salvador Montoro. 94 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 95 ANY 1950. En l’acta de la sessió extraordinària del 14 d’agost hi ha constància d’un fet ben curiós i que guarda relació amb el càrrec d’alcaldessa d’Alaquàs. La transcrivim. Se adoptaron los siguientes acuerdos: Primero: Nombrar a nuestra patrona a la Santísima Virgen del Olivar, Alcaldesa Honorífica, Perpétua de esta Villa. Segundo: Que de acuerdo con la Autoridad Eclesiástica de la localidad y en relación con los clavarios del presente año, se le imponga, por el Señor Alcalde el Bastón de Mando con la mayor solemnidad en las próximas fiestas a la Imagen principal que será sacada de su Camarín con motivo de conmemorarse las Bodas de Oro del sexto centenario. Tercero: Que la fotografía de la imagen con las insignias de mando sea colocada en la Presidencia del Salón de Sesiones. Cuarto: Libre y espontáneamente toda la Corporación acuerda aportar en especie el oro necesario para fundir la empuñadura y cantera del Bastón de Mando ofrecido a la Patrona como obsequio y recuerdo. (Les negretes són nostres) Signatures de l’acta. 95 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 96 Signen l’acord: José María Palop Palop, Eusebio Tárrega Ros, Francisco Planells, Miguel Montoro Sena, Salvador Montoro, Paulino Montal Alfonso, José Segura Pallardó, Juan García García, Miguel Ferrer March i una signatura il·legible. No apareixen les signatures dels regidors José Martí Tárrega i Ricardo Martí Aguilar que formen part de la corporació. ANY 1952. Es publica en 17 de maig el Reglamento de Organización Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Corporaciones Locales, que desenvolupava la Llei de Règim Local. A l’acta de la sessió extraordinària del Plenari de 3 de febrer de 1952 per a la constitució del nou Ajuntament consta la renovació trienal. Cesen: Francisco Planells Martínez, José Segura Pallardó i Salvador Montoro Forriol. S’incorporen: Pel terç de representació Familiar José Andreu Ferrando; pel Sindical José Martí Tárrega i per les Entitats Ricardo Martí Aguilar. El señor alcalde pren jurament els nous regidors amb la fórmula tradicional de l’època: Juro servir fielmente a España, guardar lealtad al Jefe del Estado, defender y fomentar los intereses del Municipio, mantener mi competencia y ajustar mi conducta a la dignidad del cargo. El señor alcalde contesta: Si así lo hacéis Dios y España os lo premien, y si no os lo demanden. El nou Ajuntament queda constituit amb les següents persones: Alcalde: José María Palop Palop Representació familiar: Juan García García i José Andreu Ferrando. Representació sindical: Miguel Montoro Sena, Eusebio Tárrega Ros, nomenat primer tinent i José Martí Tárrega. Representació corporativa: Paulino Montalt Alfonso, Miguel Ferrer March, nomenat segon tinent i Ricardo Martí Aguilar. Apareix també els càrrecs d’interventor, José María Ballesteros Moreno i el del secretari Manuel Marqués Lesarte. En la sessió extraordinària del 6 d’abril de 1952 para dar posesión de la Alcaldía a D. José María Sancho Santamaría, assisteix a l’acte El Inspector 96 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 97 Provincial del Movimiento y Delegado del Excmo. Sr. Gobernador Civil D. Benito Sáez González Elipe, acompañado del Alcalde cesante D. José María Palop Palop. L’acte acaba segons el costum de l’època amb un entusiasta ¡Arriba España!... y cantándose el Cara al Sol, pronunciando las invocaciones de ritual que fueron contestadas por D. Benito Sáez. Després de la presa de possessió de José María Sancho Santamaría es manté la mateixa corporació, només canvia l’alcalde. El 16 d’abril de 1952 es nomenen primer i segon tinents: Ricardo Martí Aguilar i José Martí Tárrega. Es considera que l’any 1953 és l’ultim de “l’estraperlo”. Any 1955. S’han celebrat les eleccions. En la sessió extraordinària de 6 de febrer de 1955 para la constitución del nuevo Ayuntamiento. Es constitueix el nou Ajuntament que està format per: Alcalde: D. José María Sancho Santamaría. Regidors: Jerónimo Pons Gil, Luís Sena Aguilar, Francisco Andreu Ferrando, José Andreu Ferrando, Cayetano Portalés Besó, Estanislao Ferrer Forment i José María Montalt Alfonso. Primer i segon tinents: don Ricardo Martí Aguilar i don José Martí Tárrega. No consta el terç pel que van. El 14 d’octubre ocorre la riuada de 1957. A Alaquàs té conseqüències catastròfiques. ANY 1958. Acta de 16 de març de 1958 para la constitución del nuevo Ayuntamiento. Alcalde: José María Sancho Santamaría. Regidors: Terç Familiar: Jerónimo Pons Gil, Luís Sena Aguilar i Ricardo Planells Segura. Terç Sindical: Francisco Andreu Ferrando, Cayetano Portalés Besó i Francisco Ferrer Martí. Terç Entitats: Estanislao Ferrer Forment, José María Montalt Alfonso i Pascual Andrés Legua. Primer i segons tinents: Fancisco Ferrer Martí i Francisco Andreu Ferrando. 97 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 98 A l’any 1959 es posa en vigència el Plan de estabilización de Laureano López Rodó. Comença el desarrollismo. Augmenten els ingresos per divises dels emigrants i del turisme. ANY 1960. El 4 de novembre del 1960 s’acorda quin són els regidors que han de renovar-se. Són sis, dos per cada terç d’un total dels 9 que formen l’Ajuntament. El 5 de febrer de 1961 es realitza la sessió extraordinària de constitució del nou Ajuntament. Alcalde-President: José María Sancho Santamaría. Regidors: Terç familiar: José Sena Portalés, Enrique Pons Gil i Mariano Planells Segura. Terç Sindical: Tomás Ferrer Martínez, Manuel Tárrega Llácer i Francisco Ferrer Martí. Terç Entitats: Rafael Medina Guillot, José María Taberner Mateu i Pascual Andrés Legua. Primer i segon tinents: Francisco Ferrer Martí i Tomás Ferrer Martínez. Volem fer notar que la fórmula de jurament dels regidors ha canviat respecte a la de fa 10 anys. No apareix la lealtad al Jefe del Estado. La que apareix a l’acte de jurament és: Juro lealtad a los principios fundamentales del Movimiento Nacional y demás leyes fundamentales del Reino i l’Alcalde contesta: Si así lo hacéis, Dios y España os lo premien, y si no, os lo demanden. Els nous regidors, segons consta en acta ho són sin tacha. ANY 1964. RENOVACIÓ TRIENNAL. El 2 de febrer, d’acord amb els articles 126 i 127 de la Ley de Régimen Local correspon cesar: Mariano Planells Segura, Francisco Ferrer Martí i Pascual Andrés Legua. Correspon incorporar-se: Terç Familiar: Pascual Serrano Gil. Terç Sindical: Francisco Ferrer Martí. Terç Entitats: Vicente Palop Palop. 98 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 99 La corporació quedará: Alcalde: José María Sancho Santamaría. Terç Familiar: José Sena Portalés, Enrique Pons Gil i Pascual Serrano Gil. Representació Sindical: Tomás Ferrer Martínez, Manuel Tárrega Llácer i Francisco Ferrer Martínez. Per les Entitats: Rafael Medina Guillot, José María Taberner Mateu i Vicente Palop Palop. El 5 de juny el Secretari escriu que se hace constar que este Ayuntamiento se halla integrado por nueve Concejales de derecho y nueve de hecho. Inici del Primer Plan de desarrollo. Per al 14 de desembre de 1966 el franquisme convoca un Referendum Nacional per a recolçar la Ley Orgànica del Estado. Calia votar sí o no. Paperetes per al Referendum Nacional del 14 de desembre de 1966. 99 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:14 Página 100 ANY 1967. Es convocaren eleccions en octubre del 1966 per a 1967. Com a resultat dels comicis, l’Ajuntament queda conformat per les següents persones: Alcalde: José María Sancho Santamaría. Terç Familiar: Pascual Serrano Gil, Martín Llacer Martínez, nomenat Primer tinent i José María Montesinos Forment. Terç Sindical: Francisco Ferrer Martínez, Francisco Ferrer Martí i Ramón Portalés Besó. Terç Entitats: Vicente Palop Palop, Elías Forment Ferrer, nomenat segon tinent i Luís Crespo Ródenas. Per a la votació de compromisari que han de participar en l’elecció de Consejeros Nacionales del Movimiento por esta provincia de Valencia es designa després d’una votació: Martín Llácer Martínez, Elías Forment Ferrer i José Montesinos Forment. Sel’s hi dóna credencial, advirtiéndoles de la obligación que tienen de presentarse en la Sede del Consejo Provincial del Movimiento el dia veintiuno del actual, a las diez horas treinta minutos, en que dará comienzo la votación. A 1968 s’inicia el Segundo Plan de desarrollo. El 20 de juliol 1969 la nau Apolo arriba a la lluna. ANY 1970. En la sessió extraordinària de 22 de setembre de 1970 cesa després de dieciocho años de vida política José María Sancho Santamaría com “Jefe” local i pren possessió de l’Alcaldia Martín Llácer Martínez. En 25 d’octubre la Corporación acordó declarar renovables: Terç Familiar: Pascual Serrano Gil. Terç Sindical: Francisco Ferrer Martínez, Francisco Ferrer Martí i Ramón Portalés Besó. Terç Entitats: Vicente Palop Palop i Elías Forment Ferrer. En substitució están los concejales electos por cada uno de los grupos representativos. 100 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 101 Representació Familiar: Lorenzo (García) Medina, a l’acta diu Lorenzo Medina. Representació Sindical: Ramón Cotino Sánchis, Miguel Medina Peiró i Vicente Gil Segura. Terç Entitats: Vicente Besó García i Vicente Cubells Segura. L’Ajuntament queda configurat: Alcalde President: Martín Llácer Martínez. Regidors pel terç Familiar: José Montesinos Forment, Lorenzo García Medina i l’alcalde Martín Llácer Martínez. Pel terç Sindical: Ramón Cotino Sánchis, Miguel Medina Peiró i Vicente Gil Segura. Per les Entitats: Luís Crespo Ródenas, Vicente Besó García i Vicente Cubells Sena. En 1972 comença el Tercer Plan de desarrollo. TRIENNI 1973-1975. L’acta de 21 d’octubre de 1973 es publiquen les vacants de regidors a renovar que són 6 dels 9 que integran la Corporación (Art 4.R.4). A la sessió extraordinària del 3 de febrer del 1974 pren possessió el nou Ajuntament després de les eleccions habida cuenta que el número legal de concejales de este Municipio es el de doce i el de los posesionados sin tacha es de nueve... se declara constituido el Ayuntamiento que queda formado del siguiente modo: Alcalde-Presidente, Don Martín Llácer Martínez. Concejales de Representación Familiar, Don Lorenzo García Medina; Don Francisco Lerma Andrés; Don José Andreu Sancho; Don Francisco Peiró Usedo. Concejales de Representación Sindical, Don Ramón Cotino Sánchis; Miguel Medina Peiró; (no posa el Don) Amadeo Aguilar Laborda; y Don José Cervera Marí. Concejales de Representación Corporativa: Don Vicente Besó García; Vicente Gil Segura; Vicente Besó Palop y José Martínez Montesa. El 24 de juny són detesos a la casa d’exercicis La Puríssima, “Els 10 d’Alaquàs”. El 20 de novembre de 1975 Francisco Franco Bahamonde mor a Madrid. En 1975 comença la reconversió industrial. 101 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 102 ANY 1976. Es manté la mateixa Corporació del 1975. El 2 de juny de 1976 l’Ajuntament per majoría absoluta solicita de la Dirección General de Administarción Local que la Corporación Local y la Secretaría del Municipio de Alacuás (Valencia) sea clasificado en la clase 5ª por tener VEINTIUN MIL TRESCIENTOS OCHENTA Y SIETE (a l’acta està amb majúscules) habitantes de derecho a todos los efectos administartivos económicos y profesionales... ANY 1977. Convocatòria d’eleccions generals. La mateixa Corporació. A l’acta de 9 de maig l’Ajuntament acuerda comunicar a la Junta Electoral de Zona que no existen lugares para la colocación gratuita de propaganda electoral y señalar como local donde se podrán celebrar actos de propaganda electoral, el campo de futbol municipal -actualment ocupat en part pel parc del Roser-. Los días y horas serán todos los comprendidos durante la campaña electoral, excepto aquellos días que el equipo de futbol del Alaquás juegue partidos oficiales. Primera vegada que apareix en l’acta del 9 de maig “Alaquás” amb la grafia tradicional, però amb accent tancat. Resultats de les eleccions generals del 15 de juny. Primer lloc: Adolfo Suarez de U.C.D. Segon lloc: Felipe González del P.S.O.E. Tercer lloc: Santiago Carrillo del P.C. El 25 d’octubre de 1977 es signen “Els Pactes de la Moncloa”. ANY 1978. Es manté la mateixa Corporació del 77. En setembre, davant la sol·licitut del Govern Civil per tal que l’Ajuntament habilite locals per al proper Referendum del 6 de desembre per a la ratificació de la Constitució, se acuerda ubicar para el presente año y sucesivos los 102 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 103 Els signants dels “Pactes de la Moncloa”. colegios electorales en cuatro 23 edificios escolares con la siguiente distribución: Grupo escolar en la calle Cuenca nº. 11 distrito 1º secciones 1, 2,4 y 5. Grupo escolar de la calle Picaña; distrito 1º. Secciones 3, 6, 7 y 8. Instituto Nacional de Bachillerato en Avenida Salas Pombo nº. 14; distrito 2º. Secciones 1 y 2. A l’acta de 5 de desembre al punt III el regidor Ramón Cotino Sánchis ha presentat la renuncia por asuntos profesionales y no puede asistir a las reuniones. Se li accepta la renúncia i d’acord amb l’article 67 de la Llei de Règim Local es nomena en substitució Lorenzo García Medina. Es celebra el Referendum per aprovar la Constitució. El “sí” obté majoria. Acaba el periode de la dictadura i comença la transició a la democràcia. ELS NOUS AJUNTAMENTS DE LA DEMOCRÀCIA, 1979 QUATRIENNI 1979-1983. Es convoquen eleccions municipals per al 3 d’abril del 1979. El 24 del mateix mes, d’acord amb els resultats electorals, es celebra la: 23 Només en consten tres. 103 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 104 PRIMERA SESSIÓ DE L’AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC. Preside el acto el Alcalde-Presidente Albert Taberner Ferrer y están con él los concejales siguientes: María del Carmen Mateu Guiot, Juan Hernández Díaz; Rafael Simarro Castillejo; Jesús Martínez Villa; Antonio Gallego Martos; Pedro Moreno Sánchez; Francisco Tárrega Peiró; José García Verdú; José Manuel Ahicardo Biot; Eduardo Forment Ortega; Eduardo Dean Molina; Rafael Soler Roses; Juan Sánchez Paños; Alejandro Navarro Roca; José A. Madrigla Gramaje; Ramón Portalés Palop; Pascual Cervera Palop; Arturo Babiera López y Luís Pérez Gorriz, excusan su presencia por indisposición Luís Sabater Diana. Les asiste el Secretario Leandro López Soler. El tres tinents-alcaldes nomenats són per ordre: Francisco Tárrega Peiró; Alejandro Navarro Roca i Luís Sabater Diana. En aquesta sessió es distribuïren les Comissions Municipals. També: El alcalde recordó que mañana dia 25 de abril se cumple el aniversario de la Batalla de Almansa... y abogó por la oportuna conmemoración... acordándose en definitiva, a propuesta del Alcalde, redactar un comunicado referido al alcance de la fecha para nuestro País y que se mande a la prensa para su publicación. Respecto a la bandera regional que haya de acompañar a la nacional en el balcón municipal y en los actos oficiales dependientes del Ayuntamiento mañana y en los días de conmemoración se entabló animado debate... Se quedó, por fin en colocar junto a la bandera nacional una solo regional, y en la votación la propuesta de la bandera con franja azul obtuvo 6 votos (los concejales de UCD) y 10 la de la bandera cuatribarrada con el escudo del Consell, mas cuatro abstenciones, adhiriéndose el Sr. García Verdú a la propuesta de la mayoría. El 23 de febrer de 1981 el Coronel Tejero entra, pistola en mà, al Congrés dels Diputats. Intent de cop d’Estat fallit. El BOE de 10 de juliol de 1982 publica la Llei Orgànica 5/1982 d’1 de juliol. Es tracta de l’Estatut d’Autonomia Valencià que entra en vigor eixe dia. 104 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 105 El divendres 7 de setembre de 1979, coincidint amb la cavalcada de les festes tradicionals, desfilen per primera vegada els Moros i Cristians Perolers. Una “filà” de moros i una de mores. Els Cristians desfilaren per primera vegada el 1980. QUATRIENNI 1983-1987. Celebrades les eleccions municipals, va a constituir-se la nova corporació en la sessió extraordinària de 23 de maig de 1983. CONSTITUCIÓ DE LA NOVA CORPORACIÓ: Transcripció de l’acta. Declarada abierta la sesión por el Sr. Secretario, se procedió a llamar a los Concejales electos asistentes de mayor y menor edat, al objeto de formar la mesa de edat y de la que será secretario el de la Corporación... correspondiendo la designación a D. Francisco Roselló Segura y D. Vicente Serrano Coscollar que pasan a ocupar el lugar destinado al efecto quedando constituída la siguiente MESA DE EDAD Presidente: D. Francisco Roselló Segura de 53 años de edad. Concejal asistente de mayor edad. D. Vicente Serrano Coscollar, de 26 años de edad, concejal asistente de menor edad. Secretario: D. Ricardo Miralles Mora, Secretario de la Corporación. Seguidamente se prestó juramento de los asistentes, según lo dispuesto en el Real Decreto 707/79 de 5 de abril (BOE número 83) bajo la fórmula: Prometo por mi conciencia y honor cumplir fielmente las obligaciones del cargo de Concejales con lealtad al Rey, y guadar y hacer guardar la Constitución como norma fundamental del Estado. El Sr. Presidente declara constituída la Corporación por los siguientes miembros: P.S.O.E. Francisco Tárrega García; Adrián Hernández García; Balbino Cortés Jiménez; Joaquim Llorenç Vila; Vicente Serrano Coscollar; Josep María 105 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 106 Martínez Ruíz; Arturo Mut Adana; José Manuel Gallur Faus; Manuel José Ahicardo Biot y Serafín Morillo Benítez. P.C.E. Manuel Sánchez Campayo; Juan Manuel Peña Marín; Antonio Gallego Martos; Jesús Martinez Villa; Antonio de la Torre Muñoz y Teresa Patiño Zarco. A.P. Vicente Martí Barberá; Purificación Corral Monzó; Francisco Roselló Segura; José Silla Martínez i Manuel Peiró Aguilar. ELECCIÓ DE L’ALCALDE-PRESIDENT. Inmediatamente después, el Secretario que suscribe, de orden del Sr. Presidente dio lectura al artículo... Siendo el número de votos de los concejales veintiuno, ha obtenido la mayoría el candidato D.FRANCISCO TÁRREGA GARCÍA,(consta amb majúscules) por lo que resulta Alcalde electo, de conformidad con el artículo... En consecuencia, por el señor Presidente se procede a declarar proclamado ALCALDE a D. FRANCISCO TÁRREGA GARCÍA... que manifiesta su aceptación y toma posesión del cargo pasando a ocupar la Presidencia de la Corporación... Seguídamente, el Alcalde levantó la sesión, siendo la hora de las once treinta y cinco, de que, como Secretario doy fe. Al Plenari de 27 de setembre 1984 pren possessió com a regidor Sebastián Ruiz Molina per renúncia de Jesús Martínez Villa. Al Ple de 28 de gener 1985 pren possessió com a regidor Antonio Santervás Gómez en substitució d’Arturo Mut Adana, per renúncia. Al Ple del 3 de juliol 1985 pren possessió Aurora Hernández Ruipérez com a regidora per renúncia de Vicente Serrano Coscollar. Al Ple del 19 de desembre 1985 pren possessió com a regidor José Belmonte Bermúdez en substitució per renúncia, de Joaquim Llorenç Vila. Al Ple de 23 d’abril de 1986 pren possessió Diego Conchillo Almazán en substitució per renúncia, de Teresa Patiño Zarco. A partir del 3 de febrer de 1986, les actes apareixen mecanografiades en paper de timbre de l’estat. Estan signades només per l’alcalde i el secretari. 106 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 107 El 12 de juny del 1985 se signa El Acta de adhesión a la Comunidad Europea que entrarà en vigor l’1 de gener de 1986 QUATRIENNI 1987-1991. D’acord amb el cens de l’1 de gener de 1987 Alaquàs passa a tindre 24.268 habitants, 12.038 homes i 12.230 dones. A les eleccions són: PSOE: IU-UPV: AP: UV: PTE-UC: municipals celebrades el 10 de juny de 1987, els resultats 8 8 3 1 1 regidors. regidors. regidors. regidor. regidor. El 30 de juny de 1987 és constitueix la nova corporació i es votarà el nou alcalde. Els regidors electes, en el mateix ordre que apareixen a l’acta són: José Miguel Lerma Marín, per UV José Silla Martínez, per FAP Manuel Peiró Aguilar per AP Miguel Tatay Olmos i Albert Taberner Ferrer, per IU-UPV-INDP Rafael Simarro Castillejos, Vicente Alós Moret, Jesús Montalt Planells, Juan Miguel Peña Marín, Vicente Ferrer Guzmán, Antonio Gallego Martos, Antonio López Heredia, Francisco Tárrega García i Juan Navarro Clérigues pel P.S.O.E Serafín Morillo Benítez, Carmen Alapont Clemente, Pilar Morillo Redondo, Pedro Alcantarilla Martínez, José Cambronero Romero, Emilia del C. Balaguer Viñals i Manuel Sánchez Campallo, per PTE-UC. En la votació per a alcaldes, Josep Lerma Marín de U.V. renuncia. Procediendo a la votación secreta por llamamiento nominal y realizado el escrutinio de los votos emitidos se proclama el siguiente resultado: Votos leídos ...................................................................21 Votos válidos..................................................................21 En blanco .........................................................................4 107 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 108 Manuel Sánchez Campallo de PTE-UC....................1 voto Albert Taberner Ferrer IU-UPV-INDP......................8 votos Francisco Tárrega García P.S.O.E. ........................8 votos Por lo que no habiendo obtenido ningún candidato la mayoría absoluta y que... la lista que ha obtenido mayor número de votos populares ha sido la del P.S.O.E. y que dicha lista está encabezada por Francisco Tárrega García, es proclamado alcalde. QUATRIENNI 1991-1995. Alaquàs passa a tindre 24.926 habitants; 12.439 homes i 12.487 dones. El resultat de les eleccions municipals és: PSOE: 11 regidors. PP: 3 regidors. EU: 3 regidors. UV: 2 regidors. CDS: 1 regidor. UPV: 1 regidor. En la sessió extraordinària del Plenari de 20 de gener de 1994 es nomena el nou Ajuntament: Alcalde: Adrián Hernández García, del PSOE. Regidors: Lis García, Juan Navarro Clergues, Ramón Portalés Palop, López Álvarez, Just Besó Andrés, Balbino Cortés Jiménez, Pilar Morillo Redondo, Manuel Sánchez Campallo, Palop Planells, Juan Peña Marín, Usedo Catalá, Vicente Miguel García Besó, Golfe Alcácer, De la Torre Muñoz, Ruíz Molina, José Miguel Lerma Marín, Aliaga Carratalá, Tárrega Escrivá, García Gómez i Concepción Ferrer Simó. No s’especifica a l’acta el partít polític pel qual concorren, només l’alcalde. QUATRIENNI 1995-1999. Resultat eleccions municipals: PSOE: PP: EU-EV: UV-CCV: 9 7 4 1 regidors. regidors. regidors. regidor. 108 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 109 La corporació es constituèix en 17 de juny de 1995 i la formen: Alcalde: Adrián Hernández García del PSOE. Regidors: PSOE: Manel Sánchez Campallo, Elvira García Campos, Justo Besó Andrés, María Rocío López Álvarez, Jorge Alarte Gorbe, Begoña Alberto Amoraga i Vicente Tárrega Escrivá. PP: Vicente Miguel García Besó, Miguel Tatay Olmos, Asunción Hernández Martí, Francisco Javier Valiente Cortijo, Vicente Lucas Andrés Raga, María José Sena Mate i Fidel Blasco Miota. EU-EV: Mariano Valcayo Villamor, María Concepción Martínez García, Vicente Soriano Besó i Luís Miguel Aguilera Luque. UV-CCV: Celsa María Peiró Alós. QUATRIENNI 1999-2003. Resultats de les eleccions: PSOE: PP: EUPV: UV: 11 regidors. 8 regidors. 1 regidor. 1 regidor. Nova corporació. Acta de 3 de juliol de 1999: Alcalde: Jorge Alarte Gorbe, del PSOE. Regidors: PSOE: Elvira García Campos, Miguel Blas Moret Iborra, María Rosario Calderón Gómez, Vicente Soriano Besó, María Isabel Mondejar Villarejo, Vicente Francesc Forment Legua, Jesús Ortiz Sahuquilla, Consuelo Marín Blasco, Dolores Revuelta Moreno i Justiniano Cuéllar Mislata. PP: Miguel Tatay Olmos, Pedro Guerrero Perona, Ana María Miquel Haba, Antonio Monzó Ferrandis, María José Peiró Cabo, Jesús Molina Ortega, María Salut Tárrega Cubells i José García Salinas. EUPV: Mariano Valcayo Villamor. UV: Juan Bautista Puig Peiró. A partir de gener de 2002, les actes del Plenari es poden consultar a la pàgina web municipal. 109 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 110 Al Plenari del 19 de juny de 2002 renúncia a l’acta de regidor José García Salma del PP, que anava en la llista de candidats amb el número 8. Els següents números, el 9 i el 10 són: Vicente Lucas Andrés Raga i Honorato Cases Calvo respectivament, els quals renuncien a sustituir-lo i es nomena finalment Leonor Gonzàlez Quintanilla que pren possessió en la sessió del 24 de juliol de 2002. QUATRIENNI 2003-2007. VARIACIONS. Acta de 30 de gener 2003, constitució del Grup Mixte Municipal per sol·licitut d’una regidora que va concurrir a les municipals pel PSOE: María Rosario Calderón Gómez. Acta 13 de febrer de 2003: moció de censura l’alcalde, sense èxit. El 28 de febrer el Castell, sense rehabilitar, passa a propietat del poble. Es convoquen eleccions municipals i autonòmiques per al 25 de maig de 2003. Resultats electorals: PSOE: 15 regidors. PP: 6 regidors. El 24 de juny de 2003 es constituèix la nova corporació resultant de les eleccions i es nomenen els representants en les comissions gestores: Alcalde: Jorge Alarte Gorbe, del PSOE. Regidors: PSOE: Elvira García Campos, Miguel Blas Moret Iborra, Isabel Mondejar Villarejo, Consuelo Marín Blasco, Justiniano Cuellar Mislata, María Dolores Revuelta Moreno, Cristina Blasco García, Antonio Saura Marín, Eva Martínez Ruíz, Diana Muñoz Fernández, Manuela García González, Juan Antonio Oñate Arcos i Camila Álvarez Esteban. Portaveu del PSOE: Vicent Soriano Besó. PP: Ana Madrigal Gramaje, Miguel Tatay Olmos, Francisco Valiente Cortijo, María José Pascual Cosme i Jesús Molina Ortega. Portaveu del PP: Antonio Monzó Ferrandis. Sessió de 20 de novembre de 2003: moció d’alcaldia per a que es commemoren els vint-i-cinc anys de la Constitució del 6 de desembre de 1978. 110 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 111 Sessió de 17 de desembre de 2003: moció d’alcaldia per a que es commemoren els 25 anys de la constitució dels Ajuntaments Democràtics després de la dictadura, tot i considerant que la data de 3 d’abril de 1979 cal facilitar su incorporación al acervo popular i a la memoria histórica de nuestro pueblo. A partir de gener de 2004, les actes del ple es redacten també en valencià. El 16 de febrer de 2004 es realitza Plenari per a la convocatòra d’eleccions generals del 14 de març de 2004. El 20 de febrer de 2005 es realitza referéndum consultiu sobre la Constitució Europea. En l’acta de 28 d’abril de 2005 consta l’acord d’acceptació de renúncia del regidor del PSOE Miguel Moret Iborra; el següent en la llista: Vicente Parreño Peñarrubia renuncia, i es nomena la següent en la llista Rosa Traver Sanjuan, que pren possessió el 19 de maig de 2005. Al Plenari de 30 de març de 2006 es nomena per moció d’alcaldia Amparo Alabau Torres Jutgesa de Pau titular, i Martín Llàcer Martínez Jutge de Pau substitut. QUATRIENNI 2007-2011. Eleccions municipals: Resultats electorals de 27 de maig de 2007: PSOE: 13 regidors. PP: 8 regidors. La vesprada del 29 de març de 2007 en un acte multitudinari i molt emotiu, els ciutadans d’Alaquàs prenen possessió del seu Castell ja rehabilitat. El Plenari per a l’elecció de l’alcalde es realitzarà el 16 de juny al Castell Palau de la Vila, el qual va ser habilitat per acord de 30 de gener de 2003 per a celebrar aquesta sessió. 111 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 112 Al Plenari del 26 de juny de 2007 és constitueix la nova Corporació i es nomenen els representants en cada comissió municipal: Alcalde: Jorge Alarte Gorbe. Regidors: PSOE: Elvira García Campos, Isabel Mondejar Villarejo, Eva Martínez Ruiz, Juan José Alòs Roig, Consuelo Marrín Blasco, María Dolores Revuelta Moreno, Justiniano Cuellar Mislata, Cristina Blasco García, Antonio Saura Marín, Diana Muñoz Fernández i Juan Antonio Oñate Arcos. Portaveu PSOE: Vicent Soriano Besó. PP: Leonor González Quintanilla, Honorat Cases Calvo, María José Pascual Cosme, Francisca Sánchis Casanova, Jesús Molina Ortega, Antonio Ruiz Boluda i María Dolores Espinosa Ciborro. Portaveu PP: Antonio Monzó Ferrandis. Des de 2007 a 2009 l’alcalde és Jorge Alarte Gorbe. Al Plenari de l’11 de juliol de 2009 Jorge Alarte Gorbe renuncia a l’alcaldia per haver estat elegit Secretari General del PSOE a València. L’alcaldia passa a Elvira García Campos en un Plenari celebrat al Castell Palau de la Vila el 27 de juliol. La regidora entrant és Camila Álvarez Esteban per ser la següent en la llista electoral. BIENNI 2011-2012. Es celebren eleccions municipals 22 de maig de 2011. Resultats electorals: PP: 10 regidors. PSOE: 10 regidors. CM-Compromís: 1 regidor. Regidors electes: Pel PSOE: Elvira García Campos, Juan Antonio Oñate Arcos, Isabel Mondejar Villarejo, Juan José Alos Roig, Cristina Blasco García, Antonio Saura Martín, Diana María Muñoz Fernández, Justo Besó Andrés, Oscar García Merenciano, Marta Casas Sánchez. Pel PP: José Pons Cervera. Honorato Cases Calvo, Eufemia Burgos Elipe, Juan Francisco Dols Ruíz, Francisca Sánchis Casanova, 112 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 113 Francisco Miguel García Barea, María Sierra Palomino Mora, Francisco Javier Taberner Sánchis, Miguel Tatay Olmos, Pilar Duet Ferrando. Pel BLOC-ELS VERDS: Vicent F. Forment Legua. La vesprada de l’11 de juny de 2011 se celebrà en el Castell el Plenari per a constituir la Corporació i triar Alcalde/Alcaldessa. El pacte entre el PSOE i Bloc-Els Verds, permet que Elvira García Campos, esdevinga primera Alcaldessa Constitucional d’Alaquàs. Les properes eleccions municipals seran l’any 2016. 113 Ximo Llorens treball_Maquetación 1 30/07/14 13:15 Página 114