ERECTÈON Aquest edifici va ser construït a l’Acròpolis d’Atenes aproximadament de l’any 421 al 406 a.C. La historia de Grècia es divideix en un diferents etapes, aquesta obra en concret conrrespon a l’etapa clàssica. El que caracteritza a aquest periode és l’expansio de la cultura grega on es desenvolupa la democracia, una forma d’organització politica on ni els estrangers, ni els esclaus ni les dones podien participar. Pel que fa a la cultura de l’epoca, la religió grega era politeista, no requeria cap congregació i els deus d’humanitzaven sent més proxims a l’home. A Grècia comença la filosofia i la raó de l’harmonia, a més, en aquella epoca neix el teatre i els primers jocs olimpics de tota l’historia. Després de les guerres mèdiques entre grecs i perses, comença un periode de reconstrucció de l’acropoli. Al 421 a.C, Mnsicles, un arquitecte important d’Atenes va ser encarregat de construir aquest temple, convertint-se en l’arquitectecte principal. L’estil del temple pertany al grec clàssic i la seva arquitectura és arquitravada. Esta fet a escala humana, té harmonia visual, gràcies a una serie de correccion òptiques, i els espais exteriors són de molta importancia. S’han utilitzat ordres arquitctonics, d’altre banda, el marbre es el material principal i es un temple policromat. Es un edifici d’ordre jonic fet de marbre. La planta es un terreny irregular ja que va ser construit en un terreny desigual, consta del santuari d’Atena, sales de posició i l’Erecteu, que es un vestibul que té a un costat el portic nord i a l’altre, el portic de les cariatides. La façana, la principal, és hexàstila d’ordre jonic amb columnes esveltes, capitell amb volutes, entaulament d’arquitrau i fris continu. En el portic oest tenim columnes adosades, a més està el portic nord hexastil, dels quals quatre son frontals i, per últim, tenim el portic sud on hi ha cariatides, que són escultures femenines També podem trobar dos aiguavessos, dos portics amb coberta plana. La decoració és tradicional d’ordre jonic, el capitell té volutes i hi ha un fris continu amb relleus relacionats amb Atenes. Per últim, tenim les cariatides fetes amb la tecnica dels draps molls. Es un dels edificis més significatius de l’acropolis d’Atenes, a prop del Partenó, l’Àptera Niké i d’altres. L’Erectèon era un temple dedicat a Atenes, Poseido, Cècrops i l’Erectèu. Segons la llegenda, Zeus va fer una competició divina per escollir el déu protector de la ciutat. Van participar Posidó i Atena, aquesta última, declarada per Cècrops, va ser guanyadora i en honor seu la polis va adoptar el nom d’Atenes. Les figures femenines, anomenades cariàtides, reben aquest nom en honor a les dones de Cària, que representa que son castigades a soportar el pes de l’entaulament. També hi havia un recinte dedicat a Erecteu (d'aquí prové el nom de l'edifici), primer rei d'Atenes. La funció és religiosa, és un temple i també lloc de culte. L’Erectèon es un dels màxims exemples de l’arquitectura d’ordre jonic i també es un model de refencia com a arquitectura i temple grec. Segueix la tipologia dels temples grec jonics. Tenen una influencia molt important al renaixement, a les obres neoclassiques i també a l’epoca romana. A més, les cariatides han sigut una influencia per al renaixement, etc.
